LLEI 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

1. Es modifica la lletra b de l'apartat 10 de l'article 6 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que resta redactada de la manera següent:

   b) El cinquanta per cent dels fons, com a mínim, s'ha de destinar al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament, inclosos els tractaments que redueixen la quantitat o milloren la qualitat del rebuig dels residus destinats a la disposició del rebuig, en especial pel que fa a la reducció de la fracció orgànica continguda en la fracció resta, i al finançament de les infraestructures previstes en el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals; la resta dels recursos s'ha de destinar a la recollida selectiva en origen de la matèria orgànica, a la recollida selectiva i el reciclatge d'altres fraccions de residus, a altres formes de valorització material i a la promoció de campanyes de sensibilització, divulgació i educació ambiental, i s'ha de garantir que, en tot cas, el 2% dels fons es destinin a accions d'infraestructura verda i de millora ambiental territorial. Els recursos destinats a accions d'infraestructura verda i de millora ambiental territorial s'han de traspassar trimestralment, una vegada tancat el termini de recaptació, a la direcció general competent en polítiques ambientals, que és l'encarregada de fer-ne la gestió i la distribució de manera concertada amb les administracions locals d'àmbit municipal o metropolità el territori de les quals resulti directament o indirectament afectat per la implantació o el funcionament de les infraestructures de gestió de residus.

2. Es modifica l'apartat 11 de l'article 6 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

   La distribució dels fons procedents del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció s'ha de destinar a les actuacions de prevenció i les operacions de valorització i optimització de la gestió dels residus de la construcció, i també a la promoció i a la recerca d'aplicacions dels materials recuperats, d'acord amb les directrius aprovades per la Junta de Govern dels Residus de la Construcció, i s'ha de garantir que, en tot cas, el 2% dels fons es destinin a accions d'infraestructura verda i de millora ambiental territorial i que les accions per a afavorir la prevenció i la valorització tinguin, per aquest ordre, caràcter prioritari. Els recursos destinats a accions d'infraestructura verda i de millora ambiental territorial s'han de traspassar trimestralment, una vegada tancat el termini de recaptació, a la direcció general competent en polítiques ambientals, que és l'encarregada de fer-ne la gestió i la distribució de manera concertada amb les administracions locals d'àmbit municipal o metropolità el territori de les quals resulti directament o indirectament afectat per la implantació o el funcionament de les infraestructures de gestió de residus.

3. Es modifica l'apartat 11 bis de l'article 6 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

   La distribució dels fons procedents dels cànons sobre la deposició del rebuig dels residus industrials s'ha de destinar a les actuacions d'estudis de prevenció i tecnologies noves per al tractament de residus (màxim 10%), a les actuacions d'execució subsidiària de gestió de residus abandonats fetes per l'Agència de Residus de Catalunya i a altres activitats relacionades amb els residus industrials (màxim 40%); la resta s'ha de destinar a actuacions de prevenció, i s'ha de garantir que en tot cas el 2% dels fons es destinin a accions d'infraestructura verda i de millora ambiental territorial, amb el benentès que les quantitats no utilitzades en un exercici o recuperades posteriorment s'acumulen en els exercicis següents. Els recursos destinats a accions d'infraestructura verda i de millora ambiental territorial s'han de traspassar trimestralment, una vegada tancat el termini de recaptació, a la direcció general competent en polítiques ambientals, que és l'encarregada de fer-ne la gestió i la distribució de manera concertada amb les administracions locals d'àmbit municipal o metropolità el territori de les quals resulti directament o indirectament afectat per la implantació o el funcionament de les infraestructures de gestió de residus.

4. Es modifica l'apartat 1 de l'article 15 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

   1. Es fixa el tipus de gravamen de 71,60 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat.

5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

   2. Es fixa el tipus de gravamen de 35,80 euros per tona de rebuig de residus municipals que s'incinera.

6. Es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional segona de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

   2. Els tipus de gravamen del cànon sobre la deposició controlada i incineració de residus municipals regulat per l'article 15 s'assoleix gradualment, en el termini de quatre anys, d'acord amb la taula següent:

   Any d'aplicació

   Tipus de gravamen per deposició

   Tipus de gravamen per incineració

   2020

   47,10 euros/tona

   23,60 euros/tona

   2021

   53,10 euros/tona

   26,50 euros/tona

   2022

   59,10 euros/tona

   29,60 euros/tona

   2023

   65,30 euros/tona

   32,70 euros/tona

   2024

   71,60 euros/tona

   35,80 euros/tona

   Capítol II. Cànon de l'aigua

1. Es modifica la lletra f de l'apartat 2 de l'article 64 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactada de la manera següent:

   f) Els usos domèstics de l'aigua en tots els nuclis de població identificats en el Nomenclàtor estadístic d'entitats de població de Catalunya que tinguin menys de 400 habitants de població base i que no disposin de subministrament domiciliari d'aigua ni de sistema de sanejament en alta.

2. S'afegeixen quatre apartats el 5, el 6, el 7 i el 8, a l'article 66 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   5. Són responsables subsidiaris del deute tributari, a més de les persones i entitats a què fa referència l'article 43 de la Llei de l'Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, els titulars de les concessions o inscripcions dels aprofitaments inscrits en el Registre d'aigües, i també els propietaris dels aprofitaments.

   6. L'Agència Catalana de l'Aigua ha de promoure la utilització dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics segurs i accessibles necessaris per al desenvolupament de la seva activitat i garantir que la ciutadania s'hi pugui relacionar per al compliment de les seves obligacions tributàries i l'exercici dels seus drets, amb les garanties i els requisits establerts per la normativa tributària d'aplicació general.

   »7. En virtut del que estableix l'apartat 6, les persones jurídiques que tinguin la condició de subjectes passius de qualsevol dels tributs vinculats al cicle de l'aigua estan obligades a complir les obligacions formals que formen part dels procediments d'aplicació dels tributs en suport informàtic i per via telemàtica, de manera ajustada als models que s'aprovin per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua i d'acord amb les prescripcions tècniques que es fixin. En particular, aquests subjectes han de presentar telemàticament, mitjançant el web de l'Agència Catalana de l'Aigua, les declaracions i autoliquidacions que estableixen aquesta llei i el seu reglament de desplegament.

   »8. Els subjectes passius respecte dels quals l'Agència Catalana de l'Aigua apreciï que tenen dificultats tècniques o econòmiques no estan obligats a emprar els canals telemàtics per al compliment de les obligacions materials i formals vinculades a l'aplicació dels tributs, que s'han de presentar en els terminis fixats per a cada procediment per aquesta llei o per la normativa tributària general, i en la forma i amb els models que s'aprovin per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua.»

3. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 70 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   4. El règim d'aplicació del tribut es concreta, si s'escau, en la proposta i la resolució que dicta l'Agència Catalana de l'Aigua, en els casos en què les dades o els valors considerats per l'Agència difereixin dels declarats pel contribuent en la seva declaració de l'ús i la contaminació de l'aigua (DUCA).

   En cas contrari, l'Agència pot notificar sense cap altre tràmit la liquidació del cànon de l'aigua que correspongui, d'acord amb el que estableix la normativa vigent.

   »En ambdós casos es poden dur a terme revisions de les dades declarades, o resoltes inicialment, d'acord amb els procediments tributaris establerts a aquest efecte.»

4. Es modifica l'apartat 14 de l'article 71 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   14. En els usos industrials d'aigua corresponents a activitats incloses a les seccions B, C i D i grups A032, E360, E383 i J581, de la CCAE 2009, amb aplicació individualitzada del cànon de l'aigua, el tipus de gravamen general s'afecta dels següents coeficients, si s'escau:

   a) Coeficient d'eficiència (Ke): 0,90 per als subjectes passius que acreditin per a cada establiment una millora en l'eficiència en l'ús de l'aigua, determinada segons un sistema quantitatiu, referenciat en l'estàndard d'ús, o bé que acreditin l'eficiència o la millora de l'eficiència segons un sistema qualitatiu basat en l'obtenció d'un sistema de gestió ambiental ISO 14001 o EMAS.

   »La millora de l'eficiència o l'eficiència mateixa s'acrediten si el consum unitari d'aigua de l'establiment és igual o inferior a l'estàndard d'ús declarat, o bé si es desprèn de les dades contingudes en les successives actualitzacions o renovacions del sistema de gestió ambiental, establertes en la normativa tècnica o sectorial vigent, inclosa la normativa en matèria de cabals de manteniment.

   »b) Coeficient d'innovació (Ki): 0,90 per als subjectes passius que puguin ésser qualificats com a empresa innovadora, per raó del compliment d'algun dels requisits següents:

   »– Que hagi rebut finançament públic els darrers dos anys sense haver sofert revocació per execució incorrecta o insuficient de l'activitat finançada mitjançant convocatòries públiques de finançament a la R+D+I d'abast autonòmic, estatal o europeu.

   »– Que hagi demostrar la seva capacitat d'innovació mitjançant alguna de les certificacions següents:

   »1. Jove empresa innovadora (JEI), segons l'especificació AENOR EA0043.

   »2. Petita o microempresa innovadora, segons l'especificació AENOR EA0047.

   »3. Certificació UNE 166.002 «Sistema de gestió de la R+D+I».

   »c) Coeficient de reindustrialització (Kz): 0,10 per als subjectes passius que duguin a terme actuacions industrials o empresarials d'interès general, en el marc de projectes de reindustrialització aprovats pel Govern, que creïn nova activitat industrial en un municipi o permetin el manteniment o reconversió de la ja existent per un període mínim de tres anys, o per als subjectes que contribueixin al manteniment del teixit empresarial i industrial, i també al manteniment de llocs de treball, mitjançant l'adquisició d'una o més unitats productives d'una empresa en concurs, en els darrers dos anys.

   »Aquests coeficients són acumulables entre ells. Així mateix, els dos darrers coeficients tenen una vigència de tres anys des de l'inici de llur aplicació, i són renovables en el cas que es mantinguin les condicions que van donar lloc a llur reconeixement.»

5. Es modifica l'apartat 4 de l'article 74 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   4. En els casos d'usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, les centrals hidroelèctriques poden optar per acollir-se, de manera voluntària, a un sistema de determinació objectiva de la quota basat en la potència instal·lada en l'establiment i en l'energia produïda, expressada en quilowatts hora, d'acord amb la fórmula següent:

   Q = kWh produïts × euros/kWh

   Tipus d'establiment

   Potència

   Import

   Unitat

   Grup 1

   > = 50 MW

   0,00608

   euros/kWh

   Grup 2*

   < 50 MW

   0,00040

   euros/kWh

   * Sempre que el titular no faci en altres establiments activitats de producció amb potència superior a 50 MW. En aquest cas, es considera tipus 1.

   Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit.

6. Es deroga l'apartat 5 de l'article 74 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

7. Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2021, l'apartat 5 de l'article 75 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   5. Sens perjudici del que estableix l'apartat 4, les entitats subministradores amb una facturació inferior a cent mil metres cúbics anuals estan obligades a presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua, com a molt tard el 30 de gener de cada any, per a cadascun dels municipis de subministrament, una declaració resum de la repercussió neta feta l'any natural anterior ajustada al model que s'aprovi per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua i a les prescripcions tècniques que es dictin.

   Les entitats subministradores amb una facturació igual o superior a cent mil metres cúbics anuals estan obligades a presentar, com a molt tard el 30 de gener de cada any, una relació detallada de la facturació i els documents equivalents a les factures, amb expressió de la totalitat de les dades que resulten de la repercussió del cànon de l'aigua i les exigides per la normativa que regula les obligacions de facturació.

   »Aquesta obligació perdura en el temps, amb independència de posteriors oscil·lacions de facturació. La relació s'ha d'ajustar al model que s'aprovi per resolució de la direcció de l'Agència i a les prescripcions tècniques que es dictin.»

8. Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2021, la lletra d de l'apartat 2 de l'article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   d) Declaració resum de tots els volums utilitzats en l'exercici, lliurats i no lliurats a terceres persones, que s'ha de presentar, com a màxim, el 30 de gener de l'any següent al de l'exercici a què es refereix, i de manera ajustada a les prescripcions tècniques i formals que fixi l'Agència Catalana de l'Aigua, només en el cas que s'hagi declarat provisionalment, d'acord amb el que estableix la lletra b. Amb aquesta declaració, si s'escau, el contribuent ha d'autoliquidar els imports de cànon que pertoquin.

9. Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2021, la lletra e de l'apartat 2 de l'article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   e) Relació detallada del que s'ha facturat per l'aigua a altres entitats subministradores, com a molt tard el 30 de gener de cada any. Aquesta relació s'ha de presentar de manera ajustada a les prescripcions tècniques que dicti l'Agència Catalana de l'Aigua, i amb l'expressió de la totalitat de les dades exigides per la normativa que regula les obligacions de facturació.

10. Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2021, la lletra b de l'apartat 3 de l'article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    b) Declaració resum anual de volums utilitzats i autoliquidació de l'import del cànon corresponent, i la relació detallada del que s'ha facturat per l'aigua a altres entitats subministradores, com a màxim el 30 de gener de l'any posterior a l'any a què fa referència la declaració. Aquestes declaracions s'han d'ajustar a les prescripcions tècniques i formals fixades per l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquestes obligacions no s'apliquen als usuaris d'aigua que facturen menys de cent mil metres cúbics anuals en el conjunt de municipis de subministrament i que han optat pel sistema d'estimació objectiva de la base establert per l'article 67. En aquest darrer cas, l'Agència els liquida directament el cànon.

11. Es modifica la lletra b de l'apartat 6 de l'article 78 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    b) Despeses de l'organisme gestor imputables a la gestió de l'obra de regulació, incloses les financeres i els tributs que satisfà l'Agència per la titularitat de l'obra i per altres conceptes.

12. Es modifica l'article 81 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 81. Actualització

    Els valors base per unitat de volum, el valor de la unitat de contaminació, els coeficients i les fórmules per a determinar-los i la xifra o la quantia de qualsevol altre element de quantificació del tribut s'han de modificar mitjançant les lleis de pressupostos de la Generalitat o mitjançant la modificació d'aquesta llei.»

13. Es deroga la disposició addicional onzena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

14. S'afegeix una disposició transitòria, la dotzena bis, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició transitòria dotzena bis. No-exigibilitat del cànon de l'aigua a usos industrials efectuats per les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals

    Durant les anualitats 2019, 2020 i 2021, el cànon de l'aigua corresponent als usos d'abastament fets a través de les xarxes bàsiques, i, en general, l'abastament en alta d'altres serveis públics de distribució d'aigua potable no s'exigirà a les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals.»

15. S'afegeix una disposició transitòria, la dotzena ter, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició transitòria dotzena ter. Aplicació durant l'any 2019 dels supòsits d'inexigibilitat de deutes en concepte de cànon de l'aigua

    No són exigibles als ens locals, durant el 2019, els deutes tributaris pel concepte de cànon de l'aigua i sancions tributàries associades pendents de pagament per part de les entitats prestadores del servei de subministrament domiciliari d'aigua, de conformitat amb el que estableix la disposició addicional vint-i-tresena, sempre que durant els anys 2017, 2018 o 2019 els ens locals esmentats hagin procedit per motius d'interès públic al rescat o la intervenció d'aquest servei o concessió o a la recepció de la xarxa d'abastament d'aigua potable de la urbanització o desenvolupament urbanístic el subministrament del qual ha generat el deute, amb independència de llur obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l'entitat deutora principal.»

16. S'afegeix una disposició final, la primera bis, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició final primera bis. Aplicació de l'article 74

    Els imports que determina l'apartat 4 de l'article 74, en la redacció vigent, són aplicables a les liquidacions que s'emetin a partir de l'entrada en vigor de la present disposició final en relació amb volums utilitzats després de l'1 de gener de 2018.»

17. S'afegeix una disposició final, la primera ter, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició final primera ter. Habilitació per a l'elaboració d'un nou text refós

    S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor de la present disposició final, elabori un nou text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre. L'autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.»

    Capítol III. Impost sobre els habitatges buits

Es modifica l'apartat 1 de l'article 13 de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els subjectes passius que destinen part de llur parc d'habitatges al lloguer assequible, directament o per mitjà de l'Administració o d'entitats del tercer sector, poden aplicar una bonificació en la quota, en el percentatge que indica la taula següent, segons la ràtio d'habitatges destinats a lloguer assequible en municipis de Catalunya de demanda forta i acreditada, sobre el total d'habitatges buits subjectes a l'impost.

Percentatge d'habitatges destinats a lloguer assequible

Bonificació (%)

Menys del 5%

0,0

Del 5% al 10%

7,5

Més del 10% i fins al 25%

22,5

Més del 25% i fins al 40%

37,5

Més del 40% i fins al 67%

56,3

Més del 67%

75

Capítol IV. Impost sobre grans establiments comercials

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 7 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, que resta redactat de la manera següent:

   2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, s'entén per utilització de grans superfícies amb finalitats comercials la que duen a terme els establiments següents dedicats a la venda al detall:

   a) Grans establiments comercials territorials individuals que disposen d'una superfície de venda igual o superior als 2.500 metres quadrats.

   »b) Grans establiments comercials territorials col·lectius, integrats per un conjunt d'establiments en què es duen a terme activitats comercials, que disposen d'una superfície de venda igual o superior als 2.500 metres quadrats. Són grans establiments comercials territorials col·lectius els centres comercials, les galeries comercials i els recintes comercials definits en el Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials.

   »c) Grans establiments comercials que disposen d'una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats que estiguin situats fora de la trama urbana consolidada o, en el cas que aquesta no estigui definida, estiguin situats fora del nucli històric i dels seus eixamples.»

2. Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2020, la taula de l'apartat 2 de l'article 10 de la Llei 5/2017, del 28 de març, amb la introducció d'una nova categoria d'establiment especialitzat, «Ferreteries», amb una ràtio vehicle/dia/m2 de superfície de venda de 0,0699.

   Capítol V. Impost sobre les estades en establiments turístics

1. Es modifica l'article 24 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, que resta redactat de la manera següent:

   Article 24. Afectació dels ingressos

   Els ingressos derivats de l'impost sobre les estades en establiments turístics resten afectats a la dotació del Fons per al foment del turisme, regulat per la secció setena, per atendre les finalitats que s'hi determinen.

   »Els ingressos derivats del recàrrec a què fa referència l'article 34 bis no s'integren en aquest fons i, per tant, no resten afectats a les finalitats que s'hi determinen.»

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 26 de la Llei 5/2017, que resta redactat de la manera següent:

   1. Constitueix el fet imposable de l'impost l'estada, per dies o fraccions, amb pernoctació o sense, que fan els contribuents en els establiments i equipaments turístics a què fa referència l'apartat 3, situats a Catalunya. En el cas de les embarcacions de creuer turístic, s'entén realitzat el fet imposable quan aquestes estiguin fondejades o amarrades en un port del territori de Catalunya. A aquest efecte, es considera que el vaixell resta amarrat en un port des del moment en què es llança el primer cap durant l'atracada fins al moment en què el vaixell afluixa l'última amarra, i es considera que el vaixell està fondejat en un port des del moment en què es fondeja l'àncora fins al moment en què es lleva l'àncora del fons.

3. Es modifica, amb efectes de l'1 de juliol de 2020, l'article 34 de la Llei 5/2017, que resta redactat de la manera següent:

   Article 34. Tipus de gravamen i quota

   1. La quota tributària s'obté de multiplicar el nombre d'estades pel tipus del gravamen corresponent segons el tipus d'establiment o equipament turístic i localització, d'acord amb la tarifa següent:

   Tipus d’establiment

   Tarifa general (en euros)

   Tarifa especial (en euros)

   Barcelona ciutat

   Resta de Catalunya

1. Hotel de 5 estrelles, gran luxe, càmping de luxe i establiment o equipament de categoria equivalent

   3,50

   3,00

   5,00

2. Hotel de 4 estrelles i 4 estrelles superior, i establiment o equipament de categoria equivalent

   1,70

   1,20

   3,50

3. Habitatge d’ús turístic

   2,25

   1,00

   -

4. Resta de càmpings i resta d’establiments i equipaments

   1,00

   0,60

   2,50

5. Embarcació de creuer

   Més de 12 hores

   3,00

   3,00

   12 hores o menys

   1,00

   1,00

   »2. La tarifa especial és aplicable a les estades en els establiments que, dins un centre recreatiu turístic, estiguin situats a les àrees en què s'admeten activitats de joc i apostes.

   »3. En el supòsit de reserva anticipada de l'allotjament, la tarifa aplicable és la vigent en el moment de fer la reserva sempre que se satisfaci en aquest moment l'import de la reserva i de l'impost, inclòs, si escau, el recàrrec a què fa referència l'article 34 bis.»

4. S'afegeix un article, el 34 bis, a la Llei 5/2017, amb el text següent:

   Article 34 bis. Recàrrec per a la ciutat de Barcelona

   1. L'Ajuntament de Barcelona pot establir, per ordenança municipal, un recàrrec sobre les tarifes establertes en l'apartat 1 de l'article 34 per a Barcelona ciutat. L'aprovació d'aquest recàrrec s'ha d'ajustar als requisits, els límits i les condicions següents:

   »a) L'import màxim del recàrrec per a cada categoria d'establiment es fixa en 4 euros.

   »b) L'aprovació del recàrrec ha d'ésser únic per a totes les categories incloses en cada tipus d'establiment en què es divideix la tarifa de l'apartat 1.

   »c) Amb el límit de l'import màxim establert per la lletra a i respectant el tipus d'establiment a què fa referència la lletra b, es poden aprovar imports diferents segons el codi postal d'emplaçament dels establiments.

   »d) L'aprovació té efectes a partir del primer dia del període de liquidació immediatament posterior a la publicació de l'ordenança municipal corresponent en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

   »2. En els termes, els terminis i les condicions que s'acordin per conveni, la Generalitat de Catalunya ha de transferir a l'Ajuntament de Barcelona les quantitats recaptades en concepte del recàrrec a què fa referència aquest article minorades en l'import que resulti del càlcul dels costos suportats per l'Agència Tributària derivats de la gestió i la recaptació del recàrrec.»

5. Es modifica l'article 35 de la Llei 5/2017, que resta redactat de la manera següent:

   Article 35. Facturació

   El substitut del contribuent ha de consignar en la factura que emeti als seus clients, de manera diferenciada de la contraprestació pels seus serveis, l'import de la quota de l'impost amb indicació del nombre d'unitats d'estada i del tipus de gravamen aplicat. En el cas d'establiments situats a la ciutat de Barcelona, la quota s'ha de determinar per l'aplicació, al nombre d'unitats d'estada, de l'import resultant de sumar el tipus de gravamen de l'apartat 1 de l'article 34 i el recàrrec que hagi aprovat l'Ajuntament d'acord amb l'article 34 bis.»

6. S'afegeix un article, el 50 bis, a la Llei 5/2017, amb el text següent:

   Article 50 bis. Règim transitori del recàrrec per a la ciutat de Barcelona

   1. El que determina la lletra c de l'apartat 1 de l'article 34 bis serà aplicable a partir del moment en què l'Agència Tributària de Catalunya hagi efectuat en el seu sistema informàtic els canvis necessaris a aquest efecte.

   »2. El recàrrec a què fa referència l'article 34 bis que l'Ajuntament de Barcelona aprovi abans de l'1 de juliol de 2020, si s'escau, tindrà efectes a partir d'aquesta data.»

   Capítol VI. Impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial

Es modifica l'article 6 de la Llei 12/2014, del 10 d'octubre, de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, que resta redactat de la manera següent:

Article 6. Base imposable

1. La base imposable de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial és constituïda per la quantitat, en quilograms, d'òxids de nitrogen emesa durant el cicle LTO de les aeronaus durant el període impositiu.

»2. A l'efecte de determinar la base imposable d'aquest impost, s'han d'aplicar els factors d'emissió que determina la guia d'inventaris d'emissions EMEP/EEA, de l'Agència Europea de Medi Ambient. En el cas de models d'aeronau no inclosos en aquesta guia, s'ha d'aplicar el factor d'emissió declarat pel fabricant corresponent al motor instal·lat en aquests models d'aeronau i, si no n'hi ha, el factor d'emissió del motor que per les seves característiques tècniques sigui equiparable pel que fa a l'emissió d'òxids de nitrogen. En el cas dels helicòpters, els factors d'emissió aplicables són els que estableix l'Oficina Federal d'Aviació Civil de Suïssa.

»3. La base imposable d'aquest impost es calcula sumant les bases imposables parcials que resulten de multiplicar, per cada model d'aeronau del contribuent, el nombre de vols anuals pel factor d'emissió d'òxids de nitrogen corresponent a aquell model d'aeronau.»

Capítol VII. Impost sobre begudes ensucrades envasades

Es modifica, amb efectes del primer dia del trimestre següent a l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'article 76 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, que resta redactat de la manera següent:

Article 76. Tipus de gravamen

El tipus de gravamen de l'impost és el següent:

»a) 0,10 euros per litre per a begudes amb un contingut de sucre d'entre 5 i 8 grams per 100 mil·lilitres.

»b) 0,15 euros per litre per a begudes amb un contingut de sucre superior a 8 grams per 100 mil·lilitres.

»En el cas de preparats solubles i xarops concentrats preparats per a diluir, el tipus s'aplica a la beguda en base a la seva composició un cop es troba reconstituïda i preparada per ésser consumida.»

Capítol VIII. Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

1. L'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya.

2. Aquest impost grava la incidència, l'alteració o el risc de deteriorament que ocasiona la realització de les activitats a què fa referència l'article 9 sobre el medi ambient a Catalunya, mitjançant les instal·lacions i altres elements patrimonials afectes a aquestes, amb la finalitat de contribuir a compensar la societat del cost que suporta i frenar el deteriorament de l'entorn natural.

3. Als efectes de l'impost, es considera element patrimonial afecte qualsevol tipus de bé, instal·lació o estructura que es destini a les activitats de producció, emmagatzematge, transformació i transport efectuat per elements fixos del subministrament d'energia elèctrica, i també els elements fixos de les xarxes de comunicacions telefòniques o telemàtiques, i que es troben situats a Catalunya.

4. S'afecten parcialment els ingressos derivats de l'impost en els termes següents:

1. El 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de transport d'energia elèctrica efectuada pels elements fixos del subministrament d'energia elèctrica han de finançar mesures i programes de caràcter mediambiental, de transició energètica i de desenvolupament i millorament de les zones afectades per l'impacte ambiental de la producció d'energia elèctrica.

2. El 20% dels ingressos relacionats amb l'activitat de transport de telefonia efectuada pels elements fixos, i també l'activitat d'allotjament i gestió d'elements radiants per al transport de les comunicacions electròniques efectuades pels elements fixos que configuren les diferents xarxes han de finançar programes de desplegament de xarxes de comunicacions electròniques en zones rurals i programes sectorials d'impuls de les tecnologies de la informació i la comunicació en aquestes zones.

Constitueix el fet imposable de l'impost la realització pel subjecte passiu, mitjançant els elements patrimonials afectes a què fa referència l'article 8, de qualsevol de les activitats següents:

1. Les activitats de producció, emmagatzematge o transformació d'energia elèctrica.

2. L'activitat de transport d'energia elèctrica efectuada pels elements fixos del subministrament d'energia elèctrica.

3. L'activitat de transport de telefonia efectuada pels elements fixos de les xarxes de comunicació.

4. L'activitat d'allotjament i gestió d'elements radiants per al transport de les comunicacions electròniques efectuades pels elements fixos que configuren les diferents xarxes.

No estan subjectes a l'impost les activitats següents:

1. Les que es duen a terme mitjançant instal·lacions i estructures que es destinen a la producció i emmagatzematge dels productes a què es refereix l'article 9 per a l'autoconsum.

2. La producció d'energia elèctrica en plantes de tractament de purins i en plantes d'assecatge de fangs de depuradora.

3. La producció d'energia elèctrica en instal·lacions que utilitzen com a energia primària principal l'energia solar, l'eòlica, la hidràulica, i la resta de renovables.

4. La producció d'energia elèctrica en centrals que utilitzen com a combustible principal la biomassa o el biogàs.

5. La producció d'energia elèctrica en instal·lacions de cogeneració d'alta eficiència.

Resten exemptes de l'aplicació de l'impost les activitats que es duen a terme mitjançant:

1. Les instal·lacions i les estructures de titularitat de l'Estat, la comunitat autònoma, les corporacions locals, i també els organismes autònoms i altres ens del sector públic que en siguin mitjà propi, sempre que llur explotació no hagi estat cedida a una entitat privada per mitjà d'una concessió.

2. Les instal·lacions i les estructures que es destinen a la circulació de ferrocarrils.

3. Les estacions transformadores d'energia elèctrica, les xarxes de distribució en tensió inferior a 30 kV i les línies elèctriques d'evacuació d'instal·lacions de generació d'energia elèctrica amb energies renovables.

1. Són obligats tributaris, a títol de contribuent, les persones físiques o jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que duguin a terme qualsevol de les activitats a què fa referència l'article 9.

2. Resta prohibida la repercussió de l'impost als consumidors. Aquesta prohibició no es pot alterar mitjançant pactes o acords en contra entre les parts.

3. Són responsables solidaris del deute tributari, en els termes establerts per la Llei general tributària, les persones físiques, jurídiques o entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició, que succeeixin per qualsevol concepte en la titularitat o l'exercici de les activitats sotmeses a gravamen per aquesta llei.

1. La base imposable per les activitats relacionades amb els processos de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica està constituïda per la producció bruta del període impositiu, expressada en kWh.

2. La base imposable està constituïda, segons els casos, de la manera següent:

1. En les activitats de transport d'energia elèctrica, per l'extensió de cablejat aeri expressat en quilòmetres en la data de meritació.

2. En les activitats de transport de telefonia i telemàtica efectuades per elements fixos, per l'extensió de cablejat aeri expressat en quilòmetres en la data de meritació.

3. En les activitat d'allotjament i gestió d'elements radiants, pel nombre de torres de telecomunicacions en la data de meritació.

1. En el cas d'activitats de producció, emmagatzematge o transformació d'energia elèctrica, el tipus de gravamen és de:

   1. 0,0050 euros per kWh, amb caràcter general.

   2. 0,0010 euros per kWh, en el cas que l'activitat sigui efectuada per instal·lacions de cicle combinat.

2. En cas d'inici o cessament de l'activitat, la quota tributària resulta de prorratejar l'import anual pel nombre de dies del període impositiu en què s'ha dut a terme l'activitat.

3. El tipus de gravamen en el cas de transport d'energia elèctrica és de 400 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió igual o superior a 30 kV i inferior a 110 kV; 700 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió igual o superior a 110 kV i inferior o igual a 220 kV, i 1.200 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió superior a 220 kV. En cas que una mateixa línia de transport d'energia elèctrica disposi de diversos circuits amb nivells de tensió diferents, la quota tributària serà la corresponent al nivell de tensió superior.

4. El tipus de gravamen en el cas de l'activitat de transport de telefonia o telemàtica efectuada pels elements fixos és de 700 euros per cada quilòmetre de longitud de cable aeri.

5. El tipus de gravamen en el cas de l'activitat d'allotjament i gestió d'elements radiants pel transport de les comunicacions electròniques és de 700 euros per torre de telecomunicacions.

6. Els tipus de gravamen establerts pels apartats 3, 4 i 5 també s'apliquen en el cas que la instal·lació o els elements fixos estiguin en desús.

1. El contribuent pot aplicar en la quota corresponent a les activitats de transport d'energia elèctrica la bonificació següent per cada quilòmetre de longitud de cable que hagi soterrat durant els dotze mesos anteriors a la data de meritació de l'impost:

   1. 50 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió igual o superior a 30 kV i inferior a 110 kV.

   2. 87,50 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió igual o superior a 110 kV i inferior o igual a 220 kV.

   3. 150 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió superior a 220 kV.

2. El contribuent pot aplicar en la quota corresponent a l'activitat de transport de telefonia o telemàtica efectuada pels elements fixos una bonificació de 87,50 euros per cada quilòmetre de longitud de cable aeri que hagi soterrat durant els dotze mesos anteriors a la data de meritació de l'impost.

3. De l'aplicació de les bonificacions no en poden resultar en cap cas autoliquidacions amb quotes negatives.

1. Als efectes de l'exacció de l'impost, el període impositiu s'inicia, per a l'exercici 2020, el dia de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

2. En el cas de les activitats a què fa referència la lletra a de l'article 9, atès el caràcter continuat del fet imposable, el període impositiu coincideix amb l'any natural, i en tot cas entra en vigor el primer dia del trimestre natural següent a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

1. En el cas de les activitats a què fa referència la lletra a de l'article 9, l'impost es merita el 31 de desembre de cada any. En cas de cessament de l'activitat abans d'aquesta data, l'impost es merita en la data del cessament.

2. En el cas de les activitats a què fan referència les lletres b, c i d de l'article 9, l'impost no està subjecte a període impositiu i es merita el 30 de juny de cada any.

1. En el cas de les activitats a què fa referència la lletra a de l'article 9, els contribuents estan obligats a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent entre els dies 1 i 20 del mes de gener següent a la data de meritació.

2. En el cas de les activitats a què fan referència les lletres b, c i d de l'article 9, els contribuents estan obligats a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent entre els dies 1 i 20 del mes d'octubre següent a la data de meritació.

3. Tant l'ingrés dels pagaments fraccionats a què fa referència l'article 19 com el del deute tributari derivat de l'autoliquidació s'han de fer per via telemàtica a la seu electrònica de l'Agència Tributària de Catalunya.

4. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria d'hisenda.

1. En el cas de les activitats a què fa referència la lletra a de l'article 9, els contribuents han d'efectuar, en els primers vint dies naturals dels mesos d'abril, juliol i octubre de cada any natural, pagaments fraccionats trimestrals en concepte de pagaments a compte del període impositiu en curs.

2. L'import que cal ingressar en concepte de pagament fraccionat s'obté d'aplicar el tipus de gravamen establert per l'apartat 1 de l'article 14 al resultat de dividir per quatre la mitjana de la producció bruta dels tres anys naturals anteriors expressada en kWh. A aquest efecte, es considera any natural el comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre de cada any.

3. Els pagaments fraccionats efectuats durant el període impositiu s'han de deduir de la quota tributària resultant de l'autoliquidació a què fa referència l'apartat 1 de l'article 18.

La gestió, la recaptació, la comprovació i la inspecció de l'impost corresponen als serveis centrals de l'Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans d'inspecció sectorialment competents en la matèria.

1. Les infraccions tributàries produïdes en l'àmbit d'aquest impost es tipifiquen i se sancionen d'acord amb el que estableix la normativa general aplicable als tributs propis de la Generalitat.

2. La tramitació del procediment sancionador i la imposició, si escau, de sancions tributàries corresponen als òrgans competents de l'Agència Tributària de Catalunya.

Els actes de gestió, d'inspecció i de recaptació dictats en l'àmbit de l'impost poden ésser objecte de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Tributs, sens perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l'òrgan que ha dictat l'acte impugnat.

1. Mitjançant la Llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l'impost.

2. En l'aplicació de l'impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

Capítol IX. Taxes

Secció primera. Modificació del títol I del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny

Es deroga l'apartat 3 de l'article 1.2-7 de la Llei de taxes i preus públics.

Es modifica l'apartat 1 de l'article 1.2-9 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

1. La gestió, la liquidació i la recaptació de cada taxa corresponen al departament o a l'entitat autònoma o entitat gestora que ha de prestar el servei o fer l'activitat que han estat gravats, o que intervé en la cessió de la utilització privativa o en l'aprofitament especial del domini públic. Corresponen a la Oficina de Gestió Empresarial, en col·laboració amb els departaments competents, la gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes associades als tràmits i serveis que tingui atribuïts per qualsevol mitjà i que consten en el seu catàleg de serveis.

Les funcions inspectores corresponen al Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, que les exerceix tant amb relació al tribut com amb relació als òrgans que tenen encomanat de gestionar-lo, sens perjudici que es pugui establir, en la regulació de cada taxa, la col·laboració de l'òrgan titular de la taxa en la funció inspectora.»

Secció segona. Modificació del títol III bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es deroga el capítol II del títol III bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la utilització o l'aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l'Administració de justícia.

S'afegeix un capítol, el III, al títol III bis de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Capítol III. Taxa per la realització de sessions fotogràfiques, filmacions i similars en els espais i equipaments adscrits al departament competent en matèria de justícia, directament o mitjançant els seus ens instrumentals

Article 3bis.3-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la realització de sessions fotogràfiques, filmacions i similars en els espais i equipaments adscrits al departament competent en matèria de justícia, directament o mitjançant els seus ens instrumentals.

»Article 3bis.3-2. Subjecte passiu

»És subjecte passiu de la taxa, en concepte de contribuent, la persona física o jurídica, pública o privada, que sol·liciti la realització de les activitats que constitueixen el fet imposable de la taxa.

»Article 3bis.3-3. Acreditament

»La taxa s'acredita en el moment en què s'autoritza la utilització de l'espai corresponent, d'acord amb el procediment que s'estableixi reglamentàriament.

»Article 3bis.3-4. Quota

»1. L'import de la taxa ha de resultar de l'aplicació dels elements següents:

»a) La durada, en hores per dia, de la utilització de l'espai.

»b) La finalitat de l'acte o l'activitat que s'hi ha de dur a terme.

»c) La realització de vídeos, espots comercials, filmacions i rodatges per a cadenes de televisió, per al cinema i similars.

»d) La realització de sessions fotogràfiques.

»2. L'establiment de la quantia de la taxa s'efectua mitjançant ordre de la persona titular del departament competent en matèria de justícia, d'acord amb el que disposa la normativa en matèria d'elaboració de disposicions reglamentàries, i amb l'informe previ de la Intervenció Delegada. En l'expedient d'elaboració de l'ordre s'ha de justificar així mateix que les quanties proposades resulten de l'aplicació dels criteris establerts per l'apartat 1 i que compleixen el principi d'equivalència a què fa referència l'article 1.2-8.

»Article 3bis.3-5. Liquidació i pagament

»La liquidació de la taxa és un requisit previ per a la realització de l'activitat autoritzada. La liquidació i l'ingrés s'han d'efectuar mitjançant autoliquidació en la forma i els terminis que s'estableixin per reglament.

»Article 3bis.3-6. Gestió

»La gestió de la taxa correspon al departament competent en matèria de justícia.»

S'afegeix un capítol, el IV, al títol III bis de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Capítol IV. Taxa per la realització de visites tècniques i culturals en grup als espais i equipaments adscrits al departament competent en matèria de justícia, directament o mitjançant els seus ens instrumentals

Article 3bis.4-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la realització de visites tècniques i culturals en grup als espais i equipaments adscrits al departament competent en matèria de justícia, directament o mitjançant els seus ens instrumentals.

»Article 3bis.4-2. Subjecte passiu

»És subjecte passiu de la taxa, en concepte de contribuent, la persona física o jurídica, pública o privada, que sol·liciti la visita que constitueix el fet imposable de la taxa.

»Article 3bis.4-3. Exempcions

»Resten exemptes de la taxa:

»a) Les visites que facin col·lectius de professionals relacionats amb l'Administració de justícia.

»b) Les visites que facin els centres d'ensenyament de primària i secundària, públics o privats.

»c) Les visites que facin les universitats públiques en el marc dels ensenyaments reglats que imparteixin.

»d) Les visites que facin les entitats sense ànim de lucre.

»Article 3bis.4-4. Acreditament

»La taxa s'acredita en el moment en què s'autoritza la utilització de l'espai o equipament corresponent, d'acord amb el procediment que s'estableixi per reglament.

»Article 3bis.4-5. Quota

»1. L'import de la taxa ha de resultar de la durada de la visita en hores per dia i del nombre de persones.

»2. L'establiment de la quantia de la taxa s'efectua mitjançant ordre de la persona titular del departament competent en matèria de justícia, d'acord amb el que disposa la normativa en matèria d'elaboració de disposicions reglamentàries, i amb l'informe previ de la Intervenció Delegada. En l'expedient d'elaboració de l'ordre s'ha de justificar així mateix que les quanties proposades resulten de l'aplicació dels criteris establerts per l'apartat 1 i que compleixen el principi d'equivalència a què fa referència l'article 1.2-8.

»Article 3bis.4-6. Liquidació i pagament

»La liquidació de la taxa és un requisit previ per a la realització de l'activitat autoritzada. La liquidació i l'ingrés s'han d'efectuar mitjançant autoliquidació en la forma i els terminis que s'estableixin per reglament.

»Article 3bis.4-7. Gestió

»La gestió de la taxa correspon al departament competent en matèria de justícia.»

Secció tercera. Modificació del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es deroga l'apartat 1.3.2 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics.

2. Es deroga l'apartat 1.3.3 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics.

3. Es modifica l'apartat 1.3.5 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.3.5. Duplicat de certificats d'inscripció i de baixa: 7,35 euros.

4. Es modifica l'apartat 1.3.6 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.3.6. Inscripció de maquinària agrícola, arrossegada o suspesa: equips de distribució de fertilitzants i equips de tractaments per a l'aplicació de productes fitosanitaris, equips d'aplicació de fitosanitaris instal·lats en aeronaus, hivernacles, en altres locals tancats o a l'aire lliure, equips per al treball de sòl, equips de sembra, i la resta de maquinària agrícola: 7,35 euros.

1. Es modifica l'apartat 5 de l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   5. Per l'expedició del document d'identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda:

   5.1. Per l'expedició del document d'identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda: 9,15 euros.

   »5.2 Per l'expedició d'un duplicat o renovació del document d'identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda i per a èquids de races autòctones catalanes registrades: 16,25 euros.

   »En cas que el duplicat del DIE comporti un canvi de titular previ: 30,00 euros.

   »5.3. Per la modificació de dades del document d'identificació equina (DIE o passaport) per a qualsevol tipus d'èquid: 2,60 euros.

   »Si la modificació consisteix en el canvi de titularitat dels èquids per una explotació equina d'operadors comercials o de producció/reproducció, la taxa és de 2,60 euros pel primer animal i de 0,20 euros per la resta.»

2. S'afegeix un apartat, el 13, a l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   13. Per la realització de controls veterinaris als operadors de productes destinats a l'alimentació animal i que estiguin relacionats específicament amb la exportació d'aquests productes: 100,00 euros.

3. S'afegeix un apartat, el 14, a l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   14. Pels drets de l'examen relatiu a l'habilitació de veterinaris per a emetre atestacions sanitàries respecte a productes destinats a l'alimentació animal o subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà (SANDACH) amb destinació a l'exportació: 50,00 euros.

4. S'afegeix un apartat, el 15, a l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   15. Pel subministrament de la tuberculina necessària per a la realització de la intradermotuberculinització (IDT) exigida per a exportar bestiar a països tercers: vial de 50 dosis, 7 euros.

5. Es modifica l'article 4.3-6 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.3-6. Bonificacions

   L'import de les taxes pels serveis a què fa referència l'apartat 2.1 de l'article 4.3-5 es redueix en un 30% en el cas que les persones interessades presentin la sol·licitud d'extensió de la documentació sanitària de trasllat, pels mitjans telemàtics específics establerts pel departament competent en matèria de ramaderia i sanitat animal, i en un 50% si la tramitació la duen a terme els veterinaris habilitats per a fer-ho o si la tramitació la fan directament els ramaders telemàticament per al trasllat de bestiar a altres comunitats autònomes amb què s'hagi acordat aquesta possibilitat.»

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 4.4-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   3. Anàlisis serològiques i mostres procedents de teixits i fluids animals:

   3.1. Aglutinació: 2 euros.

   »3.2. Precipitació: 3 euros.

   »3.3. Fixació del complement: 5 euros.

   »3.4. ELISA: 6 euros.

   »3.5. Immunodifusió en agar-gel: 8 euros.

   »3.6. Immunohistoquímic: 14 euros.

   »3.7. Immunotransferència (immunoblotting): 10 euros.

   »3.8. Serumneutralització: 10 euros.

   »3.9. Aïllament i identificació bacteriològics en mostres procedents de teixits o fluids animals: 25 euros.

   »3.10. Diagnòstic diferencial avortaments: 20 euros.

   »3.11. Determinació de resistència antimicrobiana: 25 euros.

   »3.12. Reacció en cadena per la polimerasa (PCR): 15 euros.

   »3.13. Paràsits en femtes (coprològic): 15 euros.

   »3.14. Identificació de varroasi: 0,5 euros.

   »3.15 Identificació i recompte de Nosema spp: 2 euros.

   »3.16 Identificació de Tropilaelaps spp: 0,10 euros.

   »3.17 Identificació d'Aethina tumida: 0,10 euros.»

2. S'afegeixen els apartats 6.5 i 6.6 a l'article 4.4-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb la redacció següent:

   6.5. Anàlisi del bacteri Xanthomonas arboricola pv pruni en aplicació del programa d'autocontrols del Registre oficial dels proveïdors de material vegetal: 5,80 euros.

   6.6. Anàlisi del bacteri Erwinia amylovora en aplicació del programa d'autocontrols del Registre oficial dels proveïdors de material vegetal: 5,80 euros.»

3. S'afegeix l'article 4.4-7 al capítol IV del títol IV de la Llei de taxes i preus públics, amb la redacció següent:

   4.4-7. Bonificacions

   L'import de les taxes pels serveis a què fa referència el punt 3 de l'article 4.4-5, quan una persona, física o jurídica, sol·licita d'una vegada la realització d'un nombre de determinacions, està subjecte a les bonificacions següents:

   »a) D'1 a 10 determinacions: 0%.

   »b) D'11 a 25 determinacions: 25%.

   »c) De 26 a 100 determinacions: 50%.

   »d) Més de 100 determinacions: 60%.

   »e) A les sol·licituds d'anàlisis en sanitat animal per l'assistència als certàmens ramaders definits en els apartats d.2 a d.5 de l'article 2 del Decret 83/2012, del 17 de juliol, sobre regulació de certàmens i altres concentracions d'animals vius a Catalunya, s'aplica un descompte del 50%.»

Es deroga el capítol V del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre productes agroalimentaris i de la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l'elaboració d'estudis no clínics amb productes agroalimentaris.

Es modifica l'apartat 3 de l'article 4.15-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

3. La quota de la taxa en el registre de transportistes i mitjans de transport d'animals vius és:

a) Transportistes:

»– 20 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial, la tramitació de la sol·licitud de la inscripció per a la modificació de les dades registrals del transportista i per l'emissió de duplicats de l'autorització de transportista.

»– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de renovació.

»b) Mitjans de transport per carretera:

»– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial, per la modificació de les dades registrals dels mitjans de transport que fan trajectes de durada igual o superior a vuit hores i per l'emissió de duplicats dels certificats d'aprovació dels mitjans de transport.

»– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de renovació dels mitjans de transport que fan trajectes de durada igual o superior a vuit hores.

»c) Vaixells de transport d'animals:

»– 600 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial del vaixell.

»– 600 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de renovació.

»– 150 euros per l'emissió de duplicats dels certificats d'aprovació dels vaixells.»

1. Es modifica l'article 4.16-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.16-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable de la taxa la presentació del pla de gestió de les dejeccions ramaderes o la modificació del pla.»

2. Es modifica l'article 4.16-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.16-2. Subjecte passiu

   És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica titular d'un pla de gestió de les dejeccions ramaderes, corresponent a una o diverses explotacions ramaderes.»

3. Es modifica l'article 4.16-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.16-3. Acreditament

   La taxa s'acredita en el moment en què es presenta a l'Administració competent el pla de gestió de les dejeccions ramaderes o la seva modificació. S'ha de fer efectiva en el termini de deu dies hàbils a comptar de l'endemà de la presentació.»

4. Es modifica l'article 4.16-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.16-4. Quota

   La quota de la taxa és:

   »1.1. Per les explotacions ramaderes incloses en l'annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: 200 euros.

   »1.2. Per les explotacions ramaderes incloses en l'annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: 100 euros.

   »1.3. Per la resta d'explotacions ramaderes: 30 euros.

   »En el cas d'un pla conjunt de gestió de les dejeccions ramaderes, la quota és la que resulta d'aplicar els criteris anteriors en funció del nombre d'explotacions de cada tipus que modifiquen aspectes dins del pla de gestió.»

   Secció quarta. Modificació del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l'apartat 2 de l'article 5.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 5.1-5. Quota

2. La quota de la taxa en el supòsit d'emissió d'informes o peticions diverses d'informació és la següent:

»a) Emissió d'informes:

»a.1. Amb caràcter general: 100 euros.

»a.2. Si els informes s'emeten en el marc de la legislació urbanística aplicable: 300 euros.

»a.3. Si els informes s'emeten en actuacions urbanístiques per a aprovar projectes d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable, en el marc legal determinat per l'article 48.1.e del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, del 26 de juliol: 100 euros.

»b) Respostes a peticions d'informació:

»b.1. Si la petició d'informació es refereix a memòries, apèndixs o annexos: 100 euros.

»b.2. Si la petició es refereix a models matemàtics, les quotes són les següents:

»Modelització hidrològica: 1.500 euros.

»Modelització hidràulica: 750 euros.»

1. Es modifica l'article 5.2-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 5.2-1. Fet imposable

   1. Constitueix el fet imposable de la taxa l'accés a les infraestructures de sanejament en alta existents, o a les previstes en el programa de sanejament d'aigües residuals urbanes o en l'instrument de planificació hidrològica vigent, amb relació a les actuacions urbanístiques següents:

   »a) De nova urbanització.

   »b) De reforma o renovació de la urbanització, quan comportin un increment de generació d'aigües residuals, sigui com a conseqüència d'una major edificabilitat o densitat de l'ús urbanístic o com a conseqüència d'un canvi de l'ús urbanístic.

   »c) De canvis en el sòl no urbanitzable que impliquin un increment d'aigües residuals.

   »2. Resten exempts del pagament de la taxa els supòsits d'accés a les infraestructures de sanejament existents o previstos en la planificació amb relació a actuacions urbanístiques en sectors pendents de regularitzar-se des d'abans de l'aprovació del Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes 2005.»

2. Es modifica l'article 5.2-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 5.2-3. Acreditament

   1. La taxa s'acredita en el moment d'emissió de l'informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre la solució de sanejament col·lectiva proposada en el projecte d'urbanització de l'actuació urbanística corresponent, o en l'actuació proposada en sòl no urbanitzable si l'execució material no comporta un projecte d'urbanització. L'Agència, juntament amb l'informe, comunica la liquidació, amb un termini de pagament d'un any a comptar des del dia següent al de la notificació.

   »2. En el moment de l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització ha de quedar provat que el subjecte passiu ha abonat la taxa a l'Agència.

   »3. Per als casos d'actuacions urbanístiques en sòl no urbanitzable ha de quedar provat que el subjecte passiu ha abonat la taxa a l'Agència en el moment de l'emissió de la llicència d'obres municipal.»

3. Es modifica la lletra b de l'apartat 1 de l'article 5.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent, amb el benentès que els valors per al càlcul de la quota són aplicables a les liquidacions que no hagin esdevingut fermes a la data d'entrada en vigor d'aquesta modificació:

   b) Ús de col·lectors en alta existents (C): C = 28 * HE * L

   Essent (L) la longitud de xarxa en alta existent utilitzada, expressada en quilòmetres, des de la connexió al sistema fins l'EDAR, i (HE) els habitants equivalents dels nous desenvolupaments, segons les expressions següents, calculats a partir del nombre de parcel·les o d'habitacions que es construiran, en cas de desenvolupaments residencials, el nombre d'hectàrees netes (en el cas de planejament industrial i terciari) i el punt de connexió a sistema de sanejament en alta:

   Residencial

   2,6

   Habitants equivalents per parcel·la o nombre d'habitacions

   Industrial

   60

   Habitants equivalents per hectàrea neta

   Terciari

   50

   Habitants equivalents per hectàrea neta

4. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 5.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   4. En el cas d'increments d'edificabilitat amb augment de càrrega o cabal del sistema de sanejament, en cas de sectors pendents de regularitzar-se ja connectats a sistema de sanejament públic, la quota correspon a les quantitats resultants de l'increment.

5. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 5.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   5. La gestió i recaptació d'aquesta taxa es pot delegar en l'ens gestor del sistema de sanejament, en les condicions i amb l'abast que es determinin per reglament.

   Secció cinquena. Modificació del títol VI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es deroga el capítol III del títol VI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la verificació prèvia a l'emissió de valors que seran admesos a negociació exclusivament als mercats de valors situats a Catalunya.

1. Es modifica l'article 6.5-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 6.5-3. Acreditament

   La taxa s'acredita amb la realització de la valoració. L'acreditament del pagament de la taxa s'exigeix com a condició prèvia per a admetre a tràmit la sol·licitud de valoració.»

2. S'afegeix un article, el 6.5-5, a la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   Article 6.5-5. Autoliquidació i pagament

   1. La taxa s'exigeix en règim d'autoliquidació i s'ha de fer efectiva mitjançant l'ingrés corresponent.

   »2. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.»

   Secció sisena. Modificació del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l'article 8.6-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 8.6-4. Quota

L'import de la quota correspon als conceptes següents:

»1. Fotocòpies en blanc i negre: 0,10 euros.

»2. Impressions d'imatges digitals

»2.1. A 300 punts per polzada (ppp), en paper fotogràfic digital, en blanc i negre o en color:

»Mida DIN A4: 9,90 euros.

»Mida DIN A3: 11,55 euros.

»2.2. A 150 punts per polzada (ppp) o 72 punts per polzada (ppp), en paper normal, en blanc i negre o en color:

»Mida DIN A4: 0,25 euros.

»Mida DIN A3: 0,65 euros.

»Mida DIN A2: 2,05 euros.

»Mida DIN A1: 4 euros.

»Mida DIN A0: 6,55 euros.

»3. Digitalització

»3.1. Digitalització en blanc i negre o en color tramesa per Internet

»1 imatge a 300 ppp: 2 euros.

»3.2. Digitalització en blanc i negre o color tramesa per Internet

»1 imatge a 150 o 72 ppp (JPEG o PDF): 0,15 euros.

»4. Reproduccions de documents audiovisuals trameses per Internet

»Per un minut seleccionat: 2,35 euros.

»Duplicació, per cada 30 minuts: 14,60 euros.

»5. Reproduccions d'enregistraments sonors trameses per Internet

»Per un minut seleccionat: 1,10 euros.

»Duplicació, per cada 30 minuts: 8,80 euros.

»6. Tarifes per a usos comercials de les reproduccions

»En el cas que l'usuari o la usuària destini les reproduccions de documents a un ús comercial, ha de pagar a l'arxiu corresponent, a més de les tarifes de reproducció, les que estableix aquest apartat, si n'és titular dels drets d'explotació. Si el contracte de cessió de drets d'explotació a l'arxiu corresponent estableix alguna remuneració per a l'autor o l'autora del document, l'usuari o la usuària ha de satisfer aquesta remuneració directament a l'autor o l'autora.

»6.1. Fotografia, documentació textual i documentació gràfica

»Ús editorial i exposicions: 30 euros.

»Pàgines web: 30 euros.

»Produccions audiovisuals: 45 euros.

»Ús publicitari: 150 euros.

»6.2 Imatge mòbil, audiovisual

»Ús editorial i exposicions: 60 euros/minut.

»Pàgines web: 60 euros/minut.

»Produccions audiovisuals: 75 euros/minut.

»Ús publicitari: 150 euros/minut.

»6.3. So

»Ús editorial i exposicions: 30 euros/minut.

»Pàgines web: 30 euros/minut.

»Produccions audiovisuals: 45 euros/minut.

»Ús publicitari: 75 euros/minut.

»A les entitats sense ànim de lucre se'ls aplicarà un descompte del 25% en les taxes per a usos comercials.

»7. Despeses per tramesa de material

»A petició de l'usuari o la usuària, s'envien les reproduccions per correu amb acusament de recepció. En aquest supòsit, l'usuari o la usuària ha d'abonar les despeses de tramesa d'acord amb les tarifes postals vigents.»

S'afegeix un capítol, el XII, al títol VIII de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Capítol XII. Taxa per la utilització d'espais en immobles de domini públic adscrits al Departament de la Presidència o a les entitats adscrites a aquest departament

Article 8.12-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització d'espais en immobles de domini públic adscrits al Departament de la Presidència o a les entitats adscrites a aquest departament.

»2. El fet imposable inclou la realització de sessions o reportatges fotogràfics; vídeos, espots comercials, filmacions i rodatges; enregistraments sonors, concerts i altres activitats similars als immobles a què fa referència l'apartat 1.

»3. No forma part del fet imposable la utilització comercial o d'un altre tipus de les fotografies, de les filmacions o dels enregistraments, que s'ha de regir per la normativa específica.

»Article 8.12-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten les utilitzacions que constitueixen el fet imposable de la taxa.

»Article 8.12-3. Exempcions

»Resten exempts del pagament de la taxa els departaments de l'Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms.

»Article 8.12-4. Acreditament

»La taxa s'acredita en el moment que s'autoritza la utilització de l'espai corresponent, però el pagament de la quota es pot diferir al moment de la utilització efectiva.

»Article 8.12-5. Quota

»1. L'import de la taxa ha de resultar de l'aplicació dels elements i els criteris següents:

»a) La rellevància social de l'espai i la connexió de l'acte o de l'activitat amb les atribucions pròpies del Departament de la Presidència o de les entitats adscrites a aquest departament.

»b) La incidència en la difusió pública dels valors vinculats a les atribucions pròpies del Departament de la Presidència o de les entitats adscrites.

»c) El predomini de les finalitats socials o comercials de l'acte o l'activitat que s'hi ha de dur a terme.

»d) La durada, en hores per dia, de la utilització de l'espai.

»e) La dimensió de l'acte o l'activitat atenent el volum de públic assistent.

»2. La identificació dels espais susceptibles d'utilització en els immobles de domini públic adscrits al Departament de la Presidència o a les entitats adscrites, i l'establiment i la modificació de les quanties de la quota s'efectuen mitjançant ordre del conseller de la Presidència, d'acord amb el procediment establert en la normativa en matèria d'elaboració de disposicions reglamentàries, i amb l'informe previ favorable de la Intervenció Delegada. En la documentació que acompanya l'expedient s'ha de justificar que les quanties proposades resulten de l'aplicació dels criteris establerts per l'apartat 1 i que compleixen el principi d'equivalència a què fa referència l'article 1.2-8.

»Article 8.12-6. Bonificacions

»Poden gaudir d'una bonificació del 50% de la quota resultant les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat i d'una bonificació del 20% de la quota resultant les entitats privades sense ànim de lucre, sempre que no percebin cap ingrés com a conseqüència de la utilització de l'espai en l'immoble adscrit al Departament de la Presidència o a les entitats adscrites a aquest departament.»

Secció setena. Modificació del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica la lletra g de l'apartat 3 de l'article 9.2-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

   g) Els alumnes que tinguin concedida una beca per a estudis d'idiomes per part de l'Administració pública competent en la matèria. Si un alumne es matricula de dos o més idiomes, l'exempció només abasta l'idioma per al qual s'ha concedit la beca. L'exempció només es concedirà per al mateix curs acadèmic per al qual s'ha concedit la beca.

   A l'efecte de formalització de la matrícula oficial, l'alumne ha d'abonar la taxa si encara no té concedida la beca. Un cop se li notifiqui la concessió de la beca, podrà demanar la devolució de l'import de la taxa mitjançat el procediment de devolució d'ingressos indeguts.»

2. Es deroguen la lletra h i el darrer paràgraf de l'apartat 3 de l'article 9.2-3 de la Llei de taxes i preus públics.

Es deroga el capítol III del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la prestació dels serveis docents de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.

Es deroga el capítol IX del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la prestació dels serveis docents de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya en els ensenyaments de grau i de màster adaptats a l'Espai Europeu de l'Educació Superior.

Secció vuitena. Modificació del títol X del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l'article 10.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent, amb el benentès que les taxes per la inscripció de l'existència, modificació i extinció de les parelles estables i per l'emissió de certificacions del Registre de parelles estables de Catalunya no seran exigibles fins que no s'hagin adoptat les solucions tecnològiques que corresponguin per a la liquidació de la taxa i no s'hagi publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució del titular del departament competent en matèria de justícia que informi sobre el mitjà telemàtic de pagament i fixi la data a partir de la qual s'exigirà la taxa:

Article 10.1-4. Quota

Les quotes de les taxes són:

»1. Fundacions

»Inscripció de fundacions: 98,30 euros.

»Modificació d'estatuts: 50 euros.

»Modificació del patronat: 28 euros.

»Delegacions de facultats: 54,60 euros.

»Inscripció de fons especials: 54,60 euros.

»Modificació de fons especials: 54,60 euros.

»Fusió i escissió: 82 euros.

»Inscripció de les delegacions de fundacions que actuen a Catalunya regulades per altres lleis de fundacions diferents del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, aprovat per la Llei 4/2008, del 24 d'abril: 81,90 euros.

»Autorització d'actes amb contingut econòmic: 109,20 euros.

»Lliurament de fotocòpies dels comptes anuals: 16,40 euros per exercici.

»Revisió de comptes anuals: 77 euros.

»Emissió de certificats, notes simples i còpies certificades: 11 euros.

»Emissió de llistats: 10,95 euros.

»Declaració responsable: 41 euros.

»2. Associacions i federacions

»Inscripció d'associacions o federacions: 60,10 euros.

»Instrucció de l'expedient de declaració d'utilitat pública: 98,30 euros.

»Modificació d'estatuts: 32,80 euros.

»Lliurament de fotocòpies dels comptes anuals: 16,40 euros per exercici.

»Emissió de certificats, notes simples i còpies certificades: 11 euros.

»Revisió de comptes de les associacions declarades d'utilitat pública: 77 euros.

»Emissió de llistats: 10,95 euros.

»Inscripció de delegació d'associació estrangera: 54,60 euros.

»Transformació d'una associació en fundació: 55 euros.

»3. Col·legis professionals i consells de col·legis

»Inscripció d'òrgans de govern: 21,85 euros.

»Emissió de certificats, notes simples i còpies certificades: 11 euros.

»Emissió de llistats: 10,95 euros.

»Declaració d'adequació a la legalitat dels estatuts dels col·legis professionals i consells de col·legis de nova creació: 196,60 euros.

»Declaració d'adequació a la legalitat de la modificació global dels estatuts dels col·legis professionals i consells de col·legis: 196,60 euros.

»Declaració de l'adequació a la legalitat de la modificació parcial dels estatuts de col·legis professionals i consells de col·legis: 142 euros.

»Declaració d'adequació a la legalitat dels reglaments de col·legis i consells de col·legis: 196,60 euros.

»Declaració d'adequació a la legalitat de la modificació global dels reglaments de col·legis i consells de col·legis: 196,60 euros.

»Declaració d'adequació a la legalitat de la modificació parcial dels reglaments de col·legis i consells de col·legis: 142 euros.

»Delegació de funcions i apoderaments: 54,60 euros.

»Obertura i tancament de delegacions territorials: 98,30 euros.

»Fusió i escissió: 142 euros.

»4. Acadèmies

»Inscripció d'òrgans de govern: 21,85 euros.

»Emissió de certificats, notes simples i còpies certificades: 11 euros.

»Emissió de llistats: 10,95 euros.

»Declaració d'adequació a la legalitat dels estatuts i llurs modificacions: 142 euros.

»5. Mediació en l'àmbit del dret privat

»Homologació de cursos de mediadors: 98,30 euros.

»Renovació de l'homologació: 54,60 euros.

»6. Parelles estables

»Inscripció de l'existència, modificació i extinció: 30 euros.

»Emissió de certificacions: 11 euros.»

Secció novena. Modificació del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica el segon supòsit del punt 1.1 de l'article 12.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Porc senglar: 5 euros per temporada.

   Caça menor: 5 euros per temporada.»

2. Es modifica el segon supòsit del punt 1.2 de l'article 12.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Porc senglar: 10 euros per temporada.

   Caça menor: 10 euros per temporada.»

3. S'afegeix l'article 12.2-6 a la Llei de taxes i preus públics, amb la redacció següent:

   Article 12.2-6. Exempcions

   1. Els caçadors que participen en les caceres autoritzades excepcionalment per a capturar cérvols, daines i muflons dins de les zones de caça controlada per tal de controlar els danys que aquestes espècies han causat o poden causar resten exempts de pagar les quotes d'entrada i complementàries dels exemplars abatuts d'aquestes espècies.

   2. Els caçadors que participen en les caceres autoritzades amb batudes per a capturar cabirols, cérvols, daines i muflons dins de les zones de caça controlada per tal de controlar els danys que aquestes espècies han causat o poden causar resten exempts de pagar les quotes d'entrada i complementàries dels exemplars abatuts d'aquestes espècies.»

   Article 46. Modificació de la taxa pels permisos de caça major i menor dins les reserves nacionals de caça i reserves de caça

   1. Es deroga, del punt 1.1 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, el supòsit «Porc senglar i caça menor per a caçadors locals: 15 euros per temporada».

2. S'afegeix un supòsit al punt 1.1 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   Caça menor per a caçadors locals: 5,00 euros per temporada.

3. Es modifica el punt 1.4 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.4. Isard:

   Caça selectiva: 138,00 euros.

   »Caça de trofeu: 403,00 euros.»

4. Es modifica el punt 1.7 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.7. Daina:

   Caça selectiva:

   »De femelles i de mascles de primer any: 50,00 euros.

   »De mascles més grans d'un any: 98,00 euros.

   »Caça de trofeu: 300,00 euros.»

5. Es modifica l'últim supòsit del punt 1.8 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Caça de trofeu: 300,00 euros.

6. Es modifiquen els supòsits de caça selectiva de cabirol del punt 2.1 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactats de la manera següent:

   2.1. Cabirol:

   Caça selectiva per peça ferida o no cobrada: 40,00 euros.

   »Caça selectiva de femelles: 47,00 euros.

   »Caça selectiva de mascles: 96,00 euros.

   »Si la peça supera els 95 punts s'ha de valorar com a trofeu.»

7. Es modifica el supòsit de caça selectiva d'isard del punt 2.2 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   2.2. Isard:

   Caça selectiva:

   »Per peça cobrada: 158,00 euros.

   »Per peça ferida o no cobrada: 143,00 euros.

   »Si la peça supera els 75 punts s'ha de valorar com a trofeu.»

8. Es modifiquen els supòsits de caça selectiva de cérvol del punt 2.4 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactats de la manera següent:

   2.4. Cérvol:

   Caça selectiva de femelles i mascles de primer any:

   »Per peça cobrada: 58,00 euros.

   »Per peça ferida i no cobrada: 19,00 euros.

   »Caça selectiva de mascles de més d'un any.

   »Per peça cobrada fins a 75 punts: 95,00 euros.

   »Per peça cobrada entre 76 i 100 punts: 138,00 euros.

   »Per peça cobrada entre 101 i 140 punts: 350,00 euros.

   »Si la peça supera els 140 punts s'ha de valorar com a trofeu.»

9. Es modifica el supòsit de caça selectiva de daina del punt 2.5 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   2.5. Daina:

   Caça selectiva:

   »De femelles i de mascles de primer any: 69,00 euros.

   »De mascles de més d'un any: 137,00 euros.»

1. Es modifica l'article 12.4-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.4-1. Fet imposable

   1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius inherents a l'expedició de la llicència que, d'acord amb la legislació vigent, és necessària per a practicar la immersió amb escafandre autònom i sense mitjans de respiració artificial a la reserva natural parcial marina de les Medes.

   »2. També constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis inherents a l'amarratge d'embarcacions per a fer immersions o altres activitats recreatives a les boies instal·lades a la reserva natural parcial marina de les Medes.»

2. Es modifica l'article 12.4-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.4-2. Subjecte passiu

   Són subjectes passius de la taxa:

   »a) En el supòsit 1 de l'article 12.4-1, les persones físiques que practiquen l'activitat per a la qual se sol·licita l'expedició de la llicència.

   »b) En el supòsit 2 de l'article 12.4-1, les persones físiques que volen amarrar als punts d'amarratge habilitats per a les embarcacions d'usuaris particulars a la reserva natural parcial marina de les Medes i les empreses de transport de passatge que disposen de les autoritzacions necessàries per a gestionar aquesta activitat.»

3. Es modifica l'article 12.4-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.4-3. Exempcions

   Són exempts del pagament de la taxa:

   »a) Les immersions i l'amarratge fets en el marc de projectes de recerca, seguiment i monitoratge autoritzats per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.

   »b) Les immersions i l'amarratge fets en compliment d'activitats promogudes per l'òrgan gestor de la reserva natural parcial marina de les Medes i zona perifèrica o per entitats externes que tinguin per objecte la promoció o la difusió dels valors de l'espai i l'educació ambiental, sempre que no tingui finalitat lúdica o lucrativa.

   »c) El guiatge d'usuaris en les activitats d'immersió si aquest guiatge és obligatori en el marc de l'activitat acomplerta.

   »d) L'amarratge fet per a les tasques de manteniment de boies.»

4. Es modifica l'article 12.4-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.4-4. Acreditament

   1. En el supòsit 1 de l'article 12.4-1, la taxa s'acredita en el moment de presentació de la sol·licitud de llicència, en el cas de sol·licitud efectuada per persones físiques. En el cas de sol·licitud de llicència efectuada per centres d'immersió que disposen d'autorització per a gestionar activitats per a la pràctica d'immersió, la taxa s'acredita el primer dia de cada mes amb la liquidació del còmput de llicències atorgades en el mes anterior.

   »2. En el supòsit 2 de l'article 12.4-1, la taxa s'acredita en el moment de produir-se l'amarratge o en el moment de presentar la sol·licitud de reserva d'amarratge en el cas d'empreses de transport de passatgers i en el cas d'abonaments anuals.»

5. Es modifica l'article 12.4-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.4-5. Quota

   1. En el supòsit 1 de l'article 12.4-1, la quota per cada llicència és la següent:

   »a) Llicència d'immersió amb escafandre autònom: 5,10 euros per immersió.

   »b) Llicència d'immersió per mitjà de centres autoritzats per a la gestió d'activitats d'immersió sense mitjans de respiració artificial: 2,90 euros per immersió.

   »2. En el supòsit 2 de l'article 12.4-1, la quota per cada amarrament és la següent:

   »a) Amarrament puntual a les boies destinades a usuaris particulars:

   »1. Boia vermella o taronja, embarcacions amb una eslora de fins a 9 m: 8 euros per mig dia (des de la sortida del sol fins a les 14.00 h i des de les 14.00 h fins a la posta del sol).

   »2. Boia blanca, embarcacions amb una eslora d'entre 9 i 16 m: 12 euros per mig dia (des de la sortida del sol fins a les 14.00 h i des de les 14.00 h fins a la posta del sol).

   »b) Amarrament anual a les boies destinades a usuaris particulars:

   »1. Boia vermella o taronja, embarcacions amb una eslora de fins a 9 metres: 102 euros anuals.

   »2. Boia blanca, embarcacions amb una eslora d'entre 9 i 16 metres: 122 euros anuals.

   »Aquesta modalitat no garanteix l'ús de la boia i l'amarrament està condicionat al fet que hi hagi boies disponibles.

   »c) Amarrament a les boies destinades a empreses de transport de passatgers:

   »1. Boia Cr1, embarcacions amb una eslora inferior a 12 metres: 20 euros per una reserva de 30 minuts.

   »2. Boia Cr2, embarcacions amb una eslora d'entre 12 i 25 metres: 80 euros per una reserva de 30 minuts.»

6. Es modifica l'article 12.4-6 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.4-6. Afectació

   La taxa té caràcter finalista i els ingressos que en deriven s'afecten al finançament del cost dels serveis prestats a la reserva natural parcial marina de les Medes i zona perifèrica.»

Es modifica l'article 12.5-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 12.5-4. Quota

La quota de la taxa és:

»Pel permís d'un dia: 133,95 euros.

»Per cada dia de més: 89,35 euros.

»Per grups, fins a 6 persones, durant 2 h: 133,95 euros.»

Es modifica la lletra b de l'apartat 3 de l'article 12.7-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

b) Parcs eòlics: 0,80 euros/m2/any.

Es modifica l'apartat 2 de l'article 12.13-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

2. S'estableix una bonificació del 75% sobre les quotes establertes per l'article 12.13-5 per als establiments que disposin del certificat de registre al sistema de gestió i auditoria mediambiental de la Unió Europea (EMAS) i del 50% per als establiments adherits al Programa d'acords voluntaris per a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la Generalitat. Aquestes bonificacions no tenen caràcter acumulatiu.

1. Es modifica l'article 12.15-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.15-3. Acreditament

   La taxa s'acredita en el moment de l'atorgament de l'autorització d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i és exigible per endavant en el moment en què es formula la sol·licitud.»

2. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 12.15-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   3. S'estableix una bonificació del 50% sobre les quotes per als establiments que disposin del certificat de registre al sistema de gestió i auditoria mediambiental de la Unió Europea (EMAS) i per als establiments adherits al Programa d'acords voluntaris per a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la Generalitat. Aquestes bonificacions no tenen caràcter acumulatiu.

S'afegeix un punt, l'1.3bis, a l'article 12.19-1 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

1.3bis. Cabirol mascle

Es deroga el capítol XX del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per l'expedició de l'autorització de captura en viu d'ocells fringíl·lids per a l'activitat tradicional de concursos de cant i de les anelles oficials que acompanyen l'autorització.

S'afegeix un article, el 12.21-5, a la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Article 12.21-5. Bonificacions

S'estableix una bonificació del 75% sobre les quotes establertes per l'article 12.21-4 per als establiments que disposin del certificat de registre al sistema de gestió i auditoria mediambiental de la Unió Europea (EMAS) i del 50% pels establiments adherits al Programa d'acords voluntaris per a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la Generalitat. Aquestes bonificacions no tenen caràcter acumulatiu.»

Es modifica l'article 12.25-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 12.25-4. Quota

a) La quota per cada autorització, revisió i canvi substancial és de 629,13 euros.

»b) La quota per cada canvi no substancial és de 315,48 euros.»

Es modifica l'article 12.26-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 12-26.4. Quota

a) La quota per cada tramitació de notificació d'emissions i canvi substancial és de 135,96 euros.

»b) La quota per cada canvi no substancial de la notificació d'emissions és de 72,35 euros.»

Secció desena. Modificació del títol XIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es deroga el capítol II del títol XIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per a l'acreditació, la renovació i la verificació del funcionament correcte de laboratoris d'assaig per al control de qualitat.

Es deroga el capítol III del títol XIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per a la inspecció tècnica d'edificis d'habitatges.

Secció onzena. Modificació del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l'apartat 1.1 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.1. Certificat d'ús i assaig metrològic i les modificacions i renovacions corresponents: la quota és de 709,80 euros per model o família de tipus.

2. Es deroga l'apartat 1.2 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics.

3. Es modifica l'apartat 1.4 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.4. Laboratoris de contrastació de metalls preciosos:

   1.4.1. Autorització de laboratoris de metalls preciosos: la quota és de 284,00 euros.

   »1.4.2. Modificació de l'autorització de laboratoris de metalls preciosos: la quota és de 194,00 euros.

   »1.4.3. Renovació de l'autorització de laboratoris de metalls preciosos: la quota és de 92,00 euros.»

4. Es modifica l'apartat 1.5 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.5. Designació d'organismes notificats, organismes de control metrològic i organismes autoritzats de verificació metrològica i les modificacions corresponents:

   1.5.1. Designació d'organismes notificats, organismes de control metrològic i organismes autoritzats de verificació metrològica i llur inscripció al Registre de control metrològic: la quota és de 1.801,80 euros.

   »1.5.2. Modificació d'organismes notificats, organismes de control metrològic i organismes autoritzats de verificació metrològica i llur inscripció al Registre de control metrològic: la quota és de 1.515,70 euros.»

5. Es modifica l'apartat 1.7.2 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.7.2. Feta per un organisme autoritzat de verificació metrològica: la quota de tramitació és de 2,20 euros per instrument de mesura.

6. S'afegeix un epígraf, el 5.2bis, a l'apartat 5 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   5.2bis. Certificats de conformitat en matèria de productes industrials.

   5.2bis.1. Certificat de conformitat ADR per a vehicles d'importació: la quota és de 213,00 euros.

   »5.2bis.2. Certificat de conformitat ATP per a vehicles o contenidors d'importació:

   »– Per a sol·licituds de vehicles o d'un contenidor: la quota és de 139,00 euros.

   »– Per a sol·licituds en sèries de contenidors de fins a 10: la quota és de 139,00 euros, més 66,00 euros per contenidor a partir del segon contenidor.

   »– Per a sol·licituds en sèries de contenidors de més de 10 unitats: la quota és de 733,00 euros, més 36,00 euros per contenidor a partir de l'onzè contenidor.

   »5.2bis.3. Certificat de conformitat a requisits reglamentaris: la quota és de 153,00 euros.

   »5.2bis.4. Certificat de conformitat de producció: la quota és de 63,00 euros.»

7. Es deroga l'apartat 5.3.4 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics.

Es modifica la taula de l'article 14.4-4 de la Llei de taxes i preus públics amb l'addició d'un nou àmbit reglamentari:

Àmbit reglamentari

Tipus d'instal·lació

Nivell d'inspecció

AR-11

Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis

M

1. Es modifica la quota variable de la lletra a de l'article 14.14-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

   Quota variable: 371,30 euros per supòsit accidental quantificat que generi efectes associats a la zona d'intervenció a l'exterior dels límits de l'establiment amb un màxim de 17.

2. Es modifica la quota variable de la lletra c de l'article 14.14-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

   Quota variable: 415,00 euros per supòsit accidental quantificat que generi efectes associats a la letalitat de l'1% a l'exterior dels límits de l'establiment amb un màxim de 17.

   Secció dotzena. Modificació del títol XV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es deroga l'apartat 4.4 de l'article 15.1-4 de la Llei de taxes i preus públics.

2. Es modifica l'apartat 11.1 de l'article 15.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

11.1. Per assaigs previs d'homologació de màquines recreatives dels tipus B i C: 367,30 euros.

Secció tretzena. Modificació del títol XVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l'article 16.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 16.1-4. Quota

   L'import de la quota és:

   »De dia (de les 6 h a les 22 h):

   »1. Temps màxim (1/2 h):

   »Turismes: 0 euros.

   »Motos: 0 euros.

   »Furgonetes: 0 euros.

   »Autocars: 35 euros.

   »2. Temps màxim (tot el dia):

   »Turismes: 6,5 euros.

   »Motos: 3,5 euros.

   »Furgonetes: 15 euros.

   »Autocars: 65 euros.

   »3. Temps màxim (3 dies):

   »Turismes: 10,5 euros.

   »Motos: 7,5 euros.

   »Furgonetes: 20 euros.

   »Autocars: 70 euros.

   »4. Temps màxim (7 dies):

   »Turismes: 11,5 euros.

   »Motos: 9,5 euros.

   »Furgonetes: 25 euros.

   »Autocars: 80 euros.

   »5. Temps màxim (15 dies):

   »Turismes: 13 euros.

   »Motos: 11,5 euros.

   »Furgonetes: 30 euros.

   »Autocars: 90 euros.

   »6. Temps màxim (30 dies):

   »Turismes: 18 euros.

   »Motos: 15 euros.

   »Furgonetes: 35 euros.

   »Autocars: 98 euros.

   »7. Temps màxim (60 dies):

   »Turismes: 21 euros.

   »Motos: 18 euros.

   »Furgonetes: 40 euros.

   »Autocars: 100 euros.»

2. Es modifica la lletra c de l'apartat 3 de l'article 16.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

   c) Els autocars i les furgonetes que fan ús dels serveis de visites culturals i hoteleria dins del recinte del monestir de Montserrat gaudeixen d'una bonificació màxima de 35 euros per autocar i de 8,5 euros per furgoneta. Aquesta bonificació no és acumulable a altres.

3. Es modifica la lletra d de l'apartat 3 de l'article 16.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   «d) Gaudeixen d'una bonificació de 90 minuts per vehicle (cotxe o moto) les persones que s'acreditin com a «Amics de Montserrat». Aquesta bonificació no és acumulable a altres.»

4. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 16.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   4. Resten exempts de pagament els vehicles estacionats acreditats amb targeta d'aparcament individual o de transport col·lectiu per a persones amb mobilitat reduïda.

   Secció catorzena. Modificació del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l'article 17.1-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 17.1-3. Exempcions

S'estableixen les exempcions següents del pagament de la taxa establerta en l'apartat 2 de l'article 17.1-1:

»a) Pels drets d'examen per a l'obtenció dels títols per a l'exercici de l'activitat professional nauticopesquera i de busseig que requereixen un examen únic a les persones que pertanyen als col·lectius següents:

»a.1) Empleats públics al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya que requereixen aquestes titulacions per al desenvolupament de llur tasca.

»a.2) Persones que participen en cursos de caràcter social establerts així en el Pla de formació anual de l'Institut Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya que aprova el director general de Pesca i Afers Marítims.

»a.3) Persones que accedeixen als cursos de mariner/a pescador/a organitzats per l'Institut Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya conjuntament amb les confraries de pescadors de Catalunya.

»b) Per l'expedició o renovació de títols i targetes d'identitat professional per a l'exercici de l'activitat nauticopesquera i de busseig a les persones que pertanyen als col·lectius següents:

»b.1) Empleats públics al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya que requereixen aquestes titulacions per al desenvolupament de llur tasca.

»b.2) Persones que han d'expedir o renovar titulacions de cursos fets a l'Institut Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya, i les persones que estant en possessió d'altres titulacions volen obtenir, per convalidació, la titulació de mariner/a pescador/a per a exercir l'activitat professional a Catalunya.»

Secció quinzena. Modificació del títol XVIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l'article 18.2-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 18.2-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció a les proves convocades per la direcció general competent en matèria de política lingüística per a l'obtenció de l'habilitació per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català.»

2. Es modifica l'article 18.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 18.2-4. Quota

   La quota de la taxa és:

   »1. Proves per a l'obtenció de l'habilitació per a la traducció jurada: 96 euros.

   »2. Proves per a l'obtenció de l'habilitació per a la interpretació jurada: 96 euros.»

1. Es modifica el títol de la taxa regulada pel capítol III del títol XVIII de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Taxa per la tramitació de l'habilitació per a la traducció o interpretació jurades del català a una altra llengua i viceversa i la inscripció al Registre de traductors i intèrprets jurats.

2. Es modifica l'article 18.3-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 18.3-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació de l'habilitació per a la traducció o interpretació jurades del català a una altra llengua i viceversa i, si és el cas, la inscripció al Registre de traductors i intèrprets jurats, que no siguin conseqüència de la superació de les proves de traducció i interpretació jurades de la direcció general competent en matèria de política lingüística.»

3. Es modifica l'article 18.3-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 18.3-2. Subjectes passius

   Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que sol·liciten l'habilitació per a la traducció o interpretació jurades.»

   Secció setzena. Modificació del títol XX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l'apartat 5 de l'article 20.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

5. Quan els serveis a què fa referència l'apartat 3 de l'article 20.1-1 es tramiten per mitjans electrònics, s'aplica una bonificació del 100% de la quota que correspongui segons els apartats anteriors.

Secció dissetena. Modificació del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l'article 21.1-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.1-1. Fet imposable

   1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que du a terme el Departament de Salut o l'ens competent dels serveis següents:

   »a) Control sanitari oficial en matèria de protecció de la salut.

   »b) Elaboració d'estudis i informes tècnics, inclosos els preceptius per a la resolució d'autoritzacions sanitàries o per a la inscripció en registres oficials.

   »c) Tramitació administrativa de procediments en matèria de protecció de la salut.

   »d) Emissió de certificats, incloses les verificacions que corresponguin.

   »2. Els serveis consignats en l'apartat 1 es presten per a acomplir els actes o activitats següents:

   »a) Les actuacions periòdiques de control sanitari de les indústries, els establiments, els serveis, les instal·lacions i els productes.

   »b) Els controls extraordinaris d'establiments, serveis, instal·lacions i productes motivats per la investigació d'alertes sanitàries, brots i denúncies, i també per la verificació oficial del compliment de requeriments, mesures cautelars, mesures correctores, pròrrogues d'autoritzacions condicionals i resposta a resultats no conformes en plans de mostratge, inclosa la verificació de reexpedicions o retorns de mercaderies del mercat internacional.

   »c) L'autorització sanitària per al funcionament d'indústries, establiments, laboratoris, serveis o instal·lacions, i les seves modificacions posteriors per reforma, ampliació, trasllat o canvi de titular, entre altres.

   »d) Les anotacions o qualsevol acte d'inscripció en els registres oficials relatius a la salut ambiental i alimentària i, en general, a l'àmbit de la protecció de la salut.

   »e) L'expedició dels certificats sanitaris derivats de les activitats de control sanitari i dels registres, anotacions i autoritzacions esmentats, inclosos els certificats de salut pública exigits en el comerç internacional d'aliments.

   »3. El control sanitari oficial a què es refereix aquest article exclou el control oficial ante mortem i post mortem dels animals sacrificats a l'escorxador i el control oficial post mortem dels animals presentats a inspecció en establiments de manipulació de caça, i també el control de les carns manipulades en sales d'especejament, que es refereixen en el capítol VII .»

2. Es modifica l'article 21.1-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.1-2. Subjecte passiu

   1. Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, en interès de les quals es presten els serveis.

   »2. En el cas de les actuacions de control descrites en la lletra b de l'apartat 2 de l'article 21.1-1, es considera subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que amb la seva actuació ha causat els fets que motiven els controls extraordinaris.»

3. Es modifica l'article 21.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.1-5. Quota

   1. L'import de la quota pels serveis de tramitació d'actuacions administratives obligades per la normativa vigent és el següent:

   »a) Per la tramitació d'autoritzacions sanitàries d'establiments o empreses, seguides d'inscripció inicial en registre oficial o de modificacions de dades registrals, que comportin control sanitari en el domicili de la indústria, establiment o servei: 141,20 euros.

   »b) Per la tramitació d'autoritzacions sanitàries d'establiments o empreses que comportin control sanitari en el domicili de la indústria, establiment o servei: 131,40 euros.

   »c) Per la tramitació de la inscripció inicial d'establiments o empreses en registre oficial o de modificacions de dades registrals que comportin un estudi de caràcter tècnic, sense activitat de control sanitari in situ: 61,70 euros.

   »d) Per la tramitació d'autoritzacions sanitàries d'establiments o empreses que comportin un estudi de caràcter tècnic, sense activitat de control sanitari in situ: 61,70 euros.

   »e) Per la tramitació d'anotacions o modificacions en registres oficials sense l'existència d'un acte d'autorització o estudi tècnic: 9,85 euros.

   »f) Per la realització d'estudis i informes tècnics diferents als de les lletres c i d, entre els quals els relatius als productes alimentaris: 51,35 euros per informe.

   »g) Per la validació de les comunicacions de posada en el mercat de productes alimentaris: 61,70 euros per producte.

   »h) Per l'emissió de certificats sanitaris oficials, a petició de l'interessat, que provenen d'arxius i registres del Departament de Salut, o de l'ens competent, que no requereixi verificació oficial in situ: 14,50 euros per cada producte certificat.

   »Si es tracta de certificats sanitaris oficials referits a establiments: 14,50 euros per cada establiment certificat.

   »i) Per l'emissió de certificats sanitaris oficials que requereixen una verificació oficial en el domicili de la indústria, establiment o servei: 66,05 euros. Si en un mateix acte de verificació oficial in situ s'emeten diversos certificats, el primer liquida una quota de 66,05 euros; els successius, emesos en el mateix acte oficial, 14,50 euros.

   »Si l'emissió de certificats es duu a terme en el transcurs d'actuacions de control oficial ordinàries i planificades, dins de l'horari previst de prestació del servei ordinari, i sense constituir l'activitat principal de l'actuació, la quota que es liquida és de 14,50 euros.

   »S'entenen inclosos en aquest supòsit els certificats emesos, durant l'horari i jornada establerts, pels veterinaris oficials adscrits a determinats establiments amb presència permanent.

   »j) Per l'emissió de duplicats de documents oficials, o declaracions escrites: 14,50 euros per document o declaració.

   »Un cop feta l'actuació de control oficial a què fan referència les lletres a i b , si s'ha de dur a terme alguna actuació de control sanitari addicional in situ per a l'atorgament de l'autorització plena o, com a conseqüència de mancances en el compliment de tots els requisits necessaris, aquesta liquida una taxa addicional d'acord amb l'import establert en l'apartat 2.a.

   »En el cas que es facin simultàniament dues actuacions administratives o més de les establertes en les lletres a, b, c, d, i e d'aquest punt, en interès del mateix sol·licitant, i el contingut de l'acte s'entengui com a unitari, es cobra la quota d'un sol acte, atenent a un mateix cost del servei.

   »2. L'import de la quota pels serveis de control oficial obligats per la normativa vigent és el següent:

   »a) Per actuació de control sanitari o inspecció periòdica planificada derivada dels programes de control oficial: 59,50 euros per cada actuació.

   »b) Per actuació de control sanitari extraordinària sobre establiments, serveis, instal·lacions i productes, amb desplaçament in situ a l'indret objecte de l'actuació: 157,80 euros.

   »c) Per actuació de control sanitari motivada per inclusió en llistes per a l'exportació a països tercers: 157,80 euros per cada actuació.

   »d) Per actuació de control sanitari periòdica i planificada, derivada dels programes de control oficial exigibles per a l'exportació a països tercers, addicionals als requisits comunitaris: 99,80 euros per cada actuació.

   »3. Als efectes del que estableix aquest capítol, l'actuació de control sanitari no solament és l'acte realitzat in situ a les instal·lacions o als processos de fabricació o manipulació, sinó que també comprèn, d'acord amb la normativa europea que regula el control oficial, la presa de mostres, la revisió documental i qualsevol altra actuació de comprovació d'aspectes relacionats amb la protecció de la salut de la població.

   »La quota corresponent als serveis analítics taxats per raó d'activitat de laboratori, establerta al capítol XV, no es considera inclosa en l'actuació de control sanitari, a la qual s'afegeix quan s'escaigui.»

Es deroga el capítol IV del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa pels serveis de tramitació d'autoritzacions administratives i d'inspecció dels centres, els serveis i els establiments sociosanitaris.

1. Es modifica l'article 21.7-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.7-1. Fet imposable

   1. Constitueix el fet imposable de la taxa la realització dels controls sanitaris oficials concretats en la normativa vigent sobre prevenció, eliminació o reducció de riscos per a les persones provinents de les carns destinades a consum humà obtingudes en escorxadors, sales d'especejament i establiments de manipulació de caça.

   »2. Als efectes del que estableix aquest capítol, es considera assimilable a l'activitat d'escorxador, l'activitat dels establiments de sacrifici de palmípedes destinats a la producció de fetges grassos.

   »3. El control oficial a què es refereix l'apartat 1 es concreta en les actuacions següents:

   »a) El control oficial ante mortem i post mortem dels animals sacrificats a l'escorxador; el control oficial post mortem dels animals presentats a inspecció en establiments de manipulació de caça, i el control oficial de les carns manipulades en sales d'especejament.

   »b) El control de determinades substàncies i residus en els animals i llurs productes, en la forma establerta per la normativa vigent.

   »4. No es consideren inclosos en el fet imposable d'aquesta taxa els supòsits establerts en el capítol I, que meritaran igualment la taxa corresponent, quan es produeixin les circumstancies allà establertes.»

2. Es modifica l'article 21.7-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.7-2. Subjecte passiu

   1. Són subjectes passius de la taxa, a títol de contribuent, les persones físiques o jurídiques operadores o explotadores responsables de les activitats que es fan en escorxadors, sales d'especejament, establiments de manipulació de caça, que són objecte de control, d'acord amb el fet imposable regulat per l'article 21.7-1.

   »2. En tot cas, tenen la condició de subjectes passius les herències jacents, les comunitats de béns i altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d'imposició.

   »3. Són responsables subsidiàries del deute tributari les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, propietàries dels immobles o instal·lacions utilitzats com a escorxadors que no exerceixen per a si mateixes l'activitat comercial.

   »4. En les activitats objecte d'aquesta taxa, els obligats a pagar-la no la poden fer repercutir sobre aquell per a qui s'efectua l'activitat objecte de control, llevat que es tracti de l'actuació regulada per la lletra b de l'apartat 3 de l'article 21.7-1 corresponent a la investigació de residus que s'especifica en cada cas en la quota de sacrifici.

   »La repercussió s'ha de fer per mitjà d'una factura o document substitutiu que s'expedeixi a l'interessat per les activitats prestades.»

3. Es modifica l'article 21.7-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.7-4. Quota

   1. Les quotes totals de sacrifici, pels controls en els escorxadors, amb relació a cada animal sacrificat són les següents:

   »Bovins

   »Bovins pesats: 6,732995 euros per animal (0,481872 euros per investigació de residus).

   »Bovins joves: 2,693199 euros per animal (0,332689 euros per investigació de residus).

   »Solípedes / èquids: 4,039797 euros per animal (0,279882 euros per investigació de residus).

   »Porcins

   »Porcins de 25 kg o més en canal: 1,346598 euro per animal (0,139940 euros per investigació de residus).

   »Porcins de menys de 25 kg en canal: 0,673300 euros per animal (0,038286 euros per investigació de residus).

   »Ovins, cabrum i altres remugants

   »Ovins, cabrum i altres remugants de 12 kg o més en canal: 0,336649 euros per animal (0,036965 euros per investigació de residus).

   »Ovins, cabrum i altres remugants de menys de 12 kg: 0,201990 euros per animal (0,011882 euros per investigació de residus).

   »Ratites

   »Estruços, emús i nyandús: 0,673300 euros per animal (0,038286 euros per investigació de residus).

   »Aviram i conills

   »Ocells del gènere Gallus i pintades: 0,006733 euros per animal (0,001320 euros per investigació de residus).

   »Ànecs i oques: 0,013466 euros per animal (0,002641 euros per investigació de residus).

   »Galls dindi: 0,033665 euros per animal (0,002641 euros per investigació de residus).

   »Conills de granja: 0,006733 euros per animal (0,001320 euros per investigació de residus).

   »Guatlles i perdius: 0,002508 euros per animal (0,000508 euros per investigació de residus).

   »La quota per les operacions de control de determinades substàncies i la investigació de residus en animals vius destinats al sacrifici i de les carns incloses en l'objecte d'aquesta taxa, practicades segons els mètodes d'anàlisi establerts per les reglamentacions tecnicosanitàries relatives a la matèria, dictades per l'Estat o catalogades de compliment obligat en virtut de normes de la Unió Europea, està inclosa en la totalitat de la quota de sacrifici establerta anteriorment, en la qual figura de manera indicativa i desglossada la quantia que pertany a aquest concepte.

   »Les operacions de control i investigació de residus es poden portar a terme de manera aleatòria. El mostreig aleatori pot ocasionar que, durant un període, en alguns establiments no es recullin mostres.

   »Malgrat això, si l'execució del pla establert per la normativa vigent es fa efectiva amb caràcter general, el fet imposable establert per aquestes disposicions s'entén que s'ha produït.

   »2. Per als controls sanitaris fets en les sales d'especejament s'apliquen les quotes establertes en l'apartat 2.a de l'article 21.1-5.

   »No obstant, si la sala d'especejament és adjacent o annexa a un establiment escorxador o de manipulació de caça, i la seva activitat es du a terme de manera integrada i simultània amb l'activitat d'aquest, les quotes meritades s'acumulen i només es percep taxa per l'activitat que té un import superior.

   »A l'efecte del que disposa aquest article, es considera que les dues activitats adjacents o annexes es fan de manera integrada i simultània quan es duen a terme en el mateix domicili industrial, coincidint en el temps i controlades oficialment pel mateix equip d'inspecció.

   »3. Per als controls fets en els establiments de manipulació de caça:

   »Caça menor de ploma: 0,006733 euros per animal.

   »Caça menor de pèl: 0,013466 euros per animal.

   »Verros: 2,019898 euros per animal.

   »Remugants: 0,673300 euros per animal.»

4. Es modifica l'article 21.7-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.7-5. Deduccions

   1. En el cas dels escorxadors i dels establiments de manipulació de caça, els subjectes passius es poden aplicar, si escau, amb relació a les quotes establertes per l'article 21.7-4, les deduccions següents:

   »a) Deducció per horari regular diürn:

   »La deducció es pot aplicar quan en el període impositiu el subjecte passiu ha portat a terme l'activitat entre les 6.00 h i les 22.00 h de dilluns a divendres laborables.

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del 25% sobre la quota corresponent a l'activitat duta a terme dins de l'horari i els dies fixats.

   »b) Deducció per personal propi de suport al control oficial:

   »La deducció es pot aplicar quan el subjecte passiu, d'acord amb la seva activitat i amb la normativa vigent, posa personal propi a disposició del control oficial fent tasques de suport a la inspecció, a càrrec seu i en la forma establerta en punt 3 de l'article 18 del Reglament 625/2017, del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de març.

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació de l'11% sobre la quota que s'ha de liquidar.

   »c) Deducció per suport instrumental al control oficial:

   »La deducció es pot aplicar quan l'establiment posa a disposició dels serveis d'inspecció el material i els equipaments apropiats per a dur a terme les activitats de control específiques en les mateixes instal·lacions. Aquesta dotació instrumental es concreta en un espai de treball degudament condicionat, equipament, eines i material d'oficina i comunicacions.

   »L'autoritat sanitària que duu a terme els controls oficials establerts com a fet imposable per l'article 21.7-1 ha de fixar els criteris d'aplicació d'aquesta deducció i detallar el contingut d'aquest suport instrumental, i també les seves característiques i prestacions.

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del 20% sobre la quota que s'ha liquidar.

   »d) Deducció per activitat planificada i estable:

   »La deducció es pot aplicar quan els subjectes passius que porten a terme l'activitat de sacrifici disposen en llur producció d'un sistema de planificació i programació i el porten a la pràctica de manera efectiva, la qual cosa permet als serveis d'inspecció conèixer el servei que cal prestar amb una anticipació mínima de setanta-dues hores, a fi de preveure els recursos i optimitzar-ne l'organització.

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del 25% sobre la quota que s'ha de liquidar.

   »2. Les deduccions que correspongui es poden aplicar de manera additiva, només per la part de la producció que reuneixi les condicions objecte de la deducció, i amb un límit màxim del 56% de la quota.

   »3. L'autoritat sanitària que duu a terme els controls oficials establerts com a fet imposable per l'article 21.7-1 pot dur a terme activitats de verificació per a comprovar que es compleixen les condicions que habiliten l'aplicació de les deduccions establertes en el punt 1.»

5. Es deroga l'article 21.7-6 («Acumulació de quotes») de la Llei de taxes i preus públics.

6. Es modifica l'article 21.7-7 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.7-7. Liquidació de la taxa i ingrés

   1. La liquidació i l'ingrés de la taxa en les quotes establertes pels apartats 1 i 3 de l'article 21.7-4 han d'ésser efectuats pel subjecte passiu mitjançant autoliquidació.

   »2. El termini impositiu és el trimestre natural i la presentació de l'autoliquidació i ingrés al Departament de Salut o ens competent s'ha d'efectuar durant els quinze dies següents a la data de finalització del trimestre corresponent.

   »3. La liquidació de les quotes establertes en l'apartat 2 de l'article 21.7-4 no és objecte d'autoliquidació, sinó que es duu a terme seguint el mateix procediment que s'aplica als fets imposables les quotes dels quals queden establertes amb caràcter general en l'article 21.1-5.2.a.»

7. Es modifica l'article 21.7-8 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 21.7-8. Obligació de registre

   1. Els escorxadors i els establiments de manipulació de caça subjectes a control oficial han de portar un registre diari que doni compliment a la legislació vigent i que reculli totes les operacions que afecten la taxa. Hi han de constar els animals sacrificats amb el nombre, la data i l'horari de les operacions i el pes dels animals, d'acord amb la tipologia establerta per aquesta llei. Així mateix, hi ha de constar el registre de les repercussions, amb indicació expressa de la persona repercutida.

   »2. L'autoritat sanitària ha de fixar els criteris que cal considerar en la confecció d'aquest registre, i també el format que ha de tenir.»

8. Es deroga l'article 21.7-11 de la Llei de taxes i preus públics.

Es deroga el capítol XIII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa pels serveis de tramitació i resolució de les sol·licituds d'autorització per a l'elaboració i el control de fórmules magistrals i preparats oficinals per encàrrec d'una oficina o un servei de farmàcia que no disposi dels mitjans necessaris.

Es deroga el capítol XIV del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa pels serveis de tramitació i resolució dels expedients d'autorització administrativa d'instal·lació, modificació i trasllat dels serveis farmacèutics en centres l'activitat principal dels quals no és sanitària.

Es deroga el capítol XVI del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la prestació de serveis per l'Institut d'Estudis de la Salut.

Es deroga el capítol XVII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per altres actuacions sanitàries.

Es deroga el capítol XXVI del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa pel servei d'emissió del certificat d'habilitació en la professió sanitària.

Secció divuitena. Modificació del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. S'afegeix una lletra, la f, a l'article 22.3-1 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   f) Autorització de les entitats col·laboradores de l'Administració en matèria de protecció civil.

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 22.3-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   2. Són subjectes passius de la taxa, pel que fa a les lletres b i f de l'article 22.3-1, les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la prestació de les activitats administratives de la Direcció General de Protecció Civil del Departament d'Interior que constitueixen el fet imposable.

3. S'afegeix una lletra, la f, a l'article 22.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   f) Acreditació de les entitats col·laboradores de l'Administració en matèria de protecció civil: 389,65 euros.

Es modifica l'apartat 4 de l'article 22.6-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

4. La taxa establerta per la lletra b de l'apartat 1 es redueix d'un 50% si l'autoescola acredita que disposa del distintiu de qualitat en els centres de formació viària, d'acord amb el Decret 189/2015, del 25 d'agost, pel qual s'estableix el procediment d'acreditació de les escoles particulars de conductors com a centres de formació de qualitat.

Secció dinovena. Modificació del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es deroga el capítol VII del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per l'emissió de certificacions d'acreditació de la inscripció en el Registre d'instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya.

Secció vintena. Modificació del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es deroga el capítol IX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la tramitació d'expedients d'expropiació forçosa.

Es deroga el capítol XIII del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la tramitació de concessions en el domini públic portuari.

Es deroga el capítol XII del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per l'execució d'obres i instal·lacions en la franja de servei nàutic de les marines interiors de les urbanitzacions maritimoterrestres.

Secció vint-i-unena. Modificació del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 26.2-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1. Estan exempts d'aquesta taxa, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els subjectes passius si la concessió d'autorització de treball és per a un període igual o inferior a sis mesos.

2. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 26.2-3 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   3. Estan exemptes d'aquesta taxa les autoritzacions sol·licitades per a persones menors d'edat no acompanyades sobre les quals un servei de protecció de menors tingui la tutela legal, la custòdia, la protecció provisional o la guarda.

3. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 26.2-3 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   4. Estan exemptes d'aquesta taxa les autoritzacions per a persones que l'any fiscal anterior a la sol·licitud no hagin tingut ingressos superiors a 30.000 euros.

Es modifica l'epígraf del capítol V del títol XXVI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Capítol V. Taxes pels serveis prestats pel Registre General de Cooperatives de Catalunya i el Registre Administratiu de Societats Laborals

Es modifica l'article 26.5.5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 26.5.5. Quota

Les quotes de les taxes són les següents:

»1. Cooperatives.

»1.1. Inscripció de constitució de cooperatives: 66,00 euros.

»1.2. Inscripció per la transformació d'una societat en cooperativa: 66,00 euros.

»1.3. Reactivació d'una cooperativa: 66,00 euros.

»1.4. Emissió de certificació negativa de denominació de la societat cooperativa o, si escau, de la resolució corresponent: 15,25 euros.

»1.5. Pròrroga de la certificació de denominació: 3,35 euros.

»1.6. Emissió de certificats de dades registrals, notes simples i còpies certificades: 15,25 euros per certificat, nota simple o còpia certificada.

»1.7. Lliurament dels comptes anuals en paper: 5,55 euros per exercici.

»1.8. Lliurament dels comptes anuals en suport telemàtic: 3,35 euros per exercici.

»1.9. Legalització de llibres: 2,25 euros per cada volum de llibre.

»1.10. Emissió de llistes en paper: 5,55 euros.

»1.11. Emissió de llistes en suport telemàtic: 3,35 euros.

»1.12. Modificació d'estatuts: 24,30 euros.

»1.13. Transformació en un altre tipus de societat: 24,30 euros.

»1.14. Fusió o escissió de cooperatives: 24,30 euros.

»1.15. Creació, supressió, modificació o trasllat del web corporatiu: 24,30 euros.

»1.16. Dissolució de la cooperativa: 24,30 euros.

»1.17. Liquidació de la cooperativa: 24,30 euros.

»1.18. Dissolució i liquidació de la cooperativa: 24,30 euros.

»1.19. Nomenament i/o cessament de càrrecs socials, directius i/o gerencials i/o altres òrgans: 41,95 euros.

»1.20. Presentació de comptes anuals: 24,30 euros per exercici.

»1.21. Nomenament i cessament d'auditor: 11,05 euros.

»1.22. Delegació de facultats i/o apoderaments que no derivi del cessament d'un càrrec directiu o gerencial: 24,30 euros.

»1.23. Alta o baixa d'una secció de crèdit: 24,30 euros.

»2. Societats laborals.

»2.1. Inscripció de la constitució d'una societat laboral: 22,10 euros.

»2.2. Inscripció de l'adquisició o pèrdua de la condició de societat laboral: 22,10 euros.

»2.3. Modificació d'estatuts: 22,10 euros.

»2.4. Transmissió d'accions i participacions: 11,05 euros.

»2.5. Transformació de societat laboral limitada en societat anònima limitada: 11,05 euros.

»2.6. Transformació de societat anònima laboral en societat limitada laboral: 11,05 euros.

»2.7. Dissolució: 11,05 euros.

»2.8. Liquidació: 11,05 euros.

»2.9. Dissolució i liquidació: 11,05 euros.

»2.10. Fusió o escissió: 22,10 euros.

»2.11. Emissió de certificats de dades registrals, notes simples i còpies certificades: 5,55 euros per cada certificat, nota simple o còpia certificada.

»2.12. Emissió de llistes en paper: 5,55 euros.

»2.13. Emissió de llistes en suport telemàtic: 3,35 euros.»

Secció vint-i-dosena. Modificació del títol XXVI bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es deroga el capítol I del títol XXVI bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa pels drets d'inscripció a les proves d'habilitació de guia de turisme de Catalunya que convoca la Direcció General de Turisme, i d'ampliació d'idiomes.

Es deroga el capítol II del títol XXVI bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa pels drets de renovació o emissió de duplicats del carnet acreditatiu de l'habilitació de guia de turisme de Catalunya i pel reconeixement d'habilitacions de guies de turisme expedides per altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol o organismes oficials d'altres estats membres de la Unió Europea per la via de les pràctiques professionals.

Títol II. Modificacions en l'àmbit dels tributs cedits

Capítol I. Impost sobre la renda de les persones físiques

Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2020, l'article únic de la Llei 24/2010, del 22 de juliol, d'aprovació de l'escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques, que resta redactat de la manera següent:

Article únic. Escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques

S'aprova l'escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques següent:

Base liquidable

Fins a (euros) Quota íntegra

(euros) Resta base liquidable

Fins a (euros) Tipus aplicable

Percentatge (%)

0

0

17.707,20

12,00

17.707,20

2.124,86

15.300,00

14,00

33.007,20

4.266,86

20.400,00

18,50

53.407,20

8.040,86

36.592,80

21,50

90.000,00

15.908,31

30.000,00

23,50

120.000,00

22.958,31

55.000,00

24,50

175.000,00

36.433,31

En endavant

25,50

Amb efectes de l'1 de gener de 2020, i en els termes de l'article 46.1.a de la Llei de l'Estat 22/2009, del 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, s'estableix l'import per al mínim personal següent:

1. El mínim del contribuent és, amb caràcter general, de 5.550 euros anuals.

2. Si la suma de les bases liquidables general i de l'estalvi del contribuent és igual o inferior a 12.450 euros, el mínim del contribuent és de 6.105 euros anuals.

Capítol II. Impost sobre successions i donacions

1. Es modifica l'article 26 de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions, que resta redactat de la manera següent:

   Article 26. Regla de manteniment

   El gaudi definitiu de la reducció que estableix aquesta secció resta condicionat al manteniment dels béns adquirits en el patrimoni de l'adquirent durant els cinc anys següents a la mort del causant, llevat que dins aquest termini mori l'adquirent o els béns siguin adquirits a títol gratuït per la Generalitat o per un ens local territorial de Catalunya.»

2. S'afegeix una secció, la novena, al capítol únic del títol II de la Llei 19/2010, amb el text següent:

   Secció novena. Donacions fetes per entitats sense finalitat de lucre

   Article 56 bis. Supòsit d'aplicació

   »1. En les donacions, i en la resta de transmissions lucratives entre vius que hi siguin equiparables, rebudes de fundacions i d'associacions que compleixen finalitats d'interès general, hagin estat o no declarades d'utilitat pública, inscrites en els registres de fundacions i d'associacions adscrits a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, o en registres anàlegs d'altres administracions públiques, el contribuent pot aplicar a la base imposable una reducció del 95%. Als efectes d'aquesta reducció, es consideren associacions que compleixen finalitats d'interès general les que han estat declarades d'utilitat pública i totes les que promouen activitats el benefici de les quals no estigui restringit exclusivament a llurs associats.

   »2. Resten excloses de l'aplicació de la reducció a què fa referència l'apartat 1:

   »a) Les donacions rebudes de les entitats inscrites en el cens d'associacions i fundacions vinculades a partits polítics vinculat al registre esmentat en l'apartat 1 i d'entitats anàlogues inscrites en altres administracions públiques.

   »b) Les donacions rebudes de partits polítics, d'associacions religioses o esportives i de les organitzacions empresarials i sindicals inscrites en registres específics de la Generalitat o d'altres administracions públiques.

   »c) Les donacions rebudes d'associacions que restin excloses de la concessió d'ajudes públiques en virtut del que estableix l'article 4 de la Llei orgànica reguladora del dret d'associació.

   »d) Les donacions de béns immobles.

   »Article 56 ter. Requisits

   »1. Per a poder gaudir de la reducció que estableix aquesta secció, cal que es compleixin els requisits següents:

   »a) L'entitat donant ha d'estar inscrita en el registre corresponent amb una antelació mínima de dos anys a la realització de la donació i estar operativa des que es va constituir. A més, les fundacions i les associacions declarades d'utilitat pública han d'estar al corrent de la presentació dels comptes anuals als registres corresponents.

   »b) La donació s'ha de fer dins el marc de les finalitats pròpies de l'entitat donant i s'ha de formalitzar en document públic o privat, atorgat pel donant i el donatari, en el termini d'un mes a comptar del lliurament de la cosa o quantitat. Aquest document ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

   »1r. La identificació de l'entitat donant (denominació, NIF, domicili social i número en el registre d'entitats corresponent).

   »2n. La identificació del donatari (nom i cognoms, NIF o NIE i domicili fiscal).

   »3r. L'àmbit d'actuació o finalitats de l'entitat, d'acord amb els seus estatuts.

   »4t. La cosa o quantitat objecte de la donació.

   »5è. El motiu de la donació i les finalitats o els usos als quals el donatari ha d'aplicar la cosa o quantitat.

   »6è. La previsió expressa, si escau, de la reversió parcial de l'excés no aplicat pel donatari a la finalitat o l'ús esmentats en el punt 5è.

   »c) Si es tracta d'una donació de diners, el lliurament s'ha de fer per una de les dues vies següents:

   »1r. Per transferència bancària a un compte nominatiu del donatari, que ha de destinar la totalitat de la donació a les finalitats establertes en el document a què fa referència la lletra b, en el termini de sis mesos a comptar de la data d'aquest document, ampliable per sis mesos més per causa justificada i degudament acreditada.

   »2n. Per transferència directa de l'entitat donant al compte bancari del creditor del donatari per la prestació de serveis o lliurament de béns dels quals aquest hagi estat beneficiari que restin emparats en el document de la donació a què fa referència la lletra b.

   »2. Llevat del supòsit que estableix el paràgraf següent, l'incompliment per part del donatari de l'aplicació de la cosa o quantitat rebuda a les finalitats o els usos recollits en el document a què fa referència la lletra b comporta la pèrdua total de la reducció, amb aplicació dels interessos de demora corresponents i sens perjudici dels recàrrecs i les sancions que puguin resultar aplicables d'acord amb la normativa tributària general.

   »Si un cop efectuada la donació resulta que és excessiva, en termes quantitatius o temporals, i el donatari retorna aquest excés a l'entitat donant perquè així ho estableix expressament el document de donació a què fa referència el punt 6è de la lletra b, el contribuent pot demanar la rectificació de l'autoliquidació amb devolució, si escau, de la part de la quota que representa aquest excés, amb l'acreditació prèvia del retorn a l'entitat d'aquest excés per qualsevol mitjà de prova admès en dret.

   »3. El termini per a presentar i ingressar l'autoliquidació de l'impost és d'un mes a comptar de la data de lliurament de la cosa o quantitat.»

3. Es modifica l'apartat 2 de l'article 57 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   2. Per a poder aplicar la tarifa que estableix l'apartat 1, la donació entre vius, o el negoci jurídic equiparable, s'ha d'haver formalitzat en escriptura pública o sentència judicial. Si l'escriptura no és requisit de validesa, cal que l'atorgant o atorgants l'elevin a públic:

   a) En el termini d'un mes a comptar de la data de lliurament del bé.

   »b) En el cas del negoci jurídic equiparable, en el termini d'un mes a comptar de la celebració del negoci.

   »La tarifa que estableix l'apartat 1 no és aplicable als negocis jurídics a què fa referència la lletra e de l'article 12 del Reial decret 1629/1991, del 8 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'impost sobre successions i donacions.»

4. Es modifica l'article 58 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   Article 58. Quota tributària

   La quota tributària per l'impost sobre successions i donacions s'obté aplicant a la quota íntegra el coeficient multiplicador que correspongui dels que s'indiquen a continuació, establerts en funció del patrimoni preexistent del contribuent i del grup, segons el grau de parentiu assenyalat en l'article 2:

   Patrimoni preexistent (euros)

   Grups de parentiu

   I i II

   III

   IV

   De 0 a 500.000

   1,0000

   1,5882

   2,0000

   De 500.000,01 a 2.000.000,00

   1,1000

   1,5882

   2,0000

   De 2.000.000,01 a 4.000.000,00

   1,1500

   1,5882

   2,0000

   Més de 4.000.000,00

   1,2000

   1,5882

   2,0000

5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 58 bis de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   2. La resta de contribuents dels grups I i II poden aplicar la bonificació en el percentatge mitjà ponderat que resulti de l'aplicació per a cada tram de base imposable dels percentatges següents:

   a) Per als contribuents del grup I:

   Base imposable

   Bonificació (%)

   Resta base imposable

   Bonificació marginal (%)

   0,00

   0,00

   100.000,00

   99,00

   100.000,00

   99,00

   100.000,00

   97,00

   200.000,00

   98,00

   100.000,00

   95,00

   300.000,00

   97,00

   200.000,00

   90,00

   500.000,00

   94,20

   250.000,00

   80,00

   750.000,00

   89,47

   250.000,00

   70,00

   1.000.000,00

   84,60

   500.000,00

   60,00

   1.500.000,00

   76,40

   500.000,00

   50,00

   2.000.000,00

   69,80

   500.000,00

   40,00

   2.500.000,00

   63,84

   500.000,00

   25,00

   3.000.000,00

   57,37

   en endavant

   20,00

   b) Per a la resta de contribuents del grup II:

   Base imposable

   Bonificació (%)

   Resta base imposable

   Bonificació marginal (%)

   0,00

   0,00

   100.000,00

   60,00

   100.000,00

   60,00

   100.000,00

   55,00

   200.000,00

   57,50

   100.000,00

   50,00

   300.000,00

   55,00

   200.000,00

   45,00

   500.000,00

   51,00

   250.000,00

   40,00

   750.000,00

   47,33

   250.000,00

   35,00

   1.000.000,00

   44,25

   500.000,00

   30,00

   1.500.000,00

   39,50

   500.000,00

   25,00

   2.000.000,00

   35,88

   500.000,00

   20,00

   2.500.000,00

   32,70

   500.000,00

   10,00

   3.000.000,00

   28,92

   en endavant

   0,00

6. Es modifica l'apartat 4 de l'article 58 bis de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   4. Els contribuents dels grups I i II a què fa referència l'apartat 2 no tenen dret a la bonificació en el cas que optin per aplicar qualsevol de les reduccions i exempcions següents:

   a) Les reduccions que estableixen les seccions tercera a desena, llevat de la reducció per habitatge habitual establerta per la secció sisena, que és aplicable en tots els casos.

   »b) Les exempcions i reduccions regulades per la Llei de l'Estat 19/1995, del 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.

   »c) Qualsevol altra reducció de la base imposable o exempció que requereixi que el contribuent la sol·liciti i que depengui de la concurrència de determinats requisits el compliment dels quals correspongui exclusivament a la voluntat del contribuent.»

   Capítol III. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

1. S'estableix una bonificació del 100% en la quota tributària de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, en les adquisicions d'habitatges que efectuen els promotors públics com a beneficiaris dels drets de tanteig i retracte que exerceix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya d'acord amb el Decret Llei 1/2015, del 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària.

2. S'estableix una bonificació del 100% en la quota tributària de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, en les adquisicions d'habitatges que efectuen els promotors socials sense ànim de lucre, homologats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, per destinar-los a habitatge de protecció oficial de lloguer o cessió d'ús.

1. El tipus impositiu aplicable a la transmissió d'un immoble que ha de constituir l'habitatge habitual d'una família monoparental és del 5%, sempre que es compleixin simultàniament els requisits següents:

   1. El subjecte passiu ha d'ésser membre de la família monoparental.

   2. La suma de les bases imposables totals, menys els mínims personals i familiars, corresponents als membres de la família monoparental en la darrera declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques no ha d'excedir els 30.000 euros. Aquesta quantitat s'incrementa en 12.000 euros per cada fill que excedeixi del nombre de fills que la legislació vigent exigeix com a mínim perquè una família tingui la condició legal de família monoparental de categoria especial.

2. Als efectes de l'aplicació del tipus impositiu fixat per l'apartat 1:

   1. S'entén que són famílies monoparentals les que s'ajusten a les determinacions de la normativa de desplegament de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies.

   2. Es considera habitatge habitual el que s'ajusta a la definició i els requisits que siguin establerts per la normativa reguladora de l'impost sobre la renda de les persones físiques.

1. Es modifiquen els apartats 2, 3 i 4 de l'article 13 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, en la redacció donada per l'article 37 de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   2. L'aplicació d'aquesta bonificació és provisional, per la qual cosa només cal que es faci constar en l'escriptura pública que l'adquisició de la finca s'efectua amb la finalitat de vendre-la a un particular per al seu ús com a habitatge. Per a l'elevació a definitiva, el subjecte passiu ha de justificar la venda posterior de la totalitat de l'habitatge i els seus annexos a una empresa que compleixi els mateixos requisits de l'apartat 1 o a una persona física per a cobrir les seves necessitats d'allotjament, en el termini de tres anys a comptar de l'adquisició.

   3. Si no es produeix la transmissió a què es refereix l'apartat 2 dins el període assenyalat, o si es produeix però no s'ha efectuat a favor dels adquirents concrets que s'hi assenyalen, el subjecte passiu ha de presentar, dins el termini reglamentari de presentació, comptat des de l'endemà de la data final del termini fixat per l'apartat 2, o des de l'endemà de la data de la venda, respectivament, una autoliquidació complementària sense bonificació i amb deducció de la quota ingressada, amb aplicació dels interessos de demora corresponents.

   »4. Als efectes de l'aplicació de la bonificació, cal tenir en compte les regles especials següents:

   »a) Quan es transmetin habitatges que formin part d'una edificació sencera en règim de propietat vertical, la bonificació només és aplicable en relació amb la superfície que s'assigni com a habitatge en la divisió en propietat horitzontal posterior, i en resta exclosa la superfície dedicada a locals comercials.

   »b) La bonificació és aplicable a l'habitatge i al terreny en què es troba enclavat sempre que formin una mateixa finca registral i la venda posterior dins el termini fixat comprengui la totalitat de la finca.

   »c) En el cas d'adquisició de parts indivises, el dia inicial del termini a què fa referència l'apartat 2 és la data d'adquisició de la primera part indivisa.

   »d) Queden expressament excloses de l'aplicació d'aquesta bonificació:

   »- Les adjudicacions d'immobles en subhasta judicial.

   »- Les transmissions de valors que incorrin en els supòsits a què es refereix l'article 17.2 del text refós de la Llei de l'impost, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, del 24 de setembre.»

2. El termini de tres anys establert per l'apartat 2 de l'article 13 de la Llei 31/2002, en la redacció que li dona l'apartat 1 del present article 92, no resulta aplicable als fets imposables acreditats abans de l'entrada en vigor de la llei present.

1. Gaudeix d'una bonificació del 60% de la quota gradual d'actes jurídics documentats l'escriptura pública de constitució del règim de propietat horitzontal per parcel·les, regulat per l'article 553-53 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, en el supòsit dels polígons industrials i logístics.

2. Aquesta bonificació s'aplica a les escriptures públiques a què fa referència l'apartat 1 que s'atorguin fins al 31 de desembre de 2023.

Gaudeixen d'una bonificació del 100% de la quota gradual de l'impost sobre actes jurídics documentats els instruments públics notarials en els quals es formalitzin els dipòsits d'arres penitencials a què fa referència l'article 621-8 del Codi civil de Catalunya, i també la resta de documents notarials que es puguin atorgar per a la seva cancel·lació registral.

Capítol IV. Obligacions formals

Es modifica l'article 21 de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, en la redacció donada per la Llei 5/2017, del 28 de març, que resta redactat de la manera següent:

Article 21. Obligació de presentació de documents als efectes de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions

La presentació dels documents dels fets imposables de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions no és necessària si el notari autoritzant ha fet prèviament la tramesa de la declaració informativa de l'escriptura corresponent, d'acord amb la disposició addicional segona de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres, i la normativa de desplegament reglamentari corresponent.»

En el supòsit de pèrdua del benefici fiscal per incompliment dels requisits a què està condicionat, l'obligat tributari, llevat que específicament s'estableixi una altra cosa, quan posteriorment a l'aplicació d'una exempció, deducció o qualsevol altre benefici fiscal es produeixi la pèrdua del dret a la seva aplicació per incompliment dels requisits a què estigui condicionat el seu gaudi definitiu, ha de presentar i ingressar, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la data en què s'ha produït l'incompliment, una autoliquidació complementària sense l'aplicació del benefici, i amb els interessos de demora corresponents.

Part segona. Mesures financeres

Títol III. Mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques

1. S'afegeix un article, el 27 bis, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, amb el text següent:

   Article 27 bis

   1. Els escenaris pressupostaris pluriennals són el marc de referència per a elaborar els pressupostos anuals.

   »2. Els escenaris pressupostaris pluriennals s'han d'elaborar d'acord amb la normativa d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i han de determinar els límits, referits als quatre exercicis següents, que l'acció del Govern ha de respectar en els casos en què les seves decisions tinguin incidència pressupostària.

   »3. Els escenaris pressupostaris pluriennals són formats per un escenari d'ingressos i un de despeses. L'estimació dels ingressos ha de recollir l'evolució tendencial de l'economia. L'escenari de despeses ha de contenir una evolució de les despeses coherent amb els objectius fiscals.

   »4. L'escenari de despeses a quatre anys es s'ha de desagregar per a cada departament i actuar de referència en el moment d'autoritzar noves accions que comportin despesa pluriennal.

   »5. El departament competent en matèria de finances públiques és el responsable del procés d'elaboració dels escenaris pressupostaris pluriennals i els ha d'elevar directament al Govern, juntament amb l'avantprojecte de pressupostos per al primer exercici, perquè els aprovi.»

2. Es deroga l'article 31 bis del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

3. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 60 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

   5. Les quantitats degudes a la hisenda de la Generalitat a què aquesta tingui dret com a conseqüència tant de l'atorgament d'un aval com del rescabalament per la seva execució tenen la consideració d'ingressos de dret públic i se'n pot efectuar el cobrament d'acord amb el que estableix l'article 13.

4. S'afegeix una lletra, la d, a l'article 64 del text refós de la Llei finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

   d) Ésser el centre de control de gestió en l'àmbit economicofinancer.

5. Es modifica l'article 65 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 65

   En el cas que, en exercici de la funció interventora, la Intervenció discrepi amb el fons o amb la forma dels actes, expedients o documents examinats, formula les seves objeccions per escrit. Si la disconformitat es refereix al reconeixement o a la liquidació de drets a favor de la hisenda de la Generalitat, es fa en nota d'objecció, i si subsisteix la discrepància, mitjançant el recurs o la reclamació que sigui procedent.»

6. S'afegeix una lletra, la c, a l'apartat 1 de l'article 68 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

   c) El control de gestió en l'àmbit economicofinancer.

7. S'afegeix un apartat, el 5 bis, a l'article 68 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

   5 bis. El control de gestió en l'àmbit econòmic financer té per objecte l'anàlisi global o específica dels procediments, riscos, sistemes, resultats, organització i programes de les diferents unitats i entitats, per tal de comprovar si la gestió dels recursos s'ha fet d'acord amb els principis d'economia, eficiència i eficàcia.

8. Es modifica l'article 69 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 69

   1. Els departaments de la Generalitat, les entitats autònomes administratives i el Servei Català de la Salut estan sotmeses a la funció interventora i la resta d'entitats del sector públic a la modalitat de control financer.

   »2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, el Govern, a proposta de la Intervenció General, pot acordar les modalitats de control que ha d'exercir la Intervenció en els òrgans, les entitats del sector públic de la Generalitat, els procediments o les actuacions, amb els requisits que es determinin, per tal de millorar l'eficàcia i l'eficiència en les seves finalitats.

   »3. Les modalitats de control s'han d'acordar tenint en compte la normativa específica aplicable per raó de la matèria.»

9. Es modifica l'article 70 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 70

   1. La Intervenció General aprova el pla anual d'actuacions de control que inclou les de control financer, control posterior, control de gestió en l'àmbit econòmic financer i fiscalització prèvia per mostreig. La Intervenció ha de comunicar el resultat dels controls efectuats al conseller competent en matèria de finances i s'ha de publicar en el Portal de la Transparència de la Generalitat.

   »2. Els informes resultants dels controls a què fa referència l'apartat 1 han d'incloure les recomanacions per resoldre les debilitats o deficiències que s'hagin detectat i, si s'escau, proposar l'adopció de les mesures correctores que ha d'adoptar l'entitat.

   »3. Les unitats i entitats controlades han de comunicar a la Intervenció General, per mitjà del departament d'adscripció, les mesures correctores que han d'adoptar com a resultat dels controls i el calendari previst per a aplicar-les, i també les actuacions que, si s'escau, siguin necessàries per tal de rescabalar i evitar perjudicis a la hisenda de la Generalitat.

   »4. En el cas que no es doni resposta a les recomanacions fetes o la resposta sigui insuficient o inadequada, la Intervenció General ha de posar aquest fet en coneixement del Govern, mitjançant la persona titular del departament competent en matèria de finances, perquè amb la tramitació prèvia d'un procediment contradictori entre les parts acordi les mesures que s'han d'adoptar.

   »Sens perjudici del que s'estableix en el paràgraf anterior, si la Intervenció General detecta indicis de possibles perjudicis a la hisenda de la Generalitat, ha de proposar al titular del departament competent en matèria de finances l'inici de l'expedient oportú, segons el que estableix l'article 85.»

10. Es modifica l'article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 71

    1. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, i les entitats adscrites a l'Administració de la Generalitat són objecte de control financer mitjançant la forma d'auditoria sota la direcció de la Intervenció General o mitjançant la supervisió d'auditories contractades, d'acord amb el pla anual d'actuacions de control aprovat per a cada exercici econòmic.

    »2. La supervisió d'auditories contractades a què fa referència l'apartat 1 consisteix en la verificació que els treballs fets s'ajusten, amb caràcter general, als procediments d'auditoria generalment establerts en l'àmbit del sector públic i a l'objecte del contracte corresponent.

    »3. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, han d'establir òrgans propis de control econòmic i financer intern, segons el que sigui establert per reglament, que han de dependre directament del màxim òrgan de govern de l'entitat. El departament competent en matèria de finances, a proposta de la Intervenció General, ha d'establir per reglament les funcions, les competències, l'abast i els criteris del control intern d'aquests òrgans, tenint en compte el volum de recursos anuals que gestiona l'entitat, el nombre de personal i altres factors que es considerin rellevants i que puguin afectar els aspectes econòmics i financers de l'entitat.

    »4. Les actuacions de control financer a què fa referència aquest article poden comprendre una auditoria financera i de regularitat, a fi de comprovar que l'actuació de l'entitat s'ajusta a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del departament competent en matèria de finances que li siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s'han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden incloure la proposta de les mesures d'ajust i de compensació que siguin pertinents.

    »5. Els informes resultants dels controls financers a què fa referència l'apartat 1 han d'incloure els errors, els incompliments, les deficiències i les debilitats relatives als comptes anuals, al compliment de la legalitat o dels procediments de gestió, i també les recomanacions amb les mesures que ha d'adoptar l'entitat controlada.

    »L'entitat controlada ha de comunicar a la Intervenció General, per mitjà del departament d'adscripció, les mesures correctores que s'han d'adoptar i el calendari previst per a aplicar-les, i també les actuacions que cal fer per tal de rescabalar i evitar perjudicis a la hisenda de la Generalitat.

    »En el cas que per les actuacions dutes a terme es consideri que hi ha evidències de possibles responsabilitats, la Intervenció General ha de proposar al titular del departament competent en matèria de finances l'inici de l'expedient corresponent.

    »6. La Intervenció General, en el marc de les actuacions de control, exerceix la supervisió contínua de les entitats del sector públic de la Generalitat, per tal d'avaluar, des d'un punt de vista economicofinancer:

    »a) La subsistència de les circumstàncies que van justificar la creació d'aquestes entitats.

    »b) La sostenibilitat financera d'aquestes entitats.

    »c) La concurrència de la causa de dissolució per l'incompliment de les finalitats que van justificar la creació de l'entitat o si la subsistència de l'entitat és el mitjà més idoni per a aconseguir-les.»

11. Es modifica l'article 75 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 75

    La Intervenció General de la Generalitat és el centre directiu de la comptabilitat pública de Catalunya, al qual correspon:

    »a) Proposar a la persona titular del departament competent en matèria de finances l'aprovació del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya, i també l'aprovació dels criteris per a determinar el pla comptable en virtut del qual les entitats del sector públic de la Generalitat han de presentar la informació economicofinancera, patrimonial i pressupostària, atenent les seves característiques o peculiaritats, sens perjudici de la coordinació amb el pla marc.

    »b) Elaborar les instruccions de desenvolupament del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat, i proposar els plans parcials i especials que s'elaborin, si escau.

    »c) Elaborar i proposar les instruccions per a determinar regles comptables a les quals s'han de sotmetre les entitats del sector públic de la Generalitat, i també el contingut, el model i l'estructura de les anotacions comptables, estats i altra informació comptable i pressupostària que es puguin requerir d'aquestes entitats.

    »d) Elaborar les instruccions per a determinar les especificacions, el procediment i la periodicitat de la informació comptable que han de retre a la Intervenció General les entitats del sector públic de la Generalitat, i també la resta d'entitats que consten en l'inventari d'ens en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya en els termes que estableix la normativa de transparència, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

    »e) Dirigir i administrar els sistemes corporatius d'informació comptable i autoritzar, prèviament al seu ús, la resta de sistemes d'informació comptables de les entitats del sector públic.

    »f) Dirigir i supervisar els procediments de registre, elaboració i comunicació de la informació comptable de les entitats.»

12. Es modifica l'article 76 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 76

    Com a centre gestor de la comptabilitat pública, correspon a la Intervenció General de la Generalitat:

    »a) Registrar a la comptabilitat les operacions de contingut economicofinancer, patrimonial i pressupostàries de l'Administració de la Generalitat i de les entitats subjectes a funció interventora.

    »b) Formar el compte general de la Generalitat.

    »c) Centralitzar el retiment de comptes, els estats comptables i altra informació de la Generalitat i de les seves entitats que, d'acord amb la normativa aplicable, s'hagin de presentar a altres òrgans de control o altres destinataris.

    »d) Centralitzar i presentar els comptes i altra informació comptable de la Generalitat i de les entitats que consten en l'Inventari d'ens públics en l'àmbit de la Generalitat en els termes que estableixi la normativa de transparència, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

    »e) Elaborar la informació comptable de naturalesa economicofinancera, patrimonial i pressupostària per a la formació dels comptes del sector públic de la Generalitat d'acord amb els criteris de delimitació institucional i imputació d'operacions del sistema europeu de comptes establert per la normativa vigent.

    »f) Coordinar la planificació comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat.

    »g) Impulsar i dirigir la implementació i el manteniment dels sistemes corporatius d'informació comptable i la integració amb els sistemes informàtics de gestió.»

13. Es modifica l'apartat 1 de l'article 76 bis del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. La Intervenció General és l'òrgan competent en el retiment de comptes de totes les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes, en els termes de la normativa de transparència, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

    La Intervenció General supervisa el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, deute, regla de despesa i període mitjà de pagament a proveïdors que la llei anual de pressupostos estableixi a les entitats classificades en el seu sector d'administracions publiques en termes de comptabilitat nacional i, proposa al departament competent en matèria de finances l'adopció de les mesures correctores corresponents.»

14. Es modifica l'article 79 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 79

    La persona titular del departament competent en matèria de finances, amb periodicitat trimestral, dins del mes següent al venciment de cada trimestre i mitjançant el seu portal d'Internet, ha de posar a disposició del Parlament, perquè n'estigui informat i sigui estudiat per la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost, l'estat trimestral d'execució del pressupost de la Generalitat i de les seves modificacions, i també els moviments i la situació del Tresor.»

15. Es modifica l'apartat 4 de l'article 81 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    4. La Intervenció General formula el Compte general de la Generalitat, que ha de presentar a la Sindicatura de Comptes abans del 31 de juliol. Els comptes anuals consolidats del sector públic que cal incorporar al Compte general han d'ésser elaborats i enviats per la Intervenció General a la Sindicatura de Comptes abans de l'1 d'octubre.

16. S'afegeix una lletra, la f, a l'article 95 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

    f) En el cas que la persona beneficiària estigui inclosa en l'àmbit subjectiu de l'article 96 bis, ha d'acreditar haver tramès tota la informació que ha de contenir el Registre de subvencions i ajuts de Catalunya, amb relació a les subvencions i els ajuts que hagi concedit.

17. Es modifica l'apartat 1 de l'article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. La Intervenció General de la Generalitat, d'acord amb la normativa aplicable i el pla anual d'actuacions de control, ha de controlar les subvencions públiques afectades per aquesta llei per a assegurar el compliment de les seves finalitats i de les disposicions legals aplicables a les finances de la Generalitat.

18. Es modifica el darrer paràgraf de l'apartat 3 de l'article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    El termini esmentat es pot prorrogar per un altre d'equivalent si concorren causes de força major o raons d'interès públic.

19. Es modifiquen els apartats 9, 10 i 11 de l'article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

    9. L'òrgan concedent, en el termini d'un mes a comptar que li sigui notificat l'informe de control, ha d'iniciar els expedients corresponents, dels quals ha de formar part l'informe esmentat. Si, com a resultat de l'expedient de revocació, la proposta de resolució difereix de la feta per la Intervenció General, cal seguir el procediment contradictori a què fa referència l'article 70.4.

    10. Correspon a la Intervenció General de la Generalitat, en l'àmbit de Catalunya, l'elaboració, l'aprovació i l'execució del pla anual d'actuacions de control sobre beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb fons comunitaris, d'acord amb els reglaments europeus.

    »11. La notificació de l'inici de les actuacions de control als beneficiaris implica la interrupció de la prescripció del dret de l'Administració a la revocació de les subvencions atorgades i a rescabalar-se, si escau, de les quantitats indegudament percebudes i dels possibles interessos que corresponguin.»

20. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

    1. Si l'òrgan concedent, com a conseqüència de la seva actuació de comprovació, o en el cas de l'article 97.7, acredita que s'ha produït alguna de les causes de revocació, ha d'iniciar la tramitació de l'expedient oportú, d'acord amb les regles següents:

    a) L'expedient s'ha d'iniciar i notificar en el termini de tres mesos des de l'acte administratiu del resultat de l'actuació de comprovació o en el termini d'un mes des de la notificació del resultat del control financer efectuat per la Intervenció General.

    »b) El termini per a concloure l'expedient és de dotze mesos a comptar de la data de la resolució d'inici de l'expedient, que ha d'ésser dictada per l'òrgan que va signar la resolució de concessió. Aquest termini es pot prorrogar de manera motivada per un període no superior a sis mesos, d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú.

    »c) El procediment es resol d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú, i en qualsevol cas s'ha de reconèixer a les persones interessades el dret a fer al·legacions, proposar mitjans de prova, i el preceptiu tràmit d'audiència previ a la proposta de resolució que posi fi a l'expedient.

    »d) Una vegada transcorregut el termini establert per la lletra b sense que s'hagi notificat la resolució expressa, es produeix la caducitat del procediment sense que es consideri interrompuda la prescripció.

    »2. Si la resolució estableix que s'ha produït una causa de revocació, s'ha d'acordar, d'acord amb la normativa reguladora dels ingressos de dret públic, el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes i l'exigència dels interessos de demora des de la data de pagament de la subvenció o de les bestretes o pagaments a compte efectuats. En tot cas, l'incompliment de l'obligació de reintegrament origina l'execució de les garanties prestades.»

21. S'afegeix un capítol, el X, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

    Capítol X. Avaluació de polítiques públiques

    Article 109. Concepte d'avaluació de polítiques públiques

    Als efectes del que estableix aquest capítol, s'entén per avaluació de polítiques públiques la valoració de les intervencions de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic pel que fa al funcionament, productes i impactes, amb relació a les necessitats que es pretén de satisfer i orientada a proveir informació per a la presa de decisions.

    Article 110. Àmbit d'aplicació de l'avaluació de polítiques públiques

    Resten sotmeses a les disposicions d'aquest capítol les actuacions de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic.

    Article 111. Criteris d'avaluació de polítiques públiques i incorporació dels resultats

    1. Les accions d'avaluació de polítiques públiques s'han de fonamentar en els criteris següents:

    a) La prioritat estratègica de l'actuació, la necessitat o la problemàtica que cal mitigar.

    b) La magnitud dels recursos públics que s'hi dediquen.

    c) La capacitat efectiva de transformació i millorament dels resultats.

    d) Altres criteris que defineixi el Govern.

    2. L'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic han d'incorporar els resultats de les avaluacions com a eina de millorament de les polítiques públiques.

    Article 112. Sistemàtica d'avaluació de polítiques públiques

    1. L'avaluació de polítiques públiques comprèn el conjunt del cicle de gestió i constitueix una eina per a facilitar la presa de decisions.

    2. L'avaluació de polítiques públiques ha de permetre obtenir coneixement per tal de millorar el disseny, el funcionament i l'impacte de les polítiques públiques, i també la priorització, les decisions d'assignació de recursos pressupostaris i la transparència de l'acció pública.

    3. El departament competent en matèria de finances públiques, en col·laboració amb els departaments i les entitats del sector públic de la Generalitat, promou, coordina i impulsa el foment de la pràctica d'avaluació de polítiques públiques pel que fa a les intervencions públiques que afectin als ingressos i a les despeses de la Generalitat, per tal d'assegurar la rellevància, l'eficiència i l'efectivitat tant de les polítiques existents com de les futures. Aquest departament pot dur a terme avaluacions per a maximitzar el valor social dels recursos públics. Aquestes competències s'exerceixen sens perjudici de les competències en matèria d'avaluació que corresponguin a altres departaments.

    4. Els departaments de l'Administració de la Generalitat i les entitats que en depenen han d'acordar la realització d'avaluacions i plans d'avaluació pluriennals de les polítiques públiques que hagin dissenyat o executat en l'àmbit de les seves competències, sens perjudici del pla pluriennal d'avaluacions que ha d'aprovar el Govern pel que fa a les intervencions públiques que es considerin prioritàries.

    Article 113. Informe d'impacte econòmic i social

    1. Sens perjudici de l'informe d'impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d'anar acompanyades d'un informe d'impacte econòmic i social en què s'avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l'anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d'avaluació, en els termes que estableixi el Govern.

    2. El requeriment de presentació d'informes d'impacte econòmic i social és extensible a moments posteriors a l'aprovació o autorització de les intervencions corresponents, d'acord amb les directrius que estableixi el Govern.

    Article 114. Procés de revisió de la despesa

    1. La revisió de les polítiques de despesa té per objecte detectar guanys d'eficiència i eficàcia en la gestió dels recursos públics per a maximitzar l'impacte social de la despesa pública.

    2. El departament competent en matèria d'economia i finances ha de dur a terme aquest procés de revisió de la despesa en col·laboració amb la resta de departaments i entitats del sector públic de la Generalitat.

    Article 115. Publicitat de les avaluacions de polítiques públiques

    Les avaluacions de polítiques públiques que dugui a terme l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic s'han de publicar en la forma i pels canals establerts per la normativa de transparència i bon govern.

22. La disposició addicional única del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya esdevé disposició addicional primera, per tal com s'afegeix al dit text refós una disposició addicional, la segona, amb el text següent:

    Disposició addicional segona. Règim de retorn de cobraments indeguts en l'àmbit de les prestacions del sistema públic de serveis socials i de pagament de deutes derivats de la participació dels usuaris en el finançament de les prestacions de serveis socials

    1. Les persones físiques que tinguin la condició de beneficiàries de les prestacions del sistema públic de serveis socials, inclosa la renda garantida de ciutadania, que estiguin obligades a retornar cobraments indeguts per aquest concepte poden retornar fraccionadament les quantitats percebudes indegudament, en un termini màxim de quaranta-vuit mesos, sense que hi pugui haver meritació d'interessos ni cap tipus de recàrrec, excepte en cas d'incompliment del pagament de tres terminis consecutius, supòsit en què les quantitats que restin pendents de pagament meriten interessos.

    »2. Els deutes derivats de la participació dels usuaris en el finançament de les prestacions de serveis socials no gratuïtes resten subjectes al règim de pagament que determina l'apartat 1.

    »3. El que estableix aquesta disposició no és aplicable si l'obligació de retorn deriva de falsedat en les dades aportades relatives als ingressos dels beneficiaris o de la mala fe de la persona obligada al retorn.»

23. S'afegeix una disposició derogatòria, única, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició derogatòria única

    Es deroga la disposició addicional tercera , “Control de la gestió en l'àmbit econòmic i financer”, de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres.»

24. La disposició final única del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya esdevé disposició final primera , per tal com s'afegeix al dit text refós una disposició final, la segona, amb el text següent:

    Disposició final segona. Habilitació per a l'elaboració d'un nou text refós

    S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor de la present disposició final, elabori un nou text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre. L'autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.»

1. Es modifica la lletra c de l'article 206.3 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril, que resta redactada de la manera següent:

   c) En el cas de valors mobiliaris, l'informe previ del departament competent en matèria d'economia i finances si l'import de l'adquisició excedeix els 15.000 euros o si s'adquireixen accions o participacions socials d'una societat que impliquen el control efectiu de la societat per part de l'ens local. L'informe s'ha d'emetre en un termini de vint dies.

2. Es modifica l'apartat 3 de l'article 209 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   3. Per a alienar valors mobiliaris, cal l'informe previ del departament competent en matèria d'economia i finances si l'import de l'alienació excedeix els 15.000 euros. L'informe s'ha d'emetre en un termini de vint dies.

Es modifica l'apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, que resta redactat de la manera següent:

4. El departament competent en matèria de cooperació amb l'Administració local de Catalunya ha de crear un inventari públic de control del compliment de les obligacions de tramesa de documentació economicofinancera, tant per part dels ens locals com de les entitats de llur sector públic, al mateix departament, al departament competent en matèria d'economia i finances i a la Sindicatura de Comptes.

Es modifica l'apartat 4 de l'article 5 de la Llei 23/2015, del 29 de juliol, del règim transitori del finançament específic del municipi de Badia del Vallès, que resta redactat de la manera següent:

4. La Sindicatura de Comptes ha de fiscalitzar els comptes de l'Ajuntament de Badia del Vallès quadriennalment, mentre l'Administració de la Generalitat es faci càrrec del finançament dels serveis no obligatoris a què fa referència l'apartat 1.

Títol IV. Modificacions legislatives en matèria de patrimoni

1. Es modifica l'article 6 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   Article 6

   1. L'exercici de les funcions dominicals sobre el patrimoni de la Generalitat que aquesta llei no atribueix al Parlament o al Govern correspon a la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, sens perjudici de les funcions i les responsabilitats d'altres departaments respecte als béns de domini públic que els siguin adscrits, amb les excepcions establertes per aquesta llei.

   »2. L'exercici de les actuacions dominicals relatives a béns i drets situats a l'estranger correspon a la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria d'acció exterior, amb l'informe econòmic previ del departament competent en matèria de patrimoni, elaborat per la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, que ha de verificar: el certificat d'existència de crèdit del departament competent en matèria d'acció exterior, la validació tècnica del preu de lloguer/m2, d'acord amb els preus de mercat del lloc d'emplaçament del bé immoble, i el compliment de la ràtio d'ocupació m2/treballador, establerta per la unitat directiva competent en matèria de patrimoni.

   »Excepcionalment, per a facilitar el manteniment de l'oferta durant la tramitació de l'expedient previ a la formalització del contracte d'arrendament, i sempre que ho permetin els usos jurídics dels països on radiquin els béns, es pot dipositar com a garantia una quantitat equivalent no superior a tres mesos de lloguer. Aquestes actuacions s'han de comunicar a efectes d'inventari.»

2. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 9 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   4. Els béns i drets demanials de la Generalitat es poden afectar al domini públic d'altres administracions públiques per ésser destinats a un ús o servei públic de llur competència. Aquesta afectació no altera la titularitat dels béns o drets ni llur caràcter demanial i implica l'exercici de les facultats corresponents a la gestió, la defensa, el manteniment i el millorament dels béns i drets afectats.

   Les mutacions demanials de béns i drets efectuades a favor de la Generalitat per altres administracions públiques per a ésser destinats a un ús o servei públic s'han d'adoptar amb transferència de la titularitat dels béns o drets. Correspon al Govern de la Generalitat l'acceptació de la mutació demanial mitjançant un acord.

   »Si la destinació s'ha mantingut durant tot el termini acordat, no es produeix la reversió dels béns o drets a l'administració transmissora i aquests resten integrats en el patrimoni de l'administració adquirent.

   »En el cas de reversió dels béns o drets transmesos per altres administracions públiques, mitjançant mutació demanial, la Generalitat es pot rescabalar de l'import de les actuacions que s'han dut a terme i que siguin conseqüència de les condicions imposades per l'administració transmissora.»

3. Es deroga l'apartat 3 de l'article 12 bis del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

4. S'afegeix un article, el 12 ter, al text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   Article 12 ter

   1. La successió legal de la Generalitat es regeix per la normativa civil catalana, i la seva acceptació, que sempre és a benefici d'inventari, s'entén feta directament per imposició de la llei, amb la resolució administrativa que la declari.

   »2. S'ha d'establir per decret el procediment per a declarar la successió legal de la Generalitat, i també per a gestionar, liquidar i distribuir el cabal hereditari.

   »3. L'acord d'incoació del procediment s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a la pàgina web del departament competent en matèria de patrimoni i en el Boletín Oficial del Estado, sens perjudici de la possibilitat de fer servir altres mitjans addicionals de difusió. L'acord també s'ha de publicar als taulers d'anuncis dels ajuntaments corresponents al darrer domicili del causant, al del lloc de la defunció i naixement i on radiquin la major part dels seus béns. Els edictes han d'estar exposats durant el període d'un mes. La resolució que es dicti s'ha de publicar en els mateixos llocs en què s'hagi anunciat l'acord d'incoació. L'acord d'incoació, la resolució final del procediment i les resolucions complementàries a aquesta s'han de publicar gratuïtament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

   »4. Als efectes de les actuacions d'investigació que ha de dur a terme la Generalitat per a acordar la incoació d'un procediment abintestat, les autoritats i els funcionaris, els registres, els arxius o els organismes públics han de subministrar la informació de què disposin sobre els béns i drets de titularitat del causant. Aquesta informació és gratuïta si és subministrada per autoritats i funcionaris, registres, arxius o organismes públics que depenen de la Generalitat. Tenen la mateixa obligació de col·laboració els òrgans de l'Administració tributària, sens perjudici de les limitacions establertes per la normativa tributària en matèria de subministrament d'informació de caràcter tributari.

   »5. Si un cop incoat el procediment resta acreditat que el valor dels deutes del causant és superior al valor dels béns o drets que ha d'heretar la Generalitat, l'òrgan competent per a resoldre pot procedir a l'arxivament del procediment. Aquesta resolució s'ha de publicar en els mateixos llocs en què s'ha anunciat l'acord d'incoació.

   »6. El termini per a la resolució del procediment és d'un any a comptar de l'acord d'incoació corresponent.

   »7. No es deriven responsabilitats per a la Generalitat per raó de la titularitat dels béns i drets integrants del cabal relicte fins al moment en què aquests li siguin lliurats per l'òrgan judicial o se'n prengui possessió efectiva.

   »8. Tots els béns que integren les herències intestades en què hagi estat declarada hereva la Generalitat, i també les despeses que se'n derivin resten afectats per un règim d'autonomia econòmica i es constitueix un fons de garantia, que es regula per reglament, per a atendre el cost de la gestió i administració de les herències intestades.

   »9. La Generalitat ha de destinar els béns heretats o llur import a les finalitats establertes per la normativa civil catalana. En el supòsit en què la Generalitat hagi estat declarada hereva intestada i hi hagi hereus amb millor dret, només se'ls restituiran els béns de l'herència respecte dels quals la Generalitat conservi la titularitat en el moment en què en tingui coneixement d'aquest millor dret, un cop descomptades les despeses del cost de la gestió i administració de l'herència, establertes per reglament i les que s'hagin efectuat en els béns heretats, d'acord amb el que estableix la normativa civil.»

5. Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l'article 15 bis del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

   3. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni, a proposta del titular de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, aprovar mitjançant una ordre, els criteris d'ocupació i les tipologies d'espais d'immobles destinats a ús administratiu.

   4. Per a tramitar les propostes d'adquisició per mitjà de qualsevol títol d'immobles o drets reals a títol onerós o de disposició com a arrendataris, ocupants o usuaris amb relació a immobles destinats a ús administratiu, la unitat proposant ha d'acreditar que es compleixen els criteris d'ocupació i les tipologies d'espais que siguin establerts, sigui quin sigui el procediment de contractació.»

6. Es modifica la lletra h de l'apartat 5 de l'article 18 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   h) Quan el valor de taxació del bé no excedeixi de quaranta mil euros i s'incorporin tres ofertes al procediment, sempre que sigui possible.

7. Es modifica l'apartat 7 de l'article 18 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   7. Els béns immobles que la Generalitat ha adquirit per títol de successió intestada es poden alienar per subhasta pública, per concurs públic o per adjudicació directa, en els termes establerts per aquest article i per la normativa reguladora de les herències intestades. En tot cas, el bé immoble adquirit per títol de successió intestada s'ha de destinar al compliment de polítiques d'habitatge social, sia directament, sia reinvertint el producte obtingut en alienar-les, segons llurs característiques, en els termes que estableix la normativa civil aplicable. De manera excepcional, també es pot acordar l'adjudicació directa d'un immoble provinent d'una herència intestada, de forma motivada i amb un informe previ favorable de la unitat directiva en matèria de patrimoni, atenent la peculiaritat del bé, o la urgència de l'alienació, o per raó de les limitacions del mercat immobiliari de la localitat en què està situat el bé.

8. S'afegeix un article, el 26 bis, al text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   Article 26 bis

   1. L'adscripció o assignació dels béns comporta l'obligació de conservació ordinària a càrrec del departament o l'entitat al que estigui assignat o adscrit.

   »2. Els immobles de propietat de la Generalitat o de la possessió del quals es gaudeix en virtut d'un títol jurídic que comporta obligacions de manteniment, assignats als departaments o adscrits a les entitats en què la Generalitat té participació majoritària, han de comptar amb plans pluriennals de manteniment elaborats pels departaments o les entitats, segons s'escaigui.

   »3. Els plans de manteniment, amb el contingut i l'abast que siguin establerts reglamentàriament mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, han de concretar anualment el compliment de llurs prescripcions.

   »4. Els plans de manteniment han d'ésser aprovats pel secretari general del departament que tingui assignat el bé immoble, o per l'òrgan d'administració ordinari de l'entitat que el tingui adscrit, amb un informe previ vinculant de la Direcció General del Patrimoni, a la qual s'ha de lliurar un còpia del pla aprovat per a l'exercici de les seves funcions dominicals.»

9. Es modifica l'article 34 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 34

   Qualsevol departament o entitat del sector públic que tingui assignat o adscrit un immoble, que total o parcialment estigui immers en un procediment de revisió o modificació de planejament urbanístic general o derivat, en un sistema de gestió urbanística pendent d'execució o en un projecte d'urbanització, pendent de redacció, tramitació o execució, ha de posar-ho en coneixement del departament competent en matèria de patrimoni, al qual correspon l'adopció de les mesures procedents en defensa dels drets i els interessos de la Generalitat.

   »Les entitats urbanístiques especials de la Generalitat no poden formular instruments de gestió urbanística que afectin béns de la Generalitat sense una consulta prèvia a la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, que s'haurà d'acreditar en l'expedient administratiu.»

10. Es modifica l'apartat 1 de l'article 37 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. El departament competent en matèria de patrimoni ha de portar l'inventari general del patrimoni de la Generalitat, que ha de comprendre els béns immobles de domini públic i patrimonials, els béns mobles i també els drets sobre béns immobles i mobles, els drets immaterials de la propietat industrial i intel·lectual i les accions i participacions en el capital de societats mercantils, tant si són de propietat de l'Administració de la Generalitat com si són de propietat d'entitats del seu sector públic.

11. Es modifica la lletra e de l'apartat 2 de l'article 37 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    e) Les accions i participacions en el capital de societats mercantils.

12. Es modifica l'apartat 4 de l'article 37 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    4. L'inventari general del patrimoni de la Generalitat porta associat un mòdul de gestió en què ha de constar la informació necessària per a l'anàlisi tècnica i econòmica dels immobles, amb l'objectiu de dur a terme tant actuacions de racionalització i optimització com el seguiment del seu manteniment, consums, compliment de la normativa i plans en matèria d'eficiència energètica i l'exercici de les facultats dominicals que se'n derivin.

13. S'afegeix una disposició addicional, la primera, al text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional primera

    Els departaments i les entitats a què fa referència l'article 26 bis han d'aprovar els plans en el termini que fixi l'ordre que reguli els plans de manteniment, que els ha de determinar en funció de les obligacions jurídiques existents relatives als immobles i llur antiguitat.»

14. S'afegeix una disposició addicional, la segona, al text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional segona

    1. Els departaments de la Generalitat i els organismes i les entitats del seu sector públic als quals sigui aplicable l'article 26 bis han d'encarregar a l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, d'acord amb les disposicions de desenvolupament que ha de dictar el Govern per a fer que aquest encàrrec sigui efectiu i progressiu, la gestió del servei de manteniment i conservació (en avant, manteniment) dels edificis i equipaments ocupats mitjançant qualsevol títol jurídic per la Generalitat i pels ens i organismes del seu sector públic, incloses les actuacions pertinents en matèria d'eficiència energètica i sostenibilitat per a assolir l'objectiu que tots els immobles de l'Administració de la Generalitat es proveeixin d'energia neta i de proximitat, amb foment de l'autoconsum, llevat que es justifiqui que, per necessitat de reserva, per raons tècniques o per raó de complexitat, sigui convenient que sigui el departament o l'organisme o entitat del sector públic de la Generalitat que l'ocupa qui dugui a terme aquest manteniment.

    »2. Per a garantir la viabilitat dels encàrrecs de gestió de manteniment i eficiència energètica a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, cal indispensablement la cessió a favor seu dels llocs de treball relacionats amb la matèria objecte de l'encàrrec dotats pressupostàriament pel departament o per l'organisme o l'entitat del sector públic que faci l'encàrrec.

    »3. En la mesura que la gestió del manteniment i l'eficiència energètica dels edificis i equipaments ocupats per un departament o per un organisme o una entitat del sector públic de la Generalitat es vagin traspassant a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, els encàrrecs posteriors de gestió de la promoció de noves actuacions que es facin a aquesta societat han de recollir la gestió integral de l'actuació, és a dir, l'encàrrec de la gestió del projecte, de l'execució de l'obra i del futur manteniment i futura gestió d'eficiència energètica de l'edifici o equipament.»

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 216 bis del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril, que resta redactat de la manera següent:

   2. També es produeix una mutació demanial si els béns de domini públic dels ens locals i llurs organismes públics es poden afectar a serveis d'altres administracions públiques per a destinar-los a un ús públic o servei públic de llur competència. La mutació demanial entre administracions públiques no altera el caràcter demanial els béns.

   La mutació demanial transmet la titularitat dels béns o drets demanials que són necessaris per al compliment de les finalitats de l'administració adquirent, la qual manté aquesta titularitat mentre continuïn afectats a l'ús o servei públic i, per tant, conservin el caràcter demanial. Si els béns o drets demanials no són destinats a l'ús o servei públic o s'hi deixen de destinar posteriorment abans de la finalització del termini acordat, reverteixen en l'administració transmitent i s'integren en el seu patrimoni dominical amb totes les seves pertinences i accessions.

   »Si en l'acord de transmissió de la mutació demanial no s'estableix una altra cosa, s'entén que el fi per al qual s'ha atorgat s'ha de complir en el termini de cinc anys. Si la destinació s'ha mantingut durant tot el termini acordat, o si no s'ha establert cap termini i s'ha mantingut la destinació en els trenta anys següents, no es produeix la reversió dels béns o drets a l'administració transmitent i aquests resten integrats en el patrimoni de l'administració adquirent.»

2. Es modifica l'article 306 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 306. Personal directiu

   1. El nomenament de personal directiu d'ens locals i la formalització del corresponent contracte laboral d'alta direcció, d'acord amb el estableix aquesta llei, són competència de la presidència de l'entitat, que n'ha de donar compte al ple en la primera sessió que tingui.

   »2. La denominació i la determinació dels llocs directius s'ha de dur a terme mitjançant un instrument d'ordenació diferenciat del de la relació de llocs de treball, l'aprovació del qual correspon al ple, a proposta de la presidència de l'ens local, excepte en els municipis de gran població, en què és competència de la junta de govern local.

   »3. Els membres de la corporació no poden ésser nomenats personal directiu. El personal directiu està subjecte a les causes d'incapacitat i d'incompatibilitat establertes per als membres de la corporació.

   »4. Els procediments de selecció i provisió de personal directiu han d'exigir en tots els casos una formació específica de grau o de postgrau, s'han de regir pels principis de mèrit, capacitat, publicitat i lliure concurrència i han d'assegurar la idoneïtat dels aspirants en relació amb els llocs objecte de la convocatòria. En els procediments s'ha d'acreditar i verificar que els aspirants estan en possessió de les competències professionals exigides.

   »5. El personal directiu nomenat té dret a la inamovibilitat en el lloc de treball, sempre que els resultats de l'avaluació de la gestió duta a terme siguin satisfactoris, i a romandre en el càrrec fins que, un cop finit el mandat en què hagi estat nomenat, cessi el president o presidenta de la corporació que l'havia nomenat. El nou president o presidenta de l'ens local pot, discrecionalment, prorrogar el període d'exercici de les funcions directives per a un altre mandat, o bé convocar un nou procediment de selecció i provisió del lloc de treball.»

   Part tercera. Mesures en l'àmbit del sector públic

   Títol V. Mesures administratives en matèria de personal de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic

   Capítol I. Normes generals

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 87 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, que resta redactat de la manera següent:

   2. Els funcionaris de carrera procedents d'altres administracions públiques que obtinguin destinació a l'Administració de la Generalitat mitjançant els procediments de provisió resten en llur administració d'origen en la situació de serveis en altres administracions.

   En els supòsits de remoció o de supressió del lloc de treball, si els funcionaris han obtingut aquest lloc pel sistema de concurs de mèrits i capacitats, romanen en l'Administració de la Generalitat, que els ha d'assignar provisionalment un lloc de treball d'acord amb el sistemes vigents de carrera i provisió de llocs.

   »En el supòsit de cessament o de supressió del lloc de treball obtingut per mitjà del sistema de lliure designació, els funcionaris han de sol·licitar el reingrés al servei actiu en llur administració d'origen llevat que, en el termini de tres dies hàbils a comptar de la data del cessament o de la supressió del lloc de treball, l'Administració comuniqui a la persona interessada la seva adscripció provisional a un altre lloc de treball adequat al seu perfil professional i obert a la mobilitat interadministrativa. Durant aquest termini de tres dies s'entén que el funcionari continua a tots els efectes en servei actiu a l'Administració de la Generalitat. El reingrés al servei actiu en l'administració d'origen té efectes econòmics i administratius des de la data en què s'ha sol·licitat.

   »Si no se sol·licita el reingrés al servei actiu en el termini d'un mes, el funcionari és declarat d'ofici en la situació d'excedència voluntària per interès particular en la seva administració d'origen, amb efectes de l'endemà del dia en què ha cessat en el servei actiu.»

2. S'afegeix un article, el 109 bis, a la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el text següent:

   Article 109 bis. Responsabilitat dels empleats públics en la gestió de societats mercantils i fundacions del sector públic institucional

   1. La responsabilitat que correspongui als empleats públics de la Generalitat com a membres de consells d'administració, secretaris dels òrgans de govern de les societats de capital, i d'òrgans amb funcions de liquidació de societats mercantils del sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat, és directament assumida per l'entitat o l'Administració de la Generalitat que els hagi designat.

   »2. L'entitat o l'Administració de la Generalitat, segons correspongui, poden exigir d'ofici a l'empleat públic la responsabilitat en què hagi pogut incórrer per causa dels danys i perjudicis ocasionats als béns o drets d'aquelles si concorre dol, culpa o negligència greu, d'acord amb el que disposen les lleis administratives en matèria de responsabilitat patrimonial.

   »3. Als efectes de determinar els estàndards de diligència l'incompliment dels quals és susceptible d'originar responsabilitat, es consideren deures dels membres dels òrgans a què fa referència l'apartat 1 els següents:

   »a) Els que estableixen els estatuts de la societat i, si escau, el reglament de règim interior, bases d'execució del pressupost; el codi de bon govern i els programes sobre gestió de sistemes de compliment normatiu i bones pràctiques.

   »b) Els que deriven dels articles 55 i 56 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, i també els resultants del Codi de conducta d'alts càrrecs i personal directiu del sector públic, aprovat per l'Acord GOV/82/2016, del 21 de juny, pel qual s'aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic i altres mesures en matèria de transparència, grups d'interès i ètica pública, en el cas dels empleats públics a què fa referència l'article 54.2 de la dita llei.

   »c) Els que estableixen els articles 225 a 231 del Reial decret legislatiu 1/2010, del 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de societats de capital.

   »4. El règim de responsabilitat aplicable als empleats públics de la Generalitat com a patrons de les fundacions del sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat i de les que hi estan adscrites, i també la dels secretaris del patronat i altres òrgans de govern, i membres dels òrgans de liquidació d'aquestes entitats es regeix pel que disposa l'article 312-14 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, sens perjudici de l'exercici de l'acció de regrés a què fa referència l'apartat 2.

   »5. Els estàndards de diligència exigible als membres dels òrgans a què fa referència l'apartat 4 es regeixen pel que disposen el llibre tercer del Codi civil de Catalunya i les lletres a i b de l'apartat 3.

   »6. Les entitats del sector públic institucional participades, directament o indirectament, de manera majoritària per l'Administració de la Generalitat i les que hi estan adscrites han d'assegurar la responsabilitat civil dels membres dels òrgans de govern, els de liquidació, i dels empleats públics de la Generalitat que exerceixen les funcions de secretaris de les dites entitats, d'acord amb les instruccions i pel procediment que en cada cas determini el departament competent en matèria d'assegurances, amb l'informe previ favorable d'aquest sobre les clàusules de les pòlisses corresponents.»

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 118 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactat de la manera següent:

   1. El procediment per a determinar la responsabilitat disciplinària i la imposició de sancions, si escauen, s'ha d'establir per reglament, el qual ha de garantir els principis de legalitat, contradicció, audiència, presumpció d'innocència i proporcionalitat i que es doni compte dels expedients disciplinaris als òrgans de representació col·lectiva. La durada màxima de l'expedient és de vuit mesos, llevat que l'Administració justifiqui una pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de l'inculpat.

Es modifica l'article 17 de la Llei 21/1987, del 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

Article 17

1. L'exercici d'un segon lloc de treball o activitat pública o privada requereix, en tots els casos, autorització expressa prèvia.

»2. Un cop transcorregut el termini establert reglamentàriament des de la presentació de la sol·licitud d'autorització de compatibilitat al registre de l'òrgan competent per a resoldre-la sense que s'hagi dictat i notificat resolució expressa, s'entén desestimada la sol·licitud d'autorització de compatibilitat de les activitats declarades en la sol·licitud.»

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 17 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   1. El president o presidenta i els vocals del consell d'administració són nomenats lliurement pel Govern, respectant les normes que per a la provisió d'aquests càrrecs estableixen la norma fundacional o els estatuts. Aquests càrrecs són també separats lliurement pel Govern.

2. La disposició addicional única del text refós de la Llei 4/1985 esdevé disposició addicional primera , per tal com s'afegeix a la dita llei una disposició addicional, la segona, amb el text següent:

   Disposició addicional segona

   1. L'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU és una societat mercantil amb participació íntegra de la Generalitat, en els termes que defineix el punt b.2 de l'article 1.

   »2.L'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU té l'objecte social següent:

   »a) L'acompliment, en nom i per compte propis, de les activitats següents:

   »1r. Projectar, construir, conservar, mantenir, modernitzar i explotar les sèquies i els canals secundaris de distribució de l'aigua procedent del canal principal Segarra-Garrigues i d'altres infraestructures incloses en l'àmbit del regadiu Segarra-Garrigues; adquirir i transmetre sòl susceptible d'ús agrari o susceptible de qualsevol altre tipus d'explotació mitjançant qualsevol modalitat de transacció, arrendament o altres fórmules regulades per la legislació vigent, i encarregar-se de la gestió i l'explotació d'aquest tipus de sòl dins l'àmbit esmentat.

   »2n. Dur a terme activitats de promoció, gestió i explotació d'equipaments relacionats directament o indirectament amb l'àmbit d'actuació de les administracions públiques, i dur a terme activitats de conservació, manteniment, modernització i explotació d'aquests equipaments.

   »3r. Elaborar estudis i projectes i prestar assessorament i assistència en els àmbits tècnics, financers i de gestió i dur a terme les actuacions directes que calguin amb relació a aquestes activitats en tota mena d'edificacions i d'infraestructures.

   »4t. Dur a terme les actuacions que li encarregui el Govern per a explotar en condició de titular edificacions i infraestructures i, com a tal, dur-hi a terme les activitats i prestar-hi els serveis que corresponguin, activitats que pot dur a terme directament o per mitjà de terceres persones amb les quals subscrigui contractes de conformitat amb la normativa aplicable als poders adjudicadors del sector públic.

   »b) L'acompliment, en la seva condició de mitjà propi personificat de l'Administració de la Generalitat, de les activitats que l'Administració de la Generalitat o el seu sector públic li encarreguin, entre les quals si més no les següents:

   »1r. Gestionar processos de licitació i adjudicar, atenent l'encàrrec corresponent de l'Administració de la Generalitat o del seu sector públic, els contractes per a la redacció de projectes i estudis, l'execució d'obres i la prestació de tots els serveis i les assistències vinculats a l'execució d'actuacions de construcció, conservació, manteniment i modernització de tota mena d'edificacions i d'infraestructures, i també de qualssevol altres serveis i actuacions que li puguin encarregar.

   »2n. Formalitzar contractes amb els adjudicataris i gestionar-ne el seguiment, la supervisió integral i l'execució, i adoptar les decisions i instruccions necessàries per a assegurar-ne l'execució correcta.

   »3r. Elaborar estudis i projectes, facilitar assistències tècniques i facultatives i prestar assessorament i assistència en els àmbits tècnics, financers i de gestió i acomplir les actuacions directes que calguin en tota mena d'actuacions en edificacions i infraestructures.

   »3. L'empresa pública Infraestructures de la Generalitat, SAU té, amb relació a les actuacions indicades en la lletra b de l'apartat 2, la condició de mitjà propi personificat de l'Administració de la Generalitat i dels ens i organismes que hi són vinculats que tinguin la consideració de poders adjudicadors, als efectes del que estableix la normativa de contractes del sector públic, amb subjecció al règim que sigui establert pel corresponent conveni marc de regulació de les relacions derivades dels encàrrecs, el qual ha d'aplicar el règim de tarifes aplicables a la gestió dels encàrrecs que sigui aprovat per acord de govern.

   »4. L'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU no pot participar en licitacions de l'Administració de la Generalitat ni dels ens i organismes del seu sector públic.

   »5. L'execució dels encàrrecs que rep l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU resta sotmesa a la normativa de contractació pública com a poder adjudicador, atenent la seva condició de societat mercantil de capital íntegrament públic.

   »6. Els departaments de la Generalitat i els organismes i les entitats del seu sector públic han d'encarregar a l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU la gestió del procés de licitació i d'adjudicació, i formalització posterior, dels contractes amb els adjudicataris i la gestió de la direcció i el seguiment integral de l'execució de les obres que tinguin un pressupost de licitació superior a 2.000.0000 d'euros, IVA exclòs, i la redacció dels estudis i projectes que tinguin un pressupost de licitació superior a 100.000 euros, IVA exclòs, llevat que es justifiqui que, per l'especialitat tècnica o la complexitat de l'execució, sigui aconsellable o convenient que els dugui a terme el departament o l'organisme o entitat del sector públic de la Generalitat actuant, amb el benentès que aquests límits no afecten les actuacions de manteniment, reposició i conservació de les infraestructures, edificacions i instal·lacions.

   »7. El Govern ha d'aprovar la subscripció d'un conveni entre l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic i l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, per a regular els encàrrecs a aquesta empresa pública com a mitjà propi personificat, i també l'exercici de les atribucions pròpies que té assignades per a gestionar processos de licitació i adjudicar i contractar la redacció de projectes i estudis, l'execució d'obres i la prestació de tots els serveis i les assistències vinculats a l'execució d'actuacions de construcció, conservació, manteniment i modernització de tota mena d'edificacions i d'infraestructures, i també de qualssevol altres serveis i actuacions de l'Administració de la Generalitat o del seu sector públic. L'acord de govern i el conveni, perquè tinguin eficàcia, han d'ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.»

3. S'afegeix al text refós de l'estatut de l'empresa pública catalana una disposició final, la quarta, amb el text següent:

   Disposició final quarta. Habilitació per a l'elaboració d'un nou text refós

   S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor de la present disposició final, elabori un nou text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre. L'autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.»

1. La responsabilitat que correspongui als empleats públics de la Generalitat com a membres de consells d'administració, secretaris dels òrgans de govern de les societats de capital, i d'òrgans amb funcions de liquidació de societats mercantils del sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat, és directament assumida per l'entitat o l'Administració de la Generalitat que els hagi designat.

2. L'entitat o l'Administració de la Generalitat, segons correspongui, poden exigir d'ofici a l'empleat públic la responsabilitat en què hagi pogut incórrer per causa dels danys i perjudicis ocasionats als béns o drets d'aquelles si concorre dol, culpa o negligència greu, d'acord amb el que disposen les lleis administratives en matèria de responsabilitat patrimonial.

3. Als efectes de determinar els estàndards de diligència l'incompliment dels quals és susceptible d'originar responsabilitat, es consideren deures dels membres dels òrgans a què fa referència l'apartat 1 els següents:

   1. Els que estableixen els estatuts de la societat i, si escau, el reglament de règim interior, bases d'execució del pressupost; el codi de bon govern i els programes sobre gestió de sistemes de compliment normatiu i bones pràctiques.

   2. Els que deriven dels articles 55 i 56 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, i també els resultants del Codi de conducta d'alts càrrecs i personal directiu del sector públic aprovat per l'Acord GOV/82/2016, del 21 de juny, pel qual s'aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic i altres mesures en matèria de transparència, grups d'interès i ètica pública, en el cas dels empleats públics a què fa referència l'article 54.2 de la dita llei.

   3. Els que estableixen els articles 225 a 231 del Reial decret legislatiu 1/2010, del 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de societats de capital.

4. El règim de responsabilitat aplicable als empleats públics de la Generalitat com a patrons de les fundacions del sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat i de les que hi estan adscrites, i també la dels secretaris del patronat i altres òrgans de govern, i membres dels òrgans de liquidació d'aquestes entitats es regeix pel que disposa l'article 312-14 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, sens perjudici de l'exercici de l'acció de regrés a què fa referència l'apartat 2.

5. Els estàndards de diligència exigible als membres dels òrgans a què fa referència l'apartat 4 es regeixen pel que disposen el llibre tercer del Codi civil de Catalunya i les lletres a i b de l'apartat 3.

6. Les entitats del sector públic institucional participades, directament o indirectament, de manera majoritària per l'Administració de la Generalitat i les que hi estan adscrites han d'assegurar la responsabilitat civil dels membres dels òrgans de govern, els de liquidació, i dels empleats públics de la Generalitat que exerceixen les funcions de secretaris de les dites entitats, d'acord amb les instruccions i pel procediment que en cada cas determini el departament competent en matèria d'assegurances, amb l'informe previ favorable d'aquest sobre les clàusules de les pòlisses corresponents.

   Capítol II. Normes sectorials

1. Es modifica el text de la Llei 16/1984, del 20 de març, de l'estatut de la funció interventora, en els termes següents:

   1. Les referències contingudes arreu del text articulat al «Cos especial d'Interventors de la Generalitat», al «Cos d'Interventors de la Generalitat» o al «Cos d'Interventors de l'Administració de la Generalitat» se substitueixen per referències al «Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya».

   2. Les referències al «Cos d'Interventors» contingudes en els articles 8.3 i 9.1 se substitueixen per referències al «Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya».

2. Es modifica l'article 7 de la Llei 16/1984, que resta redactat de la manera següent:

   Article 7

   1. L'interventor general de l'Administració de la Generalitat, que depèn jeràrquicament de la persona titular del departament competent en matèria de finances, és nomenat, a proposta d'aquesta, per decret del Govern, i ha de complir les condicions d'accés al Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya que estableix aquesta llei.

   »2. El Govern ha de determinar mitjançant decret l'estructura, les competències i les funcions de la Intervenció General de l'Administració de la Generalitat, i el conseller competent en matèria de finances n'ha de regular per mitjà d'una ordre el procediment de desenvolupament i execució.»

3. S'afegeixen dos articles, el 10 i l'11, a la Llei 16/1984, amb el text següent:

   Article 10

   1. Es creen, dins del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya, l'Escala Superior d'Intervenció i l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat.

   »2. Són funcions pròpies de l'Escala Superior d'Intervenció les següents:

   »a) Fiscalitzar tots els actes administratius susceptibles de donar lloc al reconeixement i a la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, o que tinguin repercussió financera o patrimonial en els casos establerts per les disposicions vigents, i intervenir els ingressos i els pagaments que en derivin.

   »b) Intervenir i comprovar la inversió dels cabals públics.

   »c) Presenciar i intervenir el moviment de cabals, d'articles i d'efectes en els establiments, els magatzems i les caixes, i comprovar les dotacions de personal, les existències en metàl·lic, els efectes, els articles i els materials.

   »d) Assistir a les licitacions que es facin per a la contractació d'obres, la gestió de serveis públics, els subministraments, els arrendaments i l'adquisició i l'alienació de béns.

   »e) Promoure i interposar, en nom i en interès de la hisenda de la Generalitat, els recursos que corresponguin, d'acord amb les disposicions corresponents.

   »f) Dirigir la comptabilitat de l'Administració de la Generalitat.

   »g) Fiscalitzar, preparar i conformar els comptes comptables que els òrgans de l'Administració de la Generalitat hagin de retre als òrgans de control extern.

   »h) Fiscalitzar els expedients de modificació de crèdits.

   »i) Exercir, en relació amb la comptabilitat de les empreses públiques, les facultats establertes per l'article 76 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

   »j) Exercir el control financer i el control posterior.

   »k) Dirigir i, si escau, fer les auditories a què es refereix l'article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

   »l) Emetre els informes que requereixin els departaments, els organismes autònoms i altres ens relacionats amb l'activitat financera en l'àmbit de les respectives competències.

   »m) Exercir el control d'eficàcia, mitjançant l'anàlisi del cost de funcionament i del rendiment o la utilitat dels serveis o les inversions respectius, i del compliment dels programes corresponents.

   »n) Exercir el control, el seguiment i l'avaluació de la gestió en l'àmbit econòmic i financer, mitjançant auditories de gestió i informes i anàlisis globals o específics sobre resultats, riscs, organització, procediments, sistemes i programes.

   »o) Les que li atribueix la Llei de finances públiques de Catalunya.

   »p) Les que derivin de les funcions anteriors o hi estiguin relacionades.

   »3. Són funcions pròpies de l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat, acomplint tasques de suport a l'Escala Superior d'Intervenció, les següents:

   »a) Fiscalitzar els actes de fiscalització posteriors al de la fiscalització prèvia de les despeses materials no inventariables, i també els de caràcter periòdic i els de tracte successiu.

   »b) Fiscalitzar els expedients de contractació administrativa, les subvencions, les transferències i els ajuts.

   »c) Fiscalitzar l'aplicació dels fons a justificar, tant els de caràcter esporàdic com els renovables.

   »d) Fiscalitzar els expedients de reconeixement de drets.

   »e) Dur a terme les actuacions d'anàlisi i proposta dels expedients sotmesos a control posterior.

   »f) Dur a terme la intervenció material dels cabals.

   »g) Fer la gestió, l'anàlisi i la proposta en les actuacions de control financer.

   »h) Fer la gestió, l'anàlisi i la proposta en les actuacions de control de la gestió econòmica financera.

   »i) Dur a terme les actuacions de gestió comptable en el marc de les competències de la Intervenció General de l'Administració de la Generalitat.

   »j) Les que li atribueixi per resolució l'interventor general de l'Administració de la Generalitat.

   »k) Les que derivin de les funcions anteriors o hi estiguin relacionades.

   »Article 11

   »1. L'accés a les escales del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya, tant pel torn lliure com pel torn de promoció interna, es fa per concurs-oposició, amb les proves teòriques i pràctiques que determini cada convocatòria, i es completa amb la superació d'un curs de formació de caràcter selectiu.

   »2. La meitat, com a mínim, de les places que es convoquin pel torn de promoció interna per a accedir a l'Escala Superior d'Intervenció s'han de reservar al personal que acrediti una antiguitat mínima de quatre anys com a funcionari de carrera de l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat. Els processos selectius d'accés pel torn de promoció interna poden establir exempcions amb relació a determinades proves o exercicis o amb relació a l'avaluació de les parts del temari que es considerin superades.

   »3. El Govern ha d'establir per reglament el contingut i la durada de les proves selectives i dels cursos selectius de formació per a l'accés a les escales del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya, el contingut del temari que ha de regir la fase d'oposició i les regles sobre la composició i el sistema de designació dels tribunals qualificadors.»

4. S'afegeix una disposició transitòria, única, a la Llei 16/1984, amb el text següent:

   Disposició transitòria. Règim d'integració del personal funcionari en les escales del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya

   1. El personal funcionari de carrera que, en el moment de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria, pertanyi al Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya s'integra automàticament en l'Escala Superior d'Intervenció d'aquest cos.

   »2. El personal funcionari de carrera del Cos Superior d'Administració de la Generalitat de Catalunya que, en el moment de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria, ocupi de manera definitiva un lloc de treball adscrit a la Intervenció General de l'Administració de la Generalitat, i acrediti haver prestat serveis durant dos anys com a mínim en llocs de treball adscrits a la dita Intervenció General, es pot integrar en l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya, un cop superat un curs selectiu específic de formació regulat per una ordre del conseller competent en matèria d'hisenda. El personal que s'integra en l'esmentada escala resta en situació d'excedència voluntària per incompatibilitat respecte al cos d'origen.

   »3. El personal funcionari que s'integri en una de les escales del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya, en virtut de l'apartat 1 o de l'apartat 2, continua en el lloc de treball que ocupava abans de la integració, en cas de trobar-se en servei actiu, o bé roman, altrament, en la mateixa situació administrativa en què es trobava en el cos d'origen.

   »4. Al personal funcionari que s'integri en l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya se li han de computar, als efectes d'acreditar l'antiguitat mínima exigida per a participar en el torn de promoció interna a què fa referència l'article 11.2, els serveis prestats en llocs de treball adscrits a la Intervenció General.»

1. Es modifica l'article 7 de la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals, que resta redactat de la manera següent:

   Article 7.

   1. Els policies locals gaudeixen a tots els efectes, en l'exercici de llurs funcions, de la condició d'agents de l'autoritat.

   »2. També gaudeixen de la condició d'agents de l'autoritat els vigilants a què fa referència l'article 1.2, sempre que:

   »a) Actuïn degudament identificats i en exercici de les funcions que els son pròpies tal com estan definides en l'article 13 i amb les limitacions de l'article 8.3.

   »b) El municipi on actuïn no disposi de policia local, tal com estableix l'article 1.2. No es consideren agents de l'autoritat, en cap cas, els vigilants, algutzirs o similars que actuen de manera complementària o auxiliar a una policia local municipal existent.»

2. S'afegeix una disposició addicional, la vuitena, a la Llei 16/1991, amb el text següent:

   Disposició addicional vuitena

   1. Les convocatòries per a accedir a les diferents categories de policies locals i vigilants a què fa referència l'article 1 aprovades a partir de l'1 de gener de 2020 han de determinar el nombre de places que han d'ésser proveïdes per dones per a complir l'objectiu d'equilibrar la presència de dones i homes en les plantilles respectives.

   »2. El nombre de places reservat per a dones ha d'ésser proporcional als objectius perseguits, i no pot ésser superior al 40% de les places convocades ni inferior al percentatge que sigui establert pel pla d'igualtat de cada ajuntament. Com a regla general, fins que els ajuntaments no elaborin aquests plans d'igualtat, el percentatge mínim no pot ésser inferior al 25% de les places convocades, sempre que se'n convoquin més de tres.

   »3. En els procediments selectius a què fa referència l'apartat 2, l'adjudicació de les places convocades s'ha de fer seguint una única llista final de les persones que hagin superat el procés, ordenades segons la puntuació obtinguda, aplicant-hi els criteris de desempat establerts legalment, llevat que per aquest procediment no s'assoleixi el percentatge que determina l'apartat 2, en el qual cas caldrà donar preferència a les candidates dones, fins a assolir l'objectiu perseguit, sempre que es compleixin les condicions següents:

   »a) Hi ha d'haver en tots els casos una equivalència de capacitació, determinada per la superació de les proves i els exercicis de la fase d'oposició del sistema selectiu.

   »b) Cap de les candidates dones seleccionades en virtut d'aquest criteri de preferència no pot tenir un diferencial negatiu de puntuació, en la fase d'oposició i, si escau, en la fase de concurs, de més del 15% respecte als candidats homes preterits.

   »c) No es pot aplicar aquesta mesura respecte a candidats en què concorrin motius de discriminació positiva legalment determinats altres que el criteri de preferència que regula la present disposició, com la pertinença a altres col·lectius amb especials dificultats d'accés a l'ocupació.

   »4. El criteri de preferència que regula la present disposició no és aplicable si en el cos, l'escala i la categoria objecte de la convocatòria hi ha una presència de funcionàries dones igual o superior al 33%.»

1. S'afegeix una lletra, la g bis, a l'apartat 1 de l'article 7 de la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, amb el text següent:

   «g bis) La gestió, el manteniment i la determinació de les mesures de seguretat dels elements comuns o unificats del sistema d'informació del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat).

2. Es deroga la lletra g de l'article 10 de la Llei 15/1990.

3. S'afegeixen dues lletres, la k bis i la k ter, a l'article 10 de la Llei 15/1990, amb el text següent:

   k bis) L'establiment i la gestió d'un sistema d'informació integrat sobre els professionals que desenvolupen llur activitat a Catalunya, per compte propi o aliè, en centres públics i privats, que respongui a les necessitats de l'Administració sanitària per a l'exercici de les seves competències, especialment en matèria de planificació i organització de recursos sanitaris i de desenvolupament professional, i a partir del qual es comuniquin al Registre estatal de professionals sanitaris les dades necessàries per al manteniment i desenvolupament del sistema d'informació sanitària del Sistema Nacional de Salut, en els termes de l'article 53 de la Llei de l'Estat 16/2003, del 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, a la unitat directiva competent en matèria de professionals de la salut del departament competent en matèria de salut. Amb aquestes finalitats, el departament, per mitjà de la unitat orgànica que tingui atribuïda aquesta funció per reglament, pot accedir a les dades personals necessàries que constin en els registres de recursos humans de les administracions públiques i les entitats que hi estan vinculades, les corporacions professionals, els centres, serveis i establiments sanitaris i les entitats d'assegurances que actuen en el ram de la malaltia. Les comunicacions d'aquestes dades han d'estar subjectes a la legislació en matèria de protecció de dades.

   k ter) La funció de disseny, aprovació, posada en pràctica i supervisió de les accions relatives a la seguretat de la informació del departament competent en matèria de salut i dels ens i organismes que hi són adscrits, per mitjà de la unitat competent de la Secretaria General del departament esmentat que tingui atribuïda aquesta funció per reglament.»

4. Es modifica la lletra n de l'apartat 1 de l'article 14 de la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   n) Aprovar la relació de llocs de treball del Servei Català de la Salut.

5. Es modifica la lletra c de l'apartat 1.1 de l'article 24 de la Llei 15/1990, que resta redactada de la manera següent:

   c) Els òrgans o organismes i els serveis i les unitats que s'aprovin per acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.

6. Es deroga la lletra j de l'apartat 1 de l'article 26 de la Llei 15/1990.

7. Es modifica l'apartat 1 de l'article 61 de la Llei 15/1990, que resta redactat de la manera següent:

   1. L'assessorament jurídic al Servei Català de la Salut i la representació i la defensa en els assumptes relatius a les finalitats que li atribueix l'article 6 corresponen al personal lletrat adscrit a aquest ens, sens perjudici que el Govern pugui adscriure advocats de la Generalitat a determinades places de la plantilla de l'ens. Excepcionalment, les funcions de representació i defensa esmentades poden ésser encarregades a altres advocats col·legiats.

8. S'afegeix una disposició addicional, la dinovena, a la Llei 15/1990, amb el text següent:

   Disposició addicional dinovena. Integració del personal funcionari dels cossos estatals de metges inspectors i del personal laboral de la categoria professional de tècnics en gestió i administració sanitària de l'Institut Català de la Salut en el Departament de Salut

   1. El personal funcionari dels cossos estatals de metges inspectors i el personal laboral de la categoria professional de tècnics en gestió i administració sanitària que prestin serveis a l'Institut Català de la Salut o que hi hagin tingut llur darrera destinació s'integren en el departament competent en matèria de salut, amb adscripció a l'òrgan que tingui atribuïdes les funcions d'ordenació i regulació sanitària i mantenint el règim jurídic, la vinculació jurídica i els drets consolidats de què gaudien.

   »2. La integració del personal laboral de la categoria professional de tècnics en gestió i administració de l'Institut Català de la Salut en el departament competent en matèria de salut comporta el reconeixement de la subrogació, amb tots els efectes jurídics que en puguin derivar.

9. S'afegeix una disposició addicional, la dinovena, a la Llei 15/1990, amb el text següent:

   Disposició addicional dinovena

   El Servei Català de la Salut i el departament competent en matèria de salut se subroguen, en la data d'entrada en vigor d'aquesta disposició, en les relacions jurídiques en què l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya era subjecte actiu o passiu que estiguin relacionades amb les funcions que tenen atribuïdes des la data esmentada d'acord amb la lletra g bis de l'article 7.1 i d'acord amb les lletres k bis i k ter de l'article 10, respectivament.»

S'afegeix una disposició addicional, la vuitena, a la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut, amb el text següent:

Disposició addicional vuitena. Règim retributiu del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut que ocupi un càrrec directiu

El personal estatutari de l'institut Català de la Salut que subscrigui un contracte laboral d'alta direcció per a ocupar-hi un càrrec directiu té dret a continuar percebent l'import del complement de carrera professional corresponent al nivell de carrera que té reconegut com a personal estatutari.»

Es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional tercera de la Llei 5/2019, del 31 de juliol, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

2. El personal funcionari de carrera, el personal funcionari interí i el personal laboral que en la data d'entrada en funcionament de l'Agència de Salut Pública de Catalunya presti serveis en el departament competent en matèria de salut i hi dugui a terme les funcions tècniques i administratives que d'acord amb aquesta llei assumeix l'Agència s'integrarà en aquest ens mantenint el vincle de procedència i en les mateixes condicions que li eren aplicables en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

1. Es modifica l'article 48 ter de la Llei 10/1994, de l'11 de juliol, de la policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, que resta redactat de la manera següent:

   Article 48 ter

   1. Els danys materials o lesions que pateixin els membres del cos de Mossos d'Esquadra, en ocasió o com a conseqüència del servei prestat, i sempre que no concorrin dol o negligència, han d'ésser reconeguts amb la instrucció prèvia del procediment corresponent que s'inicia d'ofici o a sol·licitud del funcionari interessat.

   »2. La resolució que posa fi a l'expedient ha d'indicar la procedència o no del rescabalament i, si s'escau, identificar l'origen de les lesions o danys materials, la relació de causalitat existent entre aquests i el servei i llur valoració econòmica.

   »3. No poden ésser objecte de rescabalament, en cap cas, les lesions o danys materials que siguin indemnitzats o satisfets per altres sistemes de cobertura.»

2. Es modifica la lletra s de l'apartat 1 de l'article 68 de la Llei 10/1994, que resta redactada de la manera següent:

   s) Trobar-se en situació d'embriaguesa o bé consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei o habitualment, i negar-se a sotmetre's a les proves tècniques pertinents. S'entén que existeix habitualitat quan han estat acreditats tres episodis, o més, d'embriaguesa o de consum de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes en el termini d'un any, o quan ho acreditin informes analítics resultants de les proves tècniques dutes a terme.

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 16 de la Llei 11/2010, del 19 de maig, de l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball, que resta redactat de la manera següent:

   »1. L'Agència Catalana d'Inspecció de Treball compleix la funció d'inspecció en l'ordre social per mitjà dels funcionaris de carrera del Cos Superior d'Inspectors de Treball i Seguretat Social i del Cos de Subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social.»

2. Es deroga la disposició addicional tercera , «Cos de Subinspectors de Seguretat i Salut en el Treball», de la Llei 11/2010, del 19 de maig, de l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball.

3. Es deroga la disposició transitòria primera, «Personal tècnic habilitat pel Departament de Treball en virtut del Decret 12/2006», de la Llei 11/2010.

   Títol VI. Modificacions legislatives en matèria d'òrgans reguladors

Es modifica l'apartat 4 de l'article 39 de la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes, que queda redactat de la manera següent:

4. Les entitats vinculades a la Generalitat o que en depenen a què es refereix l'article 3 han de trametre a la Sindicatura de Comptes, abans del 30 de juny de l'any següent al del tancament de l'exercici, els comptes anuals de l'exercici anterior, inclosos els comptes anuals de les entitats en què participen.

Títol VII. Mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

Capítol I. Règim de funcionament de les entitats del sector públic

1. S'afegeix un article, el 173 bis, a la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, amb el text següent:

   1. Les entitats del sector públic institucional de la Generalitat que tinguin forma jurídica d'organisme autònom, entitat de dret públic subjecta a dret privat, societat mercantil o fundació es poden transformar per adoptar la naturalesa jurídica d'una altra qualsevol d'aquestes persones jurídiques.

   2. La transformació es fa efectiva per mitjà de cessió i integració global de tot l'actiu i passiu de l'entitat transformada. L'operació s'efectua en unitat d'acte i dona lloc a la successió universal de drets i obligacions.

   »3. L'entitat transformada conserva la personalitat jurídica, sense alterar les condicions financeres de les obligacions assumides i amb continuïtat de les seves relacions jurídiques.

   »4. La transformació es duu a terme pel mateix procediment de modificació dels estatuts o normes reguladores aplicable a la naturalesa de l'entitat en què es pretén transformar, llevat del cas d'entitats creades per llei, en què s'habilita el Govern perquè faci efectiva la transformació per mitjà d'un decret.

   »5. El procediment de transformació es pot iniciar a instància del màxim òrgan de govern de l'entitat que s'ha de transformar, o d'ofici per part del departament d'adscripció, o en el marc de l'exercici de la funció de supervisió contínua.

   »6. L'expedient relatiu al projecte de decret o proposta d'acord de govern de transformació de l'entitat ha de contenir, en tots els casos, la documentació següent:

   »a) Una memòria justificativa dels aspectes següents:

   »1r. La necessitat de l'operació de transformació i de l'adequació d'aquesta mesura a les finalitats perseguides, amb una descripció dels aspectes jurídics i econòmics implicats en l'operació de transformació.

   »2n. Una anàlisi del cost-benefici de la transformació.

   »3r. La indicació de la data a partir de la qual les operacions s'entenen fetes, a efectes comptables, per l'entitat transformada.

   »4t. Les conseqüències que es preveu que tingui la transformació en els treballadors de l'entitat, amb la valoració de les característiques dels llocs afectats i les necessitats de l'entitat en què s'hagi de produir la integració. S'ha de fer constar, en qualsevol cas, que els diferents tipus de personal de l'entitat transformada tindran els mateixos drets i obligacions que els corresponguin en cada cas d'acord amb la normativa aplicable; i que la transformació no comporta l'adquisició de la condició de funcionari al personal laboral que prestava serveis a l'entitat transformada. La memòria ha d'assenyalar, així mateix, el personal a integrar, amb llocs a extingir, respecte dels que desenvolupaven funcions reservades a funcionaris sense tenir aquesta condició.

   »b) El projecte d'estatuts o norma reguladora de l'entitat resultant de la transformació.

   »c) El balanç de transformació.

   »d) Els darrers comptes anuals auditats.

   »7. Els documents a què fan referència les lletres a, b i c de l'apartat 6 s'han de posar a disposició del comitè d'empresa o dels representants dels treballadors, segons que correspongui, amb un mes d'antelació a l'acord de l'operació, perquè els puguin examinar i, si escau, formular-hi al·legacions.

   »8. Els actes i les disposicions de transformació s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

   »9. L'acte o la disposició que aprova la transformació porta implícita:

   »a) L'adaptació de l'organització dels mitjans personals, materials i econòmics necessaris per a fer efectiu el canvi de naturalesa jurídica de l'entitat.

   »b) La possibilitat d'integrar el personal a l'entitat transformada o a l'Administració de la Generalitat d'acord amb els procediments de mobilitat establerts en cada cas per l'ordenament jurídic.

   »10. L'execució de la transformació no pot donar lloc, en cap cas, a cap increment de la massa salarial preexistent en l'entitat transformada.

   »11. Resten exceptuats de la possibilitat de transformació regulada per aquest article la Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, òrgans consultius del Govern de naturalesa estatutària.»

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 175 de la Llei 5/2017, que resta redactat de la manera següent:

   1. El règim d'adscripció de les fundacions del sector públic és l'establert per la normativa de règim jurídic de les administracions públiques. L'òrgan competent per a determinar-ne l'adscripció a l'Administració de la Generalitat és el Govern, a instància de la Intervenció General i amb l'informe previ de la Comissió del Sector Públic i de la unitat directiva competent en matèria de fundacions.

3. Es modifica l'article 176 de la Llei 5/2017, que resta redactat de la manera següent:

   Article 176. Dissolució de les fundacions del sector públic

   Sens perjudici del que estableix el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, en els processos de dissolució de les fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat, l'acord de dissolució obre el període de liquidació de manera automàtica, i aquesta es duu a terme per mitjà de la cessió global d'actius i passius en favor de l'Administració de la Generalitat, o de les entitats del seu sector públic. Excepcionalment, i per causes degudament justificades, la liquidació es pot dur a terme per mitjà de la realització del patrimoni; en aquest supòsit, el patrimoni romanent s'ha d'adjudicar al Tresor de la Generalitat.»

4. S'afegeix una disposició final, la segona bis, a la Llei 5/2017, amb el text següent:

   Disposició final segona bis. Adaptació dels estatuts de les fundacions del sector públic

   Les fundacions del sector públic de la Generalitat han d'adaptar llurs estatuts al nou règim jurídic establert pels articles 175 i 176, i han de sol·licitar-ne la inscripció en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la present disposició final.»

   Capítol II. Mesures relatives a aspectes contractuals del sector públic

1. Es modifica l'article 15 de la Llei 13/2009, del 22 de juliol, de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 15

   1. Els contractes que subscriu l'Agència de l'habitatge de Catalunya s'han d'ajustar al que estableix la normativa reguladora dels contractes del sector públic.

   »2. L'òrgan de contractació de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya és el director o directora de l'Agència.»

2. L'apartat únic de la disposició derogatòria de la Llei 13/2009 esdevé apartat 2, per tal com s'afegeix a la dita disposició un apartat, l'1, amb el text següent:

   1. Es deroguen els apartats 3 i 4 de l'article 46 dels estatuts de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, aprovats pel Decret 157/2010, del 2 de novembre.

3. Es deroguen els apartats 2, 2 bis, 3, 4, 5 i 6 de l'article 12 de la Llei 4/1980, del 16 de desembre, de creació de l'Institut Català del Sòl.

Es deroga la disposició addicional desena de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.

Es deroguen l'apartat 4 de l'article 3 i l'article 5 bis de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia.

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 152 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactat de la manera següent:

   3. La contractació d'aquesta entitat de dret públic es regeix per la legislació de contractes del sector públic. Corresponen a la Presidència del Consell Rector les funcions pròpies de l'òrgan de contractació.

2. S'afegeix un apartat, el 12, a l'article 152 de la Llei 2/2014, amb el text següent:

   12. Es deroguen els articles 6.2.g i 12.2 dels estatuts de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, aprovats pel Decret 58/2015, del 21 d'abril.

1. Es deroga l'apartat 2 de l'article 1 de la Llei 24/1987, del 28 de desembre, de creació de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.

2. Es modifica l'article 3 de la Llei 24/1987, que resta redactat de la manera següent:

   Article 3

   Correspon a l'Entitat:

   »a) Exercir les funcions tècniques, econòmiques i administratives relacionades amb l'edició, la distribució i la difusió del DOGC.

   »b) Difondre el dret vigent a Catalunya i elaborar les versions consolidades de les normes.

   »c) Editar les publicacions de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic institucional.

   »d) Distribuir i vendre totes les publicacions de la Generalitat i del seu sector públic institucional.»

3. Es deroguen els apartats 2 i 3 de l'article 5 de la Llei 24/1987.

4. Es modifica l'article 7 Llei 24/1987, que resta redactat de la manera següent:

   Article 7

   Els mitjans econòmics de l'Entitat consisteixen en:

   »a) El ingressos derivats de la taxa per la publicació al DOGC.

   »b) Els ingressos generats per la prestació de serveis desenvolupats en l'exercici de les seves funcions.

   »c) Les transferències i les subvencions que li reconeixen els pressupostos de la Generalitat.

   »d) Les subvencions i les donacions fetes per persones públiques o privades.

   »e) Els recursos procedents del seu patrimoni o de les rendes d'aquest.

   »f) Qualssevol altres recursos autoritzats per llei.»

Es modifica l'article 20 de la Llei 4/2009, del 15 d'abril, de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, que resta redactat de la manera següent:

Article 20. Contractació

1. El règim jurídic de la contractació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries es regeix per la normativa vigent en matèria de contractes del sector públic.

»2. L'òrgan de contractació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries és el director o directora general.»

1. Els contractes de promoció, gestió i transferència de resultats de l'activitat de R+D+I subscrits pels centres Cerca i la fundació ICREA es regeixen pel dret privat, amb subjecció al principi de llibertat de pactes. Aquests contractes poden ésser adjudicats de forma directa en els termes que determinen l'article 55.3 de la Llei de l'Estat 2/2011, del 4 de març, d'economia sostenible, i l'article 36 de la Llei de l'Estat 14/2011, de l'1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació.

2. El director dels centres Cerca i de la fundació ICREA i el personal investigador que hi exerceix funcions de direcció d'equips humans, instal·lacions, infraestructures, parcs científics i tecnològics o de programes i projectes científics i tecnològics no tenen la consideració d'alts càrrecs als efectes del que estableix la Llei 13/2005, del 27 de desembre, del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

3. Els investigadors de la fundació ICREA que, complementàriament a l'activitat de recerca que duguin a terme en la universitat o l'altre agent de recerca a què estan adscrits per conveni, exerceixen en la mateixa universitat o agent de recerca funcions docents o de direcció d'equips humans, d'instal·lacions o de programes i projectes científics i tecnològics poden percebre, mentre durin aquestes responsabilitats addicionals, una compensació econòmica, d'acord amb la política retributiva de l'entitat d'adscripció. La compensació econòmica ha d'ésser finançada per l'entitat d'adscripció i pot ésser abonada a l'investigador per la fundació ICREA o per l'entitat d'adscripció, en els termes que estableixi el conveni d'adscripció corresponent. Aquestes responsabilitats addicionals es consideren una activitat efectuada en el marc del règim de dedicació que l'investigador té atribuït a la fundació ICREA, sens perjudici del règim d'imputació dels resultats de la recerca que s'acordi entre les parts.

Capítol III. Altres mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 17 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   2. Al president o presidenta de la Junta de Govern, que aquesta elegeix d'entre els seus membres, li correspon la representació ordinària de l'entitat en l'ordre judicial i en l'extrajudicial.

2. Es modifica l'article 25 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, que resta redactat de la manera següent:

   Article 25

   Els càrrecs de president o presidenta, de conseller delegat o consellera delegada i de vocal dominical de la Junta de Govern estan subjectes al règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat, i també al que la normativa vigent estableixi per als òrgans d'administració de les entitats de crèdit.»

3. Es modifica l'apartat 2 de l'article 32 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, que resta redactat de la manera següent:

   2. La Junta de Govern ha d'elevar anualment a l'aprovació del Govern, mitjançant el departament competent en matèria d'economia i finances, la memòria, el balanç, els comptes de resultats i l'informe de gestió.

   L'Institut té autonomia pressupostària respecte de la Generalitat, la qual únicament establirà el seu límit màxim d'endeutament anual a les respectives lleis de pressupostos. Aquest límit màxim d'endeutament anual és igualment l'única limitació de tipus pressupostari que s'aplica a l'Institut en un context de pròrroga pressupostària.»

4. Es modifica la disposició addicional primera del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, que resta redactada de la manera següent:

   Disposició addicional primera

   L'Institut Català de Finances és un subjecte obligat per la legislació vigent en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern, sens perjudici del deure de reserva d'informació que imposa la normativa legal aplicable a les entitats de crèdit.»

5. Es modifica la lletra b de l'apartat 1 de la disposició addicional quarta del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, que resta redactada de la manera següent:

   b) La llei de pressupostos de cada exercici pot determinar, respecte de les disposicions que contingui en matèria de personal, aquelles a les quals resta sotmès explícitament l'Institut Català de Finances, i per tant, només li són aplicables les normes que específicament i expressament estiguin adreçades nominalment a l'Institut.

6. S'afegeix una disposició final, única, al text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, amb el text següent:

   Disposició final. Habilitació per a l'elaboració d'un nou text refós

   S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor de la present disposició final, elabori un nou text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre. L'autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.»

S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 76 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, amb el text següent:

3. El director o directora dels equipaments culturals adscrits a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural a què fan referència les lletres a, b, c, d i e de l'article 72.2 es vinculen a l'ens en virtut d'un contracte laboral d'alta direcció.

1. Es modifica l'article 13 de la Llei 9/2007, del 30 de juliol, del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 13. Òrgans de govern

   Els òrgans de govern del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya són el president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta i el Consell Rector.

2. Es deroguen l'apartat 4 de l'article 16, l'article 17 i l'article 18 de la Llei 9/2007.

3. Es modifica l'article 20 de la Llei 9/2007, que resta redactat de la manera següent:

   Article 20. Funcions del director o directora

   El director o directora del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya té les funcions següents:

   »a) Representar i dirigir el Centre d'acord amb les directrius del president o presidenta i del Consell Rector, i impulsar, coordinar i planificar les activitats necessàries per a complir les seves finalitats i exercir les funcions que té atribuïdes.

   »b) Executar els acords del Consell Rector i vetllar pel compliment de les instruccions i les decisions dels òrgans de govern del Centre.

   »c) Elaborar i presentar al Consell Rector els projectes de pla estratègic i de carta de serveis, els criteris de disseny del servei i els plans anuals de desenvolupament i explotació del servei.

   »d) Coadjuvar en l'elaboració dels convenis i els acords de col·laboració, i dels procediments i els protocols d'actuació.

   »e) Elaborar l'avantprojecte de pressupost i la memòria anual i presentar-los al Consell Rector.

   »f) Exercir la direcció del personal del Centre, contractar el personal laboral i donar-ne compte al Consell Rector.

   »g) Autoritzar les despeses i fer els pagaments, quan llur quantia sigui igual o inferior al vint per cent dels pressupostos del Centre.

   »h) Exercir les competències sobre patrimoni i contractació que l'ordenament jurídic atribueix a les entitats de dret públic.

   »i) Aprovar les instruccions que es considerin necessàries per a regular el funcionament de l'activitat del Centre, i també l'ús de les dependències, les instal·lacions i els serveis que hi estan associats.

   »j) Elaborar i presentar al Consell Rector les propostes de criteris per al disseny del servei relacionats amb la situació, els espais i les instal·lacions, la plataforma tecnològica i l'explotació del servei.

   »k) Preparar i presentar al Consell Rector les propostes d'instruccions de contractació.

   »l) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per mitjà d'una disposició legal o reglamentària, i també qualsevol altra funció que, essent una competència pròpia del Centre, no sigui atribuïda a un altre òrgan.»

4. S'afegeix una disposició addicional, la cinquena, a la Llei 9/2007, amb el text següent:

   «Disposició addicional cinquena. Adaptació dels estatuts del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya

   1. Es deroguen les lletres d i e de l'apartat 1 de l'article 7, l'apartat 2 de l'article 11, l'apartat 1 de l'article 9 i els articles 17, 18, 19, 20 i 21 dels estatuts del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya, aprovats pel Decret 96/2008, del 29 d'abril.

   2. Les referències a la Comissió Executiva contingudes en els estatuts del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya resten sense efecte, a excepció de les contingudes en les lletres d, f i g de l'apartat 3 de l'article 22, que s'ha d'entendre que són fetes al Consell Rector.»

1. Es deroguen l'apartat 3 de l'article 11 i l'article 16 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 17 de la Llei 11/2009, que resta redactat de la manera següent:

   1. El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives és un òrgan de l'Administració de la Generalitat amb funcions de debat, deliberació, consulta, coordinació, col·laboració i assessorament, a fi de facilitar la participació amb relació a les matèries objecte d'aquesta norma als departaments de la Generalitat que hi tenen competències, a les administracions locals, als col·legis professionals implicats, als ciutadans i als sectors directament interessats.

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 45 de la Llei 11/2009, que resta redactat de la manera següent:

   1. El Govern ha d'aprovar els objectius i les prioritats de les inspeccions en matèria d'establiments públics, espectacles públics i activitats recreatives que han d'efectuar els serveis d'inspecció de l'Administració de la Generalitat i els serveis d'inspecció municipals en tot el territori, i ha de promoure l'existència de plans i programes d'inspecció compartits entre la Generalitat i els ajuntaments, per tal de coordinar les respectives actuacions i aplicar criteris i metodologies d'inspecció similars.

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 4 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

   2. Correspon al Govern regular per decret les condicions bàsiques de la comercialització de les loteries de la Generalitat, l'estructura essencial de la xarxa comercial i la determinació i els requisits mínims dels subjectes que la componen, i també els criteris necessaris per a establir les comissions que poden percebre.

2. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 4 de la Llei 5/1986, amb el text següent:

   3. Per ordre de la persona titular del departament competent en matèria de joc es concreten la resta de qüestions relatives a la xarxa comercial, el règim de les autoritzacions per formar-ne part, l'abast dels acords comercials i el càlcul de l'import de les comissions i els subjectes als quals s'apliquen.

3. Es deroga la disposició addicional única de la Llei 5/1986, que resta substituïda per tres disposicions addicionals, la primera, la segona i la tercera, amb el text següent:

   Disposició addicional primera. Transformació de Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat en societat autònoma

   1. El Govern, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'acordar l'inici del procés de transformació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat en una societat anònima de naturalesa unipersonal per raó de la tinença de la totalitat de les accions, adscrita al departament competent en matèria de joc i apostes, i n'ha d'aprovar els estatuts i promoure els actes necessaris per a la inscripció d'aquesta societat en el Registre Mercantil.

   »2. La transformació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat creada per la Llei 5/1986, del 17 d'abril, s'ha de produir conservant la personalitat jurídica de l'entitat, mitjançant la cessió i integració global i en unitat d'acte, de tot l'actiu i passiu de l'entitat transformada amb successió universal de drets i obligacions. L'eficàcia de la transformació resta supeditada a la inscripció de l'escriptura pública en el Registre Mercantil. A partir de la data de la inscripció neixen les obligacions que, si s'escau, es puguin derivar de la nova forma d'organització.

   »3. Durant el procés de transformació, l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat manté la seva activitat i el seu Consell d'Administració manté la composició i les funcions establertes per la Llei 5/1986, en tot allò que afecti les activitats comercials, prestacions de serveis en matèria d'organització, gestió dels jocs i l'explotació que la normativa reserva a la Generalitat, i també respecte de les competències de regulació del mercat del joc a Catalunya, que una vegada transformada l'entitat ha d'exercir la unitat directiva competent en matèria de jocs i apostes.

   »4. Correspon a la societat anònima l'organització, i la gestió, per compte de la Generalitat mitjançant qualsevol forma admesa en dret, de la comercialització dels jocs que les disposicions legals reserven a la gestió de la Generalitat, d'acord amb la normativa vigent, i qualsevol altra funció que li atribueixi el Govern.

   »Disposició addicional segona. Règim del personal de la societat anònima Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat

   »1. El personal de la societat transformada passa a regir-se pel dret laboral.

   »2. El personal laboral de l'entitat transformada s'integra en la nova societat pel mecanisme de la successió d'empresa i li són aplicables les garanties relatives a la recol·locació i al reingrés establertes per la disposició addicional segona del VI Conveni col·lectiu únic d'àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya.

   »Disposició addicional tercera. Gestió dels ingressos de la societat anònima Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat

   »1. Les quantitats obtingudes per la comercialització dels jocs resten afectades al finançament d'inversions, programes i actuacions que promoguin la prosperitat i la cohesió social. Aquests ingressos s'han de minorar per l'import dels premis pagats, les comissions a percebre per les persones i entitats col·laboradores per la distribució i les restants despeses que se'n derivin per la gestió del joc. Les quantitats ingressades que excedeixin les previstes inicialment en l'estat d'ingressos del pressupost donen lloc a l'ampliació dels crèdits consignats per a atendre les accions esmentades. La recaptació dels rendiments derivats de l'activitat del joc es pot dur a terme pel procediment administratiu de constrenyiment.

   »2. En els termes i per la quantia que siguin determinats per reglament, amb els ingressos públics a què es refereix aquest apartat, s'han d'establir els mecanismes per a atendre el pagament dels premis. Correspon a la societat anònima transformada la gestió d'aquests fons, que no formen part dels seus recursos propis ni dels seus ingressos.

   »3. Constitueixen ingressos de la societat transformada, entre altres, els que deriven de les seves activitats de gestió per compte de la Generalitat o per compte propi de les activitats de joc, en els termes que siguin establerts pels seus estatuts.

1. Es modifica el text articulat de la Llei 15/1993, del 28 de desembre, per la qual es crea el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, en els termes següents:

   1. La denominació «Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya» se substitueix, arreu del text articulat, per la denominació «Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya».

   2. La sigla «CTGC» se substitueix, a l'article 1, per la sigla «CTTI».

2. Es modifica l'article 2 de la Llei 15/1993, que resta redactat de la manera següent:

   Article 2. Funcions

   1. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) integra la prestació de tots els serveis relatius a les tecnologies de la informació i la comunicació (serveis TIC) a la Generalitat i al seu sector públic i, en conseqüència, constitueixen les seves funcions:

   »a) La planificació tècnica i l'establiment de les directrius de la gestió i de l'explotació dels serveis i dels sistemes de telecomunicacions i comunicacions que corresponen a la Generalitat, d'acord amb les atribucions que atorga l'Estatut d'autonomia i d'acord amb el que estableix la legislació de l'Estat sobre ordenació de les telecomunicacions i amb el que estableix la legislació catalana i europea en l'àmbit de les competències respectives.

   »b) La coordinació, la supervisió i el control de l'execució dels sistemes i dels serveis de telecomunicacions i d'informàtica aptes per a satisfer les necessitats de l'Administració de la Generalitat, i la provisió de solucions transversals i adaptades als departaments i al sector públic de la Generalitat, tot impulsant la innovació i la transformació digitals.

   »c) L'assessorament tècnic amb relació a les telecomunicacions corporatives i la formació del personal tècnic per mitjà de l'organització i la promoció de cursos i altres possibilitats de formació per a l'elaboració de sistemes i la prestació de serveis.

   »d) Qualsevol altra directament relacionada amb les funcions a què fan referència les lletres a, b i c, tant en l'àmbit de les telecomunicacions com en l'àmbit de la informàtica, que li sigui atribuïda pel Govern.

   »2. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, d'una manera directa o per mitjà de societats que es constitueixin amb aquesta finalitat, ha de gestionar la prestació de serveis i sistemes de telecomunicacions per a la Generalitat i per al seu sector públic, i ha d'executar, en qualsevol de les formes establertes per l'ordenament jurídic, el desenvolupament, la implantació, l'explotació i la comercialització d'altres serveis i sistemes de telecomunicacions per als quals obtingui l'autorització o el títol habilitant corresponent.

   »3. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, un cop obtingudes les autoritzacions que siguin establertes legalment, pot dur a terme, directament o per mitjà de la participació en altres societats o empreses, qualsevol activitat comercial o industrial que estigui relacionada amb qualsevol de les funcions a què fa referència l'apartat 2, si ho acorden els seus òrgans de govern.»

1. S'afegeix una lletra, la c bis, a l'article 3 de la Llei 13/1997, del 19 de novembre, de creació de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, amb el text següent:

   c bis) Promoure i gestionar els projectes de mentoria social per infants, adolescents i joves tutelats.

2. Es modifica la lletra d de l'article 3 de la Llei 13/1997, que resta redactada de la manera següent:

   d) Fer el seguiment, directament o per mitjà de les entitats o institucions acreditades, dels infants que estiguin sota mesures d'acolliment familiar en família aliena o bé en acolliment preadoptiu fins a la constitució de l'adopció.

   3. S'afegeix una lletra, la g bis, a la Llei 13/1997, amb el text següent:

   g bis) Dissenyar i desenvolupar polítiques d'atenció postadoptiva.

S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 46 de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, amb el text següent:

3. El director o directora de la Filmoteca de Catalunya és designat pel màxim òrgan de govern de l'ens gestor i es vincula a l'ens en virtut d'un contracte laboral d'alta direcció.

1. Es modifica el text de la Llei 20/2000, del 29 de desembre, de creació de l'Institut Català de les Indústries Culturals, en el sentit que la denominació «Institut Català de les Indústries Culturals» se substitueix, arreu del text articulat, per la denominació «Institut Català de les Empreses Culturals».

2. S'afegeix una lletra, la e, a l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei 20/2000, amb el text següent:

e) Nomenar el director o directora del centre Arts Santa Mònica, que es vincula a aquest ens en virtut d'un contracte laboral d'alta direcció.

1. Es modifica l'apartat 6 de l'article 193 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactat de la manera següent:

   6. El Consell Català de la Producció Integrada aprova els seus estatuts, que ha de sotmetre a la validació administrativa del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia. Els estatuts, que han de regular si més no les finalitats i funcions del Consell, la seva organització i el règim econòmic i financer, a més dels drets i obligacions dels operadors, el control intern i el règim disciplinari, s'han de basar en els principis següents:

   a) Representació democràtica.

   »b) Representativitat dels interessos econòmics dels diversos sectors que l'integren.

   »c) Autonomia en la gestió i l'organització dels processos electorals d'elecció dels seus òrgans rectors.»

2. Es modifica l'apartat 8 de l'article 193 de la Llei 2/2014, que resta redactat de la manera següent:

   8. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia pot encomanar al Consell Català de la Producció Integrada la gestió dels béns i els serveis la titularitat dels quals sigui de la Generalitat, inclosa la gestió de la menció “Producció Integrada” i del logotip que la identifica, amb l'objectiu que pugui complir les seves finalitats i exercir les seves funcions amb l'eficàcia i l'agilitat màximes.

3. Es modifica la lletra c de l'apartat 2 de l'article 194 de la Llei 2/2014, que resta redactada de la manera següent:

   c) Col·laborar amb el departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia en la redacció de les normes tècniques de caràcter reglamentari que han de regir l'actuació del Consell, l'aprovació definitiva de les quals correspon al conseller o consellera titular del dit departament.

4. Es modifica l'apartat 3 de l'article 195 de la Llei 2/2014, que resta redactat de la manera següent:

   «3. La protecció de la producció integrada implica el dret exclusiu dels operadors d'emprar la denominació registrada. Únicament els operadors poden afegir a l'etiqueta i a la publicitat de llurs productes, a més de la denominació registrada, la menció «Producció Integrada», que inclou el dret d'emprar en exclusiva el logotip dissenyat específicament per a la producció integrada; així mateix, poden emprar la menció «Producció Sostenible», conjuntament amb la menció «Producció Integrada», en els mateixos termes i amb les mateixes condicions d'ús.»

5. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 196 de la Llei 2/2014, que resten redactats de la manera següent:

   1. El Consell Català de la Producció Integrada ha d'establir els mecanismes que garanteixin l'origen i els processos de producció, l'elaboració, la transformació, la importació, l'etiquetatge, la comercialització, el transport, l'emmagatzematge i la comercialització dels productes provinents dels operadors inscrits en el registre corresponent.

   2. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia ha de supervisar l'aplicació dels mecanismes de control establerts pel Consell Català de la Producció Integrada.»

6. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 196 de la Llei 2/2014, amb el text següent:

   5. El Consell Català de la Producció Integrada, que s'ha de dotar dels mitjans necessaris per a l'exercici de les seves funcions i potestats públiques, ha de disposar d'un sistema de gestió de la qualitat amb relació a les funcions que especifica l'article 194, i ha d'acreditar-ne el bon funcionament mitjançant l'obtenció de la certificació de conformitat amb la norma ISO 9001, o de conformitat amb la norma ISO/IEC 17065:2012 o la norma que la substitueixi.

7. Es modifiquen les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article 197 de la Llei 2/2014, que resten redactades de la manera següent:

   a) El Consell Català de la Producció Integrada, sempre que en l'organigrama quedin clarament separades les funcions de gestió i les de certificació i disposi de l'acreditació a què fa referència l'article 196.5.

   b) Un organisme independent de control que estigui inscrit en el registre corresponent del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, sempre que disposi de l'acreditació a què fa referència l'article 196.5.»

S'afegeix una lletra, la f, a l'apartat 1 de l'article 9 del Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables, amb el text següent:

f) La no afectació a àmbits inclosos en projectes d'implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l'Administració.

Es modifica l'article 30 de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que resta redactat de la manera següent:

Article 30. Disposicions en matèria d'organització

S'habilita el Govern perquè dicti les normes d'organització adequades per a adaptar als canvis provocats per reestructuracions de departaments de l'Administració de la Generalitat les referències que es puguin fer en disposicions amb rang de llei a departaments o a llurs òrgans en la regulació de llurs organismes o òrgans col·legiats.»

Part quarta. Mesures administratives

Títol VIII. Mesures administratives en matèria d'habitatge i urbanisme, de medi ambient i sostenibilitat, d'ordenació d'aigües i d'infraestructures i mobilitat

Capítol I. Modificacions legislatives en matèria d'habitatge i urbanisme

Secció primera. Habitatge

1. Es modifica l'apartat 5 de l'article 28 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que resta redactat de la manera següent:

   5. Els informes d'inspecció tècnica s'han de lliurar a l'Administració per a acreditar el compliment del deure d'haver passat la inspecció tècnica obligatòria i per a obtenir un distintiu en què s'ha de fer constar l'estat de conservació de l'edifici que resulta de l'informe. El procediment per a sol·licitar el distintiu i la seva vigència s'han d'aprovar per reglament.

2. Es modifica l'apartat 6 de l'article 30 de la Llei 18/2007, que resta redactat de la manera següent:

   6. S'entén que el propietari o propietària compleix el deure de conservació i rehabilitació si compleix les disposicions relatives al deure de conservació i rehabilitació establertes per la normativa urbanística i les altres normes de generals aplicables, incloses les que regulen la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges.

3. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 65 de la Llei 18/2007, que resten redactats de la manera següent:

   1. En els actes i els contractes de transmissió d'habitatges nous, els transmitents han de lliurar als adquirents la documentació següent:

   a) El plànol de situació de l'edifici.

   »b) El plànol de l'habitatge, amb l'especificació de la superfície útil i de la construïda, en cas d'habitatges de nova construcció, amb els mesuraments acreditats per tècnics competents. Si hi ha annexos, els mesuraments han d'ésser diferenciats.

   »c) La memòria de qualitats.

   »d) La cèdula d'habitabilitat, o la cèdula de qualificació definitiva en el cas d'un habitatge amb protecció oficial.

   »e) El distintiu de l'informe de la inspecció tècnica de l'edifici en el cas que l'edifici hagi estat obligat a passar la inspecció.

   »f) Una nota simple informativa del Registre de la Propietat, actualitzada.

   »g) La documentació relativa a les garanties de l'habitatge, amb l'especificació dels garants, els titulars de la garantia, els drets dels titulars i el termini de durada.

   »h) La documentació relativa a la hipoteca, si s'ha constituït.

   »i) L'escriptura de declaració d'obra nova i divisió horitzontal, i dels estatuts de la comunitat de propietaris, si ja han estat atorgats, si s'escau.

   »j) La documentació necessària per a contractar els serveis i els subministraments de l'habitatge.

   »2. En els actes i els contractes de transmissió d'habitatges de segona transmissió o de les successives transmissions, cal lliurar als adquirents els documents assenyalats per les lletres d, e, h i i de l'apartat 1.

   »En el cas d'un habitatge en règim de propietat horitzontal, la persona representant o administradora de la comunitat ha de facilitar a la persona transmitent els documents següents: el certificat relatiu a l'estat de deutes dels transmitents amb la comunitat, en el qual han de constar, a més, les despeses ordinàries aprovades pendents de repartir, i una còpia de l'informe de la inspecció tècnica per al cas que l'edifici estigui obligat a passar aquesta inspecció, amb la finalitat que pugui ésser lliurat a la persona adquirent, juntament amb la resta de documentació que s'indica en aquest apartat.»

4. S'afegeix una disposició transitòria, la segona bis, a la Llei 18/2007, amb el text següent:

   Disposició transitòria segona bis. Règim transitori del certificat d'aptitud

   Mentre no s'aprovi el reglament a què fa referència l'article 28.5, es manté vigent, pel que fa a termini de validesa, efectes i òrgans competents per a emetre'l, el certificat d'aptitud que regula el capítol 3 del Decret 67/2015, del 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici.»

1. Es modifica l'apartat 4 de l'article 23 de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que resta redactat de la manera següent:

   4. El Pla director urbanístic metropolità ha d'especificar les determinacions que poden ésser executades directament, incloses les relatives a reserves per a habitatge amb protecció pública i allotjaments dotacionals, i que són susceptibles, si escau, de desenvolupament per mitjà d'un planejament derivat.

2. Es modifica la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, en els termes següents:

   1. Es modifica la lletra a de l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei, que resta redactada de la manera següent:

      a) Que el demandant tingui la condició de gran tenidor d'habitatge.

   2. Es modifica l'apartat 9 de l'article 5 de la Llei, que resta redactat de la manera següent:

      9. Als efectes d'aquesta llei, s'entén que són grans tenidors d'habitatges:

      a) Les entitats financeres, les filials immobiliàries d'aquestes entitats, els fons d'inversió i les entitats de gestió d'actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària, d'acord amb la legislació mercantil.

      »b) Les persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d'un grup d'empreses, siguin titulars de més de quinze habitatges situats en territori de l'Estat, amb les excepcions següents:

      »1r. Els promotors socials a què fan referència les lletres a i b de l'article 51.2 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge.

      »2n. Les persones que tinguin més d'un 15 per cent de la superfície habitable de la propietat qualificat com a habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer.

      »c) Els fons de capital risc i de titulització d'actius.

      »d) Les persones físiques que siguin propietàries de més de quinze habitatges, o copropietàries si llur quota de participació en la comunitat representa més de 1.500 metres quadrats de sòl destinat a habitatge, amb referència en tots dos casos a habitatges situats en territori de l'Estat, amb les mateixes excepcions que estableixen per a les persones jurídiques els punts 1r i 2n de la lletra b.»

3. Es modifica la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, en els termes següents:

   1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 16 de la Llei, i s'afegeix al dit article un apartat, el 3 bis, amb el text següent:

      3. Estan obligats, com a última mesura, a oferir als ocupants que es trobin en les condicions a què fa referència l'apartat 1 el reallotjament en un habitatge de llur titularitat, en règim de lloguer i per un termini igual a la durada mínima prevista a la legislació d'arrendaments urbans en funció del tipus d'arrendador, els adquirents dels habitatges i els instants dels processos judicials d'execució hipotecària o d'altre tipus derivada de la reclamació d'un deute hipotecari o de desnonament per impagament de rendes de lloguer a què fan referència les lletres a i b de l'apartat 2 que, alhora, siguin, d'acord amb la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, grans tenidors titulars d'habitatges inscrits en el Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant, o susceptibles d'ésser-hi inscrits, o persones jurídiques titulars d'habitatges que hagin adquirit d'un titular d'habitatges inscrits en el Registre en primera o ulteriors transmissions, encara que el titular actual sigui un fons de titulització d'actius o que l'adquisició s'hagi efectuat mitjançant la transmissió d'accions o participacions de societats mercantils.

      3 bis. L'obligació de reallotjament recau també, en les mateixes condicions fixades per l'apartat 3, sobre els instants dels processos judicials d'execució hipotecària o d'altre tipus derivada de la reclamació d'un deute hipotecari o de desnonament per impagament de rendes de lloguer a què fa referència la lletra b de l'apartat 2 que, alhora, siguin persones jurídiques titulars d'habitatges que hagin adquirit d'un titular d'habitatges inscrits en el Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant en primera o ulteriors transmissions, encara que el titular actual sigui un fons de titulització d'actius o que l'adquisició s'hagi efectuat mitjançant la transmissió d'accions o participacions de societats mercantils, sempre que no estiguin subjectes a l'obligació d'oferir lloguer social en virtut de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.»

   2. Es modifiquen les lletres d i e de l'apartat 4 de l'article 16 de la Llei, que resten redactades de la manera següent:

      d) L'obligació de reallotjament, en el cas a què fa referència l'apartat 2.a, és aplicable abans de l'adquisició del domini, i en els casos a què fa referència l'apartat 2.b és aplicable a partir del moment en què s'hagi presentat la demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament de rendes de lloguer, o s'hagi notificat la voluntat de presentar-la, o en què s'hagi instat el procés d'execució no hipotecària derivada de la reclamació d'un deute hipotecari, o s'hagi notificat la voluntat d'iniciar-lo.

      e) L'oferiment de reallotjament a què fan referència els apartats 3 i 3 bis s'ha de comunicar, en el termini de tres dies hàbils des del moment en què s'ha produït, a l'ajuntament del municipi en què està situat l'habitatge i a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.»

   3. Es modifica el punt 1r de la lletra b de l'apartat 1 de la diposició addicional primera de la Llei, que resta redactat de la manera següent:

      1r. Que l'habitatge es trobi inscrit en el Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant o sigui susceptible d'ésser-hi inscrit.

   4. Es deroga l'apartat 3 de la diposició addicional primera de la Llei.

4. Es modifica el Decret llei 17/2019, del 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, en els termes següents:

   1. Es modifica la lletra b de l'apartat 1 de la disposició addicional sisena de la Llei, que resta redactada de la manera següent:

      b) El 40% en sectors de sòl urbà no consolidat que tinguin per objecte la transformació global dels usos principals cap a l'ús residencial. Aquest percentatge es pot reduir fins al 30% quan no es pugui garantir la viabilitat econòmica financera de les actuacions.

   2. Es modifica l'apartat 3 de la disposició addicional sisena de la Llei, que resta redactat de la manera següent:

      3. El règim especial que estableix aquesta disposició és aplicable al planejament urbanístic general dels municipis afectats i les seves revisions i modificacions, així com als plans urbanístics derivats i llurs modificacions, que s'aprovin inicialment un cop passat el termini de quaranta-cinc dies hàbils comptadors des del 24 de desembre de 2019, data d'entrada en vigor del present Decret llei.

      Secció segona. Urbanisme

1. Es modifica el text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, en els termes següents:

   1. Les referències contingudes arreu del text articulat a la «Comissió d'Urbanisme de Catalunya» o a la «Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya» se substitueixen per referències a la «Comissió de Territori de Catalunya».

   2. Les referències al «conseller o consellera competent en matèria d'urbanisme» contingudes en els articles 80, 82, 83.1, 84, 85.3 i 98.3 se substitueixen per referències a la «Comissió de Territori de Catalunya».

   3. Les referències a la «direcció general competent en matèria d'urbanisme», a la «direcció general d'Urbanisme», al «director o directora general d'Urbanisme» o al «director o directora general competent en matèria d'urbanisme» contingudes en els articles 76.3, 82, 208.2 i 222 se substitueixen per referències a «l'òrgan corresponent del departament competent en matèria d'urbanisme».

   4. Les referències a la «direcció general competent en matèria d'ordenació del territori i d'urbanisme» o a la «direcció general competent en matèria d'urbanisme» contingudes en l'article 86 bis i en la disposició transitòria divuitena se substitueixen per referències a la «comissió territorial d'urbanisme competent».

2. Es modifica l'article 16 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   Article 16. Òrgans competents de la Generalitat

   Les competències que aquesta Llei atribueix a l'Administració de la Generalitat sense especificar l'òrgan administratiu competent per exercir-les són exercides per l'òrgan del departament competent en matèria d'urbanisme que es determini per reglament.»

3. Es modifica l'article 17 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   Article 17. Comissió de Territori de Catalunya

   1. La Comissió de Territori de Catalunya és l'òrgan administratiu col·legiat de la Generalitat de Catalunya. S'adscriu al departament competent en matèria de política territorial i urbanisme i té el caràcter d'òrgan consultiu superior en aquestes matèries i, pel que fa a la tramitació i aprovació dels plans urbanístics, d'òrgan resolutori superior del departament esmentat.

   »2. La composició de la Comissió de Territori de Catalunya s'estableix per reglament. El reglament ha de garantir que siguin representats en la Comissió els departaments de la Generalitat i les administracions locals amb competències urbanístiques i que hi participin persones d'un prestigi professional o acadèmic reconegut en matèria d'ordenació del territori, d'habitatge i de medi ambient. Els alcaldes dels ajuntaments afectats han d'ésser convocats, amb veu però sense vot, a les sessions en les quals es tracti del primer establiment i les revisions del pla d'ordenació urbanística municipal i del programa d'actuació urbanística municipal. S'ha de regular per reglament l'assistència dels alcaldes o altres representants dels ajuntaments afectats a les sessions de la Comissió de Territori de Catalunya en què se sotmetin a consideració plans directors urbanístics i plans especials urbanístics autònoms.»

4. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 18 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

   3. Contra els actes de les comissions territorials d'urbanisme susceptibles d'esser impugnats en la via administrativa d'acord amb la legislació aplicable, es pot interposar recurs d'alçada davant de la persona titular del departament competent en matèria d'urbanisme.

5. Es deroguen els articles 20 i 21 del text refós de la Llei d'urbanisme.

6. Es modifica l'apartat 4 de l'article 46 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   4. S'han de destinar al règim de lloguer, dret de superfície o altres formes de cessió de l'ús sense transmissió de la propietat del sòl els habitatges de protecció pública construïts sobre els terrenys de titularitat pública a què fa referència l'apartat 3.

7. Es modifica l'apartat 7 de l'article 57 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   7. La qualificació del sòl que estableixi el Pla d'ordenació urbanística municipal o el seu planejament derivat per localitzar les reserves a què fa referència l'apartat 6 pot preveure la destinació total o parcial de l'edificació a habitatges de protecció pública. Aquesta destinació afecta tant els edificis plurifamiliars de nova construcció, encara que conservin algun element arquitectònic d'una edificació anterior, com els edificis plurifamiliars existents en què es pretengui dur a terme obres d'ampliació, de reforma general o de gran rehabilitació, o obres d'ampliació o d'increment del nombre d'habitatges, quan les actuacions edificatòries esmentades tinguin per finalitat allotjar majoritàriament nous residents en els habitatges resultants no reservats a reubicació de reallotjats o a fer efectiu el dret de reallotjament d'anteriors residents o titulars.

   7 bis. Si la qualificació del sòl permet diferents usos, el planejament pot vincular l'ús residencial a la condició que les actuacions edificatòries esmentades destinin totalment o parcialment l'edificabilitat a habitatges de protecció pública. En el cas de destinació parcial, si la qualificació urbanística no concreta les unitats d'habitatge sobre les quals recau, l'atorgament de la llicència d'obres resta condicionada a l'obtenció de la qualificació provisional dels habitatges amb protecció oficial i la primera ocupació de l'edificació resta condicionada a l'obtenció de la qualificació definitiva.»

8. Es modifica l'apartat 1 de l'article 76 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   1. Correspon de formular els plans directors urbanístics a les entitats i els organismes que determini la Comissió de Territori de Catalunya, amb la participació dels ajuntaments afectats d'acord amb el que estableix l'article 83.

9. Es modifica l'article 79 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   Article 79. Funcions de la Comissió de Territori de Catalunya

   Correspon a la Comissió de Territori de Catalunya l'aprovació definitiva de:

   »a) Els plans directors urbanístics i les normes de planejament urbanístic.

   »b) Els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació urbanística municipal, si es refereixen a municipis de més de 50.000 habitants o capitals de comarca.

   »c) Els plans i els programes urbanístics plurimunicipals, en els supòsits següents:

   »Primer. Si es tracta d'un pla d'ordenació urbanística o un programa d'actuació urbanística municipals tramitats per una comissió territorial d'urbanisme.

   »Segon. Si es tracta d'un pla d'ordenació urbanística o un programa d'actuació urbanística municipals que comprenguin algun municipi de més de 50.000 habitants o capital de comarca.

   »Tercer. Si l'àmbit territorial del pla o el programa afecta més d'una comissió territorial d'urbanisme.

   »d) Els plans parcials urbanístics de delimitació, si és competent, d'acord amb el que estableixen les lletres b o c, per a aprovar el pla d'ordenació urbanística municipal corresponent.

   »e) Els plans especials urbanístics autònoms a què fa referència l'article 68. Si en el termini d'audiència establert per l'article 85.8, l'ajuntament afectat manifesta disconformitat amb l'emplaçament escollit per a implantar una infraestructura d'interès supramunicipal, llevat que aquest emplaçament estigui predeterminat per una decisió del Govern, la resolució definitiva de l'expedient s'ha d'adoptar amb l'informe previ del departament competent per raó de la matèria amb la finalitat de ponderar els interessos públics que hi concorren.»

10. Es modifica l'apartat 4 de l'article 92 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

    4. L'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat per a l'aprovació definitiva d'una figura del planejament urbanístic pot facultar un òrgan del departament competent en la matèria per a donar conformitat al text refós o a la documentació que compleixi les prescripcions assenyalades en els acords d'aprovació definitiva i per a ordenar la publicació del pla als efectes de l'executivitat.

11. Es modifica l'apartat 2 de l'article 95 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

    2. La Comissió de Territori de Catalunya, si les circumstàncies ho exigeixen, pot ordenar motivadament, havent concedit audiència als ens locals afectats, la revisió anticipada d'un pla d'ordenació urbanística municipal d'ofici, autoritzar-la a instància dels ens locals afectats o bé acordar-la a instància de les entitats urbanístiques especials o dels departaments interessats.

12. S'afegeix una lletra, la e, a l'article 96 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

    e) En el cas de modificacions dels plans i programes a què fan referència les lletres b i c de l'article 79, correspon a la comissió territorial d'urbanisme corresponent la competència per a aprovar-les definitivament, llevat que l'àmbit territorial de la modificació afecti més d'una comissió territorial d'urbanisme o que la modificació comporti una alteració dels sistemes urbanístics d'espais lliures, zones verdes o equipaments esportius.

13. Es modifica l'apartat 2 de l'article 98 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

    2. La Comissió de Territori de Catalunya aprova definitivament la modificació de les figures de planejament a què fa referència l'apartat 1, amb l'informe previ favorable de la comissió territorial d'urbanisme competent.

14. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 5 de l'article 122 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

    L'exigibilitat del cobrament de les despeses d'urbanització prescriu al cap de tres anys de l'aprovació del compte de liquidació definitiu de la reparcel·lació.

15. Es modifica l'apartat 2 de l'article 124 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

    2. En virtut de la reparcel·lació, i un cop feta, si escau, l'agrupació de les finques afectades, s'adjudiquen:

    a) Les parcel·les amb aprofitament privat resultants, a les persones propietàries en proporció a llurs drets respectius i, a l'administració actuant, les que li corresponguin per raó de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl per a la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l'actuació.

    »b) Els sòls destinats a sistemes urbanístics de titularitat pública de cessió obligatòria i gratuïta, a les administracions públiques que han d'esdevenir titulars de les infraestructures relatives a aquests sistemes. En el cas que l'administració titular de la infraestructura no estigui determinada, l'adjudicació del sòl s'efectua al municipi en què s'actua, a títol de fiduciari, amb l'obligació de transmetre'l a l'administració pública que hagi d'esdevenir titular de la infraestructura, abans de la seva implantació.»

16. Es modifica la lletra a de l'article 127 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

    a) La transmissió del dret de propietat entre el titular cedent i l'Administració pública cessionària dels sòls de cessió obligatòria o, en el supòsit del segon punt de l'article 124.2.b, la transferència del sòl destinat a sistema urbanístic al municipi en què s'actua a títol de fiduciari, amb l'obligació de transmetre'l a l'administració pública que hagi d'esdevenir titular de la infraestructura, abans de la seva implantació.

17. Es modifica la lletra a de l'apartat 2 de l'article 172 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

    a) El sistema d'adquisició mitjançant l'expropiació forçosa o en exercici del dret de tanteig que es constitueixi respecte de les transmissions oneroses, incloent-hi les que es duen a terme mitjançant l'adquisició d'accions o participacions socials a canvi de l'aportació de la titularitat de l'immoble afectat, amb exclusió de les transmissions entre les societats d'un mateix grup empresarial que tinguin el mateix objecte social o exerceixin una activitat immobiliària similar.

18. Es modifica la lletra b de l'apartat 1 de l'article 173 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

    b) Els habitatges arrendats, quan, d'acord amb la legislació sobre arrendaments urbans, es transmetin conjuntament amb la resta d'habitatges o locals que formin part del mateix immoble, amb exclusió de les transmissions entre les societats d'un mateix grup empresarial que tinguin el mateix objecte social o exerceixin una activitat immobiliària similar.

19. S'afegeix un apartat, el 3 bis, a l'article 188 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

    3 bis. En el marc del procediment per a atorgar i denegar les llicències urbanístiques, cada municipi pot exigir, com a requisit previ que ha d'acompanyar la sol·licitud de llicència o la comunicació prèvia, l'aportació d'un informe d'idoneïtat tècnica. L'informe d'idoneïtat tècnica té per objecte verificar que el projecte tècnic o la documentació tècnica compleix la normativa estatal i autonòmica que ha d'ésser comprovada en els procediments municipals d'intervenció i que la documentació aportada compleix els requisits d'integritat documental, suficiència i idoneïtat que exigeixin les ordenances municipals. L'emissió d'aquest informe es pot encomanar a un col·legi professional tècnic o a una entitat col·laboradora degudament habilitats per l'Administració. Aquests informes tenen la mateixa validesa jurídica que els emesos pel personal de l'Administració encarregat d'aquestes funcions. A aquest efecte, les ordenances municipals han de regular el règim de col·laboració per a l'exercici de les funcions de verificació i control, i també l'aprovació del sistema d'habilitació, si és el cas, en el marc del que estableix la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment administratiu de les administracions públiques de Catalunya, i la resta de normativa aplicable.

20. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-unena, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-unena. Increment efectiu de la producció d'energia per mitjà d'energies renovables

    El procediment d'atorgament de les llicències urbanístiques per a instal·lar panells solars a la cara exterior de la coberta o de les parets que envolten les obres implantades legalment en el sòl no urbanitzable no està subjecte a l'informe preceptiu de la comissió d'urbanisme en el cas de les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal, i dels habitatges familiars i les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones temporeres que hi estiguin associades, d'acord amb l'article 47.6.»

21. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-dosena, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-dosena. Substitució de les referències en la normativa vigent a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i a la Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya

    Totes les referències que la normativa vigent fa a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya o a la Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya s'ha d'entendre que són fetes a la Comissió de Territori de Catalunya.»

22. S'afegeix una disposició transitòria, la vint-i-unena, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

    Disposició transitòria vint-i-unena. Règim transitori d'atribució de competències urbanístiques de l'Administració de la Generalitat

    1. Mentre no es determinin per reglament els òrgans competents per a exercir les competències a què fa referència l'article 16, correspon d'exercir-les en cada cas a l'òrgan de rang jeràrquic immediatament inferior al del titular del departament que correspongui per raó de la matèria.

    »2. L'atribució de competències urbanístiques a l'Administració de la Generalitat, en els termes que determinen els articles 76.1, 79, 92.4, 96.e i 98.2, en la redacció que adopten en el moment de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria, és aplicable als procediments urbanístics que es trobin en tramitació en el moment de la dita entrada en vigor.»

23. S'afegeixen dues lletres, la e bis i la e ter, a la disposició derogatòria del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

    e bis) L'article 9 del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, del 18 de juliol.

    e ter) La lletra b de l'apartat 1 de l'article 107, la lletra b de l'article 108, el punt 1r de la lletra b de l'apartat 1 de l'article 109 i l'apartat 3 de l'article 131 del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, aprovat pel Decret 64/2014, del 13 de maig.»

Es modifiquen les lletres a, b, c i d de l'apartat 1 de la disposició addicional vuitena de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, que resten redactades de la manera següent:

a) L'òrgan del departament competent en matèria d'urbanisme ha d'elaborar una memòria justificativa sobre l'àrea residencial estratègica que es pretén deixar sense efecte o reduir, i l'ha de sotmetre al tràmit d'audiència de quinze dies als municipis afectats.

b) La Comissió de Territori de Catalunya ha de prendre en consideració la memòria justificativa elaborada i el resultat del tràmit d'audiència practicat i pot acordar d'iniciar el procediment especial de modificació si els ajuntaments afectats no manifesten expressament llur oposició.

»c) El procediment especial de modificació s'ha de sotmetre al tràmit d'informació pública durant un mes.

»d) Correspon a la Comissió de Territori de Catalunya aprovar la modificació del pla per a deixar sense efecte o reduir l'àrea residencial estratègica de què es tracti.»

1. Es modifica l'article 12 de la Llei 12/2017, del 6 de juliol, de l'arquitectura, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12. Subjectes obligats i modalitats de contractació

   1. Els ens, els organismes i les entitats que integren el sector públic de Catalunya subjectes a la legislació de contractes del sector públic han de contractar els serveis derivats del procés arquitectònic i els instruments de planejament urbanístic d'acord amb l'esmentada legislació, amb les especificitats que determina aquest capítol per a les modalitats següents:

   »a) Concursos d'idees d'arquitectura i de planejament urbanístic.

   »b) Contractació de projectes relatius al procés arquitectònic quan es tracti de projectes d'edificació de nova construcció, de rehabilitació o de reforma definits per la legislació d'ordenació de l'edificació i el valor estimat del contracte sigui igual o superior a 60.000 euros.

   »c) Contractació conjunta per a l'elaboració del projecte i l'execució de l'obra i dels contractes per a la construcció i l'explotació d'obres del procés arquitectònic, quan requereixin un projecte d'edificació de nova construcció, rehabilitació o reforma definit en la legislació d'ordenació de l'edificació i el contracte per a la redacció del projecte tingui un valor estimat igual o superior a 60.000 euros.

   »d) Contractació de la redacció dels instruments de planejament urbanístic i dels projectes d'urbanització quan el valor estimat del contracte sigui igual o superior a 60.000 euros.

   »2. Resten subjectes a les especificitats que determina aquest capítol els contractes a què fa referència l'apartat 1 que tinguin un valor estimat inferior a 60.000 euros, si l'òrgan de contractació, atenent llur singularitat i rellevància, ho resol així de manera motivada.»

2. Es modifica l'epígraf de l'article 18 de la Llei 12/2017, que resta redactat de la manera següent:

   Article 18. Especificitats de la contractació de projectes relatius al procés arquitectònic

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 18 de la Llei 12/2017, que resta redactat de la manera següent:

   1. En la contractació de projectes relatius al procés arquitectònic per part del sector públic de Catalunya, la redacció de projectes i la direcció de les obres es pot licitar potestativament de manera conjunta.

4. Es modifica l'apartat 4 de l'article 18 de la Llei 12/2017, que resta redactat de la manera següent:

   4. Els plecs per a la contractació de projectes relatius al procés arquitectònic:

   a) Poden establir diferents fases per a la redacció dels diferents tipus de projectes, i en aquest cas han d'establir el calendari d'execució corresponent.

   »b) Han d'introduir, per a la valoració de les proposicions més avantatjoses, a més dels aspectes econòmics, criteris de valoració que incorporin els valors inherents a l'arquitectura, sempre que estiguin vinculats a l'objecte del contracte. Aquests criteris de qualitat arquitectònica han de rebre sempre una valoració predominant amb relació a la puntuació total determinada en els plecs de clàusules administratives.

   »c) Han d'incorporar una determinació relativa a la manera de compensar parcialment o íntegrament els licitadors convidats en el procediment restringit que no hagin resultat adjudicataris, en proporció als requeriments exigits per a la proposta en el plec de clàusules.»

5. Es modifica l'epígraf de l'article 20 de la Llei 12/2017, que resta redactat de la manera següent:

   Article 20. Especificitats de la contractació conjunta de l'elaboració del projecte i l'execució de l'obra, i dels contractes per a la construcció i l'explotació d'obres del procés arquitectònic.

6. Es modifica l'apartat 3 de l'article 20 de la Llei 12/2017, que resta redactat de la manera següent:

   3. Els plecs de prescripcions tècniques, els avantprojectes i qualsevol altra documentació que serveixi de base per a la licitació, l'adjudicació i la posterior execució dels contractes per a la construcció i l'explotació d'obres del procés arquitectònic han d'incorporar els requeriments i criteris de qualitat arquitectònica que s'han de considerar en el procediment de contractació.

7. L'apartat únic de la disposició transitòria de la Llei 12/2017 esdevé apartat 1, per tal com s'afegeix a la dita disposició un apartat, el 2, amb el text següent:

   »2. La contractació dels serveis del procés arquitectònic relatius a la construcció d'equipaments comunitaris d'allotjament dotacional de titularitat pública resta exempta, fins al 31 de desembre de 2024, de les especificitats de les modalitats de contractació establertes per l'article 18.»

   Secció tercera. Procediments expropiatoris

Es modifica l'apartat 2 de l'article 12 de la Llei 9/2005, del 7 de juliol, del Jurat d'Expropiació de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

2. La secció del Jurat ha d'analitzar l'expedient i els fulls d'apreuament i ha d'adoptar l'acord corresponent en el termini de tres mesos, a comptar de l'endemà del registre d'entrada de l'expedient de preu just. Excepcionalment, el termini establert pot ésser prorrogat fins a un màxim de sis mesos si la naturalesa dels afers a considerar en l'expedient expropiatori aconsella que s'inspeccionin directament sobre el terreny els béns o els drets expropiables o bé si la complexitat de l'assumpte ho requereix. El tràmit per a completar l'expedient establert per l'article 9 suspèn el termini per a l'adopció de l'acord.

Capítol II. Modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 46 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, que resta redactat de la manera següent:

   1. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 300 euros fins a 3.000 euros; les greus, amb una multa de 3.001 euros fins a 9.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 9.001 euros fins a 45.000 euros.

2. S'afegeix un apartat, el 2, a l'article 50 del text refós de la Llei de protecció dels animals, amb el text següent:

   2. El termini per a dictar i notificar la resolució sancionadora en els procediments incoats per les infraccions tipificades en aquesta llei és d'un any.

3. S'afegeix una disposició addicional, la catorzena, al text refós de la Llei de protecció dels animals, amb el text següent:

   Disposició addicional 14. Efectes de la manca de resolució expressa en el procediment d'inscripció en el Registre general de nuclis zoològics de Catalunya

   El termini per a resoldre la inscripció en el Registre general de nuclis zoològics de Catalunya és de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi produït l'autorització i la inscripció en el Registre, la sol·licitud presentada s'ha d'entendre desestimada.»

1. S'afegeix una lletra, la g, a l'apartat 3 de l'article 7 de la de la Llei 10/1999, del 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, amb el text següent:

   g) Posseir un gos potencialment perillós sense identificació en la manera i mitjançant el procediment que determina la normativa d'identificació dels animals de companyia.

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 10 de la de la Llei 10/1999, que resta redactat de la manera següent:

   1. Les infraccions comeses contra el que disposa aquesta llei son sancionades amb multes de 300 euros a 45.000 euros.

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 11 de la de la Llei 10/1999, que resta redactat de la manera següent:

   1. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 300 euros fins a 3.000 euros; les greus, amb una multa de 3.001 euros fins a 9.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 9.001 euros fins a 45.000 euros.

1. Es modifica l'article 61 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d'activitats, que resta redactat de la manera següent:

   Article 61. Caducitat de l'autorització i de la llicència ambientals

   1. Una vegada atorgada l'autorització o la llicència ambiental, el titular disposa d'un termini de quatre anys per a iniciar l'activitat, llevat que l'autorització o la llicència ambiental estableixi un termini diferent.

   »2. La persona o l'empresa titulars d'una autorització o llicència ambiental té dret a obtenir una pròrroga del termini per a iniciar l'activitat, si en justifica els motius i la necessitat.

   »3. L'autorització ambiental de les activitats de l'annex I.1 caduca quan ha finit el termini a què fan referència els apartats 1 i 2 sense que la persona titular hagi presentat la declaració responsable a què referència l'article 68ter.3.a. La resta de les autoritzacions ambientals i la llicència ambiental caduquen quan ha finalitzat el termini dels apartats 1 i 2 sense que l'activitat s'hagi sotmès a un control ambiental inicial. L'òrgan ambiental competent ha de declarar la caducitat i ha d'acordar l'arxivament de les actuacions, amb l'audiència prèvia a la persona o l'empresa titulars.»

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 68 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   2. Les activitats de l'annex I.1 estan sotmeses a un sistema d'inspecció que s'instrumenta mitjançant el Pla i els programes d'inspecció ambiental integrada, que aprova la direcció general competent en matèria de qualitat ambiental. També estan sotmeses als controls sectorials amb la periodicitat i la metodologia que s'estableixin en l'autorització ambiental.

3. Es modifica l'apartat 5 de l'article 68 ter de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   5. Les visites d'inspecció in situ a què fa referència l'apartat 3 les ha de fer el personal de l'Administració encarregat de les funcions d'inspecció ambiental integrada, sens perjudici que també puguin ésser fetes per personal adscrit a entitats col·laboradores de l'Administració ambiental específicament designades a aquest efecte.

4. S'afegeix una disposició transitòria, la cinquena, a la Llei 20/2009, amb el text següent:

   Disposició transitòria cinquena . Entrada en vigor de les modificacions dels annexos aprovades per mitjà de la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2020

   Les activitats afectades per les modificacions dels annexos de la llei present aprovades per mitjà de la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 disposen d'un termini d'un any, des de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria, per a sol·licitar l'adaptació del títol habilitant de què disposin.»

5. Es modifica l'epígraf 1.1 de l'apartat I.1 de l'annex I de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   Instal·lacions per a la combustió amb una potència tèrmica de combustió igual o superior a 50 MW. S'hi inclouen les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

6. Es modifica l'epígraf 1.1 de l'annex II de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   Instal·lacions per a la combustió amb una potència tèrmica de combustió igual o superior a 5 MW i inferior a 50 MW. S'hi inclouen les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

7. Es modifica l'epígraf 3.4 de l'annex II de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció de fins a 20 tones per dia.

8. Es modifica l'epígraf 4.7 de l'annex II de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   4.7. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes amb una capacitat de producció de fins a 75 tones/dia i superior a 10 tones/dia.

9. S'afegeix un epígraf, el 6.11, a l'annex II de la Llei 20/2009, amb el text següent:

   Producció de niló, caprolactama o altres productes intermedis en la fabricació tèxtil.

10. S'afegeix un epígraf, el 7.2.b, a la Llei 20/2009, amb el text següent:

    7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat d'elaboració de productes acabats inferior o igual a 300 tones per dia (valor mitjà trimestral) i amb instal·lacions per a l'assecatge amb potència tèrmica de combustió superior a 2 MW i inferior a 50 MW.

11. S'afegeix un epígraf, el 8.5, a l'annex II de la Llei 20/2009, amb el text següent:

    8.5. Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleums.

12. Es modifica l'epígraf 11.9 de l'annex II de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    11.9. Emmagatzematge en destinació de dejeccions ramaderes líquides o de la fracció líquida resultant del tractament en origen de les dejeccions ramaderes.

13. S'afegeix un epígraf, l'11.10, a l'annex II de la Llei 20/2009, amb el text següent:

    11.10. Emmagatzematge i/o maduració en destinació de dejeccions ramaderes sòlides, o de la fracció sòlida resultant del tractament en origen de les dejeccions ramaderes, amb una superfície de la instal·lació superior a 1.000 m2.

14. Es modifica l'epígraf 1.1 de l'annex III de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica de combustió igual o superior a 250 kW i inferior a 5 MW. S'hi inclouen les instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

15. Es deroga l'epígraf 3.4 de l'annex III de la Llei 20/2009.

16. S'afegeix un epígraf, el 4.7, a l'annex III de la Llei 20/2009, amb el text següent:

    4.7. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes amb una capacitat de producció de fins a 10 tones/dia.

17. Es modifica l'epígraf 7.2.b de l'annex III de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat d'elaboració de productes acabats inferior o igual a 300 tones per dia (valor mitjà trimestral) i amb instal·lacions per a l'assecatge amb potència tèrmica de combustió inferior o igual a 2 MW.

18. Es deroga l'epígraf 8.5 de l'annex III de la Llei 20/2009.

19. Es modifica l'epígraf 11.1.a de l'annex III de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    11.1.a) Emplaçaments per a aviram, entenent que es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d'aus, amb una capacitat de fins a 40.000 i superior a 30 caps de bestiar.

20. Es modifica l'epígraf 11.1.j de l'annex III de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    11.1.j) Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tant si tenen places per a altres espècies animals com si no en tenen, excepte si disposen de places d'aviram, la suma de les quals sigui de més de 3 URP i de fins a 500 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 2008/1/CE i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP=1 plaça de vacum de llet).

21. Es deroguen els epígrafs 11.4 i 11.7 de l'annex III de la Llei 20/2009.

22. S'afegeix un epígraf, l'11.10, a l'annex III de la Llei 20/2009, amb el text següent:

    11.10. Emmagatzematge i/o maduració en destinació de dejeccions ramaderes sòlides, o de la fracció sòlida resultant del tractament en origen de les dejeccions ramaderes, amb una superfície de la instal·lació inferior o igual a 1.000 m2.

23. Es modifica l'apartat 3 de l'annex VI de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    3. Se sotmeten a un informe de l'òrgan ambiental del departament competent en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric les activitats compreses en l'annex II que estiguin classificades en el grup A o B del Catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (CAPCA) establert per la Llei de l'Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i també les activitats compreses en l'annex II, epígrafs 3.30, 5.6, 5.10, 5.11, 5.16, 6.1, 6.2, 7.9, 8.2, 12.2, 12.3, 12.6, 12.16, 12.22 i 12.41, que estiguin classificades en el grup C del CAPCA i facin servir dissolvents en el procés productiu.

24. Es modifica la lletra d de l'apartat 2 de l'annex VI de la Llei 20/2009, que resta redactada de la manera següent:

    d) Les activitats compreses en l'annex II, en els apartats 10.1, 10.2 (excepte deixalleries), 10.5, 10.7 i 10.8.

1. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 39 de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic, que resten redactats de la manera següent:

   1. A més de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, creat per la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, es creen els impostos següents:

   a) Impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d'hivernacle.

   »b) Impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.

   »2. Els tres impostos a què fa referència l'apartat 1 tenen caràcter finalista. En el cas de l'impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d'hivernacle i de l'impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells, el 100% de llur recaptació s'ha de destinar a nodrir el Fons Climàtic i el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric, respectivament.»

2. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de la disposició addicional sisena de la Llei 16/2017, que resten redactats de la manera següent:

   1. Els productes a què fa referència l'annex III.a s'han de comercialitzar d'acord amb el que estableix l'article 56 a partir de l'1 de gener de 2020.

   2. Els productes a què fa referència l'annex III.b s'han de comercialitzar d'acord amb el que estableix l'article 56 a partir de l'1 de gener de 2021.»

3. Es modifica la lletra b de l'apartat 2 de la disposició final dotzena de la Llei 16/2017, que resta redactada de la manera següent:

   b) Els ingressos derivats de l'impost s'han de destinar a la dotació del Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric.

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 12 de la Llei 4/1998, del 12 de març, de protecció de Cap de Creus, que resta redactat de la manera següent:

   1. El director o directora del Parc Natural és nomenat pel conseller o consellera competent en matèria d'espais naturals, havent consultat la Junta Rectora.

2. Es modifica l'article 20 de la Llei 4/1998, que resta redactat de la manera següent:

   Article 20. Sancions i administració competent per a sancionar

   1. En l'àmbit protegit per aquesta llei les infraccions tipificades per l'article 18 donen lloc a la imposició de les sancions següents:

   »a) En el cas d'infraccions lleus, multes de 500 a 3.000 euros.

   »b) En el cas d'infraccions greus, multes de 3.001 a 50.000 euros.

   »c) En el cas d'infraccions molt greus, multes de 50.001 a 500.000 euros.

   »2. En la imposició de les sancions s'ha d'observar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, tenint en compte el grau d'intencionalitat apreciable en l'infractor, el grau de participació en el fet, la gravetat o la irreversibilitat dels danys produïts, la superfície afectada i, si s'escau, el benefici obtingut com a conseqüència de la conducta infractora.

   »3. La imposició de les sancions establertes per la comissió de les infraccions tipificades per aquesta llei correspon a:

   »a) Sancions per infraccions lleus: la persona titular dels serveis territorials del departament competent en matèria d'espais naturals protegits.

   »b) Sancions per infraccions greus: la persona titular de la direcció general competent del departament competent en matèria d'espais naturals protegits.

   »c) Sancions per infraccions molt greus: la persona titular del departament competent en matèria d'espais naturals protegits.»

1. Es modifica l'article 7 de la Llei 16/2002, del 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que resta redactat de la manera següent:

   Article 7. Zona d'especial protecció de la qualitat acústica

   1. Es poden declarar zones d'especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) les àrees en què per llurs característiques es considera convenient de conservar una qualitat acústica d'interès especial, sempre que no estiguin compreses entre les zones de soroll a què fa referència l'article 6.

   »Aquestes zones han de complir el següent:

   »- En entorn urbà, no superar els nivells Ld i Le de 55 dB(A) i Ln de 45 dB(A).

   »- En camp obert, no superar els nivells Ld i Le de 50 dB(A) i Ln de 40 dB(A).

   »2. En aquestes zones el valor límit d'immissió es considera el valor del soroll de fons més 6 dB(A).»

2. Es modifica l'apartat 3 de l'article 12 de la Llei 16/2002, que resta redactat de la manera següent:

   3. Per a les infraestructures a què fa referència l'apartat 1, en cas que sobrepassin els valors fixats per l'annex 1 o l'annex 2 per a les zones de sensibilitat acústica moderada que correspongui, l'administració titular ha d'elaborar, donant audiència a les administracions afectades per la infraestructura, un pla de mesures per a minimitzar l'impacte acústic, d'acord amb el que estableix l'article 38.

3. Es modifica l'apartat 5 de article 15 de la Llei 16/2002, que resta redactat de la manera següent:

   5. El departament competent en matèria de contaminació acústica ha d'autoritzar el treball nocturn en les obres públiques de titularitat de la Generalitat o dels ens supramunicipals, i donar audiència a les administracions afectades pel traçat, quan no es puguin dur a terme en horari diürn per motius degudament justificats. En el cas de les obres públiques de titularitat o competència municipal, l'ajuntament és qui té la potestat d'autoritzar el treball nocturn.

4. S'afegeix un apartat, el 6, a l'article 15 de la Llei 16/2002, amb el text següent:

   6. El departament competent en matèria de contaminació acústica, en el cas que s'acrediti en l'estudi acústic corresponent que les millors tècniques disponibles no permeten el compliment dels objectius de qualitat acústica establerts, pot autoritzar la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica en les obres públiques de titularitat de la Generalitat o dels ens supramunicipals. L'autorització ha d'establir les condicions que s'estimin pertinents. En el tràmit d'autorització s'ha de donar audiència a les administracions afectades pel traçat. En el cas de les obres públiques de titularitat o competència municipal, l'ajuntament és qui té la potestat d'autoritzar aquesta suspensió.

5. Es modifiquen l'epígraf i l'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 16/2002, que resten redactats de la manera següent:

   Article 23. Mapes estratègics de soroll i plans d'acció

   1. Les entitats locals i les administracions titulars d'infraestructures han d'elaborar cada cinc anys mapes estratègics de soroll i plans d'acció de les aglomeracions de més de 100.000 habitants, de tots els grans eixos viaris on el trànsit sobrepassi els 3.000.000 de vehicles l'any, dels grans eixos ferroviaris on el trànsit sobrepassi els 30.000 trens l'any i dels grans aeroports, d'acord amb els indicadors establerts per l'annex 12.»

6. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 23 de la Llei 16/2002, amb el text següent:

   4. Les entitats locals que no presentin, en els terminis establerts, els mapes estratègics de soroll de llur municipi i/o els plans d'acció corresponents al departament competent en matèria de contaminació acústica responen directament de les eventuals responsabilitats econòmiques que es poden derivar de l'incompliment del dret de la Unió Europea.

1. Es modifica la lletra b de l'apartat 1 de l'article 24 del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

   b) Constituir una fiança, en el cas dels residus perillosos, si ho exigeixen les normes que regulen la gestió de residus específics o les que regulen operacions de gestió, per a complir les obligacions adquirides amb relació al desenvolupament de l'activitat i per a pagar les sancions imposades d'acord amb el que disposa aquesta llei i, si escau, subscriure la pòlissa d'assegurança corresponent, per a respondre dels danys i perjudicis ocasionats i per a regenerar els recursos naturals o els espais degradats.

2. S'afegeix una disposició addicional, la quarta, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

   Disposició addicional quarta. Foment de la utilització d'àrids reciclats

   1. Els projectes de construcció d'obra pública i d'obra privada han de determinar l'ús d'àrids reciclats procedents de la valorització de residus de la construcció i la demolició en un percentatge mínim del 5% en pes sobre el total d'àrids previstos, excepte que les característiques de l'obra no permetin l'ús d'aquest tipus de material, supòsit que el redactor del projecte ha de justificar degudament en la memòria. La direcció d'obra ha de certificar el percentatge d'àrids reciclats utilitzat efectivament en l'obra, i hi ha d'adjuntar el certificat del subministrador dels àrids reciclats, acompanyat del certificat del gestor de residus que ha produït l'àrid reciclat.

   »2. S'habilita la persona titular del departament competent en matèria de medi ambient per a establir, mitjançant ordre, els requisits per a la utilització dels àrids reciclats i dels materials de construcció obtinguts com a producte d'una operació de valorització de residus de la construcció i la demolició.»

   Capítol III. Modificacions legislatives en matèria d'ordenació d'aigües

1. S'afegeixen quatre apartats, el 13 ter, el 13 quater, el 13 quinquies i el 13 sexies, a l'article 2 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

   13 ter. Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic constituït per l'estació depuradora d'aigües residuals, les instal·lacions de post tractament de fangs, les estacions de bombament, els col·lectors de retorn al medi, els emissaris submarins i els col·lectors en alta. S'entén per col·lectors en alta el conjunt de conduccions i d'elements auxiliars necessaris per a interceptar els abocaments d'aigües residuals urbanes d'un o diversos nuclis urbans, a partir d'un únic punt de connexió per vessant situat fora del nucli o nuclis, i conduir-los fins a l'estació depuradora d'aigües residuals.

   13 quater. Despeses d'inversió en sistemes públics de sanejament en alta: inclouen els costos de construcció d'un nou sistema públic de sanejament, els costos d'ampliació d'un sistema existent que n'incrementin la capacitat de tractament, tant hidràulica com d'eliminació de contaminants, i els costos derivats de la substitució final de part o la totalitat d'un sistema públic de sanejament per haver arribat al final de la seva vida útil.

   »13 quinquies. Despeses de reposició en un sistema públic de sanejament: inclouen els costos derivats del canvi d'un dels elements integrants del sistema públic de sanejament que ha arribat al final de la seva vida útil per un de característiques equivalents.

   »13 sexies. Despeses de millora en un sistema públic de sanejament: inclou els costos derivats de la dotació d'un element nou al sistema públic de sanejament i els derivats del canvi d'un element o conjunt d'elements existents integrants del sistema per un element o conjunt d'elements de tecnologia millor o més moderna i/o de prestacions superiors que aporta un benefici en termes d'estalvi en les despeses d'explotació, de seguretat en les persones i les instal·lacions o d'increment o garantia del compliment dels objectius de qualitat.»

2. Es modifica la lletra h de l'article 4 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   h) La regulació i l'establiment d'auxilis econòmics i l'atribució de recursos econòmics a corporacions locals, altres entitats i particulars per a la realització d'actuacions d'interès públic en relació amb el cicle de l'aigua a Catalunya.

3. Es modifica la lletra j de l'apartat 7 de l'article 11 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   j) Acordar la introducció de canvis de solució tècnica en les obres i actuacions previstes en un pla o programa, inclosa la modificació de la tipologia de l'actuació o l'agrupament o desagrupament de determinades actuacions amb la mateixa finalitat, i també l'avançament i la posposició de l'execució d'obres i actuacions a escenaris temporals diferents dels establerts en el pla o programa que les determini quan concorrin circumstàncies, com la disponibilitat pressupostària, que facin possible o inviable, respectivament, executar-les en l'escenari temporal definit en pla o programa esmentat. En tots els casos cal justificar la compatibilitat amb l'assoliment dels objectius ambientals i la disponibilitat pressupostària o, en el cas de la posposició d'actuacions, la manca de disponibilitat pressupostària. Aquests acords s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

4. Es modifica l'article 23 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 23. El programa de seguiment i control

   1. El programa de seguiment i control té per objecte oferir una visió general, coherent i completa de l'estat de les aigües superficials i subterrànies i, per tant, ha d'incloure:

   »a) Pel que fa a les aigües superficials: el seguiment del volum i el cabal de l'aigua, en la mesura en què condicioni l'estat ecològic i químic de les masses d'aigua, i el potencial ecològic; i el seguiment de l'estat ecològic i químic i del potencial ecològic.

   »b) Pel que fa a les aigües subterrànies, el programa ha d'incloure el seguiment de l'estat químic i de l'estat quantitatiu.

   »2. Amb relació a les zones protegides, el programa ha de completar-se amb les especificacions establertes per la normativa sectorial i les contingudes en la norma en virtut de la qual s'ha declarat zona protegida.

   »3. El programa de seguiment i control ha d'incloure les mesures necessàries per a dur a terme el control de vigilància, el control operatiu i el control d'investigació de les masses d'aigua, de conformitat amb la legislació vigent.»

5. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 24 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   3. L'Agència Catalana de l'Aigua pot elaborar un pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera del districte de conca fluvial de Catalunya. Aquest pla especial d'actuació ha de contenir:

   a) La definició de les unitats d'explotació en què s'organitza el districte de conca fluvial de Catalunya als efectes de gestió dels episodis de sequera.

   »b) La definició dels diferents escenaris o estats de sequera en funció de l'escassetat de recursos, i també dels indicadors i llindars que permeten la declaració d'entrada i de sortida dels escenaris de sequera esmentats, i la regulació del procediment de declaració formal de l'entrada i sortida en aquests escenaris.

   »c) Les normes d'explotació dels sistemes per a fer front als episodis de sequera, que poden consistir a ordenar la producció de recursos no convencionals, a establir consignes d'aprofitament coordinat de recursos de origen diferent i limitacions en els desembassaments màxims, en la previsió d'un règim de cabals circulants o l'establiment del deure de les entitats gestores de sistemes d'abastament d'adoptar accions preparatòries.

   »d) Les mesures d'utilització dels recursos hídrics i d'altres béns de domini públic hidràulic que cal aplicar en els diferents escenaris de sequera o, preventivament, amb caràcter previ a la declaració d'entrada en sequera. Aquestes mesures poden consistir, entre altres, en l'establiment de limitacions i suspensions temporals de determinats usos, en la introducció de modificacions temporals en els títols atorgats, en l'atorgament d'autoritzacions temporals, en la suspensió de la tramitació de determinats títols per a l'aprofitament del domini públic hidràulic, en la suspensió o modificació temporal de les autoritzacions d'abocament, en l'establiment de dotacions màximes i en la previsió de deures de comunicació de consums.

   »e) Les mesures per a garantir el principi de recuperació de costos, inclosa la necessitat de revisió de les tarifes corresponents tenint en compte el que estableixen les lletres c i d.

   »f) El deure de les persones titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a usos agraris, industrials i recreatius, que es relacionen a continuació, de redactar i presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua un pla d'estalvi en situació de sequera, per al seu informe d'adequació al pla especial d'actuació:

   »f.1) Les comunitats de regants o persones propietàries individuals que disposen d'una superfície regable superior a 200 hectàrees.

   »f.2) Les persones titulars d'explotacions ramaderes amb una capacitat superior a les 3.000 unitats de bestiar.

   »f.3) Les persones titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a usos industrials amb un consum anual superior a 500.000 m3, amb caràcter general, o superior a 200.000 m3 si l'ús és assimilable a reg (inclòs el reg de camps de golf i de jardins).

   »f.4) Les persones titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a usos recreatius amb un consum anual superior a 200.000 m3.

   »g) Les mesures de tipus organitzatiu i els mecanismes de difusió i publicitat que ha d'adoptar l'Administració hidràulica.»

6. Es modifica l'apartat 1 de l'article 25 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. Correspon al Govern, en l'àmbit de les seves competències, l'aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, dels programes de mesures i dels plans i programes de gestió específics i llur revisió, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua. Correspon al Consell d'Administració de l'Agència l'aprovació del programa de seguiment i control.

7. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 28 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   4. L'Agència Catalana de l'Aigua, en la seva condició de responsable del compliment de la planificació hidrològica, pot requerir a les administracions a què l'esmentada planificació atribueixi l'execució de les obres i actuacions previstes que les dugui a terme en els termes i terminis establerts en els plans o programes. Així mateix, l'Agència ha d'informar preceptivament sobre l'adequació als referits termes i terminis establerts en els plans i programes, dels projectes d'obres i actuacions que han d'executar altres administracions, prèviament a l'aprovació d'aquests projectes. Les administracions esmentades han de facilitar a l'Agència informació completa amb relació a les obres i actuacions executades, que ha d'incloure, com a mínim, el projecte de l'obra o actuació executada i la representació georeferenciada de les infraestructures. En el cas que l'administració a qui correspon l'execució no compleixi els requeriments de l'Agència o en el cas que de l'informe preceptiu resulti algun possible incompliment amb relació als extrems assenyalats, l'Agència pot acordar l'execució subsidiària de les obres i actuacions establertes en els plans i programes. Les obres o instal·lacions resultants són de recepció obligatòria per part de l'Administració, a qui en correspon l'explotació, en els termes que estableixi l'Agència Catalana de l'Aigua.

8. Es modifica el subapartat a.2 de la lletra a de l'apartat 1 de l'article 55 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   a.2) En el cas que el cost directe d'explotació no resulti, de manera directa i específica, d'un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, el valor màxim en concepte de cost directe d'explotació en l'atribució de recursos corresponent a aquests sistemes de sanejament és l'import reconegut per l'Agència Catalana de l'Aigua com a despesa directa d'explotació per a l'exercici immediatament anterior, entenent l'atribució de recursos com a global per al conjunt d'aquests sistemes.

9. S'afegeix una lletra, la c, a l'apartat 1 de l'article 55 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   c) Atès el caràcter finalista de les atribucions de recursos, els imports declarats com a cost directe d'explotació i com a costos de reposició i millores es consideren justificats de manera automàtica i fins a la quantitat màxima objecte d'atribució mitjançant l'emissió d'un certificat de la intervenció relatiu a l'aplicació efectiva a la gestió dels sistemes públics de sanejament.

10. Es modifica l'apartat 2 de l'article 55 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. Les atribucions de recursos per a l'exercici pressupostari 2020 i següents inclouen els costos indirectes d'explotació dels serveis públics de sanejament, entesos com les despeses indirectes de gestió de sistemes i d'instal·lacions i les despeses indirectes generades per la reposició i les millores.

    Amb caràcter general, l'import de l'atribució de recursos en concepte de costos indirectes d'explotació és el valor màxim d'entre els següents:

    »a) L'import resultant d'aplicar el coeficient 0,075 a l'import percebut en concepte de cost directe d'explotació l'exercici pressupostari immediatament anterior.

    »b) L'import percebut en concepte de despeses indirectes d'explotació l'exercici 2019.

    »c) 70.000 euros per any, únicament en el cas que el destinatari sigui un ens gestor de caràcter supramunicipal.

    »Atès el caràcter finalista de les atribucions de recursos, l'import declarat com a despesa indirecta es considera justificat de manera automàtica i fins a la quantitat màxima objecte d'atribució mitjançant l'emissió d'un certificat de la intervenció relatiu a l'aplicació efectiva a la gestió dels sistemes públics de sanejament.»

11. S'afegeix un article, el 55 bis, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Article 55 bis. Finançament de l'explotació de les instal·lacions públiques de regeneració d'aigües residuals

    1. L'Agència Catalana de l'Aigua pot finançar les despeses d'explotació de les instal·lacions de regeneració d'aigües residuals gestionades pels ens gestors de sistemes públics de sanejament en els següents supòsits:

    »a) Si aquestes instal·lacions han estat executades en compliment de la planificació hidrològica

    »b) Si l'Agència, per resolució de la seva direcció, constata que la regeneració comporta una millora en la disponibilitat o garantia hidrològica o afavoreix l'assoliment dels objectius ambientals establerts en la planificació hidrològica.

    »2. Aquest finançament es duu a terme per mitjà d'una atribució de fons en els mateixos termes que defineix l'article 55.»

12. S'afegeix un article, el 55 ter, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Article 55 ter. Convenis per al finançament d'actuacions de sanejament en alta executades entre el 2010 i el 2017

    1. L'Agència Catalana de l'Aigua pot formalitzar convenis amb les entitats competents en matèria de sanejament per a atribuir-los recursos provinents del cànon de l'aigua amb la finalitat d'atendre les despeses d'inversió que hagin efectuat entre el 2010 i el 2017 per a executar actuacions o infraestructures de sanejament en alta previstes en la planificació hidrològica, sempre que es compleixin tant les condicions d'abocament fixades com les condicions de l'informe tècnic preceptiu d'incorporació al sanejament públic en alta emès per l'Agència Catalana de l'Aigua, atribució de recursos que es farà efectiva, sense interessos, en la data indicada pel conveni corresponent, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries de l'Agència Catalana de l'Aigua.

    »2. L'Agència Catalana de l'Aigua pot assumir, en concepte de finançament de reposició i millores, el finançament complementari que sigui necessari, si s'escau, per a l'adequació de la infraestructura als requeriments de l'informe a què fa referència l'apartat 1, sempre que aquest finançament complementari no representi més d'un 25% del cost global de la infraestructura.»

13. S'afegeix un article, el 56 bis, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Article 56 bis. Mesures de protecció de les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament en alta

    1. S'estableix una zona servitud i de protecció al voltant de les instal·lacions que formen part dels sistemes públics de sanejament en alta, consistent en una franja mínima de tres metres d'amplada, mesurada de manera horitzontal i centrada sobre l'eix de les instal·lacions lineals. La concreció d'aquesta zona de protecció es pot fer, cas per cas, en el projecte constructiu o, si no n'hi ha, en el reglament o ordenança relatiu a la gestió del sistema públic de sanejament en alta en qüestió o de la manera que acordi l'òrgan de govern de l'ens gestor del sistema.

    »2. En aquesta zona de protecció s'estableixen les limitacions a les activitats i als usos del sòl següents:

    »a) És prohibit edificar i instal·lar-hi construccions permanents.

    »b) Els moviments de terres i les obres que es vulguin dur a terme tant en la superfície com en el subsòl, i les altres activitats que puguin comportar riscos per a la seguretat de les instal·lacions o en la garantia de funcionament del servei se sotmeten a autorització o permís específic del corresponent ens gestor del sistema públic de sanejament en alta.

    »c) S'ha de garantir l'accés lliure i permanent a les instal·lacions que formen part del sistema públic de sanejament en alta del personal propi o designat per l'ens gestor corresponent, per a dur-hi a terme les tasques necessàries d'inspecció, manteniment, reparació, fitació i reposició i millorament de les instal·lacions. Així mateix, a la zona de protecció i servitud poden dipositar-se els materials que calguin a aquests efectes.

    »3. Les activitats que causin danys als sistemes públics de sanejament o que pertorbin la prestació del servei poden donar lloc a les actuacions següents per part de l'ens gestor del sistema públic de sanejament en alta:

    »a) L'adopció de les mesures provisionals que calguin a fi de protegir la integritat de les persones i dels béns i per a assegurar la prestació del servei públic de sanejament en alta.

    »b) La imposició de multes coercitives per a garantir el compliment de les mesures provisionals esmentades, assegurant l'execució dels actes administratius corresponents dins dels terminis assenyalats, de conformitat amb el que estableix la vigent legislació reguladora del procediment sancionador. Aquestes multes coercitives es poden reiterar en períodes no inferiors a vint dies fins al compliment efectiu del requeriment. La quantia de les multes no pot ultrapassar els 35.000 euros.

    »c) La incoació del procediment sancionador establert en els articles següents.

    »4. En tot el que no regula aquesta llei o els reglaments que la despleguin, i amb relació al règim dels béns que integren els sistemes públics de sanejament en alta, és d'aplicació el que estableix normativa vigent reguladora del patrimoni de la Generalitat o dels ens locals, segons escaigui.»

14. S'afegeix una disposició addicional, la quarta bis, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional quarta bis. Import dels recursos per a finançar el cost directe d'explotació dels sistemes públics de sanejament durant l'exercici 2020 en el supòsit que no resulti d'un procés de pública concurrència

    L'import de l'atribució de recursos en concepte de cost directe d'explotació dels sistemes públics de sanejament en el supòsit regulat per l'article 55.1.a.2 per a l'exercici 2020 és el resultant d'incrementar en un 8,5% l'import certificat i validat per l'Agència Catalana de l'Aigua com a despesa directa d'explotació per a l'exercici 2019.

15. Es modifiquen l'epígraf i els apartats 1, 2 i 3 de la disposició addicional divuitena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

    Disposició addicional divuitena. Serveis i activitats de lleure als rius i embassaments

    »1. Els ens locals o les agrupacions d'ens locals, en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya, poden assumir amb caràcter preferent l'explotació de les activitats i serveis de lleure que es puguin establir al domini públic hidràulic i a les zones de servitud i de policia de les lleres públiques dels rius o embassaments. Aquesta explotació es pot dur a terme de manera directa o indirecta mitjançant qualsevol de les formes de gestió establertes per la legislació de règim local.

    »2. Per a l'explotació d'aquests serveis i activitats, l'ens local o agrupació d'ens locals ha de presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua una sol·licitud per a la utilització, l'aprofitament o l'ocupació del domini públic hidràulic o les zones de policia i de servitud de la llera pública, tram de llera o embassament, juntament amb un pla d'usos compatible amb la classificació de la massa d'aigua afectada als efectes de la navegació i el bany, sens perjudici de la resta d'autoritzacions que calguin d'acord amb la legislació vigent.

    »3. L'Agència Catalana de l'Aigua integra en una única resolució totes les condicions d'ocupació, aprofitament i utilització del domini públic hidràulic, i també de les zones de servitud i policia a l'entorn de la llera pública o l'embassament.»

16. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-cinquena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-cinquena. Finançament d'estudis i actuacions per a reduir l'aportació d'aigües blanques als sistemes públics de sanejament d'aigües residuals urbanes

    L'Agència Catalana de l'Aigua, amb l'objectiu de millorar l'eficiència en el funcionament dels sistemes públics de sanejament d'aigües residuals urbanes existents o previstos en la planificació hidrològica, pot finançar totalment o parcialment la redacció d'estudis d'eficiència de les xarxes de clavegueram municipals destinats a reduir l'aportació d'aigües blanques als dits sistemes públics de sanejament en temps sec, i també les actuacions que es desprenguin d'aquests estudis, mitjançant la signatura de convenis amb els ajuntaments titulars de les dites xarxes de clavegueram.»

17. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-sisena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-sisena. Deure de les entitats subministradores de fer auditories sobre l'eficàcia hidràulica del servei de subministrament

    Les entitats subministradores han de fer i publicar cada dos anys una auditoria de l'eficiència hidràulica dels serveis de subministrament d'aigua amb més de cinc mil persones abonades. Aquesta auditoria ha d'incloure, com a mínim, un balanç de l'aigua subministrada, un índex de gestió de fuites i un índex de gestió de les pressions. L'Agència Catalana de l'Aigua, amb la consulta prèvia a les associacions més representatives del sector, ha de determinar els índexs que cal fer servir d'entre els reconeguts internacionalment.»

18. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-setena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-setena. Atribucions de fons als contribuents de la part catalana de les conques compartides per al finançament del cànon de control d'abocaments

    1. L'Agència Catalana de l'Aigua atribueix als contribuents de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries els fons necessaris per a finançar el cost corresponent a l'import principal del cànon de control d'abocaments dels exercicis 2017 i següents que els hagi estat liquidat per l'Administració hidràulica competent i no els hagi estat restituït prèviament per l'aplicació de la disposició transitòria tretzena.

    »2. Els imports corresponents als períodes impositius de les anualitats 2017 i 2018 s'han de fer efectius durant l'any 2021.»

19. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-vuitena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-vuitena. Subvencions per al buidatge i el transport dels volums líquids generats en les purgues de les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament

    1. L'Agència Catalana de l'Aigua contribueix, mitjançant subvencions, al finançament de les despeses suportades pels ens locals de Catalunya pel buidatge i pel transport mitjançant vehicles cisterna dels volums líquids generats en les purgues de les instal·lacions d'un sistema públic de sanejament de titularitat local, per a llur tractament a les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament que determini l'Agència, d'acord amb criteris de proximitat geogràfica i d'eficiència tècnica i econòmica, en el percentatge que determini el seu consell d'administració.

    »2. Els destinataris d'aquestes línies de subvencions són els ens locals titulars d'instal·lacions de sanejament no incloses en el règim de finançament establert en aquest text refós, en trobar-se pendents d'execució les actuacions previstes en la planificació adreçades a la solució definitiva del sanejament de les seves aigües residuals.

    »3. Als efectes del que estableix aquesta disposició, s'entén per purgues la matèria decantada produïda en el procés de sanejament d'aigües residuals assimilables a domèstiques que ha d'ésser extreta en forma líquida i transportada en camions cisterna a un altre sistema de sanejament públic dotat de les instal·lacions necessàries per a llur tractament i gestió.»

20. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-novena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-novena. Tractament de les dades personals contingudes en les declaracions tributàries

    1. l'Agència Catalana de l'Aigua recull i tracta les dades de caràcter personal en el marc de les competències tributàries amb relació al cànon de l'aigua, sense que calgui el consentiment de la persona afectada per a la comunicació d'aquestes dades per part de les entitats subministradores als efectes d'establir l'existència d'una relació tributària amb les persones usuàries d'aigua, i també per a facilitar l'aplicació i la comprovació d'aquest tribut.

    »2. Per a complir aquestes finalitats, les entitats subministradores d'aigua que, com a obligades tributàries han de declarar i ingressar o fer repercutir el cànon han de comunicar a l'Agència Catalana de l'Aigua les dades necessàries incloses en les prescripcions tècniques i en els models tributaris que s'aprovin per resolució de la direcció de l'Agència. També han de comunicar les dades que l'Agència Catalana de l'Aigua els requereixi, tot i que no estiguin incloses en els models; entre altres, les que estan vinculades amb la situació física dels aparells de mesura o de l'activitat que implica la utilització de l'aigua, inclosa la seva geolocalització mitjançant coordenades UTM o altres mitjans que en permetin la identificació correcta.»

21. Es deroga la disposició transitòria tretzena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

22. S'afegeix una disposició transitòria, la quinzena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició transitòria quinzena. Règim transitori per a les instal·lacions no incloses en el sistema públic de sanejament en alta

    Les infraestructures de sanejament que en el moment de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria estiguin finançades pel cànon de l'aigua conservaran la condició de sanejament en alta.

23. S'afegeix una disposició derogatòria, única, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició derogatòria

    Es deroguen l'apartat 5 de l'article 7 i l'apartat 2 de l'article 8 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, del 10 d'octubre.»

    Capítol IV. Mesures administratives en matèria d'infraestructures i mobilitat

1. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 30 de la Llei 12/1987, del 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, amb el text següent:

   3. L'Administració autonòmica i les entitats locals poden subscriure convenis per a la coordinació dels transports urbans i els transports interurbans quan raons d'interès públic ho aconsellin.

   Aquests convenis comporten, amb l'acord de l'entitat local corresponent, la integració de la prestació dels tràfics urbans en el marc d'una concessió de servei regular de transport interurbà i han d'establir les condicions per a llur realització i el règim de finançament.

   »Han de constar en els convenis, entre d'altres, les condicions relatives al calendari, l'horari i el nombre d'expedicions del servei de transport corresponent, i també les aportacions específiques que ha de satisfer cada part.»

2. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 32 de la Llei 12/1987, amb el text següent:

   4. El departament competent en matèria de transports pot autoritzar, en els serveis discrecionals consolidats amb reiteració d'itinerari de transport escolar, l'accés d'altres usuaris, si així cal per a complementar l'oferta de transport públic en zones de demanda baixa. L'autorització ha d'incloure mesures de control i seguretat del passatge.

   L'autorització no es pot atorgar si hi ha un servei regular en explotació que cobreix el mateix trànsit o quan es pot ocasionar una minoració substancial en el trànsit dels serveis regulars afectats.»

1. Es modifica la lletra b de l'apartat 1 de l'article 15 del text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, del 25 d'agost, que resta redactada de la manera següent:

   b) El projecte de traçat, que consisteix en la determinació dels aspectes geomètrics de l'actuació a executar i en la definició completa dels béns i els drets afectats, i que conté l'anàlisi de les dades necessàries per a definir i valorar la solució proposada a un problema viari determinat sense que hagi de contenir la definició i anàlisi de diferents solucions alternatives.

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 15 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactat de la manera següent:

   2. L'elaboració de l'estudi informatiu previ és preceptiva, llevat que es tracti d'executar actuacions que tinguin per objecte el condicionament, l'eixamplament de plataforma o millores puntuals de traçat de la carretera existent en una longitud inferior a 10 km, o la millora o la modificació d'un nus, intersecció o enllaç existent, o qualsevol altra actuació relacionada amb la millora, la rehabilitació, el manteniment i la conservació del ferm i dels seus elements funcionals, i la construcció o modificació d'aquests elements, la senyalització de la via o l'execució d'elements tècnics complementaris.

   En aquests supòsits en què no és preceptiva l'elaboració d'un estudi informatiu previ, en funció de l'abast de l'actuació, el projecte es pot sotmetre a audiència de les persones afectades.

   »Així mateix, en els supòsits en què sigui preceptiva l'elaboració d'un estudi informatiu previ, però la naturalesa o circumstàncies de l'actuació concreta que es tracti facin difícil la definició de alternatives diferents al problema viari que cal solucionar, la Generalitat pot optar per redactar un projecte de traçat en comptes d'un estudi informatiu previ. En aquest cas, el projecte de traçat resta subjecte a la mateixa tramitació i a les mateixes conseqüències que si es tractés d'un estudi informatiu previ però no requereix una definició, anàlisi i valoració d'alternatives diferents.»

3. Es modifica l'apartat 5 de l'article 19 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactat de la manera següent:

   5. L'expropiació de béns i drets i la imposició de les servituds necessàries per a l'execució dels projectes de carreteres s'han d'efectuar d'acord amb la legislació d'expropiació forçosa. En la taxació dels terrenys que s'expropien no es poden incloure les plusvàlues generades per la construcció de la carretera.

   En cas que l'execució de projectes de carreteres afecti serveis, instal·lacions de serveis, accessos o vies de comunicació, l'Administració pot optar per la reposició d'aquests serveis, instal·lacions, accessos o vies en substitució de l'expropiació.

   »En cas que s'afectin accessos o vies de comunicació, s'ha de donar audiència del projecte de carreteres a les persones i administracions afectades per la reposició, amb caràcter previ a llur aprovació, per tal que puguin presentar al·legacions sobre la forma i les característiques de la reposició, la titularitat i les obligacions de conservació i manteniment.

   »La titularitat d'aquests serveis, instal·lacions, accessos o vies reposats, i també les obligacions i responsabilitats que es derivin de llur funcionament, manteniment i conservació, llevat de previsió o pacte exprés en contra, corresponen al titular originari a partir de la notificació per part de l'Administració de l'acta de recepció de les obres, o bé des de la posada en funcionament del servei o instal·lació de servei corresponent.»

4. S'afegeix un apartat, el 7, a l'article 19 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

   7. La declaració d'una obra d'emergència que afecta carreteres comporta la declaració d'utilitat pública o interès social, la necessitat d'ocupació temporal dels terrenys necessaris per a l'execució de l'obra i dona dret a l'ocupació immediata dels terrenys, sense necessitat de dur a terme amb caràcter previ el tràmit d'informació pública, ni el procediment ordinari d'abonament del dipòsit previ i, si s'escau, de la indemnització per ràpida ocupació per a l'ocupació temporal que estableix la legislació d'expropiació forçosa.

   La valoració de les indemnitzacions i danys a què doni lloc l'ocupació temporal, sempre que sigui possible avaluar-les prèviament a l'ocupació, l'ha oferir l'Administració per mitjà d'un acord amb el propietari en un termini de deu dies a comptar de la declaració d'emergència. Si l'oferta és rebutjada expressament pel propietari, les parts han d'elevar, durant els vint dies posteriors, llurs taxacions fonamentades a l'òrgan competent perquè les valori de conformitat amb la legislació d'expropiació forçosa. Aquest òrgan ha de resoldre amb caràcter executori en el termini de deu dies.»

5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 35 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactat de la manera següent:

   2. El departament competent en matèria de carreteres pot autoritzar, en funció de les exigències del sistema viari, l'ocupació del subsol de la zona de domini públic, preferentment en la franja d'un metre situada a la part més exterior d'aquesta zona, per a la implantació o la construcció de les infraestructures imprescindibles per a la prestació de serveis públics essencials o per a la instal·lació de xarxes de telecomunicacions, i s'han de determinar per reglament les condicions a què s'han de subjectar aquestes autoritzacions a precari, els drets i les obligacions que assumeix la persona autoritzada, el termini de duració de l'autorització, el cànon d'ocupació que es fixi, si s'escau, i els supòsits de revocació. En qualsevol cas, l'atorgament d'una autorització per a l'ocupació de subsol de la zona de domini públic no comporta en cap circumstància l'assumpció de responsabilitats per part de l'administració titular de la infraestructura viària pels danys ocasionats a les infraestructures implantades o construïdes en la zona de domini públic ocupada, a la infraestructura viària o a terceres persones.

6. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 35 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

   3. No es poden fer servir els elements funcionals de la carretera per a dur a terme activitats que puguin comprometre la seguretat viària o la preservació del patrimoni públic viari.

7. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 37 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

   4. El departament competent en matèria de carreteres pot autoritzar la utilització de la zona de servitud per a destinar-la a aparcament de vehicles, sempre que se situï en terrenys de titularitat pública, no estigui vinculat a cap concessió administrativa i es garanteixi la seguretat viària i l'explotació adequada de la carretera. L'atorgament d'aquesta autorització no comporta en cap circumstància l'assumpció de responsabilitats per part de l'administració atorgant pels danys ocasionats a les instal·lacions implantades o construïdes en la zona de servitud, als vehicles estacionats, a terceres persones o de qualsevol altre tipus.

8. Es modifica l'apartat 2 de l'article 40 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactat de la manera següent:

   2. La línia d'edificació s'ha de situar, respecte a l'aresta exterior de la calçada, a cinquanta metres en les autopistes, en les vies preferents i en les variants de població de carreteres convencionals de la xarxa bàsica que suportin un trànsit superior al de la mitjana de les carreteres de la Generalitat, i a vint-i-cinc metres en la resta de carreteres.

1. Es modifica l'apartat 10 de l'article 10 de la Llei 4/2006, del 31 de març, ferroviària, que resta redactat de la manera següent:

   10. L'aprovació dels projectes bàsics i dels constructius i l'aprovació dels projectes modificats d'aquests comporten la declaració d'utilitat pública o interès social, la necessitat d'ocupació i la declaració d'urgent ocupació dels béns i drets afectats, als efectes de l'expropiació forçosa, l'ocupació temporal i la imposició o la modificació de servituds. Així mateix, comporten l'aplicació de les limitacions a la propietat que estableix aquesta llei.

2. S'afegeix un apartat, el 14, a l'article 10 de la Llei 4/2006, amb el text següent:

   14. La declaració d'una obra d'emergència que afecta infraestructures ferroviàries comporta la declaració d'utilitat pública o interès social, la necessitat d'ocupació temporal dels terrenys necessaris per a l'execució de l'obra i dona dret a l'ocupació immediata dels terrenys, sense necessitat de dur a terme amb caràcter previ el tràmit d'informació pública, ni el procediment ordinari d'abonament del dipòsit previ i, si s'escau, de la indemnització per ràpida ocupació per a l'ocupació temporal que estableix la legislació d'expropiació forçosa.

   La valoració de les indemnitzacions i danys a què doni lloc l'ocupació temporal, sempre que sigui possible avaluar-les prèviament a l'ocupació, l'ha oferir l'Administració per mitjà d'un acord amb el propietari en un termini de deu dies a comptar de la declaració d'emergència. Si l'oferta és rebutjada expressament pel propietari, les parts han d'elevar, durant els vint dies posteriors, llurs taxacions fonamentades a l'òrgan competent perquè les valori de conformitat amb la legislació d'expropiació forçosa. Aquest òrgan ha de resoldre amb caràcter executori en el termini de deu dies.»

1. Es modifica la lletra o de l'article 3 de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, que resta redactada de la manera següent:

   o) Heliport eventual: cas particular d'aeròdrom eventual en què la superfície és únicament apta per a l'ús d'helicòpters.

2. Es modifica l'article 42 de la Llei 14/2009, que resta redactat de la manera següent:

   Article 42. Aeròdroms eventuals (inclosos heliports i camps d'aviació)

   1. L'establiment d'un aeròdrom, heliport o camp d'aviació eventual s'ha de fer saber al departament competent en matèria aeroportuària per mitjà de la presentació d'una declaració responsable de l'operador i del propietari de la superfície.

   »2. La declaració responsable formulada per l'operador i pel propietari de la superfície acredita el deure d'aquests de disposar de les autoritzacions pertinents de conformitat amb la normativa aplicable i ha de fixar el termini en què l'aeròdrom estarà operatiu.»

3. Es deroga l'article 42 bis de la Llei 14/2009.

   Títol IX. Mesures administratives en matèria de medi natural, agricultura, desenvolupament rural i alimentació

Es modifica la lletra i de l'apartat 2 de l'article 74 de la Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

i) La rompuda de terrenys forestals sense l'autorització preceptiva o comunicació prèvia, o amb incompliment de les condicions establertes en l'autorització, en l'instrument d'ordenació forestal corresponent o en les disposicions que en regulin l'execució.

1. S'afegeixen dues lletres, la f' i la g', a l'apartat 3 de l'article 53 de la Llei 14/2003, del 13 de juny, de qualitat agroalimentària, amb el text següent:

   f') Emprar, sense tenir-hi dret, indicacions, noms comercials, marques, símbols o emblemes que facin referència als noms protegits per una denominació d'origen protegida (DOP), una indicació geogràfica protegida (IGP), una especialitat tradicional garantida (ETG), una denominació geogràfica o una marca de qualitat alimentària que tinguin altres sistemes de protecció de qualitat agroalimentària, o que tinguin similitud fonètica o gràfica amb els noms protegits o amb els signes o emblemes que els siguin característics, que puguin induir a confusió sobre la naturalesa, la qualitat o l'origen dels productes, encara que vagin acompanyats dels termes tipus, estil, gènere, imitació, succedani o altres d'anàlegs.

   g') Qualsevol acció, feta tant pels elaboradors com pels membres dels consells reguladors, que causi desprestigi o perjudici a la denominació d'origen protegida (DOP) o a la indicació geogràfica protegida (IGP), o que tendeixi a produir confusió sobre la naturalesa veritable del producte.»

2. Es deroga la lletra c de l'apartat 4 de l'article 54 de la Llei 14/2003.

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 55 de la Llei 14/2003, que resta redactat de la manera següent:

   1. Les infraccions contra les disposicions d'aquesta llei tenen les sancions següents:

   a) Les infraccions lleus, advertència o multa de fins a 4.000 euros.

   »b) Les infraccions greus, multa d'entre 4.001 i 150.000 euros.

   »c) Les infraccions molt greus, multa d'entre 150.001 i 3.000.000 d'euros.

   »La quantia de la sanció que s'imposi no pot ésser en cap cas inferior al benefici il·lícit obtingut per la comissió de les infraccions.»

Es modifica l'apartat 2 de l'article 98 de la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, que resta redactat de la manera següent:

2. El Consell Català de Cogestió Marítima és integrat per representants de:

a) El departament competent en matèria de pesca i afers marítims.

»b) Altres departaments de la Generalitat.

»c) Les entitats locals.

»d) Els agents i les entitats vinculats als sectors que duen a terme llur activitat en el medi marítim.

»e) Les entitats ambientalistes i de recerca.»

Es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional desena de la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, que resta redactat de la manera següent:

2. El Fons del patrimoni natural té l'objectiu d'impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.

El termini per a dictar i notificar la resolució sancionadora en els procediments incoats per infraccions de la normativa vigent en matèria de patrimoni natural i biodiversitat és d'un any.

Títol X. Mesures administratives en matèria de política sanitària

S'afegeix una disposició addicional, la vuitena, a la Llei 9/2017, del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut, amb el text següent:

Disposició addicional vuitena. Trasplantaments

Els requisits i el període mínim perquè les persones estrangeres incloses en l'article 2.2 puguin accedir a la llista d'espera de trasplantaments es regeix per la normativa específica de trasplantaments.»

1. Es deroga la lletra b de l'article 3 del Decret llei 4/2010, del 3 d'agost, de mesures de racionalització i simplificació del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

2. Es modifica la lletra c de l'article 3 del Decret llei 4/2010, que resta redactada de la manera següent:

   c) Desenvolupar l'avaluació de l'estructura, dels processos, de nous models assistencials o de provisió de serveis, de les tecnologies sanitàries i de la informació i la comunicació aplicades a l'atenció sanitària i dels resultats de les intervencions en salut, analitzant-ne la variabilitat i la qualitat, identificant les millors pràctiques en l'àmbit clínic, treballant estretament amb els professionals del sistema de salut i fomentant la pràctica clínica òptima i l'ús eficient dels recursos, i integrar en el procés d'avaluació la perspectiva de l'atenció centrada en les persones, amb inclusió de la perspectiva de gènere i mitjançant la participació de la població en els processos d'avaluació i de governança de la seva atenció.

3. S'afegeixen tres lletres, la d bis, la d ter i la d quater, a l'article 3 del Decret llei 4/2010, amb el text següent:

   d bis) Gestionar l'accés a la reutilització d'informació del sistema sanitari, sota les directrius del departament competent en matèria de salut i d'acord amb les condicions de protecció de dades vigents en cada moment, per a la recerca, la planificació i l'avaluació sanitàries amb la finalitat última de generar coneixement per a millorar la salut de la població.

   d ter) Donar suport a la planificació, el desenvolupament i l'aplicació de la recerca mitjançant l'avaluació d'aquesta, amb l'objectiu d'orientar la recerca a obtenir uns resultats amb un impacte més gran i millor en la salut de la població, d'acord amb les directrius del departament competent en matèria de salut. Aquesta orientació de la recerca també ha de promoure la sensibilitat envers les diferències entre dones i homes, i incloure ambdós sexes en els paràmetres d'anàlisi a aquest efecte.

   »d quater) Participar en el desenvolupament d'activitats i projectes d'innovació en les àrees d'activitat pròpies de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i donar suport a l'adopció i l'aplicació generalitzada d'innovacions per part de les entitats del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) per a afavorir el millorament dels resultats en salut, la qualitat de l'atenció i la seguretat de pacients i professionals. El rol de l'Agència en l'àmbit de la innovació, per tant, se circumscriu a totes les iniciatives que, com a agència de qualitat i avaluació, poden facilitar l'adopció de la innovació per part del sistema i els seus integrants, sens perjudici de les competències d'altres institucions relacionades amb la innovació.»

4. Es deroguen les lletres i i i bis de l'article 3 del Decret llei 4/2010.

5. Es modifica l'article 4 del Decret llei 4/2010, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4. Organització de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

   1. L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya s'estructura en els òrgans següents:

   »a) El Consell d'Administració, com a òrgan de govern.

   »b) El director o directora, com a òrgan de gestió.

   »c) El Consell Assessor, com a òrgan consultiu i d'assessorament.

   »2. El Consell d'Administració és l'òrgan superior de govern de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i té la composició que determinen els seus estatuts.

   »3. El director o directora és la persona que assumeix la direcció i gestió ordinària de l'Agència, d'acord amb els criteris d'actuació fixats pel Consell d'Administració. El director o directora de l'Agència és nomenat pel Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de salut.

   »4. El Consell Assessor, amb funcions consultives i d'assessorament, ha d'estar compost per professionals destacats dels àmbits d'actuació de l'Agència. En la composició del Consell Assessor s'ha de procurar assolir una representació equilibrada de dones i homes.

   »5. L'organització, la composició, les funcions i les normes de funcionament del Consell d'Administració i del Consell Assessor s'han de desenvolupar en els estatuts.

   »6. Correspon al Consell d'Administració aprovar l'estructura organitzativa de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, llevat de la que regulin els estatuts de l'Agència i de la relativa als òrgans o les unitats al capdavant dels quals hi hagi funcionaris, en què s'aplica el que disposa la normativa reguladora del règim jurídic i de procediment aplicable a l'Administració de la Generalitat.»

6. Es modifica la lletra a de l'apartat 1 de l'article 5 del Decret llei 4/2010, que resta redactada de la manera següent:

   a) Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

7. Es deroguen l'article 6 i l'apartat 2 de l'article 9 del Decret llei 4/2010.

S'afegeix una disposició addicional, la cinquena, a la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, amb el text següent:

Disposició addicional cinquena. Creació de col·legis professionals representatius de professions sanitàries titulades i regulades

Els professionals que exerceixen professions sanitàries reconegudes expressament per llei, titulades i regulades, poden instar la creació del col·legi professional representatiu de llur professió, en els termes establerts per aquesta llei, amb la possibilitat de restar exempts del requisit de títol universitari oficial que imposa l'article 37.»

Títol XI. Mesures administratives en matèria de política social

S'afegeix un article, el 17, a la Llei 38/1991, del 30 de desembre, d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, amb el text següent:

Article 17. Infraccions en la realització d'activitats d'educació en el lleure

1. Té la consideració de falta greu l'incompliment de l'obligació de notificar les activitats d'educació en el lleure al departament competent en matèria de joventut, en els termes que estableix la normativa reguladora de les activitats d'educació en el lleure, independentment de la instal·lació o el lloc en què es dugui a terme l'activitat.

»2. La sanció s'aplica a l'entitat organitzadora de l'activitat o, a manca d'aquesta, a l'entitat promotora de l'activitat.

»3. La competència per a resoldre l'expedient sancionador d'aquesta falta greu correspon a la unitat directiva competent en matèria de joventut, amb independència de l'import de la multa proposada.»

1. Es modifiquen o deroguen, amb efectes de l'1 de setembre de 2020, els preceptes següents de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies:

   1. Es modifica la lletra a del punt 1 de l'article 9 de la Llei, que resta redactada de la manera següent:

      a) Prestació econòmica sotmesa al nivell d'ingressos de la unitat familiar per a famílies en què ha tingut lloc un naixement, una adopció, una tutela o un acolliment.

   2. Es deroga la lletra b de l'apartat 1 de l'article 9 de la Llei.

   3. Es modifica l'article 10 de la Llei:

      Article 10. Prestació econòmica sotmesa al nivell d'ingressos de la unitat familiar per a famílies en què ha tingut lloc un naixement, una adopció, una tutela o un acolliment

      1. Les famílies en què té lloc el naixement, l'adopció, la tutela o l'acolliment d'un o més infants tenen dret, per a cadascun d'ells, a una prestació econòmica sotmesa al nivell d'ingressos de la unitat familiar, de pagament únic, que el Govern, per mitjà del departament competent en matèria de polítiques familiars, atorga d'acord amb les condicions i el procediment que siguin establerts per reglament.

      »2. Per a les famílies que tenen el títol de família nombrosa o monoparental, la prestació econòmica es pot incrementar d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

      »3. Són beneficiaris de la prestació econòmica establerta per aquest article el pare i la mare o la persona o persones que tenen l'infant a llur càrrec.»

   4. Es deroga l'article 11 de la Llei 18/2003.

2. S'afegeix una disposició transitòria, única, a la Llei 18/2003, amb el text següent:

   Disposició transitòria. Règim transitori de vigència de l'Ordre TSF/251/2016

   1. Els expedients per a la concessió de la prestació econòmica sotmesa al nivell d'ingressos de la unitat familiar per a famílies en què ha tingut lloc un naixement, una adopció, una tutela o un acolliment que es trobin en tramitació l'1 de setembre de 2020 resten sotmesos al règim jurídic establert per la convocatòria respectiva i per l'Ordre TSF/251/2016, del 19 de setembre. Tanmateix, el pagament dels ajuts concedits anirà a càrrec de la reserva pressupostària destinada a la prestació en virtut de la nova redacció de l'article 10.

   »2. Els expedients per a la concessió de la prestació econòmica sotmesa al nivell d'ingressos de la unitat familiar per a famílies en què ha tingut lloc un naixement, una adopció, una tutela o un acolliment que es tramitin a partir de l'1 de setembre de 2020, mentre no es desplegui per reglament la redacció de l'article 10 que entrarà en vigor en la data esmentada, resten sotmesos als requisits, procediment de tramitació, obligacions, determinació i límit d'ingressos, quantia i pagament que regulen l'Ordre TSF/251/2016, del 19 de setembre, i la Resolució TSF/2314/2019, del 4 de setembre.»

1. Es modifica l'apartat 1.1 de la disposició addicional setena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactat de la manera següent:

   1.1. S'habiliten les administracions públiques competents en matèria de protecció social perquè puguin comprovar, d'ofici i sense el consentiment previ de les persones interessades, les dades declarades pels sol·licitants de les prestacions de les quals tinguin atribuïda la competència legalment o reglamentàriament i, si s'escau, les dades identificadores, la residència i el parentiu, la situació de discapacitat o dependència, el patrimoni i els ingressos dels membres de la unitat econòmica de convivència, amb la finalitat de comprovar si es compleixen en tot moment les condicions necessàries per a la percepció de les prestacions i en la quantia reconeguda, amb l'objectiu d'atendre les persones d'una manera integral, i abordant coordinadament llurs necessitats socials.

2. Es modifica l'apartat 1.2 de la disposició addicional setena de la Llei 2/2014, que resta redactat de la manera següent:

   1.2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1.1, s'entén per unitat econòmica de convivència la formada per la persona beneficiària amb el seu cònjuge o parella de fet i els familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que hi conviuen en el mateix domicili.

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 4 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que resta redactat de la manera següent:

   1. Són beneficiàries de les prestacions socials de caràcter econòmic les persones residents legalment a Catalunya que es troben en situació de necessitat, a les quals s'atorga la prestació amb la finalitat de pal·liar aquesta situació. En el cas de les prestacions econòmiques per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat, regulades a l'article 22, les prestacions econòmiques per a menors d'edat en situació de risc, regulades a l'article 22 bis, i les prestacions econòmiques d'urgència social, regulades a l'article 30, poden ésser beneficiàries, també, les persones que viuen o que es troben a Catalunya.

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 8 de la Llei 13/2006, que resta redactat de la manera següent:

   1. La prestació s'ha d'abonar d'una manera preferent i directa al beneficiari o beneficiària. Excepcionalment, d'acord amb el que disposi la norma reguladora corresponent, es pot abonar al prestador o prestadora del servei o a una tercera persona. En qualsevol cas, la prestació de l'article 22 relativa a la prestació per l'acolliment en família extensa i la de l'article 22 bis s'han d'abonar a la persona que, tenint la guarda i custòdia de la persona menor d'edat, hagi presentat la sol·licitud corresponent.

3. Es modifica l'article 14 de la Llei 13/2006, que resta redactat de la manera següent:

   Article 14. Unitat familiar i unitat de convivència

   1. Als efectes del que estableix aquesta llei, són unitats familiars i unitats de convivència:

   »a) Les relacions familiars derivades del matrimoni i els seus descendents.

   »b) Les relacions familiars derivades de la convivència estable en parella, en els termes que estableix l'article 234-1 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.

   »c) Les famílies reconstituïdes.

   »d) Les famílies amb infants en acolliment o adopció.

   »2. S'entén per família reconstituïda la família en què la parella conviu, sia en règim matrimonial, sia en règim de convivència estable, amb descendents d'un dels dos o d'ambdós membres de la parella.

   »3. Qualsevol agrupació familiar altra que les establertes per l'apartat 1 no constitueix una unitat familiar a efectes de les prestacions socials de caràcter econòmic.

   »4. No formen part de la unitat familiar els fills menors que, amb el consentiment dels pares, visquin independentment d'aquests.»

4. S'afegeixen dos apartats, el 5 bis i el 5 ter, a l'article 16 de la Llei 13/2006, amb el text següent:

   5 bis. La prestació per l'acolliment en família extensa que regula l'article 22, llevat que la norma de creació ho estableixi altrament, té efectes econòmics des del mes en què es constitueixi la mesura d'acolliment en família extensa en virtut d'una resolució administrativa. No obstant això, si es presenta la sol·licitud de la prestació un cop transcorregut el termini de quatre mesos a comptar de la data de la resolució administrativa en qüestió, el reconeixement del dret d'accés a la prestació econòmica es genera des del primer dia del tercer mes immediatament anterior al de la data de presentació de la sol·licitud. La prestació que regula l'article 22, pel que fa a l'acolliment en família aliena, té efectes econòmics des del dia en què per resolució es delegui la guarda als acollidors, i el mes d'extinció de la prestació s'abona complet.

   5 ter. La prestació que regula l'article 22 bis, llevat que la norma de creació ho estableixi altrament, té efectes econòmics, si escau, des del mes següent al de la data de formalització del compromís socioeducatiu.»

5. Es modifica l'apartat 3 de l'article 22 bis de la Llei 13/2006, que resta redactat de la manera següent:

   3. L'import de la prestació regulada per aquest article consisteix en una quantitat per menor d'edat en risc, establerta per la Llei de pressupostos.

6. S'afegeix una disposició addicional, la tercera, a la Llei 13/2006, amb el text següent:

   Disposició addicional tercera

   Les prestacions regulades per aquesta llei no tenen la consideració d'ajut ni de subvenció, per raó de llur naturalesa jurídica, llur objecte i llur finalitat.»

S'afegeix una disposició addicional, la dotzena, a la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, amb el text següent:

Disposició addicional dotzena. Percepció d'indemnitzacions i ajuts a víctimes de violència masclista subjectes a llindar d'ingressos per beneficiàries que no poden acreditar ingressos

1. Es deroga la lletra b de l'apartat 3 de l'article 3 del Decret 80/2015, del 26 de maig, de les indemnitzacions i ajuts per a dones víctimes de violència masclista que estableixen l'article 47 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, i l'article 27 de la Llei orgànica 1/2004, del 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

»2. Es modifica l'article 5 del Decret 80/2015, que resta redactat de la manera següent:

“Article 5. Competència

”1. La competència per a la tramitació i la resolució dels procediments per al reconeixement de les indemnitzacions que regula aquest capítol correspon a la Subdirecció General de Lluita contra la Violència Masclista del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

”2. Els professionals de la xarxa de serveis socials han de facilitar la informació sobre els ajuts i indemnitzacions que regula aquest decret.”

»3. Es modifica el punt a.3 de l'apartat 1 de l'article 8 del Decret 80/2015, que resta redactat de la manera següent:

“a.3) Sentència definitiva, o definitiva i ferma, que acrediti que la sol·licitant ha estat víctima de qualsevol de les formes de violència masclista que especifica la Llei 5/2008, del 24 d'abril, i que li ha generat seqüeles, lesions corporals o danys en la salut física o psíquica.

”En el cas que la resolució judicial no determini expressament l'abast de les seqüeles, les lesions corporals o els danys en la salut física o psíquica de la víctima, la dona sol·licitant ha d'aportar també una certificació de les actuacions judicials en què consti l'informe del metge forense o, si no li és possible, l'informe d'alta o un informe mèdic acreditatiu de la gravetat de les seqüeles, les lesions o els danys, que ha d'emetre un metge del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) o un metge de la xarxa de salut pública de Catalunya, o una certificació emesa per un servei especialitzat en recuperació de dones víctimes de violència masclista.”

»4. Es modifica el punt b.4 de l'apartat 1 de l'article 8 del Decret 80/2015, que resta redactat de la manera següent:

“b.4) Resolució judicial o informe del Ministeri Fiscal que acrediti que la mare ha estat víctima mortal de qualsevol de les formes de violència masclista que especifica la Llei 5/2008, del 24 d'abril.”

»5. Es deroga la lletra f de l'apartat 2 de l'article 8 del Decret 80/2015.»

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 105 de la Llei 12/2007, de l'11 d'octubre, de serveis socials, que resta redactat de la manera següent:

   1. A criteri de l'òrgan sancionador, la resolució pot autoritzar la persona sancionada a destinar directament al millorament del servei l'import de les sancions de caràcter econòmic imposades per les infraccions de les quals s'hagi acreditat l'esmena en els termes de l'article 100.1.g.

2. S'afegeix una disposició addicional, la tretzena, a la Llei 12/2007, amb el text següent:

   Disposició addicional tretzena. Equiparació de les condicions materials per a la prestació dels serveis d'acolliment residencial dels equipaments amb atenció majoritària de persones amb pluridiscapacitat derivada de paràlisi cerebral a les dels equipaments d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual

   1. Als efectes de la inscripció registral, i mentre no s'aprovi una disposició reglamentària que derogui o modifiqui el Decret 318/2006, del 25 de juliol, dels serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat, les condicions materials per a la prestació dels serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat dels equipaments amb atenció majoritària de persones amb pluridiscapacitat derivada de paràlisi cerebral s'assimilen a les dels equipaments d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual.

   2. Es modifica el segon paràgraf de l'apartat 3.1 de l'annex 3, «Condicions materials», del Decret 318/2006, el qual, mentre no s'aprovi una disposició reglamentària que el derogui o el modifiqui, resta redactat de la manera següent:

   “L'estructura espacial correspon a un habitatge, que ha de formar una unitat de convivència de quinze places com a màxim, amb les habitacions i els banys corresponents, un menjador - sala d'estar, junts en un mateix ambient o bé separats en dos ambients diferents, amb una superfície mínima total de 2,5 m2 per usuari, i una cuina o un espai per a preparar el servei de taula”.

3. S'afegeix una disposició addicional, la catorzena, a la Llei 12/2007, amb el text següent:

   Disposició addicional catorzena. Equiparació laboral del professionals de la xarxa concertada de serveis socials d'atenció a la dependència

   El Govern ha d'aprovar, en el termini de quatre anys, un escenari de recursos plurianual que permeti tendir progressivament a l'equiparació de les condicions laborals del professionals de la xarxa concertada de serveis socials d'atenció a la dependència amb les de la resta de personal de la xarxa de serveis socials de gestió directa.»

1. Es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional setena de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, que resta redactat de la manera següent:

   2. La pensió d'orfenesa d'un infant o adolescent sota la guarda o tutela de la Generalitat s'integra en el patrimoni de l'infant o adolescent orfe, del qual passa a formar part. Un cop assolida la majoria d'edat o finida la situació de guarda o tutela de la Generalitat, l'entitat protectora ha de lliurar a l'orfe, o a les persones titulars de la pàtria potestat o de la tutela, si encara és menor d'edat, la totalitat del seu patrimoni.

2. S'afegeix una disposició addicional, la novena, a la Llei 14/2010, amb el text següent:

   Disposició addicional novena

   El Govern de la Generalitat, mitjançant els departaments competents, ha de crear el Comissionat per a la Infància, amb l'objectiu que, des del Pla interdepartamental de suport a les famílies, defineixi una estratègia que permeti d'atendre les situacions de pobresa infantil.»

S'afegeix una disposició addicional, la novena, a la 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, amb el text següent:

Disposició addicional novena. Ús del terme persones amb discapacitat

1. Totes les referències que la legislació vigent fa a «disminuïts» o a «persones amb disminució», o denominacions anàlogues, s'ha d'entendre que són fetes a «persones amb discapacitat».

»2. Les normes legals o reglamentàries que es dictin en avant, a fi de facilitar-ne la interpretació, l'aplicació i la vinculació amb altres normatives, han d'emprar el terme persones amb discapacitat per a referir-se a les persones que presenten dèficits funcionals de caràcter físic, sensorial, intel·lectual o mental que, en interaccionar amb barreres diverses, veuen limitada llur participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions que la resta de persones, en congruència amb la definició que estableix la lletra d de l'article 3.»

Títol XII. Altres mesures administratives de caràcter sectorial

Capítol I. Turisme

1. S'afegeix una lletra, la g, a l'article 2 de Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya, amb el text següent:

   g) Allotjament turístic: qualsevol establiment, habitatge, instal·lació o infraestructura regulada per la normativa turística en què es prestin serveis turístics d'allotjament.

2. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 50 bis de la Llei 13/2002, que resten redactats de la manera següent:

   1. Els habitatges d'ús turístic són habitatges que són cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament. No es permet la cessió per estances dels habitatges d'ús turístic, que s'han de cedir sencers.

   2. Els habitatges d'ús turístic requereixen el títol habilitant corresponent exigit per la normativa vigent per a iniciar l'activitat. Per a oferir i comercialitzar el servei turístic d'allotjament en l'habitatge, o per a fer-ne publicitat, s'ha de disposar del títol habilitant esmentat. La prestació dels serveis d'allotjament s'inicia quan es fa la publicitat o la comercialització de l'allotjament, directament o per mitjà d'un intermediari.»

3. Es deroga la lletra k de l'apartat 1 de l'article 67 de la Llei 13/2002.

4. Es modifica l'apartat 5 de l'article 73 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

   5. El número d'inscripció dels allotjaments turístics en el Registre de Turisme de Catalunya ha de constar en tota mena de publicitat, promoció o comercialització.

5. Es modifica la lletra a de l'article 88 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

   a) Oferir, prestar o exercir activitats o serveis turístics, o fer-ne publicitat, sense disposar del títol habilitant corresponent, sempre que es compleixin tots els requisits establerts per a poder-lo obtenir.

6. Es deroga la lletra r de l'article 88 de la Llei 13/2002.

7. Es modifica la lletra u ter de l'article 88 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

   u ter) Comercialitzar, contractar, oferir o facilitar allotjaments turístics, o fer-ne publicitat, sense fer constar el número d'inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya o fent constar números o expressions incorrectes.

8. S'afegeix una lletra, la u sexies, a l'article 88 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

   u sexies) No comunicar a l'Administració competent que es desenvolupa una activitat turística clandestina en un habitatge de la seva propietat.

9. S'afegeix una lletra, la u septies, a l'article 88 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

   u septies) Superar el nombre màxim d'usuaris allotjats que estableix la normativa turística o el títol habilitant.

10. S'afegeix una lletra, la u octies, a l'article 88 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

    u octies) No adoptar les mesures establertes per la normativa quan es produeixen comportaments que atempten contra les normes bàsiques de convivència als allotjaments turístics situats en habitatges.

11. Es modifica la lletra a de l'article 89 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

    a) Comercialitzar, oferir, prestar o exercir activitats o serveis turístics, o fer-ne publicitat, sense disposar dels requisits o les condicions normativament establertes per a obtenir l'habilitació corresponent.

12. Es deroga la lletra g de l'article 89 de la Llei 13/2002.

13. Es modifica l'apartat 2 de l'article 91 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

    2. Són responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei amb relació a les activitats d'allotjament turístic:

    a) Els propietaris dels allotjaments turístics en què es duguin a terme les activitats constitutives d'infracció.

    »b) Les persones que, sense tenir la condició de propietari exigida per a ésser titulars de l'activitat d'allotjament turístic, hi duguin a terme les activitats constitutives d'infracció.

    »c) Les persones que duguin a terme activitats d'allotjament turístic constitutives d'infracció en allotjaments altres que els indicats en les lletres a i b sense l'autorització deguda del propietari.

    »d) Els comercialitzadors o gestors de les activitats d'allotjament turístic constitutives d'infracció.»

14. S'afegeixen sis lletres, la i, la j, la k, la l, la m i la n, a l'article 93 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

    i) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.

    j) La prestació de serveis turístics il·legals amb aparença de legalitat.

    »k) L'exercici il·legal de l'activitat d'allotjament turístic sense el coneixement o el consentiment del propietari de l'immoble.

    »l) El nombre d'allotjaments turístics comercialitzats il·legalment.

    »m) El nombre de persones afectades.

    »n) La posició de l'infractor en el mercat.»

15. S'afegeix una disposició addicional, la novena, a Llei 13/2002, amb el text següent:

    Disposició addicional novena . Allotjaments turístics

    Es poden crear per reglament modalitats d'allotjament turístic, i se'n poden regular les condicions i característiques.»

16. S'afegeix una disposició addicional, la desena, a la Llei 13/2002, amb el text següent:

    Disposició addicional desena. Règim especial del municipi de Barcelona

    D'acord amb el règim especial establert per la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona pot regular les activitats d'allotjament turístic en habitatges d'ús turístic i en llars compartides, mitjançant ordenances municipals, que poden establir requisits particulars i poden fixar limitacions temporals i períodes màxims de vigència de l'habilitació per a exercir aquestes activitats, d'acord amb la legislació vigent.»

    Capítol II. Cooperació al desenvolupament

S'afegeix un article, el 12 bis, a la Llei 26/2001, del 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, amb el text següent:

Article 12 bis. Fons de desenvolupament per a la cooperació

1. Un fons de desenvolupament per a la cooperació és un instrument de captació de fons que té com a finalitat que diferents administracions públiques catalanes, i altres entitats públiques i privades, s'uneixin per a fer propostes conjuntes de finançament, tant d'àmbit nacional com internacional per a la cooperació al desenvolupament o l'acció humanitària i d'emergència.

»2. L'Administració de la Generalitat i el seu sector públic poden constituir fons de desenvolupament en qualitat de titulars, o bé adherir-se a altres d'existents, sia amb els organismes a què fa referència l'article 16, sia amb altres administracions o amb ens públics o privats o xarxes d'aquests tipus d'organismes, tant d'àmbit nacional com internacional. Les contribucions econòmiques que es fan a aquests fons s'han de destinar a les finalitats i els objectius establerts per aquesta llei i pels plans directors i anuals de cooperació al desenvolupament.

»3. Si l'Administració de la Generalitat o el seu sector públic són titulars d'un fons de desenvolupament, el fons ha d'ésser creat per mitjà d'una resolució del titular del departament competent en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, amb les especificitats següents:

»a) El titular del fons ha de proposar a la resta d'aportadors els projectes concrets que s'han de desenvolupar de conformitat amb els objectius i les finalitats establerts.

»b) El titular del fons ha de seleccionar el gestor que ha de dur a terme els projectes concrets, d'acord amb la normativa aplicable, i sempre de conformitat amb els principis de publicitat i concurrència, sense que el gestor pugui integrar les quanties rebudes en el seu patrimoni. Les aportacions al fons es poden dipositar a l'Institut Català de Finances.

»c) El gestor ha de justificar la destinació de les aportacions rebudes als projectes concrets acordats pel titular per mitjà d'una certificació anual, abans del tancament de cada exercici pressupostari, conforme s'ha fet l'aportació esmentada al fons de desenvolupament per a la cooperació, i també el corresponent informe narratiu del conjunt d'actuacions impulsades per mitjà d'aquest instrument.

»4. Per a la tramitació de les aportacions de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic cal aportar:

»a) La memòria justificativa i econòmica.

»b) La certificació de disponibilitat del crèdit.

»c) El projecte que s'ha de desenvolupar.

»d) La resolució de transferència dels diners al fons per part del titular del departament o del titular de l'ens del sector públic donant.

»5. Tots els fons de desenvolupament per a la cooperació en què l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic participin o dels quals siguin titulars han d'ésser sotmesos al Consell de Cooperació al Desenvolupament, perquè els valori i, si escau, aprovi. Els possibles recursos privats d'aquests fons no han d'ésser compatibilitzats en cap cas com a ajut oficial al desenvolupament de la Generalitat.

»6. En tot el que no sigui regulat per aquest article, s'ha de tenir en compte el que disposa la normativa aplicable en l'àmbit de les subvencions del sector públic.»

Capítol III. Sector empresarial

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 166 de la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa, que resta redactat de la manera següent:

   2. L'òrgan de contractació de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa és el conseller delegat o consellera delegada, que pot delegar aquesta competència.

2. Es modifica la disposició final tercera de la Llei 11/2011, que resta redactada de la manera següent:

   Disposició final tercera. Adaptació dels estatuts de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa

   Es deroguen l'article 15.3 del Decret 223/2015, del 6 d'octubre, pel qual s'aproven els estatuts de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa, i, en general, les altres determinacions dels dits estatuts que s'oposin al que estableix l'article 166.2.»

   Capítol IV. Educació

1. Es modifica la lletra c de l'apartat 1 de l'article 184 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, que resta redactada de la manera següent:

   c) Ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S'entén que afavoreix la segregació escolar l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades per nom del centre; a les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i al procés d'admissió dels alumnes, entre altra informació.

2. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-novena, a la Llei 12/2009, amb el text següent:

   Disposició addicional vint-i-novena. Foment de la participació de les famílies en la gestió dels centres educatius públics per mitjà de la gestió dels menjadors escolars

   Amb la finalitat de promoure la participació de les famílies d'alumnes en la gestió dels centres educatius públics, les associacions de famílies poden gestionar els menjadors escolars respectius per mitjà de la subscripció de convenis de gestió amb la corresponent administració titular de la competència o la que l'exerceixi per delegació.»

3. S'afegeix una disposició addicional, la trentena, a la Llei 12/2009, amb el text següent:

   Disposició addicional trentena. Finançament de les escoles bressol municipals

   1. El finançament de les places de les escoles bressol municipals a càrrec del departament competent en matèria d'educació s'estableix en un mòdul fix per any distribuït de la manera següent:

   »a) 1.300 euros per plaça el curs 2019-2020.

   »b) 1.425 euros per plaça el curs 2020-2021.

   »c) 1.600 euros per plaça des del curs 2021-2022 fins al curs 2028-2029.

   »2. El finançament del cost de les places de les escoles bressol de tots els municipis de Catalunya des del curs 2012-2013 fins al curs 2018-2019 s'estableix en 425 euros per plaça, que suposa un total de 2.975 euros per plaça per al total dels set anys del període indicat.

   »3. L'import total a què fa referència l'apartat 2 s'ha de satisfer en un termini de deu anys, mitjançant la creació d'un fons específic, amb el calendari de pagament següent:

   »a) El curs 2019-2020, 200 euros per plaça.

   »b) El curs 2020-2021, 175 euros per plaça.

   »c) Els cursos 2021-2022, 2022-2023 i 2023-2024, 200 euros per plaça i curs.

   »d) Des del curs 2024-2025 fins al curs 2028-2029, 400 euros per plaça i curs.

   »4. El finançament a què fa referència l'apartat 3 es reconeix a tots els ajuntaments de Catalunya, amb independència que n'hagin reclamat administrativament o judicialment el pagament, sense dret a rebre quanties addicionals per aquest concepte corresponents al període indicat.

   »5. El nombre de places d'escola bressol per ajuntament és el que resulti de les dades que anualment hagin estat comunicades al departament competent en matèria d'educació.

   »6. Els municipis que en el moment de l'entrada en vigor de la present disposició addicional tinguin reconeguda per sentència judicial ferma una quantia superior als 425 euros per plaça que estableix l'apartat 2 tenen dret a percebre la diferència a càrrec del fons per a cobrir el finançament del curs 2012-2013 fins al 2018-2019, prorratejada en un termini de deu anys.»

4. S'afegeix una disposició addicional, la trenta-unena, a la Llei 12/2009, amb el text següent:

   Disposició addicional trenta-unena. Condicions laborals del personal adscrit al Departament d'Ensenyament

   1. El Govern ha d'establir, en el marc de la negociació de les condicions laborals del personal adscrit al Departament d'Ensenyament, els criteris per a la recuperació progressiva de les condicions laborals anteriors a l'any 2012 i, prioritàriament, les relatives a la jubilació parcial dels docents en pagament delegat, el restabliment de l'horari lectiu de primària i secundària, la recuperació de l'horari de permanència de secundària, la conversió dels terços en mitges jornades, la reducció de dues hores lectives a majors de 55 anys, l'increment del personal de suport educatiu per a atendre la diversitat, la incorporació de tècnics d'educació infantil (TEI) a totes les aules de P3 i el reconeixement dels estadis de promoció docent.

   »2. El Govern ha d'establir un calendari per a la internalització del perfil professional dels vetlladors com a auxiliars d'educació especial, per tal que durant el curs 2020-2021 aquests professionals passin a formar part de les plantilles dels centres.

   »3. El Govern ha d'establir un calendari per a l'estabilització de les condicions laborals del personal interí i de substitució per tal que abans de la fi del curs 2022-2023 tot aquest personal hagi passat a formar part de la plantilla del Departament d'Educació.

   »4. L'horari de permanència del professorat de secundària no pot ésser de més de vint-i-quatre hores setmanals.»

5. S'afegeix una disposició addicional, la trenta-dosena, a la Llei 12/2009, amb el text següent:

   Disposició addicional trenta-dosena. Pla pilot de selecció de substituts

   El Govern ha d'activar el desplegament del Pla pilot de selecció de substituts docents (PDI), un cop reformulada i acotada l'aplicació del pla, d'acord amb la interlocució amb els agents de la comunitat educativa.»

6. S'afegeix una lletra, la e, a l'apartat 1 de la disposició derogatòria de la Llei 12/2009, amb el text següent:

   e) La disposició addicional cinquena , “Pla pilot de selecció de substituts”, de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.

   Capítol V. Espectacles públics i activitats recreatives

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 2 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, que resta redactat de la manera següent:

   2. Els principis generals i les finalitats últimes que inspiren aquesta llei, i que n'han de regir el desenvolupament i l'aplicació, són la convivència entre els ciutadans, la seguretat, la no-discriminació, la preservació de la dignitat de les dones i dels homes, la llibertat i la indemnitat sexuals, la no transmissió d'estereotips sexistes i la qualitat dels establiments.

2. Es modifica la lletra d de l'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 11/2009, que resta redactada de la manera següent:

   d) Gaudir de llibertat i indemnitat sexuals i rebre un tracte respectuós i no discriminatori per part de totes les persones presents en el desenvolupament de l'espectacle o l'activitat.

3. Es modifica la lletra d de l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei 11/2009, que resta redactada de la manera següent:

   d) Donar un tracte respectuós i no discriminatori a totes les persones presents als establiments i activitats d'espectacles públics i activitats recreatives musicals, i no dur a terme, ni incitar que es duguin a terme, actes que atemptin contra la llibertat i la indemnitat sexuals.

4. Es modifica la lletra j de l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei 11/2009, que resta redactada de la manera següent:

   j) Abstenir-se de dur i exhibir públicament símbols, indumentària o objectes i d'adoptar conductes que incitin a la violència, puguin ésser constitutius d'algun dels delictes d'apologia establerts pel Codi penal, o siguin contraris als drets fonamentals i les llibertats públiques reconeguts per la Constitució, especialment si inciten a qualsevol tipus de discriminació o atempten contra la llibertat i la indemnitat sexuals.

5. S'afegeix una lletra, la s, a l'article 48 de la Llei 11/2009, amb el text següent:

   s) Dur a terme, o incitar que es duguin a terme, actes que atemptin contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si no constitueixen infracció penal.

   Capítol VI. Modificació del Codi tributari

1. Es modifica el text de la Llei 17/2017, de l'1 d'agost, del Codi tributari de Catalunya i d'aprovació dels llibres primer, segon i tercer, relatius a l'Administració tributària de la Generalitat, en el sentit que totes les referències que conté a «cossos tributaris d'adscripció exclusiva a l'Agència Tributària de Catalunya», «cossos tributaris d'adscripció a l'Agència Tributària de Catalunya», «cossos tributaris adscrits a l'Agència Tributària de Catalunya», «cossos específics adscrits a l'Agència Tributària de Catalunya», «cossos tributaris que té adscrits», «cossos tributaris de l'Agència Tributària de Catalunya» o «cossos tributaris de l'Agència», i les referències anàlogues de caràcter genèric als cossos tributaris, s'hi substitueixen per la denominació única «cossos tributaris de la Generalitat de Catalunya».

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 217-2 del Codi tributari de Catalunya, aprovat per la Llei 17/2017, de l'1 d'agost, que resta redactat de la manera següent:

   1. El Cos Superior d'Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya pertany al grup de classificació A, subgrup A1.

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 217-6 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. El Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya pertany al grup de classificació A, subgrup A2.

4. Es modifica l'article 218-1 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 218-1. Organització i funcionament dels cossos tributaris de l'Agència Tributària de Catalunya

   Correspon al director de l'Agència Tributària de Catalunya concretar els aspectes d'organització i de funcionament de les actuacions que duguin a terme en els àmbits d'actuació respectius els membres dels cossos tributaris de la Generalitat amb destinació a l'Agència.»

5. Es modifica l'apartat 1 de la disposició transitòria primera del llibre segon del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. Amb caràcter transitori, i fins al 31 de desembre de 2024, les funcions que té atribuïdes el Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya poden ésser exercides, amb plenitud d'efectes jurídics, per funcionaris del Cos Superior d'Administració de la Generalitat de Catalunya i per funcionaris de cossos i escales del subgrup A1 d'altres administracions públiques, per mitjà d'una habilitació emesa a aquest efecte pel director de l'Agència Tributària de Catalunya, d'acord amb procediments objectius que garanteixin els principis de mèrit, de capacitat i d'igualtat.

6. S'afegeix una lletra, la a bis, a l'article 311-4 del Codi tributari de Catalunya, amb el text següent:

   a bis) Les administracions tributàries locals de Catalunya, en la manera que estableix l'apartat 2 de l'article 312-3.

7. Es modifica la lletra c de l'apartat 1 de l'article 311-5 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   c) Gestionar el Registre d'assessors fiscals de Catalunya i vetllar pel compliment del codi de conducta i de bones pràctiques dels assessors fiscals i de les condicions d'accés al Registre.

8. S'afegeix una lletra, la p, a l'apartat 1 de l'article 311-5 del Codi tributari de Catalunya, amb el text següent:

   p) Promoure la sol·licitud de l'inici del procediment de revocació o d'altres procediments de revisió d'ofici dels actes administratius. La decisió sobre l'inici del procediment de revocació o d'altres procediments de revisió d'ofici dels actes administratius correspon a l'òrgan competent de l'Administració tributària en els termes establerts per la normativa vigent aplicable.

9. Es modifica l'apartat 4 de l'article 312-2 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   4. El president del Consell Fiscal de Catalunya té dedicació exclusiva i la condició d'alt càrrec de la Generalitat, assimilat al de director general.

10. S'afegeix una lletra, la a bis, a l'apartat 2 de l'article 312-4 del Codi tributari de Catalunya, amb el text següent:

    a bis) Com a vocals en representació de les administracions tributàries locals de Catalunya, les que proposin les entitats locals catalanes amb representació al Consell, d'acord amb el que sigui establert per reglament.

11. Es modifica l'apartat 3 de l'article 312-6 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    3. Els vocals a què fan referència les lletres b, c i f de l'apartat 2 de l'article 312-3 no reben cap retribució ni compensació econòmica per l'exercici de llurs funcions.

12. Es modifica la lletra f de l'apartat 1 de l'article 312-7 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    f) La condició d'alt càrrec al servei de la Generalitat, de l'Estat o de l'Administració local o personal de nomenament eventual, amb l'excepció dels representants d'òrgans i d'entitats publiques que integren l'Administració tributària de la Generalitat.

13. Es modifica l'apartat 2 de l'article 312-7 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. És aplicable al president del Consell Fiscal de Catalunya, a més del que disposa l'apartat 1, el règim establert per la normativa vigent en matèria d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

14. S'afegeix una lletra, la i bis, a l'article 313-1 de la Llei 17/2017, del Codi tributari de Catalunya, amb el text següent:

    i bis) Conèixer i, si s'escau, aprovar la proposta de sol·licitud de l'inici del procediment de revocació o d'altres procediments de revisió d'ofici dels actes administratius sotmesa a la consideració del Ple per part de la Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent.

15. Es modifica l'apartat 3 de l'article 313-5 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    3. La Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent té la funció d'atendre, i resoldre, si s'escau, les queixes i els suggeriments que presenten els contribuents sobre el conjunt de l'activitat tributària de l'Administració tributària de la Generalitat. També té la funció de proposar millores de les normes tributàries o de les pràctiques administratives de la hisenda catalana destinades a la defensa dels drets dels contribuents.

16. Es modifica l'article 314-4 del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 314-4. Règim comptable i fiscalització

    1. El règim comptable aplicable al Consell Fiscal és el que es disposi per a aquest tipus d'entitat en el marc de la regulació de les finances de la Generalitat.

    »2. El Consell Fiscal de Catalunya resta sotmès a control financer per mitjà d'auditories, d'acord amb el que disposa la normativa aplicable a les entitats que integren el sector públic de la Generalitat.»

17. Es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional primera del llibre tercer del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. La inscripció al Registre d'assessors fiscals de Catalunya és voluntària i requereix presentar una sol·licitud en què s'acrediti que es reuneixen les condicions mínimes necessàries per a prestar els serveis professionals en matèria tributària que es determinin reglamentàriament i que s'accepta, en tots els casos, de seguir el codi de conducta i de bones pràctiques dels assessors fiscals.

18. Es modifica l'apartat 6 de la disposició addicional primera del llibre tercer del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    6. El Consell Fiscal de Catalunya també té la finalitat de vetllar pel compliment de les condicions d'inscripció i del codi de conducta i de bones pràctiques dels assessors fiscals i determinar les mesures aplicables en cas d'incompliment de les normes d'aquest codi.

19. Es modifica l'apartat 10 de la disposició addicional primera del llibre tercer del Codi tributari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    10. L'incompliment manifest i reiterat de les obligacions establertes pel codi de conducta i de bones pràctiques dels assessors fiscals en la relació de servei amb el client i en la interlocució amb els diferents organismes integrants de l'Administració tributària de la Generalitat pot donar lloc a la suspensió temporal de la inscripció de l'assessor fiscal en el Registre d'assessors fiscals o, si l'incompliment és greu, a la cancel·lació de la inscripció, sens perjudici de la comunicació dels fets a les autoritats o organismes competents.

20. Es modifica la lletra f de la disposició addicional segona del llibre tercer del Codi tributari de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    f) El reglament d'organització i funcionament del Registre d'assessors fiscals de Catalunya, els criteris d'admissió i exclusió dels sol·licitants i el codi de conducta i de bones pràctiques dels assessors fiscals.

21. S'afegeix una disposició transitòria al llibre tercer del Codi tributari de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició transitòria

    Sens perjudici del que estableix l'apartat 2 de l'article 312-5, al cap de tres anys de la constitució inicial del Ple del Consell Fiscal de Catalunya, la meitat dels vocals a què fan referència les lletres d, e i g de l'apartat 2 de l'article 312-3 cessen en aquesta condició i han d'ésser substituïts respectivament per altres vocals de la mateixa procedència electiva.»

    Capítol VII. Serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat

Es modifica l'apartat 2 de l'article 9 de la Llei 7/1996, del 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

2. L'advocat de la Generalitat pot assumir la representació i la defensa dels membres del Govern, dels alts càrrecs i dels funcionaris i empleats públics de l'Administració de la Generalitat i dels seus organismes, sigui quina sigui llur posició processal, quan els procediments se segueixin per actes o omissions relacionats amb l'exercici del càrrec, llevat que els interessos del representat i els de la Generalitat siguin oposats o contradictoris.

Capítol VIII. Esport

Es modifica l'apartat 1 de l'article 18 del text únic de la Llei de l'esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, del 31 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

1. Només es pot reconèixer, dins l'àmbit territorial de Catalunya, una federació esportiva per a cada esport, modalitat esportiva o conjunt de modalitats esportives que deriven d'un concepte o un objecte principal o hi estan connectats. Se n'exceptuen les federacions poliesportives dedicades al foment, l'organització i la pràctica de les distintes modalitats en les quals s'integren únicament esportistes amb discapacitats físiques, orgàniques, intel·lectuals o del desenvolupament, sensorials o mixtes, amb problemes de salut mental, i també les federacions esportives d'Aran.

Capítol IX. Cultura

1. Es modifiquen l'epígraf i l'apartat 1 de l'article 57 de la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que resten redactats de la manera següent:

   Article 57. L'1,5% cultural

   1. L'Administració de la Generalitat ha de reservar en els pressupostos de les obres públiques que financi totalment o parcialment una partida mínima de l'1,5% de la seva aportació, amb la finalitat d'invertir-la en la conservació, la restauració, l'excavació i l'adquisició dels béns protegits per aquesta llei i en la creació artística contemporània.»

2. Es modifica l'apartat 5 de l'article 57 de la Llei 9/1993, que resta redactat de la manera següent:

   5. Els costos de les intervencions arqueològiques a què fan referència els articles 48.2 i 49.3 tenen la consideració d'aportació a l'1,5% cultural.

3. Es modifica l'apartat 8 de l'article 57 de la Llei 9/1993, que resta redactat de la manera següent:

   8. Les inversions culturals que l'Estat faci a Catalunya en aplicació de l'1,5% cultural determinat per la Llei del patrimoni històric espanyol s'han de fer amb l'informe previ del Departament de Cultura sobre els sectors i àmbits culturals que es considerin prioritaris en cada moment.

   Títol XIII. Mesures administratives de caràcter general

S'afegeix un article, el 66 bis, a la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

Article 66 bis. Participació dels ciutadans en l'elaboració de disposicions reglamentàries

1. Prèviament a l'elaboració del text d'una disposició reglamentària, s'ha de fer una consulta pública a la ciutadania per mitjà del Portal de la Transparència de la Generalitat. La consulta s'ha de dur a terme amb relació a l'avaluació preliminar de la iniciativa, la qual ha de tenir el contingut mínim següent:

»a) Els problemes que es pretenen solucionar.

»b) Els objectius que es volen assolir.

»c) Les possibles solucions alternatives normatives i no normatives.

»d) Els impactes econòmics, socials i ambientals més rellevants de les opcions considerades.

»2. La consulta s'ha de difondre entre els subjectes i les entitats potencialment afectats i s'ha de fer d'acord amb estàndards mínims de qualitat, de manera que per a assegurar-hi una participació efectiva, cal establir un termini suficient de, com a mínim, un mes.

»3. Es pot prescindir del tràmit de consulta prèvia si, amb relació a la iniciativa que es considera d'aprovar, es justifica que concorre algun dels supòsits següents:

»a) El contingut és pressupostari o organitzatiu.

»b) Es limita a refondre o consolidar textos.

»c) Consisteix essencialment en el compliment d'un mandat legal delimitat pel que fa al contingut, o bé en la transposició de normativa de la Unió Europea de caràcter tècnic, i no imposa als destinataris noves obligacions respecte a la norma d'origen.

»d) De l'avaluació preliminar es desprèn que no es generen impactes rellevants des de la perspectiva econòmica, social o ambiental.

»e) Per raons greus d'interès públic degudament acreditades.

»4. Es poden emprar altres eines i canals de participació que garanteixin una participació de qualitat, complementàriament a la consulta per mitjà del Portal de la Transparència de la Generalitat.

»5. L'Administració de la Generalitat ha de publicar en el Portal de la Transparència de la Generalitat una valoració general de les contribucions efectuades en el tràmit de consulta pública.»

1. Es modifica l'article 59 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que resta redactat de la manera següent:

   Article 59. Sistemes de gestió de la qualitat dels serveis públics

   1. L'Administració pública ha de garantir que els serveis de la seva competència es presten en unes condicions mínimes i raonables de qualitat, i ha d'incloure cartes de servei en el marc regulador dels serveis públics finalistes que gestiona directament.

   »2. En el cas dels serveis que es presten mitjançant xarxes, es poden aprovar cartes base dels serveis que fixin els estàndards mínims de qualitat de servei comuns a tots els centres que la integren. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per xarxa el conjunt de dues o més unitats que presten un mateix servei en règim de descentralització funcional o desconcentració.

   »3. L'existència de cartes base no exclou que es puguin aprovar cartes pròpies d'un centre o d'alguns centres de la xarxa amb la finalitat de declarar estàndards de qualitat més exigents que els establerts en la carta base.

   »4. Les cartes de servei han tenir, com a mínim, el contingut següent:

   »a) L'organització del servei.

   »b) La identificació dels responsables de la gestió.

   »c) La relació de serveis que es presten.

   »d) Els estàndards mínims de qualitat del servei desglossats, si escau, per categories de prestacions, i els indicadors per a avaluar-ne l'aplicació.

   »e) Les condicions d'accés al serveis.

   »f) Les mesures de reparació o correcció en cas d'incompliment dels estàndards mínims establerts a les cartes.

   »g) Els drets i deures dels usuaris.

   »h) El règim econòmic aplicable, amb indicació de les taxes i els preus públics que siguin aplicables, si escau.

   »i) La manera que tenen els usuaris dels serveis de presentar queixes i suggeriments.

   »j) Les vies que poden utilitzar els usuaris per a obtenir informació i orientació amb relació al servei públic.

   »5. Els estàndards mínims de qualitat declarats en les cartes de servei són exigibles per a l'Administració quan el servei es presta en les condicions normals per a les quals es van establir i sense pertorbacions alienes que n'alterin el funcionament. Si concorren raons excepcionals sobrevingudes que n'afecten el funcionament de manera extraordinària, es poden suspendre temporalment un o alguns dels estàndards mínims de qualitat declarats en la carta i els drets directament derivats d'aquesta. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, la suspensió es fa efectiva per resolució motivada del titular del departament o departaments que van aprovar la carta. La resolució de suspensió ha de determinar la causa que la motiva, i l'abast i les conseqüències de la suspensió. La durada de la suspensió no es pot estendre, en cap cas, més enllà de la causa excepcional que la motiva i, si escau, del termini estrictament necessari per a remoure els obstacles o les afectacions ocasionats.

   »6. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic institucional, les cartes de serveis s'aproven per resolució dels titulars dels departaments competents dels serveis objecte de les cartes, amb l'informe previ favorable de la unitat departamental competent en matèria de qualitat. Els consells comarcals, els municipis de gran població i els consells de vegueria han d'aprovar les cartes dels serveis de competència municipal que gestionin, d'acord amb el que determina la legislació de règim local. Les cartes de servei i llurs actualitzacions entren en vigor a partir de la publicació en els diaris oficials corresponents.

   »7. En l'àmbit dels serveis públics prestats per gestió indirecta, l'assegurament de la qualitat del servei es fa efectiu a través dels mecanismes concrets de control de l'execució que estableix la legislació aplicable en relació amb els mitjans de control i garantia de la qualitat.»

2. S'afegeix una disposició addicional, la desena, a la Llei 19/2014, amb el text següent:

   Desena. Règims jurídics singulars sobre sistemes de gestió de la qualitat dels serveis públics

   1. Les cartes de servei a què fa referència l'article 59.1, amb relació als serveis que gestionen directament les administracions públiques de Catalunya, es poden substituir per altres sistemes de gestió de la qualitat respecte dels serveis de salut assistencial, serveis socials, penitenciaris i d'educació reglada. Aquesta previsió també és aplicable als serveis la normativa sectorial específica dels quals hagi establert sistemes propis de gestió de la qualitat diferents a les cartes de servei.

   »2. Els sistemes alternatius de gestió de la qualitat a què fa referència l'apartat 1 s'han de publicar a l'espai web de l'administració titular del servei o de l'entitat que el presta, juntament amb els indicadors de qualitat del servei i els informes d'avaluació corresponents.

   »3. En tot el que no estableix la normativa sectorial específica, s'apliquen als sistemes de gestió de qualitat alternatius, supletòriament, les disposicions contingudes en els capítols I i II del títol V.»

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 569-13 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, aprovat per la Llei 5/2006, del 10 de maig, que resta redactat de la manera següent:

   3. La penyora de crèdits s'ha de constituir en un document públic i s'ha de notificar al deutor o deutora del crèdit empenyorat. El deutor o deutora s'allibera de l'obligació si paga al creditor o creditora abans de tenir coneixement de la penyora.

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 569-15 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   «1. Un bé empenyorat es pot tornar a empenyorar, llevat que hi hagi pacte en contra. La persona que empenyora té la càrrega de manifestar, en el moment de la constitució de la nova penyora, l'existència i les condicions de les penyores anteriors.

3. S'afegeix un apartat, l'1 bis, a l'article 569-15 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, amb el text següent:

   1 bis. En cas d'execució, la prioritat entre les diverses penyores ve determinada per la data de llur constitució, llevat de pacte en contra.

4. Es modifiquen les lletres a i b de l'apartat 4 de l'article 569-20 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, que resten redactades de la manera següent:

   a) La subhasta, llevat de pacte en contra, s'ha de fer en qualsevol notaria del municipi on els deutors tenen el domicili, si és a Catalunya, a elecció dels creditors. Si no hi ha cap notaria al dit municipi, s'ha de fer en qualsevol de les que hi hagi al districte notarial.

   b) A la subhasta han d'ésser citats els deutors, els pignorants si són unes altres persones, els creditors pignoratius si hi ha mes d'una penyora, i els altres titulars de drets reals sobre el bé. La notificació es fa d'acord amb el que estableix la legislació notarial. La subhasta s'ha d'anunciar, amb un mínim de cinc i un màxim de quinze dies hàbils d'antelació respecte a la data d'aquesta, en un dels diaris de més circulació al municipi on hagi de tenir lloc i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.»

   Part final

   Disposicions addicionals

   Disposició addicional primera. Actualització de disposicions en matèria de caça

1. Els imports de les multes regulades per la Llei de l'Estat 1/1970, del 4 d'abril, de caça, fixats pel Decret de l'Estat 506/1971, del 25 de març, s'actualitzen en l'àmbit territorial de Catalunya en els termes següents, amb el benentès que, si el benefici obtingut de resultes de la comissió de la infracció és superior a l'import que correspongui com a màxim, l'import de la multa s'ha d'incrementar fins a la quantia del benefici obtingut per l'infractor:

   1. Infraccions molt greus, de 3.001 a 120.000 euros.

   2. Infraccions greus, de 1.001 a 3.000 euros.

   3. Infraccions menys greus, de 301 a 1.000 euros.

   4. Infraccions lleus, de 60 a 300 euros.

2. Es faculta el titular del departament competent en matèria de caça perquè actualitzi per ordre la relació de les espècies que poden ésser objecte de caça a Catalunya.

3. Es faculta el titular del departament competent en matèria de caça perquè actualitzi per ordre el barem de valoració d'exemplars d'espècies cinegètiques.

   Disposició addicional segona. Extinció del consorci Centre de Recerca en Economia i Salut

1. Se suprimeix el consorci Centre de Recerca en Economia i Salut, creat per l'Acord GOV/260/2010, del 14 de desembre, i se n'extingeix la personalitat jurídica.

2. Les entitats integrants del consorci Centre de Recerca en Economia i Salut assumeixen, en l'àmbit de les competències respectives, les finalitats i activitats que tenia assignades el consorci.

   Disposició addicional tercera. Règim d'autonomia de gestió d'entitats que actuen en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l'àmbit de la mobilitat

   El departament competent en matèria de finances ha d'elaborar dins l'any 2020, havent consultat el departament competent en matèria d'organització del sector públic, un informe de valoració del règim d'autonomia de gestió aplicable a les entitats del sector públic que actuen en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i a determinades entitats del sector públic que actuen en l'àmbit de la mobilitat.

   Disposició addicional quarta. Oferta formativa del Centre de Formació Professional d'Automoció

   El Govern ha de desplegar i posar en marxa l'oferta formativa del Centre de Formació Professional d'Automoció per al curs 2020-2021, i ha d'assegurar que els departaments competents actuïn en coordinació amb els agents socials i econòmics per a garantir una transició adequada entre la formació del Centre de Formació Professional d'Automoció i el món laboral.

   Disposicions transitòries

   Disposició transitòria primera. Règim transitori de les formes de gestió no contractuals en matèria de prestació de serveis socials i sanitaris

1. Fins a l'entrada en vigor de la nova llei reguladora de les formes de gestió no contractuals en matèria de serveis socials, es mantenen les normatives vigents sobre concertacions i convenis en aquest àmbit.

2. Fins a l'entrada en vigor de la llei reguladora de les formes de gestió no contractuals en matèria de salut, es mantenen els actuals convenis, contractes i concerts per a la provisió de serveis sanitaris d'internament, d'atenció primària, d'atenció sociosanitària, d'atenció a la salut mental i d'atenció a les drogodependències.

   Disposició transitòria segona. Règim retributiu transitori del personal dels cossos al servei de l'Administració de justícia a Catalunya

1. El personal dels cossos al servei de l'Administració de justícia a Catalunya que presta serveis en partits judicials en què encara no s'han aprovat les relacions de llocs de treball percep, fins que no s'aprovin aquestes relacions, les retribucions bàsiques i complementàries establertes per la Llei orgànica del poder judicial i altres normes aplicables, i també les que estableixin les lleis de pressupostos generals de l'Estat aplicables al personal al servei de l'Administració de justícia.

2. Les retribucions bàsiques són iguals a les que estableix la llei per a les carreres judicial i fiscal, i les retribucions complementàries són les següents:

   1. El complement general de lloc.

   2. El complement específic.

   3. El complement de carrera professional.

   4. El complement de productivitat.

   5. Les gratificacions per serveis extraordinaris.

3. El complement general del lloc es percep en la quantia que fixi anualment la llei de pressupostos generals de l'Estat.

4. El complement específic es percep en la quantia que es fixi per acord de govern, a proposta del departament competent en matèria de justícia, que en tot cas no pot ésser inferior a la que estableixi la llei de pressupostos generals de l'Estat. Aquest complement específic absorbeix els imports dels complements indicats tot seguit, i es percep en tot cas sens perjudici dels conceptes retributius que consten en els apartats 10, 11, 12, 13 i 19 de la present disposició transitòria:

   1. Els imports del complement específic transitori i del complement de millora addicional.

   2. L'import del complement de feina penosa dels llocs de treball del Servei Comú de Notificacions i Embargaments que en la data d'entrada en vigor d'aquesta disposició tinguin assignat aquest complement.

   3. L'import del complement dels llocs de treball del Servei de Suport del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que en la data d'entrada en vigor d'aquesta disposició tinguin assignat aquest complement.

   4. El complement de jerarquia, el complement per l'exercici d'altra funció i el complement retributiu per compliment de programes dels llocs de treball de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya que en la data d'entrada en vigor d'aquesta disposició tinguin assignats aquests complements.

5. El complement de carrera professional es percep en els termes, amb els requisits i per les quanties fixades per reial decret.

6. El complement de productivitat inclou els imports dels complements retributius del personal dels cossos al servei de l'Administració de justícia fixats per mitjà de programes concrets d'actuació aprovats per acord del Govern vigents en la data d'entrada en vigor d'aquesta disposició, fins que no es revisin, i també altres que es puguin aprovar.

7. El personal dels cossos al servei de l'Administració de justícia que presta serveis de caràcter extraordinari fora de la jornada normal de treball té dret a percebre, en concepte de gratificacions per serveis extraordinaris, l'import de les quanties que es fixin per acord del Govern.

8. El personal dels cossos al servei de l'Administració de justícia que presta serveis en els òrgans judicials o serveis en què el Consell General del Poder Judicial hagi considerat necessària l'atenció permanent i continuada té dret a percebre, en concepte de guàrdia, la remuneració establerta per l'ordre ministerial que reguli les retribucions complementàries per serveis de guàrdia del personal al servei de l'Administració de justícia. Així mateix, aquest personal percep, si s'escau, les indemnitzacions corresponents per raó del servei.

9. Fins que no s'aprovin les relacions de llocs de treball, es mantenen les prolongacions de jornada que estableix l'article 12 del Reial decret 1909/2000, del 24 de novembre, pel qual es fixa el complement de destinació dels funcionaris dels cossos de metges forenses, tècnics facultatius de l'Institut de Toxicologia, oficials, auxiliars i agents de l'Administració de justícia, tècnics especialistes, auxiliars de laboratori de l'Institut de Toxicologia i agents de laboratori a extingir de l'Institut de Toxicologia.

10. Als partits judicials en què encara no hagi estat implantada la nova oficina judicial, i fins que no s'aprovin les relacions de llocs de treball, moment en què passaran a integrar-se en el complement específic, s'han d'abonar al personal del Cos de Gestió Processal i Administrativa destinat als registres civils dels partits judicials en què hi ha més d'un jutjat de primera instància que hagi estat habilitat per a complir per delegació les funcions establertes per l'article 44.3 del Reglament de la Llei del Registre Civil, les retribucions establertes en la Circular 1/2014, del 15 de setembre, de la Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia.

11. Fins que no s'aprovin les relacions de llocs de treball, el personal dels cossos al servei de l'Administració de justícia acredita, per la feina penosa en major grau que comporta el compliment de funcions per sortides als centres penitenciaris, dins de l'horari de treball, 2,45 punts en el cas del personal del Cos de Gestió Processal i Administrativa, 2,15 punts en el cas del personal del Cos de Tramitació Processal i Administrativa, i 1, 85 punts en el cas del personal del Cos d'Auxili Judicial. Aquestes percepcions només s'acreditaran a un funcionari de cadascun dels cossos de gestió processal i administrativa, tramitació processal i administrativa i auxili judicial, per òrgan judicial, i de manera rotativa mensual i voluntària, mitjançant la certificació de les sortides realitzades expedida pel lletrat de l'Administració de justícia.

12. Fins que no s'aprovin les relacions de llocs de treball, moment en què passaran a integrar-se en el complement específic, el personal dels cossos al servei de l'Administració de justícia destinat al Servei Comú de Notificacions i Embargaments acredita, per diligències realitzades fora de l'horari de treball establert en jornada continuada, en no haver-se pogut dur a terme per absència de la persona implicada, 6,5 punts en el cas del personal del Cos de Gestió Processal i Administrativa, i 5,5 punts en el cas del personal del Cos d'Auxili Judicial. Aquestes percepcions s'acreditaran com a màxim al 15% de la plantilla d'aquests cossos de cadascun dels serveis comuns, de manera rotativa mensual i voluntària, mitjançant la certificació d'haver dut a terme les diligències esmentades expedida pel lletrat de l'Administració de justícia.

13. Fins que no s'aprovin les relacions de llocs de treball, el personal adscrit a les oficines del jurat de les audiències provincials té dret a percebre 223,40 euros per causa celebrada amb el tribunal del jurat, d'acord amb la certificació expedida pel lletrat de l'Administració de justícia del Servei Comú i Assumptes Governatius de cadascuna de les audiències provincials. Aquesta percepció s'actualitzarà d'acord amb el que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a cada exercici pressupostari.

14. El personal dels cossos de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i d'auxili judicial adscrit als serveis comuns processals generals als partits judicials de l'Hospitalet de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Igualada, que en la data d'entrada en vigor d'aquesta disposició transitòria percep 5, 2 i 5 punts, respectivament, els continuarà percebent fins a la implantació de la nova oficina judicial, en els termes determinats per les corresponents normes de creació dels serveis comuns.

15. El personal adscrit a l'equip de millora a què fa referència el darrer paràgraf de l'apartat 7 de la Resolució JUS/761/2008, del 12 de març, d'implantació d'un servei comú processal general i d'un àmbit pilot de treball d'execució al partit judicial de Vilanova i la Geltrú, que manté la vigència d'acord amb la Resolució JUS/3094/2015, del 30 de desembre, que en la data d'entrada en vigor d'aquesta disposició transitòria percep 3 punts, els continuarà percebent mentre compleixi aquestes funcions.

16. El personal dels cossos de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i d'auxili judicial adscrit al Programa d'implementació i seguiment de l'oficina judicial i fiscal continuarà percebent les retribucions específiques que estableix l'esmentat programa.

17. El personal dels cossos de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i d'auxili judicial que presta serveis al partit judicial de Valls percep les retribucions que estableix aquesta disposició transitòria fins que no entrin en funcionament les diferents unitats de l'oficina judicial de Valls, amb l'estructura i les funcions que estableix l'Ordre JUS/23/2018, del 27 de febrer, de creació dels serveis comuns processals al partit judicial de Valls.

18. Es deixa sense efecte, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta disposició transitòria, l'apartat 6.1.1 de l'Acord de la Mesa general de negociació del personal al servei de l'Administració de justícia a Catalunya, de ratificació del Preacord del 8 de juny de 2006, sobre condicions de treball del personal al servei de l'Administració de justícia a Catalunya, publicat per la Resolució TRI/4116/2006, del 13 de novembre.

19. Fins que no s'aprovin les relacions de llocs de treball, moment en què passaran a integrar-se en el complement específic, el personal destinat als jutjats de violència sobre la dona percep, en concepte de feina penosa, les quantitats actualment establertes en els complements que retribueixen aquesta matèria. Aquesta percepció s'actualitzarà conformement al que estableixi la llei de pressupostos generals de l'Estat per a cada exercici pressupostari.

20. S'habilita el departament competent en matèria de justícia perquè emeti les instruccions necessàries per a fer efectiu en el seu àmbit competencial el que estableix la present disposició transitòria i per a garantir el control del compliment de les mesures que conté.

    Disposicions derogatòries

    Disposició derogatòria primera. Derogació normativa

    Ultra les derogacions normatives contingudes en les diverses parts de l'articulat de la llei present, integrades per raó de l'àmbit material específic en les respectives modificacions legislatives, resten derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a aquesta llei o que la contradiguin i, concretament, les disposicions següents:

    1. Es deroguen la secció tercera del capítol II del títol II i l'article 40 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, relatiu a la comptabilitat dels organismes autònoms comercials, industrials i financers i de les entitats públiques.

    2. Es deroga l'apartat 2 de l'article 3 del Reglament sobre el règim de pagament dels tributs sobre el joc, aprovat pel Decret 2/2014, del 7 de gener.

    3. Es deroga el Decret 168/1994, del 30 de maig, de regulació de les agències de viatge.

    Disposició derogatòria segona. Habilitació per a la derogació normativa

    S'habilita el Govern, amb l'objectiu de garantir la seguretat jurídica i el coneixement cert de l'ordenament jurídic, a derogar expressament, a proposta del Departament de la Presidència, les disposicions normatives de caràcter reglamentari el contingut de les quals hagi perdut la vigència o que hagin esdevingut obsoletes.

    Disposicions finals

    Disposició final primera . Desplegament reglamentari de la Llei de la llengua de signes catalana

    El Govern ha de desplegar en el termini més breu possible la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana.

    Disposició final segona . Revisió del marc legal regulador de les formes de gestió no contractuals en matèria de prestació de serveis socials i sanitaris

1. El Govern ha d'aprovar, en el termini de dos anys, un projecte de llei per a revisar el marc regulador de la gestió concertada de naturalesa no contractual per a la prestació de serveis de caràcter social.

2. El Govern ha d'aprovar, en el termini de dos anys, un projecte de llei per a establir el marc regulador de la gestió concertada de naturalesa no contractual per a la prestació de serveis sanitaris.

   Disposició final tercera. Entrada en vigor

   Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de les dates específiques d'entrada en vigor que fixen determinats preceptes de l'articulat de la llei amb relació a algunes de les modificacions legislatives que conté.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 29 d'abril de 2020

   Joaquim Torra i Pla

   President de la Generalitat de Catalunya

   Pere Aragonès i Garcia

   Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda