Qüestió de confiança
Autor | Òscar Roca Safont |
Cargo | Director de Prevenció de l'Oficina Antifrau de Catalunya |
Páginas | 23-28 |
transparència i bon govern
Lààààààança ferma quàààààà
Els humans, com a éssers socials que som, basem les nostres relacions en la confiança. Confiem en aquells que fan
ààààà
És aquesta confiança la que permet que, com a col·lectivitat, siguem capaços de desenvolupar un complexíssim
entrellat de relacions que permet el progrés i el desenvolupament.
Sense confiança no podríem contraure matrimoni, posar-ààààààààààà
banc o, senzillament, pujar a un avió.
Socialment, estem disposats a assumir cert grau de risc perquè acceptem que la seguretat absoluta no és possible,
àààààààààààààààààà
present.
Per regla general, quan la confiança es trenca podem establir una nova
relació sobre la qual dipositar i tornar a construir confiança. Normalment,
tenim on triar.
Però, què passa quan no tenim alternativa? Què passa si els nostres
"proveïdors" de confiança són, per exemple, les institucions públiques
que, per definició, romanen i no és possible acudir-ne a cap altra?
En tal cas, allò que es posa en perill és la legitimitat mateixa del sistema
democràtic, entesa com aquella àmplia reserva de suport que permet als
ààààààààDàààà
perquè arreli entre aquelles minories que estaààààà
un altre fenomen preocupant: el populisme.
Les institucions actuen mitjançant persones (representants, directius,
empleats...). Sobre el paper, les funcions que tenen assignades haurien de permetre assolir missions legítimes pròpies
dels estats democràtics. Acceptem igualment que, en la seva immensa majoria, aquests subjectes individuals són gent
honeàààààààààààààààQàààààààà
à à à àà à à à à à à à àà à à
enquestes de percepció de coàààààààààPà-se que hem entrat
Qüestió de confiança
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba