LLEI 4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007.

Texto Original (DOGC)

Citas 43

Citado por

Análisis 2

Sección	Disposicions Generals
Emisor	Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca
Rango de Ley	Llei

LLEI

4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007.

El President

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Les noves exigències d'una societat cada cop més avançada motiven i impulsen un canvi d'orientació per tal que el pressupost esdevingui una veritable eina d'assignació, gestió i control dels recursos públics.

En aquest sentit, els pressupostos de la Generalitat per al 2007 volen consolidar, com a principis orientadors del procés pressupostari, la transparència, l'eficàcia i l'eficiència. Això comporta que, continuant la línia iniciada el 2006, es prioritzi l'assignació de recursos per programes, per a donar rellevància a les finalitats de la despesa per sobre d'altres criteris d'assignació de recursos.

Cal assenyalar que l'elaboració dels pressupostos per a l'any 2007 ha estat condicionada per la situació de pròrroga pressupostària produïda durant els primers mesos del 2007, com a conseqüència de la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions, que van tenir lloc el dia 1 de novembre de 2006.

També és rellevant tenir present que els pressupostos per al 2007 són els primers que s'elaboren en vigència del nou Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, i que l'Estatut dedica el capítol II del títol VI al pressupost de la Generalitat.

Pel que fa a l'entorn econòmic en què s'emmarca l'elaboració dels pressupostos per al 2007, les dades disponibles sobre l'evolució de l'economia catalana confirmen que el ritme de creixement del producte interior brut a Catalunya es manté elevat, i que és superior al de la mitjana de la zona euro.

Quant al mercat de treball, també es preveu que es mantingui la tendència expansiva del 2006. Així, durant el 2007 la creació d'ocupació continuarà i la taxa d'atur es mantindrà per sota de la mitjana de la zona euro, fins a assolir mínims històrics.

A més, la moderació dels preus del petroli afavoreix el descens de la inflació, i la demanda exterior també millora, gràcies a la reactivació de les exportacions i la desacceleració de les importacions.

Amb relació al context financer, els pressupostos per al 2007 s'emmarquen en les disposicions de la normativa vigent en matèria d'estabilitat pressupostària i dels compromisos financers del Pla de sanejament 2005-2008, que té com a objectiu reduir el dèficit de les finances de la Generalitat i aconseguir progressivament un equilibri pressupostari.

Els pressupostos per al 2007 aprofiten aquest context econòmic favorable per a aprofundir en el desenvolupament d'uns serveis públics de qualitat i en la millora de les condicions que fomentin el dinamisme de l'economia de Catalunya, en el marc d'una política pressupostària que s'orienta cap a la transparència dels comptes públics i cap a l'eficàcia i l'eficiència en l'assignació de recursos. Tot això, amb una observança especial al sanejament de les finances públiques.

Una de les eines fonamentals en la pressupostació orientada a resultats és la planificació estratègica, ja que en el moment en què el pressupost deixa d'ésser només un mecanisme anual d'assignació incrementalista de recursos, cal una eina que proporcioni criteris i prioritats per a assignar els recursos en un horitzó a mitjà termini. Amb els pressupostos per al 2007 s'aprofundeix en aquesta connexió entre pressupost i planificació estratègica, i s'assignen els recursos a les principals àrees d'actuació dins els tres eixos del Pla de Govern 2007-2010. El primer d'aquests eixos gira entorn de les polítiques socials per a la millora del benestar; el segon se centra en les administracions i llur govern, i el tercer posa èmfasi en l'impuls d'una economia plena i dinàmica en un territori sostenible.

En aquest sentit, seguint la mateixa línia que els darrers anys, la millora del benestar de les persones i l'assoliment d'uns serveis públics de qualitat, sinònim d'una societat avançada i cohesionada, constitueixen els objectius preferents d'aquests pressupostos. Per això, les polítiques socials són la primera gran prioritat dels pressupostos per al 2007 i s'hi destina més de la meitat del total de despeses.

Una administració eficaç i propera a la ciutadania requereix una col·laboració adequada entre les diverses administracions i, en especial, les de l'àmbit local. Per aquest motiu, en els pressupostos per al 2007 s'enforteix la col·laboració entre la Generalitat i els governs locals i, així, es consoliden espais de coparticipació i codecisió, i es dóna continuïtat a la política d'increment de recursos per als ajuntaments.

D'acord amb el camí que s'ha seguit els darrers anys, una de les grans prioritats dels pressupostos per al 2007 és la millora de les bases que fonamenten la competitivitat de l'economia catalana i que contribueixen a incrementar-ne la capacitat de creixement. En aquest sentit, i en el marc de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005 i ratificat el 16 de febrer de 2007, en aquests pressupostos es prioritzen les polítiques amb més incidència sobre la productivitat de l'economia. Algunes d'aquestes polítiques són la internacionalització, la despesa en recerca, desenvolupament i innovació, la inversió en capital humà i la inversió en infraestructures, i també les mesures que contribueixen a millorar el marc de relacions laborals i la cohesió social. Tot això, garantint que aquest impuls de l'activitat econòmica es fa amb criteris de sostenibilitat ambiental i assegurant un desenvolupament territorial equilibrat i cohesionat.

Dins el marc legal vigent, i en aplicació de les disposicions i els mandats que s'hi estableixen, la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 conté les previsions d'ingressos i l'aprovació de les despeses que s'han d'efectuar dins l'exercici pressupostari del 2007. Formalment, el text articulat consta de set títols, quaranta-cinc disposicions addicionals i sis disposicions finals. Els set títols estan dedicats, respectivament, a l'aprovació i l'àmbit d'aplicació dels pressupostos i al règim de les modificacions pressupostàries; a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública; a les despeses de personal; a les operacions financeres i les línies d'actuació del crèdit públic; a les normes tributàries; a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat, i a les normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes. Amb les disposicions addicionals es completa el marc jurídic pressupostari, i les disposicions finals contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions i a l'entrada en vigor de la Llei, a més d'una habilitació per a efectuar les adaptacions tècniques que siguin necessàries com a conseqüència de reorganitzacions administratives.

El títol I està dedicat a l'aprovació i l'àmbit d'aplicació dels pressupostos, a les vinculacions dels crèdits de despeses, al règim de les modificacions pressupostàries i a l'assignació als diferents òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.

Del títol II, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, se n'ha de destacar especialment l'articulació dels mecanismes necessaris per a evitar l'adopció d'acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de l'augment de la despesa.

El títol III, sobre despeses de personal, estableix l'àmbit d'aplicació de les normes en aquesta matèria i regula l'increment de les retribucions del personal, la configuració de les pagues extraordinàries i el règim retributiu de les diverses classes de personal. Aquest títol també limita l'augment de les despeses de personal i consolida les aportacions a plans de pensions d'ocupació per al personal de la Generalitat.

El títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic, estableix les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d'entitats i organismes, i també les diverses actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat.

Les normes tributàries, establertes en el títol V, fan referència al gravamen de protecció civil de Catalunya, al cànon de l'aigua i a l'actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

El títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat, regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d'acord amb uns criteris basats en les especificitats de l'organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals, que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.

El darrer títol, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament; del Síndic de Greuges; del Consell Consultiu; de la Sindicatura de Comptes; del Consell de Treball, Econòmic i Social; del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

La Llei es completa amb quaranta-cinc disposicions addicionals i sis disposicions finals. Les disposicions finals contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions i l'habilitació per a les adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives.

Títol I

Aprovació i àmbit d'aplicació dels pressupostos i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I

Aprovació dels pressupostos i àmbit d'aplicació

Article 1

Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d'aplicació

S'aproven els pressupostos de la Generalitat per a l'exercici del 2007, que són integrats per:
1. El pressupost de l'Administració de la Generalitat .en el qual s'inclouen el Parlament, els organismes estatutaris i consultius, els departaments del Govern i els fons no departamentals., per un import total, en els estats d'ingressos i despeses, de 26.684.643.986,43 euros, d'acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:
  
  Seccions pressupostàries
  
  Import (euros)
  
  Parlament i organismes estatutaris i consultius
  
  Parlament de Catalunya
  
  79.587.442,70
  
  Consell Consultiu
  
  3.535.041,71
  
  Sindicatura de Comptes
  
  12.625.662,35
  
  Comissió Jurídica Assessora
  
  3.103.259,49
  
  Consell de l'Audiovisual de Catalunya
  
  9.389.077,19
  
  Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
  
  3.421.537,56
  
  Agència Catalana de Protecció de Dades
  
  3.261.696,30
  
  Departaments
  
  Departament de la Presidència
  
  113.000.112,26
  
  Departament de la Vicepresidència
  
  249.800.000,00
  
  Departament d'Interior, Relacions Institucionals
  
  i Participació
  
  1.020.001.134,02
  
  Departament d'Economia i Finances
  
  241.676.670,16
  
  Departament de Governació
  
  i Administracions Públiques
  
  430.662.429,41
  
  Departament de Política Territorial i Obres Públiques
  
  1.410.686.700,00
  
  Departament de Justícia
  
  770.752.939,28
  
  Departament d'Educació
  
  4.540.220.454,00
  
  Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
  
  607.478.232,32
  
  Departament de Salut
  
  8.552.640.882,83
  
  Departament d'Agricultura, Alimentació
  
  i Acció Rural
  
  344.508.040,74
  
  Departament de Treball
  
  481.500.000,00
  
  Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
  
  1.320.074.910,56
  
  Departament d'Acció Social i Ciutadania
  
  1.467.153.140,81
  
  Departament de Medi Ambient i Habitatge
  
  425.216.082,37
  
  Fons no departamentals
  
  Pensions
  
  6.483.350,17
  
  Deute
  
  1.626.752.355,77
  
  Despeses de diversos departaments
  
  161.712.834,43
  
  Participació dels ens locals de Catalunya
  
  en ingressos de l'Estat
  
  2.704.400.000,00
  
  Fons de contingència
  
  95.000.000,00
  
  Total pressupost
  
  26.684.643.986,43
2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:
  
  Entitats
  
  Import (euros)
  
  Servei Català de la Salut (CatSalut)
  
  8.422.694.858,20
  
  Institut Català de la Salut (ICS)
  
  2.496.903.000,00
  
  Institut Català d'Assistència
  
  i Serveis Socials (ICASS)
  
  1.097.811.131,13
  
  Total (sense consolidar)
  
  12.017.408.989,33
3. Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter administratiu, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:
  
  Entitats autònomes administratives
  
  Import (euros)
  
  Patronat de la Muntanya de Montserrat
  
  3.565.400,00
  
  Institut Nacional d'Educació Física
  
  de Catalunya (INEFC)
  
  12.663.641,63
  
  Consell Català de l'Esport
  
  65.261.901,00
  
  Escola de Policia de Catalunya
  
  17.376.050,08
  
  Servei Català de Trànsit
  
  79.986.756,13
  
  Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)
  
  11.760.832,00
  
  Agència Catalana del Consum
  
  14.129.496,97
  
  Tribunal Català de Defensa de la Competència
  
  1.406.148,49
  
  Escola d'Administració Pública de Catalunya
  
  10.631.474,72
  
  Institut per al Desenvolupament
  
  de les Comarques de l'Ebre (IDECE)
  
  1.864.276,65
  
  Institut per al Desenvolupament
  
  i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran
  
  415.133,00
  
  Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
  
  5.353.879,00
  
  Institució de les Lletres Catalanes
  
  2.818.569,39
  
  Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
  
  4.056.930,07
  
  Museus d'Arqueologia
  
  7.775.766,70
  
  Biblioteca de Catalunya
  
  11.885.921,10
  
  Institut d'Estudis de la Salut (IES)
  
  6.656.897,00
  
  Agència Catalana de Seguretat Alimentària
  
  1.403.299,20
  
  Institut Català d'Avaluacions Mèdiques
  
  3.535.511,00
  
  Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)
  
  5.173.134,00
  
  Institut per a la Promoció
  
  i la Formació Cooperatives (IPFC)
  
  731.449,14
  
  Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)
  
  304.100.000,00
  
  Institut Català de les Dones (ICD)
  
  12.171.190,71
  
  Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció
  
  11.084.162,39
  
  Total (sense consolidar)
  
  595.807.820,37
4. Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial o financer, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:
  
  Entitats autònomes comercials o financeres
  
  Import (euros)
  
  Entitat Autònoma del Diari Oficial
  
  i de Publicacions de la Generalitat (EADOP)
  
  9.827.295,00
  
  Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA)
  
  24.520.860,00
  
  Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA)
  
  104.434.236,26
  
  Entitat Autònoma de Difusió Cultural
  
  16.467.580,45
  
  Total (sense consolidar)
  
  155.249.971,71
5. Els pressupostos de les empreses a què fa referència l'article 4.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre:
  
  Primer. Entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat (inclosa la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió), amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:
  
  Entitats
  
  Import (euros)
  
  Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR)
  
  14.071.548,00
  
  Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
  
  52.060.000,00
  
  Institut Català de Finances (ICF)
  
  1.107.103.535,79
  
  Institut Català d'Energia (ICAEN)
  
  20.856.467,36
  
  Centre de Telecomunicacions
  
  i Tecnologies de la Informació
  
  244.744.305,09
  
  Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
  
  197.673.222,63
  
  Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
  
  26.314.820,16
  
  Ports de la Generalitat
  
  35.108.405,45
  
  Institut Català del Sòl (INCASOL)
  
  594.605.503,04
  
  Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
  
  439.310.000,00
  
  Institut Geològic de Catalunya
  
  8.868.930,09
  
  Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
  
  27.544.349,65
  
  Ens públic Corporació Catalana de Ràdio
  
  i Televisió (CCRTV)
  
  303.964.008,00
  
  Institut Català de les Indústries Culturals
  
  64.478.622,67
  
  Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI)
  
  35.810.810,49
  
  Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)
  
  47.031.872,10
  
  Institut d'Assistència Sanitària (IAS)
  
  91.475.244,80
  
  Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS)
  
  18.885.065,95
  
  Agència d'Avaluació de Tecnologia
  
  i Recerca Mèdiques (AATM)
  
  6.086.776,18
  
  Institut Català d'Oncologia (ICO)
  
  125.672.513,43
  
  Banc de Sang i Teixits (BST)
  
  59.547.090,00
  
  Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV)
  
  28.626.194,42
  
  Institut de Recerca i Tecnologia
  
  Agroalimentàries (IRTA)
  
  35.468.187,00
  
  Consell Català de la Producció Integrada
  
  1.375.200,00
  
  Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
  
  1.083.788,16
  
  Centre d'Innovació i Desenvolupament
  
  Empresarial (Cidem)
  
  72.030.000,00
  
  Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI)
  
  1.600.000,00
  
  Institut d'Investigació Aplicada
  
  de l'Automòbil (IDIADA)
  
  10.902.000,00
  
  Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
  
  43.643.920,95
  
  Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari
  
  de Catalunya
  
  3.184.247,08
  
  Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
  
  667.275.779,07
  
  Agència de Residus de Catalunya
  
  131.806.171,10
  
  Centre de la Propietat Forestal
  
  6.992.453,75
  
  Aigües Ter-Llobregat (ATLL)
  
  265.565.821,67
  
  Servei Meteorològic de Catalunya
  
  7.886.909,00
  
  Total (sense consolidar)
  
  4.798.653.763,08
  
  Segon. Societats mercantils en què la Generalitat participa, d'una manera total o majoritària, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:
  
  Entitats
  
  Import (euros)
  
  Agència de Patrocini i Mecenatge, SA
  
  607.000,00
  
  Eficiència Energètica, SA
  
  350.123,61
  
  Sanejament Energia, SA
  
  253.346,59
  
  ICF Equipaments, SA Unipersonal
  
  308.915.080,00
  
  ICF Holding, SA Unipersonal
  
  52.700.000,00
  
  Túnels i Accessos de Barcelona, SAC (TABASA)
  
  32.870.900,12
  
  Gestió d'Infraestructures, SA (GISA)
  
  1.113.425.165,00
  
  Equacat, SA
  
  1.557.000,00
  
  Centre Integral de Mercaderies
  
  i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)
  
  51.049.656,22
  
  Túnel del Cadí, SAC
  
  23.456.751,95
  
  Televisió de Catalunya, SA (TVC)
  
  398.987.826,00
  
  Catalunya Ràdio SRG, SA
  
  48.795.115,00
  
  TVC Edicions i Publicacions, SA
  
  144.900,00
  
  CCRTV Serveis Generals, SA
  
  14.523.247,00
  
  Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC)
  
  15.817.001,51
  
  TVC Multimèdia, SL
  
  4.060.000,00
  
  CCRTV Interactiva, SA
  
  8.527.629,00
  
  Activa Multimèdia Digital, SL
  
  6.390.068,00
  
  Activa 3, IT Solutions and Technologies, SL
  
  621,00
  
  Intracatalonia, SA
  
  4.090.000,00
  
  Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA)
  
  4.263.431,00
  
  Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (SEMSA)
  
  208.196.245,99
  
  UDIAT, Centre Diagnòstic, SA
  
  25.399.806,15
  
  Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA)
  
  3.060.000,00
  
  Regs de Catalunya, SA (REGSA)
  
  104.877.000,00
  
  Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA)
  
  87.243.023,20
  
  Ens per al Cessament Agrari
  
  19.642,00
  
  Empresa de Promoció i Localització
  
  Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA)
  
  2.089.946,00
  
  Turisme Juvenil de Catalunya, SA (TUJUCA)
  
  19.018.476,20
  
  Forestal Catalana, SA
  
  18.108.160,97
  
  Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)
  
  74.291.593,41
  
  Total (sense consolidar)
  
  2.633.088.755,92
També s'inclouen en els pressupostos de la Generalitat per al 2007, a títol informatiu i de consolidació pressupostària, els pressupostos dels consorcis i les fundacions classificats com a Administració pública de la Generalitat d'acord amb el Reglament de la Comissió Europea (CE) núm. 2223/96 del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95), amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Consorcis

Import (euros)

Consorci del Circuit de Catalunya

1.477.939,77

Consorci Institut Europeu de la Mediterrània

3.843.243,81

Consorci Patronat Català pro Europa

5.398.250,49

Consorci Administració Oberta

Electrònica de Catalunya

18.949.805,36

Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità

960.830.370,51

Consorci Patronat de la Vall de Núria

79.729,00

Consorci del Palau de la Música Catalana

4.844.723,91

Consorci de l'Auditori i l'Orquestra de Barcelona

19.773.000,00

Consorci del Teatre Fortuny de Reus

2.849.017,00

Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell

194.193.718,33

Consorci Sanitari de Terrassa

134.533.859,34

Consorci Sanitari de Barcelona

10.015.408,61

Consorci Hospitalari de Vic

63.755.387,35

Consorci Sanitari Integral

133.223.957,81

Consorci Sanitari de l'Alt Penedès

35.350.603,25

Consorci Sanitari de l'Anoia

59.413.627,98

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès

390.000,00

Consorci del Laboratori Intercomarcal

de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf

11.684.252,61

Consorci Sanitari del Maresme

102.156.325,01

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

94.613.989,50

Consorci de Promoció Comercial

de Catalunya (COPCA)

71.789.020,00

Consorci Centre d'Estudis Demogràfics

1.297.239,00

Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya

4.490.000,00

Consorci Turisme de Catalunya

20.550.000,00

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

3.568.670,71

Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional

1.460.015,00

Consorci Sant Gregori, de Girona

4.237.251,00

Total (sense consolidar)

1.964.769.405,35

Fundacions

Import (euros)

Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

86.843.768,82

Fundació Catalana per a la Recerca

i la Innovació (FCRI)

4.759.208,00

Total (sense consolidar)

91.602.976,82
Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fan referència els apartats 1 i 2 s'estructuren en funció de la triple classificació (orgànica, per programes i econòmica) en els estats d'ingressos i despeses corresponents que acompanyen aquesta llei.

Article 2

Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 1.795,9 milions d'euros.

Article 3

Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost

Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2007 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:
1. Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei, programa i concepte, i dels relatius a l'article 16, que vinculen per secció i concepte si són de la Generalitat i per entitat i concepte en la resta de casos.
2. Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels conceptes 226, .Despeses diverses., i 251, .Prestació de serveis amb mitjans aliens., que vinculen per servei, programa i concepte, i de les aplicacions 226.0002, .Atencions protocol·làries i representatives., i 226.0003, .Publicitat, difusió i campanyes institucionals., que vinculen per servei, programa i aplicació.
3. Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.
4. Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives i de l'aplicació 489.0001, .Farmàcia (receptes mèdiques)., que vinculen per servei, programa i aplicació, i del concepte 488, .Concerts educatius., que vincula per servei, programa i concepte.
5. Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.
6. Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions, que vinculen per servei, programa i aplicació, i dels crèdits relatius a l'article 69, que vinculen per servei, programa i article.
7. Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.
8. Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.
9. Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.
Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos vinculen amb el nivell de desagregació que figura a l'article 7, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció o entitat i concepte, d'acord amb el que indica l'apartat 1.a.
Els crèdits extraordinaris que es concedeixin durant l'exercici, els crèdits generats, els crèdits incorporats i els crèdits finançats amb transferències del Fons de contingència vinculen amb el nivell de desagregació amb què es consignin en els estats de despeses.
Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per partides s'han d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades per l'apartat 1.

Capítol II

Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4

Principis generals

Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2007 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 5, 6, 7 i 8 d'aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l'informe de l'òrgan competent de la Intervenció General.

Article 5

Transferències de crèdit

Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l'article 4, amb les limitacions següents:
1. No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos.
2. No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d'aquest contracte o pla.
3. No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.
4. No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.
5. No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s'apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.
En el supòsit que en l'execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l'apartat 1.
Les transferències de crèdit han d'indicar la secció, el servei o l'entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s'ha d'indicar l'impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

Article 6

Generació de crèdits

Poden generar crèdit, dins l'estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l'article 4, els ingressos derivats de les operacions següents:
1. Les operacions a què fa referència l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
2. Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d'altres administracions que s'acordin el 2007 fins a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.
3. Les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.
4. Els ingressos efectivament recaptats per les taxes que, d'acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.
5. En la secció .Despeses de diversos departaments., els ingressos derivats d'acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.
6. En la secció .Departament d'Acció Social i Ciutadania., els ingressos addicionals als pressupostats que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop s'han deduït les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses fixades per la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits generats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament d'inversions i de programes en els àmbits de polítiques de serveis socials.
7. En la secció .Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació., en el supòsit que l'entitat autònoma Servei Català de Trànsit liquidi l'exercici pressupostari amb superàvit .un cop s'hagin deduït totes les despeses d'explotació, els drets reconeguts però no cobrats efectivament i les despeses fixades per la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit., aquest superàvit s'ha de destinar a finançar més despesa en matèria de seguretat i protecció civil.
Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin que l'administració que ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació.

Article 7

Crèdits ampliables

Són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits següents amb caràcter general:
1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.
2. Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l'Administració.
3. Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat, esmentades per l'article 4, siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l'article 33.1.c, el Departament d'Economia i Finances ha de dur a terme les modificacions pressupostàries que calguin.
4. En la secció .Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació., dins el servei IT 03, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades .d'emergència 2..
5. En la secció .Departament de Governació i Administracions Públiques., el crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.
6. En la secció .Departament de Salut. i en el Servei Català de la Salut, amb l'objectiu de reduir el saldo existent al final de l'exercici del 2007 de propostes de despesa pendent d'imputació pressupostària (PPI) registrades, els crèdits destinats al pagament de concerts sanitaris. A aquest efecte, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè, a proposta del Departament de Salut i dins el marc de compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a l'exercici, pugui efectuar les ampliacions necessàries dels crèdits consignats al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut destinades a aquesta finalitat.
Són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits següents amb caràcter específic:
1. En la secció .Departament de Justícia., els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d'assumptes atesos.
2. En la secció .Departament de Governació i Administracions Públiques.:
  
  Primer. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.1100/711, en funció del finançament de polítiques pròpies del Consell General d'Aran.
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.1101/711, per a finançar les competències transferides al Consell General d'Aran.
  
  Tercer. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/227.0004/132, per a despeses electorals.
  
  Quart. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/482.1102/132, per a subvencions als partits polítics en els processos electorals.
3. En la secció .Departament de Treball., el crèdit de la partida pressupostària TI 05 D/480.4001/333, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).
4. En la secció .Departament d'Acció Social i Ciutadania.:
  
  Primer. El crèdit de la partida pressupostària BE 05 D/480.2100/313, .Programa d'ajuts a les famílies..
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.2101/311, .Prestacions per a l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat..
  
  Tercer. El crèdit de la partida pressupostària BE 10 D/480.2102/311, .Prestacions per a joves extutelats..
5. En la secció .Pensions.:
  
  Primer. Els crèdits de les obligacions de classes passives.
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària PE 02 D/480.3000/311, .Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d'amnistia..
6. En la secció .Despeses de diversos departaments., a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances:
  
  Primer. El crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/121, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària DD 02 D/121.3200/121, .Altres millores retributives i socials..
7. En el pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials:
  
  Primer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.5000/311, .Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents..
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.5002/311, .Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents..
  
  Tercer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.5003/311, .Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació..
  
  Quart. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.5004/311, .Prestacions per atendre necessitats bàsiques..
8. En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, .Farmàcia (receptes mèdiques)..
9. En el pressupost de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, el crèdit de la partida pressupostària 6160 D/480.6100/311, .Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat..
Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d'ampliables.
Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern.

Article 8

Incorporació de romanents de crèdit

Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat, de les entitats autònomes administratives, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials els romanents de crèdits que enumera l'article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a incorporar els romanents de crèdit que no s'hagin utilitzat de les partides de dotació del Fons d'acció social a les partides que correspongui del pressupost per al 2007, per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals aplicables.
Els crèdits del pressupost del 2006 que es van generar sobre la base d'ingressos finalistes efectivament ingressats i que el 31 de desembre de 2006 no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes es poden incorporar al pressupost del 2007, per a aplicar-los a les finalitats que van motivar els dits ingressos.

Article 9

Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries

Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, les transferències de crèdit següents:
1. Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat.
2. Augments de despeses corrents (capítols 1, 2, 3 i 4) amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres (capítols 6, 7, 8 i 9).
3. Augments de despeses de personal (capítol 1) amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol.
4. Transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.
5. Transferències de crèdit que minorin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat o de les entitats i de les altres entitats del seu sector públic.
6. L'habilitació de crèdits mitjançant la creació d'aplicacions pressupostàries específiques que la classificació econòmica general no estableixi com a genèriques.
Correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances autoritzar les generacions, les ampliacions, les incorporacions de crèdit i, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1 i sempre que no corresponguin al Govern, les transferències de crèdit següents:
1. Les transferències de crèdit entre diversos programes dins una mateixa secció o entitat.
2. Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció .Despeses de diversos departaments., servei 03, per a finançar l'adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis.
3. Les transferències de crèdit que augmentin els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions o minorin els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.
4. Les transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.
5. L'habilitació de crèdits mitjançant la dotació d'aplicacions pressupostàries que la classificació general fixa com a genèriques.
Correspon als titulars dels departaments i als presidents, els directors o els càrrecs assimilats de les entitats autònomes, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials autoritzar les modificacions pressupostàries entre diversos crèdits d'un mateix programa, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera d'Economia i Finances. Aquestes modificacions pressupostàries no poden augmentar els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions, ni poden minorar els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.
Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut, en l'Institut Català de la Salut, en l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i en les entitats autònomes administratives han d'informar, abans que s'autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:
1. El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.
2. La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.
3. Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

Article 10

Retencions de saldos pressupostaris

El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, i en funció de l'execució de l'estat d'ingressos o de despeses, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats de les entitats a què fa referència l'article 4, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

Article 11

Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats del sector públic

L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències a favor de les entitats que, d'acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95), són classificades com a Administració pública de la Generalitat s'ha d'ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació de llurs pressupostos sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d'equilibri, també es poden aplicar les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.
Les transferències corrents a favor de les entitats en les quals la Generalitat participa majoritàriament, de manera directa o indirecta, en llur finançament o en la designació de la majoria de representants de llurs òrgans de govern, tenen la naturalesa de subvenció d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions, variacions d'existències i baixes de l'immobilitzat. Per a l'import restant, aquestes transferències tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal l'acord previ del Govern.
Si en l'exercici del 2006 s'han lliurat fons en excés a les entitats esmentades per l'apartat 2, per l'import d'aquests s'han de minorar els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les altres entitats públiques en el pressupost per a l'exercici del 2007.
En el cas d'entitats que tinguin un contracte programa aprovat pel Govern que reguli el tractament a què fa referència l'apartat 2, s'ha de seguir el que disposi el contracte programa.

Article 12

Fons de contingència

El Fons de contingència s'ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici.
Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances. L'aplicació s'ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.
El romanent de crèdit que hi pugui haver en el Fons de contingència al final de cada exercici anual no es pot incorporar a exercicis posteriors.
Amb independència del que estableix l'article 7.1.f, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè, a proposta del Departament de Salut i en el marc del compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a l'exercici del 2007, pugui destinar el romanent existent al Fons de contingència al final de l'exercici a reduir el saldo de propostes de despesa pendent d'imputació pressupostària (PPI) registrades, mitjançant les transferències corresponents al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut.

Títol II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 13

Execució anticipada d'inversions

Amb l'objectiu de permetre l'execució anticipada d'inversions en infraestructures i equipaments que estiguin inclosos en la programació dels respectius plans sectorials d'inversions vigents aprovats pel Govern, aquest, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del departament competent per raó de la matèria, pot autoritzar la signatura de convenis amb ens locals o amb altres entitats gestores dels serveis interessats en l'execució anticipada de les esmentades inversions.
Les inversions a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser finançades i executades, sota la supervisió de la Generalitat, pels ens locals o per les entitats afectades; l'import d'aquestes inversions, a més, ha d'ésser reintegrat totalment o en part per la Generalitat, amb càrrec a les dotacions que s'aprovin per a cada exercici pressupostari per al departament o l'entitat competent en la matèria.
L'autorització dels convenis a què fa referència l'apartat 1 requereix la tramitació prèvia o simultània d'una autorització de despeses pluriennals, en la qual s'han de concretar els imports màxims per a cada anualitat que es comprometen amb càrrec als futurs pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats.

Article 14

Pressupostos de les universitats catalanes

Les universitats públiques catalanes han d'elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d'equilibri pressupostari.
En el cas que es liquidi el pressupost del 2006 d'alguna universitat pública catalana en situació de dèficit, el departament competent en matèria d'universitats ha de proposar les mesures que calguin per a corregir aquesta situació sense afectar l'equilibri pressupostari de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb les normes del SEC 95.

Article 15

Limitació de l'augment de la despesa

Durant l'exercici del 2007 el Govern i tots els titulars de centres de despesa estan obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposen alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. Són nuls de ple dret les resolucions i els acords que s'adoptin en incompliment d'aquest precepte.
El pla anual de control a què fa referència l'article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d'Economia i Finances a proposta de la Intervenció General, ha d'incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l'apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.
La Intervenció General ha d'informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d'això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l'adopció d'iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de posar en coneixement del Departament d'Economia i Finances, el qual ha d'exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l'incompliment.
Durant l'exercici del 2007 el Govern està obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Article 16

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2006 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut, per l'Institut Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials que no s'hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2006, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.
El Departament d'Economia i Finances, a proposta del departament o de l'entitat afectats i amb l'informe previ de la intervenció delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s'ha d'imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d'acord amb l'estructura pressupostària vigent.

Article 17

Despeses afectades a ingressos finalistes

En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes, tant si es tracta d'ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d'acord amb el que estableix l'article 6.2, no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés en la tresoreria corresponent.
Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s'acrediti documentalment el compromís de finançament de l'Administració o l'entitat que hagi d'aportar els fons, es poden ordenar pagaments sense que s'hagi produït efectivament l'ingrés, en els casos següents:
1. Si són necessaris per a atendre les despeses de personal traspassat.
2. Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.
3. Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d'un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.
A l'efecte del que estableixen els apartats 1 i 2, els departaments han d'identificar les partides i els imports de despeses finançats amb ingressos finalistes previstos en l'estat d'ingressos del pressupost inicial, tant per a taxes afectades com per a transferències d'altres administracions o entitats, i els han de comunicar al Departament d'Economia i Finances. Mentre no s'hagin identificat les partides i els imports de despeses corresponents a ingressos finalistes, no es pot tramitar cap generació de crèdit amb càrrec a majors ingressos dels previstos en l'estat d'ingressos del pressupost inicial per als conceptes d'ingrés que no hagin estat identificats prèviament en les partides de despesa.

Article 18

Recurrència de despeses en exercicis futurs

La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d'incloure necessàriament un estudi d'impacte pressupostari. El Departament d'Economia i Finances pot establir normes i criteris per a l'elaboració de l'estudi esmentat.

Article 19

Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs

Els compromisos de despesa pluriennal que s'adquireixin d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, s'han d'ajustar als criteris, els procediments i els límits que estableixi el Govern, a proposta del Departament d'Economia i Finances.
Tots els compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs resten condicionats a les disponibilitats pressupostàries dels exercicis afectats.

Títol III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Article 20

Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:

L'Administració de la Generalitat.
El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
Les entitats de dret públic (inclosa la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) i les societats mercantils a què fa referència l'article 4.2 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats, i que contribueixin directament o indirectament a cobrir el dèficit d'explotació, llevat de les que disposin d'un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l'informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.
Les altres entitats del sector públic amb participació majoritària de la Generalitat.
Les universitats públiques catalanes.

Article 21

Retribucions del funcionariat i altre personal no sotmès a la legislació laboral

Les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, en l'exercici del 2007 experimenten un augment del 2% respecte a les fixades per a l'exercici del 2006.
Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, cadascuna de les pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals és aplicable el règim retributiu que estableix el text que refon els preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, té un import d'una mensualitat de sou, triennis i complement de destinació que percebi el personal funcionari.
Addicionalment, la massa salarial dels funcionaris en servei actiu als quals és aplicable el règim retributiu establert pel text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 i la del personal sotmès al règim administratiu i estatutari pot tenir un increment de l'1%, que s'ha de destinar a l'augment del complement específic o concepte adient, amb l'objectiu que, progressivament, en exercicis successius, la dita massa salarial s'arribi a percebre en catorze pagues l'any, dotze de les quals ordinàries i dues d'addicionals en els mesos de juny i desembre.
El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.
Les retribucions de la resta de personal no laboral en servei actiu, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten el mateix increment anual addicional que les del personal funcionari, d'acord amb els apartats 1, 2, 3 i 4.
Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 2006.

Article 22

Retribucions del personal funcionari

Les retribucions que han de percebre els funcionaris el 2007, d'acord amb el sistema retributiu que estableix el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:
1. El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:
  
  Grup
  
  Sou (euros)
  
  Triennis (euros)
  
  A
  
  13.354,20
  
  513,24
  
  B
  
  11.333,76
  
  410,76
  
  C
  
  8.448,60
  
  308,40
  
  D
  
  6.908,16
  
  206,04
  
  E
  
  6.306,84
  
  154,68
2. Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou, triennis i complement de destinació.
3. L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:
  
  Nivell
  
  Import (euros)
  
  30
  
  11.726,16
  
  29
  
  10.518,00
  
  28
  
  10.075,80
  
  27
  
  9.633,36
  
  26
  
  8.451,36
  
  25
  
  7.498,32
  
  24
  
  7.056,00
  
  23
  
  6.613,80
  
  22
  
  6.171,24
  
  21
  
  5.729,52
  
  20
  
  5.322,24
  
  19
  
  5.050,56
  
  18
  
  4.778,52
  
  17
  
  4.506,60
  
  16
  
  4.235,52
  
  15
  
  3.963,36
  
  14
  
  3.691,80
  
  13
  
  3.419,76
  
  12
  
  3.147,84
  
  11
  
  2.876,16
  
  10
  
  2.604,60
  
  9
  
  2.468,76
  
  8
  
  2.332,56
  
  7
  
  2.196,72
  
  6
  
  2.060,88
  
  5
  
  1.924,92
  
  4
  
  1.721,28
  
  3
  
  1.518,00
  
  2
  
  1.314,00
  
  1
  
  1.110,36
4. L'import del complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi, que s'incrementa un 2% respecte als aprovats per al 2006, sens perjudici del que estableix l'article 21.3 i 4.
5. El complement de productivitat que estableix l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris que cada departament assigna a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:
  
  Primera. L'apreciació de la productivitat, per a pagar aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors que especifica l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat s'han de fer públics als altres funcionaris del departament o de l'entitat afectada, i també se n'ha de donar coneixement als representants sindicals.
  
  Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.
  
  Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució que ha aplicat.
6. Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.
7. Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que són absorbits, durant l'any 2007, d'acord amb les normes següents:
  
  Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 21.1 només es pot absorbir el 50% corresponent a les retribucions complementàries. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les millores derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 21.1.
  
  Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.
  
  Tercera. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat que regula la lletra e no compten a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori.
El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.
Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, en aplicació del que estableix l'article 21.2, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.
El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció que regula el mateix text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça, en aplicació del que estableix l'article 21.2, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.
El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades per l'apartat 1 percep per a l'exercici del 2007 un increment del 2% sobre les retribucions del 2006, sens perjudici de l'aplicació del que estableix l'article 21.5.
Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Article 23

Acreditació de retribucions

Al personal no laboral al servei de l'Administració de la Generalitat inclòs en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

Les retribucions bàsiques i complementàries que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes i d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s'han de liquidar per dies en els casos següents:

Primer. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d'incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

Segon. En el mes d'inici de llicències sense dret a retribució.

Tercer. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.

Quart. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l'Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s'acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s'ha d'efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s'ha produït el fet causant del cessament.
Les pagues extraordinàries s'han d'acreditar els mesos de juny i desembre i, d'acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:

Primer. Si el temps de serveis prestats és inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s'ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.

Segon. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'ha d'acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

Tercer. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el mes en què es fa el canvi.

Quart. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

Cinquè. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica la lletra d de l'apartat 1, pel que fa a la paga extraordinària no s'han de comptar els dies de servei actiu sinó el mes complet.
El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l'efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:

Primer. Paga extraordinària de juny: període des de l'1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

Segon. Paga extraordinària de desembre: període des de l'1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.
Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s'han de fer efectives per mensualitats completes d'acord amb la situació dels funcionaris el primer dia del mes que correspongui, seguint les directrius següents:

Primera. Si el termini per a la presa de possessió s'acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de tota la mensualitat, i a partir del primer dia del mes següent la dependència a què hagi estat destinat s'ha de fer càrrec de retribuir-lo, d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

Segona. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament, i la dependència a què va destinat s'ha de fer càrrec de retribuir-lo a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari o funcionària hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d'acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.

Article 24

Retribucions del personal laboral

Per a l'exercici del 2007, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2% respecte a la corresponent per a l'exercici del 2006, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals. A més, la massa salarial del personal laboral pot tenir l'augment necessari per a fer possible l'aplicació a aquest personal de l'increment addicional que estableix l'article 21 per al personal no laboral.
S'entén per massa salarial, a l'efecte del que estableix l'apartat 1, el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions, sense considerar l'increment general fixat per a l'any 2007 ni les despeses d'acció social meritades. La massa salarial no inclou en cap cas:
1. Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.
2. Cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa.
3. Indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.
4. Indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador o treballadora.
Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats per l'article 20.a, b, c, d i e, cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, d'acord amb els criteris següents:
1. Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests convenis, l'aplicació dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades mitjançant un conveni col·lectiu.
2. A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.
3. L'informe a què fa referència la lletra b ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Finances en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.
Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d'acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.
Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

Article 25

Retribucions variables en funció d'objectius

L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment de determinats objectius en l'àmbit del personal directiu de les entitats del sector públic que indica l'article 20.b, d, e i f ha d'incloure necessàriament objectius pressupostaris.
L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment d'objectius, la concreció anual dels objectius, incloent-hi els pressupostaris, i llur avaluació i acreditació han d'ésser aprovats pels departaments als quals estiguin adscrites les entitats afectades, i s'han d'ajustar als criteris i els procediments de control fixats pel Govern.

Article 26

Pensions

La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementa un 2% amb relació a les de l'exercici del 2006, amb efecte des de l'1 de gener de 2007.
Les pensions atorgades a l'empara de la Llei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i a llurs familiars, es regeixen per llur normativa específica.
Si un conseller o consellera de la Generalitat deixa el càrrec durant l'any 2007 té dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, si obté una altra retribució amb càrrec a fons públics deixa de percebre-la, amb efectes des del moment que rep la nova retribució.

Article 27

Pla de pensions

A més de l'increment general de retribucions que estableixen als articles 21 i 24, es pot destinar fins a un 0,5% de la massa salarial a finançar aportacions a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.
A aquest efecte, s'entén per massa salarial del funcionariat i altre personal no sotmès a la legislació laboral el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions, sense tenir en compte l'increment general establert per al 2007 ni les despeses d'acció social. Pel que fa al personal laboral, la massa salarial és la que determina l'article 24.2.
Les quanties anuals de les aportacions individuals dels promotors al pla de pensions d'ocupació de promoció conjunta en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2007 són les següents:

Grup

Import (euros)

A

163,54

B

138,80

C

103,47

D

84,62

E

77,24

Per cada trienni

6,00
Les quanties anuals fixades per l'apartat 3 s'han d'ajustar, per a cada partícip, amb l'aplicació de les reduccions que corresponguin segons el temps de prestació efectiva de serveis, d'acord amb el que s'estableix per via reglamentària.
Les quanties de les aportacions individualitzades a altres plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació no poden ésser superiors a les que estableix aquest article.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 28

Limitació de l'augment de despeses de personal

Durant l'exercici del 2007 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa reduint el mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant també pot ésser finançat minorant els crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi.

Article 29

Contractació temporal de personal laboral

Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també les característiques d'aquestes contractacions. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals més representatives.

Article 30

Oferta pública d'ocupació

Per a l'exercici del 2007, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.
No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d'ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per personal interí o personal laboral temporal.
El que estableixen els apartats 1 i 2 resta subjecte als límits aplicables al conjunt de les administracions públiques, d'acord amb les disposicions estatals bàsiques en aquesta matèria. La resolució de les convocatòries corresponents a cada oferta d'ocupació comporta el cessament de la persona que ocupa la plaça oferta si la dita plaça és ocupada interinament. En aquest cas, el cessament s'ha de produir en prendre possessió el nou funcionari o funcionària, i en cap cas no hi pot haver un increment global del personal del cos o l'escala corresponents.

Article 31

Integració en el treball

Per a complir els principis d'integració en el treball que estableixen la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat, es reserva el 5% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.
Les empreses públiques de la Generalitat, en conjunt, han de reservar, com a mínim, el 5% de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 2007 perquè el cobreixin persones amb discapacitat.

Article 32

Despeses de personal de les universitats catalanes

Abans que s'aprovin els pressupostos de les universitats públiques, el departament competent en matèria d'universitats ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal docent i investigador, de la del personal d'administració i serveis i de la previsió agregada de places i contractes de les universitats, i l'ha d'elevar al Govern perquè l'autoritzi, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances.

Títol IV

Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Article 33

Operacions d'endeutament a llarg termini

Pel que fa a les operacions d'endeutament de la Generalitat:
1. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2007 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2006 en més de 901.786.001,82 euros.
2. L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d'amortitzar l'endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d'administracions públiques, d'acord amb les normes del SEC 95, pel mateix import que s'amortitzi, per a optimar la càrrega financera global. Els ingressos derivats de l'augment de l'endeutament de la Generalitat han de generar crèdits en el capítol 8 del pressupost de despeses de la Generalitat i en el capítol 9 del pressupost de despeses de les entitats afectades.
3. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost m enor de la càrrega financera, prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o dotar el deute en circulació de més liquiditat o d'una estructura millor.
4. En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s'autoritza el Govern perquè atorgui l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.
Pel que fa a les operacions d'endeutament de les altres entitats del sector públic:
1. S'autoritza l'Institut Català de Finances (ICF), les seves entitats dependents i l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè facin ús, durant el 2007, de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any, en qualsevol modalitat, perquè financin operacions pròpies de les entitats respectives, fins al límit que indica la taula següent:
  
  Entitat
  
  Import màxim (euros)
  
  Institut Català de Finances
  
  El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 3.500.000.000,00 euros.
  
  ICF Equipaments, SAU
  
  El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 400.000.000,00 euros.
  
  ICF Holding, SAU
  
  El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 60.000.000,00 euros.
  
  Institut Català del Crèdit Agrari
  
  El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 523.000.000,00 euros (incloent-hi el límit d'endeutament associat al finançament específic de l'aportació dels regants a la infraestructura de la xarxa primària del canal Segarra-Garrigues, per un import de 223.000.000,00 euros, aprovat pels articles 3 i 4 del capítol II de la Llei 3/2003).
2. S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a fer ús, durant el 2007, de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les operacions pròpies de l'ens, fins a l'import màxim necessari, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2007 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2006.
3. S'autoritza les entitats de dret públic i les societats mercantils participades totalment per la Generalitat següents a fer ús, durant el 2007, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2007 no superi els imports que indica la taula següent:
  
  Entitat
  
  Límit màxim (euros)
  
  Agència Catalana
  
  de l'Aigua
  
  1.126.355.850,00
  
  Centre de Telecomunicacions
  
  i Tecnologies de la Informació
  
  131.142.174,71
  
  Institut Català del Sòl
  
  459.791.396,59
  
  Ports de la Generalitat
  
  20.522.696,69
  
  Reg Sistema
  
  Segarra-Garrigues, SA
  
  16.903.000,00
  
  Aigües Ter-Llobregat
  
  269.114.769,44
4. S'autoritza la resta d'entitats de dret públic i de societats mercantils participades totalment per la Generalitat a fer ús, durant el 2007, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2007 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2006.
S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a subrogar-se en els préstecs a llarg termini, avalats per la Generalitat, formalitzats per les seves empreses filials Televisió de Catalunya, SA, i Catalunya Ràdio, SRG, SA, com a prestatàries. Aquests avals s'estenen fins a garantir, en els mateixos termes, el compliment de les obligacions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, un cop subrogada.
Les característiques de les operacions d'endeutament que assenyala aquest article han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances.
Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d'endeutament en els termes de l'apartat 4, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha d'establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats autònomes i les altres entitats públiques, tret de les de caràcter financer i llurs entitats participades, i ha de triar l'instrument més adequat, coordinadament amb les entitats afectades, amb l'objectiu de racionalitzar l'operativa i obtenir les millors condicions dels mercats financers. El mateix procediment s'ha de seguir amb relació a les altres empreses o entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades majoritàriament per la Generalitat, de manera directa o indirecta, i que necessitin l'autorització del Govern o del Departament d'Economia i Finances per a formalitzar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, d'acord amb la legislació vigent. També s'ha de seguir el mateix procediment en les operacions de cobertura de tipus d'interès i tipus de canvi. A aquest efecte, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha de dictar les instruccions adequades. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la Direcció General de Política Financera i Assegurances pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d'un grup, respecte de llurs empreses participades.
El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme en el curs de l'exercici del 2007 encaminades a cobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera i Assegurances.
Les operacions d'endeutament autoritzades per aquesta llei a favor de les entitats públiques que, d'acord amb les normes del SEC 95, hagin estat classificades en el sector d'administracions públiques de la Generalitat, únicament es poden formalitzar en el supòsit que l'augment d'endeutament viu del conjunt d'aquest sector no superi el que preveuen aquests pressupostos. Per assegurar el compliment d'aquest precepte, un cop s'hagin aprovat els pressupostos per al 2007 el Departament d'Economia i Finances ha de fer els ajustaments necessaris i ha d'autoritzar, si escau, les formalitzacions de les operacions d'endeutament que calgui i, consegüentment, la disposició dels crèdits reservats a aquests efectes en l'estat de despeses.

Article 34

Operacions d'endeutament a curt termini

El límit màxim d'endeutament viu de la Generalitat per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és el 15,5% sobre l'estat de despeses del pressupost.
El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de fixar les característiques de les operacions d'endeutament a què fa referència l'apartat 1.
Les entitats autònomes i les altres entitats públiques que hagin de formalitzar operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any han de seguir el procediment establert per l'article 33.5.

Article 35

Avals

Pel que fa als avals de la Generalitat:
1. S'autoritza el Govern perquè concedeixi l'aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l'empara de l'autorització concedida per l'article 33.2.b i c.
2. Els avals a què fa referència la lletra a han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller o consellera d'Economia i Finances o l'autoritat en qui delegui expressament.
3. S'autoritza el Govern a prestar l'aval fins a una quantia màxima, el 2007, de 1.000.000.000 d'euros, amb l'objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d'actius, constituïts conforme a les disposicions vigents, a l'empara dels convenis que, en el cas que es consideri convenient, subscriguin el Departament d'Economia i Finances i les societats gestores de fons de titulització d'actius inscrites en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l'objecte de millorar el finançament de les polítiques d'habitatge i de l'activitat productiva empresarial de les petites i les mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes.
Pel que fa als avals de l'Institut Català de Finances i de l'Institut Català del Crèdit Agrari:
1. S'autoritza l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari a prestar avals, durant l'exercici del 2007, en els termes que estableixen les respectives lleis de creació, fins al límit que indica la taula següent:
  
  Entitat
  
  Import màxim (euros)
  
  Institut Català de Finances
  
  600.000.000,00
  
  Institut Català
  
  del Crèdit Agrari
  
  35.000.000,00
2. Per a l'exercici del 2007, el límit a què fa referència l'article 11.4 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, és de 9.000.000,00 d'euros. Excepcionalment, el Govern pot acordar d'ampliar aquest límit.
3. L'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari han de tenir en compte en els avals que puguin prestar que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

Article 36

Informació sobre endeutaments i avals

Les entitats autònomes i les altres entitats públiques no financeres han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació que en fan.
El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs fets per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari. Aquesta memòria ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions que s'han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

Article 37

Operacions de cobertura de risc

S'autoritza l'Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de crèdit de les seves operacions actives, tant de préstecs com d'avals.

Article 38

Línies de finançament de l'Institut Català de Finances i de les seves societats participades

Les línies d'actuació de l'Institut Català de Finances i de les seves societats participades són les que es deriven del que estableix la seva llei de creació i el seu pla estratègic, com ara la presa de participacions de capital en empreses, els préstecs participatius, els crèdits a mitjà i llarg termini, els avals, els serveis d'assessorament financer, la promoció i construcció d'equipaments públics i l'arrendament operatiu.

Article 39

Línies de finançament de l'Institut Català del Crèdit Agrari

Les línies d'actuació de l'Institut Català del Crèdit Agrari s'emmarquen en les directrius i els objectius que estableix el Govern en l'àmbit de la política de crèdit i la política agrària i pesquera i de millora del medi rural. L'objectiu de l'Institut Català del Crèdit Agrari, tal com estableix la seva llei de creació, és fomentar i coordinar el crèdit agrari a Catalunya.

Article 40

Fons per a les indústries culturals

S'autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals, al qual fa referència l'article 35 de la Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004, a la participació de l'Institut Català de les Indústries Culturals en l'accionariat de societats creades per a desenvolupar projectes culturals amb un especial valor estructural, d'acord amb els requisits legals vigents.

Títol V

Normes tributàries

Article 41

Gravamen de protecció civil

Per a calcular el gravamen al qual estan sotmeses les empreses afectades pel Pla especial de protecció civil, establert per l'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i atès que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l'apartat 2 del dit article, s'estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l'apartat 3, per a l'exercici del 2007, d'acord amb el volum anual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escala següent:

Facturació (euros)

Quota (euros)

Fins a 3.005.060,52

6.166,38

Més de 3.005.060,52

i fins a 12.020.242,08

15.415,96

Més de 12.020.242,08

i fins a 30.050.605,21

30.831,92

Més de 30.050.605,21

i fins a 60.101.210,42

61.663,84

Més de 60.101.210,42

123.327,68

Article 42

Cànon de l'aigua

Durant l'any 2007 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l'aigua, a l'efecte de determinar el tipus de gravamen específic d'una manera individualitzada, són els següents, tenint en compte que els valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit:

Concepte

Import

Unitat

Domèstic: consum

igual o inferior

a la dotació bàsica

0,3474

euros/m³

Domèstic: consum

superior a la dotació

bàsica

0,3679

euros/m³

Industrial general

0,1164

euros/m³

Industrial específica

0,4564

euros/m³

Matèries en suspensió

0,3526

euros/kg

Matèries oxidables

0,7054

euros/kg

Sals solubles

5,6436

euros/Sm³/cm

Matèries inhibidores

8,3661

euros/Kequitox

Nitrogen

0,5355

euros/kg

Fòsfor

1,0712

euros/kg
Durant l'any 2007, els valors per a determinar la quota del cànon d'aigua corresponent als establiments ramaders són els següents, tenint en compte que els valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit:

Tipus d'explotació

Euros/plaça

Engreix d'ànecs

0,0233

Engreix de guatlles

0,0042

Engreix de pollastres

0,0233

Engreix de galls dindi

0,0453

Engreix de perdius

0,0095

Avicultura de posta

0,0507

Pollets de recria

0,0095

Cria de boví

0,7844

Engreix de vedells

2,2390

Vaques alletants

5,2265

Boví de llet

7,4663

Vedelles de reposició

3,7358

Cabrum de reproducció

0,7346

Cabrum de reposició

0,3667

Cabrum de sacrifici

0,2473

Producció de conills

0,4407

Bestiar equí

6,5255

Oví d'engreix

0,3074

Ovelles de reproducció

0,9227

Ovelles de reposició

0,4587

Porcí d'engreix

0,8583

Producció porcina

1,7897

Porcí de transició

0,3940

El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.
Durant l'any 2007, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, efectuats per centrals hidroelèctriques, són els següents:

Règim de producció

d'energia elèctrica

Import

Unitat

Ordinari

0,00043

euros/m³

Especial

0,00027

euros/m³

Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit vigent.

Article 43

Taxes amb tipus de quantia fixa

Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s'eleven, per a l'any 2007, fins a la quantitat que resulti de l'aplicació del coeficient 1,02 a la quantia de l'any 2006. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.
La xifra que resulta de l'aplicació de l'increment a què fa referència l'apartat 1 s'arrodoneix de la manera següent:
1. La xifra de les unitats de cèntim d'euro, si és compresa entre l'1 i el 5, s'arrodoneix al 5.
2. La xifra de les unitats de cèntim d'euro, si és compresa entre el 6 i el 9, s'arrodoneix al 0 i s'augmenta en una unitat la xifra de les desenes de cèntim d'euro.
3. En el cas que es tracti de taxes recaptades per mitjà d'efectes timbrats, l'import resultant de l'aplicació de l'increment s'arrodoneix, a l'alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d'euro més propera.
Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1:
1. La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.
2. Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures financeres que acompanya aquesta llei de pressupostos.
3. Les taxes corresponents als serveis de guarda de vehicles del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
4. La taxa per a la publicació d'anuncis al DOGC.
L'actualització que estableix aquest article inclou tots els imports de les bonificacions o els beneficis fiscals en concepte de cost de bestretes del personal auxiliar i ajudants continguts en la taxa d'inspecció i control sanitari d'animals i llurs productes, regulada pel capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

Títol VI

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Article 44

Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat

La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 130.092.838,10 euros, amb la distribució següent:

94.668.156,00 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.1101/711, .Fons de Cooperació Local de Catalunya. Ajuntaments., s'han de distribuir entre els municipis.
35.096.864,00 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.1100/711, .Fons de Cooperació Local de Catalunya. Consells Comarcals., s'han de distribuir entre les comarques.
327.818,10 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.1102/711, .Fons de Cooperació Local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades., s'han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

Article 45

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat

Les participacions dels ens locals en els ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.
Els crèdits consignats en la secció .Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat. s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Direcció General de Pressupostos ha de dur a terme la gestió pressupostària d'aquests crèdits.

Article 46

Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments

La partida GO 03 D/460.1101/711 del pressupost del Departament de Governació i Administracions Públiques en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat finança:
1. La participació de lliure disposició, amb un import de 86.668.156,00 euros.
2. La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 8.000.000,00 d'euros.
La participació de lliure disposició, amb un import de 86.668.156,00 euros, es distribueix de la manera següent:
1. Al municipi de Barcelona, 4.800.000,00 euros.
2. A la resta de municipis de Catalunya, 81.868.156,00 euros, que s'han de distribuir d'acord amb els criteris següents:
Primer. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d'acord amb la fórmula següent:

P = 23.800 + (H1 x 24,99) + (H2 x 11,31) + (H3 x 8,56) + (H4 x 5,60) + (H5 x 4,00)

En la qual:

P = participació del municipi

H1 = nombre d'habitants entre 1 i 1.000

H2 = nombre d'habitants entre 1.001 i 5.000

H3 = nombre d'habitants entre 5.001 i 20.000

H4 = nombre d'habitants entre 20.001 i 50.000

H5 = nombre d'habitants pel damunt de 50.000

Segon. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 5.450.000,00 euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l'entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l'entitat capital de municipi, 2.725.000,00 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l'entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 2.725.000,00 euros.

Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d'1.190.591,55 euros, dels quals 7.143,55 euros són per a cada capital i 904.849,55 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.

Quart. Atenent la despesa per la gestió del territori, 1.440.104,97 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.
Les dades de la població i l'estructura de nuclis són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2005.
La dotació de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 8.000.000,00 d'euros, d'acord amb el que disposa l'apartat 2, s'ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin d'aplicar els criteris que estableix el mateix apartat.
La Generalitat ha de transferir als ajuntaments els imports de llur participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis que resultin de la distribució feta d'acord amb l'apartat 4. Aquesta participació té com a finalitat sufragar les despeses derivades de les activitats o les inversions supramunicipals, i els ajuntaments la poden destinar, totalment o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals participin.
Els ajuntaments han de justificar la destinació d'aquestes transferències, mitjançant un certificat de l'interventor que s'ha de lliurar a la Direcció General d'Administració Local. Aquest certificat ha de determinar les actuacions concretes, l'import i els ens supramunicipals, si escau, als quals l'ajuntament ha destinat aquesta participació. Els ajuntaments han d'acreditar llur participació en els ens supramunicipals beneficiaris quan correspongui.

Article 47

Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals

D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de la partida pressupostària GO 03 D/460.1100/711 del Departament de Governació i Administracions Públiques. El 98,14% restant d'aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques d'acord amb els criteris següents i tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d'habitants de l'any 2005:

Atenent el nombre d'habitants de la comarca:

Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 724.594,70 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km² i 595.164,90 euros en els altres casos.

Segon. En funció de la població comarcal, 2.912.170,54 euros.

Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.912.170,54 euros.
Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.538.305,12 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 686.224,13 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

Article 48

Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades

La partida GO 03 D/460.1102/711, .Fons de Cooperació Local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades., dotada amb 327.818,10 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2007, de la manera següent, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2005:

Una quantitat fixa, d'acord amb els trams de població següents:

Primer. 3.090,00 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.

Segon. 5.150,00 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 101 i 500 habitants.

Tercer. 8.240,00 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 501 i 1.000 habitants.

Quart. 12.360,00 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.
La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d'habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

Article 49

Tramesa de documentació

El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l'obligació de trametre, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, llurs pressupostos i llurs liquidacions pressupostàries anuals al Departament de Governació i Administracions Públiques, i llurs comptes anuals a la Sindicatura de Comptes.
Els ens locals estan obligats, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable, a trametre els qüestionaris estadístics homogeneïtzats de les dades econòmiques i financeres dels ens al Departament de Governació i Administracions Públiques. En el cas d'incompliment d'aquesta obligació, el dit departament pot retenir fins al 50% de l'aportació que li pertoqui del Fons de cooperació local de Catalunya.

Títol VII

Normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes

Article 50

Parlament de Catalunya, Síndic de Greuges, Consell Consultiu i Sindicatura de Comptes de Catalunya

Les dotacions pressupostàries de les seccions .Parlament de Catalunya., .Síndic de Greuges., .Consell Consultiu. i .Sindicatura de Comptes. s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom de cadascun dels organismes i en la mesura que aquests les sol·licitin.
Els romanents de crèdit del pressupost per al 2006 de les seccions que esmenta l'apartat 1 s'incorporen en els mateixos capítols del pressupost per al 2007.
Els organismes detallats per l'apartat 1 poden autoritzar de fer les transferències de crèdit i les generacions que afectin llurs pressupostos, dins llurs respectives seccions pressupostàries. Aquestes transferències no estan afectades per les limitacions a què fa referència l'article 5.1 i s'han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.
Cadascun dels organismes a què fa referència l'apartat 1 és l'ordenador dels seus propis pagaments.
Les disposicions incloses als apartats anteriors i les partides pressupostàries que fan referència al Consell Consultiu s'entenen referides al Consell de Garanties Estatutàries a partir del moment que es constitueixi aquest nou organisme.

Article 51

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Agència Catalana de Protecció de Dades

Les dotacions pressupostàries de les seccions .Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya., .Consell de l'Audiovisual de Catalunya. i .Agència Catalana de Protecció de Dades. s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l'organisme corresponent.
Els organismes a què fa referència l'apartat 1 poden acordar de fer transferències de crèdits entre conceptes de les seccions corresponents, amb les limitacions que estableix l'article 5.1. Si ho fan, ho han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.
Cadascun dels organismes a què fa referència l'apartat 1 és l'ordenador dels seus propis pagaments.

Disposicions addicionals

Primera

Interès legal del diner i interès de demora
Fins al 31 de desembre de 2007, l'interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2007.
Fins al 31 de desembre de 2007, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 6,25%.

Segona

Cooperació al desenvolupament

El Govern ha de destinar un import total de 65.611.405,00 euros a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:
1. 52.060.000,00 euros són consignats a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, entitat de dret públic adscrita al Departament de la Vicepresidència.
2. 13.551.405,00 euros corresponen a accions en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, tant les que els diversos departaments, entitats i empreses de la Generalitat facin directament, com les que es facin mitjançant el suport a entitats que actuen en aquest àmbit. A aquest efecte, s'autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries i compensi l'import d'aquestes dotacions amb la minoració d'altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries establertes pels diversos departaments.
Tercera

Convenis de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

S'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a intercanviar prestacions vinculades a l'àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l'establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

Quarta

Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l'article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l'Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d'acord amb el decret esmentat. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

Cinquena

Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l'activitat agrària

S'autoritza el Govern a pagar a la bestreta l'import de les pensions de cessament anticipat de l'activitat agrària.

Sisena

Supressió de barreres arquitectòniques

Els departaments de la Generalitat han de destinar, per a l'any 2007, un mínim del 2% de llurs partides pressupostàries d'inversió directa a suprimir les barreres arquitectòniques dels edificis d'ús públic dels quals la Generalitat tingui la titularitat o el dret d'ús, per qualsevol títol.

Setena

Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o els familiars supervivents
Les persones beneficiàries de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o els familiars supervivents no poden superar uns ingressos totals anuals, per a l'any 2007, iguals a la suma del 100% de l'indicador de renda de suficiència més l'import anual de la prestació, fixat en 504 euros.
Es fixa en 42 euros l'import mensual per als mesos sencers de l'any 2007, amb efecte des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin l'import del 100% de l'indicador de renda de suficiència. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, superiors al 100% de l'indicador de renda de suficiència i fins al valor límit fixat per l'apartat 1, aquest import de 42 euros resta reduït en proporció amb l'import dels ingressos, sense que en cap cas no pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

Vuitena

Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec
La prestació per a les famílies amb fills a càrrec en edats compreses entre zero i tres anys es fixa en 625 euros.
La prestació per a les famílies nombroses i les famílies monoparentals amb fills a càrrec d'una edat compresa entre zero i sis anys es fixa en 730 euros.
La prestació econòmica per part, adopció o acolliment preadoptiu de dos, tres o més de tres fills es fixa, respectivament, en 650 euros, 1.000 euros i 1.200 euros.
L'ajut per a les famílies en una situació de vulnerabilitat especial a causa de part, adopció o acolliment preadoptiu múltiple de tres o més infants amb una edat compresa entre zero i dotze anys es fixa en 2.400 euros o 3.200 euros, segons el nivell d'ingressos, que ha d'establir, ponderant-lo en funció del nombre de membres de la unitat familiar, el Departament d'Acció Social i Ciutadania.
L'ajut per a les famílies que adoptin un menor, o més d'un, procedent d'un altre país i que complexin els requisits establerts per l'ordre corresponent, per tal de fer front a les despeses ocasionades pels tràmits necessaris per a la constitució d'una adopció internacional, es fixa en 2.300 euros.

Novena

Indicador de renda de suficiència
Per a l'exercici del 2007, el valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya establert per l'article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, resta fixat en 7.444,1 euros en còmput anual, que es corresponen amb 531,7 euros si el còmput és mensual.
El percentatge de l'indicador de renda de suficiència que han d'assolir les prestacions establertes per la llei a la qual fa referència l'apartat 1 es fixa en el 75% per a l'exercici del 2007, sens perjudici del que la dita llei estableix específicament per a determinades prestacions.
D'acord amb l'article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, del 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l'increment de la seva quantia, la Generalitat ha d'utilitzar com a índex o referència de renda l'indicador de renda de suficiència fixat per aquesta disposició.

Desena

Promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència
Per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l'aplicació de la Llei de l'Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, es pot habilitar la partida pressupostària 5000 D/480.000200/317, .Prestacions derivades de la Llei de dependència., que s'ha de finançar amb les transferències de fons que hagi d'efectuar l'Estat en el marc del conveni que se signi entre l'Administració general de l'Estat i la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 10 de l'esmentada llei.
Addicionalment al que estableix l'apartat 1, per a finançar l'aportació que pugui correspondre a la Generalitat es pot ampliar la partida 5000 D/480.000200/317 en els termes establerts per l'article 7.2.

Onzena

Transició del model tarifari de l'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona

Durant l'any 2007, i mentre no entri en vigor el règim tributari de recuperació dels costos associats a la producció, la disponibilitat i la millora de la qualitat de l'aigua en origen, el Govern ha de facilitar la transició del model tarifari del servei públic de subministrament d'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona mitjançant una aportació de fins a 2.500.000 euros, que cal aplicar proporcionalment al llarg de l'exercici. Correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua executar aquesta disposició.

Dotzena

Foment de l'aranès en les emissions radiofòniques

D'acord amb les previsions pressupostàries, el Govern ha de fomentar la utilització de l'aranès en les emissions radiofòniques.

Tretzena

Estudi sobre la situació de les relacions comercials en la venda de la premsa a Catalunya

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per a l'any 2007, ha d'elaborar un estudi sobre la situació actual de les relacions comercials en la venda de la premsa a Catalunya que serveixi com a base per a elaborar, amb la participació dels diferents agents implicats, la normativa necessària per a regular aquest sector.

Catorzena

Partides destinades a l'acolliment de persones nouvingudes

El Govern, en el marc de les seves disponibilitats pressupostàries per a l'any 2007, ha de dotar una partida destinada als ajuntaments per a l'acolliment de les persones nouvingudes a Catalunya.

Quinzena

Conservació i trasllat dels hangars històrics de l'Aeroport de Reus

El Govern, dins les seves disponibilitats pressupostàries per a l'any 2007, ha d'impulsar la conservació i el trasllat a l'Aeroclub de Reus dels hangars històrics construïts per l'exèrcit soviètic a l'Aeroport de Reus durant la Guerra Civil, a fi de salvaguardar la memòria històrica.

Setzena

Infraestructures per a l'Escola de Policia de Catalunya

El Govern ha de dotar, dins les disponibilitats pressupostàries, les infraestructures necessàries per a l'Escola de Policia de Catalunya, perquè pugui exercir amb dignitat la funció de formació dels alumnes.

Dissetena

Mitjans i recursos per a la millora de l'acció conjunta de les policies locals

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'incrementar els mitjans i els recursos necessaris per a millorar l'acció conjunta de les policies locals i llur integració en el sistema de seguretat de Catalunya.

Divuitena

Estudis sobre les causes dels accidents de trànsit

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar més recursos per a fomentar i elaborar estudis i investigacions que aprofundeixin en el coneixement i les causes dels accidents de trànsit.

Dinovena

Destinació a l'Alt Penedès dels efectius de Mossos d'Esquadra suficients per a garantir la seguretat a la comarca

El Govern, en el marc del desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra a la comarca de l'Alt Penedès, ha de destinar-hi els efectius suficients per a garantir-hi la seguretat, sense que això representi una disminució d'efectius policials en altres àrees.

Vintena

Ampliació del Cos d'Inspectors de Consum

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'ampliar el Cos d'Inspectors de Consum perquè actuï a tot el territori de Catalunya.

Vint-i-unena

Transferències a municipis i consells comarcals en matèria de protecció dels consumidors

El Govern, dins les seves disponibilitats pressupostàries, ha de continuar augmentant les transferències a municipis i consells comarcals en matèria de protecció dels consumidors.

Vint-i-dosena

Desdoblament de la carretera C-14 en el tram de Reus a Alcover

El Govern, abans que finalitzi l'any 2007 i dins les previsions pressupostàries corresponents, ha de desdoblar la carretera C-14 en el tram de Reus a Alcover.

Vint-i-tresena

Compliment del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (Progremic)

El Govern, dins les previsions pressupostàries i per mitjà de les modificacions de crèdit corresponents, ha de garantir l'execució de les actuacions en infraestructures per a avançar en el compliment del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (Progremic).

Vint-i-quatrena

Programes per al soterrament o desplaçament de les línies elèctriques

El Govern, en el marc del Pla de l'energia, i dins les seves disponibilitats pressupostàries, ha de continuar impulsant els programes per al soterrament o desplaçament de les línies elèctriques que transcorren per nuclis urbans o per zones densament poblades.

Vint-i-cinquena

Licitació d'un pont sobre el riu Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja

El Govern, dins de les previsions pressupostàries per a l'any 2007, ha d'iniciar la primera fase de la licitació d'un pont sobre el riu Ebre entre les poblacions de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja per tal de fer possible el projecte de l'anell viari del Delta.

Vint-i-sisena

Construcció del nou enllaç de sortida i entrada de Mataró Nord

El Govern ha de construir el nou enllaç de la sortida i entrada de Mataró Nord entre l'autopista C-32 i la carretera de Mata.

Vint-i-setena

Licitació de l'execució de les obres de la ronda Oest de Sabadell i connexió amb la N-150

El Govern ha de licitar, al llarg de l'any 2007, l'execució de les obres de la ronda Oest de Sabadell i la seva connexió amb la N-150.

Vint-i-vuitena

Aprovació del Registre d'Accés a l'Habitatge

El Govern ha d'impulsar, dins el Consorci de l'Habitatge de Barcelona, l'aprovació del Registre d'Accés a l'Habitatge.

Vint-i-novena

Dotacions econòmiques gestionades per l'Institut Català de l'Energia per a l'ús de les energies renovables

El Govern ha de continuar impulsant l'ús de les energies renovables per mitjà de les dotacions econòmiques gestionades per l'Institut Català de l'Energia.

Trentena

Inici de la construcció del Palau de Justícia de Manresa (Bages)

El Govern ha d'impulsar les mesures necessàries per a iniciar, l'any 2007, la construcció del Palau de Justícia de Manresa (Bages) utilitzant com a via de finançament d'aquesta inversió el recurs a concessions i drets de superfície.

Trenta-unena

Continuació de la construcció del Palau de Justícia de Terrassa (Vallès Occidental)

El Govern ha de continuar, durant l'any 2007, la construcció del Palau de Justícia de Terrassa (Vallès Occidental) utilitzant un sistema de finançament de la inversió basat en el recurs a concessions i drets de superfície.

Trenta-dosena

Creació del Jutjat de Primera Instància de Lleida

El Govern ha de proposar la creació per al 2007 del Jutjat de Primera Instància de Lleida i l'ha de dotar dels mitjans suficients perquè entri en funcionament.

Trenta-tresena

Creació del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona

El Govern ha de proposar la creació per al 2007 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona i l'ha de dotar dels mitjans suficients perquè entri en funcionament.

Trenta-quatrena

Foment dels ajuts per a menjador escolar

El Govern, al llarg de l'any 2007 i dins les disponibilitats pressupostàries corresponents, ha de destinar els recursos necessaris per a fomentar els ajuts per a menjador escolar.

Trenta-cinquena

Construcció de nous centres d'atenció primària
El Govern, dins les seves disponibilitats pressupostàries per a l'any 2007, ha de destinar recursos a la construcció d'un nou centre d'atenció primària a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat).
El Govern, dins les seves disponibilitats pressupostàries per a l'any 2007, ha de destinar recursos a la construcció d'un centre d'atenció primària a Salt (Gironès).
El Govern, dins les seves disponibilitats pressupostàries per a l'any 2007, ha de destinar recursos a la construcció d'un centre d'atenció primària a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
El Govern ha de destinar les partides necessàries per a la construcció del centre d'atenció primària de la Concòrdia, a Sabadell (Vallès Occidental).

Trenta-sisena

Ampliació del consultori municipal d'Olivella (Garraf)

El Govern ha d'ampliar el consultori municipal d'Olivella (Garraf).

Trenta-setena

Construcció d'una residència geriàtrica a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

El Govern, dins de les seves disponibilitats pressupostàries per a l'any 2007, ha de destinar 243.000 euros a la construcció d'una residència geriàtrica a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Trenta-vuitena

Garantiment d'una oferta suficient de places de centre de dia i de places residencials per a la tercera edat

El Govern ha de destinar els recursos necessaris per a garantir una oferta suficient de places de centre de dia i de places residencials per a la tercera edat.

Trenta-novena

Impuls del Pla per a la inclusió social

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de continuar impulsant el Pla per a la inclusió social dins l'exercici del 2007.

Quarantena

Trasllat de la seu de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)

El Govern ha de traslladar la seu de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) al parc Àgora de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i n'ha de dotar les instal·lacions.

Quaranta-unena

Foment de l'escola de viticultura i enologia Mercè Rosell i Domènech, d'Espiells (Alt Penedès)

El Govern ha de potenciar l'escola de viticultura i enologia Mercè Rosell i Domènech, d'Espiells (Alt Penedès).

Quaranta-dosena

Garantiment del domini de les llengües estrangeres
El Govern, dins les seves disponibilitats pressupostàries i els calendaris establerts, ha de dotar els recursos humans i econòmics necessaris per a garantir que els estudiants, en acabar l'ensenyament obligatori, tinguin domini de les llengües estrangeres.
El Govern ha de continuar incrementant les partides destinades als ajuts a l'alumnat per a l'assistència a colònies d'immersió en llengües estrangeres.

Quaranta-tresena

Rehabilitació i ampliació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

El Govern ha d'impulsar la realització de les aportacions econòmiques, pròpies o de tercers, necessàries per al projecte de rehabilitació i ampliació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Quaranta-quatrena

Millora i manteniment del conjunt arqueològic de Tarragona

El Govern ha de destinar recursos per a la millora i el manteniment del conjunt arqueològic de Tarragona.

Quaranta-cinquena

Rehabilitació de la basílica de Santa Maria de Mataró (Maresme)

El Govern ha d'impulsar les obres per a la rehabilitació de la basílica de Santa Maria de Mataró (Maresme).

Disposicions finals

Primera

Pròrroga de disposicions

Es prorroga per a l'exercici del 2007 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l'interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

Segona

Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a fer les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents, tant en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat com en els pressupostos de les entitats que esmenta l'article 1.b, c i d. Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.

Tercera

Imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat

Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat s'han d'imputar als crèdits autoritzats per aquesta llei. En el supòsit que en el pressupost prorrogat no figuri el mateix concepte que en el pressupost per al 2007 o que els crèdits consignats en aquest pressupost siguin inferiors als prorrogats, el Departament d'Economia i Finances ha de determinar el concepte pressupostari a què s'ha d'imputar la despesa autoritzada.

Quarta

Aplicació de la taxa d'inspecció i control sanitari d'animals i llurs productes

Els imports de les quotes i de les bonificacions o beneficis fiscals de la taxa d'inspecció i control sanitari d'animals i llurs productes, del capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997, són aplicables a partir del primer dia del trimestre natural següent a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei.

Cinquena

Pròrroga del sistema de finançament del municipi de Badia del Vallès (Vallès Occidental)

Es prorroga fins al 31 de desembre de 2007 el sistema de finançament que estableix per al municipi de Badia del Vallès la disposició transitòria tercera de la Llei 1/1994, del 22 de febrer, de creació del municipi de Badia per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès.

Sisena

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 4 de juliol de 2007

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Castells

Conseller d'Economia i Finances

Los suscriptores pueden acceder a la versión informada de este caso.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de toda la legislación y jurisprudencia citada de un documento.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todos los documentos que citan el caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todas los versiones de la ley con las distintas afectaciones

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver todas las afectaciones de un caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden acceder a una representación visual de un caso y sus relaciones con otros casos. Como alternativa a las listas de casos, el Mapa de Precedentes facilita la tarea de encontrar que caso tienes más relevancia en tu búsqueda. Al mismo tiempo también tendrás una referéncia del grado de aceptación del caso.

Request your trial

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de resultados conectados a su documentos vía tópicos y citas encontradas por Vincent.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

LLEI 4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados