La quarta vidual
| Autor | Dr. José Luis Llaquet de Entrambasaguas |
| Cargo del Autor | Advocat i professor de la UAO |
| Páginas | 401-414 |
Page 401
La quarta vidual és una institució jurídica que apareix regulada a l'art. 452-1 ss. CCCat. El Títol V del Llibre IV desenvolupa altres atribucions successòries determinades per la llei, que concreta en la llegítima (capítol I) i en la quarta vidual (capítol II). Malgrat aquesta regulació conjunta, el mateix Preàmbul de la Llei ja anticipa que la quarta vidual «segueix sense ésser un dret legitimari». lamarca considera que, «si bé no és pot dir encara que al dret català hi ha llegítima del vidu, aquest té un dret legal en la successió del cònjuge o convivent enfortit en relació amb el CS (=Codi de Successions)».
El Codi Civil català regula la quarta vidual en sis articles, és a dir: el dret a la quarta vidual (art. 452-1); l'exclusió del dret a la quarta vidual (art. 452-2); el còmput de la quarta vidual (art. 452-3); la reclamació i pagament de la quarta vidual (art. 452-4); la reducció o supressió de llegats i donacions (art. 452-5) i, finalment, l'extinció de la quarta vidual (art. 452-6).
El CCCat analitza en què consisteix la quarta vidual; regula tant el dret que té el supervivent a reclamar-la com els supòsits en què no té dret; estableix les regles per a la fixació del còmput de l'esmentat dret pel tribunal instructor; fixa la posterior acció del supervivent a reclamar la quarta vidual als hereus del premort i la forma en què aquests hauran de pagar-la, incloent situacions en què l'actiu hereditari líquid no permeti el pagament de la quarta vidual; determina els supòsits en què el supervivent perd el dret a la quarta vidual i, també, regula l'anotació preventiva del dret en el Registre de la Propietat.
L'origen d'aquesta institució es remunta al Dret romà tardà i, a través del Dret Canònic, va passar al Dret medieval i va arrelar en el Dret català com una institució peculiar i pròpia, de profundes arrels consuetudinàries, que es va mantenir, sense grans modificacions, en la Compilació del Dret civil català de 1960, en la seva reforma de 1984, en l'art. 383 del Codi de Successions de 1991 i que ha estat actualitzat amb una «regulació de nova planta» (Preàmbul) en l'art. 452 de la present Llei. La quarta vidual -o, antigament, marital-, és una institució típicament catalana que no té equivalència en el dret civil espanyol.
El Preàmbul del Llibre IV afirma que aquesta figura jurídica pretén evitar la situació injusta que podria donar-se davant els qui, després de viure marital o convivencialment fins la dissolució del matrimoni per la mort d'un d'ells, es trobessin econòmicament en
Page 402
pitjors condicions que els qui haguessin dissolt el seu matrimoni per mitjà d'un divorci, els quals mantenen el seu dret sobre el patrimoni de l'excònjuge premort (art. 86.2 CF).
En definitiva, aquesta figura actua com a mesura correctiva davant els possibles efectes injustament perjudicials que podrien derivar-se de l'absència de condició de legitimari del supervivent (STSJC de 26 de gener de 1995), conseqüència de la incomunicació patrimonial que comporta el règim de separació de béns a Catalunya.
En els seus orígens romans, aquesta institució es limitava a protegir al cònjuge repudiat que no havia aportat dot al seu matrimoni, però la potencialitat jurídica d'aquesta figura va permetre que, poc després, s'apliqués igualment a la vídua que quedava econòmicament desprotegida en el seu nou estat civil. Amb aquests trets va romandre durant segles.
La recent evolució normativa, que suprimeix les distincions sexuals i assimila els drets dels convivents estables en parella de fet als dels cònjuges, ha comportat la necessitat d'adaptar aquesta figura a la nova realitat familiar i social. Primer es va ampliar el dret a la quarta vidual a qualsevol dels cònjuges vidus, amb independència del sexe (reforma compiladora de 1984) i després a qualsevol dels convivents estables, amb independència del sexe (art. 34 a) LUEP). En la mateixa data que la Llei 10/1998, de 15 de juliol de 1998, d'Unions Estables de Parelles de Catalunya, la Llei 9/1998 promulgava el Codi de Família (=CF). La present Llei 10/2008 suprimeix la reserva vidual i actualitza l'usdefruit vidual, entre d'altres novetats successòries.
Sense cap dubte, la regulació d'aquest institut en el Llibre IV CCCat influirà en la regulació d'altres institucions del futur Llibre II CCCat, de les Persones i les Famílies.
El contingut de les dues reformes anteriorment esmentades han quedat fixades en el nou Codi Civil català, el qual concep la quarta vidual com un benefici o una atribució successòria legal que reconeix el dret que correspon al supervivent quan reuneix els requisits de l'article 452-1.
El citat article estableix el següent:
El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella que, amb els béns propis, els que li puguin correspondre per raó de liquidació del règim econòmic matrimonial i els que el causant li atribueixi per causa de mort o en consideració a aquesta, no tingui recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats té dret a obtenir en la successió del cònjuge o convivent premort la quantitat que calgui per a atendre-les, fins a un màxim de la quarta part de l'actiu hereditari líquid, calculat d'acord amb el que estableix l'article 452-3.
Roca i trias, analitzant l'anterior article i posant-ho en relació amb la llegítima, considera que «l'article 452-1 és una norma prèvia a la quarta, actua com a pressupòsit i a la vegada, com a determinant de la quantia que s'ha de percebre, ja que pot no acreditar dret a la íntegra quarta part, sinó solament a una part concretada en relació a les seves necessitats. Per aquesta raó es pot dir que el patrimoni del supervivent es té present en el moment de la determinació de l'existència del dret, encara que també i en el del càlcul de la seva quantia, perquè a més patrimoni, menys quantia. Així doncs, s'ha de concloure que la quarta no té un contingut fix» (p. 588).
Podríem definir la quarta vidual com el dret personal que la llei catalana, com pensió compensatòria successòria, atribueix de forma subsidiària al cònjuge i al convivent estable
Page 403
supervivent amb capacitat successòria que no disposa de recursos econòmics suficients per satisfer les seves necessitats vitals mantenint un estatus similar al que havia gaudit en vida del difunt, i que li permet restablir legalment l'equilibri econòmic reclamant als hereus del premort fins a un màxim del valor de la quarta part de l'actiu hereditari líquid, que pot rebre en béns o en diners.
La naturalesa jurídica d'aquesta figura ha suscitat diverses interpretacions en la doctrina moderna, que han oscil·lat entre la seva inclusió en el dret de família o en el dret successori, que és on clarament la quarta vidual es situa en l'actualitat.
1) La quarta vidual va néixer en el Dret romà tardà com una institució del dret de família. En aquest sentit, algunes sentències aproximen la quarta vidual al dret de Família, com la STS de 13 de gener de 1919, la Sentència del Tribunal de Cassació de la Generalitat de 8 de març de 1937 i altres més recents del TSJC. lamarca no dubta en què la quarta vidual «constitueix una perllongació post mortem dels deures d'assistència entre cònjuges».
2) La doctrina tradicional catalana es referia a la quarta vidual com un dret atípic (manrEsa).
3) La major part dels autors considera que és una figura que ha d'emmarcar-se dins el dret de Successions, encara que no és pacífica la naturalesa jurídica que adopta la quarta vidual en aquest règim.
-
Uns autors consideraven que la quarta vidual formava part de l'herència, en donar-li a la vídua el tracte d'hereva del premort, per quant tenia un dret de participació que era hereditari i que afectava el relictum. No obstant això, l'art. 379-2 CS va excloure expressament que el supervivent fos un hereu més.
Altres ho assimilaven al llegat, per quant consideraven que la quantia de la quarta vidual es detreia de la pars bonorum hereditatis.
La jurisprudència ha anat oscil·lant en l'elecció d'alguna de les doctrines que esmentem a continuació:
-
Per a alguns autors la quarta vidual s'assemblava al dret d'aliments, i així apareix en la Sentència del Tribunal de Cassació de la Generalitat de 8 de març de 1937.
-
El Tribunal Suprem va acollir durant anys la doctrina que situava la quarta vidual a l'òrbita de la llegítima, en una mena de quasi-llegítima de la vídua (així, per exemple, SSTS de 8 de març de 1927, 6 de juliol de 1940, 7 de juliol de 1955 i 21 de juny de 1958) i aquesta semblava que era la seva naturalesa jurídica.
No obstant això, el Preàmbul de la nova Llei 10/2008 diu taxativament que la quarta vidual «segueix sense ésser un dret legitimari», a pesar que l'art. 452-3 remet a les regles del còmput de la llegítima. És evident que hi ha una similitud en ambdues figures, encara que la major diferència consisteix en el fet que en la quarta vidual no existeixen, stricto sensu, les imputacions que sí es donen en les llegítimes, per quant el dret a la quarta vidual no és absolut, sinó condicionat al compliment dels requisits legals.
La SAP de Barcelona de 2 de març es refereix a la quarta vidual com una llegítima condicionada sobre l'herència, la qual cosa ha portat a salVador codErch a qualificar-la com un «dret paralegitimari».
Page 404
-
Finalment, la jurisprudència més recent sembla inclinar-se per la doctrina que considera que, davant el desequilibri econòmic que provoca en el supervivent la mort de l'altre cònjuge o convivent estable, la quarta vidual seria una forma de pseudo- compensació econòmica successòria establerta per llei i assimilada a la pensió compensatòria familiar i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba