LLEI 23/1991, de 29 de novembre, de comerç interior. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1546, pàg. 460, de 24.1.1992).

SecciónConcursos i Anuncis
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia, promulgo la següent

LLEI

Exposició de motius

La Generalitat de Catalunya, de conformitat amb l'article 12.1.5) de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, té competència exclusiva en matèria de comerç interior i defensa dels consumidors i dels usuaris. Aquesta competència, ha d'exercir-la d'acord amb les bases d'ordenació de l'activitat econòmica de l'Estat en els termes de la denominada "constitució econòmica". A més, els poders públics autonòmics tenen l'obligació de garantir la defensa dels consumidors i dels usuaris tot protegint-ne, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics, segons l'article 51.1 de la Constitució Espanyola. En el marc d'aquest mandat constitucional, el mateix precepte esmentat estableix que "la Llei regularà el comerç interior i el règim d'autorització de productes comercials". La Generalitat, en relació amb les matèries de comerç interior i de defensa dels consumidors i dels usuaris disposa de potestats legislatives i reglamentàries, com també de la funció executiva, inclosa la inspecció.

Fins ara, el Parlament de Catalunya ha aprovat diferents lleis sectorials de naturalesa bifront, l'objectiu de les quals és, d'una banda, l'ordenació del comerç i la disciplina del mercat i, d'altra banda, la protecció dels consumidors i dels usuaris: Llei 1/1983, del 18 de febrer, de Regulació Administrativa de Determinades Estructures Comercials i Vendes Especials. Llei 3/1987, del 9 de març, d'Equipaments Comercials, i Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la Disciplina del Mercat i de Defensa dels Consumidors i dels Usuaris.

La present Llei té com a objecte la regulació, des del punt de vista administratiu, d'aspectes bàsics del comerç interior, amb la finalitat d'ordenar les regles de joc per a l'exercici de l'activitat comercial en l'àmbit de Catalunya. Aquesta Llei ve a complementar d'alguna manera l'ordenació jurídica sectorial a què hem fet referència anteriorment. Convé destacar a aquest respecte que també es tracta d'una disposició ambivalent ja que, pels seus objectius i per les matèries que ordena, constituirà, a més, un instrument eficaç per a la protecció dels consumidors.

Al capítol I, la Llei, a més de fixar els seus objectius, defineix l'activitat comercial en els seus àmbits majorista i detallista i, respectant les disposicions legals corresponents sobre la simultaneïtat d'aquestes activitats, imposa la separació física del seu exercici quan es porta a terme en unitat de local, amb finalitat de clarificar els àmbits respectius i evitar possibles enganys als consumidors.

En el capítol II, la Llei es refereix al règim de l'activitat comercial i estableix els requisits que han de complir aquells qui pretenguin exercir-la, sens perjudici de l'obligació de complir totes les indicacions que siguin exigibles en funció de l'aplicabilitat d'altres disposicions legals o reglamentàries de naturalesa específica o sectorial.

En l'article 4, es crea el registre públic dels comerciants, on s'han d'inscriure totes aquelles persones físiques o jurídiques que pretenguin exercir l'activitat. La inscripció en el registre és una obligació general, exigida a qualsevol comerciant que posi a disposició del mercat béns, productes i determinats serveis al públic que constitueixen un acte de comerç.

La creació del registre no obeeix a impulsos de fútil intervenció en el sector, sinó a l'oportunitat de disposar d'un instrument necessari per a un coneixement millor de les estructures comercials a Catalunya, amb la finalitat d'operar sobre la seva actualització, sempre que sigui necessari, i per protegir els consumidors i usuaris mitjançant l'exercici de les potestats administratives reconegudes en les lleis.

El Govern ha d'establir, per reglament, els requisits d'inscripció. Convé destacar en aquest punt la previsió que la Llei fa per a una major qualificació dels protagonistes del sector, cosa que no implica únicament la possibilitat d'establir requisits per a l'exercici d'aquelles activitats que requereixen -en nom de l'interès general- una formació o experiència adequades, sinó el compromís de la mateixa Administració de promoure, per la via de la formació de comerciants i treballadors del sector, la igualtat d'oportunitats.

En l'article dedicat a horaris comercials, la Llei declara, en principi, la llibertat dels comerciants per a establir els horaris de venda al públic de mercaderies, sens perjudici del nombre màxim d'hores setmanals i del règim dels dies festius. Així mateix, es preveu la possibilitat d'una major flexibilitat en funció de les necessitats dels consumidors i dels interessos generals, qüestions bàsiques per a aconseguir les solucions que requereixin diverses necessitats dels grups socials integrats per comerciants i consumidors.

En el mateix capítol II, es regula, finalment, la informació sobre els preus, com a resposta a una exigència bàsica de respecte als drets i els interessos dels consumidors, que afavoreix, així mateix, l'ordenada concurrència en el mercat.

El desplegament reglamentari donarà lloc, quan s'escaigui, a l'establiment de normes singulars i procediments d'informació específics en funció dels tipus i les categories de productes, de conformitat amb les previsions que estableix la normativa ad hoc de la Comunitat Econòmica Europea a la qual, d'entrada, s'adapta el capítol comentat.

El capítol III regula una sèrie de modalitats de venda o pràctiques comercials, començant per la venda ambulant-itinerant, que no va ésser regulada en la Llei 1/1983, del 18 de febrer, la qual, malgrat que regulava la venda no sedentària, únicament es referia a aquella que es practica in situ, de manera que quedava fora del seu àmbit i per tant de possibilitat per al seu exercici, la venda ambulant-itinerant que es porta a terme amb la mobilitat que requereixi l'atenció dels sectors de la població que habiten en zones infradotades comercialment i que permet atendre les necessitats dels consumidors en el lloc en què es troben. En aquest mateix capítol, es regulen les vendes a distància, automàtica, en cadena i a preu rebaixat. Pel que fa a aquesta pràctica comercial, la Llei incorpora els preceptes de la venda en rebaixa regulada per la Llei 1/1983, del 18 de febrer, i deroga el capítol V de la Llei esmentada. Mitjançant aquesta absorció de fet, es dóna una major entitat i coherència a la regulació de la venda a preus rebaixats. En el mateix capítol, s'introdueix el període de reflexió en la regulació de la venda a domicili i es fan algunes previsions per tal d'evitar enganys o frustracions dels consumidors en ocasió de l'anunci de l'adjudicació de premis i regals per les empreses que utilitzen aquest mitjà de promoció comercial.

Finalment, en el capítol V, la Llei tipifica les infraccions, estableix les sancions i les quantifica en funció de llur importància, dins dels mateixos límits establerts en la Llei 1/1990, del 8 de gener, de Disciplina del Mercat i de Defensa dels Consumidors i dels Usuaris. Així mateix, s'harmonitzen les quanties de les multes establertes per la Llei 1/1983, del 18 de febrer, amb les d'aquesta Llei, a fi que les infraccions tipificades en ambdues rebin un tracte sancionador anàleg. En aquest sentit, es declara l'aplicació supletòria de la Llei 1/1990, del 8 de gener, respecte a la present i de la Llei 1/1983, esmentada, amb la qual cosa una única llei al servei de la disciplina del mercat i la defensa dels consumidors i dels usuaris completa les previsions sancionadores dels il·lícits degudament tipificats per la normativa legal que ordena l'activitat comercial.

Capítol I Objecte. Activitat comercial

Article 1

Objecte L'objecte d'aquesta Llei és la regulació administrativa, dins l'àmbit de Catalunya, d'aspectes bàsics de comerç interior, i també de determinades modalitats de venda i de pràctiques comercials, amb la finalitat d'ordenar l'activitat d'aquest sector.

Article 2

Activitat comercial. Concepte, àmbit i classes

-1 Als efectes d'aquesta Llei, l'activitat comercial consisteix a posar a disposició del mercat interior béns, productes o mercaderies i determinats serveis mitjançant persones físiques o jurídiques inscrites en el registre de comerciants de Catalunya que regula l'article 4 d'aquesta Llei, àdhuc en aquells supòsits en què les mercaderies siguin sotmeses a processos de transformació, tractament o condicionament que són usuals en el comerç. Aquesta activitat es pot desenvolupar a l'engròs i al detall.

-2 Així mateix, als efectes d'aquesta Llei s'entén: a) per "activitat comercial majorista" l'adquisició de mercaderies i la venda d'aquestes a l'engròs a d'altres comerciants, industrials, empreses, entitats i institucions; b) per "activitat comercial detallista" l'adquisició de mercaderies i la venda d'aquestes al consumidor final, i també la prestació al públic de determinats serveis. També s'entén per activitat comercial detallista l'oferta als usuaris de serveis financers, d'obsequis com a pagament d'interessos, i de finançament per a l'adquisició d'un bé o producte concret posat a disposició del consumidor per la mateixa entitat financera. c) per "determinats serveis" les prestacions de serveis al públic que constitueixen un acte de comerç.

-3 Tenen caràcter d'activitat majorista o detallista, si escau, les transaccions de productes propis de les activitats extractives, agro-pecuàries, fabrils o artesanals.

-4 Si es fan simultàniament l'activitat majorista i la detallista en el mateix local, s'han de dur a efecte en seccions diferenciades, degudament retolades per al coneixement del client i de conformitat amb els requisits de tota mena exigibles a cadascuna d'aquestes formes de distribució.

Capítol II Règim administratiu de l'activitat comercial

Article 3

Condicions administratives per a l'exercici de l'activitat comercial

-1 Aquells qui pretenguin exercir l'activitat comercial definida en aquesta llei han de complir els requisits següents:

  1. Estar donats d'alta a l'epígraf o els epígrafs corresponents a l'impost d'activitats econòmiques i al corrent del pagament.

  2. Estar donats d'alta al règim de la Seguretat Social que els correspongui.

  3. Complir els requisits establerts per les reglamentacions específiques a aplicar als productes i serveis que es disposin per a la venda.

  4. Disposar de les autoritzacions municipals corresponents, que han de romandre en el lloc on es dugui a terme l'activitat comercial.

  5. Satisfer els tributs que les ordenances municipals estableixin per a l'exercici de l'activitat comercial de què es tracti.

-2 Sens perjudici de tot el que precedeix, s'han d'observar els requisits sectorials o d'altra naturalesa que siguin aplicables a l'activitat comercial corresponent en virtut d'aquesta Llei i d'altres disposicions legals o reglamentàries.

-3 Els ajuntaments són competents per a fomentar el comerç i les estructures comercials que creguin convenients dintre dels seus termes municipals, d'acord amb les lleis aplicables.

-4 El Govern pot condicionar l'exercici de determinades modalitats d'activitat comercial a la prestació de garanties o fiances, justificades per causa d'interès general.

Article 4

Registre de comerciants

-1 Amb la finalitat de disposar de les dades necessàries per al coneixement i l'avaluació de les estructures comercials dins l'àmbit de Catalunya i per tal de garantir els drets dels consumidors i dels usuaris, es crea el Registre de comerciants, on s'han d'inscriure, en les seccions corresponents, totes les persones físiques i jurídiques que vulguin exercir o exerceixin en el moment de la publicació d'aquesta Llei l'activitat comercial. El Registre és públic.

-2 Els requisits per a la inscripció en l'esmentat Registre s'han d'establir per reglament.

-3 El Govern de la Generalitat ha de promoure la igualtat d'oportunitats i afavorir la formació tècnica i professional dels qui exerceixin l'activitat comercial i pot establir per reglament els requisits d'homologació i qualificació tècnica o d'experiència necessaris per a l'exercici d'aquesta activitat.

Article 5

Horari comercial

-1 Els establiments comercials de venda al públic de mercaderies poden establir l'horari de llur activitat, sens perjudici dels drets reconeguts als treballadors, tenint en compte les normes següents:

  1. El temps setmanal d'obertura és de seixanta hores, com a màxim.

  2. Els diumenges i els dies festius es consideren inhàbils a tots els efectes.

  3. En el cas de festivitat intersetmanal, s'entén complerta la norma a) d'aquest apartat en computar-se, a aquests efectes, les hores d'obertura que correspondrien a aquesta festivitat com si fos un dia laborable.

-2 No obstant el que determina l'apartat 1, es poden establir per reglament, d'acord amb els interessos generals i les necessitats dels consumidors, règims específics per a determinades zones, activitats, tipus d'establiments o èpoques de l'any.

Article 6

Informació sobre els horaris comercials En tots els establiments comercials sotmesos a aquesta Llei s'ha d'exhibir l'horari adoptat, de tal manera que la informació sigui visible per al públic, fins i tot quan l'establiment resti tancat.

Article 7

Requisits administratius dels preus

-1 Tota persona física o jurídica que en l'exercici de la seva activitat ofereixi serveis als consumidors està obligada a indicar la tarifa o preu d'aquests serveis.

-2 El preu de venda al públic s'ha de fer constar precedit de les sigles PVP. El preu de venda que s'indiqui s'ha d'expressar de forma inequívoca, fàcilment identificable i clarament llegible.

-3 El preu de venda al públic ha d'indicar la quantitat total que el consumidor ha de satisfer, amb impostos inclosos i despeses de tramesa, si n'hi ha, referit a la unitat de producte a la venda i també el preu per unitat de mesura. Quan es tracta de productes a doll ha de constar el preu per unitat de mesura.

-4 En qualsevol cas s'ha d'indicar amb claredat i de forma diferenciada l'import de tota classe de descomptes, així com el dels increments en el preu derivats dels règims de finançament i els costos addicionals per raó de serveis, accessoris o d'altres conceptes similars.

Article 8

Informació sobre els preus

-1 Tots els establiments comercials són obligats a exhibir el preu de les mercaderies que es trobin exposades al públic.

-2 No obstant això, per reglament es pot dispensar d'aquesta obligació si es tracta de l'exhibició de mercaderies que, per llur preu elevat, poden ésser causa objectiva d'inseguretat per a l'establiment de què es tracti. La dispensa d'aquesta obligació podrà ésser sol·licitada en casos específics per les entitats representatives d'un sector.

Capítol III Modalitat de venda i pràctiques comercials

Article 9

Venda ambulant-itinerant en vehicles-tenda. Requisits

-1 Es considera venda itinerant en vehicles-tenda la realitzada de manera habitual, ocasional, periòdica o continuada per persones autoritzades, en vehicles-tenda en les poblacions.

-2 Aquells qui practiquen aquesta venda ambulant han de complir les condicions que estableixen els articles 3 i 4 d'aquesta Llei.

-3 A més, han de complir les dates, el calendari i els itineraris aprovats prèviament pels ajuntaments. A aquests efectes, els ajuntaments han de tenir en compte el nivell d'equipaments comercials existents en la zona, així com l'adequació de la venda a l'estructura de consum i compra de la població de què es tracti.

-4 En els seus vehicles i en lloc visible, han d'informar els consumidors de l'adreça on s'atendran, si s'escauen, llurs reclamacions. L'adreça esmentada ha de figurar tanmateix a la factura o el comprovant de la venda.

Article 10

Venda domiciliària. Període de reflexió Sens perjudici del que estableixen la Llei 1/1983, del 18 de febrer, i la resta de disposicions aplicables, en la venda de productes a domicili el venedor és obligat a posar en coneixement del consumidor, per escrit, el dret que l'assisteix a disposar d'un període de reflexió, no inferior a set dies, durant el qual pot decidir la devolució del producte de què es tracti i rebre les quantitats que hagi lliurat.

Article 11

Venda a distància Es venda a distància la forma de distribució comercial detallista que es porta a terme amb l'oferta prèvia feta per qualsevol mitjà de comunicació entre persones distants i per qualsevol mitjà de comunicació social i de transmissió electrònica, i posant en coneixement dels consumidors la forma d'efectuar les seves comandes.

Article 12

Requisits informatius de les vendes a distància Totes les ofertes de venda a distància han de contenir, en forma clara i inequívoca, les següents dades informatives:

  1. La identitat de l'oferidor i el seu número d'inscripció en el registre de comerciants.

  2. El producte o servei que s'ofereix, amb una descripció d'aquest amb totes les dades sobre la seva naturalesa, quantitat, qualitat i possibilitats de consum o d'ús que en faciliti la identificació.

  3. El preu total a satisfer, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 7 d'aquesta Llei, separant l'import de les despeses de tramesa, si aquestes són a càrrec del consumidor, i especificant el sistema de reemborsament.

  4. El termini màxim de recepció o posada a disposició del consumidor del producte o servei objecte de la transacció, des del moment de la recepció de la comanda.

  5. El període de reflexió, no inferior a set dies, durant el qual el consumidor pot retornar el producte i rebre la quantitat satisfeta.

  6. El sistema de retorn, si s'escau, amb la informació que les despeses corresponents són a càrrec del comerciant en cas de disconformitat amb la tramesa, abans de transcórrer el període de reflexió.

Article 13

Requisits especials per a l'exercici de la venda a distància

-1 Les persones físiques o jurídiques que es dediquin a l'activitat de venda a distància han de complir els requisits que aquesta llei estableix en l'article 3 i en la forma que es determini per reglament respecte a l'article 4. No obstant això, pel que fa al Registre de comerciants, les empreses han de facilitar, a més, en el moment de llur inscripció, les dades següents:

  1. La gamma o gammes de productes i serveis que vulguin comercialitzar.

  2. La relació de magatzems i, si escau, d'establiments de què disposen.

  3. Les adreces on s'atenen les comandes, les sol·licituds d'informació o les possibles reclamacions dels consumidors.

-2 És prohibida en qualsevol cas la tramesa de mercaderies o serveis no sol·licitats prèviament pels consumidors o usuaris, especialment els que es facin sota l'advertiment que la manca de resposta del receptor dóna lloc a la presumpció de la seva acceptació. Aquesta prohibició és efectiva encara que es fixi un termini de reflexió per a fer la prova o assaig del producte o servei.

-3 No es poden efectuar trameses d'ofertes si el sistema utilitzat comporta qualsevol despesa per al destinatari, llevat que existeixi una sol·licitud prèvia de l'oferta feta per part d'aquest.

Article 14

Venda automàtica És venda automàtica la forma de distribució detallista en la qual es posa a disposició del consumidor el producte o servei perquè aquest l'adquireixi mitjançant l'accionament de qualsevol tipus de mecanisme i el dipòsit previ del seu import.

Article 15

Autoritzacions administratives per a la instal·lació de màquines de venda automàtica Els ajuntaments, en concedir les autoritzacions per a la instal·lació de màquines destinades a la venda automàtica fora dels establiments comercials, han de tenir en compte el millor aprofitament de la via pública i l'equipament comercial existent a la zona.

Article 16

Requisits informatius de les vendes automàtiques En la venda automàtica, els productes s'han d'exhibir o bé s'han d'identificar al comprador de forma inequívoca, especificant de manera visible a l'exterior del receptacle les dades següents:

  1. Identitat de l'oferidor i número d'inscripció al Registre de comerciants.

  2. Preu a satisfer d'acord amb l'article 7 d'aquesta Llei.

  3. Adreça on s'atendran les possibles reclamacions dels consumidors.

  4. En el cas de productes alimentaris, únicament són autoritzats per a fer-ne la venda automàtica els que estiguin envasats, els quals han de portar la identificació que és prescrita per la normativa vigent en matèria d'etiquetatge i de comercialització.

Article 17

Requisits especials per a l'exercici de la venda automàtica Els comerciants que es dediquin a l'activitat de venda automàtica han de complir els requisits que estableix aquesta Llei en els articles 3 i 4. No obstant això, pel que fa al Registre de comerciants, les empreses han de facilitar, a més, en el moment de la seva inscripció, les dades següents:

  1. La gamma o gammes de productes o serveis que tracten de comercialitzar.

  2. La relació de magatzems i establiments de què disposen.

  3. Les adreces on s'atendran les possibles reclamacions dels consumidors.

Article 18

Venda en cadena o en piràmide

-1 Es consideren vendes en cadena o en piràmide qualsevol tipus de venda que consisteixi a oferir als consumidors productes o serveis a preu reduït i fins i tot gratuït, condicionant els avantatges promesos al fet que el consumidor a qui s'adreça l'oferta aconsegueixi, directament o indirecta, altres clients o un volum de vendes determinat.

-2 Es prohibit d'utilitzar la mediació dels consumidors en les pràctiques de les vendes en cadena o en piràmide.

Article 19

Vendes a preu rebaixat

-1 Es consideren vendes a preus rebaixats les vendes en les quals s'ofereix al públic mitjançant qualsevol tipus de publicitat, una reducció dels preus o unes condicions especials d'aquests que suposin llur minoració, en relació amb els preus practicats habitualment.

-2 Les reduccions dels preus han de consignar-se exhibint, al costat del preu o la tarifa habituals practicats pel mateix comerciant, el preu rebaixat, que ha de referir-se a mercaderies o serveis idèntics, expedits al mateix establiment.

-3 És prohibida la venda, sota la denominació de preus rebaixats i rebaixes, de productes o articles deteriorats o expressament adquirits per a aquesta finalitat. En conseqüència, les mercaderies que es venguin a preu rebaixat han d'haver estat a la venda amb anterioritat a l'inici de les rebaixes.

-4 Quan s'anunciï la venda a preus rebaixats de qualsevol producte per temps limitat, s'ha de disposar d'un estoc suficient de productes idèntics per a oferir al públic en les mateixes condicions promeses a la venda de la qual es tracti.

-5 L'estoc ha d'estar en relació amb la durada de la venda anunciada i a la importància de la publicitat. En el cas de venda en establiments comercials oberts al públic la durada de la venda no ha d'ésser inferior a una jornada completa d'horari comercial.

-6 El que estableix el present article no afecta les vendes especials en liquidació ni les vendes de saldo, que es regeixen per la Llei 1/1983, del 18 de febrer, de Regulació Administrativa de Determinades Estructures Comercials i Vendes Especials.

Article 20

Oferta de premis o regals mitjançant sorteig Quan un comerciant comunica a qualsevol consumidor que ha estat afavorit per sorteig amb un premi o bé amb el lliurament d'un obsequi, no pot condicionar directament o indirecta el lliurament efectiu dels esmentats premis o obsequis a la compra de productes o serveis. Tots els sorteigs destinats a premiar la participació voluntària o involuntària de consumidors han d'ésser autoritzats per l'autoritat competent.

Capítol IV Infraccions i sancions

Article 21

Infraccions

-1 Són infraccions d'aquesta Llei:

  1. L'exercici simultani de les activitats de venda a l'engròs i al detall amb incompliment del que estableix l'article 2.4.

  2. L'incompliment de condicions o requisits administratius que estableixen els articles 3 i 4 d'aquesta Llei per a l'exercici de l'activitat comercial.

  3. L'incompliment del règim d'horaris comercials que fixa l'article 5 d'aquesta llei.

  4. L'incompliment de l'obligació d'inscripció en el Registre de comerciants.

  5. L'incompliment de la regulació sobre preus establerta en els articles 7 i 8 d'aquesta Llei.

  6. La supressió d'informació al consumidor relativa al període de reflexió, en les modalitats de venda en les quals s'exigeix l'esmentada informació.

  7. L'incompliment dels requisits per a l'exercici de la venda en vehicles-tenda.

  8. Pel que fa a la venda a distància, la tramesa de productes o serveis no sol·licitats prèviament pel receptor; la tramesa d'ofertes no sol·licitades, si aquesta comporta despeses per al receptor.

  9. Pel que fa a la venda automàtica, l'incompliment de les condicions i els requisits que per a exercir-la estableixi la normativa vigent.

  10. Pel que fa a la venda en cadena o en piràmide, l'intent d'utilitzar la mediació del consumidor, o la practicada amb aquesta tàctica.

  11. Pel que fa a la venda a preus rebaixats, la practicada incomplint els requisits establerts per la normativa vigent.

  12. Pel que fa a les ofertes de premis o regals, les practicades en qualsevol tipus de venda incomplint els requisits establerts per la normativa vigent.

    -2 Les infraccions tipificades per aquesta Llei es poden considerar com a lleus, greus o molt greus, en funció dels criteris següents: 2.1 Es consideren infraccions lleus:

  13. Les simples irregularitats en l'observança d'allò que prescriu aquesta Llei, sempre que no causin perjudicis directes de caràcter econòmic.

  14. Quan no és procedent qualificar-les de greus o molt greus. 2.2 Es consideren infraccions greus:

  15. La reincidència en la comissió d'infraccions considerades com a lleus en un mateix període de sis mesos.

  16. Les infraccions que, encara que es tractin de simples irregularitats, causin perjudicis directes de caràcter econòmic.

  17. Quan no és procedent qualificar-les de molt greus. 2.3 Es consideren com a infraccions molt greus:

  18. La reincidència d'infraccions greus dins del mateix període de dos anys, sempre que no es produeixi a la vegada a conseqüència de la reincidència en infraccions lleus.

  19. Les infraccions que donin o puguin donar lloc a perjudicis que, per llur importància, hagin alterat greument les relacions sòcio-econòmiques o siguin susceptibles de produir-hi greus alteracions.

Article 22

Sancions Les infraccions a què es refereix aquesta Llei s'han de sancionar amb instrucció prèvia de l'expedient administratiu corresponent, mitjançant l'aplicació de les sancions següents:

  1. Infraccions lleus, multa fins a 500.000 pessetes.

  2. Infraccions greus, multa compresa entre 500.001 i 5.000.000 de pessetes, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el quíntuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.

  3. Infraccions molt greus, multa compresa entre 5.000.001 i 100.000.000 de pessetes, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el dècuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.

Article 23

Graduació de les sancions Sens perjudici d'allò que s'estableix en els articles 21 i 22 precedents, la quantia de la sanció es gradua tenint en compte les circumstàncies següents:

  1. L'esmena dels defectes derivats de l'incompliment relatiu a les formalitats exigides per aquesta disposició per a l'exercici de les activitats que regula, sempre que del dit incompliment no s'hagin derivat perjudicis directes a tercers.

  2. El nombre de consumidors i usuaris afectats.

  3. La quantia del benefici il·lícit.

  4. El volum de vendes.

  5. La situació de predomini de l'infractor en el mercat.

  6. La gravetat dels efectes sòcio-econòmics que la comissió de la infracció hagi produït.

  7. La reincidència.

Article 24

Reincidència Als efectes d'aquesta Llei i de la resta de disposicions en matèria de comercialització de béns, productes i serveis, disciplina del mercat i defensa dels consumidors i usuaris, es considera que existeix reincidència quan en cometre una infracció el culpable hagi estat sancionat amb anterioritat, mitjançant resolució ferma. No s'hi computen els antecedents infractors cancel·lats.

Article 25

Cancel·lació d'antecedents

-1 Es consideren cancel·lats els antecedents infractors quan hagin transcorregut: a) sis mesos, en els casos de sancions per infraccions lleus; b) dos anys, en els casos de sancions per infraccions greus, i c) cinc anys, en els casos de sancions per infraccions molt greus.

-2 Els terminis comencen a comptar des de l'endemà del dia en què s'ha complert la resolució sancionadora.

-3 En els supòsits de reincidència, els terminis per a computar la cancel·lació s'incrementen en el 50%.

Disposició addicional El que preveu aquesta Llei s'entén sens perjudici del que, en relació amb la dispensació o la venda de determinats productes o mercaderies i la prestació de determinats serveis, estableix la legislació sectorial corresponent.

Disposicions finals Primera S'autoritza el Govern perquè, amb l'informe previ de la Comissió Jurídica Assesora, refongui abans de vuit mesos aquesta Llei i la Llei del Parlament 1/1983, del 18 de febrer, de Regulació Administrativa de Determinades Estructures Comercials i Vendes Especials. La refosa ha de comprendre també la regularització, l'aclariment i l'harmonització d'aquestes disposicions.

Segona Es faculta el Govern de la Generalitat per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l'aplicació d'aquesta Llei.

Tercera La quantia de les multes establertes en aquesta Llei és aplicable a les infraccions segons la classificació de lleus, greus o molt greus, establerta en la Llei 1/1983, del 18 de febrer, de Regulació Administrativa de Determinades Estructures Comercials i Vendes Especials.

Quarta La Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la Disciplina del Mercat i de Defensa dels Consumidors i dels Usuaris és aplicable amb caràcter supletori, tant a aquesta Llei com a la Llei 1/1983, del 18 de febrer, de Regulació Administrativa de Determinades Estructures Comercials i Vendes Especials.

Disposició derogatòria Es deroga el capítol V de la Llei 1/1983, del 18 de febrer, de Regulació Administrativa de Determinades Estructures Comercials i Vendes Especials. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de novembre de 1991

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Lluís Alegre i Selga Conseller de Comerç, Consum i Turisme

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR