Crònica legislativa: Illes Balears

AutorAntoni Nadal
Páginas342-354

Page 342

(Primer semestre de 2002)

Ajuts i subvencions

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de les Illes Balears de 9 de gener de 2002, per la qual convoca ajuts per realitzar visites d’estudi i intercanvis de professorat entre les Illes Balears i altres països, amb una destinació màxima de 30.000 euros (Butlletí Oficial de les Illes Balears —boib— núm. 9, de 19 de gener de 2002).

Convocatòria d’ajuts a l’activitat exterior d’empreses culturals i artistes professionals, i a l’activitat exterior de creadors, intèrprets, entitats i associacions sense ànim de lucre per a l’any 2002, de la Conselleria d’Educació i Cultura, per mitjà de la Direcció General de Cultura i el Consorci per al Foment de l’Ús de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (boib núm. 13, de 29 de gener de 2002).

Resolució de la directora general d’Ordenació i Innovació de 16 de gener de 2002, per la qual convoca els ajuts corresponents a les accions descentralitzades de la segona fase del Programa Sòcrates de la Unió Europea: Comenius 1 —inclou el projecte Comenius 1.2 projectes lingüístics—, Comenius 2.2 —inclou l’apartat b) Ajudanties lingüístiques Comenius—, Grundvitg i Arió (boib núm. 14, de 31 de gener de 2002).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 12 de febrer de 2002, per la qual convoca ajuts per a la realització de programes de foment de l’ús de la llengua catalana durant l’any 2002 entre organitzacions sindicals, organitzacions empresarials i entitats sense ànim de lucre que tinguin previst dur a terme programes de foment de l’ús de la llengua catalana en les relacions laborals, amb una destinació màxima de 120.202,42 euros (boib núm. 24, de 23 de febrer de 2002; correcció d’errades en el boib núm. 28, de 5 de març de 2002, i en el boib núm. 37, de 26 de març de 2002).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura, de 28 de febrer, per la qual convoca subvencions per donar suport al programa de normalització lingüística de l’any 2002. S’estableixen dos plans de subvencions: el primer s’adreça a persones i a entitats sense ànim de lucre, amb una destinació màxima de 45.076 euros, i el segon, a empreses privades, amb una destinació màxima de 45.076 euros. Ambdós plans consisteixen en ajuts econòmics per a activitats de difusió i de promoció de la llengua pròpia de les Illes Ba-Page 343lears (boib núm. 31, de 12 de març de 2002; correcció d’errades en el boib núm. 39, de 30 de març de 2002).

Bases de la convocatòria de subvencions per a les activitats culturals de les entitats associatives sense ànim de lucre per a l’any 2002 del Consell de Mallorca, amb una destinació màxima de 102.172,06 euros. Pel que fa a l’interès i la qualitat del projecte, es valorarà, si escau, entre d’altres, la major incidència, directa o indirecta, en l’extensió de l’ús o el coneixement de la llengua catalana (boib núm. 37, de 26 de març de 2002).

Convocatòria del Consell de Mallorca d’ajuts a la producció d’obres d’arts escèniques per a l’any 2002 promogudes per grups professionals i grups no professionals, amb una destinació màxima de 90.151,82 euros per a la producció d’obres d’arts escèniques promogudes per grups professionals, i de 30.050,61 euros per a la producció d’obres d’arts escèniques promogudes per grups no professionals. Pel que fa a l’interès i la qualitat del projecte, es valorarà, si escau, entre d’altres, la major incidència, directa o indirecta, en l’extensió de l’ús o el coneixement de la llengua catalana (boib núm. 37, de 26 de març de 2002).

El Consell de Mallorca, en sessió del Consell Executiu del 25 de març de 2002, va aprovar la convocatòria referida al suport genèric a la projecció de pel.lícules en llengua catalana per a l’any 2002 (amb una destinació màxima de 42.070,85 euros), i a subvencions per a la normalització lingüística i cultural a les associacions de veïns (amb una destinació màxima de 12.020,24 euros), la normalització lingüística a les empreses (amb una destinació màxima de 204.344,11 euros) i el foment de les revistes en llengua catalana per a l’any 2002 (amb una destinació màxima de 36.060,73 euros) (boib núm. 43, de 9 d’abril de 2002).

Bases de la convocatòria de subvencions per a les edicions de llibres, fonogrames i audiovisuals promogudes per entitats d’Administració local (amb una destinació màxima de 48.080,97 euros) i per entitats sense ànim de lucre (amb una destinació màxima de 30.050,61 euros) per a l’any 2002 del Con- sell de Mallorca. Per resoldre’n la concessió, es tindrà en compte, si escau, entre d’altres, la major incidència, directa o indirecta, en l’extensió de l’ús o el coneixement de la llengua catalana (boib núm. 46, de 16 d’abril de 2002).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 25 d’abril de 2002, per la qual convoca ajuts per fomentar l’ús de la llengua catalana en la promoció comercial, amb una destinació màxima de 120.202,42 euros. L’objecte d’aquesta línia d’ajut és concedir subvencions al foment del català dins la Page 344promoció comercial feta per agrupacions d’empreses comercials en les diferents formes de comerç associat, amb independència de la forma jurídica que adoptin (boib núm. 58, de 14 de maig de 2002).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 6 de maig de 2002, de convocatòria de concurs públic per a la concessió d’ajuts al professorat de llengua alemanya de tots els nivells i de llengua anglesa en educació infantil i primer cicle de primària per fer activitats de formació i de perfeccionament durant l’estiu de 2002, amb una destinació màxima de 23.439 euros (boib núm. 61, de 21 de maig de 2002).

La Comissió de Govern del Consell de Menorca, en sessió ordinària de 18 de febrer de 2002, va acordar la convocatòria d’ajuts per a les activitats i els programes de les entitats culturals per a l’any 2002. Per a la concessió dels ajuts, una de les prioritats serà que les activitats promoguin la valoració de la denominada cultura tradicional i es prioritzi l’ús del català, tant en la mateixa activitat com en la promoció i informació que aquesta generi (boib núm. 28, de 5 de març de 2002).

La Comissió de Govern del Consell de Menorca, en sessió ordinària de 25 de febrer de 2002, va aprovar les bases de la convocatòria del suport genèric a la producció editorial (amb una destinació màxima de 12.000 euros) i fonogràfica (amb una destinació màxima de 3.000 euros) en llengua catalana per a l’any 2002 (boib núm. 33, de 16 de març de 2002).

La Comissió de Govern del Consell de Menorca, en sessió ordinària de 25 de febrer de 2002, va aprovar les bases de la convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús del català en els establiments turístics i comercials per a l’any 2002, amb una destinació màxima de 12.000 euros (boib núm. 33, de 16 de març de 2002).

La Comissió de Govern del Consell de Menorca, en sessió ordinària de 25 de febrer de 2002, va aprovar les bases de la convocatòria d’ajuts a la producció d’obres de teatre per a l’any 2002, amb una destinació màxima de 15.000 euros. Entre els criteris comuns per resoldre la concessió, es tindrà en compte, si escau, la incidència en l’extensió de l’ús o coneixement de la llengua catalana, i també el tractament d’aquesta en el text (boib núm. 33, de 16 de març de 2002).

La Comissió de Govern del Consell de Menorca, en sessió ordinària de 25 de febrer de 2002, va aprovar les bases de la convocatòria d’ajuts a la producció editorial en llengua castellana per a l’any 2002, amb una destinació màxima de 6.000 euros (boib núm. 33, de 16 de març de 2002).

Page 345

Ensenyament

Decret 49/2002, de 5 d’abril, pel qual es crea l’Escola Oficial d’Idiomes d’Inca (boib núm. 44, d’11 d’abril de 2002).

Decret 50/2002, de 5 d’abril, pel qual es crea l’Escola Oficial d’Idiomes de Manacor (boib núm. 44, d’11 d’abril de 2002).

Decret 86/2002, de 14 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (boib núm. 78, de 29 de juny de 2002). Pel que fa a llengua, l’article 12 estableix:

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és la llengua de l’ensenyament. El seu ús com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’educació secundària obligatòria s’ha d’adequar al que es disposa a la normativa vigent. Des dels centres se n’ha de potenciar l’ús i des del Govern s’han d’adoptar les mesures encaminades a la seva plena normalització.

2. En aquest sentit, les àrees de l’educació secundària obligatòria que són més properes a l’alumnat i que conformen el seu entorn immediat: Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa i Llengua catalana i literatura, s’han d’impartir necessàriament en català. Així mateix, cada centre, en el seu projecte lingüístic, ha de concretar la llengua en què s’ha d’impartir cadascuna de les altres àrees, assegurant-se que almenys la meitat del còmput horari de cada curs i grups s’impartirà en català.

»3. Per aconseguir els objectius assenyalats, els centres han de concretar i adaptar a les seves característiques i necessitats els plantejaments curriculars establerts a l’annex d’aquest decret a partir del Projecte lingüístic i del Projecte educatiu de centre, del qual forma part.»

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 2 de gener de 2002, per la qual regula la planificació i el reconeixement de la formació permanent del professorat no universitari (boib núm. 8, de 17 de gener de 2002). Pel que fa al reciclatge i a la formació lingüística i cultural, l’article 34 estableix:

1. Es considera formació permanent del professorat la superació dels cursos oficials del Pla de reciclatge i de formació lingüística i cultural, d’acord amb allò que disposen els apartats següents.

2. La formació s’ha de reconèixer en crèdits, a sol.licitud de les persones interessades, en els termes següents:

a) Certificat de capacitació per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació infantil i educació primària: 20 crèdits.

b) Certificat de capacitació per a l’ensenyament en llengua catalana a l’educació secundària: 15 crèdits.

Page 346

c) Títol de professor de llengua catalana: 5 crèdits. d) El fet d’impartir o coordinar cursos oficials del Pla: com a màxim, 3 crèdits per curs escolar.

»3. Únicament es reconeixen els crèdits corresponents a les matèries cursades efectivament de forma oficial quan l’obtenció dels certificats a què fan referència les lletres a i b de l’apartat anterior, o del títol de professor de llengua catalana, s’ha produït en part per la convalidació d’assignatures. En aquest cas, la persona interessada ha d’aportar un certificat de les notes obtingudes, i se li han de descomptar, del total de crèdits expressats en l’apartat anterior, les hores convalidades.

»4. Allò que disposa aquest article no és aplicable a l’obtenció del certificat o del títol corresponent per qui hagi superat els exàmens lliures del Pla de reciclatge i de formació lingüística i cultural o les proves convocades per la Junta Avaluadora de Català. Tampoc no és aplicable en els casos d’obtenció del certificat o el títol per efecte de la convalidació o de l’equivalència total d’assignatures.»

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 24 de maig de 2002, per la qual regula el procediment d’homologació de llibres de text i altres materials curriculars. Aquesta Ordre deroga l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Esports de 22 d’abril de 1998, per la qual desenvolupa el capítol IV del Decret 92/1997, de 4 de juliol, i regula l’autorització dels projectes editorials en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, que ha de servir de base per editar materials curriculars destinats a ser utilitzats per l’alumnat de centres docents no universitaris públics i privats (boib núm. 70, d’11 de juny de 2002).

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 7 de juny de 2002, per la qual regula l’organització i el funcionament dels instituts d’educació secundària de les Illes Balears, i d’elaboració i aplicació de projectes d’intervenció educativa per al curs 2002/03. Entre les mesures organitzatives i curriculars que pot contenir i preveure el projecte d’intervenció educativa, s’hi troba el pla de l’ensenyament de les llengües catalana i castellana des d’un currículum integrat i d’acord amb les orientacions que es dictin oportunament (boib núm. 76, de 25 de juny de 2002).

Resolució del director general de Planificació i Centres de 16 de gener de 2002, per la qual convoca els exàmens lliures de les escoles oficials d’idiomes de les Illes Balears per al curs 2001/02 (boib núm. 18, de 9 de febrer de 2002).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 28 de febrer de 2002,Page 347per la qual aprova llibres de text i projectes editorials (boib núm. 32, de 14 de març de 2002).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura, de 29 d’abril de 2002, per la qual aprova llibres de text i projectes editorials (boib núm. 63, de 25 de maig de 2002).

Resolució del director general de Personal Docent de 21 de maig de 2002, per la qual nomena les comissions avaluadores de competència escrita i oral en llengua catalana i en llengua castellana, previstes en les ordres de 2 d’abril i de 4 d’abril de 2002, de convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris de cossos docents i per a l’adquisició de noves especialitats (boib núm. 63, de 25 de maig de 2002).

Funció pública

Resultat de l’exercici del coneixement de llengua catalana, nivell elemental B en el marc de l’oferta d’ocupació pública del Consell de Mallorca per a l’any 2001 (boib, núm. 10, de 22 de gener de 2002).

Bases que han de regir els processos selectius per a la provisió de places de personal funcionari incloses en l’oferta pública d’ocupació del Consell d’Eivissa i Formentera per a l’any 2001, i també les places pendents de convocatòria que han quedat desertes procedents d’ofertes públiques anteriors. Segons la base 2.1.d, serà requisit de les persones aspirants tenir el nivell de coneixement de llengua catalana que correspongui a cadascuna de les places objecte de la convocatòria i que s’especifica en l’annex I, conforme al que s’estableix en el Reglament de normalització lingüística dins l’àmbit de competència del Consell d’Eivissa i Formentera, i tal com es regula en el Decret 25/2001, de 16 de febrer, que aprova el Reglament que regula l’exigència de coneixement de llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública. Aquest requisit s’haurà d’acreditar presentant la certificació prevista a la base tercera o bé mitjançant la superació de la prova que a aquest efecte s’estableixi (boib núm. 12, de 26 de gener de 2002).

Resultat de l’exercici del coneixement de llengua catalana, nivell bàsic A en el marc de l’oferta d’ocupació pública del Consell de Mallorca per a l’any 2002 (boib núm. 13, de 29 de gener de 2002; modificació de la llista en el boib núm. 17, de 7 de febrer de 2002).

Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 22 de febrer de 2002, pel qual es fixa un període transitori de l’exigència dels nivells de co-Page 348neixement de català per a la provisió de determinats llocs de treball de la relació de llocs de feina de personal funcionari al servei de l’Administració del Govern de les Illes Balears (boib núm. 32, de 14 de març de 2002).

Resolució d’11 de març de 2002, per la qual s’aproven la convocatòria, les bases, el barem de mèrits i la designació de les comissions tècniques de valoració del concurs per al proveïment de llocs de treball de l’Administració de la caib (boib núm. 34, de 19 de març de 2002). Segons el que estableixen l’Acord del Consell de Govern de 21 de desembre de 2001, la Resolució del conseller d’Interior de 20 de desembre de 2001, publicats en el boib núm. 6, de 12 de gener de 2002, i l’Acord del Consell de Govern de 22 de febrer de 2002 (boib núm. 32, de 14 de març de 2002), per participar en aquesta convocatòria s’haurà d’estar en possessió del certificat acreditatiu dels nivells de coneixement de llengua catalana següents:

1r Per concursar a llocs de treball adscrits exclusivament a cossos i escales d’Administració general: A) si el lloc de treball està adscrit al grup o grups A, A o B, B, i B o C, s’haurà d’estar en possessió del certificat C de coneixement de llengua catalana. B) Si el lloc de treball està adscrit exclusivament al grup o grups C, C o D, i D, s’haurà d’estar en possessió del certificat B de coneixements de llengua catalana. C) Si el lloc de treball està adscrit exclusivament al grup E, s’haurà d’estar en possessió del certificat corresponent al nivell A de coneixements de llengua catalana.

2n Per concursar a llocs de treball adscrits exclusivament a cossos i escales d’Administració especial: A) si el lloc de treball està adscrit al grup o grups A, A o B, B, B o C, C i C o D, s’haurà d’estar en possessió del certificat B de coneixements de llengua catalana. B) Si el lloc de treball està adscrit exclusivament al grup D o al grup E o conjuntament a ambdós, s’haurà d’estar en possessió del certificat A de coneixements de llengua catalana.

3r Per concursar a llocs de treball adscrits conjuntament a cossos i escales de l’Administració general i de l’Administració especial i a cossos do- cents o exclusivament a aquests: A) si el lloc de treball està adscrit al grup o grups A, A o B, B, i B o C, s’haurà d’estar en possessió del certificat C de coneixements de llengua catalana. B) Si el lloc de treball està adscrit exclusivament al grup o grups C, C o D, i D, s’haurà d’estar en possessió del certificat B de coneixements de llengua catalana.

S’exceptua del que ha estat exposat l’accés a aquells llocs de treball que, a més d’estar adscrits a l’Administració autonòmica, estan adscrits a l’Administració de l’Estat o a d’altres administracions autonòmiques. En aquest cas no s’exigeix cap nivell de coneixement de llengua catalana, en Page 349aplicació del que disposa l’article 2 del Decret 222/1996, de 21 de desembre.

Respecte dels mèrits de consideració necessària, es valoraran els certificats relacionats amb els tipus de coneixements següents: A) coneixements elementals (certificat B): 1,50 punts. B) Coneixements mitjans (certificat C): 2 punts. C) Coneixements superiors (certificat D): 2,5 0 punts. D) Coneixement de llenguatge administratiu (certificat E): 0,50 punts. Es valorarà només un certificat, excepte en el cas del certificat de coneixement de llenguatge administratiu, en el qual la puntuació s’acumularà a la de l’altre certificat que s’aporti. En tots els casos només es valoraran els certificats de nivell superior a l’exigit com a requisit, segons el que estableix la base segona (boib núm. 34, de 19 de març de 2002).

Resolució del conseller d’Interior de 9 de maig de 2002, per la qual aprova el calendari de proves de llengua catalana corresponent a les convocatòries dels cursos intensius i ordinaris organitzats per l’Institut Balear d’Administració Pública per a l’any 2002 (boib núm. 59, de 16 de maig de 2002).

Junta Avaluadora de Català

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 19 de desembre de 2001, per la qual especifica la composició de la Junta Avaluadora de Català (boib núm. 1, d’1 de gener de 2002).

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 14 de maig de 2002, per la qual regula l’homologació dels estudis de llengua catalana de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat amb els certificats de la Junta Avalua- dora de Català (boib núm. 64, de 28 de maig de 2002).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 19 de desembre de 2001, per la qual designa els membres de la Junta Avaluadora de Català (boib núm. 1, d’1 de gener de 2002).

Resolució del director general de Política Lingüística d’11 de gener de 2002, per la qual fa pública la relació d’aprovats en la convocatòria de proves de novembre del 2001 de la Junta Avaluadora de Català (boib núm. 13, de 29 de gener de 2002).

Resolució del director general de Política Lingüística de 22 d’abril de 2002, per la qual fa pública la llista d’aprovats en la convocatòria de proves Page 350de gener del 2002 de la Junta Avaluadora de Català (boib núm. 54, extraordinari, de 4 de maig de 2002).

Resolució del director general de Política Lingüística de 22 d’abril de 2002, per la qual fa pública la llista d’aprovats en la convocatòria de proves de març del 2002 de la Junta Avaluadora de Català (boib núm. 54, extraordinari, de 4 de maig de 2002).

Llenguatge administratiu

Atesa l’errada en el format de la publicació en el boib núm. 24, de 23 de febrer de 2002, de les recomanacions sobre la redacció, en català, de disposicions generals i d’actes administratius, es publiquen íntegrament amb el format correcte en el boib núm. 136, de 13 de desembre de 2001.

Consell Social de la Llengua catalana

Decret 64/2002, de 3 de maig, de creació del Consell Social de la Llengua Catalana, òrgan d’assessorament i consulta en matèria lingüística de la comunitat autònoma de les Illes Balears, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura. Són funcions del Consell, segons l’article 2, participar en el procés de normalització lingüística i contribuir a impulsar-lo en els dife- rents àmbits sectorials, en aplicació de la normativa vigent en matèria de normalització lingüística; assessorar i informar sobre els projectes de planificació lingüística general i sobre les consultes que li puguin encomanar des del Govern de les Illes Balears o des d’altres institucions; i contribuir a la coordinació i potenciació de les actuacions que duen a terme les institucions administratives, cíviques i culturals per millorar la política lingüística de les Illes Balears (boib núm. 56, de 9 de maig de 2002).

Decret 71/2002, de 10 de maig, pel qual es modifica el Decret 64/2002, de 3 de maig, de creació del Consell Social de la Llengua Catalana (boib núm. 60, de 18 de maig de 2002).

Institut Ramon Llull

Decret 65/2002, de 3 de maig, pel qual es nomenen les vocalies del patronat de l’Institut Ramon Llull en representació de les lletres, la filologia i la cultura catalanes (boib núm. 56, de 9 de maig de 2002).

Page 351

Conveni entre la Generalitat de Catalunya i la comunitat autònoma de les Illes Balears de constitució de l’Institut Ramon Llull. Crea l’Institut Ramon Llull com a entitat de dret públic de caràcter associatiu que tindrà per objecte la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa. L’Institut adoptarà la forma jurídica de consorci i estarà integrat inicialment per la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears —bopib— núm. 131, de 28 de febrer de 2002).

Ús de les llengües oficials en l’encunyació de monedes de l’euro

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del 19 de febrer de 2002, va aprovar la Proposició de llei d’ús de les llengües oficials en l’encunyació de monedes de l’euro, per la majoria absoluta necessària perquè pogués ser tramesa al Congrés dels Diputats. Aquesta Proposició de llei introdueix l’ús de totes les llengües oficials de l’Estat en els textos escrits de les monedes encunyades per l’Estat espanyol, inclòs el nom de l’Estat, acomplint el que disposen l’article 3 de la Constitució i distints estatuts d’autonomia, i també la moció que va aprovar, dia 16 de desembre de 1997, el Congrés dels Diputats, sobre el desenvolupament de la realitat plurilingüe de l’Estat en allò referit a les emissions de moneda (bopib núm. 132, de 8 de març de 2002).

Any Francesc de B Moll

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del 12 de març de 2002, va aprovar la Resolució derivada de proposició no de llei relativa a la declaració de l’any 2003 com a «Any Francesc de B. Moll». Segons el punt primer de la Resolució, el Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a declarar l’any 2003 com a Any Francesc de B. Moll i a promoure, directament i en cooperació amb altres institucions i entitats, el desenvolupament d’iniciatives orientades a celebrar el centenari del naixement del filòleg, a fer present la seva figura i la seva obra (bopib núm. 134, de 22 de març de 2002).

Decret 73/2002, de 17 de maig, pel qual es crea la comissió per a la celebració de l’Any Francesc de B. Moll, en commemoració del centenari del seu naixement (boib núm. 63, de 25 de maig de 2002).

Page 352

Oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del 16 d’abril del 2002, va aprovar, per unanimitat, la següent Resolució derivada de proposició no de llei, relativa a l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea:

1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat espanyol que sol.liciti al Consell de la Unió Europea la plena oficialitat de la llengua catalana en les institucions comunitàries europees.

2. El Parlament de les Illes Balears acorda d’adreçar-se al Consell, a la Comissió i al Parlament europeu demanant que el català sigui llengua plenament oficial de les institucions comunitàries, en el marc de la introducció de noves llengües oficials per a la nova fase de l’ampliació de la Unió Europea.

»3. El Parlament de les Illes Balears acorda d’adreçar-se al Parlament de Catalunya i al Parlament del País Valencià perquè promoguin les accions necessàries de cara a aconseguir la plena oficialitat del català a les institucions comunitàries.» (bopib núm. 138, de 26 d’abril de 2002).

Control de la qualitat dels textos normatius

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió del 14 de maig de 2002, va aprovar, per unanimitat, la següent Resolució derivada de moció, relativa al control de la qualitat dels textos normatius:

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de la comunitat autònoma:

1. Que es prenguin les mesures adients per millorar l’edició del Butlletí Oficial de les Illes Balears i la difusió més ampla possible de la norma- tiva de les Illes Balears.

»2. Que s’estableixi un mecanisme adient per, en cas de produir-se errors, o haver-se produït en la publicació d’un text, s’apliqui a la seva correcció el més estricte control de la seva legalitat.» (bopib núm. 142, de 31 de maig de 2002).

Poder Judicial

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en la sessió del 28 de maig de 2002, va aprovar la Proposició de llei de modificació de l’article 471 de la

Page 353

Llei orgànica 6/1985, del Poder Judicial. L’article únic diu així: «Es modifica l’article 471 de la Llei orgànica 6/1985, del Poder Judicial, que queda redactat de la forma següent: “En els concursos per a la provisió de places en el territori d’aquelles comunitats autònomes que tenguin una llengua oficial pròpia s’exigirà, com a requisit, el coneixement d’aquesta llengua.”» Segons la disposició transitòria, «dins dels tres mesos següents a l’entrada en vigor d’aquesta llei el Govern modificarà les disposicions reglamentàries corresponents per fer efectives les previsions que s’hi contenen» (bopib núm. 143, de 7 de juny de 2002).

Llenguatge de signes

La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament de les Illes Balears, en sessió del 13 de juny de 2002, va aprovar, per assentiment, la següent Resolució derivada de proposició no de llei, relativa a mesures de su- port al llenguatge de signes:

1. El Parlament de les Illes Balears constata la importància del llenguatge de signes i la necessitat que pugui ser conegut i après per les persones sordes, a l’hora del seu desenvolupament personal, educatiu i social.

2. El Parlament de les Illes Balears considera que el bilingüisme (llenguatge oral, llenguatge de signes) en l’àmbit de l’ensenyament és un dels objectius prioritaris, malgrat no en sigui exclusiu, per a la integració de les persones amb deficiències auditives a la societat i al món del treball i de la cultura.

»3. El Parlament de les Illes Balears creu necessari que les administracions de les Illes reconeguin la importància del llenguatge de signes com una opció rellevant dins l’àmbit de les competències de cada administració, i n’impulsin la recerca i la implantació en l’àmbit de la prestació de serveis públics.

»4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a incrementar l’aportació dels recursos necessaris per tal que el bilingüisme (llenguatge oral, llenguatge de signes) es pugui adoptar progressivament en l’àmbit de l’educació, per a la integració de les persones amb deficiències auditives profundes perquè aquestes, d’acord amb les seves necessitats educatives específiques, tenguin cada vegada més possibilitats d’accés al món del treball i de la cultura.

»5. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Ba-Page 354lears que ofereixi cursos de formació del llenguatge de signes per fer possible el seu coneixement; que impulsi campanyes de sensibilització per a pares i tutors d’aquest col.lectiu, i que iniciï les accions pertinents perquè el tècnic intèrpret de signes sigui reconegut en l’àmbit de la formació professional.» (bopib núm. 147, de 28 de juny de 2002).

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR