Jurisprudència ambiental a les Illes Balears
| Autor | José Manuel Gómez González |
| Cargo | Departament de Territori. Consell Insular de Mallorca. Consultor. Universitat Oberta de Catalunya |
| Páginas | 10-17 |
Page 10
Al mes de setembre, els mitjans de comunicació illencs es feien ressò de la sentència dictada el dia 14 del mateix mes -la Sentència número 628/2011- sobre la rebaixa substancial de les pretensions econòmiques inicials d’un promotor urbanístic. El cas procedeix d’una llicència atorgada el 1988 per a la construcció de dinou habitatges en les altures de la costa sud prop de la cala de Trebelúger, fet que va motivar el pagament de les taxes corresponents. Igualment va obtenir llicència d’obra per a l’aplanament i el tancament d’un camí que enllaça amb la carretera de San Cristóbal de Ferreries el 14 de març de 1988, i aquesta societat també va abonar les taxes corresponents.
La llicència havia estat atorgada en un sòl no urbanitzable, rústic comú àrea forestal, a l’empara de la legislació de sòl rústic. No obstant això, l’entrada en vigor de la Llei 1/1991, d’espais naturals, va declarar aquests terrenys com a àrea d’especial interès o zona ANEI, per la qual cosa, des d’aquest moment, aquests terrenys van passar a ser inedificables. Les circumstàncies del cas es veuen alterades en el moment que aquesta llicència va ser objecte d’impugnació, de manera que la Sala va resoldre aquest debat en la Sentència de 5 de març de 1991, que va estimar el recurs i va anul·lar les llicències. La promotora va interposar recurs de casació el Tribunal Suprem, que va casar la sentència en la Sentència de 23 de gener de 1996 i va confirmar la legalitat d’aquestes llicències. El problema és que el Parlament de les Illes Balears ja havia atès la necessitat de protegir aquesta àrea natural i va avortar qualsevol possibilitat d’edificació.
El projecte d’execució presentat per la part no va ser aprovat pel Consistori municipal, fet que va motivar l’incident d’execució de sentència, que finalment va ser resolt en la Interlocutòria de 12 de desembre de 2001, el qual manifestava que la declaració d’extinció de l’eficàcia de la llicència era un acte autònom i independent que havia de ser objecte d’impugnació autònoma, interlocutòria que va ser confirmada pel Tribunal Suprem per la Interlocutòria de 18 de maig de 2004. Aquesta desaprovació del projecte
Page 11
d’execució acordada per la Resolució de l’Ajuntament d’Es Migjorn Gran el 3 d’agost de 2000 va ser impugnada per la promotora, la qual cosa va motivar el Procediment 1001/2000, en què el Tribunal Superior de Justícia va dictar la Sentència núm. 227/2005, de 16 de març de 2005, i va confirmar la resolució municipal que acordava l’extinció de la llicència per efecte de la Llei 1/1991 d’espais naturals, i remetia a la disposició addicional sisena d’aquesta llei amb relació a la responsabilitat patrimonial que pogués derivar de l’acte legislatiu.
L’1 de febrer de 2008 la part actora va remetre per correu certificat a la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear la sol·licitud en demanda de reclamació patrimonial pel perjudici que la Llei 1/1991 d’espais naturals li va ocasionar, i xifrava aquests perjudicis en 27.342.218'72 euros, més els interessos corresponents. No obstant això, aquesta sol·licitud no va ser objecte de cap tramitació, per això es va entendre desestimada per silenci, i el 29 de gener de 2009 la part va presentar el corresponent recurs contenciós contra aquesta denegació presumpta. Aquest recurs és el que finalitza amb la resolució judicial que ara comentem.
El primer punt en discussió va ser la possibilitat de la prescripció de l’acció exercitada. La qüestió va estar sotmesa a litispendència a causa de successius recursos fins a la remissió de les actuacions al Tribunal Suprem, ja que tenia per preparat un recurs de cassació que finalment va ser no admès per l’Alt Tribunal. Òbviament, mentre va durar la situació de litispendència, els successius recursos han d’entendre’s com a actuacions que van interrompre la prescripció, ja que el contrari seria una vulneració del principi de seguretat jurídica, perquè si bé l’última...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba