Recuperar la iniciativa

AutorJordi Jaria i Manzano
Páginas1-8
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. VII Núm. 1 (2016): 1 – 8
-Editorial-
EDITORIAL
Recuperar la iniciativa
Era l’any 1966 i el panorama de la música popular va canviar completament. En aquell
any, es va establir el cànon d’excel·lència en relació amb el so de la contemporaneïtat.
Les referències són incomptables i, per no allargar-ho, un podria quedar-se només amb
tres, a saber, el Pet Sounds, dels Beach Boys; el Revolver, dels Beatles; y el Blonde on
Blonde, de Bob Dylan. Segurament, es tracta de les referències més significatives de
tres dels artistes més influents en la definició del paisatge sonor del present. Alguna
cosa estava canviant, ho feia ràpidament i feia en el plànol més determinant, la història
de les mentalitats.
Aquell entorn cultural va ser el caldo de cultiu del que havia de ser la reacció social
davant de la crisi ambienta. Va ser en aquell moment en el que es va definir el sentit i
l’orientació d’una política ambiental —d’allà sorgiria el primer codi ambiental, això és
la National Environmental Protection Act (1969), aprovada tres anys després; així com
el ferment intel·lectual per a la Conferència d’Estocolm (1972), que, amb el pas del
temps fa més gran el seu llegat rupturista, sobretot, en comparació amb el discurs molt
més complaent i contingut d’El futur que volem, document final de la Conferència de
Rio+20, hereva d’aquell primer encontre—.
Efectivament, amb el pas dels anys, la radicalitat de la preocupació i la resposta social
davant de la crisi ambiental, la gran crisi civilitzatòria de la Modernitat, han estat
domesticades mitjançant el llit de Procust del llenguatge diplomàtic, en el context de
múltiples acords multilaterals en matèria ambiental que han anat entrant en vigor des
d’aleshores; del desenvolupament del Dret ambiental a través de regulacions detallistes i
tecnicistes que cada vegada semblen més susceptibles de ser capturades pels actors
econòmics més implicats en la degradació ambiental; i, finalment, la marginació de la
preocupació pel medi ambient i l’explotació de maneres diferents de reproducció social
en el marc, primer, de la financiarització de l’economia global i, després, en el context
de la crisi econòmica profunda generada per l’esmentada financiarització.
Vist amb la perspectiva d’aquell llunyà 1966 —cinquanta anys han passat des
d’aleshores—, podria dir-se que s’ha perdut la innocència i que la resposta a la crisi
ambiental s’ha convertit en un expedient purament tècnic que simplifica problemes

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR