La pervivéncia de la figura del protutor

AutorAssumpta Crosas Armengol
  1. LA DISPOSICIÓ TRANSITORIA CINQUENA DEL CODI DE FAMILIA

    La Disposició Transitoria Cinquena del Codi de Familia estableix que els titulars de funcions tutelars nomenats abans de l'entrada en vigor d'aquest Codi conserven el seu carrec pero se sotmeten, quant al seu exercici, a les seves disposicions. Se n'exceptuen els protutors que estiguin nomenats, que continúen regintse per la normativa que estableix la Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars(149).

    El Codi de familia preveu, per tant, que haguessin estat nomenats protutors conforme la normativa en materia de tutela del 1991, i conseqüentment, declara l'aplicació de les normes de la LTIT -que Tactual Codi de familia deroga- a aquest carrec tutelar. El carrec de protutor s'incardinava, conforme la previsió que en feia la LTIT, en el model de tutela de familia que pretenia introduir aquesta llei en la regulació de les institucions tutelars(150) d'acord amb la tradició jurídica catalana. I si bé d'acord al Preámbul del Codi de familia es manté el model de tutela familiar vigent a la societat catalana, aquest sistema es modifica segons la supressió de la figura del protutor, que no havia arrelat.

    1.1. La institució del protutor en la LTIT

    La figura del protutor es regulava al Capítol VI del Títol Segon de la Llei de la tutela i institucions tutelars, en els arts. 69 a 72, i es definía per la llei i per la doctrina com a carrec tutelar(151) encarregat de la fiscalització de la tutela (art. 70 LTIT), és a dir, del control i supervisió de les funcions i activitats que realitza el tutor en l'ámbit patrimonial de la tutela(152).

    La ubicació de la figura del protutor en aquest capítol, l'últim dels del Títol Segon de la llei dedicat a la regulació específica de la tutela, era conseqüéncia de la consideració del carrec de protutor com a órgan vinculat a la tutela en sentit estríete. És a dir, el carrec de protutor no era un órgan de guarda autónom(153) sino que la seva existencia depenia directament de la constitució efectiva de la tutela. El protutor fiscalitza l'activitat del tutor; conseqüentment, el carrec no tindria rao de ser si no s'ha constituít préviament la tutela. D'aquesta forma, la doctrina considerava que el protutor era un dels dos elements que conformen l'organisme tutelar, juntament amb el carrec de tutor(154).

    La concentració de la previsió legal del carrec de protutor en els esmentats articles i la voluntat del legislador de regular de forma íntegra la institució, no evitava la dispersió de la normativa aplicable al carrec ni els problemes interpretatius entorn les disposicions reguladores. Aquesta situació era fruit de la remissió que feia la llei a les disposicions establertes pel carrec de tutor per la regulació del carrec de protutor (art. 69 LTIT) així com de l'ús de termes equívocs en el contingut de les normes. Així, la configuració de l'estatut jurídic d'aquest carrec es veia dificultada, donada la necessitat de completar la previsió dels arts. 69 a 72 LTIT amb altres preceptes de la llei de la tutela. Pero la diferent naturalesa d'ambdós carrecs feia que algunes de les disposicions establertes pel carrec de tutor no poguessin aplicar-se al carrec de protutor i d'altra banda, en altres ocasions, calia matisar l'aplicació de les normes reguladores de la tutela a la protutela.

    El carrec de protutor previst a la LTIT era un carrec eventual, en el sentit que podia deixar de nomenar-se en els supósits previstos legalment (art. 70 LTIT). D'altra banda, era un carrec estable per la seva tasca continuada al costat del tutor en el desenvolupament de la tutela si es tractava d'un supósit de nomenament obligatori -pel cas que el tutelat tingues patrimoni, segons els termes de l'esmentat art. 70 LTIT-. Era, també, un carrec retribuit(155).

    La regulado del carrec de protutor en la LTIT de 1991 fou innovadora, ates que l'ordenament civil catalá no havia previst mai aquest carrec, de forma que no existien precedents en aquest ordenament. Tanmateix, de la mateixa manera que en relació a la institució del consejo de familia, la institució del protutor s'aplicava a Catalunya a través de la regulació continguda en el Codi civil amb anterioritat a la reforma efectuada per la Llei de 1983 (156), moment en qué la figura del protutor fou suprimida de la regulació del Codi. El Codi civil regulava el carrec de protutor en els arts. 233 a 236, recollint la redacció del Projecte de 1851, text que havia incorporat aquesta institució en el dret espanyol, procedent del Code (157). El Codi civil configurava el protutor com un carrec de carácter obligatori en l'organisme tutelar, encarregat de la vigilancia de la tutela i de la representado del menor en els supósits de conflicte d'interessos entre aquest i el tutor.

    La regulado del Codi civil amb anterioritat a la reforma de 1983 va constituir un punt de referencia per la previsió que efectuava la LTIT del carrec de protutor, tot i que les figures apareixien amb uns trets diferenciáis propis. El carrec de protutor de la llei catalana s'apartava de l'ordenació que de la figura feia el Codi civil, pero també s'allunyava de la regulado que altres ordenaments de la legislado comparada han fet del carrec que han qualificat de protutor(158).

    La finalitat de la protutela en l'ordenament civil catalá, tal i com destacava l'Exposició de Motius de la LTIT, era fer més operatiu el carrec de tutor. La doctrina ha qüestionat, pero, l'efectiu compliment de l'objectiu que pretenia assolir aquesta figura(159), principalment quan existia la possibilitat que juntament amb la institució del protutor fossin nomenats órgans de control i vigilancia de la tutela, d'acord amb l'art. 7 LTIT, i també actúes el jutge fiscalitzant l'actuació del tutor atesa la facultat reconeguda en l'apartat primer de l'art. 15 LTIT i en l'art. 28 de la mateixa llei(160).

    Tanmateix, han existit també opinions doctrináis favorables a la subsistencia d'aquesta institució en el dret civil catalá, allegant que l'atribució del control de la gestió del tutor al protutor -i no a l'autoritat judicial- confereixen un carácter més familiar a l'organització de la tutela(161) i que l'existéncia del protutor allibera l'autoritat judicial de la tasca de vigilancia continuada que hauria de dur a terme en relació al tutor si aquell no hagués estat nomenat(162) -tasca que Tactual Codi de familia atribueix al consell de tutela-.

    1.1.1. La problemática del nomenament de protutor

    La LTIT establia dues normes en relació al nomenament del carrec de protutor en el Capítol VI, dedicat específicament a la regulació d'aquesta figura. D'una banda, l'art. 69 LTIT declarava aplicables al nomenament de protutor «les disposicions establertes pel carrec de tutor». D'altra banda, l'art. 70 LTIT establia que «el nomenament de protutor, com a institució fiscalitzadora de la tutela, és sempre obligatori, tret dels supósits en qué els pares hagin exclos la designació del carrec en testament o capítols matrimoniáis, i tret que el tutelat no tingui patrimoni».

    1.1.1.1. La legitimació paterna en el nomenament de protutor. L'art. 69 LTIT

    La remissió efectuada per l'art. 69 LTIT a «les disposicions establertes pel carrec de tutor» feia necessari determinar quines de les normes que regulaven el carrec de tutor s'havien d'entendre aplicables al carrec de protutor(163). Una interpretació amplia o estricta de la remissió comportava legitimar o negar la legitimació paterna en el nomenament de protutor(164). Si la remissió s'entenia efectuada de forma amplia, s'admetia el nomenament de protutor per part dels pares; en canvi, una interpretació estricta de la remissió comportava la negació de la legitimació paterna en el nomenament.

    La doctrina ha manifestat opinions diverses en relació a aquest extrem. La remissió de l'art. 69 LTIT a les normes de la tutela s'ha interpretat de forma amplia per alguns autors i estrictament per d'altres, de manera que afirmaven en un cas i negaven en l'altre, la legitimació dels pares per efectuar el nomenament. Roca Trias i Parra Lucán, partint d'una interpretació amplia de la remissió de l'art. 69 LTIT, han defensat la legitimació dels pares per a dur a terme el nomenament de protutor(165). Vaquer Aloy, en canvi, ha afirmat que l'únic legitimat per nomenar protutor era el jutge, considerant que calia realitzar una interpretació estricta de l'abast de la remissió de l'art. 69 LTIT a les normes de la tutela i per aquesta rao negava la legitimació dels pares. Aquesta negació del reconeixement de la legitimario paterna és conseqüéncia, en primer lloc, de la manca d'un article que legitimes directament als pares per nomenar protutor, a diferencia de l'art. 15.Ir. LTIT que legitimava expressament al jutge; en segon lloc, creia que reconéixer la legitimario exclusivament judicial era coherent a les funcions que la llei atribuía al protutor; aquest carrec era qualificat per l'autor com «una mena d'esglaó previ al control final que exerceix el jutge», «un órgan pont entre el tutor i el jutge». Finalment, recolzava la seva postura la substitució mutua que considerava que es produia entre el protutor i el jutge en els casos establerts per la llei(166).

    Una interpretació amplia és coherent al sistema de tutela de familia que va pretendre introduir la LTIT així com a una interpretació sistemática dels preceptes d'aquesta llei: si els pares poden excloure la institució del protutor, amb més rao podran nomenar la persona que hagi d'ocupar el carrec.

    1.1.1.2. Els supósits de nomenament de protutor i les excepcions a l'obligatorietat. Análisi de l'art. 70 LTIT

    El segon precepte en materia de nomenament de protutor, l'art. 70 LTIT, contemplava els supósits de nomenament d'aquest carrec, establint una regla general i dues excepcions, vinculant l'existéncia de la figura a l'ámbit patrimonial del tutelat. La regla general era l'obligatorietat del nomenament de protutor en tota tutela (arts. 15 i 70 LTIT)(167), exceptuada quan el mateix art. 70 LTIT...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR