La prevenció del blanqueig de capitals
| Autor | Adolfo Calatayud Sierra |
| Cargo | Notari de Saragossa. Ex Degà del Col·legi de Notaris d’Aragó. Llicenciat en Dret per la Universitat de Saragossa. Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Aragó |
| Páginas | 9-11 |
Page 9
La lectura de la llei ens genera als juristes moltes incerteses i dubtes sobre el seu abast i conseqüències, per a les quals, almenys de moment, no sembla haver respostes segures. Amb aquestes línies només vull realitzar unes reflexions personals sobre l’abast que pot tenir l’esmentada llei en general i en la funció notarial en particular.
Vull deixar clar, des de l’inici, que és obvi que tots els ciutadans estem obligats a col·laborar amb els poders públics en la lluita contra la delinqüència organitzada. Ara bé, no es pot discutir que aquesta lluita no justifica l’adopció de qualsevol tipus de mesura, fins i tot que atemptin contra els drets individuals bàsics. Els sistemes democràtics de dret tenen com una de les seves bases principals l’establiment d’un equilibri entre els instruments per a la lluita contra la delinqüència i el respecte dels drets individuals fonamentals, que només han de decaure quan, en el cas concret, hi hagi elements suficients per presumir l’existència d’un delicte i, fins i tot en aquest cas, amb totes les garanties legals i processals.
A aquest fet responen principis tan bàsics com ara la presumpció d’innocència, la interdicció de l’arbitrarietat, el dret a la intimitat personal o la seguretat jurídica i, és per això que les proves que s’obtenen en contravenció dels principis fonamentals manquen de validesa. Doncs bé, la lectura de l’expressada llei fa dubtar de si aquest equilibri s’ha vist, almenys en part, trastocat, si d’alguna manera no es crea un estat general de sospita, que converteix a tots els ciutadans que porten a terme actes amb qualsevol subjecte obligat en sospitosos de realitzar activitats delictives.
En concret, la pregunta que podem fer-nos és si està prou justificat que, amb caràcter general, pel sol fet de realitzar un acte perfectament legal, qualsevol ciutadà hagi de ser sotmès, per part dels subjectes obligats, a una sèrie de mesures d’investigació de la seva activitat, de la finalitat que persegueix o de l’origen del seu patrimoni. Si resulta raonable que, per poder detectar alguna actuació que encobreixi blanqueig de capitals, tots els ciutadans hagin de patir aquest escrutini.
Des d’un altre aspecte de la qüestió, també cal plantejar-se si està justificat que aquesta funció d’investigació, que, diguin el que vulguin, interpretada amb rigor té un fort component policial, s’atribueixi a determinats ciutadans particulars, que ni tenen aquesta funció ni disposen dels mitjans per fer-ho.
És a dir, si és irremeiable implantar una
Page 10
societat en què s’imposi a uns ciutadans que investiguin els altres. No cal dir que això no només no millora, sinó tot el contrari, pel fet que es prevegi que els subjectes privats puguin delegar en tercers, també...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba