La necessária revtsió del codi civil de Catalunya: el cas dels drets reals
| Autor | Pedro del Pozo Carrascosa |
| Páginas | 431-446 |
Page 431
La Llei 5/2006, de 10 de maig, va aprovar el Llibre V del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals.
Al meu entendre, aquest ha estat fins ara el moment culminant o el punt clau de la codificació del Dret Civil de Catalunya. En aquest sentit, recordem la Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera llei del CCCat. que va establir l’estructura del Codi, amb la seva divisió interna i el tipus de numeració, el que garantia una «arquitectura oberta» del CCCat. En aquesta estructura s’havien d’incorporar diferents llibres que, en bona part, s’havien de limitar a recollir i harmonitzar el Dret Civil vigent a Catalunya. Aquest és el cas del Dret de família (Llibre II) i del Dret de successions (Llibre IV); evidentment, s’han produït modificacions, però la feina, en bona part ja estava feta (el Codi de Família i el Codi de Successions, respectivament). Amb el Llibre V, en canvi, gran part de la feina s’havia de fer ex novo, i s’havia de fer, per primera vegada de manera sistemàtica a Catalunya, una regulació completa i harmònica del difícil entrellat dels drets reals.
El camí per a arribar al Llibre V no ha estat fàcil. En primer lloc, ha calgut modernitzar, refondre i harmonitzar el contingut de set lleis, que van des d’alguns articles de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, fins la Llei 19/2002, del 5 de juliol, de drets reals de garantia (LDRG). A més a més, no oblidem que estem parlant d’una part d’un codi civil, és a dir, d’un text que ha de ser harmònic, coherent i amb una rigorosa sistemàtica interna; en conseqüència, ha calgut regular, per primera vegada de manera completa a Catalunya, tota una sèrie de figures i institucions que són el suport i donen cohesió a l’entramat de normes que integren el Dret patrimonial, dins del Codi Civil de Catalunya. En aquest sentit, es regulen, per exemple, els mecanismes d’adquisició dels drets reals, on podem destacar el tractament
Page 432
acurat de figures com la tradició i la usucapió. S’ha fet també un tractament clar i útil de la possessió. Tot i que la possessió no és un dret, sinó un fet al que la llei atribueix conseqüències jurídiques (l’art. 521-1.1 CCCat. la descriu com «el poder de fet sobre una cosa o un dret»), es tracta d’una figura que està present en la major part de les situacions que plantegen en l’àmbit dels drets reals, el que fa que la seva regulació acurada sigui imprescindible en un bon codi civil.
L’esforç esmerçat en l’elaboració del Llibre V i la bondat del resultat han tingut un efecte addicional, com és el de fer augmentar exponencialment el que podriem descriure com «l’autoestima de Catalunya en l’àmbit del seu Dret Civil». En efecte, l’elaboració i l’aprovació del Llibre V han permès constatar que Catalunya tenia una veritable voluntat codificadora, i no merament recopiladora o compiladora; a més a més, van posar a prova la percepció que hom tenia —tant a Catalunya com a Espanya— de les competències de la Generalitat en matèria de Dret Civil.
Quina valoració podem fer del Llibre V? A Catalunya, tenim una bona regulació dels drets reals?
Globalment, la resposta és afirmativa, i el Llibre V és un bon text legal, però, no ens enganyem, és un text millorable. Com a país, hem de ser exigents amb nosaltres mateixos, hem de buscar l’excel·lència, i si el Dret Civil ha estat sempre un element clau de la identitat de Catalunya, ens cal un Codi Civil excel·lent, que ens posi definitivament en el mapa jurídic del món.
Faig aquesta valoració perquè en el Llibre V hi ha «llums i ombres».
D’entrada, com he dit abans, el Llibre V és, en línies generals, una bona llei. El legislador català hi ha esmerçat molts esforços i el resultat ha estat raonablement bo: una regulació moderna, acurada i útil dels drets reals.
Ara bé, en el Llibre V trobem també alguns errors, mancances, imprecisions i disfuncions que no poden ser justificats de cap manera, sobretot si tenim en compte que una part important dels mateixos eren evitables i no hi eren en el projecte original de Llibre V, de l’any 2003, sinó que s’hi han anat incorporant en revisions posteriors i durant la tramitació parlamentària.
En efecte, l’elaboració del Llibre V parteix del Projecte de 20031, que va elaborar, en una feina intensa durant 4 anys, la Secció de Dret Patrimonial,
Page 433
de l’Observatori de Dret Privat, dirigida pel Dr. Antoni Mirambell i Abancó, i de la qual vaig tenir l’honor de formar-ne part. El Projecte de 2003 preveia la incorporació de les lleis preexistents, moltes de les quals, com ara la Llei de drets reals de garantia de l’any 2002, ja s’havien redactat preveient la seva inclusió en el futur Llibre V del CCCat. que havia de ser el resultat d’un text refós, per a l’elaboració del qual ja s’autoritzava al Govern. En relació amb el Projecte de l’any 2003, cal tenir en compte els comentaris que en va fer la Secció de Dret Patrimonial, publicats amb el títol Treballs preparatoris del Llibre V del Codi Civil de Catalunya. «Els drets reals» (edició a cura de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, del Departament de Justícia i Interior, any 2003). Aquests comentaris donen indicacions molt valuoses del perquè de la regulació adoptada en cadascun dels articles del Llibre V, així com les concordances amb altres ordenaments jurídics. Cal tenir en compte, d’altra banda, que la naturalesa d’aquests comentaris és la d’un document de treball, i no pas la d’una obra doctrinal; tot i així, han estat posteriorment utilitzats amb freqüència per la doctrina com a suport de l’argumentació dels autors. És una llàstima que d’aquest text, senzill i útil, se n’hagi fet molt poca difusió, i és una llàstima, també, que aquesta iniciativa no hagi tingut continuïtat, en relació amb altres llibres del CCCat.
El Projecte de 2003 va iniciar la seva tramitació parlamentària, però va decaure en finalitzar la legislatura. Amb la nova legislatura, l’any 2004, l’esmentat Projecte va ser revisat per un nou grup de treball, que hi va introduir força modificacions; també se’n varen introduir moltes durant la tramitació parlamentària de la Llei 5/2006, de 10 de maig, que va aprovar el Llibre V. Alguns d’aquests canvis varen millorar el text del Projecte de 2003; d’altres, en canvi, no, el que ha fet, com he apuntat abans, que el el Llibre V trobem algunes mancances, errors i disfuncions que caldria corregir quan abans millor.
A continuació, farem unes breus reflexions al voltant d’alguns aspectes concrets del Llibre V, i on veurem exemples del que acabo de dir.
El Llibre V té molts aspectes positius; en una valoració global, podem dir que hem avançat molt en el camí cap a un bon Codi Civil. Tot seguit, em limitaré a fer una breu referència al alguns casos concrets.
Sens dubte, una de les novetats de més transcendència social del Llibre V ha estat la nova regulació de l’anomenada propietat horitzontal, el que ha fet que la Llei de Propietat Horitzontal estatal de l’any 1960 (aprovada, per cert, el mateix dia que la Compilació del Dret Civil de Catalunya, el 21 de juliol de 1960) hagi deixat de ser aplicable a Catalunya.
Entre les novetats que ha aportat el Llibre V té especial relevància, com destaca el mateix Preàmbul de la Llei 5/2006, la millora del funcionament de la junta de propietaris, detallat, clar i adaptat a les necessitats que l’experiència dels anys i l’evolució de la legislació feien imprescindibles, entre les
Page 434
quals destaca la limitació del principi d’unanimitat a casos molt puntuals. Cal destacar també la regulació de l’anomenada «propietat horitzontal complexa», adequada als conjunts immobiliaris amb diversos edificis però amb zones comunitàries, com són piscines o zones d’esbarjo, i la de la «propietat horitzontal per parcel·les», és a dir, les anomenades vulgarment urbanitzacions privades.
El Llibre V ha regulat per primera vegada algunes figures que fins ara, o bé tenien una regulació consuetudinària, o bé una mínima regulació embrionària en normes del dret estatal, moltes vegades de rang merament reglamentari. El millor exemple n’es la regulació del dret de vol (arts. 567-1 a 567-6 CCCat.), fins ara merament descrit en l’art. 16 el Reglament Hipotecari.
D’acord amb l’art. 567-1.1 CCCat. «el vol és el dret real sobre un edifici o un solar edificable que atribueix a algú la facultat de construir una o més plantes sobre l’immoble gravat i fer seva la propietat de les noves construccions»; el mateix precepte afegeix que la regulació del dret de vol també és aplicable al dret de subedificació. El dret de vol crea, per tant, una propietat separada entre la nova construcció i el seu suport, tant si aquest és un edifici preexistent com un solar edificable...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba