Jurisprudència ambiental a la Comunitat Valenciana
| Autor | Marta Oller Rubert |
| Cargo | Professora contractada doctora de Dret Administratiu. Universitat Jaume I |
| Páginas | 8-13 |
Page 8
Al llarg de l’any 2011 els pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana relacionats amb el medi ambient han estat nombrosos i de gran varietat temàtica. Això pot tenir dues lectures: d’una banda, lamentablement que els danys al medi ambient s’han convertit en una constant; i de l’altra, amb caràcter positiu, el control més gran que els tribunals fan del mitjà natural, que n’afavoreix la protecció. De les sentències examinades passem a destacar les que ens semblen més rellevants.
En la Sentència del TSJ de la CV 300/2011, de 25 de març, l’objecte de discussió és l’aprovació de l’ordenança municipal reguladora dels requisits urbanístics per a la instal·lació i col·locació d’infraestructures radioelèctriques en un municipi que és recorreguda per part de FRANCE TELECOM ESPAÑA S. A. El Tribunal, estimant en part el recurs, anul·la l’article 6.1.c) de l’ordenança, que prohibeix la instal·lació d’infraestructures en espais sensibles, i fixa una distància mínima entre aquestes zones i qualsevol implantació d’estacions radioelèctriques. Així mateix, aborda la polèmica sobre si cal o no cal "llicencia d’activitat" als operadors de telefonia mòbil, i recull les dues postures mantingudes en la jurisprudència; d’una banda, els pronunciaments que entenen justificada aquesta exigència, cas de la Sentència del TSJCV 441/2003, de 17 de març, basant-se en el principi de precaució i en el que disposa l’article 2 del Decret 2414/1961, de 30 de desembre; de l’altra, les sentències, com la del TSJ de Navarra de 2 d’octubre de 2010, que, basant-se en el principi favor libertatis, aconsella no imposar restriccions, de manera que la Sala, en l’assumpte que ens ocupa, es decanta per aquesta segona opció. En relació amb les competències municipals, seguint la jurisprudència del TS, el TSJ entén que els municipis poden regular aquestes matèries basant-se en les que se li reconeixen en matèria d’urbanisme i medi ambient, però no per això ha d’excedirse a l’hora d’exercir-les. També amb aquesta temàtica, la Sentència del TSJCV 347/2011, de 7 d’abril, discuteix sobre la suspensió de les obres per a la instal·lació d’una estació base de telefonia mòbil a causa de la necessitat que la instal·lació
Page 9
d’antenes mòbils requereixi, per exigència de les ordenances municipals, llicència d’activitat. Qüestió que, havent-se tractat en nombroses sentències, com l’anterior, es considera contrària de dret i, per tant, la seva exigència nul·la, ja que aquesta és una qüestió de competència estatal.
El TSJ de la Comunitat Valenciana, en el Pronunciament 294/2011, de 22 de març, coneix del recurs interposat per una associació ecologista contra l’ordre de l’Administració valenciana autonòmica per mitjà de la qual es fa una convocatòria pública nova per al desenvolupament i execució del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d’instal·lar més estacions eòliques en algunes zones. En primer lloc, el TSJ es planteja si hi ha algun recurs indirecte contra el Pla Eòlic, ja que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba