Câmara Municipal de Miranda do Douro, Centro de Lingüística da Universidade de Lisboa, «Convençâo ortográfica da Língua Mirandesa»

AutorJordi Bañeres
Páginas324

Page 324

Convengáo ortográfica da língua mirandesa. Miranda do Douro; Cámara Municipal de Miranda do Douro; Centro de Lingüística da Universi-dade de Lisboa, 1999, 62 pág.

Amb tranquillitat, a l'estil portugués, el 17 de setembre de 1998, el Parlament de Lisboa va reconéixer el mirandés com a idioma oficial. El mirandés és un dialecte de l'asturia-nolleonés, pero no pas un secessio-nisme. Ho demostra que tota Astú-ries se'n va felicitar. Així, Les Noticies: Selmanariu Independiente ¿'Información Xeneral, de 27 de setembre 1998, remarcava a la portada «El parlamento portugués fai oficial la llingua asturiana na Tierra de Miranda: El mirandés, un dialecto astur-llionés que falen en Miranda unes quince mil persones, pasa a ser llingua oficial de la República portuguesa, asegurando los derechos llingüísticos».

El moviment a favor de la recuperado de la llengua és força recent: comenca en la década dels noranta. El 1995, surt la Proposta de convengáo ortográfica mirandesa. Ara, el llibre que ressenyem n'aporta la norma definitiva.

L'ortografia ha estat establerta per un equip d'especialistes, consti-tuít per set responsables d'ensenya-ment i difusió del mirandés; i per quatre lingüistes (tres pel Centro de Lingüística da Universidade de Lisboa, i una per la Universidade de Coimbra). Aquesta codificado me-reix ser remarcada per sis motius. Primer, és una convenció: la idea de diáleg apareix en el mateix títol. Se-

gona, els autors no surten esmentats en la portada ni en la coberta: l'im-portant és la llengua. Tercera, pro-bablement per primera vegada en la historia d'Europa, la normativitza-ció no és un afer estrictament de filólegs, ans hí participen, des del bell inici i en un pla d'absoluta igualtat, planificadors del corpus i de l'estatus. Quarta, hi colíaboren experts, en qualitat de tals, indepen-dentment de llur filiado etnicolin-güística: el que compta és la qualitat final. Cinquena, s'hi impliquen les universitats de mes renom de l'Es-tat: no és el fruit d'institucions que funcionen per cooptació. Sisena, hi col-laboren, colze a colze, gent dels grups etnicolingüístics fins ara, res-pectivament, dominat i dominador.

Tots aquests mérits extralingüís-tics tenen la seva projecció lingüística en els «principis generáis» que orienten la convenció, i que son ex-plicitats en la primera página del text: a) Reducció de la variado gráfica; b) Claredat; c) Continuítat de la tradició gráfica; d) Simplicitat i e) Flexibilitat.

Calmosa lucidesa. Virtuts cívi-ques. Alacritat {«promptitud volen-terosa a fer alguna cosa», DIEC). Un exemple per a la pau lingüística, ibérica, europea i planetaria.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR