La Llotja i el Talión

Páginas18-19

Page 18

Com ja vam dir a la nostra anterior crònica, publicada al nº 68 de la nostra revista (octubre-desembre 2010), el Teatre del Talión va acabar l’any 2010 amb el neguit de la preparació de la posada en escena de la nova obra de gran format prevista representar dins de les festes patronals col·legials de Sant Raimon de Penyafort, el dijous 27 de gener de 2011. Aquesta obra ha estat “D&D – delante y detrás”, segons versió adaptada pel cas per Jorge Mostacero sobre el text original de Michael Frayn.

Per tal de poder adaptar correctament l’escenografia a l’espai disponible per aquella representació estrella, es van fer les gestions pertinents amb la Comissió de Cultura del col·legi, i al final es va decidir que aquella seria al Teatre de la Llotja. Es va anar a visitar aquest espai a fi de poder-lo dimensionar i, la veritat, mai el Talión havia actuat en un escenari tan gran, i tenint davant un pati de butaques tan majestuós i enorme. El repte era important, però es va assumir amb decisió i il·lusió. Nogensmenys, situar l’escena en aquell gran espai, i ambientar-se en aquell lloc, no va ser tasca fàcil.

L’acció de “D&D” està ambientada a l’interior d’una casa senyorial del segle XVI, ubicada als voltants de Londres, propietat del matrimoni Churchill (Philip i Katherine), els quals fan llargues estades a Suïssa i, mentre, lloguen aquell immoble a tercers a través de la immobiliària “Squire, Squire, Hackman i Dudley”, quin executiu és en George. L’ama de claus de la mansió és la senyora Clacket, i aquella té dues plantes, baixa i alta, desenvolupant-se l’acció esmentada a la gran sala d’estar de la planta baixa, la qual destaca per tenir moltes portes d’accés que condueixen, una a la planta superior; una altra és la porta principal que ens porta al jardí, i al costat seu una altra correspon al bany d’invitats; una tercera dóna accés a un elegant estudi; una quarta, a l’esquerra, permet accedir a la zona de serveis; dues més són les del dormitori principal, i d’un armari encastat al seu costat. Al centre de la façana principal hi ha un gran finestral que dóna al jardí. L’obra, que té tres actes, de fet, són dues obres. Una passa “davant”, és a dir, on s’està assajant i representant un vodevil titulat “Ya no sé donde tengo la sardina”, sense gaire encert, per cert. L’altra passa “darrere”, que és on es produeixen les situacions caòtiques que viuen els actors a l’altra banda de l’escenari durant la representació del vodevil. Hi ha de tot...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR