Jurisprudència ambiental de la Unió Europea
| Autor | Antonio Cardesa-Salzmann |
| Cargo | Investigador postdoctoral. CEDAT / Universitat Rovira i Virgili |
| Páginas | 25-46 |
Page 25
En el període comprès entre l’1 de juny i el 30 de novembre de 2011, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat sentència en deu assumptes relacionats amb el Dret ambiental. Entre elles, quatre van ser dictades en el marc de procediments incoats per la Comissió Europea sobre la base de l’article 258 TFUE, en relació amb l’incompliment de diverses directives en matèria de conservació dels hàbitats i de la flora i fauna, l’avaluació de l’impacte ambiental de determinats projectes, i el tractament d’aigües urbanes residuals.
D’altra banda, el Tribunal també ha dictat en aquest període sis sentències resolent peticions de decisió prejudicial sobre la interpretació de diferents disposicions de dret ambiental de la Unió Europea, en matèria d’accés del públic a la informació ia la justícia en matèria de medi ambient, en matèria d’avaluació estratègica de l’impacte mediambiental de determinats projectes, el control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses, el moviment transfronterer de residus, i la seguretat de la biotecnologia.
En el període comprès en aquesta crònica, el Tribunal de Justícia ha dictat sentència en el marc de tres recursos presentats per la Comissió Europea contra els Estats membres per l’incompliment de les obligacions que els incumbeixen sota el Dret de la Unió Europea en matèria de conservació de els hàbitats i de la flora i fauna.
Per mitjà de la seva sentència de 9 de juny de 2011, assumpte C-383/09, Comissió Europea c. República Francesa, el Tribunal de Justícia (Sala quarta) va estimar el recurs d’incompliment interposat per la Comissió per l’incompliment per part de l’Estat
Page 26
membre de les obligacions que li incumbeixen en virtut de l’article 12.1, d) de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant, Directiva hàbitats)1, en relació amb l’alarmant situació de conservació de l’espècie Cricetus cricetus (hàmster europeu) a la regió d’Alsàcia. De conformitat amb la referida disposició de la Directiva hàbitats, els Estats membres han d’adoptar les mesures necessàries per instaurar un sistema de protecció rigorosa en l’àrea de distribució natural propi de determinades espècies -entre les quals hi ha el hàmster europeu- que requereixen d’una protecció especial. Com a part d’aquest sistema de protecció rigorosa, la lletra d) d’aquesta disposició exigeix la prohibició del deteriorament o destrucció dels llocs de reproducció o de les zones de descans.
En la seva sentència, el Tribunal de Justícia procedeix a avaluar el resultat i l’eficàcia de les mesures adoptades per les autoritats competents de la República Francesa, en particular, les mesures agro-ambientals, com l’establiment de zones d’acció prioritària (ZAP), per a les quals s’establia una prohibició absoluta de tota nova urbanització, així com un percentatge de superfície destinat a cultius favorables a la reproducció i descans del hàmster europeu. No obstant això, malgrat l’establiment de tres d’aquestes zones a la regió d’Alsàcia, els objectius de percentatges de superfície de cultius favorables no s’havien assolit al venciment del termini indicat en el dictamen motivat de la Comissió Europea, constatant-al mateix temps un descens alarmant de la població del hàmster europeu, fins a nivells sensiblement per sota del llindar mínim de població viable per a l’espècie2. Així mateix, al marge de les ZAP, les autoritats franceses havien establert àrees de recolonització, en què els projectes de nova urbanització eren sotmesos a avaluació per tal de minimitzar el seu impacte sobre l’espècie del hàmster europeu. No obstant això, els projectes d’urbanització inferiors a una hectàrea quedaven exempts de tota formalitat en aquest sentit3. Sobre la base d’aquestes constatacions, que el Tribunal de Justícia considera provades, declara l’incompliment de l’article 12.1, d) de la Directiva hàbitats per part de la República Francesa, en no haver adoptat un programa de mesures que permetin una protecció rigorosa del hàmster europeu.
En la seva sentència de 22 de setembre de 2011, assumpte C-90/10, Comissió Europea c. Regne d’Espanya, el Tribunal de Justícia (Sala quarta) va estimar íntegrament el
Page 27
recurs d’incompliment presentat per la Comissió, en el que sembla Espanya -vençut el termini assenyalat en el dictamen motivat- incomplia diverses disposicions de la Directiva hàbitats. Segons es desprèn d’aquest dictamen, la Comissió considerava que Espanya incomplia, d’una banda, l’article 4.4 de la Directiva, en no haver establert les prioritats de conservació respecte de les zones especials de conservació (ZEC), corresponents als llocs d’interès comunitari (LIC) de la regió biogeogràfica macaronèsica identificats en la Decisió 2002/11/CE de la Comissió4. D’altra banda, la Comissió entenia que Espanya també incomplia les obligacions que li corresponien d’acord amb els apartats 1 i 2 de l’article 6 de la Directiva hàbitats, en la mesura que les diferents autoritats competents no havia adoptat ni aplicat mesures apropiades de conservació , ni un règim de protecció que evités el deteriorament dels hàbitats i la pertorbació significativa de les espècies en les ZEC corresponents als LIC abans esmentats.
En atenció a la distribució competencial entre l’Estat i la Comunitat Autònoma de Canàries en aquesta matèria, el Tribunal de Justícia examina les mesures adoptades per l’Administració General de l’Estat -competent per designar les ZEC en àrees marines quan no existeix continuïtat ecològica de l’ecosistema marí amb l’espai natural terrestre- i de la Comunitat Autònoma de Canàries, amb competència en tots els altres casos.
Pel que fa, en primer lloc, a les ZEC designades per l’Administració General de l’Estat, el Tribunal constata que l’Ordre Ministerial de 23 de desembre de 2009-en virtut de la qual es designen 25 ZEC-determina les prioritats de conservació a que es refereix l’article 4.4 de la Directiva. No obstant això, en la mesura en què aquesta Ordre és sensiblement posterior al termini fixat per la Comissió en el seu dictamen motivat de 26 de juny de 2009, declara fundat el recurs aquest punt5. D’altra banda, al marge de l’establiment de les corresponents zones, l’Administració General de l’Estat encara no havia fixat les mesures de conservació i de protecció apropiades en els termes dels apartats 1 i 2 de l’article 6 de la Directiva hàbitats. Segons reconeixia Espanya en les seves al·legacions, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí s’havia limitat a encomanar a una empresa pública (Tragsatec) l’elaboració dels plans i instruments de gestió d’aquestes ZEC. Per tant, el Tribunal de Justícia també va apreciar l’incompliment d’Espanya en aquest aspecte.
Page 28
En segon lloc, en relació amb les ZEC designades per la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les seves competències, el dictamen motivat de la Comissió distingia entre les ZEC designades que coincideixen amb espais inclosos a la Xarxa Canària d’Espais Protegits, i aquelles altres que no coincideixen amb espais inclosos en aquesta Xarxa Respecte del primer conjunt de ZEC -les coincidents amb zones incloses a la Xarxa Canària- el Tribunal de Justícia va considerar fundada l’al·legació de la Comissió, segons la qual les prioritats de conservació establertes per a aquesta Xarxa no coincideixen i no són conformes amb els criteris formulats per l’article 4.4 de la Directiva hàbitats. Quant al segon conjunt de ZEC, el Tribunal es limita a constatar que el Decret del Govern de Canàries, de 29 de desembre de 2009, és posterior al termini donat per la Comissió per a la seva adopció. Per tant, considera fundat el recurs també pel que fa a aquest aspecte.
Finalment, el Tribunal també estima el recurs pel que fa a l’incompliment dels apartats 1 i 2 de l’article 6 de la Directiva en les ZEC que coincideixen amb zones incloses a la Xarxa Canària. En particular, considera provat que en algunes d’aquestes zones encara no s’han adoptat les mesures de conservació necessàries que preveu l’article 6.16. Així mateix, constata que tot i les mesures en vigor per a la protecció de les zones incloses a la Xarxa Canària, un nombre important d’hàbitats i d’espècies presents en les ZEC en qüestió es troben en un estat de conservació dolent o inadequat, incomplint de aquesta manera l’article 6.27. Respecte de les ZEC que no coincideixen amb la Xarxa Canària, la manca d’adopció de les mesures que preveuen els articles 6.1 i 6.2 de la Directiva hàbitats abans del venciment del termini atorgat en el dictamen motivat condueixen el Tribunal a apreciar el recurs també sobre aquest particular.
Finalment, en la seva sentència de 24 de novembre de 2011, assumpte C-404/09, Comissió Europea c. Regne d’Espanya, el Tribunal de Justícia (Sala quarta) estima parcialment el recurs interposat per la Comissió, sobre la base de l’ex article 226 TCE, per l’incompliment de diverses directives ambientals en relació amb l’impacte de diverses explotacions mineres de carbó a cel obert al Bierzo (Castella i Lleó) sobre la conservació dels hàbitats, en particular, de l’ós bru (Ursus...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba