Prescripció extintiva de l'acció negatória i adquisitiva de la servitud de llums i vistes
| Autor | Carlos Villagrasa Alcaide |
| Cargo | Departament de Dret Civil de la Universitat de Barcelona |
| Páginas | 272- |
A l'apartat primer de l'article 40 de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatória, les immissions, les servituds i les relacions de veinatge (DOGC núm. 1319, de 18 de juliol) s'estableix que «ningú no pot tenir vistes ni llums sobre el predi veí ni obrir cap finestra o construir cap voladís ni, tampoc, en la paret propia que confronti amb la del veí, si no té constituida una servitud a favor seu, sense deixar en el terreny propi una androna de l'amplana fixada per les ordinacions o pels costums locals o, a manca d'aquests, d'un metre en quadre, almenys, comptat des de la paret o des de la línia més sortida si hi havia voladís». Amb independencia de la constitució de la servitud voluntaria de llums i vistes mitjançant títol (o autorització, segons la sentencia de l'Audiéncia Provincial de Girona de 4 de juny de 1999), dins els termes de l'article 25 de la Llei, la seva adquisició per la possessió qualificada com a usucapió presenta hores d'ara una situació jurisprudencial d'interés doctrinal.
L'aprovació de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, en la línia innovadora i de modernització del dret patrimonial, va suposar, en aquest ámbit, una modificació important al nostre dret civil, en contraposició a l'antic article 283 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, ates el contingut de l'article 11 de la Llei, en reconéixer l'adquisició de la servitud per usucapió mitjançant la possessió pública, pacífica i ininterrompuda, en concepte de titular del dret de servitud, per un període de trenta anys.
La Compilació recollia l'esperit del contingut de les Consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre les servituds de les casas e honors, conegudes amb la denominado d'Ordinacions de Sanctacília, concretament la número 62 en relació amb la número 61, a les quals s'establia que ningú no pot allegar possessió ni obtenir per prescripció finestres ni forats, excloent la possibilitat d'usucapió de la servitud de llums i vistes per tractarse d'actuacions de mera tolerancia. L'article 283 de la Compilació de Dret Civil de 1960 va ser taxativa en excloure de la usucapió ádhuc immemorial una serie de servituds entre les que s'incloia la de vistes en paret propia o mitgera. La Llei 13/1990, de 9 de juliol, deroga expressament l'article 283 de la Compilació i, encara que l'article 40 prohibeixi tenir vistes i llums del pati veí a qui no tingui constituida al seu favor una servitud, l'article 6 disposa que la servitud de llums i vistes s'adquireix per títol, per usucapió i per disposició de la llei, i l'article 11 estableix que l'adquisició de la servitud per usucapió es dona mitjançant la possessió pública, pacífica i ininterrompuda, en concepte de titular del dret de servitud, per un període de trenta anys.
Abans de l'entrada en aplicació de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, peí començament del període d'usucapió de la servitud, calia l'existéncia d'un acte obstatiu segons l'antic article 283 de la Compilació, en consideració al seu carácter de limitado del dret de propietat. Actualment, en aplicació de l'article 4.3 de la Llei, el cómput s'inicia des del moment que el propietari del predi servent es veu impedit de realitzar els actes i d'exercir els drets per ais quals estaría legitimat si no existís la servitud.
Malgrat el canvi del sistema de prescripció adquisitiva que suposa la llei encara vigent -en permetre la usucapió de les servituds discontinúes i no aparents front la regulació anterior-, la conducta del titular del predi que es pot titilar de servent, mit-jançant un acte obstatiu que posi d'evidéncia la manca o la revocació sobrevinguda de tolerancia envers l'aprofitament de la finca confinant, roman sent decisiva per impedir la seva adquisició prescriptiva (Sentencia de l'Audiéncia Provincial de Lleida, de 8 d'a-bril de l994).
Les qüestions que ens plantegem posar de relleu, per la seva importancia práctica, amb aquesta comunicació, són les següents:
En primer lloc, es tracta de delimitar les conductes que poden qualificarse de signes evidents de l'existéncia de "possessio ad usucapionem" d'una servitud de llums i vistes.
En segon lloc, "a sensu contrario", es pretén definir el comportament contrari a la seva adquisició per part del titular de la finca veina; i, en concret, si l'acció negatória es configura com la via judicial idónia per impedirlo, hom pot qüestionarse si un cop transcorreguts els cinc anys de vigencia de la llei ha prescrit l'acció negatória quant a la possessio "ad usucapionem" de la servitud de llums i vistes que, el dia 30 de juliol de l'any 2020, podrá ésser adquirida...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba