Recull básic de terminología jurídica catalano-arábiga
| Autor | Pere Balañá i Abadía |
| Cargo | Catedratic d'Lnstitut. Historiador i arabista |
| Páginas | 137-140 |
Page 137
Les relacions dels Paisos Catalans amb el món islamic, i amb els paísos árabs en concret, foren molt intenses durant l'Edat Mitjana i hem conservat una documentació notable1 teferent ais intercanvis diplomátics i económics que van teñir lloc. L'estudi dels textos conserváis forniria una sólida base per a Pestabliment de les correspondéncies léxiques i fraseológiques que per-metrien dur a terme una «política nova» envers el món arab.2Pero és evi-dent que ambdues llengües, tant la catalana com l'árab, han evolucionat considerablement i que convé fixar de nou les formules jurídiques necessá-ries per facilitar la redacció i traducció dels acords, contractes, etc.
Per aixó aplegó aquí tres-cents termes (mots i locucions, indistinta-Page 138 ment) del vocabulari jurídic cátala básic3els quals son presentáis a l'apar-tat «4. Llista alfabética de termes» mitjancant una triple columna (cátala, transliteració fonética i arab, respectivament).
Pero els objectius de l'article present son múltiples. I la metodología que ha estat utilitzada per confegir la llista també ofereix elements dignes de ser remarcáis. Per aquesta causa, he estructurat el text en quatre parts ben diferenciades, la tercera de les quals («3. Sistema usat per a la transliteració arábigo-catalana») constitueix un esforc per acostar i simplificar les correspondéncies fonétiques entre dues llengües tan allunyades.
En primer lloc, aquesta collaboració voldria ser una eina elemental per favorejar avui dia els contactes entre Catalunya i els paisos árabs. En aquest sentit, ates que PEstatut d'Autonomia de Catalunya és l'ordenament jurídic superior de la nostra térra, cal destacar la iniciativa del Servei de Publica-cions del Departament de Presidencia de la Generalitat de Catalunya, que té en premsa la traducció arábiga d'aquell codi fonamental.4Juntament amb les versions anglesa, francesa, italiana, alemanya i castellana, ajudara a difon-dre les liéis básiques per qué ens regim.
Així, dones, els termes i locucions que he seleccionat en aquest recull, procedeixen tots, directament i indirecta, del Predmbul i del Títol Preliminar de l'esmentat Estatut.5Per realitzar la tria, he seguit les orientacions va-luoses de M. Teresa Cabré i Castellví, Normes intemacionah i metodología de recerca en la moderna terminología, dins Tradició i modemitat en el llen-guatge administratiu, Barcelona, Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1986, pp. 111-129. Les entrades léxiques admeses figuren exactament, o a través de mots quasi idéntics, bé al Vocabulari Jurídic Castella-Catalá Catala-CastelU preparat peí Seminan de Documentado Jurídica en Cátala de l'lus-tre Collegi d'Advocats de Barcelona, Barcelona, Pórtic («Llibre de Butxaca», 111), 2.a ed., 1980, bé al «Breu vocabulari jurídic castellá-catalá» indos al llibre de Caries Duarte i Montserrat i Pilar de Broto i Ribas, Introdúcete al llenguatge jurídic, Barcelona, Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1986, pp. 48-57.
Pd que fa a la terminología en llengua arábiga, a fi de defugir qualsevol mena d'ambigüitat, he tingut present Tus general dels paisos árabs, represen-Page 139 tat sobretot per la Constituciá egipcia de l'any 1980.6Tanmateix, en la tasca d'establir el major nombre possible de correspondéncies, ha pesat forca l'especifkitat de la legislació catalana (dret civil, figures jurídiques com la del «síndic de greuges», etc.), així com l'estructura clarament diferenciada de les dues llengües, raons per les quals I'esfor9 per fixar un nombre de termes reduít (tres-cents) constitueix només una mostra de la dificultat implícita enprojectes mes amplis.
En segon lloc, amb la finalitat d'oferir la pronuncia dels termes arabs (segona columna del quart apartat), he aprofitat aquesta avinentesa per presentar un métode nou de transliteració fonético-gráfica de la llengua arab que constitueix una modificado radical dels criteris que vaig elaborar per a la Gran Enciclopedia Catalana.7No cal dir que el sistema adoptat no pre-tén aconseguir la precisió científica de les publicacions lingüístiques i que, per tant, se separa radicalment, per exemple, del que utilitza Joan Coromines en el seu Diccionari etimológk i complementan de la llengua catalana. En canvi, ha estat pensat per a l'ús de qualsevol persona que, en no disposar dels mit-jans sofisticáis de les modernes tipografia i fotocomposició, fa servir per ais seus escrits una senziña maquina d'escriure, dotada d'un repertori de signes limitat.
Ates que la proposta del sistema de transliteració pot ésser útil aullada-ment, consta aquí de forma independent, constituint l'apartat tercer. Deixant de banda la posdble dificultat dels símbols que apareixen sobre les Uetres (vocals, principalment), podria ser una alternativa mes o menys válida per ais mitjans de comunicació, objectiu que hom persegueix ja fa anys.8
Finalment, aquest treball breu també té com a objectiu avancar alguns criteris que permetrien la confecció d'un diccionari catalá-arab árab-catalá (o viceversa) segons les pautes del projecte que la Fundado Enciclopedia Catalana va acceptar-me l'any 1987 i que, si les previsions s'acompleixen, podria veure's dut a la práctica i enllestit vers l'any 1990, amb unes dotze-quinze mil entrades per a cada llengua.
La novetat mes important consisteix a classificar el léxic en funció delsPage 140 diversos nivells de domini del vocabulari (de la competencia del parlant, en termes generatius), que son una conseqüéncia directa de dos parámetres bá-sics: l'edat de cada individu i el grau dels estudis que ha reaíitzat.9Ara bé, a l'apartat quart, en qué figura la llista de termes, he simplificat aquest cri-teri tot dividint independentment les entrades básiques de la llengua catalana i les de l'árab en dos únics nivells: básic i complementan. Les fonts d'aital classificació han emprat criteris diferents, és ciar, pero no hi ha dubte que els mots fonamentals alhora en cátala i en arab constitueixen un suposat «léxic jurídic básic catalano-arábic». El signe «» avantposat a les entrades respectives identifica aquests «elements terminológics basics». El mateix lector pot fer el calcul del percentatge a qué aquest conjunt equival sobre els tres-cents termes de la llista i extreure'n les conclusions pertinents.
Per acabar aquest apartat segon, dedicat ais objectius principáis i a la metodología que he emprat, heus aquí Pexplicació breu de les abreviaturas i dels símbols que apareixen ais apartats següents:
a.: adjectiu (la forma femenina dels adjectius árabs que acaben amb» és sempre -im).
adapt.: adaptado fonética a l'árab' d'un mot cátala, generalment un adjectiu o un topóním, encara que l'arab classic ja disposi de formes históricament acceptades (com ara els topónims de les quatre capitals de provincia catalanes).
adv.: adverbi.
f.: substantíu femení.
m.: substantiu masculí.
p.: preposició.
v.: verb (l'arrel árab duu la vocal del present entre paréntesis).
1, 2...: accepcions diferents d'un mot únic.
I, II...: forma concreta d'un verb árab, que deriva de l'arrel «nua» o forma primera (I).10
= : sinónim de..., amb el signifícat de...
Observacio final: Si el recull present pot teñir alguna utilitat pragmática, ultra la consecució d'algún dels objectius citats, també cree que les insti-tucions publiques catalanes podrien patrocinar l'edició d'un glossari mes ex-tens que facilites les relacions amb els pa'ísos árabs. L'únic que avui día ha estat editat, el de Fernando Valderrama Martínez, Glosario español-árabe y árabe-español de las 2.500 voces y expresiones más usadas en la diplomacia,Page 141 la política y las reuniones internacionales (Madrid, Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1980, 332 pp.), conté nombrosos errors i ambigüitats freqüents. Pel que fa ais tres-cents mots i locucíons aplegades a l'apartat quart, he procurat millorar les aportacions d'aquell petit diccionari castella especialitzat.
-
Sistema usat per a la transltteració arábigo-catalana [no incluye texto en otro idioma]
[TEXT IS NOT INCLUDED IN ARABIC]
--------------------------------
[1] Publicada en part, ais llocs recollits (vegeu-ne els índexs), per Pere Balan a i Abadía, Els musulmans a Catalunya (713-1153). Una aproximado bibliográfica, separata de «Sharq al-Andakts» (Alacant), núm. 3. Els documents son conservats fonamentalment a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La Dra. M. Ángels Masia de Ros prepara actualment l'edició dels que corresponen ais segles xm-xrv, que va fer llegir el Dr. Martínez Ferrando quan era director de l'Arxiu i que vaig localitzar, transcrits pels aleshores becaris del csic, a l'Arxiu Municipal de Valencia.
[2] En aquest sentit, malgrat la manca de competéncíes de la Generalitat en materia d'assumptes «exteriors», s'ha manifestat recentment el Dr. Mfkel de Epalza (conferencia del 25 de febrer de 1988 pronunciada a Alacant amb el títol «Per una política árab dels Paísos CataJans»). També cal esmentar aquí el projecte de creado d'un Instituí d'Estudis Mediterranis, ámbit en qué els paisos nord-africans (Marroc, Algéria, Tunísia, Libia i Egipte) i del Proxim Orient (Liban i Siria), de parla oficial árab, desenvolupen un paper transcendental. [En publicar-se aquest article, 1'Instituí ja és una realitat.]
[3] Sense distingir el «lexic» de la «fraseología», com ho trobo al Uibre de Caries Duarte i Pilar de Broto citat irtfra.
[4] Preparada en collaboració per Pere Balaña i Abadía ¡ Faruk al-Raiss durant i'any 1986 i que consta de 59 pp., amb el text bilingüe (catalá-arab).
[5] Segons la redacció acceptada per a la tercera edícíó, de I'any 1987 (Barcelona, Servei de Publkacions de la Generaütat de Catalunya).
[6] Uustur jumhuriia mis'r al-carabua, Al-Qihira (El Caire), Al-Hai'a al-camma li-xu'ün al-mat'abic al-amíriía, 1986, 45 pp.
[7] Hi figuren a la página de í'article «arab», inclosos en un quadre-grafic, juntamenc amb d'altres elements de carácter estrictament lingüístic, com ara el so aproximat dels fonemes árabs per a l'oi'da d'un catalanoparlant.
[8] La reunió que, amb aquest objectiu final, va celebrar-se a Alacant, Pany 1986, en la qual participaren diversos professors universitaris de llengua arab i alguns experts en mitjans de comunicació i que havia estat convocada per iniciativa del Dr. Míkel de Epalza, no va assolir un acord válid. [Tanmateix, l'Institut d'Estudis Catalans (final de 1988) n'acaba d'acceptar i aprovar Ja proposta resultant.] Per tant, el problema encara resta vigent. Oriol Camps, cap de normaíització lingüística de Catalunya Radio, també s'hi ha interessat, donada la diversa procedencia i sistemes de transliteració usats per les agencies de premsa estrangera. El projecte de que disposa, presentat a les darreries de 1987, espera I'aprovació de la Corporació Catalana de Radio i Televisió.
[9] Hom ha dedicat nombrosos estudis a aquest tema. Potser el mes assequible i recomanable actualment és el de Miquel Siguan, Rosa Colomtna i Ignasi Vila, Metodología per a l'estudi del llenguatge infantil, Vic, Eumo, 1986.
[10] La major part dels punts relatius a la gramática arab segucixen les indicacions de Cobra magnífica de R. Blachére i M. Gaudefroy-Demombynes, Grammaire de lambe cUasique, París, G.-P. Maisonneuve & Larose, 3.° ed., 1966.
