Presentació del director de l'RCDP
| Autor | Enoch Albertí Rovira |
| Páginas | 1-1 |
PRESENTACIÓ DEL DIRECTOR
En aquest número presentem algunes novetats respecte als números anteriors, que voldríem mantenir en
aquesta nova fase de la Revista. D’una banda, els articles que es publiquen es divideixen en dues seccions:
una que tracta monogràcament un tema determinat, i una altra on es recullen els estudis rebuts amb caràcter
general, de temàtica oberta. D’aquesta manera pretenem compatibilitzar el tractament d’assumptes d’especial
interès, transcendència i actualitat per al nostre dret públic que el Consell de Redacció creu que han de tenir
un tractament especíc, com ja s’havia fet en èpoques anteriors, i la vocació de la Revista d’obrir-se a totes
les aportacions d’interès i servir com a instrument que permet fer públic el resultat de les recerques que
s’estan portant a terme en el seu àmbit.
D’una altra banda, es publica també un dossier documental en relació amb el tema que es tracta en la secció
monogràca, amb la voluntat de recopilar i sistematitzar la documentació existent sobre la qüestió i oferir,
així, un material valuós per a tots aquells que s’hi apropin i hi treballin. I, nalment, s’ofereix la versió
anglesa, també, dels articles rebuts originalment en català. La Revista manté el caràcter plurilingüe que la
caracteritza, de manera que publica treballs en català, castellà, francès, anglès i italià, entre d’altres. Això no
obstant, no pot obviar ni que és una revista catalana ni el seu compromís amb la llengua catalana en el món
del dret, i especialment del dret públic, en el qual el català es troba en una posició clarament decitària. Per
aquest motiu, i com a mitjà per contribuir a ampliar la difusió dels articles elaborats en català, la Revista ha
decidit traduir i publicar també en anglès els articles escrits en català.
En aquest número, el tema que es tracta a la secció monogràca és el procés sobiranista que s’està produint
a Catalunya en els darrers anys, i compta amb estudis de juristes i politòlegs de prestigi reconegut, que
aborden diversos aspectes de la qüestió: així, Antoni Bayona tracta el paper del Parlament en aquest procés;
Eduard Roig, la intervenció del Tribunal Constitucional; Ferran Requejo, una aproximació des de la teoria
política a les democràcies plurinacionals, el federalisme i la secessió. I els treballs d’Elisabet Casañas i de
Dave Guénette i Alain-G. Gagnon aporten la perspectiva comparada que ofereixen els casos del Regne
Unit-Escòcia i el Canadà-Quebec, respectivament. El dossier documental elaborat per Gerard Martín recull
i ordena de manera sistemàtica i completa el volum enorme de documentació que s’ha generat en aquest
procés. Voldria fer públic l’agraïment a tots ells per la seva col·laboració generosa, des del convenciment que
les seves aportacions contribuiran a enriquir el coneixement i la reexió sobre el conicte polític i jurídic que
s’està produint en la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Aquest agraïment va dirigit també als autors dels articles de la secció general, que han conat en la Revista
per fer públics els seus treballs: José Ignacio Cubero, sobre la connexió entre drets socials i drets fonamentals;
Jaume Saura, sobre l’Ombudsman del Consell de Seguretat de la ONU, com una institució original encara
en construcció; Roberto Ignacio Fernández López, sobre la controvertida naturalesa jurídica de les tarifes
portuàries; i Joan Ridao, sobre la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional sobre les corrides de toros.
Esperem que aquest número sigui de l’interès de la comunitat jurídica i acadèmica a la qual serveix la
Revista, i que les novetats que s’introdueixen contribueixin a complir amb la seva missió com a fòrum obert
de reexió i debat sobre totes les qüestions d’interès que afecten el nostre dret públic.
Enoch Albertí i Rovira
