Il·lm. Sr. Francisco Segura Sancho, President de la Audiencia Provincial de Lleida
| Páginas | 4-9 |
Page 4
Va estudiar dret a Lleida, a l'Estudi General, des de l'any 1980 a 1985, aprovà les oposicions a Secretari Judicial l'any 1989 i el mateix any aprovà les de Fiscals i Jutges. Optà per la carrera judicial essent destinat als jutjats d'Arenys de Mar (Barcelona); ascendí a Magistrat desenvolupant la seva tasca als Jutjats de Mataró i venint a Lleida l'any 1993, essent titular del Jutjat de 1a Instància i Instrucció núm. 8 compaginant-lo amb el Jutjat de Menors durant els anys 1995 fins al 1999. Jutge Degà de 1999 al 2000, any en què va anar destinat com a Magistrat de l'Audiència Provincial de Lleida. L'any 2005 va ésser Professor de l'Escola Judicial, un període, segons ens diu, realment fantàstic, essent nomenat President de l'Audiència Provincial de Lleida el 10 de novembre de 2006. És Professor Associat de Dret Processal de la Facultat de Dret de Lleida des de l'any 1996. Ha participat en diverses activitats internacionals a Panamà, Bulgària i Mèxic.
-Des de que vostè va ésser nomenat President de l'Audiència Provincial de Lleida, han transcorregut quasibé dos anys. Quina valoració en faria?
Assumir la Presidència ha estat una tasca molt més complicada del que en un principi podia imaginar i això que ja en tenia la referència de l'anterior President i coneixia els esforços que ell hi havia dedicat amb el seu treball diari per aquesta Audiència Provincial. És una feina que de vegades no es veu, no és tangible, no té un resultat immediat però, finalment, amb dedicació i esforç, es pot arribar a aconseguir uns resultats visibles.
Què és el que s'ha aconseguit? En primer terme, continuar la presència de l'Audiència Provincial de Lleida a nivell de Catalunya, que ja havia iniciat l'anterior President, això comporta que cada dimarts hem d'estar a la Comissió permanent de la Sala de Govern del Tribunal Superior, i això ens permet tenir informació directa i coordinar tots aquells canvis o propostes que es tenen o que es poden fer. Per una altra banda, personalment estic molt satisfet d'haver aconseguit, no per mèrit meu sinó per una qüestió circumstancial, la creació d'un Jutjat de Violència domèstica, una plaça de magistrat en aquesta Audiència Provincial, el que s'hagi creat un reforç al Jutjat Contenciós Administratiu, en un moment que era molt difícil, i la petició, que jo crec que s'acollirà, de creació d'un nou Jutjat de 1a Instància pel proper any, proposta que ja s'ha fet i que si tot va bé es pot arribar a fer efectiva a finals de l'any 2009. Finalment, també es pot valorar molt positivament el nou projecte de l'edifici de l'Audiència Provincial tant pel que fa a les pròpies instal·lacions judicials com pel benefici que suposarà per la ciutat de Lleida.
Molts són els canvis que s'han endegat a l'Administració de Justícia, i que es preveuen dur a terme, per exemple l'oficina única. Com els valora?
És indiscutible que l'actual Oficina Judicial cal remodelar-la i modernitzar-la ja que és l'única estructura de l'administració pública que pràcticament no s'ha modificat des del segle XIX i no es correspon ni amb les actuals necessitats de l'Administració de Justícia ni amb les exigències de la societat del segle XXI. El nou model d'oficina judicial suposa la creació d'uns serveis comuns: el de tramitació, el d'execució i uns altres generals. La direcció d'aquests serveis comuns, és a dir, tota la tramitació processal, correspondrà exclusivament als secretaris judicials, alliberant d'aquesta manera als jutges dePage 5 qualsevol tasca aliena a l'activitat jurisdiccional.
Inicialment, aquest disseny, es podria considerar un bon model ja que racionalitza els escassos recursos dels que disposa l'Administració de Justícia però, d'una altra banda, considero que és molt difícil deslligar absolutament, tal i com es preveu en aquest projecte, la funció jurisdiccional de la tramitació processal hi trobo a faltar mecanismes ràpids, àgils i eficients que permetin resoldre els conflictes que es poden arribar a produir. Hi ha un risc a l'hora de construir tota una nova organització de manera fragmentària i sense preveure la manera de resoldre les eventuals disfuncions o fer-ho en base a un criticable voluntarisme. Crec que no hi ha cap altra organització administrativa que s'organitzi d'aquesta manera i el risc de posar-la en marxa en una administració com la de Justícia exigeix tenir molt clar que no ha d'haver cap possibilitat d'errada. Possiblement aquestes i unes altres qüestions han motivat que hores d'ara no s'hagi posat en marxa el nou model d'oficina judicial.
El nostre Codi Penal és relativament nou, de 1995, des de la seva aprovació s'han anat duen a terme nombroses reformes legislatives. Creu que és bo tantes reformes?
Pels que ja fa uns anys que vàrem estudiar a la Universitat el dret penal era una normativa que calia canviar però que no canviava. Ara, pel contrari, canvia massa i de vegades simplement perquè així ho reclama, segons ens diuen, l'opinió pública. D'aquesta manera últimament s'ha produït la redescoberta del dret penal i de la pena de presó en la seva màxima expressió i com a únic instrument per resoldre tots i cadascun del conflictes que pateix la nostra societat. Hem passat així d'una època on es buscaven alternatives a la pena de presó al moment actual en què la resposta més fàcil davant d'un delicte és la privació de llibertat. S'està imposant el que s'ha vingut a denominar "populisme punitiu" que no és més que l'ús del dret penal com a reacció immediata davant d'unes problemàtiques socials amb re-percussió mediàtica. El problema i la seva pretesa solució es trasllada exclusivament a l'àmbit judicial que ni disposa de mitjans ni pot donar sempre una resposta eficaç, la qual cosa genera primer insatisfacció per les expectatives generades i després contribueix al descrèdit dels Tribunals. Un dels exemples més recents ha estat l'última reforma del Codi Penal en delictes contra la seguretat del trànsit on no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba