Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
| Autor | Mercè Corretja Torrens |
| Cargo | Mercè Corretja Torrens, directora general de Contractació Pública. Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. Generalitat de Catalunya. Rambla de Catalunya, 19-21, 2a planta, 08007 Barcelona. mcorretja@gencat.cat. |
| Páginas | 17-31 |
PRINCIPALS NOVETATS EN LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA DELS ENS LOCALS
Mercè Corretja Torrens*
Resum
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), que va entrar en vigor el 9 de març d’enguany,
ha comportat un canvi de model en la mesura que impulsa l’ús instrumental de la contractació pública per a la consecució
de diversos objectius d’interès públic com la sostenibilitat, la innovació, la responsabilitat social i el foment de la
contractació a petites i mitjanes empreses i amb entitats del Tercer Sector Social. Al mateix temps es persegueix un
prestacions, s’introdueix el principi d’integritat en la contractació pública com un dels seus pilars bàsics i s’advoca per
als ens locals, com les limitacions a la participació d’electes en les meses de contractació o la prohibició que en formi
part el personal eventual, i les funcions que s’atribueixen als interventors i als secretaris d’ajuntament.
estratègica.
THE MOST SIGNIFICANT CHANGES TO PUBLIC PROCUREMENT FOR SPAIN’S LOCAL
COUNCILS
Abstract
Spain’s Law 9/2017, of 8 November, on public sector procurement (LCSP), which came into force on 9 March this
year, has entailed a change in model with regard to the use of public procurement as a tool for achieving a range of
public policy objectives, such as sustainability, innovation, social responsibility and procurement from SMEs and third
in the selection of contractors and in the products and services procured, introducing the principle of integrity as one of
impact upon local councils, sometimes a very important one: new award criteria, limits on small contracts, and more.
thereof, and the duties assigned to local councils’ internal auditors and secretaries.
Key words: Public sector procurement; local council procurement; local procurement; strategic public procurement.
* Mercè Corretja Torrens, directora general de Contractació Pública. Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
mcorretja@gencat.cat.
Citació recomanadaRevista Catalana
de Dret Públic.
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 18
Sumari
1
2 Novetats que tenen una especial incidència en l’àmbit local
2.1 L’homogeneïtzació dels nivells d’aplicació de la llei
La regulació de les especialitats relatives a les entitats locals
4 Conclusions
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 19
1 Introducció: el repte de la contractació pública estratègica
L’entrada en vigor de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) el 9 de març
del 2018 ha comportat un repte per a totes les administracions públiques a les quals s’aplica, atès el caràcter
bàsic de la major part de l’articulat i, molt especialment per als ens locals.1 L’objectiu de la LCSP és la
De fet, aquest nou model s’impulsa des de la Unió Europea mitjançant les directives del Parlament Europeu
d’aquestes directives a l’ordenament jurídic espanyol es produeix amb gairebé dos anys de retard en el
i, per tant, amb un desavantatge temporal important respecte de la majoria d’estats membres amb economies
de mesures urgents en matèria de contractació pública, es va avançar l’aplicació dels articles de les directives
que, d’acord amb la jurisprudència comunitària, tenien efecte directe i, per tant, les administracions públiques
catalanes ja han pogut començar a aplicar aquest nou model des del segon semestre del 2016.2
La LCSP aposta, doncs, per un nou paradigma de la compra pública com a instrument per a l’assoliment
que tota contractació pública incorpori de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals,
sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, i fomentant la contractació amb PIME i entitats
(article 145) i atorga un major protagonisme a les condicions especials d’execució, en la major part de
els contractes públics. La LCSP, per tant, reforça el vessant social i ambiental de la contractació pública
enfront de la legislació anterior.
tribunals contractuals han estat, en general, favorables a les clàusules socials, especialment en relació amb la
subrogació de treballadors o amb la imposició d’un determinat conveni col·lectiu.4 De fet, aquest ha estat un
5
D’altra banda, la LCSP introdueix un conjunt de mesures per afavorir la contractació amb PIME i entitats
del Tercer Sector Social com són la regla general de la divisió en lots dels contractes de l’article 99 (que a
(article 127) o la possibilitat de fer pagaments directes als subcontractistes si així es preveu al plec i d’acord
amb un futur reglament (DA 51a).
El segon eix de la LCSP és el principi d’integritat, que apareix per primera vegada a l’article 1 juntament
discriminació i igualtat de tracte. Aquest principi es converteix en l’eix vertebrador6 d’un gran nombre de
1 Les especialitats referides a les entitats locals es regulen a les disposicions addicionals segona i tercera. La doctrina, en general,
és contrària a aquesta ubicació de les disposicions sobre la contractació pública de les entitats locals i, molt especialment, pel que fa
a la poca adaptació de la legislació bàsica a les seves necessitats. V. Gómez Melero, Gerardo, “La contratación de los entes locales”,
a Gamero et altres, 2018.
innovació. V. Gallego Córcoles, Isabel a “El Derecho de la contratación pública” a Gamero Casado et al. (2018).
5 V. Juan Gómez (2018), Moreno Molina (2018) i Gimeno Feliú (2018a), entre d’altres.
actual” a Gamero Casado et al. (2018).
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 20
procediment negociat sense publicitat per raó de quantia, que a Catalunya ja va suprimir el Decret llei
de la informació contractual en una sola plataforma, que en el cas de Catalunya és la Plataforma de Serveis
7 increment de les exigències de transparència i de motivació dels contractes
mitjançant nous informes previstos als articles 28 i 116 i, de forma destacada, el reforçament del recurs
especial en matèria de contractació,8
64, en termes molt amplis,
la contractació pública és un àmbit de risc des del punt de vista del frau i de la corrupció, com es posa sovint
de manifest als mitjans de comunicació i com ha subratllat la doctrina en diverses ocasions.9
la contractació pública és l’excessiva durada dels procediments. La LCSP regula dos nous procediments de
seva entrada en vigor, sense excepcions.10
2 Novetats que tenen una especial incidència en l’àmbit local
Entrant ja en el detall de la llei, són moltes les novetats que introdueix la LCSP i algunes de les quals molt
envoltades de polèmica. Només a títol enunciatiu, i a banda de les ja esmentades, podem esmentar la major
extensió de l’àmbit subjectiu (amb la inclusió de partits polítics, organitzacions sindicals, organitzacions
només quan compleixin els requisits per ser poder adjudicador i només pel que fa als contractes subjectes
a regulació harmonitzada, que queden subjectes a unes instruccions internes de contractació basades en els
contractuals amb la supressió del contracte de gestió de serveis públics i del contracte de col·laboració
11 l’aposta per la innovació amb la regulació del nou procediment d’associació per a la
contractes, prevista a l’article 29 de la LCSP, que tot i que redueix la durada inicial dels contractes de serveis
(5 anys) en relació amb la legislació anterior, permet ampliar aquest termini amb determinades condicions
totes les administracions públiques de Catalunya i del seu respectiu sector públic s’han d’allotjar preceptivament en la Plataforma de
Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya (PSCP).
la possibilitat que els municipis de gran població i les diputacions provincials puguin crear els seus propis tribunals de contractes.
Antifrau de Catalunya i, en l’àmbit de la Generalitat, la Direcció General de Contractació Pública, creada pel Decret 45/2016.
quan es pregunta a la ciutadania sobre l’àmbit on considera que està més estesa la corrupció, un 71,5 % dels enquestats opina que
és en la contractació pública (l’any 2014 aquest percentatge era del 78,5 %). La importància de la integritat queda patent a Gallego
et al.
et al., 2018).
10 V. Corretja Torrens, Mercè (2018a).
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 21
en tres de les novetats que, tot i que afecten totes les administracions públiques, pensem que poden tenir un
propis i les limitacions a la contractació menor.
2.1 L’homogeneïtzació dels nivells d’aplicació de la llei
En connexió amb el principi d’integritat, la LCSP homogeneïtza l’aplicació a les diferents tipologies de
poders adjudicadors.
En qualitat d’administració pública, totes les entitats que integren l’administració local, inclosos
expressament per satisfer necessitats d’interès general i que no tinguin caràcter industrial o
mercantil, sempre que un o diversos subjectes que s’hagin de considerar poder adjudicador en
dret públic i les societats mercantils participades amb més d’un 50 % per alguna de les entitats que
formen part del sector públic o bé en els casos en què sense superar aquest percentatge es trobin
Amb la legislació anterior, únicament els poders adjudicadors considerats administracions públiques quedaven
íntegrament subjectes a la llei. La resta de poders adjudicadors que no tenien la condició d’Administració
pública només aplicaven la llei als contractes de regulació harmonitzada (i amb algunes excepcions), mentre
que per als contractes d’import inferior havien d’aprovar unes instruccions internes de contractació que
discriminació i igualtat de tracte.
La LCSP homogeneïtza l’aplicabilitat als dos tipus de poder adjudicador. Les administracions públiques
ara tenien), i per als contractes d’import inferior queden suprimides les instruccions internes12 i s’estableix
valor estimat (VEC) inferior a 40.000 euros i els de serveis i subministraments amb VEC inferior a 15.000
euros, mentre que els contractes d’obres, serveis i subministraments amb un VEC superior a aquestes
procediment negociat sense publicitat, l’ús del qual queda restringit als casos previstos a l’article 168. Pel
d’altres.
menors els contractes d’aquestes entitats i que els permet escollir d’entre “qualsevol dels procediments”
legals (amb excepció del negociat sense publicitat). Tant l’Advocacia de l’Estat com la Direcció General
de Contractació Pública de la Generalitat s’han pronunciat en el sentit d’equiparar a contractes menors els
contractes amb VEC inferior a 40.000 euros per a obres i 15.000 euros per a serveis i subministraments
d’aquestes entitats i, per tant, la seva subjecció també als nous requisits sobre la contractació menor que
comentarem més endavant, i també a l’aplicació íntegra de tots els elements del procediment escollit, sense
no d’aquestes instruccions (Vázquez Matilla, 2018 i Valdivia Poch, 2018). L’objectiu de la supressió és evitar la fragmentació del
règim aplicable, com subratlla Díez Sastre, Sílvia a “El ámbito subjetivo de la Ley de Contratos del Sector Público. La contratación
de los poderes adjudicadores no Administración Pública” a Gamero et al. (2018).
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 22
Per a la resta d’entitats del sector públic que no tenen la condició de poder adjudicador es manté un règim
amb l’article 145. Alternativament, aquestes entitats també podran adjudicar els contractes d’acord amb unes
regles establertes directament per la llei.
2.2 L’àmbit objectiu: convenis, comandes de gestió i encàrrecs a mitjans propis
En relació amb l’àmbit objectiu d’aplicació, la LCSP s’aplica a tots els contractes onerosos del sector públic
i als subvencionats pels poders adjudicadors que celebrin persones físiques o jurídiques.
L’article 6 de la LCSP exclou del seu àmbit els convenis, sempre que compleixin determinades condicions,14
i les comandes de gestió regulades per la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, les
quals distingeix dels anomenats contractes in house o encàrrecs a mitjans propis, als quals es dona una nova
regulació força polèmica.
Els encàrrecs a mitjans propis es considera que formen part de l’organització interna de les administracions
de contractació. Per tal de quedar exclosos de la LCSP se’ls imposa el compliment d’uns requisits (article
15 i és d’aplicació a totes les administracions públiques. Els requisits
a) Que el poder adjudicador que li faci encàrrecs tingui sobre l’ens un control, directe o indirecte, anàleg al
b) Que més del 80 % de les activitats de l’ens destinatari de l’encàrrec es porti a terme en exercici de les
c) Si l’ens és de dret privat, que la totalitat del seu patrimoni o capital sigui de titularitat o aportació pública, i
d) Que la condició de mitjà propi de l’entitat destinatària de l’encàrrec estigui reconeguda formalment en els
materials apropiats per als encàrrecs d’acord amb el seu objecte social.
Pel que fa a la data d’acompliment d’aquests requisits, els tres primers s’han d’acomplir el dia 9 de març,
organitzin en execució de l’encàrrec quedaran sotmesos a la LCSP i no podran ser objecte de subcontractació
als PANAP que en depenen) i Instrucció 2/2018, de 17 de gener, de l’Advocacia de l’Estat.
únicament per consideracions d’interès públic.
15 Aspecte que critica Amoedo Souto, Carlos Alberto a “Los encargos a medios propios, ¿Hacia un nuevo comienzo?” a Gimeno
Feliú, 2018a.
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 23
o servei, de les entitats de dret públic i de les societats privades de capital íntegrament públic destinades a
la gestió de serveis públics. Es pot considerar que aquest apartat és una concreció del concepte de “mitjans
personals i materials apropiats per a la realització dels encàrrecs” de l’apartat 2.
16
El compliment d’aquests requisits per als ens locals presenta algunes complicacions afegides, ja que en
alguns casos el control que s’exerceix sobre el mitjà propi (que pot ser una entitat de dret públic d’una
altra Administració pública o bé un consorci) s’exerceix de forma indirecta mitjançant les associacions més
els qui han de comprovar el compliment d’aquests requisits en relació amb els seus mitjans propis i, si escau,
17 Les alternatives a tenir en compte poden ser el conveni o bé altres
En el cas dels consorcis, que en molts casos tenen participació privada en el capital o en el patrimoni
provinent de fundacions privades o d’altres entitats, cal tenir en compte que l’article 12 de la Directiva
2014/24 limita la participació de capital privat tant en les entitats públiques com privades sempre que sigui
directa i, d’altra banda, exceptua aquesta prohibició en els casos en què aquesta participació de capital privat
no tingui capacitat de control ni majoritari ni minoritari i, a més a més, si aquesta participació ve imposada
per la legislació nacional i no sigui contrària als tractats. Tot i que la LCSP no recull expressament aquestes
excepcions en el seu articulat entenem que es podria argumentar una interpretació en el sentit exposat.18
2.3 Els procediments contractuals. El nou règim de la contractació menor
En l’àmbit dels procediments contractuals també trobem canvis importants. D’una banda, com ja s’ha dit,
ha quedat suprimit el procediment negociat sense publicitat per raó de quantia, s’han dissenyat els dos
Així doncs, l’esquema dels procediments d’adjudicació inclou en primer lloc el procediment obert (amb
La principal diferència entre els procediments oberts i els procediments amb negociació és que la negociació
en els procediments amb negociació. En tot cas, l’elecció del procediment haurà de quedar degudament
prèviament al procediment obert la LCSP preveu la possibilitat de fer una consulta preliminar al mercat en
els termes previstos a l’article 115.
un dels objectius estratègics de la contractació pública mitjançant el desenvolupament de nous productes,
serveis o obres innovadores, i la posterior adquisició i explotació sempre que es corresponguin amb els
177). Es tracta d’un estímul a la demanda.
16 V. Gimeno Feliú (2018b).
17 V. Amoedo Souto (2018).
técnicos” (Gamero et al.
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 24
El procediment es desenvolupa en tres fases successives. La primera consisteix en la publicació d’una
s’ha de cobrir i els requisits mínims i costos que ha de cobrir cada licitador. La segona comprèn la invitació
del resultat de la innovació i l’explotació. El procediment d’associació per a la innovació introdueix una gran
d’una necessitat pública i no d’un bé o servei precís, i en cada fase permet decidir si es vol seguir endavant o
no, o si es vol contractar de forma conjunta o separada la innovació i el desenvolupament.
que no hi hagi criteris d’adjudicació que comportin judici de valor (o que no superin el 25 % de la ponderació
aplicable, llevat que l’objecte del contracte sigui una prestació intel·lectual, en què podran assolir el 45 %).
Cal remarcar que l’exigència que els criteris d’adjudicació siguin objectius no exclou que es puguin incloure
criteris de caràcter social o ambiental, sempre que siguin objectivables.
El procediment és molt àgil i ràpid. Les proposicions s’han de presentar en un mínim de 15 dies (si es tracta
(RELI) de la Generalitat de Catalunya, amb la qual cosa es redueix la documentació que s’ha de presentar,
no procedeix la constitució de garantia provisional i la composició de la mesa és més reduïda.
termini de presentació de proposicions és de mínim 10 dies.
Finalment, cal fer referència a les limitacions a l’ús de la contractació menor (article 118). Aquest procediment
té una rellevància especial en l’àmbit local, ja que és el més utilitzat, juntament amb el procediment negociat
directa queden molt restringits amb la nova legislació.
En relació amb l’expedient, recordem que la contractació menor també està sotmesa als requisits de motivació
com tots els procediments de forma que l’expedient ha d’incorporar en tot cas l’aprovació de la despesa i la
locals, l’alcalde o president o el Ple de la corporació), llevat que la competència s’hagi delegat.19
En segon lloc, cal tenir en compte que la LCSP redueix els llindars quantitatius tant per als contractes d’obres
Els imports, en tot cas, es refereixen al valor estimat del contracte, com en tota la LCSP.20
b) que el contractista no ha subscrit més contractes menors que, individualment o conjuntament, superin la
xifra que consta a l’apartat primer d’aquest article.
de l’article 168.a).2n, és a dir, la possibilitat d’adjudicació directa mitjançant un procediment de negociació
publicat a la seva pàgina web.
20
generals de l’Estat pel que fa als contractes que subsignin els agents públics del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.
(González, 2018).
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 25
La rigidesa que es desprèn d’aquestes limitacions ha generat nombroses crítiques i ha obligat a les juntes
entre empreses, evitar el fraccionament de l’objecte del contracte i evitar l’ús de la contractació menor en
el cas de contractes recurrents), arriba a la conclusió que la limitació de subscriure un determinat volum
de contractes menors amb una mateixa empresa contractista opera només en relació amb contractes amb
objecte coincident, en el sentit que són aquells que es componen de prestacions coincidents substancialment,
mateixa empresa i superar els límits expressats sempre que el seu objecte fos diferenciat.
si bé les interpretacions no sempre són coincidents.21
Aquesta major rigidesa introduïda per la LCSP en la contractació menor obligarà les administracions
públiques (i sobretot les locals) a utilitzar procediments alternatius de contractació com, per exemple, els
nous procediments oberts abreujats o bé a fer ús dels mecanismes de compra agregada ja existents o bé del
nou sistema dinàmic d’adquisició. La contractació menor quedarà, de fet, relegada a cobrir necessitats molt
puntuals i esporàdiques, d’abast inferior a l’any.22
adjudicatària dels contractes menors s’ha de publicar de manera agregada, almenys trimestralment, i ordenar
els contractes per la identitat de l’empresa adjudicatària –excepte els contractes de valor estimat inferior a
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, d’acord amb el
qual les obligacions de publicitat activa són aplicables també a tota la contractació menor amb independència
de l’import.
3 La regulació de les especialitats relatives a les entitats locals
3.1 Les competències dels òrgans de contractació en l’àmbit local
Com s’ha dit, les especialitats relatives a les entitats locals es troben regulades a les disposicions addicionals
segona i tercera de la LCSP.
entre la competència general en contractació pública i la competència en relació amb els contractes privats
i els subjectes a la legislació patrimonial. Corresponen als alcaldes i als presidents de les entitats locals
concessió d’obres, de concessió de serveis i els administratius especials quan el seu VEC no superi el 10 %
dels recursos ordinaris del pressupost ni, en tot cas, la quantia de 6 milions d’euros, inclosos els de caràcter
que tinguin el mateix objecte contractual. La Junta estatal entén que cal tenir en compte l’objecte contractual, amb independència de
mentre que totes les altres entenen que s’ha de fer per anualitat pressupostària i per a les despeses aprovades després d’entrar en
vigor la LCSP.
22 Així, per exemple, Martínez Fernández, José Manuel (2018), exposa que ni tan sols els contractes de direcció d’obra podrien ser
objecte de contractació menor atesa la seva durada.
V. Gómez Melero, Gerardo a “La contratación de los entes locales” (Gamero et al
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 26
plurianual que no tinguin una durada superior a 4 anys, sempre que l’import acumulat de totes les anualitats
no superi ni el percentatge indicat pel que fa al pressupost del primer exercici, ni la quantia assenyalada.
En tots els altres casos, les competències corresponen al Ple (competència residual), així com també li
correspon, com a novetat, l’aprovació dels plecs de clàusules generals. En els municipis de gran població les
un regidor,24 amb independència de l’import del contracte o de la seva durada i la competència per aprovar
el plec de clàusules administratives generals correspon també al Ple.
presidents de les entitats locals cap al Ple, ja que mentre que la legislació anterior feia referència a l’import
del contracte, la LCSP pren com a referència el valor estimat del contracte (VEC).
Pel que fa a les juntes de contractació, la seva creació té caràcter potestatiu, d’acord amb l’apartat 5 de la
disposició addicional segona i tal com ja establia la llei anterior. Aquestes juntes s’han de crear mitjançant
contractes d’obres (que tinguin per objecte treballs de reparació simple, de conservació i manteniment),
de subministraments (referits a béns consumibles o de fàcil deteriorament per l’ús) i serveis (quan el valor
no superi el 10 % dels recursos ordinaris de l’entitat o bé les accions estiguin previstes en el corresponent
exercici pressupostari i es duguin a terme d’acord amb les bases d’execució.
3.2 Especialitats relatives a les meses de contractació i altres òrgans d’assessorament
comitè d’experts, la LCSP introdueix diverses novetats.
contractació corresponent. Es podran constituir meses de contractació permanents.
La mesa es compon de la presidència, que ha de ser un membre de la corporació o un funcionari, i un mínim
carrera o personal laboral al servei de la corporació o bé membres electes. El secretari ha de ser un funcionari
de la corporació.
de control economicopressupostari, que es restringeix la possibilitat que en siguin membres els funcionaris
25 i, sobretot, que es prohibeix que en formi part el
terç del total dels membres.
En les entitats locals municipals, mancomunitats i consorcis locals es podrà integrar personal al servei de les
a l’article 146.2a) de la LCSP, el punt 8 de la disposició addicional segona determina que, en els ens locals,
aquest personal hi haurà d’haver necessàriament un tècnic jurista especialitzat en contractació pública.
contractació menor.
25 V. Colós Tenas, Jesús a “Las especialidades de la contratación pública en la administración local” (Gimeno Feliú, 2018a).
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 27
Tant en el cas de les meses com en els dels comitès d’experts (que, a més, amb la LCSP també s’apliquen als
contractes que adjudiquin els PANAP) les restriccions en la composició, si bé n’accentuen el caràcter tècnic
i, en el cas del comitè, garanteixen la independència de criteri, poden generar problemes en alguns municipis
per manca de personal funcionari que en pugui formar part.
3.3 Especialitats relatives a la planta local: municipis de menys de 5.000 i 20.000 habitants
menys de 20.000 i normes sobre contractació centralitzada en tots dos casos.
En els municipis de menys de 5.000 habitants s’introdueixen algunes especialitats pel que fa als contractes
redacció i licitació de projectes independents relatius a cadascuna de les parts d’una obra quan el període
d’execució excedeixi al d’un pressupost anual, sempre que aquestes siguin susceptibles d’utilització separada
anual (i no la seva execució com deia la legislació anterior), es poden redactar projectes independents relatius
a cadascuna de les parts de l’obra, sempre que siguin susceptibles de ser utilitzades separadament en el sentit
podrà ser objecte d’un contracte diferent, sense perjudici de l’aplicació dels articles 99 i 101 (articles que
regulen l’objecte del contracte i el valor estimat). Amb la nova regulació també s’elimina l’autorització del
Ple de la corporació adoptada per majoria absoluta i la impossibilitat de delegació.
En relació amb l’aprovació de la despesa, la LCSP preveu que en els contractes dels municipis de menys
interventor o, si escau, l’interventor de la corporació (disposició addicional tercera, apartat 4).
Els municipis de població inferior a 20.000 habitants podran licitar contractes no subjectes a regulació
harmonitzada de concessió de serveis que facin referència a la gestió de dos o més serveis públics diferents
d’aquests serveis. En tot cas, el plec de clàusules administratives particulars precisarà l’àmbit funcional i
territorial del contracte de concessió de serveis.
Com a darrera novetat cal esmentar la regulació de la contractació centralitzada. En els municipis de població
amb caràcter de centrals de contractació, es constitueixin d’acord amb l’article 228 de la LCSP, mitjançant
acords. També es poden concertar convenis en virtut dels quals s’encomani la gestió del procediment
diputacions provincials contingudes a la LCSP es fa extensiva a ens locals supramunicipals previstos als
corresponents estatuts d’autonomia amb competències assistencials i de cooperació als municipis, i de
prestació de serveis públics locals (comarques, àrees metropolitanes, etc.). Les entitats locals, sense perjudici
desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), així com a les creades per
l’Administració general de l’Estat (disposició addicional tercera, apartat 10).
Cal tenir en compte que aquest cas no estableix cap limitació per la població, i per tant és d’aplicació a totes
les entitats locals amb independència del nombre d’habitants que tinguin.
Recordem a més que la LRSAL ja va atribuir la competència sobre contractació centralitzada en municipis
amb població inferior a 20.000 habitants a les diputacions provincials o entitats equivalents segons legislació
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 28
3.4 Noves funcions dels secretaris i interventors
de l’entitat local i incorpora les exigències derivades de la normativa d’estabilitat pressupostària. S’obliga
26 Podrà estar assistit a la recepció per un
tècnic especialitzat en l’objecte del contracte, que haurà de ser diferent del director d’obra i del responsable
del contracte. Pel que fa a la comprovació material de la inversió, a més del que disposa aquesta disposició
addicional s’ha de tenir present l’article 20 del Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el
règim jurídic del control intern en les entitats del sector públic local. Les diputacions provincials, així com la
resta d’ens locals supramunicipals amb competències assistencials i de cooperació als municipis, assistiran
als petits municipis a aquests efectes i els altres que preveu la LCSP.
En relació amb els secretaris, l’apartat 8 de la disposició addicional tercera estableix que els informes que
la LCSP assigna als serveis jurídics els ha d’emetre el secretari o el titular de l’assessoria jurídica en el cas
de determinats municipis. Així, per als municipis de gran població s’estableix que correspon al titular de
l’assessoria jurídica l’emissió dels informes que l’esmentat apartat 8 atribueix al secretari i que la coordinació
de les obligacions de publicitat i informació esmentades correspondrà al titular de l’Òrgan de Suport a la
Junta de Govern.
secretari la coordinació de les obligacions de publicitat i informació que s’estableixen en la normativa de
transparència.27
Finalment, cal esmentar el nou règim jurídic dels funcionaris amb habilitació nacional que ha establert el
Reial decret 128/2018, de 16 de març. Entre les funcions atribuïdes als Secretaris, hi ha la d’exercir com a
fedatari públic en matèria de contractes, i l’emissió dels informes previs previstos per a les normes legals i
reglamentàries.
4 Conclusions
de fomentar les clàusules socials, ambientals i d’innovació i la contractació amb la PIME i les entitats del
Tercer Sector Social. Aquesta aposta per la contractació pública estratègica introdueix una major complexitat
doncs, aprendre a valorar la qualitat en termes objectius.
amb la resta de polítiques públiques al servei dels governs locals.
26 Exigit per l’article 214.2d) del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat pel Reial decret Legislatiu 2/2004,
de 5 de març.
27 V. més informació a l’Informe de la Direcció General de Contractació Pública en relació amb les novetats de la Llei 9/2017, de
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 29
D’altra banda, les noves exigències de motivació, de transparència i d’integritat, tot i que d’entrada generen
noves càrregues administratives per als gestors de la mateixa manera que les restriccions a la contractació
menor i el foment de l’ús de procediments oberts i amb publicitat, formen part del canvi cultural de la
transparència en les administracions públiques i poden coadjuvar a revisar pràctiques administratives i a
millorar la perspectiva que la ciutadania té de la contractació pública. En aquest sentit, cal fomentar la
contractació oberta, la supervisió continua i la participació ciutadana en la contractació pública.
Certament, en l’àmbit local, algunes de les novetats que planteja la LCSP són especialment problemàtiques,
o les limitacions als electes locals i les prohibicions al personal eventual per formar part de les meses de
contractació pot ser també un element problemàtic en alguns petits municipis.
i qualitat que demana la ciutadania.
Amoedo Souto, Carlos Alberto (2018a).
propios en la Ley 9/2017
José María Gimeno Feliú (Dir.), Estudio sistemático de la Ley de contratos del sector público
Thomson Reuters, Aranzadi.
Campos Acuña, María Concepción (2018a).
Campos Acuña, Concepción (2018b). ¿Son los Concejales Unidades Funcionales Separadas para tramitar
contratos menores? Informe JCCA Expediente 9/18
María Gimeno Feliú (Dir.), Estudio sistemático de la Ley de contratos del sector público
Thomson Reuters, Aranzadi.
Corretja Torrens, Mercè (2018a, febrer 22). Com encarem les administracions públiques catalanes el
Corretja Torrens, Mercè (2018b, abril 10). La nova legislació bàsica de contractes públics i el seu impacte
Díez Sastre, Sílvia (2018a). El ámbito subjetivo de la Ley de Contratos del Sector Público. La contratación de
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 30
La nueva Ley de Contratos del Sector Público. Curso de
Gamero Casado, Eduardo i Gallego Córcoles, Isabel (Dirs) (2018).
Público
Generalitat de Catalunya – Direcció General de Contractació Pública (2018).
Gimeno Feliú, José María (Dir.) (2018a). Estudio sistemático de la Ley de Contratos del Sector Público.
Gimeno Feliú, José María (2018b).
Público 9/2017
Gamero i Isabel Gallego Córcoles (Dirs.).
Córcoles (Dirs.).
González, Julio (2018). Contratos menores para la ciencia
en la contratación pública actual.
administrativa y de los contratistas,
Reforzar el profesionalismo y la transparencia. Revista Digital de Derecho Administrativo
Local
Martínez Fernández, José Manuel (2017). La imprescindible necesidad de anticipación para afrontar las
limitaciones a los contratos menores que impone la nueva ley de contratos del sector público. El Consultor
de los Ayuntamientos y de los Juzgados, (20).
Moreno Molina, José Antonio (2018).
.
Comentarios a la Ley de Contratos del
Sector Público
Mercè Corretja Torrens
Principals novetats en la contractació pública dels ens locals
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 57, 2018 31
