ORDRE ASC/349/2010, de 16 de juny, del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Accio Social i Ciutadania |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
ASC/349/2010, de 16 de juny, del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix a l'article 166 que els serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies, són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.
La Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, en el títol VIII, De la qualitat dels serveis socials, estableix el principi de qualitat com a principi rector del sistema dels serveis socials i un dret dels usuaris. Així mateix, l'article 86.3 disposa que correspon al Departament competent en matèria de serveis socials promoure els valors i les bones pràctiques relatives a l'ètica en l'àmbit dels serveis socials.
El Departament d'Acció Social i Ciutadania és el Departament competent en matèria de serveis socials d'acord amb el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
El desenvolupament de l'ètica en l'activitat de prestació de serveis socials té com a finalitat aconseguir l'efectiu respecte dels drets de les persones, la promoció dels valors democràtics, l'enfortiment ètic de la societat civil i les bones actituds en l'atenció de les persones usuàries, familiars i acompanyants en tots els procediments i programes, i les considera no com a receptores sinó com agents actius en la participació i gestió dels serveis i del seu benestar, mitjançant les bones pràctiques.
L'experiència del Comitè de Bioètica de Catalunya, adscrit al Departament de Salut, en l'àmbit de salut i les ciències biomèdiques, en tant que òrgan assessor del Govern de Catalunya per als temes de bioètica, regulat pel Decret 226/2008, de 18 de novembre, de modificació del Decret 166/2005, de 26 de juliol, pel qual es regula el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, ha demostrat el seu valor en la protecció dels drets humans i en la integració dels principis i valors ètics en la pràctica professional.
Aquesta experiència positiva, tot i la possible distància entre la bioètica i alguns temes d'ètica en intervenció social, pot aportar orientació i experiència al sistema de serveis socials i establir una mútua col·laboració amb el Comitè de Bioètica de Catalunya en totes aquelles qüestions frontereres amb el camp bioètic. La tasca a desenvolupar des de l'ètica es veu com un factor que pot contribuir al reconeixement dels drets, la promoció dels valors i les actituds de les persones usuàries, familiars i acompanyants i de la qualitat de l'activitat prestadora, de les prestacions i dels serveis que els corresponen.
Cal, per tant, que els valors, drets, principis i actituds s'adaptin a les exigències pràctiques de les diferents situacions i contextos que es presenten en els serveis socials. L'Administració pública ha de vetllar per l'efectivitat dels drets de les persones destinatàries dels serveis socials. Les persones professionals i les entitats que gestionen els serveis socials han d'orientar la seva activitat de manera que es garanteixi especialment la dignitat de les persones, el seu benestar i el respecte a la seva autonomia i intimitat. I és per tot això que s'ha de desenvolupar un Comitè d'Ètica dels Serveis Socials que ha de portar a terme una reflexió ètica sobre els problemes que afecten a la pràctica dels serveis socials per fer reals els drets humans i principis ètics bàsics i fonamentals.
La reflexió ètica en l'acció social ha d'estar incorporada en la pràctica quotidiana de les persones professionals, complint amb els deures relatius a la deontologia professional, ja que l'actuació de les quals incideix directament en la vida de les persones i el marc del debat en matèria d'ètica, per excel·lència, s'esdevé en els equips professionals. Amb la creació del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials es pretén dotar els serveis socials d'un recurs que faciliti a totes les persones implicades assessorament en la presa de decisions, generar coneixement i orientacions per a la intervenció, així com generar bones actituds i bones pràctiques que han de servir de criteri per orientar l'activitat dels professionals dels serveis socials. Per altra banda, és essencial preveure i garantir espai a la reflexió ètica en la planificació i elaboració de les normes que han de regular els serveis socials, i també en els processos de desplegament d'aquestes normes.
Sense oblidar que l'ètica no pot consistir únicament en l'establiment d'un codi que es pugui considerar definitiu i que pugui donar respostes per tots els casos, sinó que ha de consistir també en el procés de deliberació i reflexió que precedeix i segueix l'acceptació de les normes. La creació del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials no ha de substituir o manllevar la reflexió ètica dels equips professionals en l'anàlisi i planificació de la seva intervenció.
El Comitè d'Ètica dels Serveis Socials ha de ser, fonamentalment, un òrgan col·legiat de deliberació amb una tasca estrictament consultiva i assessora, que sense oblidar l'anàlisi jurídica incorpori un punt de vista multidisciplinari.
La independència de criteris en el funcionament del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials és una garantia al servei de tota la ciutadania. Als efectes d'assegurar la representativitat de tots els agents implicats per garantir la seva operativitat, es preveu que, a més de la sessió en Ple, es pugui actuar a través d'una Comissió Permanent, així com en els grups de treball que es puguin constituir. El Comitè d'Ètica dels Serveis Socials ha de comptar amb la presència de persones de l'àmbit de les ciències humanes i socials, la salut, l'educació, la justícia, la filosofia; de professionals del Departament competent en matèria de serveis socials; dels col·legis professionals vinculats a l'acció social; de persones en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba