LLEI 8/1983, de 18 d'abril, de centres docents experimentals.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent
LLEI
El moviment de renovació pedagògica que s'ha anat produint a Catalunya tot al llarg d'aquest segle, sia patrocinat públicament en els curts períodes que hi eren propicis, sia portat privadament sota el pes de circumstàncies molt adverses, i fins perseguit, és el resultat del treball personal i en equip de molts mestres de tots els nivells i totes les modalitats de l'ensenyament.
L'experimentació educativa seriosament plantejada, realitzada i compartida amb altres escoles i grups locals, comarcals i professionals en general -la qual experimentació també ha estat contrastada i difosa a l'escola en general- és la força que impulsa aquest moviment i el model de treball que ell mateix té i proposa a totes les escoles en la recerca de la qualitat educativa.
Un dels objectius prioritaris de l'Administració educativa és el millorament constant de la qualitat de l'ensenyament. L'aconseguiment d'aquest objectiu és dificultós, però, per moltes i diverses qüestions, de vegades generades per la mateixa dinàmica educativa. La constatació que no hi ha cap mètode educatiu que s'adapti a tots els alumnes i els avenços científics, tècnics, culturals i socials, que exigeixen una revisió i una adequació dels sistemes educatius, etc., són aspectes que evidencien suficientment que és imprescindible un treball constant de recerca, d'experimentació i de formació permanent del professorat.
L'Estatut de Catalunya, que reconeix a la Generalitat competència plena en matèria d'ensenyament, permet al Parlament de regular i establir aquest marc jurídic per a la innovació educativa i els centres experimentals tan necessaris per a la millora de l'ensenyament.
En aquesta línia, cal potenciar centres experimentals de diferents tipus, que puguin oferir alternatives a l'escola actual, mitjançant l'experimentació de nous plans d'estudi i de programes de diverses àrees i de diversos nivells educatius, de nous mètodes i tècniques educatives i amb materials didàctics diversos, així com mitjançant l'anàlisi de noves formes organitzatives i d'administració de centres.
Cal, a més, que aquest treball d'experimentació, que s'ha de desplegar en els mateixos centres escolars, sigui orientat i avaluat per l'Administració educativa o per institucions que entre llurs tasques tenen encomanada la recerca educativa. D'aquesta manera es podrà garantir que els programes d'investigació i l'experimentació són analitzats d'una manera continuada, que se'n divulguen els resultats i que se n'estudia la possible generalització.
En aquest context, com a resposta necessària a la problemàtica plantejada, es dicta la present Llei reguladora dels centres docents experimentals.
L'article 21 de la Llei Orgànica 5/1980, de 19 de juny, per la qual es regula d'Estatut de Centres Escolars, contempla els centres experimentals com a centres docents dedicats a la investigació i l'experimentació educatives clarament diferenciats dels centres docents de règim general. Per bé que la redacció d'aquest article no permet de deduir que les funcions que corresponen als centres experimentals no són traslladables als centres de règim general, sembla oportú de fer ús de l'habilitació establerta en la disposició addicional tercera de l'esmentada Llei, per tal de modificar i substituir l'article 21 esmentat i d'establir així legalment que la investigació i l'experimentació educatives són tasques normals dels centres docents creats amb aquesta finalitat expressa i que l'experimentació educativa es fa també normalment en els centres docents ordinaris.
Són objecte d'aquesta Llei l'orientació i la canalització als centres docents de Catalunya de la investigació i l'experimentació educatives en els diversos nivells de pre-escolar, educació general bàsica, educació especial, batxillerat, formació professional i ensenyaments especialitzats. Aquesta orientació ha de respondre sempre a les exigències reals del sistema educatiu per tal de col·laborar a millor la qualitat de l'ensenyament.
D'acord amb aquesta Llei, només poden ésser considerats com a experimentals els centres docents que tenen un programa d'investigació o experimentació establert. Aquesta Llei institueix tres menes de centres: -Els centres esperimentals de règim especial. -Els centres experimentals de règim ordinari. -Els centres classificats de pràctiques, per a la formació del professorat dels nivells no universitaris. Tots aquests centres poden tenir per titulars persones privades o públiques.
Actualment l'Administració no té prou centres experimentals exclusius per aprofundir l'estudi del sistema educatiu i escometre així un programa ampli d'innovació educativa, que també comportaria la formació del professorat adequat. La dotació insuficient dels centres experimentals actuals fa que sigui prioritari -i amb aquesta finalitat s'estableix un manament legal- de readaptar els que ja hi ha abans de crear nous centres de règim especial. D'altra banda, aquesta Llei ofereix la possibilitat de crear centres experimentals públics de règim especial a partir de la transformació de centres ordinaris, que és una solució molt més viable en termes pressupostaris.
Igualment, aquesta Llei, amb la finalitat de pal·liar dificultats existents i atès que un projecte no es pot realitzar satisfactòriament si no es disposa dels mitjans personals i materials necessaris en cada cas, estableix que l'Administració ha d'assignar les dotacions suficients per a l'execució del programa en els centres de què és titular i fa possible la subvenció de programes experimentals de centres privats.
Per bé que s'estableix que l'Administració és l'únic responsable de la generalització o aplicació de les experiències a tots els centres docents o una part d'aquests, la valoració dels projectes d'investigació o experimentació és feta per una Comissió.
En resum, la Llei regula:
-
La investigació i l'experimentació en el sistema educatiu a partir del treball pedagògic fet pels professors i de la tasca educativa acomplerta en els centres docents.
-
El marc jurídic dels centres educatius a fi d'efectuar un treball d'experimentació i d'aconseguir una millora del conjunt del sistema educatiu.
TÍTOL I Disposicions generals
Els centres experimentals tenen per objecte prioritari de fer investigacions i experiències encaminades a introduir nous mètodes, tècniques i programes de les diverses matèries i els diversos nivells educatius, així com a introduir diversos tipus de material didàctic i noves formes organitzatives i d'administració dels centres. També col·laboren en la realització de les pràctiques docents del professorat en formació i en exercici i tenen cura, en general, de qualsevol altre aspecte tècnico-pedagògic que pot contribuir a millorar l'eficàcia i la qualitat de l'ensenyament.
Els centres experimentals estenen llur acció als nivells d'educació pre-escolar, educació general bàsica, educació especial, batxillerat, formació professional, ensenyaments especialitzats i educació d'adults i a la formació, inicial i permanent, del professorat d'aquests nivells.
Perquè un centre, tant de règim general com de règim especial, pugui ésser qualificat de centre experimental cal que gaudeixi de les facultats acadèmiques corresponents i tingui un programa d'investigació o experimentació, d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
Els centres experimentals poden desenvolupar programes d'investigació i experimentació d'una o de diverses matèries, àrees, cursos o cicles i d'un o de diversos nivells educatius -modalitat que es pot aplicar en un o en diversos centres, així com en una o en diverses localitats-, i també un programa global de centre.
Els centres experimentals són públics, quan tenen per titular el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, o privats, quan el titular n'és qualsevol altra institució, entitat o persona pública o privada.
Els centres experimentals públics són creats o autoritzats en la forma que assenyalen els articles que segueixen, i són adscrits, als efectes del que determina aquesta Llei, al Departament d'Ensenyament, a un centre d'ensenyament universitari o a una institució investigadora públics.
Els centres docents privats són autoritzats, quant a llur funcionament com a centres experimentals, pel Departament d'Ensenyament. La qualificació de centre experimental va sempre vinculada al desenvolupament de l'experiència o investigació. Per poder acomplir una experiència d'investigació, els centres docents privats han de presentar el programa corresponent al Departament d'Ensenyament perquè l'aprovi.
L'Administració ha de donar prioritat a la investigació i l'experimentació en els centres públics.
L'Administració ha de dotar els centres experimentals públics dels mitjans necessaris per acomplir els programes aprovats i, especialment, de personal suficient mentre durarà el desenvolupament del programa i dels mitjans pedagògics i didàctics per dur-lo a terme. Les previsions de necessitats i de dotacions del personal, de serveis generals i d'altres que estiguin determinades per la concreta organització dels centres s'han de fixar i renovar anualment d'acord amb les necessitats del programa.
L'Administració pot subvencionar la realització de programes en els centres experimentals privats, cenyint-se als crèdits pressupostaris consignats amb aquesta finalitat.
L'Administració pot reconèixer al professorat dels centres regulats per la present Llei els mèrits pedagògics que es determinaran per reglament.
TÍTOL II Classificació i règim jurídic dels centres experimentals
Els centres experimentals es classifiquen atenint a llur règim en:
-1 Centres experimentals de règim especial (CERE).
-2 Centres experimentals de règim ordinari (CERO).
-3 Centres classificats de pràctiques (CCP), per al professorat en formació i en exercici.
Els CERE són centres dedicats específicament a la investigació i l'experimentació educatives com a projecte global de centre.
Els CERE públics, tant si són implantats de nou com si provenen de la transformació de centres de règim ordinari, són creats i suprimits, com a centres experimentals, per decret del Consell Executiu. El Departament n'ha d'aprovar sempre prèviament el projecte de programa d'investigació o experimentació. Poden tenir un règim administratiu propi, que ha d'ésser determinat per decret, atenent a criteris de flexibilitat, quant a l'organització, el personal, el funcionament i els mòduls.
L'autorització per al funcionament dels centres experimentals de règim especial privats es fa per decret. Juntament amb la sol·licitud d'autorització, cal que el Departament d'Ensenyament aprovi el projecte de programa global d'investigació o experimentació. Poden tenir un règim administratiu propi, que ha d'ésser determinat per decret, atenent a criteris de flexibilitat, quant a l'organització, el personal, el funcionament i els mòduls.
-1 Els centres annexos als centres de formació del professorat (escoles i facultats universitàries) són centres de règim especial destinats a les pràctiques del professorat en els quals es poden fer experiències i investigacions psicopedagògiques i didàctiques.
-2 L'Administració regula el marc jurídic d'aquests centres i estableix els criteris específics per a l'accés del professorat.
Els CERO són centres de règim general que, autoritzats pel Departament d'Ensenyament, poden desplegar, en un o en diversos cicles, cursos o àrees, investigacions i experiències educatives determinades o contrastar investigacions i experiències fetes o iniciades en els CERE.
L'ordre d'autorització dels CERO ha d'especificar l'àmbit de l'experiència que efectuaran i el període de temps indicatiu per dur-la a terme.
El Departament d'Ensenyament pot autoritzar, amb l'informe previ de la inspecció, les variacions en el règim de les unitats escolars, dels grups o dels nivells afectats pel programa experimental que calen per dur-lo a terme i pel temps d'execució previst.
Els CCP són centres docents de règim ordinari, públics i privats, en els quals es desenvolupen les pràctiques d'ensenyament establertes legalment per al professorat en formació dels diversos nivells educatius no universitaris, en coordinació amb els centres de formació del professorat. S'han de determinar per reglament les diverses modalitats d'aquestes pràctiques, així com les relacions entre aquests centres i els de formació del professorat per tal d'assegurar-ne la col·laboració pedagògica.
Els centres docents públics de règim ordinari autoritzats com a centres classificats de pràctiques han de percebre de l'Administració les ajudes necessàries, que oportunament es determinaran, per efectuar amb eficàcia les pràctiques del professorat. Els CCP privats que ho sol·licitin podran percebre una ajuda de l'Administració pel mateix concepte, d'acord amb els criteris establerts per reglament.
TÍTOL III Programes d'investigació i d'experimentació
El Departament d'Ensenyament ha de fer públics periòdicament els criteris de prioritat que aplicarà als programes d'investigació i experimentació que es realitzaran en un o en diversos centres conjuntament.
Els centres experimentals, en qualsevol de llurs modalitats i en llurs comeses específiques, despleguen els programes que el Departament d'Ensenyament aprova amb aquesta finalitat. Aquests programes poden ésser elaborats a iniciativa de la mateixa Administració, dels òrgans col·legiats dels centres o de les diverses institucions docents i d'investigació o d'equips de recerca o assessorament psicopedagògic.
La selecció dels programes presentats es fa en funció de les prioritats de l'Administració educativa, del seu interès i de la possibilitat d'aprofitament generalitzat de les experiències.
Si el programa seleccionat no determina el centre que l'ha de realitzar, el Departament d'Ensenyament convocarà un concurs públic, al qual podran optar els centres docents que reuniran els requisits fixats per la convocatòria. L'adjudicació del programa a un centre es fa tenint en compte:
-
La idoneïtat del centre sol·licitant quant al professorat, als mitjans didàctics i pedagògics, a l'organització, al medi social on es troba el centre i a entre i a qualsevol altra condició que es pot establir per reglament.
-
L'adscripció a un organisme o una institució pública docent o d'investigació quan el centre sol·licitant no té el caràcter de públic.
Pel que fa als centres experimentals, la inspecció del nivell corresponent exerceix les mateixes funcions que té encomanades en relació amb el centres docents ordinaris i, a més, col·labora en les tasques de control dels programes mitjançant l'emissió d'informes periòdics sobre llur evolució.
El control i l'avaluació de les diverses fases del programa corresponen al Departament d'Ensenyament.
Els centres experimentals eleven una memòria anual al Departament d'Ensenyament.
La qualificació de centres experimentals pot ésser revocada per una norma del mateix rang que la de creació o d'autorització quan dels informes de la inspecció i de les institucions docents responsables, o d'altres informes requerits pel Departament d'Ensenyament, es dedueix que la investigació o l'experimentació no han assolit els nivells assignats. Per procedir a la pròrroga de la qualificació de centres experimentals, una vegada transcorregut el període fixat per l'autorització, cal un expedient previ en què s'ha de donar audiència als representants del centre afectat.
L'avaluació final dels projectes i de llurs resultats és a càrrec d'una comissió tècnica formada per representants del Departament d'Ensenyament, de les institucions docents o d'investigació, si s'escau, i dels mateixos centres experimentals. Aquesta comissió, que ha d'ésser creada per ordre, analitza i valora els resultats de la investigació o experiència i considera la conveniència de divulgar-la i d'estendre-la en altres centres.
El Departament d'Ensenyament difon les experiències mitjançant publicacions, seminaris o jornades de divulgació.
El Departament d'Ensenyament decideix l'aplicació i la generalitazació als centres ordinaris de les experiències valorades satisfactòriament per la comissió a què es refereix l'article 28.
La inscripció d'alumnes en els centres experimentals es fa d'acord amb les normes i els criteris vigents.
Els estudis fets en centres experimentals han d'ésser equivalents als de règim ordinari. En les normes de classificació i de revocació de centres experimentals s'han de mantenir com a vàlides les activitats educatives realitzades amb caràcter experimental.
Disposicions addicionals
Primera En les successives lleis de pressupostos de la Generalitat s'han de consignar els mitjans econòmics necessaris per a l'aplicació progressiva d'aquesta Llei.
Segona La provisió de places de personal docent als centres experimentals públics s'ha de fer d'acord amb el règim general d'accés, per adscripció en règim de comissió de serveis, o de contractació administrativa.
Disposicions transitòries
Primera Els centres pilot i experimentals actuals, en llurs diverses modalitats, s'han d'ajustar a les prescripcions d'aquesta Llei, un cop hauran estat inclosos en la categoria que els correspon, llevat que l'Administració decideixi de transformar-los.
Segona Abans de procedir a la creació de nous centres experimentals de règim especial, l'Administració ha d'entendre prioritàriament la normalització de les dotacions dels actuals centres pilot i experimentals públics.
Disposició final S'autoritza el Departament d'Ensenyament perquè dicti, en l'esfera de la seva competència, o proposi al Consell Executiu de la Generalitat les disposicions complementàries que calguin per aplicar, interpretar o aclarir aquesta Llei.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Barcelona, 18 d'abril de 1983
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Joan Guitart i Agell Conseller d'Ensenyament
