Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat contra qualificacions de la propietat i mercantils
| Autor | Fernando Agustín Bonaga |
| Cargo | Notari de Calatayud |
| Páginas | 115-145 |
Page 115
ANOTACIÓ PREVENTIVA
Resolució de 8 de juny de 2012 (BOE 166, 12-VII-12: 9311)
Recorda la doctrina consolidada referent a les anotacions prorrogades en virtut del manament presentat abans de l’entrada en vigor de la LEC 2000. A aquestes es refereix la Instrucció de la DGRN de 12 de desembre de 2000, que els aplica transitòriament l’art. 199-2 RH (tàcitament derogat després de la nova LEC). Aquestes anotacions queden indefinidament prorrogades fins a la fermesa de la resolució judicial que posi fi al procediment. L’anotació no caduca automàticament en el moment de la fermesa, sinó que només pot demanar-se la cancel·lació al cap de sis mesos de l’emissió de la resolució ferma (per analogia amb l’art. 157 LH), per donar temps a l’anotant a presentar-la abans que l’anotat pogués realitzar alienacions a tercers.
Resolució de 9 de juny de 2012 (BOE 166, 12-VII-12: 9312)
Admet la inscripció d’una escriptura d’hipoteca sobre tres finques gravades amb sengles anotacions judicials de prohibició d’alienació en què el creditor i el deutor convenen que, en cas d’impagament del deute, no podrà executar-se la hipoteca mentre no quedin resoltes les anotacions de prohibició referides.
Les restriccions legítimament imposades a la propietat s’han d’interpretar restrictivament. En el cas resolt, el manament judicial no va imposar una prohibició de disposar, sinó només d’alienar. És cert que, mitjançant l’impagament del deute, creditor i deutor hipotecaris podrien forçar l’alienació per la via de l’execució, però aquesta possibilitat està expressament salvada mitjançant el conveni que impossibilita executar mentre no es resolgui la prohibició.
Resolució de 18 de juny de 2012 (BOE 178, 26-VII-12: 10037)
Denega la pràctica d’una anotació preventiva d’afecció d’unes finques com a mesura cautelar de garantia dictada en un procediment contenciós administratiu.
Una anotació com la pretesa no hi és a la llista d’anotacions prevista a l’art. 42 LH ni a cap altra disposició, sense que es puguin admetre figures atípiques, de contingut confús o indeterminat. De les anotacions de l’art. 42 LH, solament podrien tenir analogia amb la del supòsit les de demanda, embargament i prohibició de disposar, però cap d’elles empara la pretensió de constituir una afecció atípica com la pretesa. Tampoc no cal practicar una afecció atípica com a mesura de garantia, que només es possible quan la prevegi una llei (com ocorre amb les notes d’afeccions fiscals, urbanístiques o de subvencions). I tampoc no cal crear garanties reals no previstes a la legislació, la qual cosa produiria indeterminació quant als seus requisits, efectes i procediment d’execució.
Resolució de 5 de juliol de 2012 (BOE 225, 18-IX-12: 11721)
Declara cancel·lables unes anotacions d’embargament posteriors a una execució anterior, la qual en el seu moment va ser també objecte d’anotació, malgrat que primer es va inscriure només l’acte d’adjudicació i no el manament cancel·latori, que es va presentar
Page 116
diversos mesos després, una vegada cancel·lada l’anotació del procediment. La prioritat guanyada per aquesta anotació es trasllada a l’alienació (sense que procedeixi la millora automàtica del rang dels assentaments posteriors, derivada de la caducitat d’una anotació, com pretenia el Registrador).
Resolució de 7 de juliol de 2012 (BOE 227, 20-IX-12: 11810)
Denega una anotació preventiva d’embargament pretesa en virtut d’un manament lliurat per la Tresoreria General de la Seguretat Social quan ja consta anotat en el Registre el concurs voluntari del deutor, sent la providència de constrenyiment i diligència d’embargament posteriors a la declaració de concurs i no existint previ pronunciament del Jutge del concurs que es tracta de crèdits contra la massa susceptibles d’execució separada.
Resolució de 13 de juliol de 2012 (BOE 234, 28-IX-12: 12170)
Admet un manament judicial d’anotació preventiva de querella per falsedat i estafa contra el President d’una propietat horitzontal per haver aportat una certificació falsa d’un acord de Junta que li facultava per edificar i vendre uns terrenys comuns.
És admissible l’anotació preventiva de querella, com a modalitat de la de demanda (art. 42-1 LH), sempre que la querella pugui produir una alteració registral, com s’esdevé en aquest cas. No és necessari demandar tots els titulars d’elements privatius, doncs l’acció penal només pot dirigir-se contra qui hagi incorregut en la infracció tipificada i, a més, qualsevol comuner està legitimat per exercitar accions que defensin tothom, però resultaria absurd entendre que, solament per això, tots els altres comuners constitueixen un litisconsorci passiu necessari. No cal realitzar l’anotació a cadascun dels elements privatius perquè, si bé és cert que hi ha elements comuns essencials o inseparables, l’alteració dels quals suposa la dels elements privatius, en el cas resolt es tracta d’elements comuns per destinació, que són separables. Per això, n’hi ha prou amb practicar l’anotació en la inscripció general de l’edifici, que és on es descriuen els terrenys.
Resolució de 14 de juliol de 2012 (BOE 234, 28-IX-12: 12173)
Denega una anotació preventiva de demanda pretesa en virtut d’una instància privada i unes fotocòpies de documents judicials dels quals resulta que es va demanar al Jutjat un manament ordenant l’anotació de la demanda, però no que el Jutjat ho hagués concedit. L’anotació preventiva de demanda ha de ser ordenada per un Jutge competent.
El recurs que procedeix contra la negativa a practicar l’assentament de presentació (la regulació especial de la qual va ser derogada per la Llei 24 /2005) ha de ser el mateix que contra qualsevol altra qualificació negativa, ja que es tracta d’una qualificació més.
Resolució de 20 de juliol de 2012 (BOE 238, 3-X-12: 12354)
Denega la cancel·lació de les càrregues posteriors a l’anotació preventiva de l’embargament executat, ja que, en el moment de presentar el manament en què s’ordena la cancel·lació, l’anotació ja estava cancel·lada per caducitat, de manera que les càrregues posteriors han millorat el seu rang.
Resolució de 28 de juliol de 2012 (BOE 240, 5-X-12: 12447)
En els procediments de constrenyiment derivats de deutes a la Seguretat Social, no cal ampliar un embargament ja anotat, donant a l’ampliació el mateix rang registral que a l’anotació inicial, per tal d’assegurar dèbits de venciment posterior i que han motivat noves providències de constrenyiment. Per al Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social, la providència de constrenyiment és títol per iniciar el procediment de constrenyiment i ha de contenir el concepte i import del deute (art. 84-1), de manera que, per cada actuació d’embargament, es practicarà una diligència d’embargament (art. 103). Aquesta regulació expressa exclou l’aplicació, si més no subsidiària, de l’art. 613 LEC, que permet a l’embargant cobrar-se íntegrament amb el valor del bé travat, ampliant l’embargament amb el mateix rang, encara que existeixin càrregues intermèdies.
Resolució de 10 de setembre de 2012 (BOE 246, 12-X-12: 12800)
Resolució de 10 de setembre de 2012 (BOE 246, 12-X-12: 12801)
Resolució de 10 de setembre de 2012 (BOE 246, 12-X-12: 12803)
Es denega la inscripció d’un manament judicial que ordena una anotació preventiva de demanda de revocació de poder i nullitat d’alienacions fetes per l’apoderat després de la revocació. Els dos defectes assenyalats a la qualificació són: a) estar les finques inscrites a nom de persones diferents al demandant i al demandat, sense que procedeixi l’aplicació analògica de l’art. 166-1-2 RH (que permet l’anotació d’embargament dels drets de l’hereu sobre finques del causant, però només respecte de la quota de l’hereu deutor i sempre que s’aportin testament, o declaració d’hereus, i els certificats de defunció i últimes voluntats), i b) no estar la revocació de poder entre les demandes que puguin donar lloc a l’anotació, en no ser el poder títol inscriptible.
Resolució de 15 d’octubre de 2012 (BOE 264, 2-XI-12: 13622)
Consta inscrita una venda amb preu ajornat, però sense condició resolutòria. Ara es presenta un manament judicial que ordena l’embargament del dret creditici que té el venedor contra el comprador actual titular. No procedeix la inscripció d’un dret de crèdit.
Resolució de 18 d’octubre de 2012 (BOE 279, 20-XI-12: 14265)
En el seu moment es va dictar una sentència per la qual es desestimava la nul·litat d’una partició. Ara se sol·licita l’anotació preventiva d’aquesta sentència, que la Direcció rebutja perquè es refereix a un títol no inscrit, no es tracta de cap de les anotacions previstes a l’art. 42 LH i tampoc no ha estat ordenada per l’autoritat judicial com a mesura cautelar a l’empara de l’art. 727-6 LEC.
Page 117
Resolució de 19 d’octubre de 2012 (BOE 279, 20-XI-12: 14266)
Denega la cancel·lació d’una anotació preventiva d’embargament, pretesa perquè el recurrent entén que l’anotació es va practicar indegudament. La Direcció ho denega: els assentaments practicats es troben sota la salvaguarda dels tribunals. Els mitjans per rectificar el Registre són els de l’art. 40 LH (que no inclou el recurs contra una qualificació registral).
Resolució de 25 d’octubre de 2012 (BOE 279, 20-XI-12: 14277)
La caducitat de les anotacions ordenades judicialment opera ipso iure una vegada esgotat el seu termini de vigència (de quatre anys, ex art. 86 LH), encara que formalment l’assentament es cancel·li posteriorment, en el moment de practicar una nova inscripció o certificació. Esgotat el termini de l’anotació, els assentaments posteriors milloren automàticament el seu rang i ja no poden ser cancel·lats en virtut del manament de l’art. 175 RH, el qual només pot ordenar la cancel·lació dels assentaments no preferents.
Resolució de 26 d’octubre de 2012 (BOE 279, 20-XI-12: 14278)
Consten al Registre diverses anotacions de prohibició de disposar. Mentre s’esbrina la relació de la societat titular registral amb el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba