Una reflexió sobre la MIFID.
| Autor | Maria Àngels Vallvé i Ribera |
| Cargo | Notària de Barcelona. Llicenciada en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona |
| Páginas | 18-20 |
Page 18
El paper que ha jugat el sector financer en la recent crisi que encara pateix l’economia mundial ha estat fonamental. En efecte, l’explosió de la bombolla immobiliària, lligada a una excessiva proliferació de productes financers creats ad hoc amb evident irresponsabilitat, va suposar el punt d’inflexió a partir del qual es va desencadenar la situació que avui dia coneixem i patim. Arran d’aquesta situació s’han realitzat nombrosos comentaris i reflexions sobre si a aquest sector li faltava o no una regulació adequada i actualitzada i, en el cas que fos així, si els òrgans supervisors havien actuat amb la deguda contundència i eficàcia, per evitar el daltabaix produït.
Aquestes línies, a manera de reflexió, pretenen exposar de quina manera la Unió Europea ha procurat regular els mercats d’instruments financers i fins a quin punt els resultats han estat ara per ara els pretesos.
En efecte, la Unió Europea va aprovar el 21 d’abril de 2004 la Directiva sobre Mercats d’Instruments Financers (MIFID, Markets Instruments Finantial Directive) que, juntament amb les seves normes de desenvolupament, va entrar en vigor l’1 de novembre de 2007.
La MIFID regula la prestació de deter-minats serveis i activitats d’inversió per part de les Empreses de Serveis d’Inversió (ESI) i els Mercats Regulats (RM). Entren en el seu àmbit d’aplicació tant els serveis principals (des de la recepció, transmissió i execució d’ordres de clients fins a la gestió de plataformes de negociació, passant per l’assessorament o la gestió de carteres) com els considerats auxiliars (administració i custòdia de títols, informes i anàlisis, serveis de finançament i assegurament, etc.) que tinguin per objecte qualsevol instrument financer (accions, bons, obligacions derivades, participacions en fons d’inversió, swaps, etc.).
Estableix, així, un règim d’auto-rització d’activitat segons el qual atorga a una ESI el passaport europeu que li permet exercir la seva activitat lliurement en qualsevol país de la Unió. Per fer-ho, aquesta autorització ha de ser revisada periòdicament i s’ha de sotmetre a contínua supervisió. Introdueix, així mateix, normes de conducta molt estrictes que garanteixen la protecció de l’inversor. Els intermediaris han d’assegurar-se de la idoneïtat del client quan li ofereixen un producte o un servei. També estan obligats a obtenir el millor resultat possible de la negociació de les seves ordres, així com a complir una estricta tramitació d’aquestes, que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba