Comissió de Llengua Catalana

Páginas30-30

Page 30

Cabal, cabdal, caudal

Hi ha paraules que tenen la curiosa qualitat de fer-nos dubtar una i altra vegada, especialment quan les hem d’escriure. Les paraules cabal, cabdal i caudal, en són un bon exemple. Cosa que es pot constatar repetidament.

Com tantes vegades en les llengües romàniques, hem de tornar enrera fins al llatí i al baix llatí.

Cabal, del llatí capitalis. En català aquest substantiu té tres sentits: els béns, els diners; la quantitat de fiuid que passa per la secció d’un conducte en un cert temps; i l’expressió ‘fer cabal’, fer cas. En el llenguatge jurídic en tenim exemples clars, ja sigui com a substantiu o en els verbs i adjectius derivats: el cabal hereditari, la caixa de cabals, acabalar, persones acabalades, rescabalar-se d’una pèrdua, etc. En la llengua general trobem altres derivats com ‘cabalós’.

Cabdal, del llatí capitalis, també. Però en aquest cas és un adjectiu i significa ‘molt gran, principal, que afecta el cap o la vida, vital, mortal’ , segons podem llegir en el volum segon del Diccionari Etimològic de Joan Coromines.

Per descomptat, aquest adjectiu és una paraula pròpia de la llengua general que no defineix cap concepte jurídic, però que constitueix un bagatge, un cabal, propi d’un llenguatge...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR