Crònica legislativa: Catalunya

AutorSantiago Vilardell
CargoCap del Negociat de Normalització de l'Administració Local de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Páginas211-296

Page 211

(DOGC d'l de gener a 30 de juny de 2000)

Activitats audiovisuals

En aquest àmbit cal assenyalar les disposicions següents:

Ordre de 20 de desembre de 1999 (DOGC núm. 3058, de 18 de gener de 2000) del Departament de Cultura, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana:

Article únic

S'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana,les quals figuren a l'annex d'aquesta Ordre.

Disposició derogatòria

Es deroguen l'Ordre de 21 d'abril de 1997 (RLD núm. 28, pàg. 316-17), per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catala-Page 212na (DOGC núm. núm. 2389, de 12.5.1997) i l'Ordre de 12 de setembre de 1997 (RLD núm, 29, pàg. 233-34), que modifica l'anterior (DOGC núm. 2493, de 10.10.1997).

Annex Bases

  1. Les subvencions regulades en aquesta Ordre es regeixen per aquestes bases específiques i pel que estableix el capítol 9 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

  2. Poden optar a aquestes subvencions les empreses de distribució cinematogràfica que estiguin interessades a realitzar el doblatge i/o la subtitulació en català de llargmetratges en versió original de qualsevol procedència.

    Les empreses distribuïdores han d'estar inscrites en el registre d'empreses audiovisuals corresponent.

    Queden exclosos/es d'aquestes subvencions:

    a)Els llargmetratges no adreçats a sales o circuits eminentment comercials.

    b)Les empreses que no acreditin haver complert durant l'any anterior al de la sol·licitud la normativa de la Generalitat sobre mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en llengua catalana.

  3. Es poden concedir subvencions pels conceptes següents:

    1. Per a despeses de doblatge al català i de copiatge de llargmetratges.

    b)Per a despeses de subtitulació al català i de copiatge de llargmetratges.

    c)Per a despeses de promoció.

  4. Els sol·licitants de les subvencions han d'aportar, a més, els documents següents:

    a)Fotocòpia compulsada del document que acrediti la possessió dels drets de distribució del llargmetratge. En qualsevol cas els beneficiaris hauran de presentar una fotocòpia compulsada del certificat de qualificació per edats abans de l'estrena de la versió doblada i/o subtitulada.

    b)Memòria descriptiva del projecte: descripció del llargmetratge —fitxa tècnica, sinopsi, taquillatge a d'altres països, etc.— i condicions d'estrena de la pel·lícula —nombre de còpies, previsió de poblacions i de sales on s'estrenarà, previsió de data d'estrena i campanya publicitària prevista.

    c)Pressupost total del projecte i especificació de la quantitat demanada per als conceptes següents:

    Per a les despeses de doblatge i/o subtitulació.

    Per a les despeses de copiatge. Per a les despeses de promoció.

    d)Si l'import de la subvenció és superior a 1.000.000 de pessetes, certificacions acreditatives d'estar al corrent de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social, i declaració expressa de no tenir contret cap deute per cap concepte amb l'Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms.

    e)Declaració sobre sí s'han demanat o s'han obtingut altres ajuts per a la mateixa finalitat i el volum d'aquest finançament.

  5. En l'atorgament dels ajuts, el Departament de Cultura valorarà preferentment els aspectes següents:

    [..]

    Les possibilitats, degudament acre-Page 213ditades, de distribució de les versions catalanes en altres territoris de parla catalana, de negociar-ne els drets de pantalla amb els canals de televisió que emeten als territoris de llengua catalana i, especialment, de facilitar-ne la comercialització en format videogràfic i en dvd. L'acreditació d'aquestes qüestions es pot dur a terme mitjançant la presentació de les còpies dels contractes o pre-contractes signats amb tercers per a la cessió dels drets d'explotació de la pel·lícula. [...]

    La quantitat que es pensa destinar a la publicitat del llargmetratge en versió catalana, al marge de la quantitat que se sol·licita.

  6. Les empreses distribuïdores beneficiàries de les subvencions s'obliguen al següent:

    a)Estrenar els llargmetratges a Catalunya en la seva versió catalana, exclusivament o simultàniament amb la castellana a la mateixa ciutat.

    b)Tot el material publicitari per a la versió catalana (clixés de premsa, cartells, etc.) ha de ser en català. En la publicitat a Catalunya de les versions castellanes s'ha de fer constar una referència explícita a la versió catalana. Això també regeix per a les falques publicitàries als mitjans catalans —premsa, ràdio i televisió.

    c)La versió doblada al català s'ha de distribuir a un mínim de vuit pantalles en tot Catalunya, situades en poblacions de no menys de 45.000 habitants, o en capitals de comarca i, en qualsevol cas, a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona o Reus. Aquest requisit no s'ha de complir en el cas de les versions subtitulades i en el cas de pel·lícules de producció europea adreçades especialment a públic infantil i que es distribueixin doblades exclusivament a la llengua catalana. En tots els casos, la distribuïdora informarà per escrit al Departament de Cultura de la data d'estrena i de les sales on s'exhibirà la pel·lícula en versió doblada o subtitulada en català.

    d)Efectuar un tiratge mínim de vuit còpies de la versió doblada i una de la versió subtitulada en català.

    e)Fer constar en les còpies en català el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    f)Lliurar a la Filmoteca de la Generalitat abans del 31 de març de l'any següent al de l'atorgament de l'ajut, una còpia en bon estat de les versions catalanes dels llargmetratges subvencionats, en format de 35 mm. Aquesta còpia no pot ser utilitzada amb finalitats comercials, En cas que la pel·lícula no s'hagi estrenat abans d'aquesta data, el termini de presentació es prorrogarà fins a tres mesos després de la data d'estrena.

    g)Cedir el doblatge o la subtitula-ció al català a aquelles institucions o empreses interessades en fer-ne una difusió pública en format videogràfic o televisiu.

  7. Les empreses adjudicatàries han de vetllar d'una manera especial per la qualitat lingüística dels productes subvencionats. El Departament de Cultura es reserva el dret de supervisar els doblatges, tant pel que fa a la traducció del guió com a l'enregistrament de la banda sonora, per tal de garantir-ne la màxima qualitat.

  8. El pagament de la subvenció es tramitarà de la manera següent:

    a)El 70 % de l'import total, en elPage 214moment de l'atorgament de la subvenció.

    b)El 30 % restant, amb la presentació prèvia de la següent documentació:

    [...]

    Un exemplar de cadascun dels materials publicitaris.

    Detall de les poblacions on el llarg-metrarge s'hagi exhibit fins a] moment, del nombre de còpies reproduïdes i dels espectadors, de la versió catalana, i si és el cas, de la versió original i de la doblada al castellà.

    Resolució de 19 de gener de 2000 (DOGC núm. 3067, de 31 de gener) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de liargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana, corresponents a l'any 2000:

    Vista l'Ordre de 20 de desembre de 1999, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de liargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana (DOGC núm. núm. 3058, de 18.1.2000);

    Resolc:

  9. Es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana durant l'any 2000.

  10. L'objecte, les condicions, la finalitat, els criteris de valoració, els requisits de participació, la documentació a aportar, els òrgans competents i el termini per resoldre es regeixen pel que estableix l'Ordre de 20 de desembre de 1999, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de liargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana, i per la normativa general de subvencions continguda en el capítol 9 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova la Llei de finances públiques de Catalunya.

  11. Al final de cada període dels descrits en el punt 5 s'inicia el procediment per a la concessió de les subvencions. Un cop avaluades les sol·licituds presentades, la Direcció General de Política Lingüística eleva proposta de resolució al conseller de Cultura, Cada proposta de resolució ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació dels criteris que estableix la base 7 de l'Ordre de 20 de desembre de 1999, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar ies estrenes comercials de liargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana.

    Ordre de 17 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3092, de 6 de març) del Departament de Cultura, per la qual es convoquen determinades subvencionsPage 215per a activitats cinematogràfiques de caràcter professional per a l'any 2000 i es modifiquen les bases per a la concessió d'ajuts a distribuïdores cinematogràfiques:

    Article 1

    Obrir la convocatòria corresponent a l'any 2000 per a la concessió de subvencions a:

    a)Llargmetratges cinematogràfics en versió catalana (annex 6).

    b)Producció de curtmetratges cinematogràfics (annex 8).

    c)Ajuts a empreses d'exhibició cinematogràfica (annex 9).

    d)Ajuts a distribuïdores cinematogràfiques (annex 10).

    Article 2

    Els terminis de presentació de sol·licituds són els següents:

    a)Per als ajuts a llargmetratges cinematogràfics en versió catalana, estrenats entre el 16 de maig de 1999 i el 15 de maig de 2000, fins al 31 de maig de 2000. Per als ajuts addicionals a llargmetratges cinematogràfics en versió catalana que els pogués correspondre en funció de la recaptació de taquilla des dels dos anys de l'estrena, el termini també finalitzarà el 31 de maig de 2000.

    b)Per als ajuts a la producció de curtmetratges cinematogràfics, el termini finalitzarà el 15 de maig de 2000.

    c)Per als ajuts a empreses d'exhibició cinematogràfica, el termini de presentació de sol·licituds serà d'un mes a comptar de la publicació d'aquesta convocatòria ai Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

    d)Per als ajuts a distribuïdores cinematogràfiques, el termini finalitzarà el 31 de maig de 2000, sempre que s'hagin complert els requisits per a l'obtenció de l'ajut entre el 16 de maig de 1999 i el 15 de maig de 2000.

    Article 3

    La concessió d'aquests ajuts, així com l'objecte, les condicions, la finalitat, els criteris de valoració, els requisits de participació, la documentació a aportar, els òrgans competents per resoldre i el termini per a la seva conclusió, es regeixen per les bases generals aprovades per l'Ordre de 25 de maig de 1994 (DOGC núm. 1906, de 8.6.1994), per les bases específiques que es recullen a l'Ordre de 27 de febrer de 1998 (DOGC núm. 2595, de 10.3.1998), modificada per l'Ordre de 18 de gener de 1999 (DOGC núm. 2836, de 26.2.1999), per la normativa general de subvencions i, en especial, per la normativa sobre justificació i control de subvencions.

    Article 6

    Es modifica l'annex 10 de les bases de l'Ordre de 27 de febrer de 1998, el qual tindrà la redacció que figura a l'annex d'aquesta Ordre.

    Annex

    Annex 10. Ajuts a distribuïdores cinematogràfiques

  12. Aquests ajuts tenen per objecte donar suport a la distribució en versió catalana de llargmetratges produïts a Catalunya i estrenats a partir de l'1 de gener de 1995.

    Page 216

  13. Les distribuïdores que iniciïn l'explotació en versió catalana a Catalunya tenen dret a obtenir un ajut de 2.000.000 (dos milions) de pessetes, destinat a compensar les despeses addicionals que aquesta distribució comporta, sempre que no hagin obtingut subvencions anteriors de la Generalitat pel mateix concepte i la mateixa pel·lícula.

  14. Els sol·licitants han de presentar, a més de la documentació que preveuen les bases generals, la documentació següent:

    1. Detall de les poblacions de Catalunya en què la pel·lícula s'hagi exhi-bit.

    7)Factura d'un laboratori acreditativa d'haver efectuat el tiratge mínim de quatre còpies de la versió catalana.

  15. Per poder optar als ajuts, les empreses distribuïdores han d'haver complert en el període de nou mesos, a comptar des de l'estrena de la pel·lícula a la ciutat de Barcelona, els requisits següents:

    a)Que la pel·lícula de què es tracti s'hagi exhibit a un mínim de deu poblacions a tot Catalunya de no menys de 45.000 habitants o capitals de comarca i, en qualsevol cas, a la ciutat de Barcelona.

    b)Que s'efectuï un tiratge mínim de quatre còpies de la versió catalana, sense comptar la que el productor té el compromís de lliurar a la Filmoteca.

    Resolució d'l 1 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3127, de 26 d'abril) del Departament de Cultura, per la qual es convoquen determinades subvencions per a activitats cinematogràfiques de caràcter professional:

  16. Obrir la convocatòria corresponent a l'any 2000 de les següents línies de subvencions previstes a l'Ordre de 21 de febrer de 1998:

    a)Producció de llargmetratges en català dirigits per nous realitzadors (annex?).

  17. La concessió d'aquests ajuts, així com l'objecte, condicions, finalitat, criteris de valoració, requisits de participació, documentació a aportar, òrgans competents per resoldre i termini per a la seva conclusió, es regeixen per les bases generals aprovades per l'Ordre de 25 de maig de 1994 (DOGC núm. núm. 1906, de 8.6.1994), per les bases específiques que es recullen a l'Ordre de 27 de febrer de 1998 (DOGC núm. núm. 2595, de 10.3.1998), per la normativa general de subvencions i, en especial, per la normativa sobre justificació i control de subvencions.

    Resolució de 12 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3127, de 26 d'abril) del Departament de Cultura, de convocatòria dels ajuts a persones físiques per promoure les produccions videogràfiques en llengua catalana corresponents a l'any 2000:

    Page 217

    Article 1

    Es convoca concurs públic per a la concessió d'ajuts a persones físiques per promoure les produccions vide-ogràfiques en llengua catalana corresponents a l'any 2000.

    Article 3

    La concessió d'aquests ajuts, així com l'objecte, condicions, finalitat, criteris de valoració, requisits de participació, documentació a aportar, òrgans competents per resoldre í termini per a la seva conclusió, es regeix per l'Ordre de 25 febrer de 1998 (DOGC núm. 2595, de 10.3.1998), per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts per promoure les produccions vide-ogràfiques en llengua catalana, i per la normativa general de subvencions, en especial, per la normativa sobre justificació i control de subvencions.

    Llei 2/2000, de 4 de maig (DOGC núm. 3133, de 5 de maig) de: la Presidència de la Generalitat, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya:

    Article 1

    Naturalesa i finalitats

  18. [...]. El Consell vetlla, així mateix, pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual a Catalunya, vetlla per la neutralitat i l'honestedat informatives, i preserva el compliment de les normes relatives a l'ús de la llengua catalana i l'impuls de l'aranès.

    Article 10

    Funcions del Consell

    El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en l'àmbit de la seva actuació, té les funcions següents:

    e)Vetllar per la pluralitat lingüística i cultural en el conjunt del sistema audiovisual a Catalunya i, en particular, pel compliment de la legislació relativa a la preservació i la normalització de la llengua i la cultura catalanes i de l'aranès.

    Deroga els articles 10, 11 i 12 de la Llei 8/1996, de 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable (RLD núm. 27, pàg. 179-80).

    Ordre d'li de maig de 2000 (DOGC núm. 3145, de 23 de maig) del Departament de Cultura, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana:

    Atès que la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (RLD núm. 29, pàg. 267-90) estableix en el seu article 28.1.c) que el Govern de la Generalitat ha de fomentar el doblatge i la sub-titulació en català de pel·lícules d'ex-Page 218pressió origina] no catalana, i la distribució i exhibició d'aquests productes;

    Ordeno:

    Article únic

    S'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana, les quals figuren a l'annex d'aquesta Ordre.

    Disposició derogatòria

    Es deroga l'Ordre de 19 de març de 1996 (RLD núm. 26, pàg. 193-94) de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions en suport videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana (DOGC núm. 2193, de 12.4.1996)

    AnnEx

    Bases

  19. Les subvencions regulades en aquesta Ordre es regeixen per aquestes bases específiques i pel que estableix el capítol 9 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

  20. Aquesta línia d'ajuts té per objecte fomentar i potenciar les iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd (Disc Versàtil Digital) i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana,

    Es poden concedir subvencions pels conceptes següents:

    a)Per a despeses de doblatge al català de llargmetratges en suport vídeo o DVD.

    b)er a despeses d'edició vide-ogràfica o en dvd de doblatges ja realitzats anteriorment.

    c)Per a despeses de promoció de les versions catalanes.

  21. Poden optar a aquestes subvencions les empreses de distribució vide-ogràfica i/o de dvd que estiguin interessades a realitzar el doblatge i/o la subtitulació al català, i/o l'edició i la promoció de productes en format videogràfic o dvd comercials, preferentment llargmetratges, tant en versió original de qualsevol procedència com dels productes prèviament doblats i/o subtitulats al català.

    Les empreses distribuïdores han d'estar inscrites en el registre d'empreses audiovisuals corresponent.

  22. La Direcció General de Política Lingüística avaluarà les sol·licituds i elevarà proposta de resolució al conseller de Cultura. La proposta de resolució serà motivada en base a l'aplicació dels criteris següents:

    1. Les possibilitats, degudament acreditades, de negociar els drets de pantalla amb els canals de televisió que emeten a territoris de llengua catalana. L'acreditació es pot dur a terme mitjançant la presentació de la còpia del contracte o precontracte signat amb tercers per a la cessió dels drets d'explotació del producte de què es tracti.

    g)La quantitat que es pensa desti-Page 219nar a la publicitat del producte en versió catalana, al marge de la quantitat que se sol·licita.

  23. Les empreses distribuïdores beneficiàries de les subvencions es comprometen a complir les obligacions següents:

    1. Fer el llançament comercial de la versió catalana abans o simultàniament a la versió castellana a Catalunya.

    b)Tot el material publicitari per a la versió catalana ha de ser en català. En la publicitat a Catalunya de les versions castellanes s'ha de fer constar una referència explícita a la versió catalana.

    c)Informar al Departament de Cultura de la distribució prevista i de la realitzada.

    d)Fer constar en les còpies en català el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    e)Lliurar a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, deu còpies de les versions catalanes en format vhs i tres còpies quan es tracti de format dvd. També lliuraran a l'Arxiu de la Filmoteca de la Generalitat una còpia nova, en versió catalana, del títol subvencionat, en format Betacam o vhs. Aquestes còpies no podran ser utilitzades amb finalitats comercials. Així mateix, l'empresa adjudicatària cedirà la versió catalana del doblatge de la pel·lícula per a la seva emissió televisiva a aquelles emissores que les programin.

  24. Les empreses adjudicatàries han de vetllar, d'una manera especial, per la qualitat lingüística dels productes subvencionats. El Departament de Cultura es reserva el dret de supervisar els doblatges, tant pel que fa a la traducció del guió de la pel·lícula com als elements gràfics dels estoigs i els textos preliminars de l'interior, per tal de garantir-ne la màxima qualitat.

    Resolució d' 11 de maig de 2000 (DOGC núm. 3145, de 23 de maig) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana durant l'any 2000:

  25. Es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana durant l'any 2000.

  26. L'objecte, les condicions, la finalitat, els criteris de valoració, els requisits de participació, la documentació a aportar, els òrgans competents per resoldre i el termini per a la seva conclusió es regeixen per les bases que conté l'Ordre d'11 de maig de 2000, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i vide-Page 220ogràfíc doblades i/o subtitulades en llengua catalana, i per la normativa general de subvencions, continguda en el capítol 9 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova la Llei de finances públiques de Catalunya.

    Decret 172/2000, de 15 de maig (DOGC núm. 3146, de 24 de maig) del Departament de Cultura, pel qual es deroga el Decret 237/1998, de 8 de setembre, sobre mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en llengua catalana :

    El Decret 237/1998, de 8 de setembre, sobre mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en llengua catalana, tenia per objectiu provocar un canvi substancial, pel que fa a la llengua, en el mercat cinematogràfic de Catalunya i de garantir, d'acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística una presència significativa de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica.

    Les companyies distribuïdores multinacionals han assumit el compromís públic d'iniciar el doblatge de pel·lícules al català i faran una distribució de les versions catalanes amb un nombre significatiu de còpies, fet que ha de permetre avançar de manera progressiva en la consecució dels objectius de la Llei de política lingüística.

    Per això, a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Govern,

    Decreto:

    Article únic

    Es deroga el Decret 237/1998, de 8 de setembre, sobre mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en llengua catalana, modificat pels decrets 54/1999, de 9 de març i 201/1999, de 27 de juliol .

    Disposició final

    Aquest Decret entrarà en vigor el dia que es publiqui en el Diari Oficial de la

    Generalitat de Catalunya.

    Resolució de 12 de juny de 2000 (DOGC núm. 3171, de 29 de juny) del Departament de Cultura, per la qual es modifica la dotació pressupostària prevista en la convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana, corresponents a l'any 2000:

    Per la Resolució de 19 de gener de 2000 (DOGC núm. núm. 3067, de 31.1.2000) es va convocar concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana, corresponents a l'any 2000. L'article 2 d'aquesta Resolució preveia una dotació màxima de 59.000.000 de pessetes amb càrrec a la partida 07.04.471.01/3.

    Page 221

    Per la Resolució de 3 d'abril de 2000 (DOGC núm. núm. 3127, de 26.4.2000) es va modificar la dotació pressupostària destinada al concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana, corresponents a l'any 2000, la qual va quedar fixada en 99.000.000 de pessetes.

    Vista la proposta del director general de Política Lingüística de 23 de maig de 2000, de modificar la dotació pressupostària prevista amb càrrec a la partida 07.04.471.01/3, en el sentit d'auges mentar-la en 41.000.000 de pessetes,

    Resolc:

    Modificar la dotació pressupostària del concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana, corresponents a l'any 2000, amb càrrec a la partida 07.04.471.01/3, que queda fixada en 140.000.000 de pessetes.

Administració local

En aquest àmbit cal destacar les disposicions mitjançant les quals les corporacions locals, en compliment de l'article 9.3, de la Llei 1/1998, de política lingüística, van aprovant els reglaments d'ús de la llengua catalana, seguint el model tipus adaptat a la Llei indicada. Tots els edictes i anuncis que s'esmenten a continuació es refereixen a l'aprovació inicial:

Edicte de l'Ajuntament de la Conca de Dalt, sobre l'aprovació del Reglament d'ús de la llengua catalana, segons acord del 23 de desembre de 1999 (DOGC núm. 3060, de 20 de gener de 2000).

Edicte de l'Ajuntament d'Abella de la Conca, sobre l'aprovació del Reglament d'ús de la llengua catalana, segons acord del 13 de desembre de 1999 (DOGC núm. 3072, de 7 de febrer de 2000).

Anunci de l'Ajuntament de Prades, sobre l'aprovació del Reglament per a l'ús de la llengua catalana, segons acord de 10 de març de 2000 (DOGC núm. 3112, de 3 d'abril).

Edicte de l'Ajuntament de la Torre de Cabdella, sobre l'aprovació del Reglament d'ús de la llengua catalana, segons acord del 10 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3122, de 17 d'abril).

Edicte de 4 de maig de 2000 del Consell Comarcal del Pallars Jussà (DOGC núm. 3144, de 22 de maig), sobre l'aprovació del Reglament d'ús de la llengua catalana segons acord del 3 de novembre de 1999.

Page 222

Anunci de l'Ajuntament de Castellgalí, sobre l'aprovació inicial el 30 de març de 2000 (DOGC núm. 3147, de 25 de maig) del Reglament per a l'ús de la llengua catalana.

Edicte de l'Ajuntament del Catllar, sobre l'aprovació inicial el 30 de març de 2000 (DOGC núm. 3155, de 6 de juny) del Reglament per a l'ús de la llengua catalana.

Anunci de l'Ajuntament de Masquefa, sobre l'aprovació inicial 1´11 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3155, de 6 de juny) del Reglament per a l'ús de la llengua catalana.

Edicte de l'Ajuntament d'Oliana, sobre aprovació inicial el 7 de juny de 2000 (DOGC núm. 3172, de 30 de juny) del Reglament per a l'ús de la llengua catalana.

Finalment, transcrivim el text íntegre de l'Anunci de l'Ajuntament de Vila-seca d'aprovació definitiva del Reglament en qüestió:

Anunci de l'Ajuntament de Vila-seca, sobre aprovació el 25 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3146, de 24 de maig) del Reglament per a l'ús de la llengua catalana:

El Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària tinguda el dia 25 de febrer de 2000, va aprovar inicialment el Reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Vila-seca, d'aplicació al nostre Ajuntament i als organismes que en depenen.

Atès que s'ha sotmès a informació pública pel termini reglamentari i no s'han presentat reclamacions ni suggeriments, es considera aprovat definitivament d'acord amb l'article 162 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya .

Contra aquest acte, que és definitiu en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos comptats a partir de la data de la publicació d'aquest Anunci.

Reglament

per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Vila-seca

(Proposta ajustada a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística)

Capítol 1

De l'àmbit d'aplicació

Article 1

1.1.L'ús de la llengua catalana per part de l'Ajuntament i dels organismes que en depenen, tals com patronats, societats anònimes municipals o qualsevol altre, es regeix pels criteris que estableix aquest Reglament i, supletòriament, per la Llei 1/1998, de 7 de gener,Page 223de política lingüística, i la legislació complementària.

1.2.Les empreses que gestionin indirectament serveis locals, bé sigui per concessió administrativa o qualsevol altra fórmula de les regulades a la normativa de règim local, també es regeixen pels mateixos criteris.

1.3.L'Ajuntament vetlla perquè en els ens i les activitats en què participí mitjançant convenis, consorcis o altres formes de relació, s'hi apliquin els criteris establerts en aquest Reglament.

1.4.Tots els organismes abans esmentats han d'ajustar-se als criteris d'ús lingüístic que difongui el Consorci per a la Normalització Lingüística a través l'oficina local de català.

Capítol 2

De l'ús lingüístic general

Article 2

D'acord amb el que estableix l'article 9.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, l'Ajuntament ha d'emprar normalment el català per a les seves tasques i relacions, amb les particularitats que resulten dels articles següents.

Capítol 3

De l'ús en l'organització municipal

Article 3

3.1.Les actuacions internes de l'Ajuntament s'han de fer en català.

3.2.Les actes de les sessions que realitzi el Ple de l'Ajuntament, la Comissió de Govern i les comissions informatives s'han de redactar en llengua catalana. També s'hi han de redactar les actes dels diversos patronats, consells i entitats amb personalitat jurídica dependents d'aquest Ajuntament.

3.3.L'Alcaldia i les regidories, i també les diverses dependències administratives o serveis, en la seva actuació administrativa han de redactar la documentació en llengua catalana.

3.4.Els impresos utilitzats pels diferents òrgans de l'Ajuntament i els rètols indicatius d'oficines i despatxos, les capçaleres de tota classe d'impresos, els segells de goma, els mata-segells i altres elements anàlegs han de ser escrits en català.

3.5.Les màquines d'escriure i les impressores dels ordinadors han d'estar adaptades per al funcionament en llengua catalana, Els programes i tot el material ofimàtic també s'hi ha d'adaptar, en la màxima mesura possible.

Article 4

4.1.L'Ajuntament, en els contractes pels quals s'encarreguin a tercers estudis, projectes i treballs anàlegs dins l'àmbit territorial català, farà constar una clàusula en la qual s'especificarà que el treball s'ha de lliurar en llengua catalana, llevat que la seva finalitat exigeixi la redacció en una altra llengua.

4.2.L'Ajuntament ha de vetllar perquè els seus contractistes i proveïdors presentin la documentació en català i perquè, en la màxima mesura possible, facin ús del català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte.

Capítol 4

De les relacions amb els administrats

Article 5

5.1.Els expedients administratius de l'Ajuntament s'han de tramitar en llengua catalana.

Page 224

5.2.L'expedició de documents o de testimoniatges d'expedients es farà en català o, si la persona sol·licitant ho demana, en castellà.

5.3.Les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques i jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, s'han de fer en llengua catalana, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà, si ho demanen.

5.4.La sol·licitud de traducció que facin les persones interessades, d'acord amb els dos apartats anteriors, no pot comportar cap perjudici o despesa al sol·licitant, ni retards en el procediment, ni suspendre'n la tramitació i els terminis establerts.

5.5.Les comunicacions i les notificacions dirigides a persones residents fora de l'àmbit lingüístic català es faran normalment en castellà.

5.6.Els documents, les comunicacions i les notificacions adreçades a persones residents fora de l'Estat espanyol es faran normalment en castellà, en una llengua del territori on van adreçades, en català o en diverses d'aquestes llengües.

Article 6

Els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, sens perjudici del dret dels particulars a emplenar-los en castellà. Les versions castellanes seran a disposició dels interessats.

Article 7

Només es faran impresos bilingües quan es refereixin a actuacions municipals que tinguin com a destinataris segurs ciutadans de fora de l'àmbit català, o quan alguna circumstància especial ho recomani, d'acord amb els criteris a què fa referència l'article 1.4.

Article 8

En les seves comunicacions administratives orals, el personal de l'Ajuntament ha d'emprar preferentment la llengua catalana. Així mateix, es pot recórrer a qualsevol llengua o mitjà que faciliti la comunicació en cas que sigui necessari.

Article 9

Els documents públics i els contractuals atorgats per l'Ajuntament s'han de redactar en català. En cas que l'Ajuntament concorri junt amb altres ator-gants, el document s'ha de redactar també en la llengua que s'acordi.

Capítol 5

De les relacions institucionals

Article 10

10.1. La documentació que l'Ajuntament adreci a qualsevol de les administracions públiques situades dins l'àmbit de Catalunya s'ha de redactar en llengua catalana. En aquesta mateixa llengua s'han de redactar les comunicacions de l'Ajuntament adreçades a l'Administració civil o militar de l'Estat i a la Justícia dins l'àmbit lingüístic català.

Article 11

Els documents destinats a administracions públiques de fora de Catalunya es redactaran en castellà o, si s'escau, en l'altra llengua oficial de l'administració receptora.

Article 12

Les còpies de documents redactats en català que s'hagin d'enviar a administracions de fora de l'àmbit lingüísticPage 225català es trametran, bé en castellà o altra llengua oficial de l'administració receptora (amb la indicació que el text és traducció de l'original català), bé en català, acompanyades de traducció al castellà, o a aquella altra llengua oficial.

Capítol 6

Dels avisos, publicacions i activitats públiques

Article 13

La retolació pública de tota mena s'ha de redactar en català.

Article 14

Les disposicions de l'Ajuntament s'han de publicar en català i, quan correspongui, se n'ha de fer la traducció al castellà.

Article 15

15.1.Els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació i la publicitat institucional, s'han de fer preferentment en català, llevat dels específicament destinats a la promoció exterior, que es poden fer en la llengua dels destinataris.

15.2.Fora de l'àmbit lingüístic català, la publicitat s'ha de fer generalment en versió doble, en català i castellà o, preferiblement, en la llengua pròpia, si n'és una altra.

15.3.Quan els impresos, tríptics i altres escrits de les entitats o les institucions de l'àmbit lingüístic català, o les d'abast estatal o supraestatal, que arribin per tal de donar-ne la difusió, no siguin redactats en llengua catalana, l'Ajuntament en podrà sol·licitar la versió en aquesta llengua, sens perjudici de la seva difusió d'acord amb la legislació vigent.

Article 16

Els càrrecs de l'administració municipal s'han d'expressar normalment en català en els actes públics realitzats i les actuacions fetes dins l'àmbit lingüístic català, quan la intervenció sigui per raó del càrrec i representin la corporació.

Capítol 7

De les institucions docents

Article 17

17.1.Les institucions docents de l'Ajuntament, tant de gestió directa com mitjançant un altre sistema en què l'Ajuntament sigui membre únic o membre associat, han de tenir cura, especialment, de l'estricta aplicació de les normes i instruccions que resulten del desplegament del marc legal vigent en matèria de normalització lingüística.

17.2.En totes les actuacions administratives s'ha d'utilitzar sempre el català d'acord amb el que s'indica en els articles precedents, i els directors han de vetllar perquè la llengua catalana esdevingui el vehicle d'expressió normal en les activitats docents i administratives, tant les internes com les de projecció externa.

Capítol 8

Article 18

En els registres administratius de l'Ajuntament, els assentaments s'han de fer en català.

Page 226

Capítol 9

De la selecció, provisió i el reciclatge del personal

Article 19

19.1.En el procés de selecció per accedir a places de personal de l'Ajuntament, inclòs el personal laboral, s'ha d'acreditar tant el coneixement de la llengua catalana com el de la castellana, tant en l'expressió oral corn, si s'escau, en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti i, per tant, en les convocatòries per a l'accés ha de figurar el requisit de coneixement de català. Quan els aspirants siguin de nacionalitat espanyola, el coneixement del castellà es pot presumir,

19.2.El Ple de l'Ajuntament ha d'establir en les bases de les convocatòries el nivell de català que han d'acreditar els aspirants, d'acord amb la legislació de la funció pública.

Article 20

20.1.En la provisió de llocs de treball, inclosos els cossos amb habilitació estatal, els candidats han d'estar capacitats i posseir un grau de coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que els faci aptes per desenvolupar les seves funcions.

20.2.El Ple de l'Ajuntament, a l'hora de definir els llocs de treball, ha d'establir els nivells respectius de coneixement oral i escrit de la llengua catalana per a cada cas, i considerar-lo com a requisit o mèrit preferent d'acord amb l'avaluació que s'estableixi.

Article 21

El tècnic de l'oficina local de català de l'Ajuntament ha de formar pan dels tribunals qualificadors en qualitat d'assessor, pel que fa a la valoració dels coneixements de català, en els procediments de selecció de personal i de provisió de llocs de treball.

Article 22

22.1.Els responsables dels diferents òrgans de l'Ajuntament, d'acord amb l'oficina local de català, han de prendre les mesures necessàries perquè el personal que treballa en les seves dependències tingui els coneixements necessaris de català per garantir el desenvolupament correcte, des del punt de vista lingüístic, de les tasques internes o adreçades als administrats.

22.2.L'Ajuntament, d'acord amb l'oficina local de català, facilitarà la formació de llengua catalana a tots els funcionaris que no tinguin els coneixements necessaris per exercir les seves funcions i per millorar el nivell de llenguatge administratiu o d'altres especialitats.

22.3.Serà obligatori per a tots els funcionaris assolir el nivell de coneixement establert en el catàleg, d'acord amb els criteris i els terminis que fixi la Comissió de seguiment del Reglament.

22.4.La formació professional del persona] funcionari i laboral de l'Ajuntament s'ha de fer en llengua catalana, sempre que en depengui de l'Ajuntament la programació i l'organització. Si no en depèn, l'Ajuntament ha de demanar que es faci en català.

Capítol 10 De l'impuls institucional

Article 23

23.1.L'Ajuntament ha de fomentar l'ús del català en la publicitat que esPage 227fa en la via pública i en les activitats laborals, professionals, mercantils, culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altra mena d'àmbit municipal.

23.2.De les tasques que es realitzin per impulsar institucionalment la normalització lingüística al municipi, se n'ocupa l'oficina local de català.

23.3.Tots els organismes de l'Ajuntament han d'impulsar la normalització lingüística en el seu àmbit d'actuació, amb el suport tècnic de l'oficina local de català i d'acord amb els criteris que estableixi la Comissió interdepartamental de seguiment d'aquest Reglament.

Article 24

24.1.L'Ajuntament ha de vetllar perquè tota la senyalització i la retolació situada dintre del terme municipal sigui en català en els termes previstos per la Llei.

24.2.L'Ajuntament prendrà les mesures necessàries per garantir que s'usi la toponímia oficial catalana.

24.3.L'Ajuntament condicionarà la concessió de qualsevol permís a l'ús correcte dels noms de lloc.

Article 25

La retolació i la senyalització viària que depengui de l'Ajuntament o que instal·lin les seves empreses adjudicatàries o concessionàries o qualsevol altra entitat, en col·laboració amb l'Ajuntament, han de figurar en català, sens perjudici del que disposin les normes que regulen el trànsit i la seguretat vial.

Article 26

L'Ajuntament pot establir bonificacions i exempcions fiscals per a les actuacions relacionades amb la normalització i el foment de l'ús de la llengua catalana al municipi que correspongui.

Col·legis professionals

Resolució de 23 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3096, de 10 de març) del Departament de Justícia, de modificació dels Estatuts del Col·legi de Periodistes de Catalunya:

Article 5.Llengua La llengua oficial del Col.legi serà la catalana, tot tenint present la cooficialitat de llengües fixada en l'Estatut de Catalunya.

La redacció d'aquest article és la mateixa que tenien els estatuts anteriors, de 5 de desembre de 1986.

Resolució de 23 de març de 2000 (DOGC núm. 3113, de 4 d'abril) del Departament de Justícia, de modificació dels Estatuts del Col·legi de Farmacèutics de Lleida:

Page 228

Títol primer

Del collegi

Article 7

El català és la llengua pròpia del Collegi Oficial de Farmacèutics de Lleida, sense perjudici del que disposen la Constitució espanyola i l´Estatut d'autonomia de Catalunya sobre l'ús d'altres llengües oficials de l'Estat.

En els Estatuts anteriors, aprovats per Ordre de 8 d'octubre de 1985 (DOGC núm. 707, de 30 de juny de 1986), no hi havia cap referència lingüística.

Resolució de 30 de maig de 2000 (DOGC núm. 3164, de 20 de juny) del Departament de Justícia, de modificació dels Estatuts del Col·legi d'Advocats de Sant Feliu de Llobregat:

Títol preliminar

CapítoL únic

Antecedents, domicili i àmbit d'actuació

Article 1

  1. El català és la llengua pròpia del Col·legi d'Advocats de Sant Feliu de Llobregat, el qual es regirà, quant a aquest tema, pel que disposen l´Estatut d'autonomia de Catalunya i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, així com per altres disposicions que siguin legalment aplicables.

En els Estatuts anteriors, de 27 de gener de 1989, no hi havia cap referència lingüística.

Departament de Cultura

Pel que fa a aquest àmbit, cal esmentar les convocatòries de concurs públic per a les subvencions, els ajuts i els premis següents:

Resolució de 22 de desembre de 1999 (DOGC núm. 3089, d'l de març de 2000) del Departament de Cultura, de convocatòria de subvencions per a activitats teatrals i de dansa corresponents a l'any 2000:

  1. En la convocatòria corresponent al 2000, dels criteris previstos a l'annex 5 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998 s'aplicaran de manera prioritària els següents:

    5.2.Amb caràcter específic per a les diferents modalitats:

    a)En el cas de subvencions a companyies de teatre i empreses teatrals:

    La utilització de la llengua catalana en el projecte proposat.

    Page 229

    [...]

    1. En el cas de subvencions a produccions unitàries de teatre a estrenar abans de J'l d'agost de 2000:

      La utilització de la llengua catalana en el projecte proposat.

      [...]

    2. En el cas de subvencions a companyies de dansa i a produccions unitàries de dansa que tinguin prevista l'estrena abans de 11 d'agost de 2000:

      La utilització de la llengua catalana en el' projecte presentat.

      [...]

    3. En el cas de subvencions a empreses i entitats de dansa:

      La utilització de la llengua catalana en el projecte proposat.

      [...]

      Resolució de 23 de desembre de 1999 (DOGC núm. 3089, 1 de març) del Departament de Cultura, de convocatòria de subvencions per a activitats musicals de caràcter professional i per a l'edició i promoció de fonogrames corresponents a l'any 2000:

  2. D'entre els criteris previstos a l'Ordre de 27 de febrer de 1998 , en l'exercici del 2000 s'aplicaran de manera prioritària els següents:

    5.1.En les subvencions per a activitats musicals de caràcter professional (annex 3):

    a)L'interès cultural del projecte presentat.

    b)L'ús de la llengua catalana en el projecte en qüestió, sempre en funció de la naturalesa de l'activitat.

    5.2.En les subvencions per a l'edició i promoció de fonogrames (annex 4):

    1. En cas d'ajuts per a l'edició de fonogrames:

      L'interès cultural del projecte presentat.

      L'ús de la llengua catalana en el projecte en qüestió, sempre en funció de la naturalesa del projecte.

      [...]

    2. En cas de suport a la promoció de fonogrames:

      L'interès cultural del projecte presentat.

      L'ús de la llengua catalana en el projecte en qüestió, sempre en funció de la naturalesa del projecte.

      [...]

      Resolució de 7 de gener de 2000 (DOGC núm. 3089, d'l de març de 2000) del Departament de Cultura, per la qual s'obre convocatòria per a la concessió d'ajuts a la premsa escrita en català o en aranès corresponent a l'any 2000, i se n'aproven les bases:

      Article 1

      S'obre convocatòria per a la concessió d'ajuts a la premsa escrita en català o en aranès corresponent a l'any 2000 i se n'aproven les bases, que es publiquen en els annexos d'aquesta Resolució. Les línies d'ajuts objecte de convocatòria són les següents:

      Page 230

      a)Ajuts a l'edició i comercialització de publicacions periòdiques en català o en aranès.

      b)Ajuts a projectes per a la consolidació d'empreses periodístiques i extensió de la premsa en català o en

      Annex 1

      Bases generals de la convocatòria

  3. L'objecte de la convocatòria és la concessió d'ajuts a publicacions periòdiques en català, d'abast nacional i local, o en aranès per tal de contribuir a la vertebració d'un espai de comunicació social i procurar enriquir el patrimoni cultural del país, amb l'objectiu d'ampliar i consolidar el sector de l'edició de premsa escrita en aquestes llengües.

  4. Poden optar als ajuts a l'edició i comercialització de publicacions periòdiques en català o en aranès i als ajuts a projectes per a la consolidació d'empreses periodístiques i extensió de la premsa en català o en aranès, regulats en els annexos 2 i 3 d'aquesta Resolució, les empreses i entitats editores de publicacions periòdiques amb difusió significativa a Catalunya, que es posen a disposició del públic en suport paper i estan realitzades amb mitjans d'impremta.

    [...]

  5. Les publicacions beneficiàries dels ajuts regulats en els annexos 2 i 3 han d'estar escrites íntegrament en català o en aranès. Excepcionalment, poden optar-hi també les publicacions locals escrites parcialment en català, sempre que almenys la redacció del 50 % dei seu contingut sigui en català, com a mitjana dels números editats l'any 1999, quan les condicions sociolingüístiques de la seva àrea de difusió dificultin la comercialització íntegra en aquesta llengua. En els mateixos termes, podran optar als ajuts les publicacions escrites parcialment en aranès.

    Annex 2

    Bases específiques dels ajuts a l'edició i comercialització de publicacions periòdiques en català o en aranès

  6. Els editors han de presentar una sol·licitud d'ajut per a cada publicació en català o en aranès que editen. L'avaluació i el càlcul de l'import de l'ajut que pugui correspondre es faran d'acord amb les bases que regulen cadascuna de les modalitats de premsa i la resta de previsions d'aquesta convocatòria.

  7. Requisits i càlcul de l'ajut a l'edició de diaris

    10.1.Poden optar a l'ajut les empreses periodístiques que editen diaris escrits en català o aranès, o que tenen edicions en aquestes llengües.

    10.2.L'import de l'ajut es calcula d'acord amb els criteris següents, referits a l'any 1999:

    1. Diaris d'abast nacional: 40.000 pessetes per número, més 5 pessetes per exemplar difós segons certificació de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) o 2 pessetes per exemplar de tiratge acreditat per mitjà de factures de l'impressor.

      En el cas de diaris que compten amb edicions en català i en castellà, l'ajut per número serà de 20.000 pessetes, i no-Page 231més es comptabilitzaran els números i exemplars de l'edició en català.

    2. Diaris d'abast local:

      15.000 pessetes per número, més 5 pessetes per exemplar difós segons certificació de l'Oficina de Justificació de la Difusió (ojd) o 2 pessetes per exemplar de tiratge acreditat per mitjà de factures de l'impressor.

      En el cas de diaris que compten amb edicions en català i en castellà, i si és el cas en aranès, l'ajut per número serà de 10.000 pessetes, i només es comptabilitzaran els números i exemplars de les edicions en català o aranès.

      [...]

  8. Requisits i càlcul de l'ajut a l'edició de setmanaris d'abast nacional

    11.1.Poden optar a l'ajut les empreses periodístiques i altres entitats que editen setmanaris escrits en català, o que tenen edició en català, que reuneixen els següents requisits mínims, de mitjana dels números ordinaris editats el 1999:

  9. Requisits i càlcul de l'ajut a l'edició de setmanaris d'abast local

    12.1.Poden optar a l'ajut les empreses periodístiques i altres entitats que editen setmanaris escrits en català o aranès, o que tenen edició en alguna d'aquestes llengües, que reuneixen els següents requisits mínims, de mitjana dels números ordinaris editats el 1999:

    1. Setmanaris editats per altres entitats:

    [...]

    Als setmanaris editats en aranès se'ls aplica els mínims de paginació i tiratge corresponents als setmanaris editats per altres entitats.

    12.4.Excepcionalment, podran aco-llir-se als ajuts els setmanaris locals escrits parcialment en català o en aranès, sempre que concorrin les circumstàncies previstes en les bases generals.

    L'import de l'ajut es calcularà d'acord amb les bases anteriors d'aquest annex, el que s'especifica als apartats anteriors de la base 12 i d'acord amb la presència de textos no publicitaris en català o aranès respecte al total i la situació lingüística de la seva àrea de distribució.

  10. Requisits i càlcul de l'ajut a l'edició de revistes d'abast nacional

    13.1.Poden optar a l'ajut les empreses periodístiques i altres entitats que editen revistes d'abast nacional escrites íntegrament en català (amb independència que puguin incloure la traducció a altres llengües), o edicions en català de revistes en altres llengües, que reuneixen els següents requisits mínims de mitjana dels números ordinaris editats el 1999:

    [...]

    Annex 3

    Bases específiques dels ajuts a projectes per a la consolidació d'empreses periodístiques i extensió de la premsa en català o aranès

  11. Aquests ajuts s'atorguen per donar suport a les actuacions extraordinàries dels editors per impulsar noves publicacions en català o aranès o realitzar accions per a la consolidació o reforçament de publicacions en aquestes llengües al mercat.

  12. Poden optar a aquests ajuts les empreses periodístiques editores dePage 232premsa en català o en aranès per a projectes que es realitzin l'any 2000, íntegrament o en part, i que s'inscriguin en un dels casos següents:

    a)Edició de noves publicacions.

    b)Accions per a ta consolidació i reforçament de publicacions en català o en aranès al mercat.

  13. Les sol·licituds seran analitzades per la Direcció General de Promoció Cultural, que elevarà proposta de resolució al conseller de Cultura. La proposta de resolució del concurs ha de ser motivada i es basarà en l'aplicació dels criteris següents:

    1. Aportació de la publicació o publicacions beneficiàries al conjunt de la premsa en català i en aranès.

    2. Interès social i lingüístic de la nova publicació beneficiària o del projecte.

    Annex 4

    Bases específiques dels ajuts a activitats relacionades amb la premsa

  14. Aquests ajuts s'atorguen per donar suport a les activitats que s'inscriuen en alguns dels supòsits següents:

    b)Activitats de promoció de les publicacions en català.

    c)Realització de debats, seminaris, publicacions i altres actuacions que tendeixin al foment de la difusió i coneixement de la premsa i el periodisme, i de manera especial de la premsa en català.

    Resolució de 15 de març de 2000 (docc núm. 3111, de 31 de març) de la Institució de les Lletres Catalanes, per la qual s'obre convocatòria i s'aproven les bases per a la concessió de subvencions a persones físiques i entitats privades sense finalitat de lucre, per a activitats literàries i de promoció del llibre i la lectura corresponents a l'any 2000:

    Annex 1

    Ajuts a propostes de creació literària i de guions audiovisuals en llengua catalana per a l'any 2000

  15. La convocatòria té per objecte subvencionar les propostes de creació d'obres literàries en llengua catalana en tots els gèneres i les modalitats i de guions audiovisuals que es vulguin realitzar durant l'any 2000. En queden excloses les propostes de creació de textos teatrals, que ja són objecte d'altres subvencions de la Generalitat.

  16. Poden optar als ajuts els escriptors i guionistes que tinguin projectada la creació durant l'any 2000 d'alguna de les obres descrites a la base 1.

  17. A les sol·licituds s'ha d'adjuntar la documentació següent:

    1. Currículum literari del sol·licitant.

    2. Compromís escrit de fer constar en la difusió de la seva obra el text següent: «L'elaboració d'aquesta obra va obtenir un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació d'obres literàries l'any 2000» o «L'elaboració d'aquest guió ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació de guions audiovisuals l'any 2000», segons escaigui.

    Page 233

    Annex 2

    Ajuts a traductors per a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües per a l'any 2000

  18. La convocatòria té per objecte subvencionar propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües que es realitzin l'any 2000.

  19. Poden optar als ajuts els traductors que tinguin previst realitzar alguna de les traduccions indicades a la base 1.

  20. A les sol·licituds s'ha d'adjuntar la documentació següent:

    1. Compromís escrit de fer constar, en cas de fer-se públic el treball subvencionat, la menció següent: «La traducció d'aquesta obra ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes l'any 2000»,

    Annex 3

    Ajuts a la investigació sobre moviments, obres i autors i crítica literària de literatura catala·na, preferentment contemporània, per a l'any 2000

  21. L'objecte d'aquesta convocatòria és subvencionar propostes d'investigació sobre moviments, obres i autors i crítica literària de literatura catalana, preferentment contemporània, en llengua catalana. Se n'exclouen expressament els projectes orientats a esdevenir formalment tesis de llicenciatura o doctorals. Es donarà prioritat als projectes en que s'asseguri l'existència de materials que ajudin a cobrir els buits bibliogràfics que hi ha actualment.

  22. A les sol·licituds s'ha d'adjuntar la documentació següent:

    1. Compromís escrit de fer constar en la difusió i publicació dels treballs el text següent: «L'elaboració d'aquest treball ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes l'any 2000».

    Annex 4

    Subvencions per a la realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura en català i d'activitats relacionades amb el llibre i el foment de la lectura durant l'any 2000

  23. Poden sol·licitar aquestes subvencions les entitats privades sense finalitat de lucre que tinguin prevista la realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura en català i d'activitats relacionades amb la difusió del llibre i el foment de la lectura durant l'any 2000. Se n'exclouen expressament els ajuts per a la convocatòria i concessió de premis literaris i per a l'edició de llibres i revistes, a excepció d'aquelles publicacions dedicades a la difusió de les activitats literàries de la pròpia entitat.

  24. A les sol·licituds s'ha d'adjuntar la documentació següent:

    1. Compromís escrit de fer constar en tota la publicitat de l'activitat seleccionada la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

    2. Compromís escrit de lliurar a la institució de les Lletres Catalanes dos exemplars de tot el material de promoció editat.

    Page 234

    Resolució de 10 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3126, de 25 d'abril) de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura, per la qual s'obre convocatòria i s'aproven les bases per a la concessió de subvencions a empreses editorials per a activitats literàries i de promoció del llibre i la lectura corresponents a l'any 2000:

    Annex 1

    Ajuts per a la realització d'activitats de promoció de la literatura catalana traduïda al castellà

  25. Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials que tinguin prevista la realització d'activitats de promoció de la literatura catalana traduïda al castellà a l'Estat espanyol fora de Catalunya durant l'any 2000.

  26. Per poder optar a un ajut per a l'activitat de promoció de la literatura catalana traduïda al castellà a l'Estat espanyol fora de Catalunya cal que entre l'aparició de l'edició en llengua catalana i l'edició en llengua castellana hagi transcorregut un temps no inferior a sis mesos.

    Annex 2

    Ajuts a traduccions de fragments d'obres literàries en català per facilitar la seva promoció i difusió

  27. Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials i agències literàries amb domicili social a Catalunya titulars de drets d'obres de creació literària que, arnb l'objectiu de facilitar la seva difusió en el mercat literari internacional, necessitin disposar durant l'any 2000 d'una part del text i d'un dossier de promoció traduïts a altres llengües.

  28. Els ajuts consisteixen en un ajut econòmic per al cost de la traducció d'una part de l'obra i d'un dossier de promoció d'aquesta. Cada empresa pot sol·licitar ajut per a un màxim de dues propostes de traducció i per a una sola llengua en cada cas. L'import màxim que es podrà atorgar a cada proposta no podrà ser superior a 500.000 pessetes.

    Annex 3

    Subvencions per a l'edició o promoció de traduccions a altres llengües d'obres literàries originals en llengua catalana

  29. Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials estrangeres que tinguin programada la traducció d'obres literàries originals en llengua catalana a altres llengües durant l'any 2000.

  30. A les sol·licituds s'ha d'adjuntar la documentació següent:

    k)Compromís escrit que es farà constar a la pàgina de títol del llibre subvencionat l'especificació «Traduït del català per (nom del traductor)».

    Annex 4

    Ajuts a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües

  31. L'objecte de la convocatòria ésPage 235subvencionar propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües la publicació dels quals es realitzi abans del 30 de setembre de 2001.

    Queden exclosos d'aquesta convocatòria els projectes que hagin obtingut algun ajut de la Generalitat i les traduccions que un cop publicades no tinguin un mínim de 105.000 espais en total, amb excepció dels llibres de poesia i les obres infantils i de teatre.

    La quantitat destinada a cada ajut serà establerta segons l'interès i la valoració de la proposta, d'acord amb els criteris preferents que s'esmenten a la base 4 d'aquest annex.

  32. Poden optar als ajuts les empreses editorials amb domicili social a Catalunya que estiguin interessades a realitzar l'activitat que preveu la base 1.

  33. Els beneficiaris de les subvencions estan obligats a fer constar en les edicions de l'obra la menció següent: «La traducció d'aquesta obra ha comptat amb l'ajut de la Institució de les Lletres Catalanes»,

    Ordre de 10 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3126, de 25 d'abril) del Departament de Cultura, per la qual s'obre convocatòria per a la concessió d'ajuts a les edicions en llengua catalana o aranesa d'especial interès, cultural durant l'any 2000 i se n'aproven les bases:

    Article primer

  34. Es convoca concurs públic per a la concessió d'ajuts a les edicions en llengua catalana o aranesa d'especial interès cultural durant l'any 2000.

  35. L'atorgament dels ajuts previstos en aquesta convocatòria, així com l'objecte, condicions, finalitat, criteris de valoració, requisits de participació, documentació a aportar, òrgans competents per a resoldre i termini per a la seva conclusió es regeixen per les bases incloses a l'annex d'aquesta Ordre i per la normativa general de subvencions, i en especial, sobre justificació i control de les subvencions.

    Article segon

    S'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts a les edicions en llengua catalana o aranesa d'especial interès cultura] durant l'any 2000, les quals figuren a l'annex d'aquesta Ordre.

    Annex

    Bases

  36. Els ajuts a les edicions en llengua catalana i aranesa d'especial interès cultural que es concedeixin durant l'any 2000 es regeixen per aquestes bases específiques i per la normativa general de subvencions i, en especial, per la normativa sobre justificació i conrrol de subvencions.

  37. Poden optar a aquests ajurs les empreses editorials, excloses les entitats sense finalitat de lucre, amb seu social a Catalunya que tinguin en projecte dur a terme la redacció i l'edició en llengua catalana o aranesa de llibres o col·leccions de llibres i de partitures d'autors catalans d'especial interès cultural o de difícil comercialització.

    Queden exclosos d'aquests ajuts els budletins interns d'institucions i asso-Page 236ciacions, les publicacions de partits polítics i entitats públiques o privades i les de distribució gratuïta o no comercial, així com els llibres de text i els manuals universitaris,

    Deroga l'Annex 3 de l'Ordre de 5 de desembre de 1994 (RLD núm. 23, pàg. 217) per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts a la producció editorial en català i aranès.

    Resolució de 12 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3126, de 25 d'abril) del Departament de Cultura, de convocatòria de subvencions a produccions unitàries de teatre i dansa:

  38. En la present convocatòria, dels criteris previstos a l'annex 5 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998 (RLD núm. 30,pàg. 181-186) s'aplicaran, de manera prioritària, els següents:

    d)La utilització de la llengua catalana en el projecte proposat.

    Resolució de 14 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3134, de 8 de maig) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a organismes de l'àmbit socioeconòmic i a entitats privades sense finalitat de lucre, destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística de la llengua catalana durant l'any 2000, i se n'aproven les bases. No s'hi aprecien variacions, respecte a la convocatòria homònima anterior, de 13 de maig de 1999:

    Atès que l'article 37 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, disposa que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha de fomentar l'ús del català en les activitats laborals, professionals, mercantils, pubíicitàries, culturals, associatives, esportives,lúdiques i de qualsevol altre mena;

    Vistos els articles 87 i següents del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol,pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, modificat per la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives fiscals i d'adaptació a l'euro,

    Resolc:

    Article 1

    Convocar concurs públic per a la concessió de subvencions a organismes de l'àmbit socioeconòmic i a entitats privades sense finalitat de lucre, desti nades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística de la llengua catalana durant l'any 2000, i aprovar-ne les bases, les quals es publiquen a l´annex de la present Resolució

    Annex

    Bases

  39. Aquesta línia d´ajust té per objecte la concessió de subvencions per a la realització d'activitats destinades aPage 237iniciar o mantenir un procés de formació lingüística en català mitjançant l'organització de cursos de català per a adults adreçats tant al personal de l'àmbit professional de les organitzacions sindicals, empresarials i col·legis professionals com a la població en general. Els cursos de català s'organitzaran en dos períodes, el primer dels quals correspondrà al període gener-juny de 2000, i el segon període, al juliol-setem-bre de 2000.

  40. Poden optar a les subvencions regulades en aquestes bases, els col·legis professionals, les organitzacions sindicals, les organitzacions empresarials i les entitats privades sense finalitat de lucre que realitzin activitats destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística de català segons la base 1 d'aquest annex.

  41. La Direcció General de Política Lingüística i els serveis territorials del Departament de Cultura posaran a disposició dels sol·licitants que vulguin optar als ajuts un dossier informatiu que conté l'imprès de sol·licitud per als cursos de català, i també la resta de documentació que el sol·licitant ha d'emplenar per participar en la convocatòria, els tipus i nivells dels cursos, l'import de les subvencions i les obligacions de l'adjudicatari.

    [...]

  42. La documentació acreditativa de l'organització dels cursos que han de presentar els sol·licitants és la següent:

    a)Imprès «Document acreditatiu de l'organització dels cursos de català», degudament registrat.

    b)Fotocòpia del contracte del professor del curs, degudament segellat per l'Oficina de Treball, que haurà de cobrir el període de l'activitat que consti al «Document acreditatiu de l'organització dels cursos de català».

    c)Imprès «Informe detallat de cada curs».

    d)Imprès «Fitxa d'inscripció de l'alumne».

    e)Acreditació de la titulació i la capacitació professional del professor.

    1. Imprès «Fitxa del professor de cada curs».

    No és necessària l'aportació dels documents indicats en les lletres e) i f) en cas que l'entitat ja els hagués presentat en altres convocatòries de subvencions per a cursos de català i continuï vigent. En aquest supòsit, s'haurà d'indicar clarament la referència de la sol·licitud a la qual es va adjuntar.

  43. Les sol·licituds són analitzades per la Direcció General de Política Lingüística, que elevarà la proposta de resolució al conseller de Cultura. La proposta de resolució, que ha d'indicar la part del programa d'activitats presentat que és objecte de subvenció, serà motivada tenint en compte l'aplicació dels criteris següents:

    a)Repercussió social dels projectes presentats.

    b)Incidència en el món laboral, empresarial, professional i associatiu.

    c)Manteniment d'un servei lingüístic.

    d)Desenvolupament de plans de formació global que abastin les necessitats de l'organització.

    e)Desenvolupament d'actuacions adreçades a sectors deficitaris pel que fa a la llengua catalana.

    Page 238

  44. En cas que es produeixi alguna variació entre el nombre de cursos de català sol·licitats i els efectivament iniciats, per excés o per defecte, s'ha de comunicar per escrit al Servei de Normalització Lingüística tan aviat com sigui possible, per tal de facilitar-ne el re-ajustament pertinent.

    Resolució de 2 de maig de 2000 (DOGC núm. 3138, de 12 de maig) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per al manteniment de serveis lingüístics i la realització de programes de foment de l'ús social de la llengua catalana en l'àmbit d'actuacions de les organitzacions i entitats durant l'any 2000, i se n'aproven les bases:

    Atès que l'article 5 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, disposa que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha de garantir els drets lingüístics del ciutadans i ciutadanes de Catalunya í ha d'adoptar les mesures necessàries per fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits í destinar-hi recursos suficients;

    Atès que l'article 37 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, disposa que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha d'afavorir i fomentar l'ús del català en les activitats laborals, professionals, mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altra mena;

    Vistos els articles 87 i següents del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya,

    Resolc:

    Article 1

    Convocar concurs públic per a la concessió de subvencions per al manteniment de serveis lingüístics i la realització de programes de foment de l'ús social de la llengua catalana en l'àmbit d'actuació de les organitzacions i entitats durant l'any 2000, i aprovar-ne les bases, que figuren a l'annex d'aquesta Resolució.

    Annex

    Bases

  45. La present línia d'ajuts té per objecte la concessió de subvencions per al manteniment de serveis lingüístics i per a la realització de programes de foment de l'ús de la llengua catalana dins l'àmbit d'actuació de les organitzacions i entitats següents:

    Entitats que disposin de servei de normalització lingüística propi.

    Col·legis professionals, federacions esportives, organitzacions sindicals, organitzacions empresarials i entitats sense finalitat de lucre que tinguin previst portar a terme programes de foment de l'ús de la llengua catalana dins el seu àmbit.

  46. Queden excloses de la convocatòria les sol·licituds que tinguin per objecte accions aïllades o puntuals.

  47. Les sol·licituds són analitzades per la Direcció General de Política Lin-Page 239güística, que eleva la proposta de resolució al conseller de Cultura. A la proposta de resolució s'indica la part del programa d'activitats que serà objecte de subvenció. La proposta de resolució serà motivada partint de l'aplicació dels criteris següents:

    a)Repercussió social dels projectes presentats.

    b)Incidència en el món laboral, empresarial, professional i associatiu.

    c)Manteniment d'un servei lingüístic.

    d)Desenvolupament de plans de formació global que abastin les necessitats de l'organització.

    e)Desenvolupament d'actuacions adreçades a sectors deficitaris pel que fa a la llengua catalana.

  48. Els adjudicataris de les subvencions han de vetllar d'una manera especial per la qualitat lingüística en totes les publicacions del projecte i a més hi faran constar el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Assenyalem finalment, en aquest àmbit, aquestes altres disposicions, encapçalades pel Decret 148/2000, d' 11 d'abril (DOGC núm. 3124, de 19 d'abril) del Departament de Cultura, del Consell Social de la Llengua Catalana, que transcrivim íntegrament:

    El Decret 28/1991, de 18 de febrer, de creació del Consell Social de la Llengua Catalana , va constituir l'esmentat Consell com a òrgan d'assessorament, consulta i implicació social en la política lingüística de la Generalitat, per tal d'afavorir la contribució dels seus membres i dels sectors de la societat a què pertanyen a l'impuls de l'ús social de la llengua catalana.

    L'experiència de nou anys de funcionament del Consell i altres circumstàncies aconsellen modificar el Decret per tal d'adequar-ne les funcions al marc normatiu que estableix la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, de fer-ne més àgil el funcionament i potenciar-ne la tasca.

    El present Decret atribueix al Consell Social de la Llengua Catalana la funció d'avaluar cada any els objectius i els resultats de la política lingüística del Govern i, en especial, l'informe anual que preveu l'article 393 de la Llei de política lingüística, així com funcions d'assessorament; simplifica la composició del Consell i la fa més estable, alhora que garanteix la necessària pluralitat i competència tècnica de les persones vocals; crea la Comissió Permanent com a òrgan encarregat de prestar un assessorament continuat al Govern i de fornir informació al Ple, i regula les ponències sectorials i les especials, com a òrgans auxiliars del Ple i la. Permanent, tot plegat amb l'objectiu d'incen-tivar la participació i estimular la implicació de la societat en el procés de recuperació de la llengua catalana.

    Per tot això, un cop escoltat el Consell Social, a proposta de la persona titular del Departament de Cultura i d'acord amb el Govern,

    Decreto:

    Article 1

    La finalitat del Consell

    1.1.El Consell Social de la Llen-Page 240gua Catalana és l'òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística desenvolupada o impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

    1.2.El Consell Social de la Llengua Catalana és adscrit al Departament de Cultura.

    Article 2

    Les funcions

    Són funcions del Consell:

    1. Avaluar els objectius i els resultats de la política lingüística del Govern de la Generalitat i, en especial, l'infor-me anual que preveu l'article 39.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Amb aquesta finalitat, el Consell elabora anualment un dictamen sobre les actuacions realitzades o impulsades l'any anterior pel Govern de la Generalitat.

      b)Estudiar i analitzar, a instància del Govern, les qüestions relacionades amb el foment i la promoció de la llengua catalana en tots els àmbits de fa societat.

      c)Dictaminar sobre els projectes d'instruments de planificació lingüística genera] que hagin de ser aprovats pel Govern.

      d)Proposar al Govern l'elaboració d'estudis i dictàmens, i l'adopció de mesures adequades als objectius generals de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

      e)Qualsevol altra que les lleis o els reglaments li atribueixen.

      Article 3

      La composició

      El Consell té la composició següent:

      a)La presidència, que és exercida pel president de la Generalitat de Catalunya.

      b)Una vicepresidència primera, que és exercida per la persona titular de la Conselleria de Cultura.

      c)Dues vicepresidències, que són exercides per la persona titular de la presidència de l'Institut d'Estudis Catalans i per la persona titular de la Direcció General de Política Lingüística.

      d)Una secretaria, sense vot, nomenada per la persona titular de la Conselleria d'entre el funcionariat del Departament de Cultura.

      e)Vint vocalies, que són proposades per les institucions i els organismes que s'esmenten a continuació:

      Una a proposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

      Quatre a proposta del Consell de Treball, de les quals dues són membres de les organitzacions empresarials i les altres dues són membres de les organitzacions sindicals.

      Una a proposta del Consell Escolar de Catalunya.

      Una a proposta del Consell Interuni-versitari de Catalunya.

      Una a proposta de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

      Una a proposta de la Comissió Inter -departamental de Recerca i Innovació Tecnològica.

      Una a proposta de l'Associació de Municipis de Catalunya.

      Una a proposta de la Federació Catalana de Municipis.

      Una a proposta del Grup Català de Sociolingüística.

      Una a proposta del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

      Una a proposta del Consell Nacional de la Joventut.

      Page 241

      Una a proposta de les Emissores Municipals de Catalunya.

      Una a proposta de la Institució de les Lletres Catalanes.

      Dues a proposta de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

      Dues a proposta de l'Ens Públic de Radiotelevisió Espanyola.

    2. Entre vint i vint-í-vuit vocalies proposades per la persona titular de la Conselleria de Cultura d'entre persones que s'hagin distingit en l'estudi de la llengua catalana o el foment del català en qualsevol activitat de la societat.

      Article 4

      Les persones vocals

      4.1.Les persones vocals del Consell són nomenades per decret per un termini de quatre anys. La meitat de les persones vocals que assenyala l'article 3.f) es renova cada dos anys; les que assenyala l'article 3.e) es renoven cada quatre. Tothom qui exerceixi aquestes vocalies pot ser confirmat de manera consecutiva.

      4.2.El cessament com a vocals del Consell, que també es fa mitjançant un decret, està determinat per les causes següents:

      a)Per renúncia personal.

      b)Si es tracta de les persones vocals indicades a l'article 3.e), per un acord de la institució que les va proposar, que haurà de contenir una nova proposta.

      4.3.Si es produeix una vacant, la nova persona que ocupi la vocalia vacant ha de ser nomenada per al temps que restava de mandat de qui ha causat la vacant. S'aplica ia mateixa norma en el cas que es completi el nombre de persones vocals que estableix l'article 3.f).

      4.4.La condició de vocal del Consell és indelegable.

      4.5.Les persones que ocupin una vocalia s'obliguen a assistir normalment a les reunions a les quals són convocades, fer les tasques que els són encomanades i guardar secret de les reunions i activitats del Consell.

      4.6.Les persones membres del Consell i les persones que formen part de les ponències o que assisteixen a reunions dels òrgans col·legiats, perceben drets d'assistència en les condicions establertes per als membres de comissions assessores del Departament de Cultura.

      Article 5

      Els òrgans del Consell

      Els òrgans col·legiats del Consell són:

      a)El Ple.

      b)La Comissió Permanent,

      c)Les ponències sectorials i les ponències especials.

      Article 6

      El Ple

      6.1.Componen el Ple les persones que tenen la titularitat de la presidència, la vicepresidència, les vocalies i la secretaria.

      6.2.Són funcions del Ple:

      a)Aprovar els informes sobre els projectes d'instruments de planificació lingüística general que hagin de ser aprovats pel Govern.

      b)Aprovar el dictamen avaluatiu de les actuacions de política lingüística realitzades cada any pel Govern.

      c)Aprovar els treballs a què es refereix l'article 8.3.

      d)Conèixer les propostes o reco-Page 242manacions de la Comissió Permanent.

      e)Elaborar i aprovar les normes de règim intern del Consell.

      f)Constituir les ponències sectorials i les especials que es considerin necessàries.

      g)Aprovar la memòria anual de l'activitat del Consell.

      6.3. El Ple es reuneix almenys una vegada l'any i sempre que ho determini la presidència o ho sol·liciti una tercera part de la vocalia. L'ordre del dia el fixa la vicepresidència primera amb el visti-plau de la presidència, i la convocatòria és expedida per la secretaria del Consell.

      Article 7

      La Comissió Permanent

      7.1.Componen la Comissió Permanent el director o la directora general de Política Lingüística, que la presideix, deu persones vocals designades pel Ple d'entre les persones que en són membres per un termini de quatre anys i el secretari o la secretària. Cinc de les deu persones vocals pertanyen al grup de vint vocals que indica l'article 3.e).

      7.2.Són funcions de la Comissió Permanent:

      a)Elaborar el dictamen avaluatiu de les actuacions de política lingüística realitzades cada any pel Govern per tal de sotmetre'l a l'aprovació del Ple.

      b)Assessorar la persona titular de la Direcció General de Política Lingüística en les qüestions que aquesta consideri convenients.

      c)Conèixer i valorar els estudis referents a l'evolució del coneixement i de l'ús del català en els diversos sectors que realitzi o obtingui la Direcció General de Política Lingüística.

      d)Proposar al Ple la creació de ponències sectorials i especials.

      e)Fer el seguiment de l'estat d'acompliment dels acords del Ple i proposar al director o la directora general de Política Lingüística les mesures adequades per facilitar-lo.

    3. Elaborar la memòria anual de l'activitat del Consell per presentar-la al Ple.

    4. Les altres de caràcter ordinari no reservades al Ple.

      7.3.La Comissió Permanent es reuneix almenys un cop cada tres mesos i sempre que ho determini la seva presidència o ho sol·liciti més de la meitat de les persones que en són vocals.

      7.4. La Comissió Permanent elegeix entre les seves vocalies una persona o més com a ponents per exposar i defensar davant del Ple la proposta de dictamen avaluatiu, de creació de ponències sectorials o especials, de la memòria del Consell i qualsevol altre document que li presenti.

      1.5.La pèrdua de la condició de membre del Ple comporta la pèrdua de la de membre de la Comissió Permanent.

      Article 8

      Les ponències sectorials i les ponències especials

      8.1.Les ponències sectorials i les especials són instruments de treball del Consell que es creen per acord del Ple, el qual en determina l'objecte, el funcionament i la composició.

      8.2.Componen les ponències sectorials i les especials un mínim de tres persones vocals designades pel Ple. Quan les componen més de tres perso-Page 243nes, en poden formar part persones que no siguin membres del Consell que s'hagin distingit en el camp científic o professional amb el qual estigui relacionat l'objecte del treball de la ponència. Aquestes persones són nomenades pel Ple i el seu nombre no pot ser superior al nombre de vocals del Consell que componguin la ponència.

      8.3. És funció genèrica de les ponències sectorials i les especials la d'auxiliar el Ple o la Comissió Permanent en el compliment de les seves funcions i la realització d'estudis, dictàmens o plans d'actuació específics en relació amb la situació i el foment de l'ús i la presència del català en tot un sector d'activitat o en relació amb un territori, actuació o situació concrets.

      Article 9

      Participació externa

      9.1.Si així ho disposa la presidència, a petició d'alguna persona membre del Consell, poden prendre part en les sessions del Ple i de la Comissió Permanent i en les ponències, amb veu i sense vot, les persones responsables o tècniques del Departament de Cultura o d'altres departaments de la Generalitat, per informar de qüestions o afers concrets relacionats amb la política lingüística.

      9.2.Així mateix, la presidència pot sol·licitar la presència i la col·laboració d'altres administracions, institucions, organitzacions, personalitats o persones tècniques per obtenir informació de qüestions específiques.

      Article 10

      La secretaria

      10.1.La persona que tingui a càrrec seu la secretaria pot ser substituïda, quan sigui necessari, per qui designi la vicepresidència primera. Sota la responsabilitat del secretari o secretària, es pot designar per a cada ponència un secretari o secretària d'actes.

      10.2. Són funcions de la persona titular de la secretaria del Consell:

      a)Organitzar les reunions del Ple, la Comissió Permanent i les ponències, i preparar la documentació que: s'hi lliura.

      b)Coordinar les persones que són membres i col·laboradores del Consell entre elles i entre les institucions i els organismes pertinents.

      c)Coordinar tècnicament els treballs del Consell amb els òrgans administratius de la Generalitat en matèria de política lingüística.

      d)Redactar les actes de les reunions.

      e)Dur un registre d'entrada i sortida de documents.

      Article 11

      Els mitjans humans i materials La Direcció General de Política Lingüística, per mitjà de la seva pròpia estructura, garanteix els mitjans humans i materials necessaris per al funcionament del Consell i procura la difusió a la societat dels seus dictàmens i treballs, fins i tot a les comunitats catalanes de l'exterior, d'acord amb la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior .

      Article 12

      Normativa supletòria

      En tot el que no preveu aquest Decret en relació amb el funcionament intern del Consell, cal aplicar la normati-Page 244va general aplicable als òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.

      Disposició addicional

      Per a l'elaboració de plans d'actuació, el Consell ha de tenir en compte els plans d'organismes anàlegs dels territoris de llengua catalana i ha d'actuar en col·laboració amb aquests organismes.

      Disposició transitòria

      En el terminí de sis mesos comptats des de l'entrada en vigor d'aquest Decret es procedirà a la renovació completa de les persones vocals del Consell que no en són membres nats. La renovació de la meitat de la vocalia que assenyala l'article 3.f) es durà a terme per primera vegada, per sorteig, un cop transcorreguts dos anys des de la renovació que preveu aquesta disposició.

      Disposició derogatòria

      Es deroga el Decret 28/1991, de 18 de febrer, de creació del Consell Social de la Llengua Catalana , modificat pel Decret 206/1991, d'l d'octubre, pel qual s'amplien els vocals del Consell Social de la Llengua Catalana , i el Reglament del Consell Social de la Llengua Catalana, publicat per Resolució del conseller de Cultura de 29 de setembre de 1995 .

      Resolució de 25 de gener de 2000 (DOGC núm. 3071, de 4 de febrer) del Departament de Cultura, per la qual es convoquen les proves de la Junta Permanent de Català per als mesos de maig-juny de 2000 en primera convocatòria i novembre-desembre de 2000 en segona convocatòria:

      Resolc:

  49. Convocar les proves per a l'obtenció dels certificats de coneixements de llengua catalana següents:

    Certificat A: coneixements orals bàsics de llengua catalana.

    Certificat B: coneixements elementals de llengua catalana orals i escrits.

    Certificat C: coneixements mitjans de llengua catalana orals i escrits.

    Certificat D: coneixements superiors de llengua catalana orals i escrits.

    Certificat G: coneixements suficients de llenguatge administratiu.

    Certificat K; capacitació per a la correcció de textos orals i escrits.

    Certificat M: coneixements suficients de llenguatge comercial.

    Les proves del certificat M es fan només a la primera convocatòria.

    Es designaran comissions qualificadores, una per a cada certificat, que actuaran com a tribunals qualificadors i seran integrades, almenys, per un president, un secretari i dos vocals.

    Per a l'organització, administració i correcció de les proves les comissions qualificadores podran proposar el nomenament d'assessors i de personal auxiliar.

    Aquestes proves tindran lloc, segons l'acord del Ple de la jpc pres en la sessió ordinària del passat 23 de novembre de 1999, en les dates i a les localitats que figuren a l'annex 2. Aquesta mateixa informació s'anunciarà a la premsa i als taulers d'anuncis de la jpc.

    Per obtenir informació general sobre les proves de la Junta Permanent de Català, cal adreçar-se a la Direcció Ge-Page 245neral de Política Lingüística, als serveis territorials del Departament de Cultura, a l'Oficina d'Informació Cultural del Departament de Cultura a Barcelona o bé als centres de normalització lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística. També es pot consultar la informació al web de la Direcció General de Política Lingüística a Internet (adreça: cultura.gencat.es/llengcat).

    Ordre de 4 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3081, de 18 de febrer) del Departament de Cultura, de primera modificació de l'Ordre de 24 de gener de 1991 , per la qual es creen els certÜicats internacionals de català:

    L'Ordre de 24 de gener de 1991 va crear els certificats internacionals de llengua catalana per a persones interessades en acreditar els seus coneixements de català com a segona llengua i va establir tres nivells de competència.

    L'experiència d'aquests anys i l'evolució de les tècniques d'avaluació de coneixement de llengües, així com la participació de la Generalitat en l'Associació de Centres d'Avaluació d'Europa (alte) aconsellen modificar la denominació del nivell avançat. Igualment cal preveure que les proves dels certificats internacionals de català s'administren també en territori de Catalunya.

    Per això, en ús de les atribucions que em confereix l'article 12.d) de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya,

    Ordeno:

    Article 1

    Es modifica l'apartat 2 de l'article 1 de l'Ordre de 24 de gener de 1991, per la qual es creen els certificats, internacionals de català, que queda redactat de la següent manera:

    1.2. Aquests certificats s'adrecen exclusivament a aquelles persones que desitgen acreditar els seus coneixements de català com a segona llengua. Els certificats poden acreditar diversos nivells de competència general: bàsic, llindar i avançat.

    Article 2

    Es modifica el paràgraf tercer de l'article 2 de l'Ordre de 24 de gener de 1991, per la qual es creen els certificats internacionals de català, que queda redactat de la següent manera:

    Per a l'obtenció del certificat corresponent al nivell avançat cal acreditar un grau de domini suficient en l'ús de la llengua catalana en situacions habituals, siguin senzilles o més complexes, prescindint d'usos especialitzats, i un domini pràctic suficient del sistema lingüístic.

    Resolució de 28 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3094, de 8 de març) del Departament de Cultura, per la qual es fa pública la descripció de les proves per a l'obtenció dels certificats internacionals de català:

    Page 246

    Atès que l'article 5 de l'Ordre de 24 de gener de 1991 , per la qual es creen els certificats internacionals de llengua catalana, faculta la Direcció General de Política Lingüística a establir els nivells de competència i determinar els coneixements mínims per obtenir el certificat de cadascun dels nivells,

    Resolc:

    Fer pública la descripció de les proves per a l'obtenció dels certificats internacionals de català que figura a l'annex.

    Annex

    Descripció de les proves per a la obtenció dels certificats internacionals de català.

    Certificat internacional de català: nivell bàsic.

    Objectiu general

    Aquest examen avalua sí l'exami-nand té un domini en l'ús de la llengua que li permeti satisfer les seves necessitats de comunicació més bàsiques en les situacions quotidianes.

    Estructura de la prova

    La prova consta de quatre àrees:

    Àrea d'adequació a la situació comunicativa.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 15 %.

    Temps: 15 min.

    Àrea de comprensió oral.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 25 %.

    Temps: 20 min.

    Àrea de comprensió lectora.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 30 %,

    Temps: 45 min. Àrea d'expressió oral. Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 30 %. Temps: 15 min.

    Descripció de les àrees

    Àrea d'adequació a la situació de comunicació.

    L'examinand ha ser capaç d'identificar la resposta adequada a una intervenció o a una situació de la vida quotidiana.

    Hi ha un total de 15 intervencions o situacions de comunicació enregistrades en una casset. Per a cadascuna hi ha tres possibles respostes. L'examinand ha d'escollir la resposta adequada.

    Àrea de comprensió oral.

    L'examinand ha de ser capaç d'entendre el significat global i la informació principal d'una sèrie de textos orals breus, com anuncis, avisos emesos per megafonia, notícies, diàlegs breus sobre temes quotidians...

    L'àrea consta de 4 exercicis amb un text oral breu per a cadascun i un exercici amb 5 minidiàlegs. Hi ha un total de 20 ítems del tipus següent: elecció múltiple (3 i 4 opcions), resposta breu, veritat/fals.

    Àrea de comprensió lectora.

    L'examinand ha de ser capaç d'entendre el sentit general i les idees principals de textos breus no gaire complexos i de localitzar-hi la informació necessària per realitzar una tasca. Els textos poden ser notes, anuncis, notícies, enquestes, prospectes informatius, programes d'espectacles...

    L'àrea consta de 4 exercicis amb un total de 20 ítems del tipus següent: elecció múltiple (3 opcions), veritat/fals, aparellar.

    Page 247

    Àxea d'expressió oral.

    L'examinand ha de participar en una conversa i respondre a diferents situacions quotidianes (per exemple: demanar informació, presentar algú...).

    L'examinand és avaluat individualment. A la primera part, ha de mantenir una conversa, en la qual ha de fer explicacions breus, descripcions senzilles i expressar la seva opinió de manera molt simple sobre temes pròxims a la seva experiència.

    A la segona part, ha de poder reaccionar d'una manera prou comprensible i adequada a quatre situacions quotidianes freqüents i senzilles.

    Resultats

    L'examinand és declarat apte o no apte. La qualificació d'apte s'obté sí s'aconsegueix com a mínim un 60 % de la puntuació en l'àrea d'expressió oral i un 60 % en la resta de la prova.

    Certificat internacional de català: nivell llindar.

    Objectiu general

    Aquest examen avalua si l'aprenent té un domini en l'ús de la llengua que li permeti dur a terme les tasques i les situacions socials de comunicació pròpies de la vida quotidiana.

    Estructura de la prova

    La prova consta de cinc àrees:

    Àrea de comprensió lectora.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 25 %.

    Temps: 45 min.

    Àrea d'expressió escrita.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 12,5 %.

    Temps: 30 min.

    Àrea de comprensió oral.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 25 %.

    Temps: 45 min.

    Àrea de gramàtica i vocabulari.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 12,5 %.

    Temps: 40 min.

    Àrea d'expressió oral.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 25 %.

    Temps: 15 min.

    Descripció de les àrees

    Àrea de comprensió lectora.

    L'examinand ha de ser capaç d'entendre textos reals, de caràcter informatiu i divulgatiu, i textos senzills d'opinió. Ha de poder entendre'n la informació principal, els detalls relle-vants, el propòsit i les opinions de l'autor. Els textos acostumen a ser notícies, reportatges breus, cartes, prospectes informatius, articles senzills d'opinió...

    L'àrea consta de 3 o 4 textos amb un total de 1.200 paraules aproximadament, amb 20 ítems del tipus següent: veritat/fals, elecció múltiple (4 opcions), aparellar.

    Àrea d'expressió escrita.

    L'examinand ha de ser capaç d'escriure cartes personals per demanar i donar informació, explicar fets, expressar desitjos, plans i propostes...

    L'examinand ha d'escriure: una carta personal, d'una extensió entre 120 i 150 paraules. A la instrucció s'especifica el propòsit, el destinatari de la carta i cinc punts que li proporcionen la base del contingut de la carta.

    Àrea de comprensió oral.

    L'examinand ha de ser capaç d'entendre i extreure la informació rellevant de textos breus propis de situacions de la vida quotidiana (anuncis, informacióPage 248sobre el trànsit, notícies, missatges per megafonia, diàlegs breus...). També ha de poder entendre informació específica de textos més llargs, com ara una entrevista.

    Hi ha dues parts: la part A conté un text oral d'uns quatre minuts de durada, amb 15 ítems de veritat/fals. La part B conté 5 textos orals breus, amb un ítem d'elecció múltiple (4 opcions) per a cadascun. Tots els textos es reprodueixen per mitjà d'un magnetòfon.

    Àrea de gramàtica i vocabulari.

    L'examinand ha de demostrar que domina les estructures elementals més freqüents de la llengua.

    L'àrea consta de dues parts. La primera conté 25 ítems, 10 de transformació de frases i 15 d'omplir buits, que avaluen el coneixement d'aspectes gramaticals (verbs, pronoms, preposicions...). La segona part consta de 15 ítems d'omplir buits, que avaluen el domini del vocabulari.

    Àrea d'expressió oral.

    L'examinand ha de poder participar en converses sobre temes de la vida quotidiana, fent explicacions, descripcions, etc. i ha de ser capaç de respondre a diferents situacions quotidianes (per exemple: demanar informació, presentar algú, disculpar-se...).

    L'examinand és avaluat individualment. A la primera part, l'examinand ha de mantenir una conversa amb l'examinador, en la qual ha d'explicar i descriure fets i expressar opinions sobre temes d'interès general, i resumir el que ha dit una segona persona.

    A la segona part, ha de poder reaccionar de manera adequada i suficientment correcta a cinc situacions pròpies de la vida quotidiana.

    Resultats

    Hi ha quatre graus d'aptitud: excel·lent, notable, bé i suficient.

    L'examinand és considerat apte si obté com a mínim un 60 % de la puntuació en l'àrea d'expressió oral i un 60 % en la resta de la prova.

    Certificat internacional de català: nivell avançat.

    Objectiu general

    Aquest examen correspon a un nivell mitjà de competència. Avalua la capacitat de l'examinand per afrontar un ampli ventall de situacions de comunicació amb un cert grau d'independència lingüística —no necessita confiar en estructures i fórmules fixades ni limitar-se a torns breus d'intervenció. Ha de demostrar un grau suficient de recursos lingüístics que li permetin expressar-se de manera prou precisa, fluida i correcta.

    Estructura de la prova

    Àrea de comprensió lectora.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 20 %.

    Temps: 1 h.

    Àrea d'expressió escrita.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 20 %,

    Temps: 1 h 30 min.

    Àrea de comprensió oral.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 20 %.

    Temps: 1 h.

    Àrea de gramàtica i vocabulari.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 20 %.

    Temps: 1 h.

    Àrea d'expressió oral.

    Percentatge de l'àrea en relació amb el total de la prova: 20 %.

    Temps: 30 min.

    Page 249

    Descripció àe les àrees

    Àrea de comprensió lectora.

    L'examinand ha de ser capaç d'entendre un ampli ventall de textos de tipus divers, de caràcter no especialitzat. Ha de poder fer una comprensió general i detallada i inferir informació, punts de vista i actituds implícites en el text, aplicant diferents estratègies de lectura d'acord amb l'objectiu.

    L'àrea consta de tres exercicis, cadascun amb un text i la tasca de comprensió corresponent. Els tipus d'ítems utilitzats són: veritat/fals, elecció múltiple, aparellar.

    Temps de realització: 1 h.

    Àrea d'expressió escrita.

    L'examinand ha de ser capaç d'escriure textos descriptius, narratius o discursius de caràcter no especialitzat relacionats amb l'àmbit privat, laboral o acadèmic. Els textos han de presentar una estructura coherent, les idees han d'estar clarament cohesionades i l'expressió s'ha d'adequar a la situació. L'examinand ha de tenir un ventall suficient d'estructures lingüístiques i de lèxic que li permetin expressar-se de manera fluida i ha de redactar amb una correcció ortogràfica acceptable.

    L'àrea consta de dues parts: una tasca obligatòria, en què ha d'escriure un text de registre informal i una tasca a escollir entre tres opcions, en què ha de redactar un text en registre formal.

    Els textos poden ser cartes, redaccions, informes senzills... i s'han de redactar d'acord amb un propòsit i per a un destinatari especificat.

    Àrea de comprensió oral.

    L'examinand ha de ser capaç de dur a terme una comprensió general i detallada de textos orals en registre col·loquial o de formalitat mitjana, d'extensió diversa, com ara: diàlegs, notícies comentades, converses sobre un tema polèmic, conferències... N'ha de poder entendre el senti: general, la informació principal i els detalls concrets així com deduir significats no explícits (intencions, actituds, sentiments...).

    L'àrea consta de tres parts, amb els textos i les tasques corresponents. Els tipus d'ítems utilitzats són: elecció múltiple, prendre notes/resposta breu.

    Àrea de gramàtica i lèxic,

    L'examinand ha de demostrar que té un domini suficient del sistema lingüístic a través de la realització de diversos exercicis, la majoria dels quals es basen en textos.

    Així, l'àrea consta de sis exercicis en què l'examinand ha de demostrar que té uns coneixements que li permeten dur a terme les següents tasques: aplicar les convencions ortogràfiques generals; generar estructures en català (discurs indirecte, correlacions verbals, perífrasis, oracions impersonals...); seleccionar elements lèxics o gramaticals d'acord amb el context semàntic i/o gramatical; formar paraules aplicant els principals mecanismes de derivació i escollir el significat d'una paraula o expressió.

    Els tipus d'ítems utilitzats són: omplir buits (grafies, accents...), completar un text a partir d'ítems d'elecció múltiple, transformació, derivació.

    Àrea d'expressió oral.

    La prova es realitza amb dos exami-nands alhora. L'examinador els proporciona el material de suport necessari (fotografies, textos, dibuixos...).

    L'examinand ha de demostrar que és capaç d'organitzar i regular el propi discurs, d'interactuar amb un interlocutor per tal de resoldre una tasca i de conversar sobre un tema d'interès general.

    Page 250

    L'àrea consta de tres parts, cadascuna enfocada a un tipus d'interacció diferent: a la primera part l'examinand ha de parlar sobre un tema durant un minut, a la segona part els dos examinands han d'arribar a un acord o prendre una decisió a partir d'una tasca i a la tercera part han de dur a terme una conversa.

    Resultats

    Hi ha quatre graus d'aptitud: excel·lent, notable, bé i suficient.

    L'examinand és considerat apte si obté com a mínim un 60 % de la puntuació en l'àrea d'expressió oral i un 60 % en la resta de la prova.

    Resolució de 6 de març de 2000 (DOGC núm. 3100, de 16 de març) del Departament de Cultura, per la qual es convoquen les proves per a l'obtenció dels certificats internacionals de català:

    Atès l'article 4 de l'Ordre de 24 de gener de 1991 , per la qual es creen els certificats internacionals de llengua catalana

    Resolc:

  50. Convocar les proves per a l'obtenció dels certificats internacionals de català següents:

    Nivell bàsic

    Nivell llindar

    Nivell avançat

    Aquestes proves tindran lloc el dia 27 de maig de 2000 a Barcelona, Girona i Madrid.

    Resolució de 8 de març de 2000 (DOGC núm. 3101, de 17 de març de 2000) del Departament de Cultura, de cessament i designació de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística.

    Resolució de 9 de març de 2000 (DOGC núm. 3103, de 21 de març) del Departament de Cultura, de nomenament dels membres de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu.

Ensenyament i universitats

En aquests àmbits cal esmentar les disposicions següents:

Resolució de 17 de gener de 2000 (DOGC núm. 3061, de 21 de gener) del Comissionat per a Universitats i Recerca de Presidència de la Generalitat, per la qual s'obre convocatòria de la la edició de la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària:

Page 251

Annex

Base

  1. Presentació de candidatures

    3.2.Caldrà adjuntar a l'imprès de sol·licitud la documentació preceptiva següent:

    d)Breu memòria, d'un màxim de sis pàgines, dels objectius de recerca del candidat durant el període de dedicació prioritària a la recerca. Aquesta memòria haurà de ser redactada en català i en anglès.

    Ordre de 17 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3093, de 7 de març), de convocatòria del premi a la qualitat en l'ensenyament no reglat de l´Institut Català de Noves Professions, per a l'any 1999:

    Article 4

    D'acord amb l'article 20.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (RLD núm. 29, pàg. 267-290), s'entendrà com a condició necessària per poder accedir al premi de qualitat formativa que els establiments docents emprin el català com a llengua en llurs activitats docents i administratives, tant internes com externes, llevat l'ensenyament d'altres idiomes.

    Ordre de 24 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3094, de 8 de març) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per a l'atorgament de subvencions per al finançament d'activitats de federacions i confederacions d'associacions de pares d'alumnes de centres docents no universitaris:

    Annex

    Bases

  2. Per a la concessió de les subvencions es valoraran els aspectes següents:

    [...].

    La utilització del català en les activitats pròpies de l'entitat.

    [...].

    Ordre de 25 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3094, de 8 de març) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per a l'atorgament d'ajuts destinats al finançament d'activitats d'associacions, federacions i confederacions d'associacions d'alumnes de centres docents no universitaris:

    Annex

    Bases

  3. Per a la concessió de les subvencions es valoraran els aspectes següents:

    [...].

    La utilització del català en les activitats pròpies de l'entitat.

    [...].

    Page 252

    Resolució de 16 de març de 2000 (DOGC núm. 3109, de 29 de març) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria del vi Premi Pere Calders de Literatura Catalana:

    Annex

    Bases

  4. L'objecte d'aquest premi és tant el reconeixement públic de fa tasca literària dels docents com de la tasca docent de les escriptores i dels escriptors, així com la creació literària en llengua catalana i la difusió del gust per la lectura en el món de l'ensenyament.

  5. Poden optar a aquest premi els docents en actiu en els nivells d'ensenyament infantil, primari i secundari de Catalunya.

  6. Pel que fa a aquesta convocatòria, les obres que es presentin s'hauran d'emmarcar en la narrativa i en la prosa, hauran de ser inèdites i estar escrites en llengua catalana, i tindran una extensió aproximada d'unes 100 pàgines.

    Ordre de 17 de març de 2000 (DOGC núm. 3110, de 30 de març) de la Presidència de la Generalitat, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de beques i subvencions convocades pel Comissionat per a Universitats í Recerca i es procedeix a la seva convocatòria:

    Annex 2

    Convocatòries

  7. Convocatòria de beques Balsells Generalitat de Catalunya per realitzar estudis de postgrau i estades de recerca postdoctorals en !'àmbit de les enginyeries (bbi)

    Modalitat A: beques per realitzar estudis de postgrau

  8. Admissió: per poder optar a les beques, els sol·licitants hauran de parlar i escriure correctament el català i el castellà, acreditar bons coneixements de l'anglès i estar admesos a la Univer-sity of California, Irvine. D'acord amb els requeriments de la University of California, Irvine, per a l'admissió d'estudiants estrangers, els candidats hauran d'estar en possessió del certificat gre i del toefl en el qual hauran d'haver obtingut una puntuació mínima de 550.

  9. Documentació i informació que cal adjuntar a les sol·licituds:

    1. Currículum vitae, en anglès i català, especificant els treballs de recerca en els quals hagi participat el sol·licitant.

    Modalitat B: beques per realitzar estades de recerca postdoctorals

  10. Documentació i informació que cal adjuntar a les sol·licituds:

    1. Currículum vitae, en anglès i català, llista de publicacions.

    2. Descripció del projecte de recerca a realitzar (en català i en anglès) especificant els objectius que s'espera assolir, la metodologia a seguir i la viabilitat del projecte en el temps previst d'estada.

      Page 253

      Decret 127/2000, de 3 d'abril (DOGC núm. 3113, de 4 d'abril) d'estructuració del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Deroga els decrets 122/1994, de 30 de maig (RLD núm. 22, pàg. 192), pel qual es modifica el Decret 318/1992, de 28 de desembre, de creació del càrrec de comissionat per a Universitats i Recerca i se n'estableix l'estructura, i el 125/1998, de 26 de maig, pel qual es crea el Comissionat per a la Societat de la Informació i se n'estableixen les funcions i l'organització, excepte l'article 6.2:

      Capítol 3

      Secretaria General del Departament

      Article 12

      Servei d'Organització i Qualitat dels Serveis

      Al Servei d'Organització i Qualitat dels Serveis li corresponen les funcions següents:

    3. La planificació, la coordinació, la supervisió i, si escau, l'execució de les actuacions de normalització lingüística i documental del Departament.

      Capítol 4

      Secretaria per a la Societat de la Informació

      Article 15

      Secretaria per a la Societat de la Informació

      La Secretaria per a la Societat de la Informació es configura com a secretaria sectorial amb rang orgànic de secretaria general, d'acord amb el que preveu l'article 11.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, i té atribuïdes les funcions, en l'àmbit material de la informàtica i les telecomunicacions, següents:

      c)La promoció de la incorporació de la llengua catalana als sistemes operatius, al programari i, en general, als productes informàtics d'acord amb els objectius generals de la política lingüística del Govern.

      Capítol 5 Direcció General d'Universitats

      Article 16

      Funcions i estructura de la Direcció General d'Universitats

      16.1. A la Direcció General d'Universitats li correspon l'execució de les competències en universitats i, especialment, les funcions següents:

    4. La coordinació i el foment de les polítiques de normalització lingüística dins l'àmbit universitari i el suport a la Comissió de Promoció de l'Ensenyament del Català a l'Estranger.

      Article 17

      Subdirecció General d'Universitats

      17.3. La Subdirecció General d'Universitats s'organitza, a més, en les àrees funcionals següents:

    5. Oficina de Política Lingüística i d'Estudis.

      Article 20

      Oficina de Política Lingüística i d'Estudis

      Page 254

      L'Oficina de Política Lingüística i d'Estudis té les funcions següents:

    6. La coordinació, la proposta i el seguiment de les iniciatives que des de l'Administració de la Generalitat, les universitats, els col·legis professionals i altres institucions duguin a terme o proposin en l'àmbit del foment de l'ús del català a les universitats.

    7. El suport i el seguiment de les tasques encomanades a la Comissió de la Promoció de l'Ensenyament del Català a les Universitats de fora de l'àmbit territorial de Catalunya.

      Resolució de 7 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3116, de 7 d'abril; correcció d'errades DOGC núm. 3141, de 17 de maig) del Departament d'Ensenyament, per la qual es convoca la realització de la prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional específica corresponent a l'any 2000:

  11. Prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà: objectius, contingut i desenvolupament

    10.1.Objectius de la prova.

    L'objectiu de la prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà és que l'aspirant demostri tenir la preparació suficient per cursar amb aprofitament aquests ensenyaments.

    Per tal de valorar l'esmentada preparació, i tenint present la naturalesa d'una prova puntual, es formulen, com a referència, i amb les adaptacions escaients, els següents objectius derivats dels objectius generals de l'educació secundària obligatòria establerts en el Decret 96/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l´ordenació curricular dels ensenyaments d'educació secundària obligatòria (DOGC núm. núm. 1593, de 13.5.1992) :

  12. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana, castellana i, si escau, aranesa, i almenys en una llengua estrangera.

    10.2.Contingut de la prova.

    La prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà és única per a tots els cicles formatius.

    La prova es desenvoluparà en tres parts, agrupant les àrees de llengua catalana, llengua castellana, matemàtiques, tecnologia, ciències de la naturalesa, ciències socials, educació visual i plàstica i llengua estrangera de la forma que s'indica i amb la distribució següent:

    Part A: a partir d'un text caldrà efectuar els exercicis i les qüestions de llengua (catalana o castellana) i de matemàtiques.

    Part B: consistirà en la realització dels exercicis de llengua estrangera (anglès o francès).

    Part C: a partir d'un text caldrà realitzar els exercicis i les qüestions de llengua (català o castellà, és a dir, la llengua que no hagués sortit a la part A) i de tecnologia, ciències de la naturalesa, ciències socials i educació visual i plàstica.

  13. Prova d'accés als cicles formatius de grau superior: objectius, parts i desenvolupament

    Page 255

    11.1.Objectius de la prova.

  14. Usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en llengua catalana i castellana i, si escau, en aranesa, i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut.

  15. Comprendre i saber-se expressar amb fluïdesa i correcció, oralment i per escrit, en el registre estàndard d'almenys una llengua estrangera.

    11.2.Parts de la prova.

    La prova constarà d'una part: comuna a tots els cicles i d'una part específica.

    a)Part comuna.

    Comprendrà continguts de les matèries següents:

    Llengua catalana, llengua castellana, idioma estranger (anglès, francès, alemany o italià) i història.

    Resolució de 10 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3125, de 20 d'abril) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual s'obre convocatòria per a la concessió de beques i subvencions en matèria d'universitats i recerca:

    Annex

    3)Convocatòria d'ajuts per a l'organització d'accions mobilitzadores — congressos i simposis d'especial rellevància, així com altres actuacions de divulgació i especialització— (arcs)

  16. Avaluació i selecció: d'acord amb el 11 Pla de recerca de Catalunya i els mecanismes i criteris establerts pel Consell d'Avaluació Científico-tècnica (conacit), a més de la documentació demanada a l'apartat 6 de la present convocatòria, es tindrà en compte:

    1. L'àmbit internacional i les llengües oficials utilitzades.

    4)Convocatòria de beques Batista i Roca (bbr)

  17. Documentació i informació que cal adjuntar a les sol·licituds

    i)El nivell d'anglès requerit per als candidats catalans que vulguin realitzar estudis, és el del Certificate of Proficiency in English o bé una qualificació de 7.00 en l'elts i ielts o de 575 en el toefl. Per a estades de recerca serà necessari acreditar un coneixement suficient de la llengua.

    1. Els candidats britànics hauran de certificar per escrit que podran dur a terme el treball proposat sense problemes de tipus lingüístic. En qualsevol cas, la comissió de selecció podrà valorar els coneixements de llengua i entrevistar als candidats, si ho considera necessari.

    6) Convocatòria de beques i ajuts per a estades per a la recerca a fora de Catalunya (be)

  18. Documentació per adjuntar a la sol·licitud: a la sol·licitud, on ha de constar la signatura del vicerector de recerca o equivalent de l'organisme al qual es trobí adscrit el sol·licitant, s'hi ha d'adjuntar obligatòriament i per duplicat la documentació que s'enumera a continuació, ordenada i identificada amb les lletres que s'indiquen:

    Page 256

    Per a les beques i ajuts de la modalitat A:

    c)Acreditació documentada del coneixement de l'idioma que calgui per realitzar el treball proposat.

    Per a les beques i ajuts de la modalitat B:

    d)Acreditació documentada del coneixement de l'idioma que calgui per al desenvolupament del treball proposat.

  19. Avaluació i selecció

    8.1. D'acord amb els mecanismes i criteris establerts pel conacit, l'avaluació cientificotècnica prèvia a la selecció de candidats, la realitzaran experts de la comunitat científica tenint en compte:

    [...]

    Coneixement de l'idioma estranger.

    [...]

    7) Convocatòria de beques i ajuts en el marc del Programa d'estudis catalans Gaspar de Portolà, en col·laboració amb la Universitat de Califòrnia.

    [...]

    Modalitat A: beques per a professors i investigadors (BGP)

  20. Documentació que cal adjuntar a la sol·licitud ordenada i identificada amb les lletres que s'indiquen

    1. Acreditació documentada dels coneixements d'anglès.

    Modalitat B: ajuts per a activitats de col·laboració (AGP)

  21. Documentació que cal adjuntar a la sol·licitud ordenada i identificada amb les lletres que s'indiquen

    d)Acreditació documentada dels coneixements d'anglès dels investigadors catalans participants en les activitats proposades,

    10)Convocatòria de beques post-doctorals Catalunya-Quebec (QUEBEC)

  22. Documentació i informació que cal adjuntar a les sol·licituds

    f)[...]

    Aquests documents podran ser presentats en francès, català, espanyol o anglès.

    Resolució de 14 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3133, de 5 de maig) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual es convoquen els ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris en català:

    Article 1

    Es convoquen els ajuts per a l'edició i difusió de llibres de text o manuals universitaris en català.

    Annex 1

    Objecte: la concessió d'ajuts per a promoure l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris en català l'any 2000.

    La temàtica d'aquests manuals o llibres ha de ser universitària, és a dir, qualsevol matèria que s'estudiï en els centres universitaris, independentment que es tracti d'una edició pròpia o quePage 257procedeixi de la traducció de llibres existents en altres idiomes.

    El tiratge mínim de la primera edició serà de 1.000 exemplars, un cop deduïts els no-venals, d'acord amb el contracte amb l'autor. En el cas de les universitats, en casos excepcionals i amb la justificació prèvia, es podrà considerar una quantitat inferior que sempre haurà de superar els 700 exemplars.

    Tots els projectes hauran d'assegurar la qualitat lingüística dels textos mitjançant l'aplicació de criteris lingüístics vigents en cada llenguatge d'especialitat.

    En el cas concret del lèxic, hauran de garantir el tractament adequat de la terminologia específica de cada obra, d'acord amb el Centre de Terminologia (Termcat).

  23. Sol·licitants

    a)Empreses editorials que estiguin interessades a dur a terme l'edició de llibres en llengua catalana susceptibles de ser utilitzats com a llibres de text o manuals universitaris i llibres cientificotècnics destinats al món universitari.

    b)Entitats públiques o privades sense finalitat de lucre que demostrin tenir la infraestructura material, el personal i la capacitat de comercialització suficients per dur a terme les edicions objecte de la present convocatòria.

  24. Període: els treballs d'edició dels llibres de text o manuals universitaris en català s'han de dur a terme durant l'any 2000.

  25. Documentació que cal adjuntar

    c)Informe d'algun dels departaments o dels centres als quals vagi dirigit el projecte, en què figuri el seu interès i adaptació al pla d'estudis vigent. Als centres o universitats on hi hagi una comissió de normalització lingüística, també caldrà presentar un informe d'aquesta.

    1. Sistema previst per tal de garantir que la qualitat lingüística i el tractament de la terminologia específica de l'obra és l'adequat.

    Ordre de 19 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3133, de 5 de maig) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions destinades a la realització de les escoles d'estiu per a l'any 2000:

    Annex 2

    [...]

    Objectius generals

    [...]

    Afavorir la catalanització en la llengua i els continguts educatius de l'ensenyament,

    [...]

    Ordre de 8 de maig de 2000 (DOGC núm. 3150, de 30 de maig) del Departament de Medi Ambient, per la qual es fa pública la convocatòria de subvencions a universitats públiques i privades, els seus instituts, les fundacions universitàries i altres institucions de formació de postgrau, radicatsPage 258a Catalunya, per al finançament d'actuacions innovadores de formació de tercer cicle relacionades amb el medi ambient (codi de la convocatòria 02.09.00):

    Annex

    Bases de la convocatòria

    Article 8

    Termini d'execució de l'actuació

    8.3.Els materials escrits, gràfics o en suport audiovisual, a què fa referència l'apartat anterior s'han d'elaborar en llengua catalana. Si cal elaborar-los en més d'una llengua, el català haurà d'ocupar-hi el lloc o posició preferent.

    Resolució de 17 de maig de 2000 (DOGC núm. 3148, de 26 de maig) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual s'obre convocatòria de concurs públic per a l'atorgament de places de lector de català a universitats estrangeres:

    Article 1

    Es convoca concurs públic per a l'atorgament de places de lector de català a universitats estrangeres, i es fixen les condicions que regiran els acords amb aquestes universitats.

    Article 2

    Aquesta convocatòria es regeix per l'Ordre 17 de març de 2000, per la qual, al seu annex 1, s'aproven les bases que han de regir la concessió de beques i subvencions convocades pel Comissionat per a Universitats i Recerca (DOGC núm, 3110, de 30.3.2000), i també per les condicions específiques que es detallen a l'annex 2 d'aquesta Resolució.

    Annex 1

    Convocatòria de concurs públic per a l'atorgament de places de lector de català a universitats estrangeres

  26. Sol·licitants: ciutadans comunitaris, que tinguin una llicenciatura en titulacions dels àmbits d'humanitats i ciències socials i titulació de nivell D de la Junta Permanent de Català o equivalent, en el cas que no siguin llicenciats en filologia catalana, en la data de publicació d'aquesta convocatòria. En cas dels homes, no estar sotmesos a obligacions militars o civils.

  27. Període d'execució de l'activitat: curs 2000-01, amb possible pròrroga per als cursos 2001-02 i 2002-03.

  28. Documentació que cal adjuntar a la sol·licitud

    [...]

    Títol de llicenciat o resguard corresponent.

    Certificat de la Junta Permanent de Català o equivalent.

    [...]

    Currículum on es faci esment de l'experiència docent de català.

    Acreditació del nivell de la llengua del país de destinació.

    Escrit redactat per l'interessat/ada en català i en la llengua del país de destinació, indicant els motius pels quals sol·licita la plaça.

    Page 259

    [...]

  29. Mèrits

    Llicenciatura en filologia catalana.

    Certificats específics de llengua catalana.

    Currículum acadèmic en matèries de llengua i literatura catalanes.

    Coneixement suficient de la llengua del país de destinació.

    Experiència docent de català, preferentment a adults.

    Experiència en la realització d'activitats culturals o de difusió de la cultura catalana.

    [...]

Etiquetatge

Ordre de 28 de març de 2000 (DOGC núm. 3116, de 7 d'abril) del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual es crea la Denominació d'Origen Protegida Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya i se n'aprova el Reglament:

Annex

Reglament de la Denominació d'Origen

Protegida Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya

Capítol 1

Àmbit de protecció

Article 2

2.1. La protecció atorgada s'estén al nom en català «Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya», així com al nom en castellà «Queso de L'Alt Urgell y la Cerdanya».

Ordre de 15 de maig de 2000 (DOGC núm. 3154, de 5 de juny) del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s'aprova la Indicació Geogràfica Protegida Llonganissa de Vic i el seu Reglament, amb el caràcter transitori que estableix el Reglament cee 2081/92:

Annex

Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Llonganissa de Vic

Capítol 1

Generalitats

Article 2

2.1.La protecció atorgada s'estén al nom en català «Llonganissa de Vic» així com al nom en castellà «Salchichón de Vic».

2.2. La Indicació Geogràfica Protegida Llonganissa de Vic no es podrà aplicar a cap altre classe de llonganissa que la que protegeix aquest Reglament, ni es podran utilitzar termes, expressions, signes i marques que, per la seva similitud fonètica o gràfica amb aquesta, puguin induir a confusió amb la que és objecte de protecció, fins i tot en elPage 260cas d'anar precedits per les expressions com «tipus», «estil», «gust», «elaborat en», «manipulat en», «fabricat en», o altres d'anàlegs.

Deroga l'Ordre de 23 de febrer de 1996 (DOGC núm. 2184, de 20 de març) per la qual s'aprova el Reglament de la Denominació de Qualitat Llonganissa de Vic i el seu Consell (RLD núm. 26, pàg. 202).

Funció pública
Administració de la Generalitat

Resolució de 12 de gener de 2000 (DOGC núm. 3056, de 14 de gener; correcció d'errades en el DOGC núm. 3066, de 28 de gener), de convocatòria de proves selectives per a l'ingrés a la categoria de mosso del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat (núm. de registre de la convocatòria 46/00). Igualment com en la convocatòria anterior, de 4 de gener de 1999 (RLD núm. 32, pàg. 180), el nivell de coneixements de català requerit és l'equivalent al B de la Junta Permanent de Català.

Resolució de 14 de març de 2000 (DOGC núm. 3102, de 20 de març; correcció d'errades en el DOGC núm. 3108, de 28 de març) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria de concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió dels llocs de treball de l'escala auxiliar administrativa del cos auxiliar d'administració dels departaments de l'Administració de la Generalitat (convocatòria de provisió núm. fp/005/00):

Annex 1

Bases

  1. Mèrits i capacitats que es valoren

    9.7.Coneixements de la llengua catalana

    Pels coneixements de la llengua catalana s'atorguen fins a 10 punts, distribuits de la manera següent:

    9.7.1.Arnb caràcter general, es valorarà ei nivell de coneixements de llengua catalana més alt assolit per I'aspirant:

    S'atorgaran 5 punts pel nivell C de la Junta Permanent de Català, o s'atorgaran 7 punts pel nivell D de la Junta Permanent de Català.

    Les equivalències als esmentats nivells s'establiran segons el que disposen els acords de 19 de juny de 1991 i de 3 de juny de 1992 de la Comissió Interdepartamental per a la Normalització Ligüística i actualitzacions posteriors.

    9.7.2.D'altra banda, s'atorgaran fins a 3 punts pels coneixements especialitzats de llengua catalana.

    Page 261

    El repartiment de la puntuació previst és diferent del de la convocatòria anterior, de 13 de maig de 1999.

    Resolució de 17 de març de 2000 (DOGC núm. 3106, de 24 de març) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria del procés selectiu per a l'accés a l'escala administrativa del cos administratiu de la Generalitat (núm. de registre de convocatòria 030):

    Annex 1

    Bases de la convocatòria

  2. Normes generals

    1.6.De conformitat amb el que estableix l'article 6 del Decret 389/1996, de 2 de desembre, pel qual es regula l'accés dels ciutadans dels estats membres de la Unió Europea a la funció pública de l'Administració de la Generalitat , els aspirants admesos en el procés selectiu que no tinguin la nacionalitat espanyola han d'acreditar el coneixement de la llengua castellana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a l'exercici de les funcions pròpies de l'escala administrativa del cos administratiu de la Generalitat. Aquest coneixement s'acreditarà mitjançant l'exercici que s'especifica en la base 6.1.1.d).

  3. Sol·licituds i drets d'examen

    3.2.Les sol·licituds es poden presentar als registres de les unitats següents:

    [...].

    Juntament amb la sol·licitud, els aspirants han d'adjuntar:

    1. Fotocòpia confrontada de la documentació acreditativa d'estar en possessió, si escau, de coneixements de llengua catalana de nivell C o superior de la Junta Permanent de Català, o equivalent, per quedar exempt, si s'escau, de la realització de la prova de coneixements de llengua catalana.

    3.4. Instruccions per emplenar les sol·licituds.

    c)[...].

    Així mateix, s'indicarà, sí escau, el nivell de coneixements de llengua catalana que es té, d'acord amb els certificats de coneixements establerts per la Junta Permanent de Català, o el:; declarats equivalents a aquests.

    Els aspirants que hagin superat una prova o, si escau, l'exercici de llengua catalana del mateix nivell o superior al requerit en aquesta convocatòria, en algun dels processos selectius compresos a les ofertes d'ocupació pública per a cossos i escales de funcionaris d'administració general i per a cossos de funcionaris d'administració especial (DOGC núm. 2786, de 15.12.1998 i Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3046, de 30.12.1999), ho especificaran en aquest apartat, indicant el procés selectiu que correspongui.

  4. Procediment de selecció. Inici de les proves. Qualificacions

    El procediment de selecció dels aspirants és el de concurs oposició.

    6.1.Fase d'oposició.

    6.1.1.La fase d'oposició està constituïda per les proves que s'indiquen a continuació:

    b)Segona prova.

    Page 262

    De caràcter obligatori i eliminatori.

    Consisteix a realitzar una prova de coneixements de llengua catalana que consta de dues parts.

    Primera: s'hi avaluaran el domini de l'expressió escrita mitjançant la redacció d'un text de 200 paraules com a màxim, i els coneixements pràctics de llengua mitjançant cinc blocs de preguntes sobre aspectes lingüístics relacionats amb les funcions de l'escala administrativa de la Generalitat,

    Segona: consisteix en la lectura en veu alta d'un text i una conversa sobre temes generals d'actualitat per tal d'avaluar l'expressió oral.

    Per a la verificació d'aquesta prova el tribunal serà assistit pels assessors especialistes que designi.

    El tribunal fixarà el temps per realitzar aquesta prova, que no podrà ser superior a 1 hora per a la primera part i 30 minuts per a la segona.

    La qualificació de la prova és d'apte o no apte.

    Exempció de la prova de coneixements de llengua catalana.

    Podran quedar exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana els aspirants que acreditin documentalment dins el termini de presentació de sol·licituds, sens perjudici del que estableix la base 4.2, estar en possessió, si s'escau, de coneixements de llengua catalana de nivell C o superior de la Junta Permanent de Català, o equivalent.

    En tot cas, per restar exempt de la prova serà indispensable l'acreditació documental de la possessió del nivell de coneixements requerit.

    Així mateix, podran restar exempts de realitzar aquesta prova els aspirants que hagin superat una prova o l'exercici de coneixements de llengua catalana del mateix nivell o superior al requerit en aquesta convocatòria, en algun dels processos selectius corresponents a les ofertes d'ocupació pública per a cossos i escales de funcionaris d'administració general i per a cossos de funcionaris d'administració especial (DOGC núm. 2786, de 15.12.1998 i DOGC núm. 3046, de 30.12.1999), i així ho declarin a la sol·licitud de participació.

    Així mateix, podran quedar exempts de la seva realització els aspirants que en la data i lloc de realització de la prova, abans de l'hora assenyalada per al seu inici, aportin davant el tribunal l'original i una fotocòpia de la documentació suficient acreditativa d'estar en possessió de coneixements de llengua catalana de nivell C o superior de la Junta Permanent de Català, o equivalent. El tribuna] trametrà a l'òrgan convocant fotocòpia de l'esmentada documentació, als efectes que s'incorpori a l'expedient de l'interessat.

    d)Quarta prova.

    Consta de dos exercicis.

    Primer exercici: de caràcter obligatori i eliminatori per als aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola.

    De conformitat amb el que estableix l'article 6 del Decret 389/1996, de 2 de desembre, pel qual es regula l'accés dels ciutadans dels estats membres de la Unió Europea a la funció pública de l'Administració de la Generalitat, els aspirants admesos en el procés selectiu que no tinguin la nacionalitat espanyola han d'acreditar el coneixement de la llengua castellana, tant en l'expressió oral com en l'escrita.

    Per tal d'acreditar aquests coneixements, aquests aspirants hauran d'efectuar un exercici, que serà avaluat pelPage 263tribunal, tenint en compte que s'hi ha d'exigir un grau de coneixements idiomàtics adequats a l'exercici de les funcions pròpies de l'escala administrativa de la Generalitat.

    L'exercici consistirà en la realització d'una redacció de 200 paraules, com a mínim, i a mantenir una conversa amb membres del tribunal í, si s'escau, amb els assessors especialistes que aquest designi.

    El temps per a la realització d'aquest exercici no pot ser superior a 45 minuts per a la primera part i 15 minuts per a la segona.

    La qualificació d'aquest exercici és d'apte o no apte.

    Exempció de l'exercici de coneixements de llengua castellana.

    Podran quedar exempts de realitzar aquest exercici els aspirants que acreditin documentalment davant el tribunal,dins el termini de deu dies a comptar de l'endemà de la publicació de les qualificacions de la segona prova, estar en possessió d'un certificat conforme han cursat la primària, la secundària í el batxillerat a l'Estat espanyol; del diploma superior d'espanyol com a llengua estrangera que estableix el Reial decret 862/1988, de 20 de juliol , modificat i completat pel Reial decret 1/1992, de 10 de gener , o certificació acadèmica que acrediti haver superat totes les proves adreçades a l'obtenció d'aquest; o del certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d'idiomes.

    El tribunal farà pública, si s'escau, la llista d'aspirants exempts de realitzar l'exercici juntament amb les qualificacions de la tercera prova.

    És diferent de la convocatòria anterior, de data 17 d'abril de 1998, en què es deia que «els aspirants, al Uarg del procés selectiu, han de demostrar que estan degudament capacitats en el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya». Ara, en canvi, hi ha la prova de castellà per als qui no són espanyols. En la convocatòria anterior tampoc no es preveia l'exemp-ció de la prova de català pel fet d'haver superat una prova del mateix nivell en un altre procés selectiu, com es fa ara.

    Resolució d'11 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3123, de 18 d'abril) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria de concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió dels llocs de treball del cos de titulats superiors, arxivers, psicòlegs i planificadors lingüístics dels departaments de l'Administració de la Generalitat (convocatòria de provisió núm. fp/006/00):

    Article 1

    Convocar concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió dels llocs de treball del cos de titulats superiors, arxivers, psicòlegs i planificadors lingüístics dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya que es detallen a l'annex 2 d'aquesta

    Page 264

    Resolució (convocatòria de provisió núm. FP/006/00), d'acord amb les bases que figuren a l'annex 1.

    Article 2

    Aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria, que consten a l'annex 1 de la present Resolució.

    Annex 1 Bases

  5. Llocs de treball

    Es convoca concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió dels llocs de treball del cos de titulats superiors, arxivers, psicòlegs i planificadors lingüístics dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, les característiques dels quals són les que consten a l'annex 2 d'aquesta Resolució.

    9.7.Coneixements de la llengua catalana.

    Pels coneixements de la llengua catalana s'atorguen fins a 10 punts, distribuïts de la manera següent:

    9.7.1. Amb caràcter general, es valorarà el nivell de coneixements de llengua catalana més alt, assolit per l'aspirant:

    1. Per a les especialitats d'arxivers i psicòlegs, s'atorgaran 5 punts pel nivell C de la Junta Permanent de Català, o s'atorgaran 7 punts pel nivell D de la Junta Permanent de Català.

    2. Per a l'especialitat de planificadors lingüístics, s'atorgaran 7 punts pel nivell D de la Junta Permanent de Català.

    Les equivalències als esmentats nivells s'establiran segons el que disposen els acords de 19 de juny de 1991 i de 3

    de juny de 1992 de la Comissió Interde-partamenta! per a la Normalització Lingüística i actualitzacions posteriors.

    9.7.2.D'altra banda, s'atorgaran fins a 3 punts pels coneixements especialitzats de llengua catalana.

    9.7.3.Per al lloc codi núm. A024 ubicat a la localitat de Vielha e Mijaran, dins el territori d'Era Val d'Aran, els coneixements de la llengua aranesa es valoraran amb els mateixos criteris.

    9.8.Altres coneixements.

    9.8.2.Formació específica.

    9.8.2.2. En aquest apartat no es valoraran cursos de formació i perfeccionament, ni titulacions acadèmiques ni coneixements de la llengua catalana, ja que s'han de valorar a les bases 9.3, 9.6 i 9.7 d'aquesta convocatòria.

    9.10. Data de referència dels mèrits i capacitats.

    La data de referència dels mèrits i capacitats per a la seva valoració serà la de publicació de la present convocatòria al DOGC, i només es tindran en compte els mèrits al·legats i justificats dins el termini de presentació de sol·licituds.

  6. Sistemes d'acreditació dels mèrits i capacitats

    11.1.Els participants han d'acreditar documentalment els mèrits i les capacitats que al·leguin mitjançant els sistemes següents, sens perjudici que se'ls puguin demanar els aclariments o les justificacions necessaris per a la seva verificació.

    11.2.Totes les dades referents als mèrits i capacitats que preveu la base 9, llevat del mèrit previst a la base 9.9, s'acreditaran mitjançant el certificat informatitzat anomenat document núm. 3,Page 265emès per l'òrgan competent en matèria de personal dels departaments de la Generalitat de Catalunya, amb referèn cia a la data de publicació de la present convocatòria al DOGC.

    En el cas de serveis prestats en llocs d'altres administracions públiques que no constin al Registre General de personal de la Generalitat de Catalunya, els òrgans competents de personal de les respectives administracions acreditaran aquests mèrits i capacitats, amb referència a la mateixa data i mitjançant el document 3 bis.

    11.3.En el certificat informatitzat o document núm. 3, hi han de constar les dades següents:

    c)Sobre els coneixements de llengua catalana: nivell d'equivalència de la Junta Permanent de Català.

    Assenyalem finalment les sis resolucions de 15 de maig de 2000 (DOGC núm. 3147, de 25 de maig) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria del procés selectiu per a l'accés al cos de titulats superiors de la Generalitat de Catalunya corresponents a enginyers agrònoms, enginyers de camins, canals i ports, enginyers forestals, geògrafs i enginyers químics, i accés, així mateix, al cos de diplomats de la Generalitat de Catalunya, enginyers tècnics forestals:

    Annex 4

    [...],

    Així mateix, als efectes d'exempció de l'exercici de coneixements de llengua catalana, l'aspirant pot consultar la taula d'equivalències de la Direcció Ge neral de Política Lingüística del Departament de Cultura a través de l'adreça d'Internet http://www.gencat.es/oposicions/catala.htm.

    En vist convocatòries anteriors apareix, en les sis resolucions esmentades, la possibilitat d'aquest Annex 4 de consultar la taula d'equivalències per Internet.

Administració de Justícia

Assenyalem en aquest sector de l'Administració pública, en primer lloc, les tres disposicions següents:

Ordre de 26 de novembre de 1999 (DOGC núm. 3051, de 7 de gener de 2000} del Departament de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés al cos d'auxiliars de l'Administració de justícia.

Ordre de 26 de novembre de 1999 (DOGC núm. 3051, de 7 de gener de 2000), per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés al cos d'agents de l'Administració de justícia.

Page 266

Ordre de 26 de novembre de 1999 (DOGC núm. 3052, de 10 de gener de 2000) del Departament de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés al cos d'oficials de l'Administració de justícia.

Les convocatòries anteriors de totes tres són de data 17 de novembre de 1997 (RLD núm. 29, pàg. 253) i el contingut, pel que fa a exigència lingüística, és pràcticament igual. Vegeu, així mateix, la referència corresponent a aquestes tres convocatòries en la Crònica de l'Estat espanyol d'aquest mateix número.

Esmentem, també, aquestes altres disposicions:

Resolució de 26 de novembre de 1999 (DOGC núm. 3051, de 7 de gener de 2000), de la Secretaria d'Estat de Justícia del Departament de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés al cos nacional de metges forenses:

Bases de la convocatòria

  1. Exercicis i curs selectiu

    2.1.El procediment de selecció dels aspirants és el d'oposició, i consta de tres exercicis obligatoris i eliminatoris i d'un curs selectiu en el Centre d'Estudis Jurídics de Madrid. Ambdós, en castellà, i un exercici optatiu, de caràcter pràctic o teòric de coneixement de l'idioma autonòmic.

    2.1.4.Quart exercici optatiu: l'han de fer, un cop acabat el tercer exercici, aquells aspirants que hagin obtingut plaça en l'oposició i concorrin per un àmbit territorial amb llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma (base 1.1) i hagin sol·licitat la prova del nivell de coneixement a la seva sol·licitud de participació. Consisteix en l'acreditació del nivell de coneixement de la llengua oficial de l'esmentada comunitat mitjançant el certificat del nivell de coneixement que hagi presentat juntament amb la sol·licitud de participació, o mitjançant la realització d'una prova de nivell de coneixements. Per a la realització de la prova de nivell de coneixements de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, el tribunal demanarà la col·laboració de la comunitat autònoma corresponent. En ambdós casos la valoració s'ha d'efectuar d'acord amb els criteris establerts a la base 8. La puntuació de la prova optativa de nivell de coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma respectiva només és aplicable en l'àmbit de la comunitat autònoma per la qual concorre, a efectes d'establir el número en la relació d'aprovats dins de l'àmbit territorial pel qual concorre l'aspirant, per la qual cosa s'ha de reflectir separada de l'obtinguda en els exercicis obligatoris, a efectes de la seva inclusió en el su-bescalafó a què es refereix l'article 17.4 del Reglament orgànic de metges forenses.

  2. Pagament de la taxa d'examen i presentació de sol·licituds

    5.5.Els aspirants que desitgin realitzar la prova optativa de la llengua ofi-Page 267cial de la comunitat autònoma de l'àmbit territorial per on opta, han d'indicar-ho a la sol·licitud en el quadre c) de l'epígraf «dades a consignar segons les bases de la convocatòria» «prova idioma autonòmic», o, en el cas contrari, que els sigui valorada la documentació remesa a l'efecte amb la sol·licitud.

  3. Qualificació dels exercicis i del curs. Criteris de valoració de la llengua autonòmica

    8.1.La puntuació s'atorgarà de forma independent en cada exercici.

    La valoració del coneixement de la llengua autonòmica dels àmbits territorials amb llengua oficial pròpia on es convoquen places es puntua amb un màxim de sis punts.

    8.2.Els criteris per a la valoració de la prova optativa de coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma per la qual es concorre i on s'han convocat places són els següents:

    8.2.2. En l'àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya:

    A la Comunitat Autònoma de Catalunya és possible acreditar el coneixement de l'idioma mitjançant la presentació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l'àmbit lingüístic català.

    lr Certificat de nivell B: dos punts.

    2n Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r Certificat de nivell D: sis punts.

    8.2.4.En l'àmbit de la Comunitat Autònoma Valenciana:

    lr Certificat de grau elemental oral i escrit del valencià: dos punts.

    2n Certificat de grau mitjà oral i escrit del valencià: quatre punts.

    3r Certificat de grau superior oral i escrit del valencià: sis punts.

    8.2.5.En l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

    lr Certificat de nivell B: dos punts.

    2n Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r Certificat de nivell D: sis punts.

    L'acreditació dels nivells de coneixement de les llengües oficials de les comunitats autònomes d'acord amb el que estableix la present base, s'ha d'efectuar mitjançant certificació expedida per les comunitats autònomes acreditativa de l´homologació i del nivell al qual corresponen els títols aportats, o per la realització d'una prova de nivell de coneixements.

    En la convocatòria anterior, de 18 de desembre de 1997 (RLD núm. 30, pàg. 258-260), en la base equivalent a la 2.1, no hi constava expressament que els exercicis i el curs selectiu s'haguessin de fer en castellà. En la resta no s'aprecien diferències entre l'una i l'altra. Vegeu, també, la referència de la Crònica d'aquest mateix número corresponent a l'Estat espanyol.

    Resolucions de 25 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3094, de 8 de març de 2000) i de 8 de juny de 2000 (DOGC núm. 3164, de 20 de juny; correccióPage 268d'errades en el DOGC núm. 3185, de 18 de juliol) del Departament de Justícia, per les quals es convoca concurs de trasllat per a la provisió de places vacants dels cossos d'oficials, auxiliars i agents de l'Administració de justícia a Catalunya.

    No presenten diferències respecte a la convocatòria anterior, de 25 de novembre de 1999 (RLD núm. 33, pàg. 181).

    Resolució de 10 de març de 2000 (DOGC núm. 3112, de 3 d'abril) del Departament de Justícia, per la qual es convoca concurs de trasllats de funcionaris del cos a extingir de secretaris de jutjats de pau de poblacions de més de 7.000 habitants, del cos d'oficials, del cos d'auxiliars i del cos d'agents de l'Administració de justícia, per a la provisió de places vacants de jutjats de pau de Catalunya:

  4. Barems

    3.1.2.[...].

    1. Coneixement oral i escrit del català.

    De conformitat amb el que estableix l'Acord de la Comissió per a la normalització lingüística de 19 de juny de 1991, els funcionaris que ho acreditin, mitjançant certificació oficial o homologació del títol aportat emès per un òrgan competent, el coneixement oral i escrit del català suposarà només a aquests efectes el reconeixement de fins a 6 punts segons el nivell de coneixement acreditat en els termes de la disposició addicional 2 del Reglament orgànic aprovat pel Reial decret 249/1996, de 16 de febrer, de la manera següent:

  5. Certificat de nivell B: 2 punts.

  6. Certificat de nivell C: 4 punts.

  7. Certificat de nivell D: 6 punts.

    La certificació oficial i el títol es podran acreditar mitjançant fotocòpia compulsada.

    3.2. Per a places d'oficial, d'auxiliar i d'agent judicial de secretaries de jutjat de pau i d'agrupacions de secretaries, la valoració de mèrits es farà d'acord amb el barem establert per valorar l'antiguitat i el coneixement de la llengua catalana:

    1. Coneixement oral i escrit del català.

    De conformitat amb el que estableix l'Acord de la Comissió per a la normalització lingüística de 19 de juny de 1991, els funcionaris que ho acreditin, mitjançant certificació oficial o homologació del títol aportat emès per un òrgan competent, el coneixement oral i escrit del català suposarà només a aquests efectes el reconeixement de fins a 6 punts segons el nivell de coneixement acreditat en els termes que assenyala la disposició addicional 2 del Reglament orgànic aprovat pel Reial decret 249/1996, de 16 de febrer, de la manera següent:

  8. Certificat de nivell B: 2 punts.

  9. Certificat de nivell C: 4 punts.

  10. Certificat de nivell D: 6 punts.

    La certificació oficial i el títol es podran acreditar mitjançant fotocòpia compulsada.

    Page 269

    Tampoc no hi ha diferències respecte a la convocatòria anterior, de 20 de maig de 1999 (RLD núm. 32, pàg. 188).

Administració local

Resolució de 15 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3156, de 7 de juny) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de l'Acord regulador de les condicions de treball dels funcionaris de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per als anys 1999-2001 (codi de conveni núm. 0810772):

Acord

regulador de les condicions de treball dels funcionaris públics de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per als anys 1999-2001

Capítol 12

Diversos

Article 57

Normalització lingüística

Amb l'ànim de participar en la defensa de la llengua catalana i amb l'afany de mantenir la tradició i la identitat del nostre poble acordem:

  1. Tot el personal municipal haurà de participar dins de l'horari laboral en cursos de perfeccionament de la llengua catalana.

  2. El personal municipal s'esforçarà a fer ús escric i oral de la llengua catalana, tant en l'àmbit laboral com en la comunicació amb els ciutadans.

  3. Cap funcionari/ària municipal demanarà que s'adrecin en una altra llengua que no sigui la catalana.

    Resolució de 14 de març de 2000 (DOGC núm. 3118, d' 11 d'abril) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual es dóna publicitat a les convocatòries de concurs ordinari de trasllats per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal vacants a les entitats locals de Catalunya:

    Annex 1

    Bases comunes per les quals s'ha de regir el concurs per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal

    3)Documentació i termini per participar

  4. En el termini de quinze dies naturals a partir de la publicació conjunta ' del concurs en el boe, els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal que vulguin concursar presentaran, davant la corporació local en el lloc de la qual concursin, la documentació següent:

    b)Documentació acreditativa que reuneixen el requisit del coneixementPage 270de la llengua de la comunitat autònoma respectiva, dels mèrits específics del lloc de treball i dels de determinació au-tonòmica.

    4) Requisits del coneixement de la llengua catalana (Decret 14/1994, de 8 de febrer) .

  5. Els concursants acreditaran el coneixement de la llengua catalana mitjançant el certificat de nivell C de la Junta Permanent de Català o algun dels certificats o els títols equivalents que s'esmenten a l'annex del Decret 14/1994.

  6. En cas que algun dels concursants no tingui el certificat o el títol esmentat, el tribunal de valoració del concurs avaluarà aquests coneixements.

    En aquest cas, els membres del tribunal estaran assessorats, si escau, per personal amb un títol idoni per avaluar el coneixement de la llengua catalana.

    El contingut és igual que el de la convocatòria homònima anterior, de 19 de març de 1999 (RLD núm. 32, pàg. 189).

Ensenyament

En aquest àmbit de personal al servei de l'Administració cal esmentar les disposicions següents:

Resolució de 27 de març de 2000 (DOGC núm. 3110, de 30 de març; correcció d'errades al DOGC núm. 3145, de 23 de maig) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents i per a l'adquisició de noves especialitats. Té el mateix contingut que la convocatòria homònima anterior, de data 18 de març de 1999:

Títol 1

Procediments d'ingrés i d'accés

  1. Presentació de sol·licituds i pagament

    3.5. [...].

    Així mateix, els aspirants que, d'acord amb el que s'estableix a la base 7.2 d'aquesta convocatòria, reuneixen els requisits per quedar exempts de la realització de la prova prèvia d'acreditació del coneixement de la llengua castellana prevista a la mateixa base, hauran d'indicar aquest fet a la casella corresponent de la sol·licitud i hauran d'adjuntar-hi fotocòpia compulsada del diploma superior d'espanyol com a llengua estrangera establert pel Reial decret 826/1988, de 20 de juliol (bou núm. 181, de 29.7.1988) , modificat i completat pel Reial decret 1/1992, de 10 de gener (bol núm. 13, de 15.1.1992) , o del certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d'idiomes.

    Els aspirants que no adjuntin aquesta documentació a la sol·licitud de par-Page 271ticipació no podran ser declarats exempts i, en conseqüència, hauran de realitzar la prova prèvia d'acreditació del coneixement de la llengua castellana, d'acord amb el que s'estableix a la base 7.2 d'aquesta convocatòria.

    3.6 Els aspirants que posseeixin algun dels requisits per quedar exempts de la prova oral i escrita de la llengua catalana a què es fa referència a la base 7.3, hauran d'indicar aquest fet a la casella corresponent de la sol·licitud i hauran d'adjuntar-hi una fotocòpia compulsada del document acreditatiu corresponent, per tal de ser-ne declarats exempts. Únicament no hauran d'adjuntar la fotocòpia compulsada d'aquest document acreditatiu aquells aspirants a qui ja els consti aquesta informació en el registre informàtic de personal docent de la Generalitat.

  2. Admissió d'aspirants

    4.1.Llista d'admesos i exclosos.

    [...]. En aquesta llista hauran de constar, almenys, el nom i cognoms, el número de dni o del document acreditatiu de la nacionalitat (en el cas de no tenir l'espanyola), el procediment selectiu pel qual participa l'aspirant i, si s'escau, l'exempció de la prova de llengua castellana per aquells aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola, i'e-xempció de la prova de la llengua catalana, així com el motiu de l'exclusió dels aspirants provisionalment exclosos,

  3. Òrgans de selecció

    5.3.Composició dels tribunals:

    5.3.5. [...].

    En la designació dels tribunals s'haurà de garantir la competència lingüística oral i escrita de les dues llengües oficials a Catalunya de la majoria dels seus membres.

    5.8.Funcions dels tribunals.

    Correspon als tribunals:

    [...].

    La qualificació de la prova de coneixements orals i escrits de les dues llengües oficials a Catalunya en el procediments d'ingrés lliure i/o d'accés, si escau.

    5.8.1. Els tribunals podran proposar la incorporació d'assessors especialistes, els quals es limitaran a assessorar els membres del tribunal en l'avaluació dels coneixements i mèrits objecte de l'especialitat. La designació dels assessors, si s'escau, correspondrà a la Direcció General de Recursos Humans.

    En aquest sentit, a cada un dels tribunals que es constitueixi es podran assignar, si cal, assessors especialistes en llengua que assessoraran el tribunal respecte de la capacitació dels aspirants en el coneixement, oral i escrit, de la llengua catalana.

  4. Sistema de selecció

    7.2. Prova d'acreditació del coneixement de la llengua castellana pels aspirants que no posseeixin la nacionalitat espanyola.

    D'acord amb el que estableix l'article 26.1 del Reial decret 850/1993, de 4 de juny , amb caràcter previ a la realització de la prova escrita de coneixements, els aspirants que participin en el procediment selectiu i que no posseeixin la nacionalitat espanyola hauran d'acreditar el coneixement de la llengua castellana mitjançant la realització d'una prova en la qual es comprovarà que posseeixen unPage 272nivell adequat de comprensió i expressió oral i escrita en aquesta llengua.

    La prova consistirà en una redacció en castellà d'un mínim de dues-centes paraules i d'una conversa amb el tribunal, i serà qualificada d'apte o no apte; s'haurà d'obtenir la qualificació d'apte per passar a realitzar la fase d'oposició del procediment selectiu, que serà la regulada amb caràcter general a la base 7.3 i 7.4 d'aquesta convocatòria, exceptuant el que fa referència a l'acreditació del coneixement del castellà.

    Quedaran exempts de la realització de la prova prevista en aquesta base aquells aspirants que puguin acreditar la possessió del diploma superior d'espanyol com a llengua estrangera establert pel Reial decret 826/1988, de 20 de juliol (boe núm. 181, de 29.7.1988), modificat i completar pel Reial decret 1/1992, de 10 de gener (boe núm. 13, de 15.1.1992), o estiguin en possessió del certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d'idiomes.

    En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposaran de la relació d'aspirants exempts de la prova d'acreditació del coneixement de la llengua castellana.

    7.3. Prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya, tant en l'expressió oral com en l'escrita.

    D'acord amb el que estableix el Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC núm. 1524, de 29.11.1991) (RLD núm. 18, pàg. 260-263), sobre el coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docents dels centres públics d'ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d'Ensenyament, en els procediments d'ingrés i d'accés els aspirants hauran d'acreditar el coneixement, tant en l'expressió oral com en l'escrita, de les dues llengües oficials a Catalunya mitjançant una prova de caràcter eliminatori, que consistirà en:

    7.3.1.Per a l'ingrés al cos de mestres.

    Llengua catalana.

    1)Prova escrita: exposició d'una proposta a triar entre dues opcions. Les propostes versaran sobre un tema relacionat amb l'exercici professional del mestre. El temps per a la realització de la prova escrita serà d'una hora.

    2)Prova oral: consistirà en la lectura d'un text breu relacionat amb l'exercici professional del mestre i en un comentari posterior sobre el mateix text. El temps per a la realització de la prova oral serà aproximadament de quinze minuts.

    Llengua castellana.

    1)Prova escrita: exposició d'una proposta a triar entre dues opcions, Les propostes versaran sobre un tema relacionat amb l'exercici professional del mestre. El temps per a la realització de Ja prova escrita serà d'una hora.

    2)Prova oral: consistirà en la lectura d'un text breu relacionat amb l'exercici professional del mestre i en un comentari posterior sobre el mateix text. El temps per a la realització de la prova oral serà aproximadament de quinze minuts.

    Els aspirants exempts de la realització de la prova escrita i oral de llengua catalana realitzaran només la prova escrita i oral de llengua castellana.

    7.3.2.Per a l'ingrés i accés al cos de professors d'ensenyament secunda-Page 273ri, cos de professors tècnics de formació professional i al de professors d'escoles oficials d'idiomes:

    Pel que fa a l'expressió escrita, la prova consistirà en dues redaccions, cada una d'elles d'almenys dues-centes paraules, l'una redactada en llengua catalana i l'altra en llengua castellana. El tribunal proposarà quatre temes, dos en cada una de les llengües, bé d'actualitat bé relacionats amb la pràctica docent o amb aspectes didàctics de l'especialitat corresponent. L'aspirant n'haurà de triar dos, un per a cada una de les redaccions. A més es formularan preguntes de llengua catalana amb la finalitat de comprovar la competència i el domini d'estructures morfosintàcciques i del lèxic per part dels aspirants.

    Per a la realització de la prova de les dues llengües, l'aspirant disposarà d'una hora pel que fa a l'expressió escrita i de trenta minuts per a l'expressió oral.

    Per a la valoració de l'expressió oral, els tribunals tindran en compte el nivell demostrat pels aspirants en la lectura del tema a què fa esment el punt 1 de la base 7.4.2 d'aquesta convocatòria. Quan els tribunals ho considerin oportú i, en tot cas, en les especialitats d'idiomes moderns, els aspirants llegiran davant el tribunal la redacció que s'esmenta en el paràgraf anterior, exposaran de manera breu una qüestió plantejada pel tribunal o conversaran amb aquest. La part oral de la prova de les dues llengües es durà a terme immediatament després de la lectura del contingut de la primera prova.

    Els aspirants exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua catalana faran només una redacció sobre un tema dels dos proposats pel tribunal, disposaran de mitja hora i faran servir la llengua castellana. La redacció haurà de constar, almenys, de dues-centes paraules. Pel que fa a la prova oral de llengua castellana, els aspirants disposaran de quinze minuts.

    En la prova oral els aspirants només hauran de llegir la redacció que s'esmenta al punt anterior davant del tribunal.

    7.3.3. Les proves de llengua catalana i de llengua castellana seran lliurades als tribunals per la Direcció General de Recursos Humans.

    En la prova de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya cadascun dels aspirants serà qualificat pel tribunal d'apte o no apte. Els aspirants que obtinguin la qualificació de no apte no podran continuar el procediment selectiu.

    Quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua catalana els aspirants que, d'acord amb el que preveu el Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC núm. núm. 1.524, de 29.11.1991), sobre el coneixement de les llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docent dels centres públics d'ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d'Ensenyament, acreditin estar en possessió d'algun dels títols que s'especifiquen a l'annex 4 d'aquesta convocatòria.

    A aquests efectes, els interessats adjuntaran a la sol·licitud de participació una fotocòpia compulsada del document acreditatiu corresponent, llevat d'aquells a qui ja els constí aquesta informació en el registre informàtic de personal docent de la Generalitat.

    Igualment quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua catalana els aspirants que, sentPage 274del cos de mestres, van accedir al cos esmentat mitjançant una convocatòria específica de places a la Comunitat Autònoma de Catalunya. A aquests efectes, adjuntaran a la sol·licitud de participació una declaració expressa conforme van superar la prova de coneixement de la llengua catalana, o de les dues llengües oficials a Catalunya, especificant la convocatòria per la qual van participar. També quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua catalana els aspirants que hagin accedit al cos de professors d'ensenyament secundari, cos de professors d'arts plàstiques i disseny, cos de professors d'escoles oficials d'idiomes, cos de professors tècnics de formació professional i cos de mestres de taller d'arts plàstiques i disseny, mitjançant una convocatòria específica de places a la Comunitat Autònoma de Catalunya realitzada a partir de l'any 1991. A aquests efectes, adjuntaran a la sol·licitud de participació una declaració expressa conforme van superar la prova de coneixement de la llengua catalana, o de les dues llengües oficials a Catalunya, especificant la convocatòria per la qual van participar.

    A la llisca provisional d'admesos i exclosos que estableix la base 4.1 d'aquesta convocatòria es faran constar expressament els aspirants que reuneixen els requisits suficients del coneixement de la llengua catalana a l'efecte de l'exempció prevista en aquesta base.

    Igualment es farà constar aquesta circumstància a la llista definitiva d'admesos i exclosos, que es farà pública, d'acord amb el que estableix la base 4.3 d'aquesta convocatòria, una vegada estimades o desestimades les reclamacions presentades pels interessats dins el termini establert.

    En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposaran de la relació d'aspirants exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua catalana.

    Els aspirants que hagin tingut la qualificació d'apte en la prova d'acredita-ció del coneixement de la llengua castellana, pels que no posseeixin la nacionalitat espanyola, faran només la prova oral i escrita de llengua catalana. Si estan exempts d'aquesta tindran la qualificació d'apte en la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya.

    En els procediments d'ingrés, la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya es realitzarà en la mateixa sessió en què es dugui a terme l´acte de presentació. Així mateix, en els procediments d'accés, la prova a què fa referència el paràgraf anterior i la resolució de qüestions de caràcter pràctic es realitzaran, si escau, en sessió única.

    Títol 2

    Procediment d'adquisició de noves especialitats

    Annex 1

    Barem per al procediment d'ingrés lliure

  5. Altres mèrits (màxim 2,0000 punts)

    3.2. Pel diploma de mestre de català o pel certificat del nivell D de la Junta Permanent de Català o pel certificat d'aptitud en llengua catalana de l'Escola Oficial d'Idiomes o per d'altres certificats, diplomes, acreditacions o títols declarats equivalents per la Direc-Page 275ció General de Política Lingüística, 0,4000 punts.

    Annex 2

    Barem per a la valoració dels mèrits en el procediment d'accés al cos de grup A de professors d'ensenyament secundari, des de cossos del grup B

  6. Altres mèrits (màxim 3,0000 punts)

    3.1. Mèrits acadèmics (màxim 2,0000 punts).

    3.1.4. Pel diploma de mestre de català o pel certificat D de la Junta Permanent de Català o pel certificat d'aptitud de la llengua catalana de l'Escola Oficial d'Idiomes o per d'altres certificats, diplomes, acreditacions o títols declarats equivalents per la Direcció General de Política Lingüística, 0,3000 punts.

    Documents justificatius: fotocòpia compulsada del diploma, certificat o títol corresponent.

    Annex 3

    Barem per a la valoració dels mèrits en el procediment d'accés a altres cossos del mateix grup i nivell de complement de destinació

  7. Altres mèrits (màxim 2,0000 punts)

    3.1. Expedient acadèmic en el títol al·legat per a l'ingrés al cos:

    3.4. Pel diploma de mestre de català o pel certificat D de la Junta Permanent de Català o pel certificat d'aptitud de llengua catalana de l'Escola Oficial d'Idiomes o per d'altres certificats, diplomes, acreditacions o títols declarats equivalents per la Direcció General de Política Lingüística, 0,3000 punts.

    Resolució de 12 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3128, de 27 d'abril) del Departament d'Ensenyament, per la qual es convoca concurs de mèrits per tal de proveir llocs de treball corresponents al cos de mestres dels centres annexos als centres de formació del professorat. Té el mateix contingut que la convocatòria homònima anterior, de 13 d'abril de 1999:

    Annex 1

    Bases

    Segona

    Requisits d'especialització i coneixement de les llengües oficials

  8. Els participants hauran d'acreditar que tenen el coneixement oral i escrit de la llengua catalana, d'acord amb ei que preveu el Decret 244/1991, de 28 d'octubre, sempre que l'acreditació corresponent no consti al registre informàtic del Departament d'Ensenyament, adjuntant a la sol·licitud de participació una fotocòpia compulsada d'algun dels documents següents:

    a)Títol de llicenciat en filologia catalana o haver-ne superat els tres primers cursos.

    b)Diploma de mestre de català.

    c)Certificat de capacitació en llengua catalana (mòdul II) expedit per l' ice o per la Direcció General d'Ordenació Educativa.

    d)Certificat del primer cicle dels cursos de reciclatge de català (jce).

    Page 276

    1. Idoneïtat especial per impartir l'ensenyament en llengua catalana.

    2. Haver superat els concursos oposició d'accés a cossos docents d'ensenyament secundari a partir de 1991.

    3. Acreditació d'haver superat el curs del nivell D de llengua catalana de l'Escola Oficial d'Idiomes.

    4. Certificat de coneixements superiors de llegua catalana (certificat D) de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya.

    5. Certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya.

    6. Qualsevol de les titulacions reconegudes com a vàlides per a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la formació professional i al batxillerat, per la Comissió Mixta del Ministeri d'Educació i Ciència-Genera-litat de Catalunya, al DOGC núm. 21, de 16.5.1979.

    7. Haver superat la prova de català dels concursos oposició d'accés al cos de mestres.

    D Finalment, les titulacions o acre-ditacions que els acords de 19 de juny de 1991 i de 3 de juny de 1992 de la Comissió per a la Normalització Lingüística estableixen com a equivalents a alguna de les titulacions o acreditacions anteriors.

    Resolució de 12 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3128, de 27 d'abril; correcció d'errades en el DOGC núm. 3158, de 9 de juny) del Departament d'Ensenyament, per la qual es convoca concurs de mèrits per tal de proveir llocs de treball corresponents al cos de mestres als centres experimentals de règim especial (cere):

    Annex 1

    Bases

    Segona

    Requisits d'especialització i coneixement de les llengües oficials

  9. Els participants hauran d'acreditar que tenen el coneixement oral i escrit de la llengua catalana d'acord amb el que preveu el Decret 244/1991, de 28 d'octubre, sempre que l'acreditació corresponent no consti enregistrada al registre informàtic del Departament d'Ensenyament, per la qual cosa s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud de participació una fotocòpia compulsada d'algun dels documents següents:

    1. Títol de llicenciat en filologia catalana o haver-ne superat els tres primers cursos.

    2. Diploma de mestre de català.

    3. Certificat de capacitació en llengua catalana (mòdul II) expedit per l' ice o per la Direcció General d'Ordenació Educativa.

    4. Certificat del primer cicle dels cursos del reciclatge de català (ice).

    5. Idoneïtat especial per impartir l'ensenyament en llengua catalana.

    6. Haver superat els concursos oposició d'accés a cossos docents d'en-senyament secundari a partir de 1991.

    7. Acreditació d'haver superat el curs de nivell D de llengua catalana de l'Escola Oficial d'Idiomes.

    8. Certificat de coneixements superiors de llegua catalana (certificat D) de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya.

    9. Certificat de coneixements mit-Page 277jans de llengua catalana (certificat C) de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya.

    10. Qualsevol de les titulacions reconegudes com a vàlides per a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la formació professional i al batxillerat per la Comissió Mixta del Ministeri d'Educació i Ciència-Genera-litat de Catalunya al DOGC núm. 21, de 16.5.1979.

    11. Haver superat ia prova de català dels concursos d'oposició d'accés al cos de mestres.

    12. Finalment, les titulacions o acre-ditacions que els acords de 19 de juny . de 1991 i de 3 de juny de 1992 de la Comissió per a la Normalització Lingüística estableixin com a equivalents a alguna de les titulacions o acreditacions anteriors.

    No hi ha variacions respecte a la convocatòria anterior, de 13 d'abril de 1999.

    Resolució de 13 de juny de 2000 (DOGC núm. 3163, de 19 de juny; correcció d'errades en el DOGC núm. 3199, de 7 d'agost) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs de mèrits per a l'adquisició de la condició de catedràtic:

  10. Bases generals

    1.8.Memòria.

    La memòria que hauran de presentar els aspirants, i que es valorarà com a mèrit, s'ajustarà, per a cada un dels cossos, a les pautes següents:

    1. Per al cos de professors d'ensenyament secundari.

      La memòria se centrarà en el disseny curricular per a l'ensenyament secundari obligatori, o per al batxillerat o per als cicles formatius, en l'especialitat de la qual és titular el concursant.

      Comprendrà els dos blocs següents:

      1. Contribució de l'àrea o matèria de coneixements corresponent en el desplegament del currículum de tota l'etapa d'ensenyament secundari obligatori, batxillerat i cicles formatius.

      aA) Contribució des de l'àrea o matèria a la normalització lingüística del centre.

      b.7) Bibliografia.

      En les especialitats següents, la memòria haurà d'estar redactada en l'idioma corresponent: llengua i literatura espanyola, llengua i literatura catalana, anglès, francès, italià o alemany.

    2. Per al cos de professors d'arts plàstiques i disseny.

      [...]

      El currículum del nou cicle previst ha d'incloure la matèria de la qual són titulars.

      Comprendrà els dos blocs següents:

      1. Contribució des de la matèria al desplegament del currículum del cicle formatiu.

      a.4) Contribució des de la matèria a la normalització lingüística del centre.

    3. Per al cos de professors d'escoles oficials d'idiomes.

      La memòria se centrarà en el Pla d'estudis a les escoles oficials d'idiomesPage 278de Catalunya aprovat pel Departament d'Ensenyament (DOGC núm. 1442, de 13.5.1991) i en la programació de l'idioma corresponent.

      [...]

      1. [...].

      La memòria haurà d'estar redactada en l'idioma corresponent a l'especialitat de la qual és titular el concursant.

      Annex

      Barem a aplicar en el concurs de mèrits per a l' adquisició de la condició de catedràtic

  11. Mèrits acadèmics i altres mèrits (puntuació màxima 4 punts)

    3.1.6. Pel certificat de Capacitació en Llengua Catalana (mòdul II), el Certificat de nivell C de la Junta Permanent de Català, o equivalent, 0,25 punts.

    Documents justificatius: fotocòpia compulsada del certificat.

    3.1.7.Pel diploma de mestre de català o pel certificat de nivell D de la Junta Permanent de Català o equivalent, 0,50 punts.

    Documents justificatius: fotocòpia compulsada del diploma o certificat corresponent.

    En la convocatòria anterior per a catedràtics, de 25 de novembre de 1991, es preveia que s'havia de redactar en català la memòria corresponent als cossos dels apartats A) i B), tret de les especialitats de llengua i literatura. Aquest requisit va ser anul·lat per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 28 de gener de 1994.

    Decret 200/2000, de 13 de juny (DOGC núm. 3166, de 22 de juny) del Departament d'Ensenyament, sobre mobilitat del professorat de formació professional:

    Capítol 3

    Pla de formació específica per al professorat de formació professional

    Article 16

    Actuacions formatives adreçades al professorat de formació professional

    Per donar resposta formativa als nous requeriments de qualificació docent del professorat de formació professional que haurà d'impartir els nous cicles formatius, el Departament d'Ensenyament programarà en el seu pla de formació permanent del professorat les següents actuacions educatives adreçades al professorat de formació professional:

    1. Cursos de català per obtenir l'habilitació prevista a la disposició transitòria 2a del Decret 67/1996 , modificada pel Decret 147/1999, de 18 de maig .

Normativa laboral

En aquest període han aparegut les disposicions següents, relatives a convenis col·lectius i amb alguna clàusula lingüística:

Page 279

Resolució de 22 de desembre de 1999 (DOGC núm. 3063, de 25 de gener de 2000) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball per a empreses de productes dietètics i preparats alimentaris per a l'any 1999 (codi de conveni núm. 7900625):

Disposicions addicionals

Quarta

Les parts sol·licitaran de la Conselleria de Treball la traducció d'aquest Conveni col·lectiu a la llengua catalana, a fi i efecte que es publiqui en totes dues llengües, catalana i espanyola, sens perjudic que, en cas de discrepància o dubte interpretatiu, prevalgui la darrera.

Resolució de 16 de juny de 1999 (DOGC núm. 3083, de 22 de febrer de 2000) del Departament de Treball, per la qual s'ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, sa, de Figueres, per a 1999-2000 (codi de conveni núm. 1700681):

Disposicions finals

Quarta

Clàusula de normalització lingüística

En l'empresa, tots els anuncis o avisos han de ser redactats en català. No obstant això, per a la correcta comprensió de tots els treballadors afectats, s'han de redactar també en castellà.

L'empresa i els treballadors tenen dret a fer ús oral i escrit del català en totes les activitats que es desenvolupin dins de l'empresa sense cap mena de limitació o restricció.

Resolució de 16 de març de 2000 (DOGC núm. 3157, de 8 de juny) del Departament de Treball, per la qual s'ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació del 16è Conveni col·lectiu de treball de confiteria, pastisseria i brioxeria de Girona i la seva província per a 2000-2001 (codi de conveni núm. 1700045):

Article 37

Text del Conveni

Ambdues representacions acorden que el text d'aquest Conveni col·lectiu de treball sigui redactat en llengua catalana.

Resolució de 17 de març de 2000 (DOGC núm. 3158, de 9 de juny) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de xocolates, bombons, caramels i xiclets de la província de Barcelona per als anys 1999 i 2000 {codi de conveni núm. 0804515):

Page 280

Article 8

Normalització lingüística

S'acorda la seva redacció en l'idioma català, oficial de Catalunya, i en la llengua castellana, idioma oficial en tot l'Estat espanyol.

S'ha de procurar que, en totes les empreses i centres de treball, els anuncis per al personal i les comunicacions internes siguin redactats en català i en castellà.

Resolució de 16 de desembre de 1999 (DOGC núm. 3164, de 20 de juny) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Unió Barcelonina d'Activitats Culturals, Recreatives i Esportives (ubae) per als anys 2000-2002 (codi de conveni núm. 0809772):

Capítol 6

Règim disciplinari

Article 34

Normaització lingüística

UBAE redactarà tots els acords o avisos en llengua catalana. No obstant això, i si fos convenient per a la correcta comprensió dels treballadors, es redactaran també en Llengua castellana.

Resolució de 19 de maig de 2000 (DOGC núm. 3171, de 29 de juny) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Laboratorios Ordesa, sl (centre de treball de Sant Boi de Llobregat) per als anys 2000 i 2001 (codi de conveni núm. 0805481):

Capítol 10

Disposicions diverses

Article 79

Dret supletori

  1. En qualsevol cas, o davant algun canvi en la versió catalana del Conveni, preval sempre el que estableix l'escrit en castellà.

Assenyalem, a més, en aquest àmbit, la disposició següent:

Ordre de 14 de gener de 2000 (DOGC núm. 3067, de 31 de gener) del Departament de Treball, per la qual s'aproven les bases reguladores que han de regir les subvencions relatives a les accions de formació ocupacio-nal i afins de caràcter ocupacional que promou la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball:

Page 281

Títol 2

Accions deformació ocupacional i afins de caràcter ocupacional

Capítol 1

Accions de formació ocupacional

Article 20

Requisits de les accions formatives

Les accions de formació a què fa referència aquesta Ordre hauran de reunir els requisits següents:

  1. Incloure mòduls específics de català, medi ambient i de seguretat i condicions de salut en el treball i, quan es tracti de cursos dirigits a treballadors/es aturats/des, de tècniques de recerca de feina, especificant la tempora-lització corresponent a cadascun.

    Capítol 8

    Accions d'intercanvis internacionals

    Article 73

    Objecte

    Les accions d'intercanvis internacionals tenen per finalitat facilitar estades de perfeccionament professional a l'estranger de persones residents a Catalunya així com les estades a Catalunya de persones residents a l'estranger perquè adquireixin una experiència professional laboral fora del seu entorn habitual i, alhora, coneguin i perfeccionin una altra llengua.

    Article 77

    Requisits i obligacions de les persones que realitzin estades

    77.1. Les persones que realitzin estades a Catalunya o a l'estranger han de complir els requisits següents:

  2. Tenir un coneixement suficient de l'idioma del país d'acollida.

Radiotelevisió

En aquest àmbit cal fer esment de les disposicions següents:

Decret 114/2000, de 20 de març (DOGC núm. 3106, de 24 de març) de Presidència, pel qual es modifica el Decret 85/1999, de 23 de març, pel qual es creen els Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya :

Article 1

S'afegeix una nova modalitat de premi al Decret 85/1999, de 23 de març, pel qual es creen els Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya en els termes següents:

Premi Nacional d'Internet: al professional, la institució, l'entitat: o l'empresa que hagi realitzat l'aportació més rellevant en camp d´Internet a Catalunya o en llengua catalana

.

Resolució de 12 d'abril de 2000 (DOGC núm. 3127, de 26 d'abril) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic i s'aprovenPage 282les bases per a la concessió d'ajuts a empreses de televisió per a la realització de llargmetratges televisius, sèries de ficció i animació o documentals, destinats a ser emesos per televisió:

Annex

Bases

  1. L'objecte de la convocatòria és la concessió de subvencions per a la realització de llargmetratges televisius, sèries de ficció i animació o documentals, destinats a ser emesos per televisió.

  2. Poden optar a les subvencions les empreses titulars de l'explotació d'un canal de tv que s'emeti des de l'Estat espanyol i es rebi a Catalunya. Per poder accedir a aquests ajuts, les empreses de televisió hauran d'encarregar l'execució dels projectes a empreses productores inscrites en el Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya o coproduir-los amb aquestes.

    Els productes elaborats amb aquestes subvencions han de ser difosos a Catalunya exclusivament en llengua catalana des de la seva primera emissió televisiva fins a un mínim d'un any a partir de l'estrena.

  3. Les sol·licituds són analitzades per la Direcció General de Promoció Cultural que eleva proposta de resolució al conseller de Cultura. La proposta de resolució del concurs serà motivada i es basarà en l'aplicació dels criteris següents:

    1. El nombre de passades en llengua catalana del producte subvencionat, el potencia] d'espectadors i la promoció que el sol·licitant es comprometi a realitzar de la producció, en els termes en què s'especifica a la memòria presentada per l'empresa productora.

  4. Les produccions es finançaran al llarg de tres exercicis, d'acord amb l'expedient de despesa plurianual aprovat pel Govern. Els pagaments es faran efectius de la manera següent:

    1. El tercer i quart abonaments, consistents en el restant 50 % de l'import total de la subvenció, es tramitarà a partir de l'entrada en vigor del pressupost corresponent a l'exercici següent al del segon abonament, quan el beneficiari compleixi els següents requisits:

    Presentar un certificat d'haver emès la producció subvencionada en la seva versió catalana o, alternativament, una carta de compromís que en fixi la data d'emissió prevista. Aquesta data no podrà ser posterior a 30 mesos comptats des de la data de la concessió de la subvenció.

    [...]

Terminologia

Resolució de 9 de desembre de 1999 (DOGC núm. 3054, de 12 de gener de 2000) del Departament de Cultura, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del termcat:

Page 283

Resolc:

  1. Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del termcat durant el segon quadrimestre de 1999, que figuren a l'annex de la present Resolució, els quals s'acompanyen de les definicions i d'equivalències en altres llengües.

  2. En virtut del Decret 36/1998, de 4 de febrer , els departaments de la Generalitat han d'emprar els termes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

    Dret. Economia

    centre de trànsit m

    es centro de transito

    Centre penitenciari en el qual és ingressat temporalment un intern destinat a una altra presó,

    intern -a en trànsit m i f

    es interno en transito

    Intern que, en ser traslladat d'un centre penitenciari a un altre, ingressa temporalment en un tercer centre.

    preparació de comandes f

    es picking; preparación de pedidos

    fr butinage; piquage; prélèvement de stock

    en pick-and-pack; picking

    Acció d'extreure productes d'un magatzem per elaborar una comanda.

    qualitativitat f

    es cualitatividad

    fr qualitativité

    en qualitivíty

    Capacitat d'una empresa o organització per oferir un producte o servei que s'ajusti als requeriments i expectatives de qualitat dels clients.

    reglamentàriament adv

    es reglamentariamente

    Per mitjà de l'elaboració i l'aprovació de reglaments.

    resoldre v tr i intr

    es resolver

    Prendre, una autoritat judicial, una resolució.

    Nota: Habitualment aquest verb és complementat per un sintagma encapçalat per la preposició sobre: per exemple, la Junta ha resolt sobre l'expedient sancionador.

    Resolució de 24 de març de 2000 (DOGC núm. 3116, de 7 d'abril) del Departament de Cultura, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat:

    Resolc:

  3. Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el tercer quadrimestre de 1999, que figuren a l'annex de la present Resolució, els quals s'acompanyen de les definicions i d'equivalències en altres llengües.

  4. En virtut del Decret >6/1998, de 4 de febrer, els departaments de la Generalitat han d'emprar els- termes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

    Page 284

    Dret. Economia

    acudir en loc v

    sin. impugnar en loc v

    sin. recórrer en loc v

    es acudir en; impugnar en; recurrir en

    Nota: La locució acudir en i també les locucions sinònimes van seguides sempre del tipus de recurs. Per exemple, acudir en queixa, que significa «impugnar una resolució judicial mitjançant la interposició d!un recurs de queixa».

    auditoria de gestió f

    es auditoria de gestión; auditoria operacional; auditoria operativa

    fr vérification de gestion; vérifica-tion opérationnelle

    en management audit; operational audit; performance audit

    Auditoria que avalua el funcionament d'una entitat segons criteris d'economia, d'eficiència i d'adequació a les lleis, els reglaments i les directives aplicables.

    conèixer en loc v

    es conocer en

    Nota: La locució conèixer en va seguida sempre del tipus de recurs. Per exemple, conèixer en queixa, que significa «conèixer, l'òrgan competent, d'un recurs de queixa», confirmar en queixa, que significa «confirmar, l'òrgan competent, una resolució judicial emesa per una instància inferior a conseqüència d'un recurs de queixa»,

    dictar en loc v

    sin. pronunciar en loc v

    es dictar en; pronunciar en

    Nota: Les locucions dictar en i pronunciar en van seguides sempre del tipus de recurs. Per exemple, dictar en apel·lació, que significa «resoldre, l'òrgan competent, una resolució judicial a conseqüència d'un recurs d'apel·lació».

    incurs -a en loc adj

    es incurso en

    Dit d'una persona física o jurídica que ha dut a terme una acció, especialment delictuosa, que implica que es trobi en un dels supòsits previstos per la llei i que en rebi les conseqüències jurídiques.

    Nota: La perífrasi «que ha incorregut en» és semànticament equivalent.

    permuta financera f

    es permuta financiera; swap

    fr crédit-croisé; échange financier; troc financier

    en swap

    Contracte en què dues parts s'obliguen a intercanviar operacions financeres en el mercat internacional de capitals durant un període determinat, a fi d'evitar fluctuacions excessives dels tipus de canvi i dels tipus d'interès.

    reconeixement en roda m

    sin. compl. roda de reconeixement f

    es reconocimiento en rueda; rueda de reconocimiento

    en lineup procedure

    Pràctica policial en què la persona sospitosa és col·locada entre d'altres perquè pugui ser identificada per un testimoni.

    resoldre en loc v

    es resolver en

    Nota: La locució resoldre en va seguida sempre del tipus de recurs. Per exemple, resoldre en apel·lació, que significa «resoldre, l'òrgan competent,Page 285una resolució judicial a conseqüència d'un recurs d'apel·lació».

    revocar en loc v

    es revocar en

    Nota: La locució revocar en va seguida sempre del tipus de recurs. Per exemple, revocar en apel·lació, que significa «revocar, l'òrgan competent, una resolució judicial emesa per una instància inferior a conseqüència d'un recurs d'apel·lació».

    subjecte-a en loc adj

    es incurso en

    Dit d'una persona física o jurídica que està sotmesa a un procediment judicial o administratiu en curs.

Toponímia

Resolució de 2 de maig de 2000 (DOGC núm. 3141, de 17 de maig) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual es dóna conformitat al canvi del nom del municipi de Palau de Plegamans, que passa a denominar-se Palau-solità i Plegamans:

El dia 23 de desembre de 1999, el Ple de l'Ajuntament de Palau de Plegamans va acordar iniciar l'expedient de canvi de nom del municipi pel de Palau-solità i Plegamans, d'acord amb el criteri expressat per l'Institut d'Estudis Catalans en els seus informes de 13 d'octubre de 1994 i de 7 d'octubre de 1999;

L'acord va ser sotmès a informació pública mitjançant la seva publicació al DOGC, al bop de Barcelona i al tauler d'anuncis municipal durant un període de 30 dies, sense que es presentés cap al·legació al respecte;

El Ple de l'Ajuntament de Palau de Plegamans, el dia 30 de març de 2000, va aprovar amb el quòrum legal establert el canvi de denominació municipal i de la seva capital, que passen a ser Palau-solità i Plegamans;

D'acord amb el que disposen els articles 29 a 31 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya (RLD núm. 10, pàg. 171-172), i els articles 57 a 59 i 64 del Decret 140/1988, de 24 de maig , pel qual s'aprova el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals de Catalunya,

Resolc:

  1. Donar conformitat al canvi de nom del municipi de Palau de Plegamans, i de la seva capital, que passen a denominar-se Palau-solità i Plegamans.

  2. Incorporar aquesta modificació al Registre d'ens locals de Catalunya del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

  3. Posar aquest canvi de nom en coneixement de l'Administració de l'Estat, als efectes que preveu l'article 31.2 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril.

Page 286

Traducció

Destaquem, en aquest apartat, el Decret 119/2000, de 20 de març (DOGC núm. 3110, de 30 de març) del Departament de Cultura, de traducció i interpretació jurades, que deroga el Decret 87/1994, de 19 d'abril, de traducció i interpretació jurada d'altres llengües al català (RLD núm. 22, pàg. 203-205). Tot seguit en transcrivim el text íntegre, tret dels continguts detallats de les proves de llengua i de dret:

L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que el català és la llengua pròpia de Catalunya i li atorga el caràcter de llengua oficial de Catalunya. D'altra banda atribueix a la Generalitat la funció de garantir-ne l'ús normal i oficial i de crear les condicions que permetin d'arribar a la igualtat plena amb el castellà quant als drets i efs deures dels ciutadans de Catalunya.

La internacionalització cada dia més gran de les relacions econòmiques i de tota altra mena comporta amb freqüència la necessitat de comptar amb traduccions fidels del català a altres llengües i viceversa, especialment en textos i actuacions dels àmbits jurídic, administratiu i econòmic.

L'habilitació de professionals qualificats per a la traducció i la interpretació jurades del català a d'altres llengües i viceversa equipara el català al castellà pel que fa a drets i deures dels ciutadans. D'altra banda facilita l'ús del català en la documentació jurídica, administrativa i econòmica en actes i procediments que, en un moment o altre, han de tenir efectes o contenen actuacions procedents de fora dels territoris en què el català és llengua oficial.

A través del Decret 87/1994, de 19 d'abril, de traducció i interpretació jurada d'altres llengiies al català, es van regular les proves necessàries per a l'ha-

bilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i la creació d'un registre de persones capacitades per exercir les dites professions.

Diverses circumstàncies aconsellen ara la modificació d'aquesta regulació. En primer lloc, la necessitat de disposar d'un reconeixement oficial de les traduccions i interpretacions jurades al català i viceversa. En segon lloc, amb la finalitat de consolidar el nivell qualitatiu de les activitats d'aquests professionals, és convenient elevar el nivell acadèmic per presentar-se a les proves i obtenir el nomenament de traductor i intèrpret jurat. En tercer lloc, cal tenir en compte el fet que les facultats de traducció i interpretació preveuen itineraris específics de traducció juridicoadministrativa i econòmica i d'interpretació que atorguen ais titulats aquesta especialització.

Per això, atesos els articles 15 i 37.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1 Objecte

1.1.És objecte d'aquest Decret la regulació de l'habilitació professionalPage 287per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i viceversa.

1.2.L'habilitació professional a què fa referència l'apartat 1 s'obté mitjançant la superació de les proves que regula aquest Decret. També obtenen l'habilitació les persones que són nomenades traductors o intèrprets jurats d'acord amb el que preveu l'article 7.2.

1.3.L'habilitació per a les modalitats de traducció i d'interpretació és independent l'una de l'altra.

Article 2

Caràcter oficial de la· traducció i de la interpretació

2.1.Les traduccions i les interpretacions d'altres llengües al català i viceversa que facin les persones titulars de l'habilitació professional que regula el present Decret tenen caràcter oficial.

2.2.Els/les professionals de la traducció i de la interpretació jurades han de certificar amb la seva firma i el seu segell la fidelitat i exactitud de les seves actuacions, per a la qual cosa han d'utilitzar una fórmula en què es faci constar la llengua d'origen, el lloc i la data. La certificació i el segell s'han d'ajustar literalment als models que consten a l'annex 1.

Article 3

Destinataris de les proves

3.1.Les proves a què fa referència l'article 1.2 s'adrecen a les persones que vulguin obtenir l'habilitació de traducció o d'interpretació jurades.

3.2.Poden prendre part en les proves les persones majors d'edat que posseeixin, com a mínim, un títol de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent. Si es tracta d'un títol estranger, cal que estigui homologat.

Article 4

Convocatòria de les proves

4.1.Les proves són convocades anualment per ia Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

4.2.Les convocatòries han d'indicar:

a)Les llengües objecte de l'examen.

b)El termini i el lloc de presentació de sol·licituds i també la documentació que cal adjuntar-hi.

c)Les dates de les proves i el lloc on es realitzaran.

d)L'import de la taxa.

e)El contingut de les proves.

f)El lloc on es publicaran les llistes de persones admeses i excloses i els resultats de les proves.

g)La composició del tribunal.

Article 5

Composició del tribunal

5.1.El tribunal qualificador de les proves de traducció i interpretació jurades el componen els membres següents: president/a, vicepresident/a, vocals fins a un nombre màxim de 24 i un/a secretari/ària.

5.2.Les funcions del tribunal qualificador són les següents:

a)Disseny, elaboració, administració, correcció i valoració de les proves de llengua catalana i de dret i de cada una de les proves de les llengües i modalitats convocades.

b)Aprovació de resultats.

c)Resolució de sol·licituds de revisió.

Article 6

Règim de les proves

6.1.Les proves s'estructuren en proves comunes i proves específiques.

Page 288

Són proves comunes la de llengua catalana í la de dret. Són proves específiques la de traducció directa i inversa i la d'interpretació consecutiva d'enllaç. El contingut de les proves es descriu a l'annex 2.

6.2.Les proves de llengua catalana i de dret tenen caràcter eliminatori. La qualificació d'apte en aquestes proves conserva els seus efectes per un període de tres anys a partir de la data de la publicació de la convocatòria.

6.3.Resten exemptes de fer la prova de llengua catalana les persones que posseeixin el certificat D de la Junta Permanent de Català o equivalent, i de fer la prova de dret les persones que posseeixin el títol de llicenciat en dret. Resten exemptes de fer les dues proves comunes les persones que han obtingut l'habilitació professional per a la traducció o la interpretació jurades mitjançant la superació de les proves convocades per la Direcció General de Política Lingüística.

Article 7

Nomenament

7.1.El/la directora/a general de Política Lingüística resol cl nomenament com a traductor o intèrpret jurat de les persones que superen les proves regulades en aquest Decret.

7.2.Poden sol·licitar el nomenament, sense necessitat de superar les proves regulades en aquest Decret, les persones següents:

  1. Les que posseeixin el títol universitari de traductor i intèrpret i que acreditin per mitjà d'una certificació acadèmica de la universitat que tenen una preparació específica en traducció administrativa, jurídica i econòmica o interpretació oral en la llengua o llengües per a les quals sol·liciten el nomenament.

  2. Les que tinguin el nomenament d'intèrpret jurat de català expedit pel Ministeri d'Afers Estrangers.

    7.3. Es considera preparació específica, als efectes del que estableix i'a-partat 2.a), haver superat un mínim de 24 crèdits en traducció jurídica i econòmica i de 16 crèdits en interpretació. Els 24 crèdits en traducció jurídica i econòmica han de complir els requisits següents:

  3. Han de correspondre obligatòriament a cadascuna de les llengües per a les quals se sol·licita l'habilitació i sempre en combinació amb el català.

  4. Com a mínim 12 dels 24 crèdits han de correspondre a assignatures denominades específicament «Traducció jurídica i/o econòmica» o a assignatures denominades «Traducció específica» o «Traducció especialitzada» els programes de les quals corresponguin a aquestes matèries.

  5. La resta de crèdits, fins als 24, es poden obtenir a través de la realització de pràctiques a empreses, avalades i tutelades per la universitat corresponent, a través de projectes de final de carrera o memòries de traducció, o a través d'assignatures, incloses les de tercer cicle, sempre que estiguin relacionats directament amb la traducció de textos juridicoadministratius o econòmics.

    Article 8

    Registre de traductors i intèrprets jurats

    8.1. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura porta el Registre de traductors i intèrprets jurats, en el qual s'inscriuen les persones nomenades traductor oPage 289intèrpret jurat al català i del català a altres llengües.

    8.2.Les dades que figuren al Registre són: nom i cognoms, NIF, data de naixement, sexe, adreça, telèfon, fax, adreça electrònica, núm. de registre, data d'alta al Registre, tipus d'alta (d'ofici o per mitjà de sol·licitud), titulació, modalitat de l'habilitació (traducció/interpretació) i llengua o llengües.

    8.3.Les dades del Registre són públiques.

    Article 9

    Carnet acreditatiu

    9.1.La Direcció General de Política Lingüística expedeix un carnet acreditatiu a nom de cada persona que hagi obtingut l'habilitació per a la traducció o la interpretació jurades, segons el model que consta a l'annex 3.

    9.2.El carnet acreditatiu s'ha d'elaborar a través de procediments i amb materials que n'impedeixin la falsificació.

    Disposició transitòria

    Les persones inscrites al Registre de traductors i intèrprets jurats d'acord amb el Decret 87/1994, de 19 d'abril, de traducció i interpretació jurada al català, queden habilitades per fer traduccions o interpretacions inverses i se'ls ha d'expedir el carnet acreditatiu que preveu l'article 9 del present Decret.

    Disposició derogatòria

    Queda derogat el Decret 87/1994, de 19 d'abril, de traducció í interpretació jurada al català.

    Barcelona, 20 de març de 2000

    Jordi Pujol

    President de la Generalitat de Catalunya

    Jordi Vilajoana i Rovira Conseller de Cultura

    Annex 1

    Models de certificat i segell

    Certificat

    (Nom i cognoms), com a (traductor/a i/o intèrpret jurat/ada) de (llengua),

    Certifico: que aquesta traducció al/a l'(llengua de destinació) és completa i fidel al document original redactat en (llengua d'origen).

    I, perquè així consti, signo aquest certificat.

    (Localitat i data)

    (Segell)

    (Signatura)

    Segell

    Al segell, hi ha de figurar, sense cap mena d'afegitó ni de símbol, les dades següents:

  6. Nom i cognoms del traductor o intèrpret jurat.

  7. Número de registre.

  8. NIE.

  9. Llengües i modalitats per a les quals està habilitat.

  10. Adreça i telèfon o fax o adreça electrònica.

    Annex 2

    Contingut específic de les proves

    Prova de llengua catalana

    Objectiu general

    L'objectiu de la prova és que l'exa-minand demostri que té un domini pràctic de la llengua catalana que, a l'hora de fer una traducció o una interpretació, li permeti d'utilitzar-la d'una manera correcta en varietat estàndard.

    Objectius específics

    Page 290

    L'examinand ha de demostrar que té un coneixement de grau superior de la llengua en els aspectes següents:

    Ortografia: l'examinand ha de demostrar que té un domini complet de l'ortografia tant pel que fa a les regles generals com a les regles particulars i a les excepcions.

    Morfosintaxi: l' examinand ha de demostrar que té un domini complet de la morfologia i de la sintaxi tant pel que fa a les regles generals com a les regles particulars i a les excepcions.

    Lèxic i fraseologia: l'examinand ha de demostrar un coneixement ampli del lèxic general i de la fraseologia propis de la varietat estàndard.

    Continguts

    [...]

    Estructura de la prova

    La prova consta d'un dictat i d'una bateria de 40 preguntes, les quals es presenten en formats com ara la resposta múltiple i omplir buits.

    Prova de dret

    Objectiu

    Comprovar que els aspirants al certificat posseeixen un coneixement general de l'ordenament jurídic suficient per traduir els textos jurídics.

    Continguts

    [...]

    Estructura de la prova

    La prova consta d'una bateria de 40 preguntes de resposta múltiple amb tres respostes alternatives sobre continguts expressats a l'apartat anterior.

    Prova de traducció

    Objectiu general

    L'objectiu general d'aquesta prova és avaluar els coneixements i les capacitats necessàries per traduir textos de l'àmbit jurídic, administratiu o socioe-conòmic o textos formals no literaris.

    Estructura de la prova

    La prova s'estructura en les àrees següents:

    Àrea I/Traducció directa:

    Consta d'una traducció al català d'un text de l'àmbit jurídic, administratiu o socioeconòmic o d'un text formal no literari.

    Àrea 2/Traducció inversa:

    Consta d'una traducció del català a la llengua triada per l'examinand d' un text de l'àmbit jurídic, administratiu o socioeconòmic o d'un text formal no literari.

    Àrea 3/Preguntes sobre qüestions lingüístiques:

    Es tracta de justificar i d'argumentar les solucions que l'examinand hagi donat a punts concrets de la traducció.

    Prova d'interpretació

    Objectiu general

    L'objectiu general d'aquesta prova és avaluar els coneixements i les capacitats necessàries per fer una traducció d'enllaç entre dos subjectes, cosa que comporta tant la traducció consecutiva directa com la inversa.

    Estructura de la prova

    Aquesta prova consisteix a traduir un fragment de la conversa entre un jutge, fiscal o advocat i un testimoni o acusat en una vista oral o en una declaració, a partir del visionat de la conversa enregistrada en vídeo. Després de cada intervenció, l'examinand l'haurà de traduir oralment. La prova s'estructura en les àrees següents:

    Àrea I/Domini de les tècniques d'interpretació:

    S'hi avalua el coneixement i l'aplicació correcta de les tècniques d'interpretació (comprensió i reproducció).

    Àrea 2/Nivell de llengua catalana:

    S'hi avalua la fluïdesa, la pronun-Page 291ciació i l'entonació, la morfosintaxi i el vocabulari d'acord amb l'estàndard oral.

    Àrea 3/Nivell de la llengua objecte d'interpretació:

    S'hi avalua la fluïdesa, la pronunciació i l'entonació, la morfosintaxi i el vocabulari.

    Annex 3 Dades del carnet

    A l'anvers del carnet de traducció i interpretació jurades han de constar les dades següents:

    Logotip de la Direcció General de Política Lingüística

    Nom i cognoms i fotografia

    DNI, passaport o targeta de residència de la üe

    Domicili, municipi, CP

    Signatura del director general de Política Lingüística

    Al revers s'hi ha de fer constar que la persona titular del document figura inscrita al Registre professional de traductors i intèrprets jurats amb el número, les dades d'habilitació de la llengua, la modalitat (traducció, interpretació) i la data d'inscripció.

    Esmentem també aquesta altra disposició:

    Resolució de 30 de maig de 2000 (DOGC núm, 3162, de 16 de juny) del Departament de Cultura, per la qual es convoquen les proves per a l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i viceversa:

    Article 1

    S'obre la convocatòria de les proves per a l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i viceversa.

    Article 2

    Les proves es duran a terme amb subjecció a les bases que figuren a l'annex 1 i a la llista d'equivalències de l'annex 2 d'aquesta Resolució.

    Annex 1

    1. Llengües

      Les llengües objecte d'examen són l'alemany, el castellà i l'italià.

    2. Nombre de places

      Proves per a l'habilitació professional per a la traducció jurada d'altres llengües al català: sense límit.

      Proves per a l'habilitació professional per a la interpretació jurada d'altres llengües al català: alemany, 25 places; castellà, 50 places, i italià, 25 places.

    3. Requisits dels aspirants Poden prendre part en les proves les persones majors d'edat que posseeixen, com a mínim, un títol de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent.

    4. Sol·licituds

      4.1.Les sol·licituds per prendre part en aquesta convocatòria s'han d'adreçar a la Direcció General de Política Lingüística i s'han de formalitzar d'acord amb el model que facilita la Direcció General de Política Lingüística.

      Page 292

      L'imprès de formalització també es pot aconseguir a l'adreça d' Internet http://cultura.gencat.es/llengcat

      4.3. [...]

      Els/Les sol·licitants han de lliurar, en cas que la tinguin:

      a)La documentació acreditativa d'estar en possessió del certificat de nivell D de la Junta Permanent de Català o equivalent,a l'efecte de restar exempts de la prova de llengua catalana (còpia compulsada).

  11. La documentació acreditativa d'estar en possessió del títol de llicenciat en dret, a l'efecte de restar exempts de la prova de dret {còpia compulsada).

    4.4 Les persones a les quals, en alguna de les darreres convocatòries, se'ls va acceptar la inscripció, només han d'emplenar l'imprès.

    1. Admissió de sol·licituds

      5.1.La Direcció General de Política Lingüística aprovarà la llista provisional de sol·licituds admeses i excloses de la convocatòria. Aquesta llista es farà pública a les oficines de la Direcció General de Política Lingüística i a les dels serveis territorials del Departament de Cultura un cop transcorregut el termini de deu dies naturals comptats des de l'endemà del dia en què hagi conclòs el termini de presentació de sol·licitud a què es refereix la base 4.2.

      L'admissió per realitzar les proves d'interpretació jurada d'altres llengües al català es farà per ordre de presentació de sol·licituds.

      5.2.Les persones sol·licitants disposaran d'un termini de 10 dies naturals per esmenar els defectes o omissions en la documentació presentada. Aquest termini començarà a comptar a partir de l'endemà de la publicació de la llista provisional de sol·licituds admeses i excloses.

      5.3. En el termini màxim de 15 dies a comptar de la data d'acabament dei terminí fixat en la base 5.2 per a l'esmena de defectes o omissions en la documentació presentada, es publicarà la llista definitiva de sol·licituds admeses í excloses.

    2. Estructura de les proves

      8.1.Els exàmens per obtenir l'habilitació professional de traducció o interpretació jurades consten de les proves següents:

  12. Traducció jurada

    Prova de llengua catalana.

    Prova de dret.

    Prova de traducció (de la llengua o les llengües objecte d'examen).

  13. Interpretació jurada

    Prova de llengua catalana.

    Prova de dret.

    Prova d'interpretació (de la llengua o les llengües objecte d'examen).

    8.2. La durada de les proves és la següent: prova de català, una hora; prova de dret, 30 minuts; prova de traducció, 5 hores, i prova d'interpretació, uns 15 minuts aproximadament.

    8.3. Resten exemptes de fer la prova de llengua catalana i la prova de dret les persones que acreditin una de les condicions següents:

    Prova de llengua catalana

  14. Tenir el certificat D de la Junta Permanent de Català o equivalent, d'acord amb l'annex 2 d'aquesta convocatòria.

  15. Estar en la situació d'exempció provisional d'acord amb allò que estableix el punt 8.4.

  16. Haver obtingut una habilitació professional per a la traducció o la in-Page 293terpretació jurada mitjançant la superació de les proves convocades per la Direcció General de Política Lingüística. Prova de dret

  17. Tenir la llicenciatura en dret.

  18. Estar en la situació d'exempció provisional d'acord amb allò que estableix el punt 8.4.

  19. Haver obtingut una habilitació professional per a la traducció o la interpretació jurada mitjançant la superació de les proves convocades per la Direcció General de Política Lingüística. 8.4. Les proves de llengua catalana i la de dret tenen caràcter eliminatori. La qualificació d'apte en aquestes proves conserva els seus efectes per un període de tres anys a partir de la data de la publicació de la convocatòria. Acabat aquest termini, l'exempció caduca i la persona interessada ha de presentar-se de nou a les proves de català i dret.

Altres disposicions dels departaments de la Generalitat

Resolució de 3 de gener de 2000 (DOGC núm. 3096, de 10 de març) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria per a la concessió de subvencions per a associacions o entitats catalanes de fora de Catalunya:

Annex

  1. Programes a subvencionar

    Els projectes d'activitats presentats pels casals i centres se subvencionaran d'acord amb els següents objectius: a) Les activitats socials i culturals de promoció catalana: les activitats destinades a donar a conèixer Catalunya, la seva llengua, cultura i tradicions.

    Resolució de 31 de gener de 2000 (DOGC núm. 3077, de 14 de febrer) de Turisme de Catalunya, sobre convocatòria de beques:

  2. Condicions i incompatibilitats

    Podran demanar les beques per les activitats de promoció i comercialització turístiques esmentades, les persones que reuneixin els requisits següents:

    1. Tenir coneixement de català i castellà i de l'idioma oficial del país de destinació o bé del que habitualment s'utilitzi en les relacions professionals.

  3. Selecció, criteris de valoració i resolució

    Els aspirants hauran de fer les proves següents:

    1. Prova escrita de coneixements generals d'economia i turisme.

      Una part d'aquesta prova es farà en català o en castellà i l'altra en un dels idiomes escollits pel candidat.

    2. Prova oral en l'idioma o idiomes escollits.

      Resolució de 18 de febrer de 2000 (DOGC núm. 3108, de 28 de març) de l'Escola de Policia de Catalunya del Departament d'Interior, de convo-Page 294catòria per a la concessió d'ajuts econòmics per a la realització de treballs de recerca en matèria de policia i seguretat ciutadana:

      Annex

      Bases

  4. Forma de presentació dels treballs

    Dins del termini establert, l'adjudicatari haurà de lliurar a l'Escola de Policia de Catalunya dos exemplars del treball, que es redactarà en llengua catalana, imprès en format din A4 i també el material en suport informàtic utilitzat.

    Resolució de 6 de març de 2000 (DOGC núm. 3099, de 15 de març) del Departament de Sanitat i Seguretat Social, de convocatòria de la cinquena edició del Premi de Recerca en Atenció Primària de la Regió Sanitària Centre, del Servei Català de la Salut:

    Annex

    Bases

  5. Presentació dels treballs

    Els projectes es poden redactar indistintament en català o en castellà.

    [...]

    Resolució de 7 de març de 2000 (DOGC núm. 3107, de 27 de març), del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts econòmics a entitats i associacions sense finalitat de lucre, per a la promoció exterior de la cultura catalana:

    Annex

    Bases

  6. La present convocatòria té per objecte afavorir i impulsar la presència de la cultura catalana a l'exterior, mitjançant la col·laboració amb entitats i associacions sense finalitat de lucre en l'organització de les seves activitats a l'estranger. Aquests ajuts seran únicament i exclusivament concedits per a activitats concretes realitzades a l'estranger i en cap cas no s'hi podran incloure despeses originades per al pagament de viatges d'artistes o grups que actuïn o exposin a l'estranger, ni per al funcionament global de l'entitat adjudicatària.

  7. Poden optar a aquests ajuts les entitats que organitzin activitats per a la promoció de la cultura catalana a l'exterior, que es trobin al cof rent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i no tinguin cap deute contret amb la Generalitat de Catalunya, i que es trobin incloses en un dels supòsits següents:

    1. Associacions sense finalitat de lucre, legalment constituïdes i domiciliades a Catalunya,

    2. Associacions, fundacions o entitats catalanes de fora de Catalunya iPage 295llurs federacions, que estiguin reconegudes, mitjançant Acord, pel Govern de la Generalitat com a centres o casals catalans, d'acord amb la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior,

  8. Els ajuts es concediran en funció dels criteris següents:

    1. Que l'entitat o associació sol·licitant tingui com a objectiu promoure la cultura catalana a l'estranger.

    Decret 120/2000, de 20 de març (DOGC núm. 3111, de 31 de març) del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, pel qual es modifica l'article 11 del Decret 5/1998, de 7 de gener, sobre l'activitat de guia de turisme:

    Article únic

    Es modifica l'article 11 del Decret 5/1998, de 7 de gener, sobre l'activitat de guia de turisme, que passa a estar redactat de la manera següent:

    «Article 11

    Reconeixement d'habilitacions d'altres administracions públiques

    Les persones que exerceixen l'activitat de guies de turisme en possessió d'habilitacions expedides per altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol o organismes oficials d'altres estats membres de la Unió Europea, en cas de no acreditar els coneixements adequats en les matèries incloses als articles 9.3.b) i 9.3.c), poden optar, per al seu reconeixement, a una prova d'aptitud o a un període de pràctiques, de conformitat amb el que estableixen les directives 89/48/cee i 92/51/cee. També s'han d'acreditar coneixements de comprensió bàsica de les llengües catalana i castellana,»

    En la redacció anterior, aquests coneixements de comprensió bàsica s'havien d'acreditar necessàriament mitjançant un examen, cosa que ara no s'especifica.

    Ordre de 21 de març de 2000 (DOGC núm. 3115, de 6 d'abril) del Departament de Benestar Social, de convocatòria del VI Premi Rafael Farré de narrativa curta:

    Annex

    Bases

  9. Cada alumne només podrà presentar un treball, El text haurà de ser original, inèdit, en català, d'una extensió d'entre dos i deu fulls DIN-A4, mecanografiat a doble espai, i no podrà haver rebut cap altre premi.

    Resolució de 17 de maig de 2000 (DOGC núm. 3155, de 6 de juny) del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia, de convocatòria del Premi Justifòrum d'investigació per a estudis inèdits sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'atenció a la infància, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya:

    Page 296

    Annex

    Bases

  10. Els treballs hauran de ser presentats en llengua catalana.

    Llei 3/2000, de 19 de maig (DOGC núm. 3144, de 22 de maig; correcció d'errades docc núm. 3166, de 22 de juny, i núm. 3229, de 20 de setembre) de la Presidència de la Generalitat, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000:

    Disposicions addicionals

    Cent vint-i-setena

    Protecció de la llengua romaní

    El Govern, dins les seves actuacions per tal de garantir la pluralitat lingüística, ha d emprendre accions de protecció de la llengua romaní.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR