El llibre VI del codi civil de Catalunya
| Autor | Miquel Martín Casals |
| Páginas | 491-509 |
Page 491
La Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera llei del Codi Civil de Catalunya, va voler establir una mena de «full de ruta» per a l’elaboració del Codi Civil de Catalunya que es podia cobrir en diverses etapes i per fer-ho possible establia un disseny tecnicolegislatiu que permetés començar el Codi per qualsevol dels seus llibres, títols o capítols («codi obert»). Certament, la metodologia podia comportar desajustaments, però era l’única que permetia tenir un Codi Civil des del primer dia sense haver d’esperar l’aprovació de tots els seus llibres. D’altra banda, la Secció d’Harmonització de la Comissió de Codificació catalana era ben conscient que un cop estiguessin aprovats tots els llibres caldria dur a terme una tasca d’ajustament per polir possibles contradiccions o emplenar possibles buits mitjançant el que podia ser una gran refosa o «llei final» del mateix Codi Civil.
L’art. 3 de la Primera llei del Codi Civil de Catalunya establia que tindria sis llibres, els quals s’enumeren aquí pel que finalment ha estat el seu ordre cronològic d’aprovació:
-
Llibre primer, relatiu a les disposicions generals, que inclou les disposicions preliminars i la regulació de la prescripció i de la caducitat. Fou aprovat per la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera Llei del Codi Civil de Catalunya.
-
Llibre cinquè, relatiu als drets reals, que inclou la regulació d’aquesta matèria aprovada pel Parlament. Fou aprovat per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals.
-
Llibre tercer, relatiu a la persona jurídica, que inclou la regulació de les associacions i de les fundacions. Fou aprovat per la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
Page 492
-
Llibre quart, relatiu a les successions, que inclou la regulació de les matèries contingudes en el Codi de successions per causa de mort i en les altres lleis especials d’aquest àmbit. Fou aprovat per la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del Llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions.
-
Llibre segon, relatiu a la persona i la família, que inclou la regulació de la persona física, les matèries actualment compreses en el Codi de família i les lleis especials d’aquest àmbit. Fou aprovat per la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.
Per tal de completar el Codi queda el Llibre VI, «relatiu a les obligacions i els contractes, que inclou la regulació d’aquestes matèries, comprenent-hi els contractes especials i la contractació que afecta els consumidors» [cf. art. 3.f) Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera llei del Codi Civil de Catalunya].
Quan l’any 2004, el Decret 266/2004, de 27 d’abril, de regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya va reestructurar la seva organització va mantenir el Ple de la Comissió de Codificació i en va crear la Comissió Permanent. Pel que fa al Ple, l’art. 9 del Decret 266/2004, de 27 d’abril, establia que entre altres funcions té les d’informar sobre la necessitat de reformes legislatives, per tal d’adequar la legislació catalana a la realitat actual, establir les bases a les quals s’ha d’ajustar aquesta nova regulació i informar sobre la conveniència de regular noves institucions.
Fent ús d’aquestes funcions, en data 11 de febrer de 2009, el Ple de la Comissió de Codificació de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya va aprovar l’índex del Llibre VI que consta en l’annex d’aquest document.
El document que acompanyava la proposta d’annex sobre l’estructura del Llibre VI que va aprovar el Ple de la Comissió de Codificació indicava que legislar en matèria d’obligacions i contractes té ara més sentit que mai, perquè ni la pretesa europeïtzació del dret dels contractes ni la per ara llunyana utopia d’un Codi Civil europeu1 havien impedit que legisladors com ara l’alemany haguessin dut a terme una tasca important de reforma del dret d’obligacions i contractes, i que també l’estiguessin duent a terme legisladors com ara l’austríac o el francès. Tampoc que ho estigués fent, sense publicitat, l’espanyola Comisión General de Codificación, en un procés que després va donar lloc a l’anomenada Propuesta de modernización del Código civil en materia de obligaciones y contratos2. Hom feia esment del fet que l’antiga Secció de Dret Patrimonial ja havia elaborat un text articulat i comentat, tancat el 23 d’abril de 2004, amb el títol de Treballs preparatoris del Llibre sisè del Codi Civil de Catalunya. Hom qualificava el text de «molt meritori, però molt desigual», a causa, fonamentalment, del fet que la sobtada desaparició de la Secció havia impedit acabar la feina, i hom destacava que estava centrat en els contractes en particular i que dedicava només set articles a les regles relatives als negocis aliens, el pagament de l’indegut, l’enriquiment injustificat
Page 493
i la responsabilitat extracontractual. Hom proposava al Ple de la Comissió de Codificació tenir en compte aquests treballs, però també que això no hauria de ser obstacle per replantejar algunes opcions i introduir-ne d’altres. Així, per exemple:
a) Hom manifestava la possibilitat que en una Primera Llei del Llibre VI, com va fer la Primera Llei del Codi Civil per a tot el Codi, es marqués l’estructura que hauria de tenir aquest llibre. Aquest Primera Llei del Llibre VI podria contenir, a més, matèria substantiva, com ara la regulació d’alguna o algunes figures contractuals i la resta de matèries d’obligacions i contractes continguda en la Compilació per tal de derogar-la. Hom va valorar els avantatges i inconvenients d’una llei que explicités tot el contingut del Llibre VI, però el Ple no es va pronunciar ni a favor ni en contra.
b) Hom destacava que en els treballs preparatoris s’agrupaven les fonts de les obligacions no contractuals en un capítol previ de «fonts de les obligacions» dins d’un Títol genèric sobre l’obligació, a l’estil del Quebec. Hom considerava que tal vegada podria ésser una opció millor dedicar un títol als contractes en especial, un altre a la responsabilitat extracontractual i agrupar la gestió de negocis aliens i l’enriquiment injustificat, els quals tenen un tractament més breu, en un sol títol final referit a les «altres fonts de les obligacions». Amb l’aprovació de l’annex aquesta estructura quedava aprovada, si bé amb el benentès que el títol I, dins l’epígraf de «Disposicions generals», havia de permetre regular la part general de les obligacions en una fase final de refosa i ajustament de tot el llibre, el qual no es preveia tramitar en tota la seva integritat, com en el cas dels llibres anteriors, sinó per parts. És a dir, hom preveia fer amb els títols del Llibre VI un procediment de tramitació i aprovació esglaonat semblant al que s’havia fet anteriorment amb els diver-sos llibres del Codi.
c) Hom proposava també incloure en el Codi els contractes «fugitius» i les matèries pròpies del Llibre VI que per raons de pressa van passar a formar part de lleis especials quan ja s’havia fet l’opció pel Codi obert. Es tractava d’incloure-hi la Llei 2/2005, de 4 d’abril, de contractes d’integració; la Llei 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu; la Llei 6/2000, de 19 de juny, de pensions periòdiques; la Llei 23/2001, de 31 de desembre, de cessió de finca o d’edificabilitat a canvi de construcció futura; el Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges, però només pel que fa als aspectes civil dels viatges combinats, etc.
d) Hom destacava que, per imperatiu de la Primera Llei [cf. art. 3.f)], el Llibre VI havia de contenir la regulació civil del Dret del consum que correspongués. S’indicava que, a diferència del Dret italià i del francès, que tenen codis de consum separats del Codi Civil, hi ha altres models, com ara l’alemany, que defineixen el concepte de consumidor en el Codi Civil (cf. § 13 BGB) i integren la regulació de la contractació de consumidors dins d’aquest cos legislatiu. La Primera Llei havia optat clarament per aquest segon model, i també ho va fer molt després la Propuesta de modernización del Código civil en materia de obligaciones y contratos3 espanyola. S’indicava que calia tenir present que ambdós models són incompatibles, que no podia haver-hi un al-
Page 494
tre «Codi del consum» que regulés matèries civils amb relació als consumidors, i que la integració del dret del consum en el Codi Civil contribuïa a fer que el Codi recuperés la centralitat que històricament li ha correspost en la contractació privada.
e) Hom manifestava que els treballs preparatoris de l’any 2004 no havien pogut tenir en compte la riquesa de materials que aporta avui el que ha esdevingut l’anomenat «Marc comú de referència» (DCFR, 2009),4 ni altres treballs publicats des d’aleshores, com ara els Principis de dret europeu de la responsabilitat civil5 o treballs recents de caire nacional, com ara la proposta de reforma austríaca del Dret d’obligacions6, o els materials francesos de diversos projectes en matèria d’obligacions i contractes7. Calia, doncs, tenir en compte aquests referents.
f) En el document no s’entrava en detall en l’anàlisi de les competències legislatives en matèria civil en general ni, en concret, en la cabalística...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba