Diari notarial d’un temps convuls (2009-2010)

AutorJoan Carles Ollé Favaró
CargoNotari de Barcelona i Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya
Páginas17-21

Page 17

No podem saber del cert en quin sentit haurà evolucionat la professió notarial en les properes dècades, ni tampoc què serà el que la història destacarà del moment actual.

Com això és evidentment impossible, sí que podem fer un esforç selectiu d’anàlisi i reflexió del que ha estat rellevant en la professió a Espanya en els dos últims anys, període de temps aproximat que fa que estan constituïdes les actuals juntes directives dels col·legis notarials i el Consell General del Notariat, presidit per Antonio Ojeda. Un bienni, a més, en què el notariat ha patit i està patint, com la resta de la societat espanyola, les conseqüències de l’aguda crisi econòmica i financera mundial iniciada a la meitat de 2007.

El període 2009-2010 va venir precedit, i en certa mesura condicionat, per dos esdeveniments molt importants que es van produir el 2008: 1) El cop tan dur que va suposar la Sentència del TS de 20 de maig de 2008, que va anul·lar diversos articles, entre els quals alguns de molt importants, del Reglament Notarial, introduïts pel RD 45/2007, de 19 de gener, que havia estat una aposta forta de l’anterior Consell, presidit per José Marqueño; 2) i la inquietud i alarma que van generar al sector les mesures 22 i 23 de l’Ordre PRE 2424/2008, de 14 d’agost, sobre mesures de reforma estructural i d’impuls al finançament de les petites i mitjanes empreses, en què es preveia, respectivament, una rebaixa general del vint per cent dels aranzels notarials (i registrals), i l’elaboració d’un «full de ruta» per a la reforma del model de seguretat jurídica preventiva, que es deia que anava orientada a evitar solapaments i duplicitats entre les funcions de notaris i registradors, i a reduir costos, simplificar i reduir els tràmits per a ciutadans i empreses.

Sistema de seguretat jurídica preventiva

Els notaris i registradors, per tant, d’un dia per l’altre ens van trobar que el sistema de seguretat jurídica preventiva espanyol, que ofereix un altíssim nivell de seguretat jurídica i és un dels millors del món, d’acord amb l’opinió generalitzada dels experts, es posa totalment i absolutament en qüestió. De manera una mica sorprenent, l’Ordre de 14 d’agost en plantejava una reforma «radical» i apuntava, fins i tot, a la desaparició d’un dels cossos o a la fusió d’ambdós, però no com s’havia plantejat tradicionalment, és a dir, un únic cos amb una doble funció, sinó un únic cos i una sola funció, fent tabula rasa de la professió a desaparèixer, les prestacions de la qual quedarien subsumides en el nou cos únic.

El Consell General del Notariat i el Col·legi Nacional de Registradors van presentar sengles informes defensius i contundents, el tema va ser objecte d’un ampli i intens debat a les eleccions notarials de la darreria de 2008, i els col·legis de notaris i registradors de

Page 18

Catalunya, amb l’adhesió de bona part de les associacions d’àmbit nacional, van subscriure una declaració de bases que defensava la validesa i excel·lència del sistema, així com la conveniència de promoure’n la sempre necessària modernització i millora de manera consensuada entre els dos col·lectius, a la recerca de l’interès general dels ciutadans i de l’òptima prestació del servei públic. Aquesta última iniciativa no va prosperar però, probablement, no va caure en l’oblit.

Un element positiu en aquest període és la línia seguida per l’actual DGRN, encapçalada per María Ángeles Alcalá, que està portant a terme una gestió equilibrada i de recerca del consens necessari entre ambdós col·lectius

Per a què cal canviar el que funciona raonablement bé?: Aquesta era i és la gran qüestió. Afortunadament el temps ha posat les coses al seu lloc i ha demostrat que una reforma tan dràstica com la que es pretenia era de resultats molt aventurats i incerts, i que a més generava una gran tensió afegida entre els dos col·lectius. Recentment el ministrede Justícia, José Caamaño, ha afirmat en algun fòrum que la proposta del full de ruta es pot donar per liquidada. Però, pel que fa a la resta, seguim lamentablement més o menys on sempre, amb enfrontaments massa freqüents entre les dues cúpules (que no entre la immensa majoria de notaris i registradors), en una disputa esgotadora quant als límits d’ambdues funcions, i que suposa un enorme desgast per a ambdues professions i per al sistema.

Un element positiu en aquest període és la línia seguida per l’actual Direcció General dels Registres i del Notariat, encapçalada per María Ángeles Alcalá, que està portant a terme una gestió equilibrada i de recerca del consens necessari entre ambdós col·lectius. Sota la seva direcció s’han impulsat una sèrie de converses i reunions per resoldre la important qüestió de l’accés directe dels notaris al contingut dels llibres del registre, amb la finalitat de donar compliment a la previsió de l’article 222.10 de la Llei Hipotecària, desenvolupada per l’article 175.3 del Reglament Notarial. Cal esperar que es publiqui aviat la instrucció sobre aquesta matèria, llargament anunciada i que, si es confirmen les expectatives, suposaria una millora important del servei públic. Es podria implementar, perfectament, un sistema que s’aproximés al definitiu, amb caràcter transitori, fins al moment en què es pogués donar ple compliment a la previsió legal.

El problema essencial, tanmateix, segueix en peu: el sistema de seguretat jurídica preventiva espanyol porta més d’una dècada suportant disputes acèrrimes entre la corporació notarial i registral, amb el pèndul de la balança basculant cap a un costat i cap a l’altre, sense...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR