Crònica legislativa: Catalunya

En aquest àmbit cal asssenyalar les disposicions següents:

Acord 44/2002, de 10 de juliol (dogc núm. 3689, de 31 de juliol), del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, pel qual s’aprova convocar els XV Premis a la Investigació sobre Comunicació de Masses. 183

Annex

—5 Els estudis es poden presentar en qualsevol llengua llatina o en anglès.

Ordre clt/338/2002, de 30 de setembre (dogc núm. 3738, d’11 d’octubre), del Departament de Cultura, per la qual es modifiquen les bases reguladores de les subvencions destinades a augmentar l’exhibició comercial de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana (codi 123), aprovades per l’Ordre clt/83/2002, d’1 de març .

Page 184

Article únic

Es modifiquen les bases reguladores de les subvencions destinades a augmentar l’exhibició comercial de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana (codi 123), aprovades per l’Ordre clt/83/2002, d’1 de març (dogc núm. 3604, de 27 de març).

La base 4 passa a tenir la redacció següent:

—4 Empreses destinatàries

Poden optar a aquestes subvencions les empreses d’exhibició cinematogràfica que hagin exhibit a Catalunya llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana, de qualsevol procedència.

»Les empreses exhibidores han d’estar inscrites en el registre d’empreses audiovisuals corresponent.»

Disposició final

La modificació continguda en aquesta Ordre és aplicable a la convocatòria feta per la Resolució clt/601/2002, de 8 de març , per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions destinades a augmentar l’exhibició comercial de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana (codi 12301) (dogc núm. 3605, de 28 de març).

Llei 21/2002, de 5 de juliol (dogc núm. 3678, de 16 de juliol), de la Presidència de la Generalitat, de setena modificació de la Llei 8/1987, de 15 d’abril , municipal i de règim local de Catalunya.

Article 34

S’afegeix un article 117.VIII a la Llei 8/1987, amb el text següent:

El projecte de conveni de la comunitat de municipis ha d’establir i regular els aspectes necessaris perquè funcioni, en especial els següents:

b) L’objecte, la denominació i les finalitats de la comunitat.»

Pel que fa a reglaments d’ús de la llengua catalana, cal esmentar, d’una banda, l’Anunci de 29 de juliol de 2002 (dogc núm. 3697, de 12 d’agost) de l’Ajuntament de Veciana, sobre aprovació d’un reglament en què es fa pública l’aprovació inicial del reglament d’ús del català, i, d’altra banda, cal esmentar també l’Edicte de 16 de setembre de 2002 (dogc núm. 3732, de 3 d’octubre) del Consell Comarcal del Priorat, sobre publicació d’un reglament en què s’anuncia la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona núm. 213, de 14 de setembre de 2002, del text del Reglament per a l’ús de la llengua catalana del Consell Comarcal, aprovat definitivament.

Page 185

@Aranès

Anunci de 30 de maig de 2002 (dogc núm. 3673, de 9 de juliol; publicat també en aranès) del Consell General d’Aran, sobre les bases generals que regiran els processos de selecció de personal funcionari.

[...].

Bases marc

que regeixen els processos selectius de les convocatòries de places vacants reservades a personal funcionari incloses a l’oferta pública d’ocupació del Conselh Generau d’Aran

—1 Àmbit d’aplicació

L’objecte d’aquestes bases marc és la regulació amb caràcter general dels processos de selecció del personal funcionari del Conselh Generau d’Aran i dels seus organismes autònoms. En cada cas les bases específiques determinaran la naturalesa de les places, d’acord amb la relació de llocs de treball i l’Oferta d’Ocupació Pública aprovada. La convocatòria i les bases específiques assenyalaran aquells requisits que s’exigeixen al Decret 214/90 , que no s’hagin regulat en aquestes bases comuns .

—4 Presentació de sol.licituds

4.3. El model d’instància haurà d’anar acompanyat de la documentació següent:

c) Acreditar el coneixement de la llengua catalana i de la llengua aranesa que s’exigeixin en cada convocatòria específica.

—7 Tribunal qualificador

7.2. El tribunal no es pot constituir ni pot actuar sense l’assistència de més d’un terç dels seus membres, ja siguin titulars o suplents, i les decisions s’han d’adoptar per majoria.

El tribunal pot disposar la incorporació a les seves tasques d’assessors especialistes per a totes o algunes de les proves. Aquests assessors es limitaran a valorar l’exercici corresponent a les seves especialitats tècniques i col.laboraran amb l’òrgan de selecció exclusivament basant-se en aquestes especialitats. A aquests efectes es nomenaran experts en les proves de la llengua catalana i aranesa.

—9 Desenvolupament de les proves selectives

9.2. Proves selectives:

a) Fase d’oposició: tant si el sistema de selecció és el d’oposició lliure com si és el de concurs oposició, tots els exercicis tenen caràcter obligatori i eliminatori. Els diferents exercicis es determinen en cadascuna de les bases específiques de les convocatòries.

L’exercici de coneixement de la llengua catalana i llengua aranesa a totes les convocatòries no es puntua de 0 a 10 punts, sinó que només hi ha dues possibilitats: exercici apte o no apte. Les bases específiques de cada lloc convocat indicaran, si s’escau, les excepcions oportunes en el cas de la llengua aranesa.

Queden exempts de realitzar aquesta prova els aspirants que acreditin documentalment, dins del termini de presentació de sol.licituds, que tenen el nivell de la Junta Permanent de CatalàPage 186 o de l’Escola d’Administració Pública que en les bases específiques de cada convocatòria es determini i en el cas de l’aranès, pel Conselh Generau d’Aran. Igualment queden exempts de realitzar la prova els qui acreditin, dins el termini de presentació de sol.licituds, tenir certificats, diplomes, acreditacions o títols equivalents als certificats de la Junta Permanent de Català i de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i del Conselh Generau d’Aran pel que fa a la llengua aranesa.

La superació d’una prova similar en un procés selectiu anterior no eximeix a l’aspirant de la realització d’aquesta.

@Col.legis professionals

En aquest sector corporatiu cal assenyalar la disposició següent:

Resolució jus/2068/2002, de 9 de juliol (dogc núm. 3680, de 18 de juliol), del Departament de Justícia, per la qual, havent-ne comprovat prèviament l’adequació a la legalitat, s’inscriuen al Registre de col.legis professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col.legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya.

Títol 1

Disposicions generals

Capítol 2

Dels fins i les facultats del Col.legi

Article 9

Protocol lingüístic

El català és la llengua pròpia del Col.legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya. El castellà també n’és llengua oficial.

En la mesura en què els pressupostos ho permetin, es procurarà oferir el material dirigit als col.legiats/des en les dues llengües. En qualsevol cas, tothom tindrà dret a dirigir-se al Col.legi en la llengua que li resulti més còmoda d’entre les dues esmentades.

@Departament de Cultura

Pel que fa a aquest àmbit, cal esmentar la convocatòria de concurs públic per a la subvenció següent:

Resolució clt/1908/2002, de 13 de juny (dogc núm. 3669, de 3 de juliol), del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a l’edició de fonogrames durant l’any 2002 (codi 109).

Page 187

Annex

Bases

—1 Objecte

Aquesta convocatòria té com a objecte la concessió de subvencions per a l’edició de fonogrames de distribució comercial normal d’intèrprets o compositors catalans, i amb un tiratge no inferior a 500 exemplars.

—8 Criteris de valoració

En la valoració de les sol.licituds s’han d’aplicar els criteris següents:

b) L’ús de la llengua catalana en el fonograma, en el cas que sigui amb lletra.

També s’han publicat, en aquest àmbit, aquestes altres disposicions:

Ordre clt/232/2002, de 3 de juliol (dogc núm. 3671, de 5 de juliol), del Departament de Cultura, sobre l’adaptació del procediment d’expedició de certificats que acrediten la correcció ortogràfica dels noms i cognoms catalans a la realització mitjançant sistemes telemàtics.

En el pla d’actuació e-Europe 2002, de les comunitats europees, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, mitjançant l’acord de 13 de juliol de 1999, el projecte d’Administració Oberta de Catalunya, amb la finalitat d’apropar els seus serveis al ciutadà mitjançant la utilització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

El Departament de Cultura amplia els canals d’informació i de prestació del servei d’expedició de certificats que acrediten la correcció ortogràfica dels noms i cognoms catalans, amb la incorporació d’aquest servei a l’Administració Oberta de Catalunya. Per aquest motiu, i d’acord amb l’article 11 del Decret 324/2001, de 4 de desembre, relatiu a les relacions entre els ciutadans i l’Administració de la Generalitat de Catalunya a través d’Internet, amb l’informe previ del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació sobre l’adequació tècnica dels programes i les aplicacions, emès en compliment del que estableix l’article 4 del Decret 85/2002, de 19 de febrer, de creació de la Comissió de Coordinació Interdepartamental de Gestió de les Tecnologies de la Informació i Comunicacions i l’informe de l’Assessoria Jurídica del Departament de Cultura,

Ordeno:

Article 1

Adaptació del procediment

El procediment d’expedició de certificats que acrediten la correcció ortogràfica dels noms i cognoms catalans, que es regeix per la normativa vigent, s’adapta a les peculiaritats de la prestació de serveis que utilitzen tècniques telemàtiques i telefòniques mitjançant les normes d’aquesta Ordre.

Article 2

Presentació de sol.licituds d’expedició de certificats

2.1. Les sol.licituds d’expedició de certificats que acrediten la correcció ortogràfica de noms i cognoms catalans es poden efectuar pels mitjans telemàtics iPage 188 telefònics del portal de l’Administració Oberta de Catalunya.

2.2. Aquestes sol.licituds tenen els mateixos efectes jurídics que les efectuades per la resta de mitjans admesos en dret.

2.3. La sol.licitud feta per mitjans telemàtics o telefònics es considera presentada davant l’Administració quan es registra en el Registre telemàtic de l’Administració Oberta de Catalunya i queda constància a l’assentament d’entrada de les dades següents: número de registre d’entrada, data i hora de presentació, tipus de document i assumpte, identificació de la persona sol.licitant o de la persona representant, i identificació de l’òrgan al qual s’adreça la sol.licitud.

Article 3

El registre

L’únic registre telemàtic habilitat per a la recepció de sol.licituds d’expedició de certificats que acrediten la correcció ortogràfica de noms i cognoms catalans, per mitjans telemàtics i telefònics, és el Registre telemàtic de l’Administració Oberta de Catalunya.

Article 4

Requisits de la persona que sol.licita un certificat

Per poder sol.licitar els certificats de correcció ortogràfica de noms i cognoms catalans s’ha de ser major d’edat. Les persones que sol.liciten els certificats poden acreditar aquest requisit per mitjà de les dades que figuren al seu compte d’usuari.

Article 5

Identificació i autenticació de la persona sol.licitant

5.1. La persona interessada pot accedir sense identificar-se a la informació d’interès general del servei d’expedició de certificats que acrediten la correcció ortogràfica de noms i cognoms catalans, per qualsevol dels canals habilitats a tal efecte.

5.2. La persona interessada a fer transaccions associades a un procediment administratiu concret de petició d’un certificat, a fer consultes sobre l’estat de tramitació de la seva sol.licitud, o a demanar assessorament en relació amb el certificat, ha d’identificarse i d’autenticar-se de la manera següent:

a) Quan la comunicació s’estableix mitjançant l’accés de la persona interessada al portal de l’Administració Oberta de Catalunya, la identificació i l’autenticació s’efectuen mitjançant la utilització de la signatura electrònica, d’acord amb el que estableix la normativa vigent. La signatura electrònica de la persona interessada comporta la identificació mitjançant el compte d’usuari i l’autenticació mitjançant la contrasenya, que és pròpia, personal i intransferible.

b) Quan la comunicació s’estableix telefònicament al Centre Telefònic del portal de l’Administració Oberta de Catalunya, la persona interessada s’identifica mitjançant el seu compte d’usuari i s’autentica contestant les preguntes aleatòries formulades per l’operador o operadora, que donin la certesa sobre la coincidència entre la identitat de la persona interessada i la de la persona interlocutora.

5.3. La persona interessada, quan utilitzi qualsevol dels mitjans admesos en dret per sol.licitar aquest certificat, dóna el seu consentiment en el tracta-Page 189ment de les seves dades de caràcter personal que siguin necessàries per a l’expedició i la tramitació d’un certificat; i reconeix la validesa i l’eficàcia dels escrits, les sol.licituds i els documents telemàtics que siguin autenticats mitjançant signatura electrònica.

5.4. La persona interessada ha de sol.licitar el compte d’usuari i la contrasenya d’acord amb les instruccions que facilita el Portal de l’Administració Oberta de Catalunya.

Article 6

Còmput de terminis

La presentació de sol.licituds a través dels mitjans telemàtics o telefònics del portal de l’Administració Oberta de Catalunya es pot fer tots els dies de l’any durant les vint-i-quatre hores del dia.

A efectes de còmput de terminis, la recepció en un dia inhàbil a la Direcció General de Política Lingüística s’entén efectuada el primer dia hàbil següent.

Article 7

Efectes de la presentació de sol.licituds

La presentació de sol.licituds pels mitjans telemàtics i telefònics té els efectes següents:

a) D’acord amb el que estableix l’article 3.2 del Reial decret llei 14/1999, de 17 de setembre, de la signatura electrònica, l’Administració de la Generalitat de Catalunya reconeix la validesa i eficàcia de les sol.licituds presentades telemàticament i de la informació comunicada telefònicament, que queden condicionades al compliment dels mecanismes d’autenticació mitjançant signatura electrònica establerts a l’article 5 d’aquesta Ordre.

b) La persona interessada pot acreditar la presentació de la sol.licitud presentant la confirmació de la recepció de la sol.licitud per part de l’Administració Oberta de Catalunya, que ha d’incorporar, en tot cas, el número de registre d’entrada assignat des del portal de l’Administració Oberta de Catalunya, i la data i l’hora de presentació al portal. Si la sol.licitud s’efectua telefònicament, a petició de la persona interessada, l’òrgan gestor ha de lliurar aquesta confirmació mitjançant el suport que la persona interessada esculli.

Article 8

Sistema de consulta i seguiment de la tramitació

8.1. Un cop presentada la sol.licitud d’expedició de certificat, la persona interessada pot consultar i fer el seguiment del seu expedient administratiu, per qualsevol dels mitjans legalment establerts.

8.2. En tot cas s’ha d’informar la persona interessada en relació amb:

a) La data de la sol.licitud.

b) L’estat de l’expedient administratiu associat a la sol.licitud.

c) Els requeriments o documents que manquen per acreditar, si n’hi ha.

d ) La data de tramesa del certificat, si escau expedir-lo.

8.3. L’habilitació del sistema de consulta i seguiment de la tramitació no eximeix l’Administració de Generalitat de Catalunya d’efectuar les comunicacions i les notificacions expresses establertes per a la normativa vigent.

Article 9

Compromisos de servei Els compromisos de servei d’expedició de certificats que acrediten la cor-Page 190recció ortogràfica dels noms i cognoms catalans són els que es fan públics a través del portal de l’Administració Oberta de Catalunya. Aquests compromisos són els objectius de qualitat i eficiència en la prestació d’aquest servei i en cap cas comporten responsabilitats ni efectes jurídics per a l’òrgan gestor davant del ciutadà o la ciutadana.

Article 10

Programes i aplicacions

S’aproven els programes i aplicacions mitjançant els quals es tramita telemàticament el procediment d’expedició de certificats que acrediten la correcció ortogràfica dels noms i cognoms catalans, que estan disponibles en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

Ordre clt/308/2002, de 2 de setembre (dogc núm. 3720, de 16 de setembre), del Departament de Cultura, sobre l’adaptació mitjançant la realització per sistemes telemàtics del procediment d’inscripció a les proves per obtenir els certificats de coneixements de català de la Direcció General de Política Lingüística.

Dins del pla d’actuació e-Europe 2002, de les comunitats europees, la Generalitat de Catalunya va endegar, mitjançant l’Acord de 13 de juliol de 1999, el projecte d’Administració Oberta de Catalunya, amb la finalitat d’apropar els seus serveis al ciutadà mitjançant la utilització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

El Departament de Cultura amplia els canals d’informació i de prestació del servei d’inscripció a les proves per obtenir els certificats de coneixements de català de la Direcció General de Política Lingüística, amb la incorporació d’aquest servei a l’Administració Oberta de Catalunya. Per aquest motiu, i en aplicació de l’article 11 del Decret 324/2001, de 4 de desembre, relatiu a les relacions entre els ciutadans i l’Administració de la Generalitat mitjançant Internet, previ l’informe del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació sobre l’adequació tècnica dels programes i aplicacions, emès en compliment del que estableix l’article 4 del Decret 85/2002, de 19 de febrer, de creació de la Comissió de Coordinació Interdepartamental de Gestió de les Tecnologies de la Informació i Comunicacions i l’informe de l’Assessoria Jurídica del Departament de Cultura,

Ordeno:

Article 1

Adaptació del procediment

El procediment d’inscripció a les proves per obtenir els certificats de coneixements de català de la Direcció General de Política Lingüística, que es regeix per la normativa vigent, s’adapta a les peculiaritats de la prestació de serveis utilitzant tècniques telemàtiques i telefòniques mitjançant les normes d’aquesta Ordre.

Page 191

Article 2

Sol.licituds

2.1. La sol.licitud d’inscripció a les proves i el pagament de la taxa corresponent es poden efectuar pels mitjans telemàtics i telefònics del portal de l’Administració Oberta de Catalunya.

2.2. Aquestes sol.licituds tenen els mateixos efectes jurídics que les efectuades per la resta de mitjans admesos en dret.

2.3. Les sol.licituds d’inscripció a les proves efectuades per mitjans telemàtics o telefònics es consideraran presentades davant l’Administració quan s’enregistrin en el Registre telemàtic de l’Administració Oberta de Catalunya i constin a l’assentament d’entrada les dades següents: número de registre d’entrada, data i hora de presentació, tipus de document i assumpte, identificació del sol.licitant o del seu representant, identificació de l’òrgan al qual s’adreça la sol.licitud.

2.4. El pagament telemàtic de la taxa d’inscripció es considera formalitzat quan la persona interessada ha seguit les instruccions del mòdul de pagament, ha emplenat les dades requerides i visualitza la pantalla que l’informa que el pagament s’ha efectuat. La impressió en suport paper d’aquesta pantalla té els efectes de justificant de pagament. La informació que el pagament ha estat formalitzat s’incorpora a partir del segon dia hàbil següent al dia en què s’ha efectuat el pagament a l’expedient que el portal de l’Administració Oberta de Catalunya ha obert per a la sol.licitud d’inscripció de la persona interessada.

Article 3

Registre

L’únic registre telemàtic habilitat per a la recepció de sol.licituds d’inscripció a les proves per mitjans telemàtics i telefònics és el Registre telemàtic de l’Administració Oberta de Catalunya.

Article 4

Identificació i autenticació de la persona sol.licitant

4.1. La persona interessada a obtenir informació d’interès general sobre aquest servei pot accedir al portal de l’Administració Oberta de Catalunya sense identificar-se ni autenticar-se.

4.2. La persona interessada a fer la sol.licitud d’inscripció a les proves o a realitzar la transacció de pagament de la taxa d’inscripció a les proves ha d’identificar-se i d’autenticar-se de la manera següent:

a) Quan la comunicació s’estableix mitjançant l’accés al portal de l’Administració Oberta de Catalunya, la identificació s’efectua mitjançant el compte d’usuari i s’autentica mitjançant la contrasenya, que és pròpia, personal i intransferible.

b) Quan la comunicació s’estableix telefònicament al centre telefònic del portal de l’Administració Oberta de Catalunya, la identificació s’efectua mitjançant el seu compte d’usuari i s’autentica contestant les preguntes aleatòries formulades per l’operador que aportin la certesa sobre la coincidència entre la identitat de la persona interessada i la de l’interlocutor.

4.3. La persona interessada que utilitzi qualsevol del mitjans admesos en dret per sol.licitar aquests serveis consent en el tractament de les seves dades de caràcter personal que sigui necessari per a la prestació del servei, i reconeix la validesa i eficàcia dels escrits, les sol.lici-Page 192tuds i els documents telemàtics que siguin autenticats mitjançant els procediments establerts en l’apartat 2.

4.4. Per poder fer les gestions especificades a l’apartat 2, la persona interessada ha de tenir un compte d’usuari i una contrasenya, que són pròpies, personals i intransferibles. El compte d’usuari i la contrasenya s’han de sol.licitar d’acord amb el procediment establert.

Article 5

Acreditació

5.1. Les persones que, dins de la sol.licitud d’inscripció, sol.licitin l’exempció de pagament de la taxa, han de presentar la documentació en suport paper que acrediti el dret a l’exempció d’acord amb el que estableix la resolució de convocatòria de les proves.

5.2. Les persones que sol.liciten la inscripció a les proves dels certificats de coneixements de llenguatge administratiu, comercial o jurídic i de capacitació per a la correcció de textos han de presentar la documentació en suport paper que acrediti la titulació prèvia requerida d’acord amb el que estableix la resolució de convocatòria de les proves.

5.3. La documentació a què es fa referència als apartats 1 i 2 es pot presentar a qualsevol registre dels admesos legalment d’acord amb l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 6

Còmput de terminis

La presentació de sol.licituds per mitjans telemàtics o telefònics del portal de l’Administració Oberta de Catalunya es pot realitzar dins del termini establert a la resolució de convocatòria de proves.

Als efectes de còmput de terminis, la recepció en un dia inhàbil per a la Direcció General de Política Lingüística s’entén efectuada en el primer dia hàbil següent.

Article 7

Efectes de la presentació d’escrits, sol.licituds i documents

La presentació de sol.licituds pels mitjans telemàtics i telefònics té els efectes següents:

a) D’acord amb el que estableix l’article 3.2 del Reial decret llei 14/1999, de 17 de setembre, de la signatura electrònica, l’Administració de la Generalitat de Catalunya reconeix la validesa i eficàcia dels escrits, sol.licituds i documents presentats telemàticament i de la informació comunicada telefònicament sempre que es compleixin els mecanismes d’autenticació establerts a l’article 4 d’aquesta Ordre.

b) La persona interessada pot acreditar la sol.licitud d’inscripció de les maneres següents:

— si ha fet la gestió telemàticament, aportant el document personalitzat que es generarà durant el procés;

— si ha fet la gestió telefònicament, aportant el document personalitzat que l’òrgan gestor envia per correu postal.

c) La persona interessada pot acreditar la formalització telemàtica del pagament de la taxa d’inscripció aportant el justificant de pagament a què es fa referència en l’article 2.4.

Article 8

Sistema de consulta i seguiment de la tramitació

Page 193

8.1. Un cop presentada la sol.licitud d’inscripció, la persona interessada pot consultar i fer el seguiment del seu expedient administratiu per qualsevol del mitjans legalment establerts.

8.2. La persona interessada pot obtenir informació sobre la data de sol.licitud i l’estat de l’expedient administratiu associat a la sol.licitud.

8.3. L’habilitació del sistema de consulta i seguiment de la tramitació no eximeix l’Administració de Generalitat de Catalunya d’efectuar les comunicacions i notificacions expresses establertes per la normativa vigent.

Article 9

Compromisos de servei

Els compromisos de servei per a aquests procediments són els que es fan públics a través del portal de l’Administració Oberta de Catalunya.

Aquests compromisos són els objectius de qualitat i eficiència en la prestació d’aquest servei i en cap cas comporten responsabilitats ni efectes jurídiques per a l’òrgan gestor davant el ciutadà.

Article 10

Programes i aplicacions

S’aproven els programes i les aplicacions mitjançant els quals es tramita telemàticament el procediment d’inscripció a les proves per obtenir els certificats de coneixements de català de la Direcció General de Política Lingüística, que estan disponibles en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya. 193

Resolució clt/2661/2002, de 13 de setembre (dogc núm. 3729, de 30 de setembre), del Departament de Cultura, sobre la inclusió d’entitats en el Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana.

Atès el que disposa l’Ordre clt/82/2002, de 15 de març , per la qual es regula l’elaboració i actualització del Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana;

Ateses les sol.licituds presentades a l’empara de l’esmentada disposició i, un cop avaluades d’acord amb l’articulat que regeix la inclusió al Cens d’aquestes entitats,

Resolc:

—1 Incloure les entitats que es detallen a l’annex 1 al Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana.

—2 Denegar a les entitats que es detallen a l’annex 2 la inclusió al Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana, atès que, un cop examinades les sol.licituds i la documentació adjunta, no compleixen el requisit que especifica l’article 1.2. de l’Ordre clt/82/2002, de 15 de març, per la qual es regula l’elaboració i actualització del Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana, on s’estableix que les entitats han de tenir prevista expressament en els seus estatuts la finalitat de foment de la llengua catalana, abans de l’1 de gener de l’any en què presenten la sol.licitud.

Page 194

Annex 1

Entitats que s’inclouen en el Cens

1. Associació Amics de la Bressola.

2. Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana-acic.

3. Associació Cultural Músics per la Llengua.

4. Associació en Defensa de l’Etiquetatge en Català-adec.

5. Associació d’Editors en Llengua Catalana.

6. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

7. Associació Llengua Nacional.

8. Associació per a la Llengua «El Raig».

9. Associació de Publicacions Periòdiques en Català-appec.

10. Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer.

11. Ateneu d’Acció Cultural adac.

12. Bloc d’Estudiants Independentistes-bei.

13. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques-ciemen.

14. Centre d’Agermanament Occitano-Català-caoc.

15. Coordinadora d’Associats per la Llengua-cal.

16. L’Esbarzer.

17. Fundació Congrés de Cultura Catalana-fccc.

18. Grup Català de Sociolingüística.

19. Institut d’Estudis Eivissencs.

20. Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana-ipecc.

21. Joves de Mallorca per la Llengua.

22. Organització pel Multilingüisme.

    Annex 2

    Entitats que no s’inclouen en el Cens

1. Centre d’Estudis Socials i Professionals-cesp.

2. Confederació de Treballadors de Catalunya-ctc.

3. Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes.

4. Fundació Privada Nous Horitzons.

5. Entitat Cultural i Esportiva-ger.

   Resolució clt/3754/2002, de 13 de desembre (dogc núm. 3791A, de 31 de desembre), per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Govern de 3 de desembre de 2002, relatiu a l’adhesió als actes de commemoració de l’Any Francesc de Borja Moll.

   Acord

   de 3 de desembre de 2002, del Govern de la Generalitat, d’adhesió als actes de commemoració de l’Any Francesc de Borja Moll.

   Atès que el 2003 s’esdevé el centenari del naixement del lingüista, editor i promotor cultural Francesc de Borja Moll i que, en ocasió d’aquesta efemèride i, en atenció a la contribució de Moll a l’estudi de la llengua catalana i a la seva difusió a les Illes Balears i al conjunt del domini lingüístic, el ParlamentPage 195 de les Illes Balears va aprovar la declaració de l’any 2003 com l’Any Francesc de Borja Moll, i atès que pel Decret 73/2002, de 17 de maig, el Govern de les Illes Balears va crear la Comissió per a la Commemoració de l’Any Moll;

   Atès que en data 14 d’octubre el conseller d’Educació i Cultura de les Illes Balears ha convidat el Govern de la Generalitat a adherir-se a l’esmentada commemoració i a organitzar conjuntament alguna activitat;

   Ateses les relacions de cooperació en matèria de política lingüística acordades pels governs de Catalunya i les Illes Balears el 17 d’abril de 2000;

   A proposta del conseller de Cultura i de la consellera d’Ensenyament, el Govern acorda:

   —1 Adherir-se formalment a la commemoració de l’Any Francesc de Borja Moll proclamat pel Parlament de les Illes Balears en atenció a la tasca meritòria del lingüista i editor en l’estudi i la difusió de la llengua catalana a les Illes Balears i al conjunt del domini lingüístic.

   —2 Promoure la celebració d’actes acadèmics i de difusió per part dels departaments de Cultura i d’Ensenyament, i l’edició de materials de divulgació de la personalitat i l’obra de Francesc de Borja Moll en col.laboració amb la Comissió per a la Commemoració de l’Any Francesc de Borja Moll creada pel Govern de les Illes Balears pel Decret 73/2002, de 17 de maig.

   —3 Encomanar als directors generals de Política Lingüística i d’Innovació i Ordenació Educativa la coordinació general de les actuacions que organitzi la Generalitat dins i fora de les escoles i la promoció de la participació d’altres entitats, acadèmiques o cíviques, en aquest Any.

Resolució gri/2492/2002, de 3 de setembre (dogc núm. 3720, de 16 de setembre), de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual s’aprova la convocatòria de cursos de llengua catalana i de llenguatge administratiu destinats al personal al servei de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat a Catalunya.

Bases

—1 Objecte

Convocar la realització de 120 cursos de llengua catalana, tallers de llengua, curs d’aprofundiment de qüestions gramaticals per a la redacció, taller pràctic de redacció, curs de llenguatge administratiu, taller de redacció de documents i taller de redacció d’informes, propostes i resolucions destinats al personal al servei de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat a Catalunya.

Page 196

Resolució gri/3732/2002, d’11 de desembre (dogc núm. 3788, de 24 de desembre), de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual es convoquen nou beques de col.laboració en les tasques pròpies de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Annex

—6 Sol.licituds

Per participar en aquesta convocatòria, els aspirants han de presentar una sol.licitud on consti la preferència per realitzar les tasques de col.laboració en torn de matí o tarda. Cal adjuntar-hi la documentació següent:

[...].

Documents acreditatius del coneixement de la llengua catalana, informàtica i altres idiomes.

[...].

—8 Criteris de selecció

Expedient acadèmic i experiència professional: fins a 25 punts.

Coneixements de llengua catalana: fins a 10 punts.

Coneixements d’informàtica: fins a 10 punts.

Idiomes: fins a 3 punts.

Els aspirants que no obtinguin un mínim de 20 punts quedaran exclosos de la present convocatòria.

En aquests àmbits cal assenyalar les disposicions següents:

Decret 179/2002, de 25 de juny (dogc núm. 3670, de 4 de juliol), del Departament d’Ensenyament, pel qual es modifiquen el Decret 75/1992, de 9 de març , pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya, el Decret 96/1992, de 28 d’abril , pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria, i el Decret 75/1996, de 5 de març , pel qual s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l’educació secundària obligatòria.

En el preàmbul del Decret s’indica que les modificacions que s’introdueixen tenen l’origen en el Reial decret 3473/2000, de 29 de desembre (rld 36, pàg. 281), de caràcter bàsic, en el preàmbul del qual, al seu torn, s’indica «[...] aquest Reial decret té com a finalitat potenciar les àrees instrumentals de Llengua i Matemàtiques amb més dotació horària».

Article 1

Es modifica l’article 11 del Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyamentsPage 197 d’educació secundària obligatòria, que queda redactat en els termes que s’estableixen a continuació:

Article 11

El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle és el següent:

»a) Primer cicle.

»Crèdits comuns:

»Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).

»Llengües estrangeres: 6 crèdits.

[...].

»b) Segon cicle.

»Crèdits comuns:

»Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).

»Llengües estrangeres: 6 crèdits.

[...]. »El Departament d’Ensenyament i el Consell General d’Era Val d’Aran acordaran el nombre de crèdits de llengua aranesa respectant els mínims de caràcter general.»

Article 2

Es modifica l’annex del Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria, que passa a tenir la redacció que consta a l’annex d’aquest Decret.

Annex

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Introducció

[...]

L’apartat de llengua i societat sembla imprescindible perquè els alumnes d’avui puguin situar-se en una societat que té la llengua com una de les institucions socials bàsiques. Per això es proposa que els nois i les noies hi treballin els aspectes següents:

a) Situació de la llengua dintre d’una història i uns contactes humans, cosa que els permetrà descobrir les mútues relacions i les causes (polítiques, migratòries, culturals, comercials, etc.) que contribueixen a la formació, expansió, transformació, minorització i substitució de les llengües.

b) L’espectre lingüístic de Catalunya, com també les dades sociolingüístiques bàsiques de les dues llengües més usades a Catalunya.

c) Les normes legals que en regulen la convivència.

d) Les varietats de la llengua (començant pel propi parlar) i la riquesa que representa aquesta pluralitat. Aquests aspectes s’hauran de centrar principalment en la comprensió dels diversos parlars, evitant excessives teoritzacions, mitjançant diverses activitats pràctiques. Al mateix temps, cal que no s’ignori la presència de minories lingüístiques i culturals també presents a la societat catalana d’avui, i que s’actuï en conseqüència des de la institució escolar.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de:

11. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya, l’Estat espanyol i del món actual, i ser conscient de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.

12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.

    Page 198

    Decret 182/2002, de 25 de juny (dogc núm. 3674, de 10 de juliol), del Departament d’Ensenyament, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de març , pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequa l’organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn.

    [...].

    El present Decret introdueix els canvis en l’assignació horària i en els objectius i continguts de les matèries exigits pels nous ensenyaments mínims estatals. [...].

    Decreto:

    Article 1

    Es modifiquen els articles 9, 10, 11, 13 i 14 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, que queden redactats en els termes que s’estableixen a continuació:

    Article 9

    La part comuna del currículum és la mateixa per a tot l’alumnat. Les matèries comunes del batxillerat contribueixen fonamentalment a la funció formativa general del batxillerat. Aquestes matèries i la seva assignació de crèdits en cada curs són:»

    
    

    Matèria	Primer curs	Segon curs
    Llengua catalana i literatura	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Llengua castellana i literatura	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Llengua estrangera	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Filosofia	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Història		4 crèdits
    Educació física	2 crèdits
    Religió (voluntària)	2 crèdits

    
    

    Article 10

    10.1 La part diversificada del currículum és la que es construeix cada alumne a partir de l’elecció de matèries pròpies de modalitat, de matèries optatives i del tema del treball de recerca, en funció dels seus interessos. Aquest currículum suposa 30 crèdits. Les matèries pròpies de cada modalitat i les matèries optatives proporcionen a l’alumnat una dimensió més especialitzada: el preparen i l’orienten cap a estudis posteriors o cap a determinades activitats professionals.

    10.2 Les matèries pròpies de modalitat, i els crèdits que tenen assignats, són les següents:

    c) Modalitat d’humanitats i ciències socials.

    Page 199

    
    

    Matèria	Primer curs	Segon curs
    Llatí	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Matemàtiques aplicades a les ciències socials	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Economia i organització d’empresa	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Economia	I 3 crèdits
    Geografia		II 3 crèdits
    Grec	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Història de l’art		II 3 crèdits
    Història del món contemporani	I 3 crèdits

    
    

    Literatura catalana: 3 crèdits

    Literatura castellana: 3 crèdits

    Història de la música: 3 crèdits

    Aquestes tres matèries podran desenvolupar-se en qualsevol dels dos cursos.

    Article 2

    Es suprimeix l’article 12 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

    Article 7

    Es modifiquen els articles 3.1, 3.2 i 3.4 del Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequa l’organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn, i queden redactats en els termes que s’estableixen a continuació:

    3.1 Els alumnes han de cursar les matèries següents, amb la corresponent assignació de crèdits:

    a) Currículum comú: 28 crèdits.

    
    

    Matèria	Primer curs	Segons curs
    Llengua catalana i literatura	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Llengua castellana i literatura	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Llengua estrangera	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Filosofia	I 3 crèdits	II 3 crèdits
    Història		II 4 crèdits
    Religió (voluntària)	I 2 crèdits

    
    

    b) Currículum diversificat: 24 crèdits.

    Matèries de la pròpia modalitat: 18 crèdits.

    Matèries optatives: 4 crèdits.

    Treball de recerca: 2 crèdits

    A cada crèdit se li assignen 35 sessions lectives.

    Article 9

    S’afegeix al Decret 22/1999, de 9 de febrer, la disposició final amb el text següent:

    Disposició final

    Per a tot allò no regulat en aquest Decret és d’aplicació el Decret 82/1996, de 5 de març.

    Page 200

    Annex

    Matèries comunes

    Llengua catalana i literatura

    Llengua castellana i literatura

    Introducció

    [...].

    Amb aquest mateix criteri, cal tenir en compte que les matèries de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura presenten un mateix currículum i pretenen, doncs, assolir idèntics o similars objectius. Per això és imprescindible la coordinació del professorat dels dos departaments per tal d’optimitzar ensenyaments i afavorir aprenentatges significatius. Ara bé, la metodologia i els punts de partida poden ser distints, atesa la diferent consideració de les dues llengües: el català, llengua pròpia i el castellà, llengua cooficial. [...].

    Pel que fa a l’aspecte sociolingüístic, cal fer especial esment a la situació actual de la llengua catalana, les dificultats amb què es troba per esdevenir una eina de comunicació útil a tots nivells, amb plenitud de funcions. Tot i que aquesta tasca òbviament és pròpia de tota la societat, les matèries de llengua, aplicant-hi els objectius que li són propis, hi tenen un paper especial, amb l’afavoriment dels aspectes positius de valoració i d’ús en activitats comunicatives, en un context de respecte i interacció multilingüe i multicultural, propi de la societat actual.

    [...].

    Objectius generals

    L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

14. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana.

    3. Llengua i societat

1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

2. Origen i evolució social de les llengües catalana i castellana. Dominis lingüístics.

3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic. La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.

4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.

5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística.

   Valors, normes i actituds

3. Relacionats amb la societat.

   3.1. Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques.

   3.2. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals.

   [...].

   Primer curs

   Fets, conceptes i sistemes conceptuals

   3. Llengua i societat.

1. La realitat plurilingüe i pluricul-Page 201tural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística. Les varietats geogràfiques del català i del castellà.

   (Llengua catalana, 1, 5. Llengua castellana, 5.)

   4. Estudi de la llengua.

      Segon curs

      Fets, conceptes i sistemes conceptuals

   1. Ús de la llengua.

5. Tipus de textos específics:

   5.1. Textos científics i tècnics.

   5.2. Textos jurídics i administratius.

   5.3. Textos humanístics.

   5.4. Textos periodístics.

   5.5. Textos publicitaris. (Llengua catalana, 5.1, 5.2, 5.3. Llengua castellana, 5.4, 5.5.)

   3. Llengua i societat.

2. Origen i evolució social de les llengües catalana i castellana.

3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic (minorització, substitució, normalització). La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.

4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.

   (Llengua catalana, 2, 3, 4. Llengua castellana, 2)

   4. Estudi de la llengua.

   Objectius terminals

28. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estat espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüística de Catalunya.

29. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llarg de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats.

30. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana.

31. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia, conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòssiques i per explicar els canvis que s’hi estan produint.

    Ordre ens/286/2002, de 24 de juliol (dogc núm. 3692, de 5 d’agost), del Departament d’Ensenyament, per la qual es fan públics els models de documents administratius per a la formalització dels concerts educatius a partir del curs 2002-2003.

    Annex 1

    Models de documents administratius per a la formalització de concerts educatius

    Model de document administratiu per a la formalització del concert educatiu de règim general, per a la prestació del servei públic de l’educació corresponent a ensenyaments bàsics enPage 202 centres docents privats per a un període de quatre anys

    (Localitat i data).

    Reunits:

    Pel Departament d’Ensenyament:

    El senyor/La senyora (nom i cognoms), delegat/ada territorial de (zona), en ús de les atribucions que li confereix l’article 11 del Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius;

    Pel centre docent (denominació):

    El senyor/La senyora (nom i cognoms), en qualitat de titular del centre/representant legal de l’entitat titular del centre, les dades del qual es detallen a l’annex 1 d’aquest document,

    Exposen:

8. El titular del centre s’obliga a complir les disposicions que, com la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística i les aprovades sobre ensenyament del català i en català pel Departament d’Ensenyament, siguin d’aplicació als centres docents de Catalunya.

   Hi ha també els altres models següents, tots amb un apartat 8 idèntic al que acabem de transcriure:

   Model de document administratiu per a la formalització del concert educatiu de règim singular, per a la prestació del servei públic de l’educació corresponent a ensenyaments no obligatoris (segon cicle d’educació infantil i cicles formatius de grau mitjà) en centres docents privats per a un període de quatre anys.

   Model de document administratiu per a la formalització del concert educatiu de règim singular, per a la prestació del servei públic de l’educació corresponent a ensenyaments no obligatoris (batxillerat i cicles formatius de grau superior) en centres docents privats per a un període de quatre anys.

   Model de document administratiu per a la formalització del concert educatiu de règim general per a la prestació del servei públic de l’educació corresponent a ensenyaments bàsics en centres docents privats per a un període d’un any.

   Model de document administratiu per a la formalització del concert educatiu de règim singular, per a la prestació del servei públic de l’educació corresponents a ensenyaments no obligatoris (segon cicle d’educació infantil i cicles formatius de grau mitjà) en centres docents privats per a un període d’un any.

   Model de document administratiu per a la formalització del concert educatiu de règim singular per a la prestació del servei públic de l’educació corresponent a ensenyaments no obligatoris (batxillerat i cicles formatius de grau superior) en centres docents privats per a un període d’un any.

   Decret 213/2002, d’1 d’agost (dogc núm. 3694, de 7 d’agost), del Departament d’Ensenyament, pel qual s’estableix l’ordenació curricular de la formació bàsica de les persones adultes.

   Page 203

   Capítol 1

   Disposicions generals

   Article 5

   5.1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament. S’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge del cicle de formació instrumental i del cicle d’educació secundària.

   5.2. D’acord amb els organismes representatius d’Era Val d’Aran, es fixaran els àmbits d’aprenentatge i les àrees que s’impartiran en aranès en aquesta comarca.

   5.3. En qualsevol cas, s’han de respectar els drets lingüístics individuals de l’alumnat, d’acord amb la legislació vigent.

   Capítol 2

   Cicle de formació instrumental per a les persones adultes

   Article 9

   9.1. Els ensenyaments del cicle de formació instrumental per a les persones adultes tenen com a finalitat que els i les alumnes en acabar el cicle assoleixin les capacitats següents:

   a) Millorar la comunicació oral i adquirir els sabers fonamentals de la comunicació escrita en les llengües oficials a Catalunya, amb especial atenció a la llengua catalana per tal d’emprar-la com a llengua vehicular i de comunicació social.

   Capítol 3

   Cicle d’educació secundària per a les persones adultes

   Article 16

   Els ensenyaments del cicle d’educació secundària per a les persones adultes tenen com a finalitat que els i les alumnes en acabar el cicle assoleixin les capacitats generals següents:

   b) Assolir competències comunicatives suficients per comprendre i produir missatges visuals, orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en llengua catalana, castellana i, si escau, en aranès i almenys en una llengua estrangera, tot reflexionant sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge.

   Article 19

   19.1. En el currículum d’educació secundària per a les persones adultes, les àrees de coneixement establertes en l’article 6 del Decret 96/1992 , s’agrupen en els tres àmbits següents:

   a) Àmbit de la comunicació, que inclou les àrees de les llengües oficials i de la llengua estrangera, així com la literatura i l’educació visual i plàstica i la música, en els seus aspectes comunicatius.

   Annex 1

   Currículum de la formació instrumental per a les persones adultes

   Àrea de llengua

   Introducció

   Els aprenentatges instrumentals que es poden aconseguir en l’àrea de llengua són considerats fonamentals.

   [...]

   Les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes del nostre país en referènciaPage 204 a la normalització lingüística fan que calgui impulsar l’ensenyament de les persones adultes en català, especialment en els aprenentatges instrumentals. Tenint en compte el nostre context sociolingüístic, s’han inclòs en la formulació del currículum uns mateixos objectius per a la llengua catalana i la llengua castellana; els continguts, en canvi, s’hauran de diferenciar sempre que convingui en el desenvolupament curricular.

   Pel que fa a la llengua, aquest fet porta a incloure en el currículum uns continguts que, partint del nivell de cada alumne/a, respongui a les necessitats comunicatives de l’adult/a en el seu context. Més que no pas la reflexió o els coneixements sobre els codis lingüístics, la finalitat de l’ensenyament de la llengua és ampliar les possibilitats de comprensió i expressió de l’adult/a en la societat en què viu, de manera que, en acabar el cicle, hagin augmentat les seves possibilitats d’intervenció i de transformació.

   Objectius generals de l’àrea de Llengua

11. Valorar la diversitat lingüística i mostrar actituds de respecte i de defensa de les llengües com a vehicles de comunicació i expressió social de les persones i dels pobles.

    Continguts de l’àrea de Llengua

    Fets, conceptes i sistemes conceptuals

2. Les llengües oficials a Catalunya. Drets i deures lingüístics.

   Decret 227/2002, de 27 d’agost (dogc núm. 3719, de 13 de setembre), del Departament d’Ensenyament, pel qual s’estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments superiors de disseny i se’n regula la prova d’accés.

   Article 8

   8.1. El català, com a llengua pròpia de l’ensenyament a Catalunya, s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge, respectant els drets lingüístics individuals, d’acord amb la legislació vigent.

   8.2. Els centres garantiran i fomentaran l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. Així mateix establiran criteris específics d’ús lingüístic en activitats relacionades amb compromisos internacionals.

   Ordre pre/319/2002, de 19 de setembre (dogc núm. 3728, de 27 de setembre), de derogació de l’Ordre de 20 de gener de 1988 , de creació de la Comissió de Promoció de l’Ensenyament del Català a les universitats de fora de l’àmbit territorial de Catalunya.

   [...].

   L’Institut Ramon Llull, constituït el 5 d’abril de 2002 per conveni entre la Generalitat de Catalunya i la comunitat autònoma de les Illes Balears, té entre altres funcions la de promoure l’ense-Page 205nyament del català i de la literatura que s’hi expressa a les universitats i altres centres d’estudis superiors fora del domini lingüístic.

   L’Institut assumeix, doncs, les actuacions que per a la consolidació i l’extensió de l’ensenyament de la llengua catalana a l’àmbit universitari de fora de l’àmbit lingüístic ha realitzat la Generalitat de Catalunya per mitjà del Departament de Cultura i del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i també el Govern de les Illes Balears per donar suport als lectorats.

   [...].

   Article únic

   Es deroga l’Ordre de 20 de gener de 1988, de creació de la Comissió de Promoció de l’Ensenyament del Català a les universitats de fora de l’àmbit territorial de Catalunya (dogc núm. 2948, de 5.2.1998) modificada per l’Ordre d’11 de gener de 1993 (dogc núm. 1727, de 29.3.1993) i se suprimeix l’esmentada Comissió.

   Ordre ens/362/2002, de 24 d’octubre (dogc núm. 3754, de 5 de novembre), del Departament d’Ensenyament, per la qual es convoquen beques de col.laboració en tasques de formació en tecnologies de la informació aplicades a l’educació, pròpies del Departament d’Ensenyament, per al 2003.

   Annex

   Bases

   —3. Destinataris

   3.1. Podran sol.licitar les beques totes les persones que tinguin 18 o més anys, l’1 de gener de 2003, sempre que posseeixin el certificat de coneixements de català del nivell C o equivalent i que reuneixin els requisits de la modalitat de la beca A o B que s’indiquen als apartats 2 i 3 d’aquesta base. [...].

   Ordre ens/389/2002, de 14 de novembre (dogc núm. 3769, de 26 de novembre), del Departament d’Ensenyament, de convocatòria d’ajuts corresponents a les accions descentralitzades de la segona fase del Programa Sòcrates de la Unió Europea, per al període comprès entre l’1 de juny de 2003 i el 31 de juliol de 2004.

   Capítol 1

   Criteris generals

   Article 1

   Modalitats d’ajuts

   S’obre convocatòria per a la concessió d’ajuts amb càrrec als fons del Programa Sòcrates de la Unió Europea per a la participació en règim de concurrència de caràcter competitiu en les següents accions descentralitzades del Programa esmentat:

   Comenius 1, associacions escolars transnacionals:

   Page 206

   1.2. Projectes lingüístics Comenius.

   1.4. Acollida d’ajudants lingüístics Comenius.

   [...].

   Les activitats s’han de dur a terme dins el període comprès entre l’1 de juny de 2003 i el 31 de juliol de 2004, segons el calendari concret de cada acció.

   [...].

   Capítol 2

   Comenius 1: associacions escolars transnacionals

   Article 9

   Objecte

   Els objectius generals són millorar la qualitat de l’educació escolar i reforçar la seva dimensió europea, afavorir l’aprenentatge d’idiomes i promoure la consciència de la diversitat cultural. En el marc de Comenius 1, els centres docents poden sol.licitar ajuts financers per a tres tipus de projectes: 1.1 Projectes escolars Comenius; 1.2 Projectes lingüístics Comenius, i 1.3 Projectes Comenius per al desenvolupament escolar.

   Així mateix, els centres docents també poden sol.licitar que se’ls assigni un ajudant lingüístic Comenius, tal com s’indica als articles 27 a 32 d’aquesta Ordre.

   Article 11

   Requisits dels centres participants

   Podran sol.licitar aquests ajuts els centres que imparteixin els ensenyaments establerts per la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre , d’ordenació general del sistema educatiu, excepte els centres d’educació de persones adultes:

   Centres de règim general: educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.

   Centres de règim especial: ensenyaments artístics i idiomes.

   Article 19

   Característiques dels ajuts: 1.2 Projectes lingüístics Comenius

   L’objectiu d’aquests projectes és augmentar la motivació, la capacitat i la confiança dels joves per a comunicar-se en llengües estrangeres.

   Un projecte lingüístic Comenius s’ha de realitzar conjuntament entre centres educatius de dos països participants. Ambdós hauran de presentar la sol.licitud d’ajut a la seva agència nacional corresponent. El seu element principal no és l’ensenyament formal de la llengua, sinó el seu aprenentatge mitjançant la realització d’un treball sobre un tema d’interès comú en col.laboració amb joves d’un altre país. S’haurà d’integrar en les activitats habituals del centre i formar part del programa d’estudis dels alumnes participants. Fomentarà especialment les activitats interdisciplinàries. Un element essencial dels projectes lingüístics Comenius és l’intercanvi d’alumnes durant almenys 14 dies, inclòs el viatge.

   Tot projecte haurà de donar com a resultat un «producte» elaborat conjuntament pels grups d’alumnes, en els idiomes dels dos socis representats, o en una versió lingüística mixta en què ambdós idiomes estiguin plenament representats.

   Article 21

   Requisits de participació

   h) Si el programa d’estudis de l’alumnat participant no inclou classes enPage 207 la llengua del soci, la preparació del projecte haurà d’incloure una introducció a aquesta d’entre 20 i 40 hores, i la fase d’intercanvi ha de preveure algun temps per a la seva instrucció.

   Article 27

   Característiques dels ajuts: 1.4 Acollida d’ajudants lingüístics Comenius

   L’objectiu d’aquesta acció és millorar les aptituds lingüístiques dels alumnes del centre d’acollida i augmentar la seva motivació respecte [a] l’aprenentatge de llengües i el seu interès pel país i la cultura de l’ajudant.

   El centre d’acollida haurà de nomenar un professor tutor que supervisarà l’ajudant, controlarà els progressos i actuarà com a persona de contacte.

   Article 30

   Procés de selecció

   30.2. Es prioritzaran les sol.licituds que:

   Tinguin una planificació clara i siguin imaginatives a l’hora d’aprofitar al màxim les aptituds de l’ajudant en el conjunt del centre i, si és possible, en la comunitat local.

   Estiguin relacionades amb les llengües menys difoses i menys ensenyades de la Unió Europea i incloguin el seu ensenyament com a preparació a la mobilitat en els projectes lingüístics Comenius 1.

   Fomentin l’aprenentatge d’un idioma estranger des d’una edat primerenca.

   Estiguin destinades a ajudar les persones menys afavorides o que necessitin d’un suport particular per a l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

   Capítol 3

   Comenius 2.2: beques individuals de formació

   Article 33

   En el marc d’aquesta acció s’atorguen beques al professorat o al personal amb altres funcions, que s’especifiquen més endavant, en l’àmbit de l’educació escolar o, fins i tot, a qui s’està formant per desenvolupar aquestes funcions en el futur, amb el propòsit que realitzin en altres països participants certes activitats de mobilitat lligades a la seva formació inicial o a la seva pràctica professional. En aquesta acció es consideren tres apartats:

   2.2.A. Beques individuals per a la formació inicial del professorat.

   2.2.B. Ajudants lingüístics.

   2.2.C. Ajuts individuals de formació. Formació contínua del professorat. Cursos de pràctiques.

   Article 39

   Característiques dels ajuts: Comenius 2.2.B Ajudants lingüístics

   Aquesta acció consisteix en la concessió d’ajuts financers a futurs professors d’idiomes diferents de les llengües oficials de l’Estat espanyol perquè desenvolupin un període de pràctiques docents en altres països europeus dels participants del Programa Sòcrates com a ajudants lingüístics. Aquesta acció persegueix tant el perfeccionament del futur professor, com la millora de les aptituds lingüístiques de l’alumnat i del seu interès per altres països i cultures representats pel professorat ajudant.

   Page 208

   Resolució uni/2589/2002, de 17 de setembre (dogc núm. 3724, de 20 de setembre), de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual es convoquen ajuts a l’edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana.

   Cal assenyalar que atorguen ajuts a un llibre sobre política lingüística i a un altre sobre dret lingüístic.

   Resolució uni/3335/2002, de 15 d’octubre (dogc núm. 3766, de 21 de novembre), del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual es renoven places de lector de català a temps complet a les universitats estrangeres per al curs acadèmic 2002-2003 i s’atorguen ajuts a les universitats estrangeres corresponents per tal de contribuir al finançament de l’esmentada renovació.

   Article 1

   Renovar, per al curs acadèmic 2002-2003, els lectors de català a temps complet adscrits a les places de les universitats estrangeres que apareixen a l’annex 1 d’aquesta Resolució.

   Article 2

   Concedir a les universitats estrangeres que es detallen a l’annex 2 els ajuts destinats al finançament de les places de lector de català a temps complet que es renoven mitjançant aquesta Resolució.

   [...]

Llei 15/2002, de 27 de juny (dogc núm. 3673, de 9 de juliol; correcció d’errada en el dogc núm. 3673, de 6 d’agost), de la Presidència de la Generalitat, d’ordenació vitivinícola.

Capítol I

Objecte i definicions

Article 2

Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

p) Vi amb denominació d’origen: sens perjudici de la concreció feta per l’article 3.3, el vi produït en una regió, una comarca, una localitat o un lloc concret i determinat que hagi estat reconegut administrativament per a designar vins que compleixin les condicions següents:

Primera. Que s’hagin elaborat a la regió, la comarca, la localitat o el lloc concret i determinat, amb raïm que en procedeix.

Segona. Que la qualitat i les característiques siguin degudes, fonamentalment o exclusivament, al medi geogràfic, inclosos els factors naturals i els factors humans.

Page 209

q) Vi de finca: als efectes d’aquesta Llei, s’entén per vi de finca, dins una denominació d’origen, el produït en un entorn determinat, d’una extensió inferior a la del terme municipal, amb característiques pròpies, el nom del qual està notòriament lligat a les vinyes de les quals s’obtenen vins amb característiques qualitatives especials. La delimitació de la finca ha d’obtenir l’informe previ del consell regulador corresponent.

r) Vi de taula amb dret d’ús d’una indicació geogràfica: el vi que procedeix d’un territori vitícola que, independentment de l’amplitud que tingui, ha estat delimitat tenint en compte unes condicions ambientals i de conreu determinades que poden conferir als vins unes característiques homogènies, el qual vi, pel fet de complir els requisits que s’indiquen en cada cas, pot emprar una de les indicacions que s’especifiquen a continuació:

Primera. Vi de taula amb indicació geogràfica: vi del qual s’ha d’haver concretat la indicació geogràfica, que pot indicar l’àrea geogràfica, les varietats de vinya, l’anyada, les indicacions i els tipus de vi emparats. Hi ha d’haver un sistema de control que garanteixi l’origen dels productes i la veracitat de les dites indicacions.

Segona. Vi de la terra: a més dels requisits assenyalats per al vi de taula amb indicació geogràfica, s’han d’establir la graduació alcohòlica mínima i les característiques organolèptiques pròpies dels diversos vins emparats, i es poden indicar l’àrea geogràfica, les varietats de vinya emprades en l’elaboració del vi, l’anyada, les indicacions i els tipus de vi emparats. Hi ha d’haver un sistema de control que garanteixi l’origen dels productes i la veracitat de les dites indicacions.

Capítol II

Denominacions d’origen

Article 3

Denominacions d’origen

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per denominació d’origen el nom que serveix per a designar els vins originaris d’un àmbit territorial que coincideix, totalment o parcialment, amb Catalunya, la qualitat o les característiques dels quals s’aconsegueixen gràcies al medi geogràfic i al sistema de producció, amb els seus factors naturals i humans, i la producció, l’elaboració i l’envelliment dels quals es duen a terme en la zona geogràfica delimitada que hagi estat objecte del reconeixement administratiu corresponent.

2. En el territori de Catalunya poden conviure diferents denominacions d’origen, i es poden sobreposar geogràficament, sempre que ho autoritzin totes les denominacions d’origen afectades, i sempre que el raïm i els vins produïts en una zona protegida compleixin les normes més estrictes de les considerades per les denominacions d’origen que se sobreposin.

3. Les denominacions d’origen qualificades, a més de complir els requisits exigibles a les denominacions d’origen, han de complir, amb criteris objectius de més exigència de conreu, els criteris següents:

   a) Que hagin transcorregut, com a mínim, deu anys d’ençà del seu reconeixement com a denominació d’origen.

   b) Que els productes emparats per aquestes denominacions d’origen es comercialitzin exclusivament embotellatsPage 210 en els cellers que hi estiguin inscrits, emplaçats en la zona geogràfica delimitada.

   c) Que el seu òrgan de control estableixi i executi un sistema adequat de control, quantitatiu i qualitatiu, dels vins protegits, des de la fase de producció fins que surtin al mercat, que inclogui un control organolèptic i analític, per lots homogenis de volum limitat.

   d) Que en els cellers inscrits solament tingui entrada raïm procedent de vinyes inscrites o vins procedents d’altres cellers també inscrits, i que s’hi elabori exclusivament vi amb dret a la denominació d’origen qualificada.

4. Es poden delimitar subzones en una mateixa denominació d’origen, d’acord amb criteris objectius referents al conreu, el microclima, les característiques del sòl, la producció, l’elaboració, l’envelliment, l’embotellament i la comercialització, en cada una de les quals cal garantir unes infraestructures acceptables i adequades a llurs necessitats. S’han d’establir per reglament els criteris de procediment i d’atorgament de la denominació d’aquestes subzones, amb l’informe previ preceptiu del consell regulador que pertoqui. També es pot atorgar el caràcter distintiu de vi de finca.

5. Els consells reguladors de les denominacions d’origen han de singularitzar en llurs reglaments un distintiu específic per als viticultors o elaboradors que elaboren exclusivament llurs produccions.

   Article 5

   Règim de protecció

1. La protecció atorgada a una denominació d’origen s’estén a l’ús dels noms de les regions, les comarques, els municipis i els àmbits que formin les zones de producció, elaboració, envelliment i embotellament respectives.

2. La utilització de les denominacions d’origen i dels noms a què es refereix aquesta Llei és reservada exclusivament als productes que en tinguin dret d’ús.

   Article 7

   Àmbit de la protecció de la denominació d’origen

3. Les marques, els noms comercials o les raons socials que facin referència a noms geogràfics protegits per les denominacions d’origen únicament es poden emprar en vins o altres productes vitivinícoles que tinguin el dret a la denominació de què es tracti, sens perjudici del que estableix la normativa comunitària en relació amb les regles generals per a la designació dels vins i els mostos de raïm.

   Capítol III

   Consells reguladors

   Article 10

   Definició, estructura i funcionament

1. Els consells reguladors es constitueixen com a corporacions de dret públic a les quals s’atribueix la gestió de la denominació d’origen.

   Article 11

   Finalitats i funcions

1. Les finalitats dels consells reguladors són la representació, la defensa, la garantia i la promoció de la denominació d’origen.

2. Les funcions dels consells reguladors són:

   d ) Expedir els certificats d’origen, els precintes de garantia i el control dePage 211 lots, amb l’autorització de les etiquetes i les contraetiquetes dels vins emparats inclosa.

   e) Aprovar i controlar l’ús de les etiquetes utilitzables en els vins protegits, per mitjà dels serveis tècnics, exclusivament en els aspectes que afectin la denominació d’origen.

   h) Conèixer les presumptes infraccions dels expedients sancionadors relatius a llur denominació d’origen.

   Capítol IV

   Règim sancionador

   Article 19

   Funcions de la inspecció

1. Les funcions dels inspectors consisteixen a:

   c) Controlar el compliment de la normativa reguladora de la producció, l’elaboració, l’envelliment, la comercialització, l’etiquetatge i l’embalatge vitivinícoles.

   Article 21

   Infraccions lleus

1. Es consideren infraccions lleus:

   d) La manca d’alguna de les indicacions obligatòries a l’etiqueta o a la presentació dels productes, sens perjudici del que estableix l’article 22.1.e, o l’expressió d’aquestes en forma altra que la reglamentària.

   Article 22

   Infraccions greus

1. Es consideren infraccions greus:

   e) La manca d’etiqueta o retolació indeleble preceptives o la utilització d’envasos o embalatges que no compleixin els requisits exigits per les disposicions vigents.

   f) La utilització, en l’etiquetatge, la presentació o la publicitat dels productes, de denominacions, indicacions, qualificacions, expressions o signes que no corresponen al producte i indueixen dolosament a confusió.

   Capítol V

   L’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)

   Article 30

   Funcions de l’Institut Català de la Vinya i el Vi

   Són funcions de l’Institut Català de la Vinya i el Vi:

   g) Impulsar la promoció dels vins de qualitat emparats per una denominació d’origen o una indicació geogràfica, tant en el mercat interior com en els mercats internacionals.

   Disposicions addicionals

   Primera

   Els consells reguladors que hi ha en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei adopten la naturalesa que estableix l’article 10, i, en el termini d’un any, han d’adaptar el reglament de la denominació d’origen a les disposicions d’aquesta Llei. Un cop transcorregut aquest termini, el consell regulador de la denominació d’origen corresponent que no hi hagi adaptat el reglament queda automàticament extingit.

   Segona

   Els reglaments de les denominacions d’origen aprovats pels òrgans competents de la Generalitat han d’ésser ratificats per l’Administració general de l’Estat, en els termes que estableix la normativa aplicable a aquests efectes.

   Page 212

   Quarta

1. Els registres de vinyes i de cellers gestionats pel departament competent en matèria d’agricultura i pels consells reguladors de les denominacions d’origen integren un sistema de registre únic, informatitzat i actualitzat per a la consulta i la gestió de les diverses denominacions d’origen, les organitzacions professionals agràries i les cooperatives, en els termes que resultin de la normativa aplicable.

2. Per norma de caràcter reglamentari s’han d’adaptar les disposicions que regulen els registres de vinyes i de cellers, amb la finalitat d’unificar els mecanismes que garanteixin l’origen del raïm, i els processos de producció, elaboració, envelliment i etiquetatge.

   Disposicions transitòries

   Primera

   Els reglaments actuals de les denominacions d’origen mantenen la vigència mentre no se’n faci l’adaptació que estableix la disposició addicional primera.

   Disposicions finals

   Primera

   Queden derogats el Decret del 8 d’abril de 1980, pel qual es crea l’Institut Català de la Vinya i el Vi, i el Decret 221/1980, del 24 d’octubre, pel qual es modifica l’article 4.a del dit Decret del 8 d’abril de 1980, a fi d’adaptar-lo a l’estructura actual dels departaments de la Generalitat, i tota altra norma que s’oposi al contingut d’aquesta Llei.

   Ordre arp/283/2002, de 24 de juliol (dogc núm. 3691, de 2 d’agost), del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s’aprova la Indicació Geogràfica Protegida Patates de Prades i el seu Reglament, amb el caràcter transitori que estableix el Reglament cee 2081/1992.

   Annex

   Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Patates de Prades

   Capítol 1

   Àmbit de protecció

   Article 2

   2.1. La protecció atorgada s’estén al nom en català Patates de Prades així com al nom en castellà Patatas de Prades.

   2.2. La Indicació Geogràfica Protegida Patates de Prades no es podrà aplicar a cap altra classe de patates que les que protegeix aquest Reglament, ni es podran utilitzar termes, expressions, marques i signes, que per la seva similitud fonètica o gràfica amb aquesta, puguin induir a confusió amb la que és objecte de protecció, fins i tot en el cas d’anar precedits per les expressions com «tipus», «estil», «gust», «criat a», «elaborat a», «manipulat a», «fabricat a», o d’altres d’anàlogues.

   Ordre arp/323/2002, de 17 de setembre (dogc núm. 3731, de 2 d’octubre), del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s’apro-Page 213va la Denominació d’Origen Protegida Oli de la Terra Alta i el seu Reglament, amb el caràcter transitori que estableix el Reglament cee 2081/1992.

   Annex

   Reglament de la Denominació d’Origen Protegida Oli de la Terra Alta

   Capítol 1

   Àmbit de protecció

   Article 2

   2.1. La protecció atorgada s’estén al nom en català Oli de la Terra Alta així com al nom en castellà Aceite de Terra Alta.

   2.2. La Denominació d’Origen Protegida Oli de la Terra Alta no podrà aplicar-se a cap altra classe d’oli que el que protegeix aquest Reglament, ni es podran utilitzar termes, expressions, marques i signes que, per la seva similitud fonètica o gràfica amb aquesta, puguin induir a confusió amb la que és objecte de protecció, fins i tot en el cas d’anar precedits per les expressions com «tipus», «estil», «gust», «elaborat en», «manipulat en», «produït en», «amb almàssera en», o d’altres anàlogues.

Resolució ict/3085/2002, de 16 d’octubre (dogc núm. 3751, de 30 d’octubre), del Centre d’Innovació i Desenvolupament Industrial del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, per la qual s’obre la convocatòria d’ajuts a empreses familiars per a la realització de plans de successió (codi 121).

Annex 1

Bases per a la concessió d’ajuts a empreses familiars per a la realització de plans de successió.

—6 Documentació

A les sol.licituds s’hi ha d’adjuntar la documentació següent:

j) Declaració expressa de l’empresa conforme el local, sala o establiment del centre de treball compleix els requisits establerts als articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei de política lingüística.

—14 Incompliment

[...].

També serà causa de revocació l’incompliment del que estableixen els articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

Resolució ict/2993/2002, de 17 d’octubre (dogc núm. 3746, de 23 d’octubre), del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, per la qual s’aproven les bases per a l’atorgament d’ajuts a empreses turístiques per a l’obtenció de la «Marca de Calidad Turística» de l’icte o la certificació iso 9000 (codi 120).

Annex

Bases per a la concessió d’ajuts a empreses turístiques per a l’obtenció de la «Marca de Calidad Turística» de l’icte o la certificació iso 9000.

—5 Documentació

A les sol.licituds s’hi adjuntarà la següent documentació:

[...].

Declaració de l’empresa conforme l’establiment compleix els requisits establerts als articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei de política lingüística.

Page 234

Resolució clt/2210/2002, de 23 de juliol (dogc núm. 3691, de 2 d’agost), del Departament de Cultura, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Resolc:

—1 Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el primer quadrimestre de 2002, que figuren a l’annex de la present Resolució, els quals s’acompanyen de les definicions i d’equivalències en altres llengües.

—2 En virtut de l’article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març , i del Decret 36/1998, de 4 de febrer , els departaments de la Generalitat han d’emprar els termes de l’annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

Indiquem únicament els àmbits que comprèn aquest annex, sense transcriure els termes que inclou cadascun.

Annex

Antropologia

Biologia cel.lular. Genètica

Ciències de la Terra

Comunicació. Informació

Economia. Empresa

Informàtica. Internet

Matemàtiques. Lògica

Medi ambient

Medicina

Meteorologia

Transport

Vinificació. Enologia

Zoologia

En aquest àmbit s’ha publicat la disposició següent:

Resolució gri/3429/2002, de 15 de novembre (dogc núm. 3773, de 2 de desembre), del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual es dóna la conformitat al canvi de nom del municipi de Montagut, que passa a denominar-se Montagut i Oix.

—1 Donar la conformitat al canvi de nom del municipi de Montagut, que passa a denominar-se Montagut i Oix.

—2 Incorporar aquesta modificació al Registre d’entitats locals de Catalunya del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

—3 Notificar aquest canvi de nom aPage 235 l’Administració de l’Estat, als efectes del que preveu l’article 31.2 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril , municipal i de règim local de Catalunya.

Llei 14/2002, de 27 de juny (dogc núm. 3671, de 5 de juliol), de la Presidència de la Generalitat, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de Cambres.

Disposició final 1a

Capítol III

Funcions i accions instrumentals

Article 11

Funcions

1. Les cambres tenen les funcions següents:

   l) Fomentar la normalització lingüística en l’àmbit del comerç, la indústria i la navegació.

2. Tenen caràcter obligatori totes les funcions assenyalades a l’apartat 1, excepte les corresponents a les lletres k, p, t i u.

   Llei 18/2002, de 5 de juliol (dogc núm. 3679, de 17 de juliol), de la Presidència de la Generalitat, de cooperatives.

   Títol I

   De les societats cooperatives

   Capítol I

   Disposicions generals

   Article 3

   Denominació

1. La denominació de les cooperatives regides per aquesta Llei ha d’incloure necessàriament en tota la documentació que produeixin el terme «societat cooperativa catalana», o l’abreviatura corresponent (scoopc, o scc), i han d’indicar el règim de responsabilitat dels socis, que pot ésser limitada (sccl) o il.limitada (scc Il.ltda.). En tota la documentació d’aquestes cooperatives també s’han de fer constar les dades d’inscripció en el Registre de Cooperatives.

2. Les cooperatives amb secció de crèdit subjectes a la Llei que les regula han d’incloure l’expressió «i secció de crèdit» en la denominació social.

3. El mot «cooperativa», o tot altre mot en sentit semblant o que pugui donar lloc a confusions, no pot ésser emprat en la denominació, el títol o subtítol o el nom en cap rètol, marca, etiqueta, capçalera o anunci, ni en cap mena de document, per cap persona, societat, associació o entitat que no sigui una cooperativa.

4. Una societat cooperativa no pot adoptar cap denominació idèntica o similar a la d’una altra societat cooperativa preexistent ni incloure en la deno-Page 236minació cap referència que porti a confusió sobre la seva naturalesa jurídica.

   a) La denominació de la societat.

   Capítol VII

   Modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació

   Article 75

   Projecte de fusió

1. Els consells rectors de les societats cooperatives que participen en la fusió han de redactar un projecte de fusió que han de subscriure com a conveni previ.

2. El conveni de fusió ha d’incloure els elements següents:

   a) La denominació, la classe, l’àmbit i el domicili de les cooperatives que participen en la fusió i en la nova cooperativa, si escau, i també les dades identificadores de la inscripció d’aquestes cooperatives en el registre de cooperatives.

   Article 90

   Operacions finals

6. La denominació social de les cooperatives cancel.lades en el Registre General de Cooperatives caduca una vegada hagi transcorregut un any d’ençà de la data de cancel.lació dels assentaments de la societat.

   Llei 22/2002, de 12 de juliol (dogc núm. 3684, de 24 de juliol), de la Presidència de la Generalitat, de confraries de pescadors.

   Capítol I

   Naturalesa, funcions i àmbit territorial

   Article 3

   Estatuts

1. Els estatuts de les confraries de pescadors han de regular, com a mínim, els aspectes següents:

   a) La denominació.

   Resolució ict/2184/2002, de 19 de juliol (dogc núm. 3688, de 30 de juliol), del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, de convocatòria del procés selectiu per a l’accés a l’habilitació de guia de turisme de Catalunya.

   Annex 1

   Bases

   —2 Requisits generals de participació a la convocatòria

   2.2. Per ser admesos en el procés selectiu per a l’obtenció de l’habilitació com a guia de turisme de Catalunya cal complir els requisits següents:

   2.2.6. Tenir coneixements de llengua catalana i de llengua castellana, els quals s’acreditaran de la manera que especifica la base sisena de la convocatòria.

   —6 Proves d’habilitació

   D’acord amb el que estableix l’article 9 del Decret 5/1998, de 7 de gener , les provesPage 237 d’habilitació consistiran en els exercicis següents:

   c) Tercera prova:

   De caràcter obligatori i eliminatori.

   Tindrà accés a aquesta prova tot candidat que hagi estat declarat apte en la primera prova.

   Exercici oral sobre els temes continguts a l’apartat B de l’annex 2 d’aquesta Resolució, titulat «Art, història, tradicions, museus, monuments i conjunts històrics de Catalunya».

   L’exercici consistirà en una exposició per part del candidat d’un tema d’entre dos que el candidat extraurà de manera aleatòria del llistat de temes esmentat. L’examinador podrà demanar un comentari d’una imatge o d’un document sobre el tema.

   La durada orientativa d’aquesta prova serà de 15 minuts.

   d) Acreditació del coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya.

   Per tal d’acreditar un coneixement suficient de les dues llengües oficials a Catalunya, una part de la tercera prova haurà de ser en català i una altra part en castellà.

   El resultat serà d’apte o no apte. És imprescindible, en compliment de l’article 6, apartat d), del Decret 5/1998, ser considerat apte per tal de ser habilitat com a guia de turisme de Catalunya.

   La qualificació global d’aquesta tercera prova serà d’apte o no apte.

   Resolució jui/3337/2002, de 15 de novembre (dogc núm. 3766, de 21 de novembre), del Departament de Justícia i Interior, per la qual es convoca un curs per a l’obtenció del certificat d’aptitud de professor de formació viària.

   Cal assenyalar, en sentit negatiu, que, a l’inrevés de les dues convocatòries anteriors, no conté el requisit del nivell B de català.

   Llei 25/2002, de 25 de novembre (dogc núm. 3776, de 5 de desembre), del Departament de la Presidència, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents, i de segona modificació de la Llei 18/1996 .

   Capítol III

   Actuacions i prestacions

   Article 8

   Actuacions i prestacions

   Les ajudes per a la integració de les persones retornades que pateixin una situació de desprotecció per raons de caire socioeconòmic es recullen en el Pla d’ajuda al retorn, que consisteix en l’aplicació coordinada d’algunes o de totes les actuacions següents:

   h) La formació, per a garantir uns coneixements bàsics de la realitat sociolaboral de Catalunya, dels drets i deures i de la llengua, amb la finalitat de facilitar-ne la integració cultural i social.

   Pel que fa a modificacions en l’organigrama, esmentem la disposició següent:

   Page 238

   Decret 284/2002, de 12 de novembre (dogc núm. 3765, de 20 de novembre; correccions d’errades en el dogc núm. 3767, del 22, i en el dogc núm. 3814, de 4 de febrer), de la Presidència de la Generalitat, d’estructuració i de reestructuració parcial de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat.

   Títol 1

   Departament de Justícia i Interior

   Capítol 3

   Secretaria General

   Article 9

   Gabinet Tècnic

   9.1 El Gabinet Tècnic, amb rang orgànic de subdirecció general, té les funcions següents:

   f ) Planificar, coordinar i supervisar les actuacions en matèria de política lingüística del Departament.

   Article 15

   Servei de Difusió

   15.1. Al Servei de Difusió li corresponen les funcions següents:

   c) Coordinar i executar les actuacions en matèria de política lingüística del Departament.

   15.2. El Servei de Difusió s’estructura en:

   a) La Secció d’Informació i Difusió.

   b) La Secció de Suport Lingüístic.

   Article 17

   Secció de Suport Lingüístic

   La Secció de Suport Lingüístic té les funcions següents:

   a) Coordinar i executar els programes de normalització lingüística del Departament, tant pel que fa als seus òrgans centrals com als centres adscrits.

   b) Establir els criteris necessaris per a l’assoliment dels estàndards de qualitat lingüística en els diferents suports comunicatius del Departament.

   c) Vetllar per la correcta aplicació del Programa d’identificació visual de la Generalitat de Catalunya.

   d) Elaborar els formularis en suport paper o informàtic i documentar els processos associats.

   e) Gestionar l’edició i la distribució de les publicacions del Departament.

   f) Qualsevol altra funció que li encomani el seu superior jeràrquic.