La protecció dels drets fonamentals contra la contaminació acústica en la jurisprudència contenciosa administrativa, civil I penal

AutorFrancesc Claverol Guiu
Páginas1-52
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. VII Núm. 1 (2016): 1 52
-Estudi-
LA PROTECCIÓ DELS DRETS FONAMENTALS CONTRA LA
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA EN LA JURISPRUDÈNCIA CONTENCIOSA
ADMINISTRATIVA, CIVIL I PENAL
FRANCESC CLAVEROL GUIU
Advocat de la Generalitat de Catalunya
Tècnic del Cos Superior de la Generalitat de Catalunya, àmbit jurídic, en excedència
cesccla24@gmail.com
Rebut: 5 d’octubre de 2015 / Acceptat: 29 de març de 2016
RESUM: En la nostra societat, tecnològicament avançada, amb una notable densitat de
població i amb un augment dels estàndards de qualitat de vida, el soroll és un problema
cada cop més present, al qual, la jurisprudència, tant en l’ordre contenciós administratiu
com en el civil i en el penal, ha hagut de donar resposta, seguint la línia fixada pel
Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Constitucional espanyol.
RESUMEN: En nuestra sociedad, tecnológicamente avanzada, con una notable
densidad de población y con un aumento de los estándares de calidad de vida, el ruido
es un problema cada vez más presente, al cual la jurisprudencia, tanto en el orden
contencioso administrativo como en el civil y en el penal, ha tenido que dar respuesta,
siguiendo la línea fijada por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos y el Tribunal
Constitucional español.
ABSTRACT: In our technologically advanced society, with dense populations and ever
greater standards of quality of life, noise is an increasing problem, to which
jurisprudence, both administrative contentious, and civil and criminal, has had to
respond, along the lines established by the European Court of Human Rights and the
Spanish Constitutional Court.
Paraules clau: Soroll — Contaminació acústica — Drets fonamentals — Jurisdicció
contenciosa administrativa — Jurisdicció civil — Jurisdicció penal.
F. Claverol RCDA Vol. VII Núm. 1 (2016)
2
Palabras clave: Ruido — Contaminación acústica — Derechos fundamentales —
Jurisdicción contencioso-administrativa — Jurisdicción civil — Jurisdicción penal
Keywords: Noise Noise pollution Fundamental rights Administrative
contentious jurisdiction — Civil jurisdiction — Criminal jurisdiction.
Sumari: I. Introducció. 1. La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. 2. La jurisprudència
del Tribunal Constitucional. II. La protecció en l’àmbit administratiu. 1. La tutela judicial en l’ordre
contenciós administratiu. 2. La normativa administrativa. 3. Breu referència a un supòsit concret: el soroll
derivat de l’activitat aeroportuària. 4. Referència a un altre supòsit concret: la celebració de festes locals.
III. La protecció en l’àmbit civil. IV. La protecció en làmbit penal. V. Conclusions. VI. Bibliografia.
I. INTRODUCCIÓ
És prou conegut l’impacte que pot arribar a tenir el soroll sobre la salut física i psíquica
de les persones1, i la preocupant dimensió que ha arribat a adquirir aquest problema en
les nostres societats tecnològicament desenvolupades2, però tampoc es poden obviar
1 Els efectes del soroll sobre la salut inclouen des del trauma acústic agut, amb trencament del timpà per
l’impacte d’un soroll molt intens de curta durada, fins al trauma acústic crònic, amb la destrucció de les
cèl·lules receptores del so i la corresponent perduda d’audició. També s’han documentat l’augment del
ritme cardíac i respiratori, de l’angoixa, de l’agressivitat i del cansament; la reducció de l’activitat
cerebral i, per tant, del rendiment; la reducció de l’activitat digestiva, o importants pertorbacions del son
(en aquest sentit, Oficina Univerde. Guía ruido. Recuperat el 5 de maig de 2015 de
http://univerde.consorciouniverde.org/guia-ruido/>).
S’assenyala també que el soroll pot arribar a ser la causa de neurosis ansiodepressives reactives
secundàries (exògenes), distonies neurovegetatives (fins i tot cròniques), i d’un ampli ventall de
patologies psíquiques, i pot agreujar problemes cardiovasculars, processos cancerígens o de colesterol, o
afeccions gàstriques de tipus nerviós. Abogados contra el ruido. (2012). El ruido y la literatura. Recuperat
el 5 de maig de 2015 de http://abogadoruido.es/?p=318>.
L’Organització Mundial de la Salut assenyala que Espanya és el segon país del món amb nivells més
grans de contaminació acústica, només pel darrere del Japó, i quasi 9 milions de persones pateixen nivells
mitjans superiors als 65 decib els. També s’afegeix que el 55% de la població ja no hi sent igual que fa
deu anys. Lavozdigital.es. (2009, 19 d’agost). Las obras y el despertador irritan a los españoles. Recuperat
el 5 de maig de 2015 de http://www.lavozdigital.es/cadiz/20090819/sociedad/obras-despertador-irritan-
espanoles-20090819.html>.
En aquest sentit, cal assenyalar que el cant d’un ocell és d’uns 10 decibels; una conversació animada
arriba als 50; nivells entre 70 i 125 decibels poden produir dolor, i de 140 ja esdevenen dolorosament
insuportables.
2 Els ecobaròmetres autonòmics reflecteixen reiteradament com els ciutadans consideren, entre els
problemes ambientals, el soroll com un dels que generen més preocupació. De fet, un 72,3% de la
població afirma que viu en una ciutat sorollosa i el 91% que la societat no està conscienc iada de la
problemàtica del soroll. Infosalus.com. (2014, 30 d’abril). El 72% de los españoles cree que vive en una
ciudad ruidosa y el 91% considera que la sociedad no está conscienciada. Estudio 'GAES-Ruido y
audición en España'. Recuperat el 5 de maig d e 2015 de http://www.infosalus.com/salud-
investigacion/noticia-72-espanoles-cree-vive-ciudad-ruidosa-91-considera-sociedad-no-concienciada-
20140430165627.html>.
RCDA Vol. VII Núm. 1 (2016) La protección dels drets fonamentals…
3
certs excessos en la lluita contra el soroll3. Activitats industrials o d’una altra mena
s’han vist engolides pel creixement dels nuclis urbans, i, en conseqüència, han generat
problemes de soroll que poden acabar suposant la seva expulsió del territori.
En aquest article analitzarem com s’ha afrontat aquest problema des de la jurisprudència
contenciosa administrativa, civil i penal4. Prèviament farem una breu i obligada
referència a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i a la
jurisprudència del Tribunal Constitucional, que inspiren la nostra jurisprudència
ordinària, i a les quals aquesta intenta seguir amb més o menys encert.
1. La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans
Tot i que el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats
fonamentals de 1950 no protegeix explícitament el medi ambient com a tal, el Tribunal
Europeu de Drets Humans (la jurisprudència del qual presenta una indubtable
transcendència en l’ordenament intern, atès el que disposa l’article 10.2 de la
Constitució) ha establert, reiteradament5, que determinats danys ambientals, tot i que no
posin en perill la salut de les persones, poden atemptar contra el seu dret al respecte a la
vida privada i familiar, i privar-les del gaudiment del seu domicili amb ingerències o
vulneracions immaterials, com les derivades del soroll6.
Se sol fixar el percentatge d’habitatges amb pro blemes de soroll en l’àmbit estatal en un 40% (Oficina
Univerde. Guía ruido. Recuperat el 5 de maig de 2015 de http://univerde.consorciouniverde.org/guia-
ruido/>).
3 Com el cas de ramaders que s’han vist obligats a silenciar les esquelles dels animals per evitar molestar
veïns, procedents de les ciutats i propietaris de segones residències. NacióRipollès. Naciódigital. (2009,
15 de gener). Un ramader de Llanars precinta les esquelles de les eugues per les queixes d'urbanites”.
Recuperat el 5 de maig de 2015 de
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/7437/ramader/llanars/precinta/esquelles/eugues/queixes/ur
banites>.
4 Deixant de banda l’ordre social, el qual, per les seves especificitats, excedeix dels objectius d’aquest
article.
5 En aquest sentit, entre d’altres, les sentències de 9 de desembre de 1994, assumpte López Ostra contra
Espanya, de 26 d’agost de 1997 (Balmer-Schafroth i altres contra la Confederació Helvètica), de 19 de
febrer de 1998 (Guerra i altres contra Itàlia), de 22 de maig de 2003 (Kyrtatos contra Grècia), de 20
d’abril de 2004 (assumpte Surugiu), de 6 de setembre de 2005 (Rouano Moercuende contra Espanya), de
2 de novembre de 2006 (Giacomelli contra Itàlia), de 26 d’octubre de 2006 (Ledyayeva i altres contra
Rússia) o d’1 de juliol de 2008 (Borysiewicz contra Polònia).
6 Així, el Tribunal incardina la protecció contra el soroll fonamentalment en l’àmbit de la inviolabilitat
domiciliària de l’article 8 del Conveni. L’apartat 1 d’aquest precepte disposa que “tota persona té dret al
respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència”, i l’apartat 2
afegeix que “només pot haver-hi ingerència d’una autoritat pública en l’exercici d’aquest dret en la
mesura que aquesta ingerència sigui prevista per la llei i que constitueixi una mesura que, en una societat

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR