Memòria de la minorització. Recensió de: Galindo, Mireia; de Rosselló, Carles; Bernat, Francesc. (2021). 'El castellà a la Catalunya contemporània: història d'una bilingüització'. Benicarló: Onada
Autor | Daniel Escribano Riera |
Páginas | 362-364 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #76
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
MEMÒRIA DE LA MINORITZACIÓ
RECENSIÓ DE
GALINDO, MIREIA; DE ROSSELLÓ, CARLES; BERNAT,
FRANCESC. (2021). EL CASTELLÀ A LA CATALUNYA
CONTEMPORÀNIA: HISTÒRIA D’UNA BILINGÜITZACIÓ.
BENICARLÓ: ONADA
Daniel Escribano Riera*
LANGUAGE MINORITISATION MEMORY
REVIEW OF
GALINDO, MIREIA; DE ROSSELLÓ, CARLES; BERNAT, FRANCESC. (2021). EL CASTELLÀ A LA CATALUNYA
CONTEMPORÀNIA: HISTÒRIA D’UNA BILINGÜITZACIÓ. BENICARLÓ: ONADA
∗ Daniel Escribano Riera, doctor en sociologia, traductor i tècnic de normalització lingüística al Centre de Normalització Lingüística
Citació recomanada: [Recensió de l’obra El castellà a la Catalunya
contemporània: història d’una bilingüitzacióRevista de Llengua i Dret,
Journal of Language and Law, 76
Daniel Escribano Riera
Memòria de la minorització. [Recensió de l’obra El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització...]
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 363
La recerca que és a la base d’aquest llibre constitueix un saludable exercici d’història oral, gens freqüent en
la història contemporània catalana: el procés de castellanització, a partir del testimoni de seixanta persones
autors ens fan memòria de la dinàmica dels processos de minorització i substitució lingüístiques, recordatori
especialment pertinent, per tal com importants obres de la història social de la llengua catalana s’han centrat
en el paper de les elits socials i econòmiques, mentre que «les classes populars» hi han estat «les grans
col·loquialització de la llengua dominant, l’erosió creixent de la llengua minoritzada com a codi diferenciat
excepcional per la «reacció pública i social contra aquest procés de subordinació, liderada pel catalanisme
politicocultural», el qual «ha aconseguit frenar o alentir la minorització citada, ha reintroduït la llengua en
nacional per a estendre la competència en l’idioma «nacional» dels ciutadans de llengües altres, el sistema
palesà tant en el caràcter no gratuït de l’educació, en la limitada durada de l’ensenyament obligatori i en el
etapes històriques anteriors al franquisme», el castellà era més ensenyat com a matèria i en «els usos escrits»
el català es mantingué a les escoles com a llengua d’ús, ans també alguns informants reporten que, àdhuc
Tot això, ensems amb l’escassa immigració procedent de fora del domini lingüístic català, fa conjecturar als
Daniel Escribano Riera
Memòria de la minorització. [Recensió de l’obra El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització...]
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 364
Nuevo Estado
en les interaccions intergrupals, ja sigui per manca de competència en aquesta llengua, ja sigui per resistència
és a partir d’aquest moment que podem afegir el terme norma
a dir, «la tria lingüística no marcada
La conclusió central de la recerca és clara i inapel·lable: «la bilingüització generalitzada dels habitants del
Balears i Pitiüses i la Franja, atesos tant llurs índexs més grans d’analfabetisme com la menor immigració
sociolingüístic, la qual encobreix el que no és més que la lògica dels processos de minorització lingüística
major part d’aquest espai polític, per ignorància o oportunisme, ha assumit aproblemàticament la imposició