Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública

SecciónI. Disposicions generals
EmisorPRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS
Rango de LeyLlei

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Recuperar el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, dotar-lo d'oficialitat real juntament amb el castellà i posar en marxa mesures d'impuls i d'afavoriment del seu ús en la vida institucional, social i econòmica, han estat orientacions de política legislativa que, en la mesura en què això concitava un alt grau de consens entre els agents polítics i socials, han caracteritzat la vida de la autonomia balear des dels seus orígens, gràcies principalment a l’Estatut d’Autonomia aprovat l’any 1983.

Amb ritmes i intensitats diferents, des de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, aprovada per unanimitat, l’ordenació de l'ús de les llengües oficials ha permès en tots aquests anys la introducció progressiva del català com a llengua d'ús quotidià en àmbits oficials i administratius, educatius, socials, audiovisuals i altres, si bé amb un grau desigual de consolidació, i sense arribar en molts casos a la desitjable normalitat d’ús atesa la seva condició de llengua pròpia i oficial.

Aquesta trajectòria va tenir un punt d'inflexió en la legislatura 2011-2015, especialment amb la Llei 9/2012, de 19 de juliol, amb la qual s'adoptaren importants mesures de revisió del procés normalitzador al marge de qualsevol diagnòstic seriós sobre la realitat sociolingüística balear. Així, sense ponderar de manera adient els efectes de les reformes preteses, es replantejaren les bases estatutàries i legals de la normalització lingüística, els coneixements de català es deixaren de considerar com un requisit vinculat als principis de mèrit i capacitat en la funció pública i s'establiren regles d’ús lingüístic en el funcionament de l'Administració que no facilitaven l'ús habitual, oral i escrit, de la llengua catalana en aquest àmbit.

En el moment present es pot copsar un sentiment majoritari en la societat balear favorable a reconstruir el consens que, en matèria de llengua, existia fins a l'inici de la legislatura passada i, per tant, procliu a recuperar, en la legislació sobre l'ús de les llengües oficials, aquells elements necessaris per retornar al català un estatus més coherent amb els mandats de protecció i foment determinats per l’Estatut d’Autonomia. És per això que el Parlament considera indispensable assumir novament, i sense dilació, els plantejaments normatius que, en matèria de capacitació lingüística dels empleats públics, venien essent generalment acceptats, la constitucionalitat dels quals es considerava fora de tot dubte. Amb això no es contradiu la Sentència del Tribunal Constitucional 165/2013, de 26 de setembre, en què per majoria es va declarar la constitucionalitat de la Llei 9/2012, doncs en aquest pronunciament no hi ha obstacle perquè el legislador pugui acollir altres opcions polítiques igualment ajustades al bloc de la constitucionalitat.

II

El present text legislatiu s'ha elaborat amb voluntat de concordança plena amb el marc constitucional i estatutari i la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, ratificada per l'Estat espanyol l’any 2001, tenint presents les principals línies jurisprudencials i doctrinals en matèria de llengües oficials. El Parlament s'ha proposat, per tant, no només dotar de vigència determinacions normatives anteriors a 2012, sinó també assegurar-se que, d'acord amb la més recent jurisprudència del Tribunal Constitucional, el tractament de l'ús lingüístic s'efectua amb el màxim rigor, amb la incorporació de mesures de correcció de la situació actual de desequilibri, la garantia dels drets lingüístics de tots i l’adopció d’aquelles mesures de diferenciació lingüística que clarament estan justificades per la necessitat d'acomplir els principis i els objectius establerts en l'Estatut d'Autonomia. En aquest sentit, es pot afirmar que la llei s’ajusta a l’article 3 de la Constitució i als articles 4, 14.3 i 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, sense oblidar la doctrina del Tribunal Constitucional que dimana, fonamentalment, de les Sentències 82/1986, de 26 de juny; 46/1991, de 28 de febrer (F.J. 3); 31/2010, de 28 de juny (F.J. 14); i 165/2013, de 26 de setembre (F.J. 5 i 11).

En aquest context, és lícit que, en atenció als imperatius de protecció i foment de la llengua catalana que dimanen dels articles 3.3 de la Constitució i 4.3 de l’Estatut balear, com també en garantia de l’efectivitat dels drets lingüístics en el marc d'una administració pública eficaç (article 103.1 de la Constitució), el tractament normatiu de les llengües oficials contengui mesures correctores, de protecció i de foment que tendeixin a evitar que la llengua catalana se situï en una posició secundària respecte de la llengua castellana pel que fa als usos oficials.

Per això, en el present text legal s’ha optat per solucions ja conegudes que poden contribuir decisivament, pel seu efecte multiplicador, a recuperar, consolidar i fomentar l'ús normal del català en el funcionament dels serveis públics. Els ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears exigeixen, en les seves relacions amb les administracions, que els empleats públics disposin de la capacitació adient en les llengües oficials de la comunitat autònoma i que, per tant, puguin atendre les seves demandes eficaçment també en la llengua pròpia de les Illes Balears. Tot això és compatible amb la preservació del castellà com a llengua oficial de l’Estat i d’ús normal en l’àmbit de dites administracions, que tots tenen el dret d’usar i el deure de conèixer d’acord amb l’article 3 del text constitucional.

La fonamentació de l’operació normativa que es duu a terme és encara més evident si es té en compte que els estudis més solvents conclouen que, tot i la importància de les accions de regulació, d’ensenyament i de foment de l’ús del català dutes a terme en els darrers anys, aquest encara no ha assolit els estàndards de normalitat lingüísticament desitjables, si més no en el sentit d’aconseguir, en paraules del legislador estatutari, «la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears» (article 4.3 de l’Estatut). És notori que les dades disponibles posen de relleu que la igualtat real i efectiva es troba encara lluny d’aconseguir-se i que, si s’eliminen, s’afebleixen o s’alenteixen les mesures d’impuls a la llengua pròpia, es propiciaran en molts sectors situacions de diglòssia i de retrocés evident de l’ús del català. La majoria parlamentària que impulsa el present text legislatiu considera que només amb accions adreçades directament a millorar l’estatus de la llengua que es troba en una situació de minorització és possible assegurar l’equilibri desitjable entre llengües oficials i preservar de manera efectiva l’exercici dels drets de tots.

III

Aquesta llei conté mesures de capacitació lingüística adreçades a recuperar i fomentar l’ús del català en l'àmbit de la funció pública, és a dir, accions normatives que persegueixen fer realitat el mandat dels articles 4.3 i 14.3 de l’Estatut d’Autonomia. Aquestes mesures permetran assegurar l’ús normal del català per part dels poders públics autonòmics i dels empleats públics des de l’enteniment que no només es tracta d’una opció admissible constitucionalment, sinó a més d’una orientació que en certa mesura ve imposada pel legislador estatutari com a resposta a una realitat sociolingüística que exigeix la implicació decidida dels poders públics en el denominat procés de normalització del català en tots els àmbits i, de manera especial, en el de les institucions i administracions de les Illes Balears.

En el sentit exposat, el present text legal inclou determinacions que, tot vinculant la possessió de coneixements de les llengües oficials als principis de mèrit i capacitat en l'àmbit de la funció pública, permeten assegurar el bon funcionament de les administracions que tenen el català com a llengua pròpia, com també l’efectivitat dels drets dels ciutadans i les ciutadanes a ser atesos en la llengua oficial de la seva preferència, d’acord amb les exigències de l’article 14.3 de l’Estatut balear. L’exigència general de requisits de capacitació en la llengua pròpia per a l’accés a la funció pública, com també per a la promoció en el si de les administracions públiques, es considera una mesura inobjectable des del punt de vista constitucional (STC 46/1991, de 28 de febrer). Cal tenir en compte, a més, que només l'exigència general de coneixements de català, variable en funció de les característiques dels diversos llocs de treball, permet assolir amb plenitud les finalitats exposades, ja que una exigència limitada, per exemple, als llocs d'atenció directa al públic, a l'assessorament lingüístic i als serveis educatius, seria palesament insuficient.

Per altra banda, és actualment raonable exigir que, en els procediments administratius que es tramiten completament en català, tot el personal que hi hagi d'intervenir ha de comptar amb els coneixements adients d'aquesta llengua.

Finalment, s’inclouen en aquesta llei com a disposicions transitòries algunes decisions provisionals sobre els nivells de coneixement lingüístic exigibles als empleats públics, que ja havien estat en vigor en el passat sense que es produïssin disfuncions en la prestació dels serveis públics. L’establiment provisional d’aquests nivells respon a criteris d'igualtat, de raonabilitat i de proporcionalitat, tal com ve exigint la jurisprudència. Un tractament diferenciat requereix el personal estatutari i laboral de l’administració sanitària, ateses les seves característiques professionals i l'evidència del lent procés normalitzador que s’ha produït en aquest àmbit.

D’altra banda, és convenient fer esment que la llei incorpora tres disposicions addicionals en matèria de mobilitat i ocupació de llocs de feina i de situacions administratives.

Article 1

Es dota de contingut la lletra d) de l’article 30 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

"d) Nivell exigit de coneixement de la llengua catalana, en els termes que s’estableixin reglamentàriament."

Article 2

Es modifica l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda amb la redacció següent:

"2. El sistema d’oposició consisteix a dur a terme una o més proves de capacitat per determinar l’aptitud dels aspirants."

Article 3

S’afegeix una lletra f) a l’apartat 1 de l’article 50 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

"f) Acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents."

Article 4

Se suprimeix l'apartat 6 de l'article 71 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 5

Es modifica la redacció de la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 80 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

"b) Els requisits exigits per ocupar-lo, inclòs el nivell de coneixement de llengua catalana, si escau."

Article 6

S’afegeix un apartat 3 a l’article 96 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

"3. El personal funcionari a què es refereix l’apartat anterior que no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana queda obligat a assolir-lo i acreditar-lo en els termes que s’estableixin reglamentàriament."

Article 7

Es modifica l’apartat 2 de l’article 113 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda amb la redacció següent:

"2. El reingrés pot efectuar-se per l’adjudicació d’un lloc de treball amb caràcter provisional, condicionada a les necessitats del servei, sempre que la persona interessada compleixi els requisits d’ocupació del lloc en els termes que s’estableixin reglamentàriament."

Article 8

Es modifica la lletra g) de l’apartat 1 de l’article 124 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda amb la redacció següent:

"g) Conèixer les llengües oficials al nivell que es determini reglamentàriament, i facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar-les en les relacions amb l’administració autonòmica."

Article 9

Se suprimeix la disposició addicional dotzena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 10

Se suprimeix la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR