Llengua estàndard i dialectes del català: aprendre dels altres. Recensió de: Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria-Pilar (eds.). (2020). 'Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc'. Barcelona: Universitat de Barcelona, Col·lecció Lingüística Catalana, 19
Autor | Miquel Nicolás Amorós |
Páginas | 365-367 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #76
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
LLENGUA ESTÀNDARD I DIALECTES DEL CATALÀ:
APRENDRE DELS ALTRES
RECENSIÓ DE
BOIX-FUSTER, EMILI; PEREA, MARIA-PILAR (EDS.) (2020).
LLENGUA I DIALECTES: ESPERANCES PER AL CATALÀ,
EL GALLEC I EL BASC. BARCELONA: UNIVERSITAT DE
BARCELONA, COL·LECCIÓ LINGÜÍSTICA CATALANA, 19
Miquel Nicolás Amorós*
Paraules clau
corpus.
STANDARD LANGUAGE AND CATALAN DIALECTS: LEARNING FROM OTHERS
REVIEW OF
BOIX-FUSTER, EMILI; PEREA, MARIA-PILAR (EDS.) (2020). LLENGUA I DIALECTES: ESPERANCES PER AL
CATALÀ, EL GALLEC I EL BASC. BARCELONA: UNIVERSITAT DE BARCELONA, COL·LECCIÓ LINGÜÍSTICA
CATALANA, 19
Keywords: standard language and dialects; standardization of Catalan; Catalan dialects; language planning of the
corpus.
* Miquel Nicolás Amorós, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. nicolas@uv.es
orcid.org/0000-0002-4454-4144
Citació recomanada: Nicolás Amorós, Miquel. (2021). Llengua estàndard i dialectes del català: aprendre dels altres. [Recensió
de l’obra Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc, d’ Emili Boix-Fuster i Maria-Pilar Perea (eds.)]. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 76, 365-367. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3746
Miquel Nicolás Amorós
Llengua estàndard i dialectes del català: aprendre dels altres. [Recensió de l’obra Llengua i dialectes: esperances...]
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 366
Els editors i prologuistes d’aquest llibre, Emili Boix-Fuster i Maria-Pilar Perea, professors de la Universitat
dixit
les mateixes raons que estan provocant el daltabaix climàtic, l’alteració dels ecosistemes o la reducció de
de la Universitat de Barcelona, i completats amb aportacions ulteriors. En aquell encontre s’abordaren dues
suscita la dialèctica diversitat/unitat, que els prologuistes relacionen, seguint Kathryn Woolard, entre altres
la segona la projecta al terreny de la funcionalitat comunicativa, al cosmopolitisme i l’economia d’escala.
Ambdós vessants resulten imprescindibles per a la supervivència del català. El problema rau a trobar-hi un punt
actives de promoció de la llengua, en les pràctiques culturals i la literatura o en la recerca i l’articulació
modernització, varietats dialectals i estàndard supraregional.
llengua en diferents plans: europeu, estatal, local i micro o interpersonal, tot ponderant les constriccions de
contrapunt dels principis ètics, indefugibles a l’hora de bastir, des d’una perspectiva catalana, una mirada
en retroalimenta la demanda.
llengua estàndard, menys cohesionada del que de vegades es diu, i les varietats dialectals del català, amb
graus diversos de vitalitat, cultiu i consciència. El professor Joan Costa-Carreras, de la Universitat Pompeu
Miquel Nicolás Amorós
Llengua estàndard i dialectes del català: aprendre dels altres. [Recensió de l’obra Llengua i dialectes: esperances...]
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 367
ja referida que el model de llengua ordinària ha de conjuminar les estructures morfosintàctiques normatives
Coseriu, Auer, Chambers i Trudgill, entre d’altres, autors que han estudiat la no sempre fàcil coexistència
entre un registre funcional estàndard, unes varietats endoglòssiques internes, els dialectes territorials i, sovint,
una varietat exoglòssica potent, un adstrat o llengua forana, situació que provoca notables interferències,
a més de conduir a la minorització de les varietats febles. Amb aquest bagatge teòric, la professora Perea
replanteja la delimitació dels conceptes nuclears llengua, dialecte i estàndard i revisa les principals propostes
varietats: l’occidental i l’oriental. Constata que la relació entre els dialectes i l’estàndard no ha estat de
coses, cal que ens dotem d’una visió més versàtil i porosa de la variació dialectal. Això implica superar la
partió occidental/oriental i reconèixer l’existència de mitja dotzena d’espais lectals, dotats d’un dinamisme
Els dos darrers estudis centren la discussió en els àmbits del gallec-portuguès i l’èuscar. La intervenció de
Longa segueix els plantejaments de John E. Joseph, assumits a casa nostra per Josep Nadal i altres, segons
com claredat, correcció, harmonia i genuïnitat (o puresa) a l’hora d’atorgar segells de qualitat verbal.
euskera batua
examina les investigacions que s’han fet sobre el tema, amb l’objectiu de correlacionar les variables d’edat
i grau d’acceptació d’estàndard i dialectes. Conclouen que les investigacions sobre el basc estan encara en
una fase ben incipient. Tot i això, s’hi observa una acusada tendència a la diferenciació intergeneracional de
tipus diglòssic i diaglòssic. Els parlants de mitjana edat i els joves usen l’estàndard en tots els contextos i en
Fet i fet, aquest recull representa un aportació valuosa i suggestiva sobre l’encaix de l’estàndard entre els