La multa coercitiva com a mitjà d'execució forçosa en la Llei 18/2009 de Salut Pública
| Autor | Ángel del Río Monge |
| Cargo | Cap de la Secció de Programació. Agència de Salut Pública de Catalunya. Servei Regional Lleida |
| Páginas | 6-11 |
Page 6
Uns del privilegis de que disposa l’Administració en les seves relacions amb els administrats és el d’executorietat, mitjançat el qual l’acte administratiu pot produir tots els seus efectes inclús en contra de la voluntat dels afectats sense haver de recórrer al recolzament dels òrgans judicials, tal i com és obligatori en els actes entre subjectes privats. Aquesta executorietat podrà manifestarse de diferents formes depenent de les característiques pròpies de l’acte que es pretén executar i d’aquesta manera no serà necessari el recurs a aquest privilegi quan l’acte sigui executat de manera voluntària per l’administrat o quan sigui merament declaratiu i no comporti cap actuació material d’execució. Fóra d’aquests casos el privilegi d’executivitat dels actes administratius estén la seva màxima eficàcia en els casos en els quals s’imposa un deure positiu o negatiu el qual implicarà que en el cas que no sigui complert de manera voluntària per l’obligat, l’Administració podrà agredir-li mitjançant l’alteració en el "ius posesionis" dels seus béns o inclús utilitzar la violència sobre la seva llibertat personal, exonerant l’Administració d’acudir al jutge com hauria de fer un particular per tal de fer efectiva front un tercer les seves legítimes aspiracions.
En el nostre dret positiu el principi d’executorietat s’estableix amb caràcter general en els articles 56 i 94 de la llei 30/1992 de règim jurídic i procediment administratiu comú (LRJPAC).
La conseqüència d’aquest principi serà que en el cas que l’administrat no compleixi amb l’obligació imposada per una resolució, l’Administració podrà recórrer a alguns dels mitjans d’execució forçosa que contempla l’article 96 d’aquesta llei que són:
-
Constrenyiment sobre el patrimoni
-
Execució subsidiària
-
Multa coercitiva
-
Compulsió sobre les persones D’aquests quatre mecanismes d’execució forçosa la multa coercitiva consisteix en la imposició de multes reiterades en el temps fins doblegar la voluntat de l’obligat a complir el mandat administratiu.
El Tribunal Constitucional en la seva sentència de 14 de desembre de 1988 defineix la multa coercitiva com "una mesura de constrenyiment econòmic, adoptada previ oportú apercebiment, reiterada en lapses de temps i tendent a obtenir l’acomodació d’un comportament obstatiu del destinatari de l’acte al disposat en la resolució administrativa prèvia". És la mateixa sentència del TC la que fa la distinció conceptual entre la multa coercitiva i la multa-sanció. La multa coercitiva no té un veritable sentit sancionador, manca la finalitat repressiva o de càstig per la realització d’un il·lícit administratiu. La mesura de constrenyiment econòmic en què consisteix la multa coercitiva té una finalitat completament diferent: "obtenir l’acomodació d’un comportament obstatiu del destinatari de l’acte al disposat en la resolució administrativa prèvia" (STC 239/1988). La multa coercitiva no és una manifestació del ius puniendi de l’Administració, no s’inscriu en l’àmbit de la potestat sancionadora sinó en el de la seva autotutela executiva, el seu fonament és forçar la voluntat de qui no compleix de manera voluntària les seves obligacions.
Aquesta distinció entre multa-sanció i multa coercitiva és fonamental atès que al no ser pròpiament una sanció no són d’aplicació les garanties que per a
Page 7
l’exercici de la potestat sancionadora estableix els articles 24.2 i 25.1 de la Constitució. Això implica que multes coercitives i multes sancions són compatibles ja que no és d’aplicació el principi non bis in idem ni en la seva relació amb les sancions ni entre les diferents multes coercitives que es puguin imposar.
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha entès que l’incompliment que porta causa de la multa coercitiva ha de ser voluntari i conscient, i per tant ha de portar l’element de culpabilitat, tal com descriuen en els seus fonament jurídics les sentències de 9 de febrer de 1990 i de 10 de juliol de 1984 del TS en el sentit que aquesta forma d’execució forçosa en què consisteix la multa coercitiva només serà vàlida "si es comprova una actitud de rebel·lia i d’obstrucció a allò que s’ordena" (STS 10 de juliol de 1984)
Els articles 95 i 99.1 de la LRJPAC regulen aquesta figura de manera general i defineix els seus requisit bàsics.
Només es pot imposar una multa coercitiva quan ho autoritzin les lleis, i en la forma i en la quantia que aquestes determinin. La multa coercitiva imposa una obligació nova i diferent de l’acte que es pretén executar. Suposa una mesura restrictiva de drets de la que no es pot fer ús si no està prevista expressament en la llei. A més a més, és necessari que sigui una llei en sentit material.
Aquesta obligació legal no es recull als altres tipus d’execució forçosa ja que en aquests casos els mecanismes d’execució no afegeixen cap obligació nova ni transformen el contingut de l’acte que es pretén fer complir, tanmateix la multa coercitiva no és un mitjà pel qual es realitza directament l’obligació imposada com és el cas de l’execució subsidiària o el constrenyiment sobre les persones, sinó una nova obligació patrimonial que precisa una habilitació legal expressa.
La llei específica no només ha de deter-minar la forma i els supòsits específics que legitimen la utilització d’aquesta forma d’execució, sinó també la seva quantia, delimitant d’aquesta manera la mesura de restricció administrativa legítima. Atès que la quantia ha de ser proporcional a la gravetat de l’incompliment correspondrà a la llei determinar en funció d’aquesta gravetat, la quantia màxima a la que pot...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba