Prestació d'aliments a favor dels fills menors
| Autor | Maria del Mar Dotú i Guri |
| Páginas | 91-118 |
Page 91
L’article 39 de la Constitució Espanyola recull el dret de l’Infant, fill menor d’edat, a ser protegit i assistit de tot ordre pels seus pares, assistència per la que l’Estat haurà de vetllar de manera expressa; tal protecció s’empara i recull en els acord internacionals que sobre els drets a la infància son d’aplicació al territori espanyol.
La Constitució acull en la seva normativització el que la doctrina ha vingut a anomenar un sistema mixta, atribuint als particulars les obligacions pròpies derivades de la filiació.
Així doncs dins del marc del desenvolupament de tal precepte i, en el concepte d’assistència de tot ordre, és a dir integral, del menor, per part.
Page 92
dels seus pares ja ho facin dintre o fora del matrimoni sense distinció per tal fet, es troba, com a un dels elements primordials d’aquesta obligació protectora la de garantir els aliments als fills menors i en els supòsits legalment establerts.
Malgrat la similitud en el contingut, el caràcter personalíssim, imprescriptible, irrenunciable, intransmissible, inembargable, la pensió d’aliments en favor dels fills, en tant que provinents d’una font diferent a la genèrica de la prestació d’aliments entre parents i quina norma té una aplicació supletòria, aquesta es regula de manera independent i pròpia. Així el codi civil regula la obligació d’aliments a favor dels fills menors sota el Títol VII, "de las relaciones paterno-filiales" i, en concret, al seu article. 154 quan disposa que. "154 - Los hijos no emancipados están bajo la potestad de los padres.
La patria potestad se ejercerá siempre en beneficio de los hijos, de acuerdo con su personalidad y con respeto a su integridad física y psicológica.
Esta potestad comprende los siguientes deberes y facultades:
-
Velar por ellos, tenerlos en su compañía, alimentarlos, educarlos y procurarles una formación integral
Page 93
2º. Representarlos y administrar sus bienes.
Si los hijos tuvieren suficiente juicio deberán ser oídos siempre antes de adoptar decisiones que les afecten.
Los padres podrán, en ejercicio de su potestad, recabar el auxilio de la autoridad"
Així mateix la legislació catalana regula l’obligació d’aliments en favor dels fills menors d’edat en el Capítol VI del codi civil català en seu a la regulació que desenvolupa la potestat parental i, en concret a l’apartat 17 de l’article 236 quan en el seu numeral 1 determina: "1 - Els progenitors, en virtut de llurs responsabilitats parentals, han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació integral. Els progenitors també tenen el deure d’administrar el patrimoni dels fills i de representar-los"
En ambdós casos el Títol dedicat a la regulació de la obligació d’aliments desenvolupa, en dife-rents títols, el contingut de totes i cada una de les facultats. -drets i obligacions- que conformen, en definitiva, el contingut de la pàtria potestat, facultat inherent al fet biològic de ser pare o mare ja sigui de forma natural o per adopció .
Page 94
El deure/obligació de la prestació d’aliments i,en concret la que es refereix el present estudi rau en l’exercici, conjunt d’ambdós progenitors, de la pàtria potestat.
Així lluny de la idea "popular" de que els aliments a favor dels fills neix lligada a una situació de crisi i trencament de la parella pel que la seva regulació s’hauria d’estructurar dins de la llei de divorci o normativa assimilable (relacions de pare-lla de fet), aquesta obligació neix en el moment de l’iniciï de la relació patern filial, com a pilar estructural de la mateixa i de manera aliena i absolutament independent a la relació o vinculació personal que pugin mantenir, al moment del naixement, els progenitors d’un menor; pel que, tal i com hem recollit, es regula de manera independent a les situ-acions de crisi de parella, dedicant en la legislació, tan comú com autonòmica, un Títol específic a la seva regulació i com a part essencial de contingut de la pàtria potestat.
En ambdós casos el Títol dedicat a la regulació de la obligació d’aliments desenvolupa, en dife-rents títols, el contingut de totes i cada una de les facultats. -drets i obligacions- que conformen,
Page 95
en definitiva, el contingut de la pàtria potestat, facultat inherent al fet biològic de ser pare o mare ja sigui de forma natural o per adopció.
En aquest sentit doncs i tal i com hem vist la pensió d’aliments en favor dels fills existeix des del inici de la vida del fill, compren aquells conceptes afectes a l’acció particular derivades de la filiació exonerant a l’estat del seu compliment en tant que no li corresponen si no. és en darrer cas i com a situació excepcional, entenent, així el que la doctrina ha anomenat la teoria privatista de la prestació d’aliments que és la que recull la nostra legislació en contraposició amb la teoria que s’anomena teoria publicista de la prestació d’aliments i, que descriu Diez-Picazo, quan manté que la obligació de la prestació entre parents només sorgeix de manera subsidiària de l’acció de l’estat.
És característica essencial d’aquesta prestació, en contraposició a la prestació entre parents per que no té un caràcter recíproc si no que és unilineal dels progenitors (pare-mare) en favor dels fills de manera unilateral .És en aquest sentit que la doctrina que ha fet ús de diverses nomenclatures per a determinar la pensió prestació d’aliments a favor dels fills, ha estat coincident al entendre que aquesta ha de tenir un alcans que englobi el concepte de man-
Page 96
teniment pel que, en aquesta mateixa línea, s’han establert dos factors límit de tal concepte:
-
Límit mínim: el contingut indispensable: Aquest suposa el límit per sota del qual quedaria compromès el compliment del deure d’alimentar als fills. Entenent per tal totes les atencions vitals indispensables. Aquest límit no és autònom si no que s’ha de posar en correlació amb el principi de proporcionalitat que, en seu a la prestació d’aliments, s’ha de flexibilitzar en tant que aquest s’ha d’entendre adaptable a a les necessitats que sorgeixin en cada moment d’acord amb les etapes vitals dels fills. En aquest sentit cal assenyalar que construeix doctrina jurisprudencial consolidada que malgrat la manca d’ingressos suficients del progenitor la prestació d’aliments en favor dels fills menors ha de primar per damunt de la pròpia subsistència, així STS 5.10 1993 i 16 7.2002, entre d’altres: "Es doctrina jurisprudencial consolidada la que señala que la obligación de prestar alimentos a los hijos menores de edad -dimanante de los artículos 39 3 de la Constitución Española y 110 y 154 1 del Código Civil- presenta una marcada preferencia, como se desprende del artículo 145 3 del Código Civil, por incardinarse en la patria potestad; de tal forma que la satisfacción de las necesidades de los
Page 97
hijos menores han de primar sobre la satisfacción de las propias necesidades de los progenitores, que han de sacrificarlas a favor de la satisfacción de aquéllos, de tal forma que la prestación alimenticia a favor de los hijos tiene una naturaleza de orden público, pues constituye, al operar en el ámbito de las relaciones paterno-filiales uno de los deberes fundamentales de la patria potestad ". Dins d’aquesta consideració i, acotant punt més el mínim vital la. SAPB de. 15 de setembre de. 1999 va quantificar en 20 000,- ptes (120,- euros) aquest mínim vital com a llindar de la supervivència al establir: "El deber de dar alimentos es de derecho natural siendo una de las obligaciones de mayor contenido ético del ordenamiento jurídico, deber que resulta por modo inmediato del hecho de la procreación y es uno de los contenidos ineludibles de la patria potestad y por tanto mientras el hijo sea menor de edad, la obligación alimentaria por parte de los progenitores existe incondicionalmente" (sentencia de ésta misma Sección de fecha 21 de septiembre de 1998).
El hijo de la pareja, Ángel nació el 9 de diciembre de 1988, es decir que cuenta actualmente 10 años de edad y sus necesidades de sustento en sentido estricto, habitación, vestido, educación,
Page 98
asistencia sanitaria higiene, etc debe ser atendidas y asumidos sus gastos por ambos progenitores, en proporción a sus ingresos. Si la sentencia de separación no fijó cantidad alguna en tanto no quedase acreditada la existencia de una fuente de ingresos, lo cierto es que en fase de ejecución de la referida sentencia tampoco se acredita que el padre asumiera el pago de cantidad alguna, ni tan sólo con el carácter de mínimo. No obstante, su obligación...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba