LLEI 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005.

Crèdits inicials i llur finançament

1. S'aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 2005, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:

   a) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

   b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

   c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

   d) L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió itelevisió.

   e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre.

2. En l'estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 21.516.865.333,38 euros. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 21.516.865.333,38 euros.

3. En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 475.813.296,58 euros. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 475.813.296,58 euros.

4. En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits consignats per aatendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 158.893.800,74 euros. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per unimport total de 158.893.800,74 euros.

5. En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits consignats per a atendre llurs obligacions sumen un import total, un cop deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l'Institut Català de la Salut, de 7.828.189.065,82 euros. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 7.828.189.065,82 euros.

6. En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 257.428.000 euros, i els recursos s'estimen en 257.428.000 euros.

7. Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven d'acord amb el detall que consta en l'annex 1 d'aquesta Llei.

8. Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, de manera total o majoritària, són els que consten en l'annex 2 d'aquesta Llei.

9. Les dotacions i els recursos consolidats estimats d'explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, de manera total o majoritària, són els que s'especifiquen en l'annex 3 d'aquesta Llei.

Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 1.733,10 milions d'euros.

Vinculació de crèdits del pressupost

1. Els crèdits autoritzats en el pressupost del capítol 1 dels departaments i les entitats autònomes de la Generalitat tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes de l'article 15, "Incentius al rendiment i activitats extraordinàries", i del concepte160, "Quotes de la Seguretat Social", en els quals és per concepte.

2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut tenen caràcter vinculant per article, llevat dels casos següents:

   a) Vinculació per concepte160, "Quotes socials".

   b) Vinculació per partida 51 01 D/489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)".

3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, "Quotes socials", que té vinculació per concepte.

4. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes 160, "Quotes socials", 471, "A empreses privades", i 487, "Prestacions socials", en què la vinculació és per concepte.

5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes i el compliment del principi d'eficiència s'han d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries dels departaments i de les entitats esmentades per aquest article.

   Capítol II

   Règim de les modificacions pressupostàries

Principis generals

Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 5 i 6 d'aquesta Llei. En tots els casos, és preceptiu l'informe de l'òrgan competent de la Intervenció General.

Transferències de crèdit

1. Les transferències de crèdit no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Excepcionalment, es poden compensar els crèdits ampliables destinats a les quotes de la Seguretat Social i d'altres règims de previsió social del personal afectat per reestructuracions administratives.

2. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia iFinances, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

   a) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms, llevat de lesque proposin els departaments i les entitats autònomes a favor de la secció DD (Despeses diversos departaments) per a finançar les adquisicions centralitzades que gestiona la Comissió Central de Subministraments.

   b) Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.

   c) L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

   d) Les transferències, amb la sol·licitud prèvia del conseller o consellera de Benestar i Família, entre els crèdits consignats a favor de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (secció 50) i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció BE (Departament de Benestar i Família) destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament de la refosa de les lleis 12/1983, del 14 de juliol; 26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, aprovada pel Decret legislatiu 17/1994, del 16 de novembre, es poden autoritzar transferències també entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de la secció 50 (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials) i de la secció BE (Departament de Benestar i Família).

3. El conseller o consellera d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom i entre els consignats entre un departament i els seus organismes autònoms, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal que comportin increments de plantilla.

4. El conseller o consellera d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms i la secció DD (Despeses diversos departaments), servei 03, per a finançar adquisicions i contractacions centralitzades de béns i serveis promogudes per la Comissió Central de Subministraments i per a atendre les despeses necessàries derivades de la contractació formal i lesregularitzacions dels immobles de la Generalitat.

5. En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances autoritzar la creació deconceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article.

6. Els titulars dels departaments i els presidents, directors o càrrecs assimilats dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l'article 42 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", excepte que comportin augment dels subconceptes del concepte 226, "Altres despeses diverses". Un cop la transferència ha estat autoritzada pels titulars dels departaments o els presidents, directors o càrrecs assimilats dels organismes autònoms i formalitzada comptablement per la Intervenció Delegada, s'ha de notificar a la Direcció General de Pressupostos i Tresor mitjançant una còpia de la resolució que autoritza la transferència.

7. Les intervencions delegades en els departaments i els organismes autònoms han d'informar, prèviament a l'autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

   a) El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

   b) La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

   c) Qualssevol altres que derivin dela legislació aplicable.

Generació de crèdits

1. S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que altres administracions traspassin a la Generalitat durant l'exercici del 2005. El límit dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

2. Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

3. En les generacions i les ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, es pot dictar una resolució que ampliï o generi el crèdit a la vista dels convenis o altres documentacions justificatives del reconeixement de l'obligació per l'administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés, llevat que les ampliacions o les generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni, o que es tracti de programes finançats totalment o parcialment per la Unió Europea.

4. Els ingressos derivats d'acords que s'adoptin en l'àmbit de la sanitat són susceptibles de generar o ampliar crèdits en els estats de despeses de la secció SA (Departament de Salut), de la secció 51 (Servei Català de la Salut) i de la secció 52 (Institut Català de la Salut).

5. Els ingressos derivats d'acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments poden generar crèdits en l'estat de despeses de la secció DD (Despeses diversos departaments), servei 03, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.

Crèdits ampliables

Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en els pressupostos de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:

1. Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

   a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

   b) Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

   c) Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista .entesa aquesta, si escau, com l'obtinguda el 2004, incrementada en un 3%. i l'efectivament ingressada.

   d) Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per l'aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per a compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'administració corresponent.

2. Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg i a les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat:

   a) Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

   b) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s'han d'ampliar elscrèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat.

3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, i també altres despeses de la secció DT (Deute). Si cal, s'han de generar els crèdits pertinents per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 2005. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l'article 30.3 d'aquesta Llei, el Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l'estat d'ingressos i en el capítol 9 de l'estat de despeses, corresponents a variació de passius financers.

4. Amb aplicació a la secció PE (Pensions):

   a) Els crèdits relatius a obligacions de classes passives.

   b) El crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària PE 02 D/480.3000, "Indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos per la Llei 46/1977, del 15 d'octubre, de concessió d'amnistia".

5. Amb aplicació a les seccions pressupostàries que s'indiquen, i amb l'acord previ del Govern, els crèdits següents:

   a) En la secció JU (Departament de Justícia), els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries JU 05 D/440.3920 i JU 05 D/440.3921, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòdulsfixats per la Generalitat i pel nombre d'assumptes atesos.

   b) En la secció IT (Departament d'Interior):

   Primer. Dins el servei 03, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades "d'emergència 2".

   Segon. En el supòsit que l'entitat autònoma Servei Català de Trànsit liquidi l'exercici pressupostari amb superàvit, un cop s'hagin deduït totes les despeses d'explotació, els drets reconeguts però no cobrats efectivament i les despeses previstes per la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit, aquest superàvit s'ha de destinar a finançar més despesa en matèria de seguretat i protecció civil.

   c) En la secció EC (Departament d'Economia i Finances), el crèdit de l'aplicació pressupostària EC 01 D/226.1014, fins a l'import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en lestaxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l'Estat.

   d) En la secció GO (Departament de Governació i Administracions Públiques), el crèdit de l'aplicació pressupostària GO 03 D/761.1101 per a afrontar les despeses extraordinàries derivades de danys catastròfics degudament aprovades pel Govern.

   e) En la secció CO (Departament de Comerç, Turisme i Consum), el crèdit de l'aplicació pressupostària CO 04 D/760.3805, "Plans d'excel·lència, dinamització i foment", i el crèdit de l'aplicació CO 04 D/770.3802, "Ajuts finançament inversions, creació i modernització establiments turístics", en funció dels ingressos que procedeixin d'altres administracions.

   f) En la secció TI (Departament de Treball i Indústria), el crèdit de l'aplicació pressupostària TI 05 D/483.4000, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).

   g) En la secció BE (Departament de Benestar i Família):

   Primer. El crèdit de l'aplicació pressupostària BE 05 D/480.2102, "Programa d'ajuts a famílies".

   Segon. El crèdit de l'aplicació pressupostària BE 09 D/480.2108, "Complement assistencial a la protecció de cònjuges supervivents".

   h) En la secció DD (Despeses diversos departaments), a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances:

   Primer. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 01 D/226.0004, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.

   Segon. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 01 D/460.3200, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals del'Estat.

   Tercer. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 03 D/224.0001, "Despeses d'assegurances", fins a l'import necessari per a cobrir les despeses derivades de les pòlisses d'assegurances que subscrigui la Generalitat.

   Quart. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 03 D/226.3212, "Despeses per a diferències del canvi de pagaments en moneda estrangera".

   Cinquè. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 03 D/610.3202, fins a l'import dels censos que calgui constituir.

   Sisè. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 05 D/460.3201, en funció del finançament propi del Consell General de la Vall d'Aran.

   Setè. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 05 D/460.3202, per al finançament de les competències transferides al Consell General de la Vall d'Aran.

   i) En la secció FS (Fons de millora prestació de serveis públics), a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, el crèdit de l'aplicació pressupostària FS 01 D/123.4100, "Retribucions que podrien ser reconegudes a favor del personal".

6. En la secció BE (Departament de Benestar i Família), els crèdits que s'hagin d'ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses previstes per la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'EntitatAutònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits ampliats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament d'inversions i de programes d'atenció social.

7. En el Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 51.01 D/489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)". La instrumentació de les ampliacions es pot condicionar a les reserves de crèdit en altres partides del pressupost del Servei Català de la Salut.

Retencions de saldos pressupostaris

En funció de l'execució de l'estat d'ingressos o de despeses, el Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats dels departaments i les entitats del sector públic, i també qualsevol altra mesura que consideri adient per a complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

Crèdits autoritzats a favor de les entitats del sector públic

1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades pel text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, s'ha d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d'equilibri, també es poden aplicar les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.

2. A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s'hi ha d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.

3. Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l'exercici del 2006.

4. Les transferències corrents a favor de societats i qualsevol altre tipus d'entitats el capital de les quals pertanyi majoritàriament a la Generalitat, ales seves entitats autònomes o als ens de dret públic, tenen la naturalesa de subvenció d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, exceptuant les dotacions per a amortitzacions, provisions i variacions d'existències, i tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital per a la resta, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Govern.

5. En el cas d'entitats que tinguin un contracte programa, aprovat pel Govern, que reguli aquest tractament, s'ha de seguir el que disposi el contracte programa.

Fons de contingència d'execució pressupostària

1. El Fons de contingència d'execució pressupostària s'ha de destinar, quan escaigui, a atendre necessitats no previstes en el pressupost aprovat inicialment que puguin sorgir al llarg de l'exercici.

2. L'aplicació de la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència d'execució pressupostària requereix l'aprovació del Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances.

3. El romanent de crèdit que hi pugui haver en el Fons de contingència d'execució pressupostària al final de cada exercici anual no es pot incorporar a exercicis posteriors.

TÍTOL II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Execució anticipada de projectes d'inversió

1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament d'Educació o del Departament de Cultura o del Departament de la Presidència, pot autoritzar que aquests tres darrers departaments estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques, de teatres o d'equipaments esportius inclosos en els plans corresponents.

2. Les obres a què es refereix l'apartat 1 han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L'import d'aquestes obres ha d'ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d'acord amb els convenis signats amb cada entitat local.

3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament de Salut o del Departament deBenestar i Família, pot autoritzar el Servei Català de la Salut o l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a establir convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris que prestin serveis per compte del Servei Català de la Salut o de centres de serveis socials de la xarxa bàsica de serveis socials que permetin l'execució anticipada de projectes d'inversió en infraestructura sanitària o social.

4. Les inversions a què es refereix l'apartat 3 han d'ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l'import d'aquestes inversions a les entitats que les facin, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i d'acord amb els convenis signats.Article 12

Pressupostos de les universitats catalanes

Prèviament a l'aprovació dels pressupostos de les universitats, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha d'elaborar una proposta de la despesa del personal funcionari docent i investigador i del personal d'administració i serveis -que ha d'anar acompanyada d'una previsió de places i contractes- de les universitats que es financin amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l'ha d'elevar al Govern, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, perquè l'autoritzi.

Finançament del Pla d'inversions de les universitats

1. El Govern de la Generalitat ha de garantir el finançament de les inversions previstes pel Pla pluriennal d'inversions, reposició i manteniment de les universitats públiques catalanes per al període 2001-2006 amb càrrec als crèdits per a despeses consignats en el pressupost.

2. Les obligacions derivades de l'apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l'Administració, o mitjançant transferències de capital a favor de les universitats.

Limitació de l'augment de la despesa

1. Durant l'exercici del 2005 el Govern i tots els titulars de centres de despesa són obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. Són nuls de ple dret les resolucions i els acords que s'adoptin en incompliment d'aquest precepte.

2. El pla anual de control a què es refereix l'article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d'Economia i Finances a proposta de la Intervenció General, ha d'incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l'apartat 1 en relació amb tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.

3. La Intervenció General ha d'informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades en relació amb les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d'això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l'adopció d'iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de posar en coneixement del Departament d'Economia i Finances, el qual ha d'exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en el dit incompliment.

4. Durant l'exercici del 2005 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

1. Les obligacions reconegudes fins al 31 de desembre de 2004 que corresponguin a compra de béns, serveis, prestacions, obres o despeses en general, degudament adquirits pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

2. El Departament d'Economia i Finances, a proposta d'un altre departament, amb l'informe previ de l'interventor o interventora delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s'imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l'estructura pressupostària.

3. Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d'Economia i Finances pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb l'informe previ de l'interventor o interventora delegat corresponent, l'aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l'exercici anterior.

Recurrència de despeses en exercicis futurs

El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre un informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a les retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

TÍTOL III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:

a) L'Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu.

b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

d) L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos públics o amb càrrec als pressupostos dels ens o les societats amb participació de la Generalitat destinades a cobrir el dèficit d'explotació, llevat de les que disposin d'un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l'informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

f) Les altres entitats públiques amb participació majoritària de la Generalitat.

g) Les universitats públiques catalanes.

Retribucions del personal no laboral

1. Per a l'exercici del 2005, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment del 2% respecte a les fixades per a l'exercici del 2004.

2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, cadascuna de les pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals és d'aplicació el règim retributiu que estableix la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, té un import d'una mensualitat de sou, triennis i un 60% del complement de destinació mensual que percebi el funcionari o funcionària.

3. Les retribucions de la resta de personal no laboral en servei actiu, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten el mateix increment anual addicional que tingui el personal funcionari.

4. A més de l'increment general de retribucions establert pels apartats 1, 2 i 3, es pot destinar fins a un 0,5% de la massa salarial a finançar aportacions a plans de pensions d'ocupacióo contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.

5. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

6. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei,i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 2004.

Retribucions del personal funcionari

1. Les retribucions a percebre el 2005 pels funcionaris, d'acord amb el sistema retributiu establert pel text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:

   a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

   Grup

   Sou

   Triennis

   A

   12.835,44

   493,20

   B

   10.893,60

   394,68

   C

   8.120,40

   296,28

   D

   6.639,84

   198,00

   E

   6.061,80

   148,56

   b) Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou, triennis i un 60% del complement de destinació mensual que percebi el funcionari o funcionària. Si un funcionari o funcionària ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha d'ésser objecte de la reducciócorresponent.

   c) L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

   Nivell

   Euros

   Nivell

   Euros

   30

   11.270,64

   15

   3.809,40

   29

   10.109,52

   14

   3.548,28

   28

   9.684,36

   13

   3.286,92

   27

   9.259,08

   12

   3.025,44

   26

   8.123,16

   11

   2.764,44

   25

   7.206,96

   10

   2.503,32

   24

   6.781,92

   9

   2.372,76

   23

   6.356,88

   8

   2.241,84

   22

   5.931,48

   7

   2.111,40

   21

   5.506,92

   6

   1.980,72

   20

   5.115,48

   5

   1.850,04

   19

   4.854,24

   4

   1.654,32

   18

   4.592,88

   3

   1.458,84

   17

   4.331,52

   2

   1.262,88

   16

   4.070,88

   1

   1.067,16

   d) L'import del complement específic, que s'incrementa d'un 2% respecteals aprovats per al 2004, sens perjudici del que estableix l'article 18.5.

   e) El complement de productivitat establert per l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i ladedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:

   Primera. L'apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d'aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors especificats per l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat han d'ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o l'organisme interessat, i se n'ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals.

   Segona. Lesquantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

   Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.

   f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

   g) Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que són absorbits, durant l'any 2005, d'acord amb les normes següents:

   Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 18.1, només se'n computa, a l'efecte de l'absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 18.1, el complement personal transitori n'absorbeix el 100%.

   Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.

   Tercera. No es consideren, a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat per la lletra e.

2. El Govern ha de determinar l'aportació individualitzada a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurançacol·lectius d'acord amb el que estableix l'article 18.4.

3. El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

4. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, amb aplicació del que estableix l'article 18.2, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

5. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció regulat pel mateix text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça, amb aplicació del que estableix l'article 18.2, i el 100%de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

6. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades per l'apartat 1 percep per a l'exercici del 2005 un increment del 2% sobre les retribucions del 2004, sens perjudici de l'aplicació del que estableix l'article 18.3.

7. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Acreditació de retribucions

Al personal no laboral al servei de l'Administració de la Generalitat inclòs en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

1. Les retribucions bàsiques i complementàries que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes i d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s'han de liquidar per dies en els casos següents:

   a) En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d'incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

   b) En el mes d'inici de llicències sense dret a retribució.

   c) En el mes en què esprodueixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no suposi canvi de situació administrativa.

   d) En el mes de cessament en el servei actiu, inclòsel derivat d'un canvi de cos o d'escala. No obstant això, quan el motiu del cessament sigui la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l'Estat o qualsevol altre règim de pensions públiquesque s'acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s'ha d'efectuar pels dies de servei actiu, sinó que ha d'incloure el mes sencer en el qual s'ha produït el fetcausant del cessament.

2. Les pagues extraordinàries s'han d'acreditar els mesos de juny i desembre i, d'acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els casos següents:

   a) Quan eltemps de serveis prestats sigui inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Quan la jornada de treball durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre sigui de jornada reduïda, l'import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.

   b) Per als funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'ha d'acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

   c) En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripcióa una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no suposi canvi de situació administrativa.

   d) En el cas de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

   e) Quan el cessament del servei actiu sigui per jubilació, per mort o per retir i es donin les circumstàncies especificades en el darrer punt de la lletra d de l'apartat 1, també s'ha de considerar, quant a la paga extraordinària, com a mes complet.

3. El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Quan el temps de serveis efectivament prestats sigui inferior a sis mesos, els períodes, a l'efecte de liquidació, queden establerts de la manera següent:

   a) Pagaextraordinària de juny: període des de l'1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

   b) Paga extraordinària de desembre: període des de l'1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.

4. Els funcionaris de carrera que canviïn de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual, les quals s'han de fer efectives per mensualitats completes d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia del mes que correspongui, seguint les directrius següents:

   a) Si el termini per a la presa de possessió acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de tota la mensualitat, i a partir del primer dia del mes següent s'ha de fer càrrec de retribuir-lo la dependència a què hagi estat destinat, d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

   b) Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament, i la dependència a què va destinat s'ha de fer càrrec de retribuir-lo a partir del dia 1 del mes següent, independentment de si el funcionari o funcionària ha exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d'acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes quecorrespongui.

Retribucions del personal laboral

1. Per a l'exercici del 2005, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2%, respecte a la corresponent per a l'exercici del 2004, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació. A més, la massa salarial del personal laboral pot tenir l'augment necessari per a fer possible l'aplicació a aquest personal de l'increment addicional que estableix l'article 18 per al personal no laboral.

2. És aplicable al personal laboral, en les mateixes condicions, el que estableix l'article 18.4 per al personal no laboral sobre les aportacions a plans de pensions d'ocupació o assegurances col·lectives. Les quanties de les aportacions individualitzades per al personal laboral no poden ésser superiors a les que s'estableixin per al personal funcionari.

3. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats per les lletres a, b, c, d i e de l'article 17, cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, d'acord amb els criteris següents:

   a) Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests, l'aplicació dels convenis col·lectius d'àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixacióde retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades mitjançant un conveni col·lectiu.

   b) A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, proposta individual o projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

   c) L'informe a què fa referència la lletra b ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Finances en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.

4. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

5. No es poden autoritzar les despeses derivades de l'aplicació de les retribucions per al 2005 si no es compleixen els requisits establerts per aquest article.

Retribucions variables en funció d'objectius

1. En l'àmbit del personal directiu de les entitats del sector públic, inclòs el sanitari, l'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment de determinats objectius ha d'incloure necessàriament objectius pressupostaris. Amb caràcter previ a la formalització del contracte, es requereix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances i del departament competent en matèria de funció pública.

2. La concreció anual dels objectius establerts en els contractes, amb inclusió dels de caràcter pressupostari, requereix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances i del departament competent en matèria de funció pública.

3. L'acreditació posterior de les retribucions variables per assoliment d'objectius exigeix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances en relació amb el compliment dels objectius pressupostaris fixats. La comprovació del compliment de la resta dels objectius, sota la supervisió de la persona titular d'aquest departament o de l'autoritat en qui delegui, correspon al departament del qual depengui o al qual estigui vinculada l'entitat.

Adequació d'acords, convenis o pactes

No es pot signar cap acord, conveni o pacte en contravenció al que estableix aquesta Llei. Els acords, els convenis o els pactes ja signats que impliquin creixements retributius s'han d'adequar al que estableix aquesta Llei, i esdevenen així inaplicables les clàusules que siguin contràries al que estableixen els articles 18, 19 i 21, que s'hi oposin o que hi resultin incompatibles.

Pensions

1. Amb efectes des de l'1 de gener de 2005, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementen un 2% en relació amb les de l'exercici del 2004.

2. Les pensions atorgades a l'empara de la Llei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i a llurs familiars, es regeixen per llur normativa específica.

3. Els consellers de la Generalitat que deixinel càrrec durant l'any 2005 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Limitació de l'augment de despeses de personal

Durant l'exercici del 2005 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció del mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi.

Contractació temporal de personal laboral

Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Oferta pública d'ocupació

1. Per a l'exercici del 2005, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

2. No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d'ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per personal interí o personal laboral temporal.

3. El que disposen els apartats 1 i 2 s'ha de subjectar, en qualsevol cas, als límits que puguin ésser aplicables al conjunt de les administracions públiques en virtut de les disposicions estatals de caràcter bàsic en la matèria.

Integració en el treball

1. Per a complir els principis d'integració en el treball establerts per la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i pel text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat, es reserva el 5% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.

2. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 5%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 2005 perquè siguin cobertes per persones amb discapacitat.

TÍTOL IV

Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Avals

1. La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 2005 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen fins als imports que s'assenyalen:

   a) Gestió d'Infraestructures, SA, fins a 130.670.000 euros.

   b) Consorci d'Aigües de Tarragona, fins a 17.759.907,68 euros.

   c) Regs de Catalunya, SA, fins a 6.913.000 euros.

   d) Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA):

   Fins a 20.000.000 d'euros per a finançar les seves pròpies activitats;

   Fins a 14.000.000 d'euros per a finançar les actuacions encomanades per la Generalitat.

   e) Consorci de l'Auditori i l'Orquestra, fins a 3.500.000 euros.

2. Es prorroga per a l'exercici del 2005 l'aval autoritzat per la lletra d de l'article 29.1 de la Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004, a favor del Consorci del Circuit de Catalunya en la part no formalitzada.

3. Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel conseller o consellera d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament.

4. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.

5. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l'exercici del 2005 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

   a) En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import màxim de 300.000.000 d'euros.

   b) Per a l'exercici del 2005, el límit a què fa referència l'article 11.4 del text refós dela Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, és del 3% de la quantitat global autoritzada (9.000.000 d'euros). Excepcionalment, el Govern pot acordar d'augmentar aquest límit.

   c) Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d'inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que, dins l'àmbit d'actuació del Servei Català de la Salut, tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris i sociosanitaris, finsa un import total de 150.000.000 d'euros.

   d) Per a finançar inversions en matèria d'assistència i serveis socials, fins a un import total de 39.100.000 euros. S'inclouen en el dit límit altres operacions de risc efectuades per l'Institut Català de Finances a favor d'entitats de serveis socials.

   e) Per a les operacions de crèdit concertades en el marc dels programes de finançament efectuades per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, per un import màxim de 6.000.000 d'euros. L'Institut Català de Finances i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca han de formalitzar els convenis corresponents per a promoure i gestionar les operacions concertades en aquest marc.

6. Addicionalment al límit assenyalat per l'apartat 5, l'autorització feta per l'article 1.a de la Llei 3/2003, del 28 de març, d'autoritzacions financeres per a l'ampliació de la Fira de Barcelona, a favor de l'Institut Català de Finances, per a avalar les operacions de crèdit de la societat Fira 2000, SA, destinades a les obres d'ampliació del recinte firal de la Gran Via, s'ha d'entendre que ho és fins a un import per principal de 200.000.000 d'euros, més els interessos corrents i altres despeses financeres que es derivin d'aquestes operacions.

7. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, dins l'exercici del 2005 i en els termes que estableix la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de creació de l'Institut, perquè atorgui avals fins a un import màxim de 2.400.000 euros. Igualment s'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè dins l'exercici del 2005 pugui prestar avals per a garantir la part de les obres de regs de nova implantació o de millora dels regs existents a càrrec dels regants, fins a un import total de 30.000.000 d'euros.

8. Addicionalment als límits que estableix l'apartat 7 i mentre no es formalitzin els préstecs autoritzats en el capítol II de la Llei 3/2003, s'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè pugui avalar, durant l'exercici del 2005, la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues fins a un import de 223.000.000 d'euros, per a garantir l'aportació dels regants d'aquesta comunitat per les obres d'infraestructura de la xarxa primària del dit canal.

9. Els instituts a què es refereixen els apartats 5, 7 i 8 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

10. En relació amb l'apartat 5, i pel que fa a les operacions de l'àmbit sanitari, el Govern, si escau, a proposta conjunta dels departaments d'Economia i Finances i de Salut, pot autoritzar el Servei Català de la Salut per a adoptar mesures amb la finalitat de garantir el compliment de les obligacions que derivin d'aquestes operacions de crèdit.

11. El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per a comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat, i ha d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.

12. S'autoritza el Govern per a concedir l'aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat i per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, a l'empara de l'autorització concedida per l'article 30.

13. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d'aquestes i els resultats de la gestió duta a terme pels instituts esmentats.

14. La Generalitat pot prestar l'aval fins a una quantia màxima, el 2005, de 1.500.000.000 d'euros, amb l'objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d'actius, constituïts conforme a les disposicions vigents, a l'empara dels convenis que, en el cas que es consideri convenient, subscriguin el Departament d'Economia i Finances i lessocietats gestores de fons de titulització d'actius inscrites en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l'objecte de millorar el finançament de les polítiques d'habitatge i de l'activitat productiva empresarial de les petites i les mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes.

Operacions d'endeutament

1. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l'any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2005 no superi el corresponent saldo autoritzat el 31 de desembre de 2004 en més de 1.070.675.871,42 euros; addicionalment, l'endeutament autoritzat el 2004 i no formalitzat el 31 de desembre del mateix any, tant de la Generalitat com dels ens i les entitats que en depenen, es pot instrumentar el 2005. El Govern ha de fixar les característiques de l'endeutament i la forma de representació del deute públic dins el marc establert en els acords de política fiscal i financera.

2. L'endeutament de la Generalitat es pot augmentar amb la finalitat d'amortitzar l'endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d'administracions públiques pel mateix import que s'amortitzi, per a optimar la càrrega financera global. Els ingressos derivats de l'augment de l'endeutament de la Generalitat han de generar crèdits.

3. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que enumera l'article 16 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, i existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat, dotar de més liquiditat les emissions en circulació o possibilitar l'emissió de nous tipus d'actius més adequats a les condicions actuals dels mercats financers. No obstant això, l'endeutament en qualsevol modalitat concertat per la Generalitat i els ens i les entitats que en depenen també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d'obtenir una millor estructura del deute en circulació.

4. En el cas de refinançament o substitució d'operacions d'endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any, definides per l'apartat 6, l'import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 2004.

5. En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s'autoritza el Govern perquè atorgui l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

6. El límit d'endeutament viu per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit, en conseqüència, tant a les disposades el 2004 com a les disposades el 2005, incloent-hi les destinades a atendre despeses relacionades amb el finançament del Servei Català de laSalut, és el resultant d'aplicar el percentatge del 15,5% sobre l'estat de despeses del pressupost.

7. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 2.500.000.000 d'euros, concerti durant el2005 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

8. S'autoritza ICF Equipaments, SAU perquè concerti operacions d'endeutament fins a un import màxim de 289.630.195 euros per a finançar les seves inversions.

9. S'autoritza ICF Holding, SAU perquè concerti operacions d'endeutament fins a un import màxim de 50.000.000 d'euros, destinat a finançar les seves activitats.

10. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè durant el 2005 concerti operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu per aquesta finalitat de 300.000.000 d'euros. El finançament específicde l'aportació dels regants a la infraestructura de la xarxa primària del canal Segarra-Garrigues i el límit d'endeutament associat, equivalent en import, de 223.000.000 d'euros s'exclou d'aquesta autorització pel fet que fou aprovat pels articles 3i 4 del capítol II de la Llei 3/2003.

11. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 2005 les operacions d'endeutament següents:

    a) Subscripció d'operacions d'endeutament de qualsevol modalitat, per a afrontar l'adquisició i la urbanització de sòl fins a un import màxim de 40.000.000 d'euros.

    b) Préstecs hipotecaris, fins a un import màxim de 80.000.000 d'euros, per a finançar les obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d'operacions a subscriure l'any 2005 per aquest concepte, del qual l'import a executar l'any 2005 és de 31.963.713,43 euros.

    c) Línia de crèdit per un import de 2.404.040 euros, per a atendre necessitats transitòries derivades d'una operació destinada a finançar parcialment el Pla d'habitatge, la qual cosa consisteix en la cessió de crèdits de garantia hipotecària generats per l'alienació d'habitatges de promoció pública.

    d) Línies de crèdit per un import màxim de 50.000.000 d'euros per a finançar necessitats transitòries de tresoreria.

    e) Amb l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances, operacions d'endeutament de qualsevol modalitat, fins a un import màxim de 70.000.000 d'euros, destinades a finançar obres d'edificació, política de millora de barris i d'intervenció en nuclis antics i patrimoni arquitectònic que promogui per compte del Govern. Aquest endeutament s'ha de formalitzar preferentment amb l'Institut Català de Finances a l'empara de les línies de finançament concertades amb el Banc Europeu d'Inversions.

    f) Operacions d'endeutament, per un import màxim de 25.000.000 d'euros, per a finançar els projectes de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. L'Institut Català del Sòl ha de gestionari abonar directament, amb subjecció al que disposa el capítol IX del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, les subvencions reconegudes pels òrgans competents del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d'acord amb el procediment establert per la Llei 2/2004, del 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

12. S'autoritza Ports de la Generalitat perquè concerti operacions d'endeutament en qualsevol modalitat:

    a) Fins aun import màxim de 6.000.000 d'euros, destinades a finançar les inversions previstes per a l'any 2005.

    b) Fins a un import màxim de 4.236.915,06 euros, destinades a finançar la prestació del servei de dragatge i transvasament de sorres dels ports de Catalunya i a la implantació de mesures mediambientals als ports de Catalunya per a l'any 2005.

13. S'autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya perquè concerti operacions d'endeutament fins a un import de 103.179.000 euros, per a finançar les inversions en infraestructures ferroviàries en la seva xarxa per encàrrec de la Generalitat.

14. S'autoritza Infraestructures Ferroviàries de Catalunya perquè concerti:

    a) Operacions d'endeutament fins a un import de 650.000.000 d'euros, per a finançar les inversions en infraestructures ferroviàries que tingui encomanades o adscrites pel Govern de la Generalitat.

    b) Línies de crèdit per un import màxim de 35.730.000 euros, per a finançar necessitats transitòries de tresoreria.

15. S'autoritza el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya perquè concerti, durant el 2005, les operacions d'endeutament a llarg termini en qualsevol modalitat, per un import màxim de 20.000.000 d'euros, destinades al finançament de les seves inversions. S'amplia a l'exercici del 2005 l'autorització d'endeutament establerta per l'article 30.15 de la Llei 6/2004, a favor del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2004.

16. S'autoritza l'Agència Catalana de l'Aigua:

    a) A concertar noves operacions d'endeutament a llarg termini en qualsevol modalitat, per un import màxim de 149.724.849 euros,destinades a operacions de capital.

    b) A formalitzar les operacions d'endeutament necessàries, fins a un límit màxim de 70.000.000 d'euros, per a finançar els decalatges produïts pel calendari de pagaments i cobraments dels projectes d'inversió finançats amb fons comunitaris.

    c) A formalitzar una línia de crèdit per un import de 92.222.865 euros, per a atendre les necessitats derivades de les quantitats que l'Estat té pendents de pagament en relació amb el Conveni del 12 de febrer de 1996, sobre finançament d'actuacions del Pla de sanejament de Catalunya.

17. S'autoritza l'empresa Administració, Promoció i Gestió, SA perquè contracti, durant el 2005, operacions d'endeutament per un import màxim de 20.083.589 euros, destinades a finançarparcialment les obres de rehabilitació previstes en el parc d'habitatges de titularitat de la Generalitat, d'acord amb els compromisos adquirits en el Pla director d'obres.

18. S'autoritza l'Agència de Residus de Catalunya perquè contracti, durant el 2005, operacions d'endeutament, per un import màxim d'1.287.883,08 euros, destinades a operacions de capital.

19. S'autoritza l'entitat Gestió de Serveis Sanitaris perquè concerti, durant l'any 2005, les operacions d'endeutament següents:

    a) Operacions d'endeutament en qualsevol modalitat destinades a operacions de capital fins a un import de 405.774,71 euros.

    b) Addicionalment, l'endeutament autoritzat per l'article 30.20 de la Llei 6/2004 i no formalitzat el 31 de desembre de 2004 es pot instrumentar el 2005 per a les finalitats que especifica la lletra a.

20. S'amplia a l'exercici del 2005 l'autorització establerta per l'article 30.21 de la Llei 6/2004, a favor de l'empresa pública Energètica d'lnstal·lacions Sanitàries, SA, perquè concerti, durant l'any 2005, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2004, destinades a operacions de capital.

21. S'autoritza l'Institut Català d'Oncologia perquè durant l'any 2005 concerti les operacions d'endeutament següents:

    a) Operacions d'endeutament en qualsevol modalitat destinades a operacions de capital fins a un import de 426.100 euros.

    b) Addicionalment, l'endeutament autoritzat per l'article 30.22 de la Llei 6/2004 i no formalitzat el 31 de desembre de 2004 es pot instrumentar el 2005 per a les finalitats que especifica la lletra a.

22. S'amplia a l'exercici del 2005 l'autorització establerta per l'article 30.23 de la Llei 6/2004, a favor de l'entitat Gestiói Prestació de Serveis de Salut, perquè concerti, durant l'any 2005, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2004, destinades a operacions de capital i fins a un import d'1.035.845,19 euros.

23. S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti, durant el 2005, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import de 895.400 euros, destinades a operacions de capital.

24. S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió:

    a) A concertar, durant el 2005, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'ens, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2005 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2004 en més de 62.000.000 d'euros.

    b) A subrogar-se en els préstecs a llarg termini, avalats per la Generalitat, formalitzats per les seves empreses filials Televisió de Catalunya, SA, i Catalunya Ràdio, SRG, SA, com a prestatàries. Els dits avals s'estenen a garantir, en els mateixos termes, el compliment de les obligacions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, un cop subrogada.

25. Dins el mes següent a l'aprovació del pressupost,els organismes autònoms no financers i les entitats públiques no financeres han de trametre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en llurs pressupostos respectius que es proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d'execució d'aquells.

26. Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques no financeres han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes.

27. Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades per aquest article han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fa referència l'apartat 6, que poden ésser determinades per aquest mateix conseller o consellera.

28. Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d'endeutament en els termes de l'apartat 27, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha d'establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor dels organismes autònoms no financers i les entitats públiques no financeres i ha de triar l'instrument més adequat, coordinadament amb les entitats afectades, amb l'objectiu de racionalitzar l'operativa i obtenir les millors condicions dels mercats financers, tot tenint en compte l'estructura del deute en circulació de cadascuna d'aquestes i del conjunt del sector públic de la Generalitat. El mateix procediment s'ha de seguir amb relació a les altres empreses o entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades majoritàriament per la Generalitat, de manera directa o indirecta, que necessitin l'autorització del Govern per a formalitzar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, d'acord amb la legislació vigent. També s'ha de seguir en les operacions de cobertura de tipus d'interès i tipus de canvi. A aquests efectes, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha de dictar les instruccions adequades.

29. S'autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualmenten circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l'emissió corresponent.

30. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme en el curs de l'exercici del 2005 encaminades a cobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera i Assegurances.

31. Les operacions d'endeutament autoritzades per aquesta Llei a favor de les entitats públiques que, segons el Sistema Europeu de Comptes 95, són integrades en el sector de les administracions públiques, únicament es poden formalitzar en el supòsit que l'augment d'endeutament viu del conjunt del dit sector no superi el previst en aquests pressupostos. Als efectes d'assegurar el compliment d'aquest precepte, aprovats els pressupostos del 2005, el Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar els ajustos necessaris i ha d'autoritzar, si escau, les formalitzacions de les operacions d'endeutament que calgui i, consegüentment, la disposició dels crèdits reservats a aquests efectes en l'estat de despeses.Article 31

    Fons patrimonial de l'Institut Català de Finances

1. El fons patrimonial de l'Institut Català de Finances es fixa en 187.380.000 euros. A aquest efecte, la Generalitat ha d'aportar a l'Institut, dins l'exercici del 2005, 30.000.000 d'euros en concepte de capital.

2. S'autoritza l'Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de crèdit de les seves operacions actives, tant de préstecs com d'avals.

Línies de finançament de l'Institut Català de Finances, d'ICF Holding, SAU i de l'ICF Equipaments, SAU

Entre les finalitats d'impuls al teixit econòmic i social de Catalunya establertes per la Llei de creació de l'Institut Català de Finances, aquest ha de dur a terme, directament o mitjançant les seves societats instrumentals ICF Holding, SAU i ICF Equipaments, SAU, les actuacions de finançament .inclosa la via d'arrendament operatiu. i de garantia destinades:

a) Al foment de les empreses, en especial les de dimensions reduïdes, per a millorar-ne la productivitat.

b) Als projectes de l'economia social, concretament pel que fa a les infraestructures sanitàries, sociosanitàries i socials.

c) A la promoció d'infraestructures i equipaments públics.

d) Als programes en conveni amb l'Agènciade Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca destinats als estudiants universitaris, i a la creació o l'ampliació d'empreses, laboratoris o instal·lacions de recerca.

e) Al foment de l'habitatge de lloguer dins el Pla català de l'habitatge.

f) Al foment del sector de l'audiovisual.

g) Als projectes d'interès general dels ens que integren l'Administració local.

h) Als programes destinats a finançar o garantir despeses i inversions per als joves, orientades a llur emancipació social, i per a les famílies monoparentals, en el marc de les directrius que determini el Govern.

Fons social de l'Institut Català del Crèdit Agrari

El fons social de l'Institut Català del Crèdit Agrari es fixa en 58.608.176,17 euros. Dins l'exercici del 2005, la Generalitat hi ha d'aportar 10.000.000 d'euros. S'exclou de l'esmentada aportació la que especifica l'article 4 del capítol II de la Llei 3/2003, en què es recull una aportació mínima del 15% de l'augment operatiu atorgat per la dita Lleiper al finançament específic de l'aportació dels regants a la infraestructura de la xarxa del canal Segarra-Garrigues, xifra que s'hi haurà d'afegir per tal d'assegurar l'equilibri patrimonial de l'Institut Català del Crèdit Agrari.

Línies de finançament de l'Institut Català del Crèdit Agrari

Dins l'exercici del 2005, l'Institut Català del Crèdit Agrari, d'acord amb la seva Llei de creació, amb l'objectiu de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, ha de desenvolupar, entre altres, les actuacions destinades a finançar:

a) El foment de l'activitat aqüícola.

b) El foment de l'activitat pesquera i, en especial, el suport en els períodes d'aturada temporal de l'activitat.

c) El foment d'infraestructures de regadius nous i dels existents.

d) El foment de la gestió forestal sostenible.

e) Projectes que impliquin una millora tecnològica en els processos productius.

f) Projectes que impliquin una millora en el desenvolupament del medi rural.

Article35

Fons per a les indústries culturals

S'autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals, descrit a l'article 35 de la Llei 6/2004, a la participació de l'Institut Català de les Indústries Culturals en l'accionariat de societats creades per a desenvolupar projectes culturals amb un especial valor estructural, d'acord amb els requisits legals vigents.

TÍTOL V

Normes tributàries

Desplegament de l'article 59.3 de la Llei 4/1997

Als efectes del càlcul del gravamen al qual són sotmeses les empreses afectades pel Pla especial de protecció civil establert per l'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i tenint en compte que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l'apartat 2 del dit article, s'estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l'apartat 3, per a l'exercici del 2005, d'acord amb llur volum anual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escala següent:

Facturació (euros)

Quota (euros)

Fins a 3.005.060,52

6.166,38

Més de 3.005.060,52 i fins a 12.020.242,08

15.415,96

Més de 12.020.242,08 i fins a 30.050.605,21

30.831,92

Més de 30.050.605,21 i fins a 60.101.210,42

61.663,84

Més de 60.101.210,42

123.327,68

Cànon de l'aigua

1. Durant l'any 2005 els valors de base per volum per a usos industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l'aigua, a l'efecte de la determinació del tipus de gravamen específic d'una manera individualitzada, són els següents, tenint en compte que els valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit:

   Concepte

   Any 2005

   Industrial general

   0,1022

   euros/m3

   Industrial específica

   0,4005

   euros/m3

   Matèries en suspensió

   0,3095

   euros/kg

   Matèries oxidables

   0,6190

   euros/kg

   Sals solubles

   4,9524

   euros/Sm3/cm

   Matèries inhibidores

   7,3416

   euros/Kequitox

   Nitrogen

   0,4699

   euros/kg

   Fòsfor

   0,9400

   euros/kg

2. Durant l'any 2005, els valors per a la determinació de la quota del cànon d'aigua corresponent als establiments ramaders són els següents, tenint en compte que els valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit:

   Tipus d'explotació

   Any 2005

   Engreix d'ànecs

   0,0204

   euros/plaça

   Engreix de guatlles

   0,003705

   euros/plaça

   Engreix de pollastres

   0,0204

   euros/plaça

   Engreix de galls dindi

   0,0398

   euros/plaça

   Engreix de perdius

   0,0083

   euros/plaça

   Avicultura de posta

   0,0445

   euros/plaça

   Pollets de recria

   0,008335

   euros/plaça

   Cria de boví

   0,6883

   euros/plaça

   Engreix de vedells

   1,9648

   euros/plaça

   Vaques alletants

   4,5864

   euros/plaça

   Boví de llet

   6,5520

   euros/plaça

   Vedelles de reposició

   3,2783

   euros/plaça

   Cabrum de reproducció

   0,6447

   euros/plaça

   Cabrum de reposició

   0,3218

   euros/plaça

   Cabrum de sacrifici

   0,2170

   euros/plaça

   Producció de conills

   0,3867

   euros/plaça

   Bestiar equí

   5,7263

   euros/plaça

   Oví d'engreix

   0,2698

   euros/plaça

   Ovelles de reproducció

   0,8097

   euros/plaça

   Ovelles de reposició

   0,4025

   euros/plaça

   Porcí d'engreix

   0,7532

   euros/plaça

   Producció porcina

   1,5705

   euros/plaça

   Porcí de transició

   0,3458

   euros/plaça

   El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.

Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa

1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s'eleven, per a l'any 2005, fins a la quantitat que resulti de l'aplicació del coeficient 1,03 a la quantia de l'any 2004. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

2. La xifra que resulta de l'aplicació de l'increment a què es refereix l'apartat 1 s'arrodoneix de la manera següent:

   a) La xifra de les unitats de cèntim d'euro compreses entre l'1 i el 5 s'arrodoneixen al 5.

   b) La xifra de les unitats de cèntim d'euro compreses entre el 6 i el 9 s'arrodoneixen al 0 amb l'augment d'una unitat en la xifra de les desenes de cèntim d'euro.

   c) En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats,l'import resultant de l'aplicació de l'increment s'arrodoneix, a l'alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d'euro més propera.

3. Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1:

   a) La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

   b) Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures financeres que acompanya aquesta Llei de pressupostos.

   c) La taxa regulada pel capítol I del títol II de la Llei 15/1997, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

   d) La taxa regulada pel capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997.

   TÍTOL VI

   Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Fons de cooperació local de Catalunya

1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels conceptes següents:

a) La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat.

b) La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 92.388.190 euros, dels quals 58.997.030 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/463.1100, "Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments", s'han de distribuir entre els municipis; 33.082.160 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/461.1101 "Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals", s'han de distribuir entre les comarques, i 309.000 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/463.1102, "Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades", s'hande distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

Participació en els ingressos de l'Estat

1. Les participacions en ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableixen l'article 48.2 de l'Estatut d'autonomia i la normativa que hi sigui aplicable.

2. Els crèdits consignats en la secció PL (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat) s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.

Participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat

1. L'aplicació GO 03 D/463.1100 del pressupost del Departament de Governació i Administracions Públiques, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, finança:

   a) La participació de lliure disposició.

   b) La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis.

2. Mitjançant l'acord del Govern, amb l'informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya, s'han d'aprovar les dotacions de les dues participacions a què fareferència l'apartat 1 i els criteris de distribució. Aquests criteris han de tenir en compte la població dels municipis i altres indicadors socioeconòmics i, en qualsevol cas, han de garantir que a cap municipi no li correspongui una quantitat inferior a la que li va correspondre en l'anualitat del 2004 incrementada en un 3%.

3. La dotació de la participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis establerta d'acord amb l'apartat 2 s'ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin de l'aplicació dels criteris que estableix el mateix apartat.

4. Els ajuntaments, mitjançant l'acord del Ple, han de distribuir percentualment la seva assignació per aquest concepte entreles mancomunitats, les comunitats de municipis i els consorcis legalment constituïts i, si escau, inscrits al Registre d'ens locals de Catalunya, en les quals participen, i el consell comarcal corresponent.

5. L'acord del Ple a què es refereix l'apartat 4 pot determinar a quines actuacions concretes els ens supramunicipals als quals es fa l'assignació han de destinar els recursos que la Generalitat els ha de transferir per aquest concepte. La decisió municipal s'ha de comunicar abans del termini que estableixi la Direcció General d'Administració Local, la qual ha de gestionar les transferències d'acord amb la distribució que hagin fet els ajuntaments. En el cas que els municipis no notifiquin la destinació abans de la data indicada, s'entendrà que s'ha fet en favor del mateix o mateixos ens als quals es va destinar aquesta dotació en l'exercici del 2004.

Participació de les comarques en els ingressos de la Generalitat

D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de l'aplicació pressupostària GO 03 D/461.1101 del Departament de Governació i Administracions Públiques. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques d'acord amb els criteris següents, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2003:

a) Atenent el nombre d'habitants de la comarca:

Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 683.000 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km2 i 561.000 euros en els altres casos.

Segon. En funció de la població comarcal, 2.745.000 euros.

Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.745.000 euros.

b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.450.000 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 646.831,82 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis de fins a 500 habitants; amb el factor 1,5, els que tenen de 501 a 2.000 habitants, i amb el factor 1, la resta.

Participació de les entitats municipals descentralitzades en els ingressos de la Generalitat

L'aplicació GO 03 D/463.1102, "Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades", dotada amb 309.000 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2005, de la manera següent, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2003:

a) Una quantitat fixa, d'acord amb els trams de població següents:

Primer. 3.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població igual o inferior a 100 habitants.

Segon. 5.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població compresa entre 101 i 500 habitants.

Tercer. 8.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població compresa entre 501 i 1.000 habitants.

Quart. 12.000euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població superior a 1.000 habitants.

b) La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d'habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

Tramesa de documentació

El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat a l'adequat compliment per part dels ens locals destinataris de l'obligació de trametre, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, llurs pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d'aquestes dades al Departament de Governació i Administracions Públiques, i llurs comptes anuals a la Sindicatura de Comptes.

TÍTOL VII

Normes degestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes

Parlament de Catalunya

1. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit a la secció PA (Parlament de Catalunya) del pressupost per al 2004 als mateixos capítols del pressupost per al 2005.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció PA (Parlament de Catalunya) s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.

3. La Comissióde Govern Interior del Parlament pot acordar modificacions de crèdit entre conceptes de la secció PA (Parlament de Catalunya) sense limitacions, la qual cosa ha de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

Consell Consultiu

Les dotacions de la secció CC (Consell Consultiu) s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president o presidenta del qual és qui ordena els pagaments propis d'aquest organisme.

Sindicatura de Comptes de Catalunya

1. Les dotacions pressupostàries de la secció SC (Sindicatura de Comptes) s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic o síndica major de la qual és qui ordena els pagaments propis d'aquest organisme.

2. La Comissió de Govern de la Sindicatura de Comptes pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció SC (Sindicatura de Comptes) amb les limitacions establertes per l'article 5.1, la qual cosa ha de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Agència Catalana de Protecció de Dades

1. Les dotacions pressupostàries de la secció CT (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya), la secció CA (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i la secció PD (Agència Catalana de Protecció de Dades) s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l'organisme corresponent. El president o presidentadel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i el del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el director o directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades són els ordenadors de pagaments propis de l'organisme.

2. La Comissió Executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el director o directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades poden acordar transferències de crèdits entre conceptes de les seccionscorresponents amb les limitacions establertes per l'article 5.1, la qual cosa han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

   Disposicions addicionals

   Primera

   Pressupostos de les diputacions provincials

   Al pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l'exercici del 2004.

   Segona

   Interès de demora

1. Fins al 31 de desembre de 2005, l'interès legal del diner és el fixat per la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2005.

2. Fins al 31 de desembre de 2005, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 5%.

   Tercera

   Alienació de béns immobles de la Generalitat i títols de societats de la Generalitat

1. Es faculta el Govern perquè, durant el 2005, pugui aprovar els expedients d'alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a 6.010.121,04 euros la utilització dels quals no es consideri necessària. Així mateix, el Govern pot aprovar l'alienació directa de béns immobles, qualsevol que en sigui el valor, que temporalment hagin de continuar utilitzant per a la prestació de serveis. L'acord d'alienació d'aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d'arrendament o l'arrendament financer d'aquests.

2. Dels expedients d'alienació de béns immobles de valor superior a 12.020.242,09 euros, se n'ha de donar compte al Parlament.

3. Es faculta elGovern perquè, durant l'any 2005, pugui autoritzar l'alienació de títols de societats en el cas que comporti la pèrdua de la posició majoritària o fins i tot la dissolució i la liquidació. S'ha de donar compte d'aquestes alienacions al Parlament, les quals han d'ésser publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

   Quarta

   Cessió de domini al Servei Català de la Salut

1. S'autoritza el Govern a cedir al Servei Català de la Salut el domini dels béns immobles on hi ha edificats centres de prestació de serveis sanitaris de la seva titularitat, als efectes d'unificar-ne i racionalitzar-ne la gestió i amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat. Les cessions de domini resten condicionadesal manteniment de la finalitat de prestació del servei sanitari.

2. Es faculta el Departament d'Economia i Finances perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, dugui a terme els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l'apartat 1.

   Cinquena

   Romanents de crèdit

1. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè els romanents dels crèdits no utilitzats de la partida "Dotació fons d'acció social" del pressupost del Departament de Governació i Administracions Públiques s'incorporin a l'aplicació corresponent de l'exercici del 2005 per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals, i també els projectes interdepartamentals en matèria de personal.

2. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè incorpori a l'aplicació corresponent de l'exercici del 2005 els romanents dels crèdits existents el 31 de desembre de 2004 de la partida "Dotació fons d'acció social" del pressupost del Servei Català de la Salut corresponent al seu personal laboral, per a complir les finalitats establertes en el seu conveni col·lectiu.

3. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè incorpori a l'aplicació corresponentde l'exercici del 2005 els romanents dels crèdits existents el 31 de desembre de 2004 de la partida "Dotació fons d'acció social" del pressupost de la Direcció General de Recursos Humans del Departament d'Educació corresponent al seu personal docent, per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals.

4. No es poden incorporar els romanents de crèdits pressupostaris del capítol 1, "Remuneracions del personal", als pressupostos de despeses per a l'any 2005, i s'han d'aplicar als crèdits del pressupost vigent, en el moment d'expedició dels manaments de pagament, les obligacions que resultin de la liquidació d'endarreriments a favor del personal.

   Sisena

   Mutualitat de previsió social de la Generalitat

   S'autoritza el Govern per a constituir una mutualitat de previsió social empresarial, sotmesa a la Llei 10/2003, del 13 de juny, sobre mutualitats de previsió social, en què la Generalitat ha d'assumir la figura del soci protector, amb la finalitat d'oferir als seus empleats les prestacions reglamentàries que en cada moment es cregui oportú.

   Setena

   Cooperació al desenvolupament

   El Govern ha de destinar un import total de 41.150.196,16 euros a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:a) 28.974.630 euros són consignats a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, entitat de dret públic adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques.

   b) 12.175.566,16 euros corresponen a accions a fer en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, bé directament pels diversos departaments, organismes i empreses de la Generalitat, bé mitjançant el suport a entitats que actuen en aquest àmbit. A aquests efectes, s'autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant l'import d'aquestes dotacions amb la minoració d'altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.

   Vuitena

   Transferències de les diputacions

   L'estimació dels ingressos provinents de les transferències de les diputacions a la Generalitat s'ha d'ajustar al que es derivi de l'aplicació de la Sentència del Tribunal Constitucional del 25 de març de 2004.

   Novena

   Creació del Museu Casteller de Catalunya a Valls (Alt Camp)

   Dins les previsions pressupostàries de la Generalitat per a l'any 2005, s'han d'habilitar els recursos necessaris per a complir el conveni signat pel Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Valls, per a iniciar el procés de creació del Museu Casteller de Catalunya a Valls.

   Desena

   Convenis de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

   S'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a l'intercanvi de prestacions vinculades a l'àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l'establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

   Onzena

   Fons per al control de les incapacitats temporals

   Per tal de coadjuvar a garantir l'assoliment dels objectius fixats en l'Acord de finançament autonòmic en relació amb el fons dotat per al control de les incapacitats temporals, es faculta els departaments d'Economia i Finances i de Salut perquè estableixin els convenis de col·laboració convenients amb els agents socials que tenen implantació i més representativitat a Catalunya.

   Dotzena

   Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

   Els ingressos per la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l'article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l'Administració de laGeneralitat en matèria sanitària, han d'ésser considerats ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d'acord amb el dit Decret. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos han d'ésser considerats propis del Servei Català de la Salut.

   Tretzena

   Aplicació del Programa de Desenvolupament Rural i de l'Instrument Financer d'Orientació de la Pesca

   En l'àmbit del fons FEOGA-Garantia i de l'Instrument financer d'orientació de la pesca, i per a les línies d'ajut que s'hagin d'executar en l'exercici del 2006, es poden tramitar anticipadament les convocatòries d'ajut de les mesures incloses en els programes, si bé la resolució de concessió s'ha de produir en el moment en què es disposi del crèdit adequat i suficient.

   Catorzena

   Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l'activitat agrària

   S'autoritza el Govern a pagar a la bestreta l'import de les pensions de cessament anticipat de l'activitat agrària.

   Quinzena

   Programa d'Ajuts per a Fomentar Plans de Pensions entre la Pagesia

   El Govern ha d'establir un programa d'ajuts per a fomentar plans de pensions entre la pagesia, per a complementar les pensions de jubilació d'aquest col·lectiu i, a la vegada, incentivar el cessament en l'activitat agrària del jubilat o jubilada i la cessió o transmissió de la seva explotació agrària, amb la finalitat de facilitar el relleu generacional. ElGovern ha d'intentar de concertar aquest programa amb les organitzacions professionals agràries més representatives.

   Setzena

   Supressió de barreres arquitectòniques

   Els departaments de la Generalitat han de destinar, per a l'any 2005, un mínim del2% de llurs partides pressupostàries d'inversió directa en els edificis d'ús públic de titularitat de la Generalitat o en els edificis el dret d'ús dels quals, per qualsevol títol, correspon a la Generalitat, a suprimir-ne les barreres arquitectòniques.

   Dissetena

   Quantia dels ajuts assistencials per a la protecció dels cònjuges supervivents

1. Els ingressos totals anuals de les persones beneficiàries dels ajuts assistencials per a la protecció dels cònjuges supervivents que estableix la disposició addicional quinzena de la Llei 6/2004 no poden superar, per a l'any 2005, els 7.600 euros, inclòs l'ajut.

2. Es fixa en 36 euros l'import mensual per als mesos sencers de l'any 2005 amb efectes des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de qualsevol tipus que excedeixin els 7.168 euros. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, que oscil·len entre la xifra esmentada i 7.600 euros, el dit import de 36 euros queda reduït en proporció amb l'import dels ingressos, sense que en cap cas pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

   Divuitena

   Ajuts per a les famílies amb fills a càrrec

1. L'ajut per a les famílies amb fills a càrrec en edats compreses entre zero i tres anys es fixa en 575 euros.

2. L'ajut per a les famílies nombroses i les famílies monoparentals amb fills a càrrec d'una edat compresa entre zero i sis anys es fixa en 650 euros.

3. L'ajut per a les famílies en les quals s'hagi esdevingut un part amb dos, tres o mésde tres naixements es fixa, respectivament, en 650 euros, 1.000 euros i 1.200 euros.

4. L'ajut per a les famílies amb una situació de vulnerabilitat especial a causa de part o adopció múltiple de tres o més infants amb una edat compresa entre zero i dotze anys es fixa en 2.400 euros o 3.200 euros, segons el nivell d'ingressos, ponderats en funció del nombre de membres de la unitat familiar, que ha d'establir el Departament de Benestar i Família.

   Dinovena

   Complements de les pensions més baixes

   El Govern, a partir de l'elaboració i l'aprovació posterior de la llei que ha de regular els complements de les pensions més baixes, ha d'habilitar la partida pressupostària corresponent.

   Vintena

   Tarifes especials d'aigua, gas, electricitat i telèfon

   El Govern ha de promoure convenis amb les companyies subministradores d'aigua, gas, electricitat i telèfon, per a aplicar tarifes especials a les famílies nombroses, les monoparentals i les que es troben en una situació de vulnerabilitat especial, i també a les persones grans que cobren la pensió mínima de viduïtat.

   Vint-i-unena

   Transició del model tarifari de l'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona

   Durant l'any 2005 i mentre no entri en vigor el règim tributari de recuperació dels costos associats a la producció, la disponibilitat i la millora de la qualitat de l'aigua en origen, el Govern ha de facilitar la transició del model tarifari del servei públic que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona mitjançant una aportació de fins a 3.000.000 d'euros, que cal aplicar proporcionalment en el decurs de l'exercici i per un període màxim de sis mesos. Correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua executar aquesta disposició.

   Vint-i-dosena

   Programa de gestió dels residus municipals

   El Govern, amb la col·laboració dels ens locals, dins les previsions pressupostàries per al 2005, ha de promoure la reducció de la producció de residus, la recollida separada de matèria orgànica i de fraccions reciclables i les plantes de tractament ecològic de la matèria orgànica i de la fracció resta, en el Programa de gestió dels residus municipals, de conformitat amb la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, del 13 de juny.

   Vint-i-tresena

   Adscripció a Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA), de determinats habitatges de promoció pública

   S'autoritza el Govern a adscriure a Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa) els habitatges de promoció pública transferits per l'Administració general de l'Estat a la Generalitat mitjançant el Reial decret 2626/1982, de l'1 d'octubre, i el Reial decret 1009/1985, del 5 de juny, que actualment es troben sota el control i la dependència de l'Institut Català del Sòl.

   Vint-i-quatrena

   Pla de recerca i innovació de Catalunya 2005-2008

   En el marc del Pla de recerca i innovació de Catalunya 2005-2008, i amb l'autorització prèvia del Govern, es poden efectuar despeses d'abast pluriennal per als programes de beques, ajuts i subvencions que s'hi incloguin.

   Disposició transitòria

   Plans de pensions d'ocupació o assegurances col·lectives

   Els plans de pensions d'ocupació o assegurances col·lectives existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, dels quals siguin promotors els ens i els organismes inclosos en el títol III, poden mantenir la quantia i els són aplicables les limitacions establertes per l'article 18 d'aquesta Llei.

   Disposicions finals

   Primera

   Pròrroga de disposicions

   Es prorroga per a l'exercici del 2005 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l'interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

   Segona

   Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

   S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.

   Tercera

   Pròrroga del sistema de finançament del municipi de Badia del Vallès (Vallès Occidental)

   Es prorroga fins al 31 de desembre de 2005 el sistema de finançament establert per al municipi de Badia del Vallès per la disposició transitòria tercera de la Llei 1/1994, del 22 de febrer, de creació del municipi de Badia per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès.

   Quarta

   Entrada en vigor

   Aquesta Llei entra en vigor l'1 de gener de 2005.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 27 de desembre de 2004

   Pasqual Maragall i Mira

   President de la Generalitat de Catalunya

   Antoni Castells

   Conseller d'Economia i Finances

   Annex 1

   Estats de despeses i ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisi

   Recursos

   Dotacions

   Televisió de Catalunya, SA

   342.534.908

   342.534.908

   Emissores de la Generalitat-Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA

   38.007.357

   38.007.357

   TVC Edicions i Publicacions, SA

   120.000

   120.000

   CCRTV-Serveis Generals, SA

   12.987.162

   12.987.162

   TVC Multimèdia, SL

   13.132.584

   13.132.584

   CCRTV Interactiva, SA

   6.288.743

   6.288.743

   TVC Netmedia Audiovisual, SL

   4.511.795

   4.511.795

   Activa 3, IT Solutions and Technologies, SL

   600

   600

   Intracatalonia, SA

   1.058.283

   1.058.283

   Annex 2

   Estats de despeses i ingressos consolidats de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat

   Recursos

   Dotacions

   Centre d'Alt Rendiment Esportiu

   13.114.643,00

   13.114.643,00

   Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

   276.339.406,88

   276.339.406,88

   Institut Cartogràfic de Catalunya

   25.242.508,72

   25.242.508,72

   Ports de la Generalitat

   21.969.621,31

   21.969.621,31

   Institut Català del Sòl

   583.499.907,74

   583.499.907,74

   Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

   1.082.880.000,00

   1.082.880.000,00

   Centre d'Iniciatives per a la Reinserció

   18.541.026,38

   18.541.026,38

   Institut Català de Finances

   628.424.558,00

   628.424.558,00

   Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

   28.974.630,00

   28.974.630,00

   Institut Català de les Indústries Culturals

   44.489.181,04

   44.489.181,04

   Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

   25.987.980,00

   25.987.980,00

   Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial

   25.258.427,53

   25.258.427,53

   Laboratori General d'Assaigs i Investigacions

   1.530.000,00

   1.530.000,00

   Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil

   10.675.000,00

   10.675.000,00

   Institut Català d'Energia

   4.856.812,00

   4.856.812,00

   Agència Catalana de l'Aigua

   553.921.134,00

   553.921.134,00

   Agència de Residus de Catalunya

   106.312.444,54

   106.312.444,54

   Centre de la Propietat Forestal

   4.004.490,00

   4.004.490,00

   Aigües Ter-Llobregat

   114.471.000,20

   114.471.000,20

   Servei Meteorològic de Catalunya

   7.490.960,00

   7.490.960,00

   Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca

   38.951.209,33

   38.951.209,33

   Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya

   162.421.226,64

   162.421.226,64

   Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

   2.302.000,00

   2.302.000,00

   Institut de Diagnòstic per la Imatge

   26.533.017,26

   26.533.017,26

   Gestió de Serveis Sanitaris

   34.235.622,45

   34.235.622,45

   Institut d'Assistència Sanitària

   72.398.191,14

   72.398.191,14

   Gestió i Prestació de Serveis de Salut

   13.476.315,28

   13.476.315,28

   Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

   2.449.216,00

   2.449.216,00

   Institut Català d'Oncologia

   86.808.526,61

   86.808.526,61

   Serveis Sanitaris de Referència - Centre de Transfusió i Banc de Teixits

   36.578.591,71

   36.578.591,71

   Parc Sanitari Pere Virgili

   24.084.778,18

   24.084.778,18

   Annex 3

   Estats de despeses i ingressos consolidats de les empreses en què la Generalitat participa directament, de manera total o majoritària

   Empreses

   Recursos

   Dotacions

   Agència de Patrocini i Mecenatge, SA

   617.040,00

   617.040,00

   Turisme Juvenil de Catalunya, SA

   14.401.819,00

   14.401.819,00

   Túnels i Accessos de Barcelona, SAC

   30.818.542,10

   30.818.542,10

   Gestió d'Infraestructures, SA

   1.145.692.402,32

   1.145.692.402,32

   Equacat, SA

   1.451.850,00

   1.451.850,00

   Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA

   51.423.920,00

   51.423.920,00

   Túnel del Cadí, SAC

   19.221.863,08

   19.221.863,08

   ICF Equipaments, SA. Unipersonal

   296.463.528,00

   296.463.528,00

   Teatre Nacional de Catalunya, SA

   14.400.031,00

   14.400.031,00

   Promotora d'Exportacions Catalanes, SA

   1.595.236,00

   1.595.236,00

   Regs de Catalunya, SA

   95.659.489,56

   95.659.489,56

   Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA

   44.774.201,80

   44.774.201,80

   Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA

   2.058.200,00

   2.058.200,00

   Eficiència Energètica, SA

   1.395.797,20

   1.395.797,20

   Sanejament Energia, SA

   220.416,01

   220.416,01

   Centre per a l'Empresa i per al Medi Ambient, SA

   2.665.844,25

   2.665.844,25

   Forestal Catalana, SA

   17.703.036,00

   17.703.036,00

   Administració, Promoció i Gestió, SA

   56.261.009,14

   56.261.009,14

   Portal Salut i Qualitat de Vida, SA

   565.744,53

   565.744,53

   Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA

   4.395.531,03

   4.395.531,03

   Sistema d'Emergències Mèdiques, SA

   98.853.735,80

   98.853.735,80

   (04.358.146)

   ó