Protecting environmentally displaced persons under the Kampala Convention: a brief assessment

AutorAlfredo dos Santos Soares
Páginas1-48
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. IX Núm. 1 (2018): 1 48
-Nota-
1
[DOI: 10.17345/1873]
PROTECTING ENVIRONMENTALLY DISPLACED PERSONS UNDER THE KAMPALA
CONVENTION: A BRIEF ASSESSMENT
ALFREDO DOS SANTOS SOARES
Research Member
Centro de Investigação & Desenvolvimento sobre Direito e Sociedade
Universidade Nova de Lisboa
fedysantos@hotmail.com
Recibido: 9 de diciembre de 2017 / Aceptado: 15 de febrero de 2018
ABSTRACT: The progressive geography of climate change is having an impact and the
African continent is among one of the most vulnerable regions of the world. In line with
the prediction of the Intergovernmental Panel on Climate Change in its first report (1990),
the involuntary migration of populations is already proving to be one of the most serious
impacts across this region. The greatest majority of victims remain in their own countries.
Therefore, coupled with conflict, violence and development projects, slow-onset and
rapid-onset disasters have currently made Africa home to the largest number of internally
displaced people. Determined to tackle this plight, on 23rd October 2009 the African Union
adopted its Convention for the Protection and Assistance of Internally Displaced Persons
in Africa (Kampala Convention), articulating the need for an integral response based on a
combined framework of international human rights law and international humanitarian
law. Five years after the convention entered into force (on 6th December 2012), this paper
aims to take stock of the progress made in its implementation and, in particular, assess its
effectiveness in protecting people who are environmentally displaced due to climate
change. The existing and ongoing normative, policy and institutional processes on
domestication and implementation of the convention are identified and the degree to
which these processes provide protection to people displaced by environmental disasters is
explored, especially slow-onset impacts (e.g. desertification). The paper finds that, despite
the remarkable efforts made to implement the said convention, the specific impact of its
provisions for protecting and assisting environmental IDPs is still unperceivable. Much
work remains to be done to translate this innovative instrument into practice, and
A. dos Santos Soares RCDA Vol. IX Núm. 1 (2018): 1 48
2
particularly to make specific improvements in the protection of IDPs due to disasters
caused by climate change.
RESUMEN: La progresiva geografía de los impactos del cambio climático sitúa el
continente africano entre las regiones más vulnerables del mundo. En línea con la
predicción del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC)
en su Primer Informe de 1990, la migración involuntaria de la población ya está
demostrando ser uno de los impactos más graves en toda la región. La inmensa mayoría de
las víctimas permanece en sus propios países, aunque no hay que subestimar la magnitud
de cuantos se desplazan cruzando las fronteras estatales internacionalmente reconocidas.
Así, pues, junto con los conflictos armados, las tensiones políticas y los llamados
proyectos de desarrollo, los desastres ambientales súbitos y, máxime, los de realización
lenta han convertido a África en el hogar del mayor número de personas desplazadas
internamente (PDI). Decidida a hacer frente a esta difícil y acuciante realidad, la Unión
Africana aprobó, el 23 de octubre de 2009, su Convención para la protección y asistencia
de los desplazados internos en África (Convención de Kampala), en cuyas disposiciones
se pone de manifiesto la necesidad de una respuesta holística, basada en un marco
combinado de las normas internacionales de derechos humanos y el derecho internacional
humanitario. Cinco años después de la entrada en vigor de la referida Convención (el 6 de
diciembre de 2012), el presente trabajo se propone hacer balance de los progresos
realizados en su aplicación y, en particular, evaluar su eficacia en la protección de las
personas desplazadas por desastres ambientales, en el contexto del cambio climático. Con
vistas en este objetivo, el texto intenta identificar los procesos normativos, políticos e
institucionales existentes y en curso en torno a la domesticación e implementación de la
convención. Intenta, asimismo, explorar el grado en que estos procesos propician la
protección debida a las personas desplazadas por desastres ambientales, especialmente
aquellos de aparición y realización lentas (v.g., la desertificación). A guisa de anticipación
de las conclusiones de este trabajo, se señala que, no obstante los notables esfuerzos
llevados a cabo hasta el momento en el sentido de la implementación de la susodicha
convención, el impacto concreto de sus disposiciones sobre la mejora de la protección y la
asistencia a las personas desplazadas internamente por los desastres ambientales sigue
siendo imperceptible. Queda mucho trabajo por hacer para llevar a la práctica y hacer
RCDA Vol. IX Núm. 1 (2018): 1 48 Protecting environmentally displaced
3
efectivo este innovador instrumento legal, en particular para asegurar la protección de las
personas desplazadas por desastres en el contexto del cambio climático.
RESUM: La geografia progressiva dels impactes del canvi climàtic situa el continent
africà entre les regions més vulnerables del món. En línia amb la predicció del Grup
Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) en el primer informe de
1990, la migració involuntària de la població ja demostra que és un dels impactes més
greus en tota la regió. La immensa majoria de les víctimes roman en els propis països, tot i
que no cal subestimar la magnitud dels qui es desplacen i creuen les fronteres estatals
reconegudes internacionalment. Així, doncs, juntament amb els conflictes armats, les
tensions polítiques i els anomenats projectes de desenvolupament, els desastres ambientals
sobtats i, màximament, els d’execució lenta, han convertit l’Àfrica en la llar del nombre
més gran de persones desplaçades internament (PDI). Decidida a fer front a aquesta
realitat difícil i apressant, la Unió Africana va aprovar, el 23 d’octubre de 2009, la
Convenció per a la protecció i assistència dels desplaçats interns a l’Àfrica (Convenció de
Kampala), les disposicions de la qual posen de manifest la necessitat d’una resposta
holística, basada en un marc combinat de les normes internacionals de drets humans i el
dret internacional humanitari. Cinc anys després de l’entrada en vigor d’aquesta
Convenció (el 6 de desembre de 2012), aquest treball es proposa fer balanç dels
progressos que s’han fet des que s’ha aplicat i, en particular, avaluar l’eficàcia en la
protecció de les persones que s’han desplaçat a causa dels desastres ambientals, en el
context del canvi climàtic. Amb vista en aquest objectiu, el text intenta identificar els
processos normatius, polítics i institucionals existents i en curs al voltant de la
domesticació i implementació de la convenció. Així mateix, intenta explorar el grau en
què aquests processos propicien la protecció deguda a les persones que s’han desplaçat a
causa de desastres ambientals, especialment els d’aparició i realització lentes (vg. la
desertificació). A manera d’anticipació de les conclusions d’aquest treball, cal assenyalar
que, malgrat els notables esforços que s’han dut a terme fins al moment en el sentit
d’implementar la Convenció, l’impacte concret de les seves disposicions sobre la millora
de la protecció i l’assistència a les persones desplaçades internament pels desastres
ambientals continua imperceptible. Queda molta feina per fer per portar a la pràctica i fer
efectiu aquest instrument legal innovador, en particular per assegurar la protecció de les
persones desplaçades a causa dels desastres en el context del canvi climàtic.

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR