DECRET 182/2010, de 23 de novembre, d'ordenació de la formació professional per a l'ocupació a Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Treball |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
182/2010, de 23 de novembre, d'ordenació de la formació professional per a l'ocupació a Catalunya.
La importància de la formació professional en el marc de la Unió Europea es reforça a partir del Consell Europeu de Lisboa de 2002, que defineix els objectius d'una economia europea basada en la innovació i el coneixement amb l'horitzó, per a l'any 2010, de convertir-la en una societat del coneixement més competitiva i dinàmica, amb capacitat per generar un creixement econòmic sostingut, acompanyat de més cohesió social i creació de més i millors llocs de treball.
Aquest objectiu es va concretar, per a l'àmbit de la formació professional, en l'Estratègia Europea per a la Formació Professional, en la Declaració de Copenhaguen de 2002, que fixa com un objectiu fonamental la modernització dels sistemes d'ensenyament i formació professional per oferir a tota la ciutadania de la Unió Europea les qualificacions i les competències necessàries per a la integració en aquesta nova societat del coneixement, contribuint a crear més i millors ocupacions i a la cohesió social.
Complementàriament, el Programa d'Aprenentatge Permanent, per al període 2007-2013, pretén reforçar el procés de Copenhaguen en l'àmbit de la formació professional i l'aprenentatge permanent potenciant la transparència i el reconeixement de les qualificacions i les competències adquirides per a qualsevol procés d'aprenentatge, inclosos els aprenentatges informals realitzats en el desenvolupament del lloc de treball.
En l'àmbit estatal, la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i la formació professional, integra els diferents subsistemes de formació professional mitjançant un element comú: les competències professionals, conjunt de coneixements i capacitats que permeten l'exercici de l'activitat professional d'acord amb les exigències de la producció i l'ocupació.
En conseqüència, la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d'ocupació, estableix, en l'article 25.2, que els programes de formació ocupacional i contínua es desenvoluparan d'acord amb el que s'estableix en aquesta Llei, així com en la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i la formació professional, situant, per tant, els dos subsistemes en l'àmbit de l'administració laboral.
En el desplegament de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, el Reial decret 395/2007, de 23 de març, pel qual es regula el subsistema de formació professional per a l'ocupació, introdueix novetats substancials en la regulació de la formació per a persones treballadores en atur o ocupades. Aquesta norma unifica per primer cop la formació ocupacional i contínua en un sol subsistema de formació professional per a l'ocupació que, tot i que distingeix ofertes dirigides prioritàriament a persones ocupades o en situació d'atur, permet la participació de qualsevol treballador/a, independentment de la seva situació laboral, en qualsevol de les accions formatives que composen l'oferta de la formació professional per a l'ocupació.
Aquest mateix Reial decret, a més, regula el concepte, la finalitat i els principis de la formació professional per a l'ocupació i estableix la competència de les comunitats autònomes per a la seva implantació.
Aquesta classificació de l'oferta formativa queda molt més delimitada pel Reial decret 34/2008, de 18 de gener, regulador dels certificats de professionalitat. Aquest Decret defineix el certificat de professionalitat com a l'instrument d'acreditació oficial de les qualificacions professionals del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals en l'àmbit de l'administració laboral, que acredita la capacitació per al desenvolupament d'una activitat laboral amb significat per a l'ocupació i assegura la formació necessària per a la seva adquisició, en el marc del subsistema de formació professional per a l'ocupació.
Finalment, el Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competències professionals adquirides per l'experiència laboral, obre la possibilitat de l'acreditació de les competències adquirides en el desenvolupament del lloc de treball i per altres vies de formació no formal i informal com una altra via del sistema de qualificacions, per a la qualificació i requalificació de les persones.
Les competències en aquesta matèria es van transferir a la Generalitat de Catalunya mitjançant el Reial decret 1577/1991, de 18 d'octubre. Posteriorment, l'any 1997 es van transferir les competències de la resta de polítiques actives d'ocupació mitjançant el Reial decret 1050/1997, de 27 de juny. Per la seva part, la doctrina constitucional, fonamentalment amb les sentències 95/2002, de 25 d'abril, i 190/2002, de 17 d'octubre, ha delimitat els àmbits d'actuació en matèria de formació contínua i ocupacional, definint-la com matèria laboral, i ubicant-la dins de l'àmbit de gestió de les comunitats autònomes.
L'article 21.5 de l'Estatut d'autonomia recull el dret de totes les persones a la formació professional i a la formació permanent en els termes que estableixen les lleis. L'article 25.1 de l'Estatut recull el dret dels treballadors a formar-se i promoure's professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d'ocupació.
L'article 170 de l'Estatut d'autonomia, als seus epígrafs b i c, estableix que correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas les polítiques actives d'ocupació, que, al seu torn, inclouen la formació de les persones demandants d'ocupació i de les persones treballadores en actiu, i també la gestió de les subvencions corresponents, i les qualificacions professionals a Catalunya.
Pel que fa a l'abast de les competències de gestió transferides, l'article 112 de l'Estatut d'autonomia estableix que correspon a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d'organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'administració pública.
La Llei 17/2002, de 5 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i de creació del Servei d'Ocupació de Catalunya, crea el Servei d'Ocupació de Catalunya, i en fixa els principis rectors i les funcions en els articles 2 i 7 de l'esmentada Llei; així mateix, el seu article 6 li atorga com a objectius específics la gestió i la integració del conjunt d'actuacions i serveis ocupacionals per mantenir i fomentar l'ocupació estable i de qualitat i l'autoocupació; la prevenció i la reducció de la desocupació i la protecció de les persones desocupades tot fomentant i garantint la formació professional ocupacional i contínua; l'exercici de la intermediació en el mercat de treball, i també l'orientació professional i la readaptació professional permanent per assolir la millora de l'ocupació mitjançant la gestió, l'organització, la planificació, la programació, l'execució i l'avaluació eficients i eficaces del sistema ocupacional català, amb la finalitat d'assolir la millora de l'ocupabilitat de les persones treballadores i una competitivitat més gran del teixit empresarial. Així mateix, tal i com assenyala la disposició addicional cinquena, en l'apartat 2 de la mateixa Llei, l'Institut Català de les Qualificacions Professionals, creat pel Decret 176/2003, de 8 de juliol, dóna suport al Servei d'Ocupació de Catalunya en l'exercici de les seves competències.
El Decret 28/2010, de 2 de març, del Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i del Catàleg modular integrat de formació professional, estableix les referències per a les competències amb significació a Catalunya i marca el referent per a l'oferta del subsistema de formació professional inicial i per al subsistema de formació professional per a l'ocupació.
L'article 8.2 de la Llei 17/2002, de 5 de juliol, disposa que el Servei d'Ocupació de Catalunya, per millorar l'eficiència de la seva gestió, pot establir concerts, acords, convenis o fórmules de gestió integrada o compartida amb entitats públiques o privades, constituir consorcis o crear altres entitats per gestionar i executar els serveis ocupacionals. En virtut d'aquest article, per la Resolució TIC/2593/2003, de 29 de juliol, per la qual es fa públic l'Acord de la Comissió de Govern per a Assumptes Econòmics de 15 de juliol de 2003, es va constituir el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, a qui es va encomanar la gestió i l'execució dels programes de la formació professional contínua, així com el seguiment i el control de les accions formatives que es duguin a terme en l'àmbit de Catalunya.
Cal destacar l'important paper que en l'àmbit de la formació professional per a l'ocupació han desenvolupat els agents econòmics i socials més representatius a Catalunya, dins del diàleg social.
Fruit d'aquest paper ha estat, entre d'altres, la creació del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya abans esmentat, l'Acord estratègic, renovat per al període 2008-20011, on l'impuls estratègic de la formació professional comporta tota una línia d'actuació concretada en 12 mesures, la Declaració per a un nou model de formació professional contínua signat el 5 de juny de 2009 per l'Administració catalana i els agents econòmics i socials més representatius a Catalunya, i el II Pla general de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba