Jurisprudència ambiental a nivell internacional

AutorRosa M. Fernández Egea
CargoProfessora de Dret Internacional Públic. Universidad Autónoma de Madrid
Páginas9-15

Page 9

1. Tribunal Europeu de Drets Humans

Com és habitual en les cròniques sobre jurisprudència ambiental en l’àmbit internacional, el fòrum on s’han plantejat casos amb incidència ambiental és el del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)1. A pesar de constituir una d’una jurisdicció relativa a la salvaguarda dels drets fonamentals recollits en la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH), és cert que la salvaguarda del medi ambient pot trobar-se estretament unida al gaudi d’alguns drets fonamentals. Encara que també sovint la protecció del medi ambient pot constituir un límit al gaudi d’un dret fonamental. En els últims mesos trobem exemples d’una possibilitat i de l’altra, com veurem a continuació.

En relació amb la possibilitat de protegir el medi ambient al fil de la salvaguarda del gaudi d’un dret fonamental recollit en la CEDH, aquesta s’ha plantejat en casos en què s’al·legava la vulneració de l’article 8 CEDH. En aquest precepte es recull el respecte a la vida privada i familiar, que el TEDH en una jurisprudència consolidada ha interpretat de manera àmplia i garantista fins al punt d’acceptar la invocació d’aquest precepte quan pot constatar-se un vincle directe i immediat entre la situació de deteriorament ambiental i la vida privada o familiar de la part reclamant2.

Així, recentment el TEDH s’ha pronunciat sobre la vulneració de l’article 8 CEDH en supòsits de contaminació atmosfèrica i acústica derivades de la construcció i del funcionament d’una fàbrica de formigó (assumpte Apanasewicz c. Polònia, de 3 de maig de 2011), d’una autopista (assumpte Grimkovskaya c. Ucraïna, de 21 de juliol de 2011) o d’un escorxador (assumpte Orlikowscy c. Polònia de 4 d’octubre de 2011), totes en finques adjacents a les dels habitatges de les parts reclamants. En aquests casos, les parts afectades reclamaven que els seus respectius estats n’eren responsables pel fet de permetre aquestes activitats en perjudici de la seva salut i el seu descans, ja que els afectava la vida privada i familiar.

El TEDH es va referir a la jurisprudència anterior per afirmar que un cas de

Page 10

contaminació greu bé podia suposar la vulneració de l’article 8 CEDH, ja que és un impediment per al gaudi normal de la llar i de la vida familiar i privada. No obstant això, també va insistir que aquesta contaminació hauria de superar el nivell mínim per poder considerar-la greu, nivell al qual s’arribarà depenent de la intensitat i duració de la contaminació i dels efectes que tingui sobre la salut dels individus. D’altra banda, també cal ponderar els perjudicis causats amb l’interès general de la comunitat o els interessos de la part contrària. Segons el Tribunal, l’article 8 CEDH no es vulnera si la contaminació o els perjudicis ambientals o sobre la salut són "raonables".

Dels tres casos esmentats, només en l’assumpte Orlikowscy c. Polònia, el TEDH va negar que s’hagués vulnerat l’article 8 CEDH, ja que les parts no havien aportat les proves necessàries per acreditar que havien estat afectades greument per la contaminació de l’escorxador. En l’assumpte Grimkovkaya c. Ucraïna, el TEDH va afirmar la vulneració de l’article 8 CEDH per haver superat els nivells mínims de soroll i contaminació produïts pel constant trànsit rodat sense que les autoritats competents prenguessin les mesures adequades per mitigar aquests impactes negatius, però també perquè no es van respectar les obligacions d’accés a la informació i participació ciutadana en la presa de decisions de l’Administració en relació amb la construcció de l’autopista, en contravenció de les obligacions que recull la Convenció d’Aarhus. D’aquesta manera, el Tribunal va emfatitzar la importància de la participació ciutadana en la presa de decisions sobre activitats que poden afectar el medi ambient, ja que constitueixen la salvaguarda processal per assegurar els drets protegits per l’article 8 CEDH.

Pel que fa a la protecció del medi ambient com a límit del gaudi de drets recollits en la CEDH, és freqüent que es plantegi amb motiu del dret de propietat, previst en l’article 1 del Protocol 1 a la CEDH. Així, la protecció del medi ambient pot invocar-se per justificar la restricció a un dret, el de la propietat, que a més de no gaudir de protecció absoluta, el seu exercici ha de ponderar-se amb altres interessos generals.

En la crònica anterior vam comentar uns quants assumptes que qüestionaven l’actuació de Turquia respecte als terrenys de titularitat privada que van ser requalificats com a...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR