LLEI 3/2015, de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives.

Es modifica l’article 15 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que resta redactat de la manera següent:

Article 15. Tipus de gravamen

1. Es fixa el tipus de gravamen de 19,10 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat.

»2. Es fixa el tipus de gravamen de 28,70 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat per als residus municipals procedents dels ens locals que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, d’acord amb el projecte de desplegament aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya, sempre que l’àmbit territorial al qual es trobi adscrit el subjecte passiu disposi de les corresponents instal·lacions de tractament de la fracció orgànica recollida selectivament integrades en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya.

»3. Es fixa el tipus de gravamen de 9,00 euros per tona de rebuig de residus municipals que s’incinera.

»4. Es fixa el tipus de gravamen de 20,20 euros per tona de rebuig de residus municipals que s’incinera procedents dels ens locals que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, d’acord amb el projecte de desplegament aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya, sempre que l’àmbit territorial al qual es trobi adscrit el subjecte passiu disposi de les corresponents instal·lacions de tractament de la fracció orgànica recollida selectivament integrades en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya.»

Secció segona. Cànon de l’aigua

Es modifica el segon paràgraf de la lletra a de l’apartat 5 de l’article 67 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

Si els usuaris d’aigua per a l’abastament a tercers no opten expressament pel sistema d’estimació directa o no presenten les dades exigides perquè es pugui aplicar, s’entén que hi renuncien expressament a favor de l’estimació objectiva, llevat dels casos dels usuaris que utilitzen més de cent mil metres cúbics d’aigua anuals, dels quals lliuren un volum per a usos domèstics no superior al 75% del volum total lliurat, i dels quals efectuen subministrament d’aigua en alta, en què la base s’ha de determinar en tot cas pel sistema d’estimació directa.

Es modifica l’apartat 8 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

69.8 S’aplica als subjectes passius del cànon de l’aigua que compleixen les condicions assenyalades en els paràgrafs següents una tarifa social de 0,3999 euros per metre cúbic.

Són beneficiaris d’aquesta tarifa els titulars de pòlisses o contractes de subministrament d’aigua i els titulars de captacions d’aigua, amb consums iguals o inferiors a la dotació bàsica establerta per la disposició addicional primera del Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que s’incloguin en algun dels col·lectius següents:

»a) Pensionistes del sistema de la seguretat social no contributiu per jubilació, jubilació per invalidesa i invalidesa.

»b) Pensionistes del sistema de la seguretat social contributiu i de l’assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI) de més de seixanta anys que cobren la pensió mínima per jubilació o viduïtat, sempre que els ingressos totals de la unitat familiar a què pertanyen no superin en dues vegades el límit fixat per l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, incrementat en un 30% d’aquest indicador per cada membre addicional a partir del segon.

»c) Pensionistes del sistema de la seguretat social contributiu que cobren la pensió mínima en concepte d’incapacitat permanent, sempre que els ingressos totals de la unitat familiar a què pertanyen no superin en dues vegades el límit fixat per l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, incrementat en un 30% d’aquest indicador per cada membre addicional a partir del segon.

»d) Perceptors de les prestacions socials de caràcter econòmic per a atendre determinades situacions de necessitats bàsiques establertes per la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.

»e) Perceptors de fons procedents dels règims a extingir següents: fons d’assistència social (FAS) i fons de la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI).

»f) Famílies amb tots els membres de la unitat familiar en situació d’atur, sempre que els ingressos totals de la unitat familiar a què pertanyen no superin en dues vegades el límit fixat per l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, incrementat en un 30% d’aquest indicador per cada membre addicional a partir del segon.

»g) Destinataris dels fons de la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció.

»Tots els beneficiaris potencials d’aquesta tarifa han d’acreditar els requisits exposats en els apartats anteriors, si s’escau, i sol·licitar l’aplicació de la tarifa pels mitjans que es fixin per resolució de la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua.»

Es modifica l’article 70 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

Article 70. Règim ordinari i règim especial del tipus de gravamen aplicable als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

70.1 En els supòsits d’usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders de l’aigua, el tipus aplicable sobre la base imposable es determina d’acord amb el règim ordinari o d’acord amb el règim especial, segons el cas.

»70.2 En el règim ordinari, el tipus resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent a l’ús, determinat segons el que estableix l’article 71, i d’un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació, fixat d’acord amb l’article 72.

»70.3 En el règim especial, el tipus resulta de la suma del tipus de gravamen general, fixat segons el que estableix l’article 71, i del tipus de gravamen específic, fixat a partir de dades de contaminació individualitzades, d’acord amb el que estableix l’article 72 bis .»

Es modifica l’article 72 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

Article 72. Règim ordinari del tipus de gravamen específic per a usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

72.1 El valor aplicable per a determinar el tipus específic en els supòsits d’usos industrials i assimilables és de 0,6390 euros per metre cúbic.

»72.2 En els supòsits de fuites d’aigua degudament acreditades com un fet fortuït no atribuïble a negligència dels usuaris industrials, s’aplica un coeficient 0,5 a la tarifa establerta per l’apartat 1, sobre el volum d’aigua que excedeixi del consum habitual de l’establiment, estimat a partir de l’estudi previ dels volums utilitzats els darrers dos anys.

»72.3 En els supòsits corresponents a captacions d’aigua per a l’abastament a tercers, s’aplica un coeficient 0 al tipus establert amb caràcter general per a usos industrials o assimilables.

»72.4 S’aplica un coeficient 0 sobre el tipus establert amb caràcter general per a usos industrials o assimilables en els casos d’usos d’aigua potable destinada a la prestació gratuïta, per part de les administracions que en siguin titulars, dels serveis d’alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics i d’altres serveis que s’estableixin per reglament.

»72.5 En el cas de l’ús de l’aigua fet per centrals tèrmiques, amb un consum anual d’aigua superior a 500 hectòmetres cúbics, s’aplica, sobre el tipus ordinari, el coeficient 0,00053.»

S’afegeix un article, el 72 bis, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

Article 72 bis . Règim especial del tipus de gravamen específic per a usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

72 bis .1 S’estableix un règim tributari especial pel que fa a la determinació del tipus específic per raó dels subjectes passius afectats.

»72 bis .2 L’àmbit d’aplicació d’aquest règim especial inclou els usuaris industrials i assimilables d’aigua següents:

»a) Usuaris d’aigua inclosos a les seccions B, C i D i grups A032, E360, E383 i J581, de la CCAE 2009, pel que fa a llurs establiments amb activitat productiva, que utilitzin més de 1.000 metres cúbics anuals d’aigua i, addicionalment, compleixin alguna de les condicions següents:

»– L’abocament superi els valors de contaminació 500 mg/l MES i/o 750 mgO2/l MO.

»– Disposi d’un sistema de depuració propi, d’acord amb l’annex B6 del reglament de gestió dels tributs.

»– Les aigües abocades sense càrrega o no abocades representin més d’un 50% del volum total d’aigua utilitzada o superin els 7.000 metres cúbics anuals.

»b) La resta d’usuaris industrials d’aigua que fan activitats econòmiques no manufactureres de les relacionades en la lletra a , amb utilització de més de 7.000 metres cúbics anuals d’aigua i que disposen de sistemes de depuració propis o el percentatge d’aigües no abocades o de reg representin més d’un 50% del volum total d’aigua utilitzada o superin els 7.000 metres cúbics anuals es poden acollir de manera voluntària a aquest règim.

»c) Qualsevol altre usuari d’aigua que per resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua s’inclogui en aquest règim en funció de l’estat del medi receptor o d’altres aspectes quantitatius o qualitatius amb relació a la utilització de l’aigua, degudament justificats.

»72 bis .3 En el supòsit d’usos agrícoles o ramaders o assimilables d’aigua que generin contaminació el tipus específic es determina també d’acord amb el règim especial, en funció dels paràmetres establerts per l’apartat 4 o d’altres paràmetres que s’estableixin per llei.

»72 bis .4 En aquest règim, el tipus de gravamen específic es determina de manera individualitzada segons la càrrega contaminant abocada, d’acord amb els valors dels paràmetres de contaminació següents:

»Matèries en suspensió (MES): 0,4937 euros/kg

»Matèries inhibidores (MI): 11,7132 euros/K-equitox

»Matèries oxidables (MO): 0,9875 euros/kg

»Sals solubles (SOL): 7,9013 euros/Sm3/cm

»Nitrogen (N): 0,7498 euros/kg

»Fòsfor (P): 1,4997 euros/kg

»Per tal d’adequar les unitats dels preus a les unitats de mesura dels valors dels paràmetres de contaminació s’han d’aplicar els factors de conversió que es determinin per reglament.

»72 bis .5 En aquest règim la quantia del tribut ha de respondre sempre al principi segons el qual qui més contamina ha de satisfer un gravamen específic més alt.

»72 bis .6 La determinació del grau de contaminació es fa per mesurament directe de la càrrega contaminant, a partir de la declaració tributària d’ús i contaminació de l’aigua que el subjecte passiu del tribut està obligat a presentar.

»Si la manca de presentació de la dita declaració, o el fet de presentar-la de manera incompleta o acreditadament fraudulenta, no permeten a l’Agència Catalana de l’Aigua disposar de totes les dades necessàries per a determinar el tipus específic, aquest es fixa de manera indirecta, i es pot emprar qualsevol dada o antecedent rellevant per a determinar-lo, o bé dades d’altres establiments del sector a què pertanyi l’establiment.

»72 bis .7 El càlcul del tipus de gravamen individualitzat basat en la càrrega contaminant correspon a l’expressió següent:

Te = [ ¿n (¿i ((Ci - Ei) x Pui x Cpi x Ksi x Kdi x Kni) x Kan x Fn x Rpn) ] x Kr

»On:

Te: és el tipus de gravamen específic aplicable.

i: són cadascun dels paràmetres de contaminació establerts per l’article 72.1.

n: són cadascun dels tipus d’abocaments de l’establiment.

Rpn: és la relació de ponderació, segons el cabal, de cada tipus d’abocament respecte del total dels tipus d’abocament de l’establiment.

Ci: és la concentració de cadascun dels paràmetres de contaminació establerts per l’apartat 1 d’aquest article, per a les aigües abocades.

Ei: és la concentració de cadascun dels paràmetres de contaminació establerts per l’apartat 1 per a les aigües d’entrada. Si Ei és més gran que Ci, el valor de la diferència (Ci - Ei) és 0.

Pui: és el preu unitari per a cada un dels paràmetres de contaminació establerts.

Cpi: és el coeficient punta de cada paràmetre; expressa la relació que hi ha entre el valor de concentració de la contaminació màxima i el valor de concentració de contaminació mitjana, obtinguts a partir de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua presentada per la persona interessada o bé a partir del mesurament fet per l’Administració; s’entén per valors de concentració de contaminació màxima la mitjana dels que superen els valors mitjans. Aquest coeficient punta s’aplica a cadascun dels valors dels paràmetres de contaminació, d’acord amb el que estableix l’annex 4.

Ks: és el coeficient de salinitat; els abocaments fets en aigües superficials continentals amb cabals superiors a 60m3 per segon en èpoques d’estiatge resten afectats d’un coeficient de salinitat per al paràmetre de sals solubles equivalent a 0,2. En els casos d’abocament d’aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets al mar per mitjà de col·lectors o d’emissaris submarins públics, el coeficient de salinitat per aquest paràmetre és 0.

Kdi: és el coeficient de dilució, aplicable als abocaments directes a mar fets mitjançant instal·lacions de sanejament privades, atenent els diferents paràmetres de contaminació especificats per l’apartat 1 d’aquest article:

Resta de paràmetres: coeficient de dilució resultant de l’aplicació dels barems que s’indiquen en l’annex 5.

Kan: és el coeficient d’abocament a sistema de cada tipus d’abocament; pel que fa a abocaments efectuats a xarxes de clavegueram, col·lectors generals i emissaris corresponents a sistemes públics de sanejament, el tipus de gravamen específic, determinat en funció de la càrrega contaminant abocada, resta afectat, amb caràcter general, pel coeficient 1,5.

Aquest coeficient és 1,2 pel que fa a abocaments a mar d’aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets mitjançant col·lectors o emissaris submarins públics i pel que fa a liquidacions de cànon de l’aigua emeses després de l’1 de gener de 2008.

Fn: és el coeficient de fertirrigació de cada tipus d’abocament; el consum amb destinació final a la reutilització pròpia, amb finalitats agrícoles, d’aigües residuals amb alts continguts de matèria orgànica i nutrients, en les condicions que autoritzi l’Agència Catalana de l’Aigua, gaudeix d’un coeficient reductor (F) del tipus específic, individualitzat en funció de la càrrega contaminant de 0,75.

Kr: és el coeficient corrector de volum que expressa la relació entre el volum d’aigua abocat i el volum d’aigua de subministrament de tot l’establiment; per a poder aplicar aquest coeficient, cal que l’establiment disposi de les instal·lacions i dels aparells descrits en l’annex 3; també es pot determinar aquest coeficient per estimació indirecta, acceptant la declaració del coeficient corrector de volum basada en dades i justificacions tècniques aportades pel subjecte passiu, que han d’ésser valorades adequadament per l’Administració.

Kn: és el coeficient de nutrients. Tots els abocaments fets en les zones que, d’acord amb la normativa vigent, hagin estat declarades sensibles resten afectats d’un coeficient de nutrients per als paràmetres de nitrogen i de fòsfor equivalent a 1,25. Dins les zones sensibles estan afectats d’aquest coeficient tant els abocaments fets directament al domini públic hidràulic i marítim i terrestre, com els fets als sistemes públics de sanejament.

»72 bis .8 Per a obtenir el tipus de gravamen final s’han de ponderar en funció del cabal els diversos preus de cada conducte d’evacuació o tipus d’abocament considerant el coeficient corrector de volum.»

1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 74 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

   74.4 En els casos d’usos industrials d’aigua per a la producció d’energia elèctrica, les centrals hidroelèctriques poden optar por acollir-se, de manera voluntària, a un sistema de determinació objectiva de la quota basat en la potència instal·lada en l’establiment i en l’energia produïda, expressada en quilowatts hora, d’acord amb la fórmula següent:

   Q = kWh produïts × euros/kWh

   Tipus d’establiment	Potència	Import	Unitat
   Grup 1	>= 50 MW	0,00599	euros/KWh
   Grup 2*	< 50 MW	0,00396	euros/KWh

   *Sempre que el titular no faci en altres establiments activitats de producció amb potència superior a 50 MW. En aquest cas, es considera tipus 1.

   Aquests valors no inclouen l’impost sobre el valor afegit.»

2. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 74 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

   74.5 S’aplica sobre la quota íntegra corresponent a usuaris industrials d’aigua per a la producció d’energia inclosos en el grup 2 de l’apartat 4 una bonificació del 70% en els supòsits en què el títol concessional que empara llur activitat tingui en compte els cabals de manteniment.

Es modifica la lletra b de l’apartat 3 de l’article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactada de la manera següent:

b) Declaració resum anual de volums utilitzats i autoliquidació de l’import del cànon corresponent, com a màxim el 20 de març de l’any posterior a l’any a què fa referència la declaració. Aquesta declaració ha de contenir les mateixes dades i s’ha d’ajustar a les prescripcions tècniques i formals fixades per l’Agència amb relació a la declaració resum establerta pel procediment ordinari. Aquesta obligació no s’aplica als usuaris d’aigua que facturen menys de cent mil metres cúbics anuals en el conjunt de municipis de subministrament i que han optat pel sistema d’estimació objectiva de la base establert per l’article 67. En aquest darrer cas, l’Agència els liquidarà directament el cànon.

S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 77 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

77 bis .4. La modificació o revisió del valor d’un o alguns dels paràmetres de contaminació de les aigües d’entrada emprats en la determinació del cànon de l’aigua aplicable a un establiment, mitjançant qualsevol dels procediments de comprovació relacionats en els apartats anteriors, s’efectua en els supòsits establerts per a la revisió dels valors de les aigües de sortida en el reglament de gestió dels tributs pel que fa a les actuacions o inspeccions que s’han de considerar i a la manera de corregir el valor dels paràmetres, però emprant la mitjana ponderada de les dades utilitzades per a la modificació, resultant d’un mínim de dues inspeccions puntuals de què disposi l’Administració, o bé dels resultats obtinguts en plans de control autoritzats per aquesta o en convenis de seguiment de les aigües utilitzades per l’establiment o bé dels valors certificats per l’entitat subministradora en cas de subministrament de terceres persones.

Es modifica el valor de «K» de l’apartat 1 de l’article 81 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

K: Índex actualització, que només pot ésser aplicable si és major d’1.

S’afegeix una disposició addicional, la dissetena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

Disposició addicional dissetena. Exacció substitutòria del tipus de gravamen específic per als establiments industrials connectats al col·lector de salmorres del Llobregat

1. L’exacció a què fa referència l’article 73 s’aplica als establiments industrials connectats al col·lector de salmorres del Llobregat relacionats en l’annex 7, i als establiments que s’incorporin a aquesta infraestructura, inclòs llur desdoblament i prolongació, com a beneficiats per la seva utilització, mitjançant l’abocament real o potencial de llurs aigües residuals a aquesta infraestructura, construïda i explotada per l’Agència Catalana de l’Aigua exclusivament per a pal·liar el perjudici mediambiental que pot comportar la contaminació generada per aquests abocaments en la conca del Llobregat.

»2. L’exacció s’acredita per la utilització real o potencial de la infraestructura, i és efectiva per a nous establiments usuaris, en el moment de la connexió de llurs cabals a la infraestructura, i per als establiments usuaris en data del 31 de desembre de 2014, a partir de l’1 de gener de 2015.

»3. La quota global es fixa, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, a partir de la suma d’un component fix corresponent a les despeses d’inversió atribuïbles a la infraestructura en funcionament i d’un component variable relatiu a les despeses d’explotació de la mateixa instal·lació.

»4. Atès que l’exacció es configura com a sistema de recuperació de costos, es fixa a partir de les quanties que corresponguin de les diverses magnituds considerades en l’article 73, tenint en compte que:

»a) Els establiments usuaris de la infraestructura assumeixen el 50% del cost de la inversió feta i en servei, mentre que la Generalitat n’assumeix el percentatge restant.

»b) Els costos de l’explotació de la infraestructura es determinen a partir de les dades reals certificades per l’entitat prestadora del servei.

»5. En qualsevol cas, els costos d’inversió i els costos d’explotació es fan repercutir proporcionalment als establiments beneficiaris de la infraestructura: els costos d’inversió, en funció del cabal anual autoritzat; i els costos d’explotació, en funció del cabal abocat.

»6. La quota de l’amortització de la fase I del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, es detalla en l’annex 8.

»Les quotes corresponents a les actuacions pendents d’execució es calculen com a quotes constants, d’acord amb el mètode francès en funció de les dades reals d’inversió certificades amb relació a l’exercici, considerant un període d’amortització de vint-i-cinc anys i el més baix dels dos tipus d’interès euríbor a dotze mesos més cinc-cents punts bàsics, o bé el valor assignat en el darrer contracte de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua.

»Addicionalment, es revisa també per a l’explotació en funció de les despeses reals certificades pel prestador del servei i dels cabals efectivament abocats.

»7. La quota d’explotació fixada d’acord amb el que estableixen els apartats anteriors es distribueix entre els beneficiaris de la infraestructura, en funció del criteri de cabal abocat en cada període de liquidació.

»8. En cas de canvi de titularitat d’un establiment, qui succeeixi en l’activitat ha de comunicar aquest fet a l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’acceptació plena del que estableix aquesta disposició. Addicionalment, regeixen les normes relatives a la responsabilitat tributària establertes pels articles 42 i següents de la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària.

»9. En el cas que qualsevol dels establiments usuaris de la infraestructura cessi en la seva activitat i no aboqui aigües residuals de qualsevol procedència al col·lector, ha de comunicar aquest fet de manera fefaent a l’Agència Catalana de l’Aigua i no ha de fer front a l’exacció a que fa referència aquesta disposició, pel que fa als costos d’explotació, a partir del moment de la comunicació.

»10. Els establiments industrials que esdevinguin nous usuaris de la infraestructura han de satisfer l’exacció de manera proporcional al cabal abocat i en funció de l’autorització a partir del moment de la connexió de llurs aigües residuals al col·lector.

»11. L’exacció es liquida trimestralment per l’Agència Catalana de l’Aigua i els establiments obligats al pagament han d’efectuar l’ingrés de la quota que els correspongui en els terminis establerts per l’article 62 de la Llei de l’Estat 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

»12. Els actes de liquidació de l’exacció són impugnables per via econòmica administrativa prèvia al control judicial, d’acord amb el que estableix la normativa reguladora de la resta d’ingressos de dret públic de caràcter tributari de la Generalitat de Catalunya.»

S’afegeix una disposició transitòria, l’onzena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

Disposició transitòria onzena. Aplicació del que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 74 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

El que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 74 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, és aplicable a partir de l’1 de gener de 2016.»

S’afegeix un annex, el 7, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

Annex 7. Establiments industrials connectats al col·lector de salmorres del Llobregat

Ercros, SA (Cardona)

»Salinera de Cardona, SLU (Cardona)

»Iberpotash, SA (Súria)

»Iberpotash, SA (Sallent)

»ATLL concessionària (Abrera)

»Sita Spe Ibérica, SLU (Martorell)

»Solvin Spain, SL (Martorell)

»Reial Club de Golf del Prat (Terrassa)

»Aigües de Barcelona, EMGCIA, SA (Sant Joan Despí)»

S’afegeix un annex, el 8, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

«Annex 8. Quota de l’amortització de la fase I del col·lector

Secció tercera. Impost sobre les estades en establiments turístics

Es modifica l’apartat 3 de l’article 116 de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, que resta redactat de la manera següent:

3. Els recursos del Fons gestionats per les administracions locals s’han de destinar al finançament de les actuacions a què fa referència l’apartat 1, en llur conjunt o per algun de llurs conceptes, tot atenent de manera prioritària les necessitats de promoció turística, i d’acord amb els criteris i procediments que desenvolupi el reglament, el qual s’ha d’aprovar en el termini de sis mesos a comptar de l’aprovació de la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives per al 2015.

Secció quarta. Impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear

Es modifica l’apartat 2 de l’article 22 de la Llei 12/2014, del 10 d’octubre, de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, que resta redactat de la manera següent:

2. El 10% de la recaptació efectiva de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear ha d’ésser destinat a nodrir un fons orientat a fomentar la reactivació econòmica de les zones afectades per activitats de producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, amb la finalitat de promoure’n i millorar-ne la competitivitat i la diversificació econòmica, d’acord amb el desenvolupament reglamentari que s’ha de dur a terme en els sis mesos següents a l’aprovació de la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives per al 2015.

Secció cinquena. Taxes

Es modifica l’article 1.2-5 del capítol II del títol I del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Article 1.2-5. Acreditament

1. Les taxes s’acrediten, segons la naturalesa del fet imposable:

»a) Quan es concedeixen la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic.

»b) Quan s’inicia la prestació del servei o l’exercici de l’activitat, sens perjudici de la possibilitat d’exigir-ne el dipòsit previ.

»c) Quan es presenta la sol·licitud que inicia l’actuació o l’expedient, la qual no es pot emplenar o tramitar si no s’ha efectuat l’ingrés de la taxa.

»2. El pagament de les taxes associades a la presentació d’una declaració responsable o d’una comunicació prèvia s’ha d’efectuar prèviament a l’inici de l’activitat. En aquests casos, el que disposa aquest apartat preval sobre el règim d'acreditament que s’hagi establert de forma específica en la regulació de cada taxa.»

1. Es modifica el punt 4 de l’article 2.1-3 del capítol I del títol II del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

   4. S’estableix una bonificació del 30% sobre la taxa regulada per aquest capítol per a les persones membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria general i una bonificació del 50% per a les persones membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria especial.

2. Es modifica l’article 9.1-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 9.1-3. Exempcions i bonificacions

   Són aplicables als alumnes membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.»

3. Es modifica el punt 1 de l’article 9.2-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. Són aplicables als alumnes membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

4. Es modifica el punt 1 de l’article 9.3-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. Són aplicables als alumnes membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

5. Es modifica el punt 1 de l’article 9.4-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. Són aplicables als membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

6. Es modifica el punt 1 de l’article 9.5-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. Són aplicables als membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

7. Es modifica el punt 1 de l’article 9.6-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. Són aplicables als membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

8. Es modifica l’article 9.7-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 9.7-3. Exempcions i bonificacions

   Són aplicables als membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.»

9. Es modifica el punt 2 de l’article 18.1-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   2. Amb relació a la taxa per drets d’inscripció en les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de català que convoca la Secretaria de Política Lingüística regulada per aquest article, s’estableix una bonificació del 30% per a les persones membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria general i una bonificació del 50% per a les persones membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria especial.

10. Es modifica l’article 26.1-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 26.1-3. Exempcions i bonificacions

    1. Gaudeixen d’exempció total de les quotes de la taxa, amb la justificació prèvia de llur situació, els col·lectius següents:

    »a) Els sol·licitants que són membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria especial.

    »b) Les persones que tenen la declaració legal de minusvalidesa en un grau igual o superior al 33%.

    »c) Les persones subjectes a mesures privatives de llibertat.

    »d) Les víctimes de actes terroristes, llurs cònjuges i llurs fills.

    »e) Els subjectes passius en situació d’atur demandants d’ocupació que no perceben cap prestació econòmica.

    »2. Gaudeixen d’una bonificació de la quota de la taxa, amb la justificació prèvia de llur situació, els col·lectius següents:

    »a) Els sol·licitants que són membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria general: un 50% de la quota.

    »b) Els subjectes passius en situació d’atur demandants d’ocupació que perceben alguna prestació econòmica: un 50% de la quota.»

11. Es modifica el punt 2 de l’article 26 bis. 1-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. S’estableix una bonificació del 30% per als membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria general i una bonificació del 50% per als membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria especial.

12. Es modifica l’article 27.1-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 27.1-3. Bonificacions

    S’estableix una bonificació en la taxa per la prestació de serveis per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya regulada per aquest capítol. Aquesta bonificació és del 30% per a les persones membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria general i del 50% per a les persones membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria especial.»

13. Es modifica l’article 27.2-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 27.2-3. Exempcions i bonificacions

    1. Resten exempts del pagament de la taxa per a la inscripció a les proves d’accés a la universitat en les diferents modalitats els col·lectius següents:

    »a) Els estudiants beneficiaris d’una beca a l’estudi amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.

    »b) Els membres de famílies nombroses i monoparentals de categoria especial.

    »c) Les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

    »d) Les víctimes d’actes terroristes, llurs cònjuges i llurs fills.

    »e) Les víctimes de violència de gènere i llurs fills dependents.

    »f) Els estudiants de 65 anys o més.

    »2. S’estableix una bonificació del 50% de l’import de la taxa a les persones membres de famílies nombroses i monoparentals de categoria general.

    »3. Les justificacions documentals per a acreditar alguna d’aquestes circumstàncies són les mateixes que les que estableix per a aquests col·lectius la disposició que anualment fixa els preus dels serveis acadèmics universitaris.»

    Subsecció primera. Taxa per la presentació simultània d’un nombre superior a deu escrits o documents en els registres administratius de la Generalitat adreçats a altres administracions públiques

S’afegeix un capítol, el IV, al títol II del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

Capítol IV. Taxa per la presentació simultània d’un nombre superior a deu escrits o documents en els registres administratius de la Generalitat adreçats a altres administracions públiques

Article 2.4-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la presentació, per una mateixa persona en un mateix dia i en una mateixa oficina de registre administratiu de la Generalitat, d’un nombre superior a deu escrits i documents adreçats a altres administracions públiques.

»2. La presentació d’escrits o documents relacionats amb l’aplicació dels tributs, en les mateixes condicions que les establertes per l’apartat 1, no està subjecta al pagament de la taxa.

»Article 2.4-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que presenten els escrits i els documents a què fa referència l’article 2.4-1.

»Article 2.4-3. Acreditament

»La taxa s’acredita en el moment en què les persones interessades o llurs representants presenten els escrits i documents en el registre.

»Article 2.4-4. Quota

»L’import de la quota per a cada document és de 5 euros.

»Article 2.4-5. Afectació

»La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de projectes d’innovació i actuacions de millorament encaminades a oferir una millor qualitat i accessibilitat dels ciutadans als serveis d’informació i d’atenció ciutadana, ja sigui per canal virtual o presencial, impulsades per l’òrgan competent en matèria d’atenció ciutadana.»

Subsecció segona. Taxa per la gestió tecnicofacultativa dels serveis agronòmics

Es modifiquen apartats 1.3.2 i 1.3.3 de l’article 4.2.4 del capítol II del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu3/2008, del 25 de juny, que resten redactats de la manera següent:

1.3.2. Inscripció de maquinària agrícola, arrossegada o suspesa: equips de distribució de fertilitzants i equips de tractaments per a l’aplicació de productes fitosanitaris d’ús agrari, adquirits abans de l’1 de gener de 2012: 27,62 euros.

1.3.3. Inscripció de maquinària agrícola, arrossegada o suspesa: equips de distribució de fertilitzants i equips de tractaments per a l’aplicació de productes fitosanitaris d’ús agrari, adquirits després de l’1 de gener de 2012, equips per al treball del sòl, equips de sembra, equips de tractaments per a l’aplicació de productes fitosanitaris d’ús no agrari, i la resta de maquinària agrícola: 7,07 euros.»

Subsecció tercera. Taxa per la prestació de serveis facultatius veterinaris

1. S’afegeix una lletra, la c, a l’article 4.3-2 del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

   c) En la prestació de serveis corresponents a l’extensió de la documentació sanitària que empari el trasllat del bestiar transhumant per a l’aprofitament de pastures que ha de retornar al punt d’origen.

2. Se suprimeix el punt 2.4 de l’article 4.3-5 del capítol II del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

3. Se suprimeix el punt 2.6 de l’article 4.3-5 del capítol II del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

4. Es modifica el punt 5.3 de l’article 4.3-5 del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   5.3. Per la modificació de dades del document d’identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda: 2,50 euros. Si la modificació consisteix en el canvi de titularitat dels èquids, la taxa és de 2,50 euros pel primer animal i de 0,15 euros per a la resta.

5. Se suprimeix el punt 9 de l’article 4.3-5 del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

6. Es modifica el punt 10 de l’article 4.3-5 del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   10. Per l’expedició de certificats per a la comercialització de productes destinats a l’alimentació animal.

   10.1. Certificat de registre de l’establiment: 10,00 euros.

   »10.2. Certificat de lliure venda sense etiqueta adjunta ni informacions addicionals: 10,00 euros.

   »10.3. Certificat de lliure venda sense etiqueta adjunta i amb informacions addicionals: 13,00 euros.

   »10.4. Certificat de lliure venda amb etiqueta adjunta i sense informacions addicionals: 20,00 euros.

   »10.5 Certificat de lliure venda amb etiqueta adjunta i amb informacions addicionals: 23,00 euros.

   »10.6. Certificat per exportació (previ a exportació o pel registre del producte en un país tercer): 20,00 euros.

   »10.7. Segellament de documentació: 2,00 euros/pàgina.

   »10.8. Còpia addicional o duplicat de certificat: el mateix import que correspongui segons el tipus de certificat.

   »Els ingressos derivats de l’aplicació d’aquest tipus de gravamen resten afectats al finançament per a la implantació, el desenvolupament i el manteniment del programa per a la gestió telemàtica ramadera.»

   Subsecció quarta. Taxes pels serveis de laboratoris de sanitat agrària dependents del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Es modifica l’apartat 6.4 de l’article 4.4-5 del capítol IV del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

6.4. Altres anàlisis no previstes en el programa d’autocontrols del Registre oficial dels proveïdors de material vegetal, anàlisi fitopatològica general, preu per mostra: 19,75 euros

.

Subsecció cinquena. Taxa per la inscripció en registres oficials en matèria d’explotacions ramaderes, d’establiments d’alimentació animal, subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà i de transportistes i mitjans de transport d’animals vius

S’afegeix un capítol, el XV, al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

Capítol XV. Taxa per la inscripció en registres oficials en matèria d’explotacions ramaderes, d’establiments d’alimentació animal, subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà i de transportistes i mitjans de transport d’animals vius

Article 4.15-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció inicial, la inscripció de les modificacions i la inscripció de les renovacions, subjectes a autorització, en els registres següents:

»– Registre d’explotacions ramaderes.

»– Registre del sector de l’alimentació animal i de l’àmbit de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà.

»– Registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius. En el cas de mitjans de transport, el fet imposable de la taxa es genera exclusivament en el cas que es facin trajectes de durada igual o superior a vuit hores.

»Article 4.15-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius contribuents de la taxa les persones físiques o jurídiques i les entitats a què fa referència l’article 35.4 de la Llei general tributària que siguin titulars de les activitats que han d’ésser objecte d’autorització per a la inscripció inicial, la inscripció de les modificacions i la inscripció de les renovacions als registres a què fa referència l’apartat 1.

»Article 4.15-3 Acreditament

»La taxa s’acredita en el moment de les inscripcions, subjectes a autorització, al registre oficial corresponent.

»Article 4.15-4. Quota

»1. La quota de la taxa en el registre d’explotacions ramaderes és de 50 euros per la inscripció inicial i de 25 euros per la inscripció de la modificació de les dades registrals.

»2. La quota de la taxa en el registre del sector de l’alimentació animal i de l’àmbit de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà és de 100 euros per la inscripció inicial i de 50 euros per la inscripció de la modificació de les dades registrals.

»3. La quota de la taxa en el registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius és de 20 euros per la inscripció inicial i la inscripció de la modificació de les dades registrals del transportista i de 10 euros per la inscripció inicial o la inscripció de la modificació de les dades registrals dels mitjans de transport que fan trajectes de durada igual o superior a vuit hores. La taxa per la inscripció de renovació és de 10 euros.

»Article 4.15-5. Afectació

»D’acord amb el que estableix l’article 1.1-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, els ingressos derivats d’aquesta taxa resten afectats al finançament per a la implantació, el desenvolupament i el manteniment del programa per a la gestió telemàtica ramadera.»

Subsecció sisena. Taxes de l’Agència Catalana de l’Aigua

1. Es modifica l’article 5.1-3 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

   Article 5.1-3. Exempcions

   a) Els organismes, les entitats i les empreses públiques integrats en l’estructura de l’Estat, de les comunitats autònomes, dels municipis, de les comarques i d’altres ens públics territorials o institucionals, incloses les corporacions de dret públic, resten exempts de les taxes que graven la prestació dels serveis a què fa referència l’article 5.1-1 si presenten la sol·licitud del servei gravat en el marc de la prestació d’un servei públic, llevat que es tracti de procediments relatius a la seguretat de preses, embassaments i basses, cas en què l’exempció s’aplica només a les infraestructures destinades a l’abastament municipal.

   »b) Resten exemptes de les taxes que graven la prestació dels serveis a què fa referència l’article 5.1-1 les persones jurídiques sense ànim de lucre que estiguin acreditades davant el departament competent en matèria de medi ambient i que tinguin entre les finalitats establertes per llurs estatuts la protecció del medi ambient en general o d’algun de llurs elements en particular i desenvolupin llur activitat en l’àmbit territorial afectat per les actuacions administratives que exerceix l’Agència Catalana de l’Aigua.

   »c) Resten exempts de les taxes que graven la prestació dels serveis a què fa referència l’article 5.1-1 els particulars que sol·licitin autorització per a treballs forestals en zona de domini públic hidràulic, sempre que la sol·licitud del servei que és gravat es presenti amb relació a actuacions que, a criteri de l’Agència Catalana de l’Aigua, permetin millorar l’estat ambiental de la zona i ordenar hidràulicament aquest àmbit fluvial.

   »d) Els procediments de revisió de concessions, de renúncia de concessions i autoritzacions, de revocació d’autoritzacions i de constitució de comunitats d’usuaris i d’atorgament de concessions a comunitats d’usuaris que estiguin en tràmit o legalment constituïdes resten exempts de la taxa. Així mateix, resten exempts de la taxa els procediments de declaració de caducitat de concessions, llevat que se sol·liciti la rehabilitació de la concessió, cas en què s’aplica la quota que correspongui d’acord amb el que estableixen les lletres a , b , c i d de l’apartat 1 de l’article 5.1-5.

   »e) Resta exempt de la taxa el procediment d’autorització de manteniment o neteja de lleres instat per particulars en domini públic hidràulic i zona de policia i sempre que no existeixi un aprofitament de materials resultants en benefici propi.»

2. S’afegeix una lletra, n bis , a l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   n bis ) Declaracions responsables per a l’abocament amb cisternes a EDAR: 60,12 euros.

3. Es modifica la lletra x de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   x) Declaracions responsables per a l’exercici de la navegació: 60,12 euros.

4. Es modifica la lletra z bis de l’apartat 1 de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   z bis ) La quota de la taxa en els supòsits de desistiment inicial abans d’emetre els informes tècnics corresponents és de 63,37 euros.

5. S’afegeix una lletra, z ter , a l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   z ter ) Concessions per aprofitaments d’aigües superficials que no tinguin fixat un volum màxim anual: s’han d’aplicar les taxes establertes per les lletres anteriors; s’ha de considerar com a volum anual el que resulti de mantenir el cabal instantani com a cabal continu durant tot l’any.

6. S’afegeix una lletra, z quater , a l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   z quater ) Autorització d’usos d’aigua per a la refrigeració en circuits oberts: si hi ha retorn al medi la quota de la taxa és de 630 euros; si els cabals extrets s’aboquen al sistema de clavegueram la quota de la taxa és de 2.040 euros.

   Subsecció setena. Taxa per la realització d’activitats que són competència del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic

S’afegeix un apartat, el 5, a l'article 7 ter.1-4 del capítol I del títol VII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

5. En el cas que l’objecte del recurs, reclamació o qüestió de nul·litat sigui un procediment de contractació que tingui per finalitat seleccionar o admetre diversos operadors econòmics per a l’adjudicació de futurs contractes durant un període determinat, l’import de la quota de la taxa és de 750 euros, independentment de la quantia del procediment.

Subsecció vuitena. Taxa per la realització de sessions fotogràfiques, filmacions i similars

Se suprimeix el capítol I, taxa per la realització de sessions fotogràfiques, filmacions i similars, del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny.

Subsecció novena. Taxa per la utilització d’espais en immobles adscrits al departament competent en matèria de cultura o a les entitats dependents

Es modifica l’article 8.7-1 del capítol VII del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Article 8.7-1. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització d’espais en immobles, inclosos els monuments, adscrits al departament competent en matèria de cultura o a les entitats que en depenen.

»2. El fet imposable inclou la realització de sessions fotogràfiques, filmacions, enregistraments de concerts i similars en els immobles a què fa referència l’apartat 1. No forma part del fet imposable la utilització comercial o d’un altre tipus de les fotografies o les filmacions dels immobles, que s’ha de regir per la normativa específica.»

Subsecció desena. Taxa per l’expedició de títols acadèmics i professionals

Es modifica l’apartat 3.7 de l’article 9.1-5 del capítol I del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

3.7. Títols dels ensenyaments artístics superiors adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior i equivalents a grau universitari: 143,65 euros.

Subsecció onzena. Taxa per la prestació dels serveis docents de les escoles oficials d’idiomes i per la inscripció a les proves lliures per a l’obtenció dels certificats oficials

1. Es modifiquen els apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 9.2-5 del capítol II del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resten redactats de la manera següent:

   1. Matrícula i serveis per a alumnes oficials dels nivells intermedi i avançat, per curs: 275,00 euros.

   2. Matrícula i serveis per a alumnes oficials dels nivells intermedi i avançat, si el curs s’ofereix en dos blocs horaris quadrimestrals, per cada bloc: 137,50 euros.

   5. L’import de la matrícula i serveis per a alumnes oficials dels nivells intermedi i avançat, quan es fa la matrícula per segona vegada en el mateix curs, bloc o mòdul del mateix idioma, és el resultat d’aplicar el coeficient d’1,3 a la quota prevista.

   6. L’import de la matrícula i serveis per a alumnes oficials dels nivells intermedi i avançat, quan es fa la matrícula per tercera vegada en el mateix curs, bloc o mòdul del mateix idioma, és el resultat d’aplicar el coeficient d’1,8 a la quota prevista.

2. S’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’article 9.2-5 del capítol II del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   2 bis . Matrícula i serveis per a alumnes oficials dels nivells intermedi i avançat en la modalitat no presencial, per cada mòdul: 137,50 euros.

   Subsecció dotzena. Taxa per l’homologació i convalidació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris

Es modifica l’apartat 1.1 de l’article 9.7-5 del capítol VII del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

1.1. Sol·licitud d’homologació a un títol o certificat espanyol o sol·licitud d’expedició de duplicat de credencial d’homologació o convalidació: les quotes són les mateixes que per l’expedició del títol o certificat corresponent o per l’expedició de duplicats de títol, establertes per l’article 9.1-5.

Subsecció tretzena. Taxa per la matriculació en els ensenyaments d’idiomes en la modalitat a distància

Se suprimeix el capítol VIII, taxa per la matriculació en els ensenyaments d'idiomes en la modalitat a distancia, del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny.

Subsecció catorzena. Taxa per l’expedició de llicències de caça i matrícules d’àrees de caça

1. Es modifica la rúbrica del capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

   Capítol I. Taxa per l’expedició de llicències de caça i matrícules d’àrees de caça

2. Es modifica l’article 12.1-1 de capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.1-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació de serveis administratius inherents a l’expedició de llicències i matrícules que, d’acord amb la legislació vigent, són necessaris per a practicar la caça i que s’especifiquen en l’article 12.1-5.»

3. Es modifica l’article 12.1-2 de capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.1-2. Subjecte passiu

   Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que sol·liciten l’expedició de la llicència i la matrícula per a la caça.»

4. Es modifica l’article 12.1-4 de capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.1-4. Acreditament

   L'acreditament de la taxa es produeix en el moment de la sol·licitud de la llicència i la matrícula per a la caça, però pot ésser exigida la justificació de l’ingrés de la taxa en el moment de la presentació de la sol·licitud.»

5. Se suprimeix l’apartat 1.5 de l’article 12.1-5 del capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

6. Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 12.1-5 del capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

   Subsecció quinzena. Taxes pels permisos de caça major i menor a les zones de caça controlada

1. Es modifica la rúbrica del capítol II del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

   Capítol II. Taxes pels permisos de caça major i menor a les zones de caça controlada

2. Es modifica l’apartat 12.2-1 del capítol II del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.2-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa l’atorgament de permisos de caça major i menor en les zones de caça controlada del territori de Catalunya.»

3. Es modifica l’article 12.2-3 del capítol II del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.2-3. Acreditament

   La taxa s’acredita en el moment de l’adjudicació del permís, excepte en el cas del mascle de més de vuit anys de cabra salvatge, en què s’acredita mitjançant la quota fixa o d’entrada que s’acredita en el moment de l’adjudicació del permís i la quota variable o complementària que s’acredita en el moment de ferir o abatre la peça.»

4. Es modifica l’article 12.2-4 del capítol II del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.2-4. Quota

   La quota de la taxa de cada permís de caça s’exigeix d’acord amb les tarifes següents:

   »1.1. En el cas de caçador o caçadora local, que és la persona que té el veïnatge administratiu en algun dels termes municipals als quals pertany la zona de caça controlada corresponent i el propietari o propietària d’un mínim de cinc hectàrees de terreny rústic dins la dita zona de caça controlada:

   »Ocells aquàtics: 25 euros.

   »Porc senglar i caça menor: 5 euros.

   »Femella de cabra salvatge: 30 euros.

   »Cabra salvatge menor d’un any: 15 euros.

   »Mascle d’1 a 5 anys de cabra salvatge: 60 euros.

   »Mascle de més de 5 anys i fins a 8 anys de cabra salvatge: 200 euros.

   »Mascle de més de 8 anys de cabra salvatge:

   »Quota fixa: 200 euros.

   »Quota variable, segons aquesta taula:

   Punts	Euros
   204 o menys	0,00
   Bronze 205	339,58
   206	364,76
   207	390,02
   208	415,24
   209	440,46
   210	465,76
   211	491,00
   212	515,86
   213	541,44
   214	566,66
   Plata 215	608,74
   216	659,74
   217	710,18
   218	760,68
   219	807,13
   220	861,58
   221	912,08
   222	962,56
   223	1.013,60
   224	1.064,04
   Or 225	1.148,20
   226	1.215,50
   227	1.282,76
   228	1.350,60
   229	1.417,92
   230	1.485,18
   231	1.552,52
   232	1.619,78
   233	1.687,66
   234	1.754,96
   235	1.822,22
   236	1.906,36
   237	1.991,62
   238	2.075,14
   239	2.159,26
   240	2.243,40
   241	2.328,04
   242	2.412,16
   243	2.496,30
   244	2.580,36
   245	2.665,06
   246	2.749,18
   247	2.833,32
   248	2.917,44
   249	3.002,08
   250	3.086,20
   251	3.170,32
   252	3.254,44
   253	3.339,14
   254	3.423,24
   255	3.507,36
   256	3.591,50
   257	3.676,16
   258	3.760,30
   259	3.844,40
   260	3.928,52
   261 en endavant	3.928,52 € més 168,86 € per punt

   »Mascle de daina: 35 euros.

   »Femella de daina: 5 euros.

   »Mascle de mufló: 35 euros.

   »Femella de mufló: 5 euros.

   »Mascle d’isard: 50 euros.

   »Femella d’isard: 40 euros.

   »Mascle de cabirol: 20 euros.

   »Femella de cabirol: 5 euros.

   »Mascle de cérvol: 50 euros.

   »Femella de cérvol: 15 euros

   »1.2. En cas de caçador no local:

   »Ocells aquàtics: 50 euros.

   »Porc senglar i caça menor: 10 euros.

   »Femella de cabra salvatge: 60 euros.

   »Cabra salvatge menor d’un any: 30 euros.

   »Mascle d’1 a 5 anys de cabra salvatge: 120 euros.

   »Mascle de més de 5 anys i fins a 8 anys de cabra salvatge: 400 euros.

   »Mascle de més de 8 anys de cabra salvatge:

   »Quota fixa: 400 euros.

   »Quota variable, segons aquesta taula:

   Punts	Euros
   204 o menys	0,00
   Bronze 205	679,16
   206	729,52
   207	780,04
   208	830,48
   209	880,92
   210	931,52
   211	982,00
   212	1.031,72
   213	1.082,88
   214	1.133,32
   Plata 215	1.217,48
   216	1.319,48
   217	1.420,36
   218	1.521,36
   219	1.614,26
   220	1.723,16
   221	1.824,16
   222	1.925,12
   223	2.027,20
   224	2.128,08
   Or 225	2.296,40
   226	2.431,00
   227	2.565,52
   228	2.701,20
   229	2.835,84
   230	2.970,36
   231	3.105,04
   232	3.239,56
   233	3.375,32
   234	3.509,92
   235	3.644,44
   236	3.812,72
   237	3.983,24
   238	4.150,28
   239	4.318,52
   240	4.486,80
   241	4.656,08
   242	4.824,32
   243	4.992,60
   244	5.160,72
   245	5.330,12
   246	5.498,36
   247	5.666,64
   248	5.834,88
   249	6.004,16
   250	6.172,40
   251	6.340,64
   252	6.508,88
   253	6.678,28
   254	6.846,48
   255	7.014,72
   256	7.183,00
   257	7.352,32
   258	7.520,60
   259	7.688,80
   260	7.857,04
   261 en endavant	7.857,04 € més 337,72 € per punt

   »Mascle de daina: 70 euros.

   »Femella de daina: 10 euros.

   »Mascle de mufló: 70 euros.

   »Femella de mufló: 10 euros.

   »Mascle d’isard: 100 euros.

   »Femella d’isard: 80 euros.

   »Mascle de cabirol: 40 euros.

   »Femella de cabirol: 10 euros.

   »Mascle de cérvol: 100 euros.

   »Femella de cérvol: 30 euros.»

   Subsecció setzena. Taxa pels permisos de caça major i menor dins les reserves nacionals de caça i reserves de caça

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 12.3-4 del capítol III del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.3-4. Quota

   1. La quota fixa o d’entrada s’exigeix d’acord amb les tarifes següents:

   »1.1. Caça menor i porc senglar: 15,75 euros.

   »1.2. Ocells aquàtics: 210,53 euros.

   »1.3. Cabirol:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 25,73 euros

   »De mascles: 25,73 euros.

   »Caça de trofeu: 157,5 euros.

   »1.4. Isard:

   »Caça selectiva: 105,32 euros.

   »Caça de trofeu: 306,6 euros.

   »1.5. Cabra salvatge:

   »Caça selectiva:

   »De femelles i cries: 52,5 euros.

   »De mascles: 473,03 euros.

   »Caça de trofeu: 631,05 euros.

   »1.6. Cérvol:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 51,19 euros.

   »De mascles: 105,32 euros.

   »Caça de trofeu: 526,84 euros.

   »1.7. Daina:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 45,36 euros.

   »De mascles: 90,72 euros.

   »Caça de trofeu: 256,2 euros.

   »1.8. Mufló:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 42,36 euros.

   »De mascles: 90,72 euros.

   »Caça de trofeu: 256,2 euros.

   »1.9. Per a l’obtenció de permisos diaris de caça en la modalitat de batuda per a caçadors no locals ni socis d’associacions locals.

   »Quota d’entrada:

   »Anual: 50 euros.

   »15 dies: 10 euros.

   »Espècies: porc senglar (ambdós sexes), guineu (ambdós sexes) i femelles de cérvol, daina, mufló i cabirol.»

2. Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 12.3-4 del capítol III del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

   Subsecció dissetena. Taxa pels serveis d’autorització ambiental d’activitats

Es modifica la lletra a de l’article 12.13-4 del capítol XIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactada de la manera següent:

a) En els supòsits a què fan referència les lletres a , b , b bis , c , d i e de l’article 12.13-1, en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent, la qual no es pot tramitar si no s’ha efectuat l’ingrés de la taxa .

Subsecció divuitena. Taxa per l’expedició de precintes de caça major a les àrees privades de caça i a les àrees locals de caça

Es modifica l’article 12.19-1 del capítol XIX del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Article 12.19-1 Fet imposable.

Constitueix el fet imposable de la taxa l’atorgament del precinte de caça major a les àrees privades i a les àrees locals que, d’acord amb la legislació, el requereixen per a practicar la caça de les espècies següents:

»1.1. Cabra salvatge mascle i femella.

»1.2. Isard mascle i femella.

»1.3. Cérvol mascle.

»1.4. Potestativament, altres ungulats, o gènere, no inclosos en la llista anterior.»

Subsecció dinovena. Taxa per l’expedició de l’autorització de captura en viu d’ocells fringíl·lids per a l’activitat tradicional de concursos de cant i de les anelles oficials que acompanyen l’autorització

Es modifica el capítol XX del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Capítol XX. Taxa per l’expedició de l’autorització de captura en viu d’ocells fringíl·lids per a l’activitat tradicional de concursos de cant i de les anelles oficials que acompanyen l’autorització

Article 12.20-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació dels serveis administratius inherents a l’expedició de les autoritzacions per a la captura en viu d’ocells fringíl·lids per a concursos de cant i de les anelles oficials que són necessàries per a la captura en viu d’ocells fringíl·lids d’acord amb la legislació vigent.

»Article 12.20-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que sol·liciten l’expedició de l’autorització per a la captura en viu d’ocells fringíl·lids per a concursos de cant.

»Article 12.20-3. Acreditament

»L’acreditament de la taxa es produeix en el moment de l’expedició de l’autorització i de les anelles que li corresponguin.

»Article 12.20-4. Quota

»La quota de la taxa per l’autorització de captura en viu d’ocells fringíl·lids és de 12 euros més 0,16 euros per cada anella atorgada.

»Article 12.20-5. Afectació

»Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats a les partides corresponents del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural destinades a la gestió sostenible de la captura i tinença d’ocells fringíl·lids.»

Subsecció vintena. Taxa per la inscripció, l’anellament i el control d’exemplars de falconeria i de les instal·lacions en què es troben allotjats

S’afegeix un capítol, el XXIII, al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

Capítol XXIII. Taxa per la inscripció, l’anellament i el control d’exemplars de falconeria i de les instal·lacions en què es troben allotjats

Article 12.23-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació dels serveis administratius inherents a la inscripció, l’anellament i el control d’exemplars de falconeria i de les instal·lacions en què es troben allotjats.

»Article 12.23-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que sol·liciten la inscripció de l’exemplar al registre d’ocells rapinyaires destinats a la pràctica de la falconeria, l’anellament de l’exemplar i l’obtenció del corresponent permís de tinença de l’exemplar.

»Article 12.23-3. Acreditament

»La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

»Article 12.23-4. Quota

»La quota de la taxa és de 50 euros per cada exemplar inscrit.

»Article 12.23-5. Afectació

»Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats a les partides corresponents del departament competent en matèria de medi natural per al manteniment de les despeses de conservació i recuperació d’exemplars rapinyaires procedents del medi natural.»

Subsecció vint-i-unena. Taxa per l’avaluació i l’informe de projectes d’experimentació animal per la Comissió d’Experimentació Animal

S’afegeix un capítol, el XXIV, al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

Capítol XXIV. Taxa per l’avaluació i l’informe de projectes d’experimentació animal per la Comissió d’Experimentació Animal

Article 12.24-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació dels serveis administratius inherents a l’avaluació i l’informe de projectes d’experimentació per la Comissió d’Experimentació Animal.

»Article 12.24-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques i jurídiques que sol·liciten l’autorització de projectes d’experimentació animal.

»Article 12.24-4. Acreditament

»La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

»Article 12.24-5. Quota

»D’acord amb el tipus d’actuació, s’estableixen dos tipus de quota:

»a) Una quota de 110 euros per cada sol·licitud d’avaluació i informe d’un projecte d’experimentació animal davant la Comissió d’Experimentació Animal com a òrgan habilitat, amb independència que el projecte sigui subjecte o no a autorització prèvia i expressa.

»b) Una quota de 90 euros per cada sol·licitud d’informe d’un projecte d’experimentació animal que requereixi autorització prèvia i expressa amb l’avaluació i informe previs de la Comissió d’Experimentació Animal.

»Article 12.24-6. Afectació

»Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats a les partides corresponents del departament competent en matèria de medi natural per a la creació i el manteniment d’un programa i d’una xarxa telemàtics de simplificació administrativa per a millorar i agilitar els procediments experimentals i l’acreditació del personal dels centres públics i privats d’experimentació animal.»

Subsecció vint-i-dosena. Taxa per la llicència de pesca recreativa i matrícula d’embarcacions i aparells flotants per a la pesca

Es modifica l'apartat 1.1 de l’article 17.3-5 del capítol XVII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

1.1 Pesca recreativa:

Durada, 1 dia: 3 euros.

»Durada, 15 dies: 11 euros.

»Durada, 1 any: 25 euros.

»Durada, 2 anys: 40 euros.

»Durada, 3 anys: 58 euros.

»Durada, 4 anys: 68 euros.»

Subsecció vint-i-tresena. Taxes de l’Agència de Residus de Catalunya

Es modifica el capítol I del títol XX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Capítol I. Taxes de l’Agència de Residus de Catalunya

Article 20.1-1. Fet imposable

»Constitueixen fets imposables els serveis de l’Agència de Residus de Catalunya següents:

»1. Les inspeccions de les irregularitats detectades en el marc de la tramitació d’un procediment administratiu en les activitats o les instal·lacions autoritzades de gestió de residus.

»2. La tramitació d’expedients d’inscripció i l’anotació de modificacions en el Registre de productors de residus industrials.

»3. La supervisió dels documents de control i seguiment següents:

»3.1. Fitxa d’acceptació de residus.

»3.2. Full de seguiment.

»3.3. Full de seguiment itinerant.

»3.4. Full d’importació i d’expedició de transports transfronterers de residus.

»3.5. Justificant de recepció de residus.

»4. La tramitació d’expedients per a la declaració de la gestió com a subproducte dels residus.

»Article 20.1-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa:

»1. En el supòsit 1 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica que exerceix l’activitat o explota la instal·lació autoritzada de gestió de residus.

»2. En el supòsit 2 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica productora de residus.

»3. En el supòsit 3 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica que sol·licita la prestació del servei.

»4. En el supòsit 4 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica productora o posseïdora dels residus.

»Article 20.1-3. Acreditament

»1. La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable.

»2. El pagament de la taxa pot ésser exigit en els termes següents:

»a) En el supòsit de realització del fet imposable de l’apartat 1 de l’article 20.1-1, en el moment en què finalitza la inspecció.

»b) En els supòsits de realització del fet imposable dels apartats 2, 3 i 4 de l’article 20.1-1, es pot exigir a la bestreta en el moment de la presentació de la sol·licitud.

»Article 20.1-4. Quota

»La quota per cada fet imposable establert per l’article 20.1-1 és:

»1. Fet imposable 1: 220,20 euros.

»2. Fet imposable 2: 37,70 euros.

»3. Fet imposable 3:

»3.1. Per fitxa d’acceptació de residus: 55,85 euros.

»3.2. Per full de seguiment: 3,55 euros.

»3.3. Per full de seguiment itinerant: 3,55 euros.

»3.4. Per full d’importació d’expedició de transports transfronterers de residus: 100,85 euros.

»3.5. Per justificant de recepció de residus: 1,20 euros per full unitari.

»4. Fet imposable 4: 100,85 euros.

»5. Quan els fets imposables a què fa referència l’apartat 3 de l’article 20.1-1 es tramiten per mitjans electrònics, s’aplica una bonificació del 30% de la quota que correspongui segons els apartats anteriors.»

Subsecció vint-i-quatrena. Taxa per l’avaluació de la documentació i la tramitació de les sol·licituds de llicències i autoritzacions de productes sanitaris

Es modifica l’apartat 2 de l’article 21.18-4 del capítol XVIII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

2. Avaluació de la documentació i tramitació de la comunicació inicial de l’activitat de distribució de productes sanitaris i/o productes sanitaris per a diagnòstic in vitro i de les comunicacions de modificacions posteriors d’aquesta comunicació: 112,5 euros.

Subsecció vint-i-cinquena. Taxa pel servei de comprovació del compliment de les normes de fabricació correcta de principis actius farmacèutics i per l’emissió del certificat de compliment corresponent

Es modifica l’article 21.24-3 del capítol XXIV del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Article 21.24-3. Acreditament

La taxa s’acredita amb la prestació del servei, tenint en compte que:

»a) La quota establerta per l’apartat 1 de l’article 21.24-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud o l’Administració notifica la visita d’inspecció. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat per al seu inici, en els terminis que, d’acord amb la normativa tributària, assenyali la liquidació que acompanya la notificació de la inspecció.

»b) La quota establerta per l’apartat 2 de l’article 21.24-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud de l’emissió del certificat o bé, en cas de l’emissió d’ofici, quan, un cop completa el procés de verificació del compliment d’acord amb la normativa aplicable, l’Administració emet el certificat. En aquest cas, el pagament s’ha de fer efectiu en el moment en què l’empresa rep de l’Administració la corresponent notificació de liquidació de la taxa establerta.»

Subsecció vint-i-sisena. Taxa pel servei de comprovació del compliment de les bones pràctiques de distribució de principis actius farmacèutics i per l’emissió del certificat de compliment corresponent

S’afegeix un capítol, el XXVII, al títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

Capítol XXVII. Taxa pel servei de comprovació del compliment de les bones pràctiques de distribució de principis actius farmacèutics i per l’emissió del certificat de compliment corresponent

Article 21.27-1. Fet imposable.

»Constitueix el fet imposable de la taxa:

»a) La inspecció que duu a terme el departament competent en matèria de salut per a la comprovació del compliment de bones pràctiques de distribució de principis actius farmacèutics, ja sigui a sol·licitud de part o d’ofici.

»b) L’emissió del certificat de compliment corresponent.

»Article 21.27-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les empreses instal·lades a Catalunya que duen a terme la distribució de principis actius farmacèutics o excipients utilitzats en la fabricació de medicaments, en interès de les quals s’efectua la comprovació, i també les que sol·liciten l’emissió del certificat de compliment corresponent.

»Article 21.27-3. Acreditament

»La taxa s’acredita amb la prestació del servei, tenint en compte que:

»a) La quota establerta per l’apartat 1 de l’article 21.27-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud o l’Administració notifica la visita d’inspecció. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat per al seu inici, en els terminis que, d’acord amb la normativa tributària, assenyali la liquidació que acompanya la notificació de la inspecció.

»b) La quota prevista per l’apartat 2 de l’article 21.27-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud de l’emissió del certificat o bé, en cas de l’emissió d’ofici, quan, un cop completa el procés de verificació del compliment d’acord amb la normativa aplicable, l’Administració emet el certificat. En aquest cas, el pagament s’ha de fer efectiu en el moment en què l’empresa rep de l’Administració la corresponent notificació de liquidació de la taxa establerta.

»Article 21.27-4. Quota

»Els imports de la quota per la realització dels serveis són els següents:

»1. Per la comprovació del compliment de les bones pràctiques de distribució de principis actius farmacèutics: 391,5 euros/dia.

»L’import total resta fixat en el resultat de multiplicar aquesta tarifa diària pel nombre de dies d’inspecció programats en funció de la mida de l’empresa i el tipus i nombre de principis actius que distribueixi.

»2. Per l’emissió del certificat de compliment de les bones pràctiques de distribució de principis actius farmacèutics: 103,5 euros.»

Subsecció vint-i-setena. Taxa pel servei de comprovació del compliment de les bones pràctiques de fabricació de productes cosmètics i per l’emissió del certificat de compliment corresponent

S’afegeix un capítol, el XXVIII, al títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

Capítol XXVIII. Taxa pel servei de comprovació del compliment de les bones pràctiques de fabricació de productes cosmètics i per l’emissió del certificat de compliment corresponent

Article 21.28-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa:

»a) La inspecció que duu a terme el departament competent en matèria de salut per a la comprovació del compliment de les bones pràctiques en la fabricació de productes cosmètics, ja sigui a sol·licitud de part o d’ofici.

»b) L’emissió del certificat de compliment corresponent.

»Article 21.28-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les empreses, persones físiques o jurídiques, instal·lades a Catalunya que duen a terme la fabricació total o parcial de productes cosmètics, en interès de les quals s’efectua la comprovació, i també les que sol·liciten l’emissió del certificat de compliment corresponent.

»Article 21.28-3. Acreditament

»La taxa s’acredita amb la prestació del servei, tenint en compte que:

»a) La quota establerta per l’apartat 1 de l’article 21.28-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud o l’Administració notifica la visita d’inspecció. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat per al seu inici, en els terminis que, d’acord amb la normativa tributària, assenyali la liquidació que acompanya la notificació de la inspecció.

»b) La quota establerta per l’apartat 2 de l’article 21.28-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud de l’emissió del certificat o bé, en cas de l’emissió d’ofici, quan, un cop completa el procés de verificació del compliment d’acord amb la normativa aplicable, l’Administració emet el certificat. En aquest cas, el pagament s’ha de fer efectiu en el moment que l’empresa rep de l’Administració la corresponent notificació de liquidació de la taxa establerta.

»Article 21.28-4. Quota

»Els imports de la quota per la realització dels serveis són els següents:

»1. Per la comprovació del compliment de les bones pràctiques de fabricació de productes cosmètics: 585,5 euros/dia.

»L’import total resta fixat en el resultat de multiplicar aquesta tarifa diària pel nombre de dies d’inspecció programats en funció de la mida de l’empresa, el nombre i tipus diferents de formes cosmètiques que fabrica i el volum de producció que té.

»2. Per l’emissió del certificat de compliment de les bones pràctiques de fabricació de productes cosmètics: 103,5 euros.»

Subsecció vint-i-vuitena. Taxa per l’autorització de les entitats de distribució de medicaments d’ús humà i el control i inspecció periòdica posterior per a verificar el compliment de les bones pràctiques de distribució de medicaments

S’afegeix un capítol, el XXIX, al títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

Capítol XXIX. Taxa per l’autorització de les entitats de distribució de medicaments d’ús humà i el control i inspecció periòdica posterior per a verificar el compliment de les bones pràctiques de distribució de medicaments

Article 21.29-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació feta pel Departament de Salut dels serveis següents:

»a) L’autorització d’obertura i funcionament de noves entitats de distribució de medicaments d’ús humà.

»b) L’autorització de les modificacions posteriors en les condicions en què es va atorgar l’autorització inicial d’obertura i funcionament de les entitats de distribució de medicaments d’ús humà.

»c) La comprovació del compliment de les bones pràctiques de distribució de medicaments, mitjançant inspeccions i actuacions inherents a les mateixes inspeccions, a sol·licitud de part o a instàncies del Departament de Salut.

»d) L’emissió del certificat de compliment corresponent.

»Article 21.29-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les empreses instal·lades a Catalunya que duen a terme la distribució de medicaments d’ús humà, les quals, d’acord amb la legislació vigent, s’anomenen de manera genèrica entitats de distribució de medicaments d’ús humà , i poden ésser magatzems majoristes de distribució o magatzems per contracte, en interès de les quals es presten alguns dels serveis a què fa referència l’article 21.29-1.

»Article 21.29-3. Acreditament

»La taxa s’acredita amb la prestació del servei, tenint en compte que:

»a) Les quotes establertes pels apartats 1 i 2 de l’article 21.29-4 són exigibles en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud. El pagament s’ha de fer efectiu en aquest moment.

»b) La quota establerta per l’apartat 3 de l’article 21.29-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud o l’Administració notifica la visita d’inspecció. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat per al seu inici, en els terminis que, d’acord amb la normativa tributària, assenyali la liquidació que acompanya la notificació de la inspecció.

»c) La quota establerta per l’apartat 4 de l’article 21.29-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud de l’emissió del certificat o bé, en cas de l’emissió d’ofici, quan, un cop completa el procés de verificació del compliment d’acord amb la normativa aplicable, l’Administració emet el certificat. En aquest cas, el pagament s’ha de fer efectiu en el moment en què l’empresa rep de l’Administració la corresponent notificació de liquidació de la taxa establerta.

»Article 21.29-4. Quota

»Els imports de la quota per la realització dels serveis són els següents:

»1. Per la tramitació de la sol·licitud d’autorització d’obertura i funcionament d’una nova entitat de distribució de medicaments d’ús humà: 375,00 euros.

»2. Per la tramitació de la sol·licitud d’autorització de les modificacions posteriors en les condicions en què es va atorgar l’autorització inicial d’obertura i funcionament a una entitat de distribució de medicaments d’ús humà: 200,00 euros.

»3. Per la comprovació del compliment de les bones pràctiques de distribució de medicaments d’ús humà: 391,50 euros/dia.

»L’import total resta fixat en el resultat de multiplicar aquesta tarifa diària pel nombre de dies d’inspecció programats en funció de la mida de l’empresa i el tipus i nombre de medicaments que distribueixi (medicaments que s’han de conservar a temperatura controlada, estupefaents, psicòtrops, etc.).

»4. Per l’emissió del certificat de compliment de les bones pràctiques de distribució de medicaments d’ús humà: 103,50 euros.»

Subsecció vint-i-novena. Taxa pel servei d’inspecció del sistema de farmacovigilància dels titulars d’autorització de comercialització de medicaments d’ús humà i empreses de serveis subcontractades per a dur a terme activitats de farmacovigilància

S’afegeix un capítol, el XXX, al títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

Capítol XXX. Taxa pel servei d’inspecció del sistema de farmacovigilància dels titulars d’autorització de comercialització de medicaments d’ús humà i empreses de serveis subcontractades per a dur a terme activitats de farmacovigilància

Article 21.30-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa:

»a) La inspecció que duu a terme el departament competent en matèria de salut del sistema de farmacovigilància del titular d’autorització de comercialització de medicaments d’ús humà per verificar que compleix les obligacions establertes per la normativa aplicable, ja sigui a sol·licitud de part o d’ofici.

»b) L’emissió del certificat de compliment corresponent.

»Article 21.30-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les empreses titulars d’autorització de comercialització de medicaments d’ús humà que tinguin la seu social o el sistema de farmacovigilància situat a Catalunya, i també les empreses de serveis de farmacovigilància instal·lades a Catalunya subcontractades pels titulars d’autorització de comercialització de medicaments.

»Article 21.30-3. Acreditament

»La taxa s’acredita amb la prestació del servei, tenint en compte que:

»a) La quota establerta per l’apartat 1 de l’article 21.30-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud o l’Administració notifica la visita d’inspecció. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat per al seu inici, en els terminis que, d’acord amb la normativa tributària, assenyali la liquidació que acompanya la notificació de la inspecció.

»b) La quota prevista per l’apartat 2 de l’article 21.30-4 és exigible en el moment en què l’empresa presenta la sol·licitud de l’emissió del certificat o bé, en cas de l’emissió d’ofici, quan, un cop completa el procés de verificació del compliment d’acord amb la normativa aplicable, l’Administració emet el certificat. En aquest cas, el pagament s’ha de fer efectiu en el moment en què l’empresa rep de l’Administració la corresponent notificació de liquidació de la taxa establerta.

»Article 21.30-4. Quota

»Els imports de la quota per la realització dels serveis són els següents:

»1. Per la comprovació del compliment de les obligacions en farmacovigilància dels titulars d’autorització de comercialització de medicaments d’ús humà: 585,50 euros/dia.

»L’import total és el resultat de multiplicar aquesta tarifa diària pel nombre de dies d’inspecció programats en funció de la complexitat del sistema de farmacovigilància del titular d’autorització de comercialització de medicaments o dels serveis de farmacovigilància subcontractats a una empresa de serveis.

»2. Per l’emissió del certificat de compliment de les bones pràctiques de farmacovigilància: 103,5 euros.»

Subsecció trentena. Taxa per la prestació de serveis i la realització d’activitats pel Departament d’Interior en matèria de seguretat privada

Es modifica el capítol I del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Capítol I. Taxa per la prestació de serveis i la realització d’activitats pel Departament d’Interior en matèria de seguretat privada

Article 22.1-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de serveis i activitats que, d’acord amb la Llei 5/2014, del 4 d’abril, de seguretat privada; el Reial decret 2364/1994, del 9 de desembre, d’aprovació del Reglament sobre seguretat privada, i el Decret 272/1995, del 28 de setembre, de regulació de l’exercici de competències en matèria de seguretat privada, corresponen a la Generalitat, i que es descriuen en l’article 22.1-4.

»Article 22.1-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que, amb la sol·licitud o la declaració responsable prèvies, motiven la prestació dels serveis i les activitats administratives que constitueixen el fet imposable en matèria de seguretat privada. Si aquests serveis es presten d’ofici, són subjectes passius les persones físiques o jurídiques destinatàries.

»Article 22.1-3. Acreditament

»La taxa s’acredita i es fa efectiva en el moment de la sol·licitud o de la presentació de la declaració responsable que motiva el servei o l’actuació administrativa que constitueix el fet imposable. En els supòsits en què el servei o l’actuació que constitueixi el fet imposable de la taxa el presti d’ofici l’Administració, l’obligació del pagament neix en el moment en què s’inicia la prestació del servei o es fa l’activitat, sens perjudici de la possibilitat d’exigir el dipòsit previ de l’import estimat, resultant de la liquidació que es practiqui.

»Article 22.1-4. Quota

»L’import de la quota correspon als conceptes següents:

»1. Autorització, o verificació de les dades que consten en la declaració responsable d’obertura, i inscripció de les empreses de seguretat: 457,80 euros.

»2. Modificació de l’assentament d’inscripció del domicili social, de la forma jurídica, de l’àmbit territorial d’actuació i ampliació d’activitats, inclosos el desplaçament i l’informe pertinent del personal de l’Administració: 321,80 euros.

»3. Modificació de l’assentament d’inscripció del capital social, titularitat d’accions o participacions, modificacions estatutàries, variacions en la composició personal dels òrgans d’administració i direcció i en la uniformitat del personal de seguretat: 138,65 euros.

»4. Cancel·lació de la inscripció: 138,65 euros.

»5. Autorització, o verificació de les dades que consten en la declaració responsable d’obertura, i inscripció de delegacions de les empreses de seguretat: 173,80 euros.

»6. Autorització de la prestació de serveis d’escortes privats: 258,40 euros.

»7. Autorització de la prestació de serveis de vigilància amb armes per a vigilants de seguretat i per a guardes rurals: 258,40 euros.

»8. Autorització de la prestació dels serveis de seguretat següents:

»8.1. Vigilància en polígons industrials o urbanitzacions delimitats: 258,40 euros.

»8.2. Vigilància en complexos o parcs comercials i d’oci delimitats: 258,40 euros.

»8.3. Vigilància en esdeveniments culturals, esportius o de rellevància social que tenen lloc en vies o espais públics o d’ús comú: 258,40 euros.

»8.4. Vigilància i protecció en recintes i espais oberts delimitats: 258,40 euros.

»9. Autorització de la implantació d’un servei substitutori de vigilants de seguretat: 258,40 euros.

»10. Autorització d’obertura i de trasllat o comunicació de reformes subjectes a comprovació d’establiments i oficines obligats a disposar de mesures de seguretat o de caixers automàtics, dispensa de mesures de seguretat i, en general, qualsevol autorització o comprovació que impliqui desplaçament o informe del personal de l’Administració: 258,40 euros.

»11. Autorització per a la prestació de serveis de custòdia de claus en vehicles: 258,40 euros.

»12. Compulsa de documents: 4,90 euros.

»13. Expedició de certificacions: 28,35 euros.

»14. Verificació de les dades que consten en la declaració responsable d’obertura, i inscripció, dels centres de formació i actualització del personal de seguretat privada: 177,75 euros.

»15. Verificació de les dades que consten en la declaració responsable d’obertura, i inscripció, de despatxos de detectius privats: 258,40 euros.

»16. Verificació de les dades que consten en la declaració responsable d’obertura, i inscripció, de sucursals de despatxos de detectius privats: 100,60 euros.

»17. Autorització i inscripció de centrals receptores d’alarmes d’ús propi: 457,80 euros.»

Subsecció trenta-unena. Taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra

Es modifica el capítol IV del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Capítol IV. Taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra

Article 22.4-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis següents, quan són prestats per efectius del Cos de Mossos d’Esquadra:

»a) L’escorta, el control i la regulació de la circulació en l’acompanyament policial de vehicles en règim d’autorització especial de circulació: vehicles o conjunts de vehicles en règim de transport especial o bé determinats vehicles especials.

»b) La vigilància, la regulació i la protecció en l’acompanyament policial d’activitats esportives subjectes a autorització administrativa prèvia (proves esportives, marxes ciclistes, agrupacions de vehicles antics) que afecten vies interurbanes o que tenen més incidència en el nucli urbà, sens perjudici de les competències municipals.

»c) La regulació i la vigilància en l’acompanyament policial d’usos excepcionals de la via, de tot tipus, incloses les obres, subjectes a autorització administrativa prèvia, quan afecten la circulació normal per espais i vies públiques i la disponibilitat normal d’aquestes vies, sens perjudici de les competències municipals que hi concorrin.

»d) La prestació del servei policial que amb recursos extraordinaris per la vigilància i protecció especial, davant d’un possible risc per a la seguretat de persones i béns, s’hagin de desplegar per a garantir el desenvolupament correcte d’una activitat o espectacle públic de concurrència massiva organitzat amb ànim lucratiu, ja sigui esportiu o d’una altra naturalesa, que tingui lloc en recintes públics o privats o en espais públics, durant l’esdeveniment i en el temps imprescindible anterior i posterior, tant en el recinte o lloc de celebració com als seus voltants.

»Als efectes del que estableix aquest apartat, s’entén per recursos extraordinaris la prestació del servei:

»En recintes públics o privats o en espais públics amb un aforament de fins a 1.000 persones, amb més de vint efectius policials.

»En recintes públics o privats o en espais públics amb un aforament de 1.001 a 5.000 persones, amb més de trenta efectius policials.

»En recintes públics o privats o en espais públics amb un aforament de 5.001 a 15.000 persones, amb més de cinquanta efectius policials.

»En recintes públics o privats o en espais públics amb un aforament de més de 15.000 persones, amb més de noranta-cinc efectius policials.

»e) La immobilització de vehicles per procediment mecànic.

»2. També constitueix el fet imposable de la taxa l’obtenció, per qualsevol mitjà, de l’informe de comunicat d’accidents de trànsit elaborat pel Cos de Mossos d’Esquadra, sempre que no constitueixi un supòsit que ha de conèixer l’autoritat judicial.

»Article 22.4-2. Subjecte passiu

»1. En les prestacions de serveis a què fan referència les lletres a , b i c de l’apartat 1 de l'article 22.4-1, els subjectes passius contribuents de la taxa són les persones físiques o jurídiques que consten com a titulars de l’autorització administrativa prèvia, l’abast de la qual constitueix el fet imposable o en favor de les quals es presten aquests serveis. En les prestacions de serveis a què fa referència l’apartat 2 de l’article 22.4-1, els subjectes passius contribuents de la taxa són les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els serveis. No obstant això, en el supòsit a què fa referència el dit apartat 2 solament poden sol·licitar l’informe les companyies asseguradores dels vehicles implicats en l’accident i el personal que acrediti que presta serveis per a aquestes companyies, les persones que tinguin la condició d’interessades d’acord amb la normativa del procediment administratiu i els advocats col·legiats que acreditin que actuen per compte de les dites companyies asseguradores o persones interessades.

»2. En la prestació del servei a què fa referència la lletra d de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, els subjectes passius contribuents de la taxa són les persones físiques o jurídiques perceptores dels ingressos de l’esdeveniment esportiu o d’una altra naturalesa.

»3. En el supòsit a què fa referència la lletra e de l’apartat 1 de l'article 22.4-1, els subjectes passius són els infractors o, a manca d'aquest, els conductors habituals o l’arrendatari i, a manca d’aquest, el titular del vehicle. A manca d'aquests, ho són les persones físiques i jurídiques i les entitats a què fa referència l’article 35.4 de la Llei de l'Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària.

»Article 22.4-3. Acreditament

»1. En el supòsit a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la taxa s’acredita amb la prestació del servei, però s’ha de fer efectiva amb una antelació mínima de tres dies, en els termes de l’autorització administrativa prèvia.

»2. En els supòsits a què fan referència les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la taxa s’acredita i s’ha de fer efectiva en el moment d’obtenir l’autorització administrativa prèvia per a la realització dels serveis que constitueixen el fet imposable.

»3. En el supòsit a què fa referència la lletra d de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la taxa s’acredita amb la prestació del servei, si bé s’ha de fer efectiva en el moment en què ho acordi el dispositiu del servei policial que requereixi la prestació del servei policial amb recursos extraordinaris.

»4. En el supòsit a què fa referència la lletra e de l’apartat 1 de l'article 22.4-1, la taxa s’acredita i s’ha de fer efectiva en el moment d’aplicar la immobilització que constitueix el fet imposable. En qualsevol cas, s'ha de fer efectiva abans de l’aixecament de la immobilització.

»Quan l’aixecament d’una immobilització derivi d’una ordre judicial o d’un requeriment administratiu en tràmit d’execució, no és necessari el pagament abans de l’aixecament, però l’òrgan gestor de la taxa ha de trametre a l’autoritat que ha acordat la immobilització la liquidació de la taxa, per tal que en reclami l'import en el procediment d’execució i l’ingressi en el Tresor de la Generalitat.

»5. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 22.4-1, la taxa s’acredita i s’ha de fer efectiva abans de l’obtenció de l’informe.

»Article 22.4-4. Quota

»1. En els supòsits a què fan referència les lletres a , b , c i d de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la quota de la taxa es fixa en 37,15 euros per hora i persona destinada a la prestació del servei sol·licitat. L’import de la liquidació és el resultat de l’aplicació de la quota de la taxa al nombre d’hores efectivament requerides per a la prestació del servei i pel total d’efectius que hi han intervingut.

»2. En el supòsit a què fa referència la lletra e de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la quota de la taxa és la següent:

»– Motocicletes, ciclomotors, bicicletes: 75,01 euros.

»– Turismes, autotaxis, furgonetes i vehicles tot terreny, caravanes, autocaravanes i remolcs lleugers, tricicles i quadricicles amb motor: 92,81 euros.

»– Autocars, camions, camions tractors i la resta de remolcs i similars: 109,86 euros.

»3. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 22.4-1, la quota de la taxa es fixa en 58,40 euros per informe.

»Article 22.4-5. Afectació de la taxa

»Els ingressos recaptats mitjançant les taxes establertes per l’article 22.4-1 s’afecten a les finalitats de seguretat ciutadana i seguretat viària pròpies del departament competent en matèria de seguretat pública.

»Article 22.4-6. Gestió, liquidació i recaptació

»1. La gestió, la liquidació i la recaptació de la taxa establerta per les lletres a , b , c i e de l’apartat 1 de l’article 22.4-1 corresponen al Servei Català de Trànsit. El pagament de la taxa s’ha d’efectuar al Servei Català de Trànsit, el qual ha d’ingressar l’import total recaptat al Tresor de la Generalitat en els terminis legalment establerts.

»2. La gestió, la liquidació i la recaptació de la taxa establerta per la lletra d de l’apartat 1 i per l’apartat 2 de l’article 22.4-1 corresponen al departament competent en matèria de seguretat pública. El pagament de la taxa s’ha d’efectuar a aquest departament, el qual ha d’ingressar l’import total recaptat al Tresor de la Generalitat en els terminis legalment establerts.

»Article 22.4-7. Exempcions

»1. Resten exempts del pagament de la taxa establerta en les lletres b , c i d de l’apartat 1 de l’article 22.4-1 per la prestació del servei de vigilància, regulació i protecció d’acompanyament policial de les activitats i usos subjectes a autorització administrativa prèvia que afecten vies interurbanes o que tenen més incidència en el nucli urbà, si es demana explícitament i només en els casos següents:

»– Quan les proves les organitzen els ens locals.

»– Quan les proves les organitzen entitats sense ànim de lucre i no cobren entrada per assistir-hi o no es financen amb drets de retransmissió televisiva.

»– Quan les activitats o usos les organitzen entitats esportives sense ànim de lucre, degudament federades a la federació corresponent. A aquest efecte, la federació ha d’emetre certificat que acrediti que l’entitat es troba degudament afiliada i que exerceix exclusivament activitat de promoció i foment de la pràctica esportiva. Per a gaudir d’aquesta exempció cal que aquesta activitat no es financi amb drets de retransmissió televisiva.

»2. Pel que fa a la taxa establerta per la lletra d de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, i amb relació als quatre supòsits de recursos extraordinaris que s’hi especifiquen, s’estableixen com a mínims exempts els imports que resultin de la quota aplicable, en cada cas, als primers vint, trenta, cinquanta i noranta-cinc efectius policials, respectivament.»

Subsecció trenta-dosena. Taxa per les actuacions i els serveis del Servei Català de Trànsit

Es modifica l’article 22.6-4 del capítol IV del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Article 22.6-4. Quota

1. La taxa, en el cas de les autoescoles, s’ha d’exigir segons les tarifes següents:

»a) Autorització d’obertura d’autoescoles: 425,50 euros.

»b) Modificació de l’autorització d’obertura:

»– Sense inspecció: 36,95 euros.

»– Amb inspecció: 109,60 euros.

»c) Expedició de certificats d’aptitud per a directors i professors de formació viària i altres titulacions l’expedició de les quals estigui atribuïda al Servei Català de Trànsit, i també dels duplicats corresponents: 121,60 euros.

»d) Inscripció a les proves de selecció dels cursos per a obtenir el certificat d’aptitud de professor o professora de formació viària i de director o directora d’escoles particulars de conducció: 44 euros.

»e) Inscripció i participació en la fase de presència dels cursos per a obtenir el certificat d’aptitud de professor o professora de formació viària: 1.610,75 euros.

»2. La taxa, en el cas de centres de reconeixement mèdic, s’ha d’exigir segons les tarifes següents:

»a) Inscripció i acreditació com a centre de reconeixement mèdic de conductors: 424,10 euros.

»b) Modificació del règim de funcionament del centre de reconeixement mèdic de conductors:

»– Amb inspecció: 109,55 euros.

»– Sense inspecció: 36,95 euros.

»3. La taxa, en els altres casos no regulats pels apartats 1 i 2, s’ha d’exigir segons les tarifes següents:

»a) Anotacions de qualsevol tipus en els expedients, subministrament de dades, certificats, confrontació i desglossament de documents: 10,20 euros.

»b) Inspecció practicada en virtut d’un precepte reglamentari: 97,40 euros.

»c) Segellament de qualsevol tipus de plaques: 6,60 euros.

»d) Duplicats de permisos i autoritzacions per pèrdua, deteriorament, revisió o qualsevol modificació: 24,95 euros.

»e) Utilització de plaques facilitades per l’Administració: 12,55 euros.

»f) Altres llicències o permisos atorgats pel Servei Català de Trànsit: 12,55 euros.

»g) Autoritzacions de vehicles o conjunts de vehicles en règim de transport especial o per a determinats vehicles especials, d’activitats esportives i usos excepcionals de la via, d’expedició d’exempcions a les restriccions de circulació i per a dictar instruccions expresses en obres: 36,95 euros. Aquesta tarifa s’entén sens perjudici de l’abonament del cost de la prestació de serveis d’acompanyament policial, que també van a càrrec del subjecte passiu, amb caràcter previ a la seva prestació.

»h) Comunicacions, assabentats o inscripcions establertes normativament per a la gestió i control del trànsit: 23,75 euros.

»i) Inscripció i participació en els cursos per a obtenir el certificat d’aptitud de formador viari o formadora viària dels cursos de sensibilització i reeducació viària: 1.084,40 euros.

»j) Inscripció i participació en els cursos per a obtenir el certificat d’aptitud de psicòleg formador o psicòloga formadora dels cursos de sensibilització i reeducació viària: 258,75 euros.

»4. La taxa establerta pels apartats a i b de l’apartat 1 es redueix d’un 50% quan l’autoescola acrediti que disposa del distintiu de qualitat en els centres de formació viària establert en l’acció 5.3.1.5 del Pla de seguretat viària 2014-2016, en els termes i les condicions que estableixi la norma de creació.»

Subsecció trenta-tresena. Taxa per l’emissió dels informes d’estrangeria

Es modifica l’article 23.3-2 del capítol III del títol XXIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Article 23.3-2. Subjecte passiu

El subjecte passiu d’aquesta taxa és la persona legitimada per a sol·licitar l’informe d’estrangeria.»

Subsecció trenta-quatrena. Taxa per informes i altres actuacions facultatives

S’afegeixen dos apartats, el 5 i el 6, a l’article 25.2-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

5. Per informes i actuacions de caràcter facultatiu:

a) Quan no cal prendre dades de camp: 138,86 euros.

»b) Quan cal prendre dades de camp: 277,62 euros.

»c) Quan cal sortir més dies al camp: per dia, 212,47 euros.

»6. Per informes o actuacions que tenen per objecte una petició o consulta:

»a) Quan no cal l’anàlisi del projecte: 41,74 euros.

»b) Quan cal l’anàlisi del projecte: 83,42 euros.»

Subsecció trenta-cinquena. Taxa per la prestació de serveis i la realització d’activitats relatives a la zona de servitud de protecció

Es modifica l’article 25.10-6 del capítol X del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Article 25.10-6. Exempcions

Resten exemptes del pagament de la taxa per aquest concepte les administracions públiques territorials i entitats de dret públic vinculades o dependents de qualsevol administració pública. S’exclou d’aquesta exempció la quota relativa a la taxa per la publicació d’anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya quan aquests anuncis siguin preceptius per a tramitar l’expedient segons la normativa vigent, la qual es fa repercutir en la persona peticionària en la taxa corresponent.»

Subsecció trenta-sisena. Taxa per la tramitació de concessions d’ocupació, o de llurs modificacions, en el domini públic maritimoterrestre

Es modifica l’article 25.19-3 del capítol XIX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

Article 25.19-3. Exempcions

Resten exemptes de pagar la taxa per aquest concepte les administracions públiques territorials i entitats de dret públic vinculades o dependents de qualsevol administració pública. S’exclou d’aquesta exempció la quota relativa a la taxa per la publicació d’anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya quan aquests anuncis siguin preceptius per a tramitar l’expedient segons la normativa vigent, la qual es fa repercutir en la persona peticionària en la taxa corresponent.»

Subsecció trenta-setena. Taxa per la tramitació d’autoritzacions d’ocupació del domini públic maritimoterrestre o d’autoritzacions dins l’àmbit de concessions en el domini públic maritimoterrestre

1. Es modifiquen els apartats 1 i 2 l’article 25.20-3 del capítol XX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resten redactats de la manera següent:

   1. Resten exemptes de pagar la taxa per aquest concepte les administracions públiques territorials i entitats de dret públic vinculades o dependents de qualsevol administració pública. S’exclou d’aquesta exempció la quota relativa a la taxa per la publicació d’anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya quan aquests anuncis siguin preceptius per a tramitar l’expedient segons la normativa vigent, la qual es fa repercutir en la persona peticionària en la taxa corresponent.

   2. Es bonifiquen amb un 50% de la quota les ocupacions que no generen beneficis econòmics o activitat econòmica directament o indirectament dins les tramitacions d’autoritzacions d’ocupació del domini públic maritimoterrestre.»

2. Es modifica l’article 25.20-4 del capítol XX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 25.20-4. Acreditament

   1. Per sol·licituds d’ocupació del domini públic maritimoterrestre, la taxa s’acredita en el moment en què es formula la sol·licitud, la qual no es pot tramitar si no s’ha efectuat l’ingrés de la taxa, sens perjudici del sentit favorable o desfavorable de la resolució corresponent, incloses les de les sol·licituds que s’oposen notòriament al que determina la normativa vigent en matèria de costes.

   »2. Per sol·licituds d’autorització dins l’àmbit de concessions vigents en el domini públic maritimoterrestre, la taxa s’acredita en el moment en què es presta el servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud, sens perjudici del sentit favorable o desfavorable de la resolució corresponent, incloses les de les sol·licituds que s’oposen notòriament al que determina la normativa vigent en matèria de costes.»

3. Es modifica l’article 25.20-5 del capítol XX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 25.20-5. Quota

   La quota de la taxa és la següent:

   »a) Per ocupacions inferiors a un any i autoritzacions dins l’àmbit de concessions: 176,92 euros.

   »b) Per ocupacions superiors a un any: 386,92 euros.»

   Subsecció trenta-vuitena. Taxa per la utilització o aprofitament del domini públic viari

1. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 25.24-4 del capítol XXIV del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

   3. Pel que fa a les autoritzacions atorgades abans de l’1 de gener de 2014, la taxa s’acredita per les successives anualitats de vigència de l’autorització, l’1 de gener de cada any, i és exigible en la quantitat corresponent i, si s’escau, en els terminis i les condicions que s’assenyalin en l’autorització o les seves modificacions.

2. Se suprimeix l’apartat 2 de l’article 25.24-2 del capítol XXIV del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

   Subsecció trenta-novena. Taxa per a l’expedició de certificats de professionalitat, acreditacions parcials i expedició de duplicats

S’afegeix una lletra, la f, a l’apartat 1 de l’article 26.1-3 del capítol I del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb el text següent:

f) Els beneficiaris del sistema de garantia juvenil.

Subsecció quarantena. Taxa per la tramitació de les autoritzacions de treball per a estrangers

1. Es modifiquen els apartats 2, 4 i 5 de l’article 26.2-5 del capítol II del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resten redactats de la manera següent:

   2. Autoritzacions de treball per compte propi:

   a) Autorització inicial de treball per compte propi: 70,40 euros.

   »b) Modificació de l’autorització de treball per compte propi: 80,75 euros.

   »c) Modificació des d’altres situacions a la situació de treball per compte propi: 70,40 euros.»

   4. Autoritzacions de treball per a investigació:

   a) Autorització inicial de treball per a investigació: 70,40 euros.

   »b) Modificació des d’altres situacions a la situació de treball per a investigació: 70,40 euros.»

   5. Autoritzacions de treball de professionals altament qualificats titulars de la targeta blava de la Unió Europea:

   a) Autorització inicial de treball de professionals altament qualificats titulars de la targeta blava de la Unió Europea: 70,40 euros.

   »b) Modificació des d’altres situacions a la situació de treball de professionals altament qualificats titulars de la targeta blava de la Unió Europea: 70,40 euros.»

2. Es modifica la lletra b de l’apartat 8 de l’article 26.2-5 del capítol II del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   b) Autorització inicial de treball per compte propi: 70,40 euros.

   Capítol II. Tributs cedits

   Secció única. Obligacions formals

No cal presentar, juntament amb l’autoliquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, còpia del contracte de lloguer de la finca urbana quan es presenti a l’Institut Català del Sòl en ocasió del dipòsit de la fiança establerta per la Llei 13/1996, del 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l’habitatge.

Títol II. Mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques

Capítol I. Gestió financera

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 22 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   2. Per a desenvolupar l’autorització legal de crear deute en un exercici pressupostari, la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances pot determinar que es creï deute durant el mes de gener de l’any següent per un import que no incrementi en més del 15% aquesta autorització. Aquest increment s’ha de computar a l’efecte del compliment del límit de creació de deute que legalment s’autoritza per al conjunt del segon dels anys esmentats.

2. Es modifica l’apartat 5 de l’article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   5. Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que estableix aquest capítol.

   Les transferències, les subvencions directes i les subvencions establertes amb caràcter nominatiu per la Llei de pressupostos de la Generalitat que es facin a favor de consorcis, fundacions i altres persones jurídiques per una quantia superior a cinquanta mil euros s’han de formalitzar mitjançant convenis. Resten excloses del que estableix aquest apartat les transferències que s’efectuïn als ens locals.»

   Capítol II. Modificacions legislatives en matèria patrimonial

1. Se suprimeix l’apartat 4 de l’article 12 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre.

2. S’afegeix un article, el 12 bis , al text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   Article 12 bis

   1. L’acceptació de les herències, dels llegats o de qualsevol altra atribució per causa de mort, a favor de la Generalitat de Catalunya, i també la seva renúncia, correspon al conseller del departament competent en matèria de patrimoni, amb l’informe previ, si escau, del departament al qual, en funció de la voluntat del testador, s’han d’aplicar els béns.

   »Són competents per renunciar o acceptar les herències, els llegats o qualsevol altra atribució per causa de mort, a favor dels organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, i també dels ens estatutaris, llurs presidents o directors. Si en el moment d’obrir-se la successió, l’organisme o ens ha desaparegut, aquesta s’entén feta a favor del que n’ha assumit la competència i, a manca d’aquest, a favor de la Generalitat.

   »2. L’acceptació de les herències s’entén feta sempre a benefici d’inventari, i només es poden acceptar les herències que comporten despeses o estan sotmeses a alguna condició o mode onerós si el valor del gravamen imposat no passa del valor del que s’adquireix, determinat amb una taxació prèvia. Altrament, només es poden acceptar si concorren raons d’interès públic degudament acreditades.

   »Si els béns s’han adquirit sota condició o mode de llur afectació permanent a determinades destinacions o finalitats, s’ha d’entendre complert i consumat si durant trenta anys s’han destinat a aquestes finalitats.

   »3. La successió legal de la Generalitat es regeix per la normativa civil catalana, i la seva acceptació, que sempre és a benefici d’inventari, s’entén feta directament per imposició de la llei, amb la fermesa prèvia de la resolució judicial que la declari.»

3. S’afegeix un article, el 15 bis, al text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   Article 15 bis

   1. Per a la tramitació i resolució que escaigui de les propostes d’adquisició per qualsevol títol d’immobles o drets reals a títol onerós o dels quals s'hagi de disposar en qualitat d'arrendataris, ocupants o usuaris, tant per part de la Generalitat com dels organismes, entitats o empreses públiques a què fa referència l’article 15, el titular del departament competent en matèria de patrimoni, a proposta del titular de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, ha de requerir l’aplicació dels criteris d’ocupació i tipologies d’espais establerts prèviament.

   »2. El que estableix l’apartat 1 no és aplicable a les empreses públiques que, d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes, tenen la finalitat de retornar els béns o drets reals al tràfic jurídic privat.»

   Títol III. Mesures administratives en matèria de funció pública

   Capítol I. Normes generals

1. S’afegeix un article, el 104 bis , a la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, amb el text següent:

   Article 104 bis . Retribucions dels funcionaris en pràctiques

   1. Les persones que siguin nomenades funcionaris en pràctiques perquè estan fent períodes de pràctiques o segueixen cursos de formació selectius han de percebre una retribució equivalent al sou i les pagues extraordinàries del grup o subgrup en què estigui classificat el cos o escala a què pretenen ingressar.

   »En el cas que les pràctiques consisteixin a desenvolupar un lloc de treball, han de percebre, a més, les retribucions complementàries corresponents a aquest lloc.

   »2. Excepcionalment, en el cas que el funcionari en pràctiques tingui una vinculació prèvia com a funcionari de carrera o personal laboral fix amb la mateixa administració a què pertany el cos o escala a què aspira a ingressar, pot optar per percebre les retribucions que li corresponen com a funcionari en pràctiques o bé per continuar percebent les que té com a funcionari de carrera o personal laboral fix. En ambdós casos, si escau, ha de continuar percebent l’antiguitat que té reconeguda.

   »3. En el cas de superar les pràctiques o el curs formatiu de selecció, tot el temps prestat com a funcionari en pràctiques computa a l’efecte d’antiguitat per serveis prestats.»

2. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-novena, a la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el text següent:

   Disposició addicional vint-i-novena. Fons de reserva laboral de l’Administració de la Generalitat

   1. Es crea el Fons de reserva laboral de l’Administració de la Generalitat, constituït pel conjunt de llocs de treball vacants i dotats pressupostàriament que s’adscriuen al departament competent en matèria de funció pública, amb la finalitat de preservar el manteniment de llocs de treball en l’àmbit públic i d’atendre necessitats conjunturals d’efectius derivats d’increments puntuals de l’activitat administrativa o per a executar programes temporals de durada determinada dels diferents departaments i organismes autònoms de l’Administració de la Generalitat.

   »2. Les sol·licituds departamentals de necessitats de llocs de treball a càrrec del fons de reserva laboral les ha de resoldre, amb coneixement previ de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal, la direcció general competent en matèria de funció pública mitjançant el canvi d’adscripció temporal d’aquests llocs del fons a les unitats o organismes deficitaris i s’han de cobrir pels departaments sol·licitants mitjançant els sistemes establerts a l’efecte per la normativa de funció pública.

   »3. El fons de reserva laboral es nodreix amb el que determinen els acords del Govern vigents en matèria de contenció de plantilles i limitacions als nomenaments i contractacions de personal temporal.»

Es modifica l’apartat 2 de la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactat de la manera següent:

2. Règim retributiu del personal directiu del sector públic

2.1. El Govern ha de determinar per decret el règim retributiu del personal directiu dels ens, les entitats i els organismes del sector públic de la Generalitat. El personal directiu s’ordena, a aquest efecte, en grups, d’acord amb la classificació de l’entitat, l’ens i l’organisme en què aquestes persones presten el servei. La classificació de les entitats, els ens i els organismes ha de tenir en compte els criteris següents: la consideració, o no, de sector públic de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb la normativa europea sobre contractació pública; el pressupost o volum d’activitat; el nombre de treballadors; la competitivitat externa, i la necessitat o no de finançament públic.

»2.2. L’estructura retributiva dels directius d’aquestes entitats ha d’estar formada per una assignació bàsica, un complement de càrrec i, si escau, una retribució variable en funció dels objectius assolits o els resultats fixats. Les retribucions íntegres anuals globals del personal directiu, inclosos tots els conceptes, llevat, si s’escau, de les retribucions variables, no poden ésser en cap cas superiors a les fixades per al càrrec de conseller del Govern de la Generalitat o les que es determinin anualment en les lleis de pressupostos, i s’han d’assimilar, amb caràcter general, a les retribucions fixades per als alts càrrecs o càrrecs de comandament al servei de la Generalitat.

»2.3. El Govern ha de determinar, si escau, el règim de retribucions variables en funció del compliment d’objectius fixats prèviament i avaluables que pot percebre el personal a què fa referència l’article 5 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i assimilats. Aquesta part variable no pot superar, en cap cas, el 10% de les retribucions fixes ni comportar un increment de la massa salarial de la Generalitat i el seu sector públic.

»2.4. A efectes de registre, el departament competent en matèria de funció pública ha d'ésser informat dels contractes laborals d’alta direcció, i també dels contractes en règim laboral ordinari que tinguin fixades retribucions superiors a la de director general.

»2.5. Es crea, en el Registre general de personal de la Generalitat de Catalunya, la secció de personal del sector públic de la Generalitat, en què ha de figurar inscrit el personal que presta serveis en ens, entitats, organismes i societats mercantils en què la Generalitat participa de manera majoritària, llevat de les entitats autònomes administratives.

»2.6. No es percep cap tipus de dret d’assistència per a la concurrència a reunions d’òrgans de govern, de consells d’administració o de qualsevol altre òrgan col·legiat de l’Administració de la Generalitat i de les entitats, ens o empreses del seu sector públic, sens perjudici del dret a percebre assistències per la participació en òrgans de selecció del personal.

»2.7. El Govern ha d’establir un sistema de cobertura de responsabilitats mitjançant una assegurança de responsabilitat civil per les actuacions derivades de la pertinença a òrgans de govern, consells d’administració o de qualsevol altre òrgan col·legiat, tant de l’Administració de la Generalitat com d’entitats instrumentals, incloent-hi la cobertura per a les persones designades en representació de la Generalitat en les entitats minoritàries. Aquesta assegurança ha de donar cobertura tant al personal directiu com a qualsevol treballador públic que hi assisteixi.»

Capítol II. Normes sectorials

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 13 de la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, que resta redactat de la manera següent:

   2. Si ho aconsella l’impuls i l’execució de projectes estratègics o de gestió compartida de l’Institut Català de la Salut, i sempre en el marc d’aquestes aliances estratègiques o projectes de gestió compartida, els professionals de l’Institut poden prestar serveis conjunts en dos o més centres, serveis i establiments propis o aliens, en els termes que estableix la disposició addicional vuitena de la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives per al 2015 i sens perjudici del que estableixi, si escau, la normativa d’incompatibilitats.

2. Es modifica l’apartat 5 de l’article 20 de la Llei 8/2007, que resta redactat de la manera següent:

   5. L’exercici d’un càrrec directiu és incompatible amb qualsevol altra activitat laboral, excepte les docents, les de recerca i les activitats de prestació conjunta en el marc d’aliances estratègiques o projectes de gestió compartida. En tots els casos, els càrrecs directius resten sotmesos a la normativa d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat i sens perjudici de la limitació de retribució màxima establerta per la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic .

3. Es modifica l’apartat 5 de l’article 21 de la Llei 8/2007, que resta redactat de la manera següent:

   5. L’exercici d’un lloc amb funcions de comandament de l’Institut Català de la Salut és incompatible amb qualsevol altra activitat laboral de responsabilitat i contingut similars que es pugui portar a terme en un altre centre, servei o establiment sanitari, llevat dels casos i en els termes de la disposició addicional vuitena de la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives per al 2015 i sens perjudici del que estableix la normativa d’incompatibilitats.

S’afegeix una disposició addicional, la setena, a la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals, amb el text següent:

Setena

1. Els funcionaris dels cossos de policia local de les categories d’agent i caporal de l’escala bàsica es classifiquen, a efectes administratius de caràcter econòmic, en el grup C1, d’acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de funció pública.

»2. L’aplicació d’aquesta mesura comporta que la diferència retributiva del sou base resultant de la classificació en el grup C1 es dedueix de les retribucions complementàries de la relació de llocs de treball corresponent.

»3. Els triennis perfets en l’escala bàsica amb anterioritat a l’aplicació del canvi de classificació a què fa referència aquesta disposició s’han de valorar d’acord amb el grup de classificació al qual pertanyia el funcionari en el moment que van ésser perfets.

»4. Els aspirants a la categoria d’agent han de percebre, durant la realització del curs selectiu a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, les retribucions bàsiques corresponents al grup C2.

»5. Aquesta classificació té efectes econòmics i administratius i no comporta equivalència o reconeixement en l’àmbit acadèmic, docent o educatiu.

»6. Les referències de l’article 24.2 d’aquesta llei s’han d’entendre referides als nous grups de classificació professional:

»– A l’escala superior, el grup A1.

»– A l’escala executiva, el grup A2.

»– A l’escala intermèdia, el grup C1.

»– A l’escala bàsica, el grup C2.»

Títol IV. Mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

Capítol I. Entitats de dret públic de la Generalitat

Es modifica la lletra g de l’article 3 de la Llei 18/1990, del 15 de novembre, de creació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, que resta redactada de la manera següent:

g) Organitzar i supervisar, sense perjudici de les competències en aquesta matèria exercibles per altres òrgans del Departament de Justícia, en col·laboració amb les universitats i altres centres docents, les pràctiques universitàries i de formació professional a les oficines judicials i als centres i serveis del Departament de Justícia corresponents als àmbits de l’Administració de Justícia i de l’execució penal.

S’afegeixen dos apartats, el 4 i el 5, a l’article 9 de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, amb el text següent:

4. La condició de membre del Plenari és compatible amb l’exercici d’activitats privades, sempre que no puguin comprometre la independència, la imparcialitat o l’objectivitat en les tasques que desenvolupa en aquest organisme. Els membres del plenari , abans d’ésser nomenats, han de declarar les activitats professionals, mercantils o industrials que poden ésser causa d’incompatibilitat, o bé declarar que no exerceixen cap activitat considerada incompatible, i han de declarar les activitats que poden ésser d’exercici compatible. Així mateix, i prèviament a l’exercici d’activitats privades, han de presentar una declaració responsable sobre el compliment de la condició establerta.

5. Els membres del Plenari poden exercir una segona activitat en el sector públic d’acord amb la normativa d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.»

1. Es modifica la lletra e de l’apartat 3 de l’article 72 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que resta redactada de la manera següent:

   e) Promoure, impulsar i desenvolupar la formació, la recerca i la transferència de coneixement en tots els àmbits del patrimoni cultural i la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la gestió i la informació en matèria de patrimoni cultural.

2. S’afegeix una lletra, la g bis , a l’apartat 2 de l’article 73 ter de la Llei 7/2011, amb el text següent:

   g bis ) Proposar al departament competent en matèria de cultura, la tramitació dels expedients de despesa d’abast pluriennal.

3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 78 de la Llei 7/2011, que resta redactat de la manera següent:

   2. L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural té com a objecte concentrar les iniciatives de suport i foment del departament competent en matèria de cultura i de les entitats adscrites. S’exclouen les aportacions i les subvencions nominatives a les entitats participades per la Generalitat , que han d’ésser aprovades pel Parlament mitjançant la Llei de pressupostos .

4. S’afegeix una disposició transitòria, la quarta bis , a la Llei 7/2011, amb el text següent:

   Quarta bis. Assumpció gradual de funcions per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

   L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha d’assumir gradualment les seves funcions. L’Agència ha d’haver assumit la totalitat d’aquestes funcions l’1 de gener de 2016, com a molt tard.»

S’afegeix una lletra, la k bis , a l’article 4 de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia, amb el text següent:

k bis ) Prestar serveis de proveïment d’informació meteorològica de suport a la navegació aèria.

Es modifica la lletra c de l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 9/1991, del 3 de maig, de l’Institut Català d’Energia, que resta redactada de la manera següent:

c) Constituir o participar en societats.

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 1 de la Llei 7/1999, del 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, que resta redactat de la manera següent:

   2. El Centre de la Propietat Forestal s’adscriu al departament competent en matèria forestal i té per missió fomentar la gestió forestal sostenible en els terrenys forestals de titularitat privada de forma coordinada amb la gestió dels terrenys forestals de titularitat pública. A més, actua dins el seu àmbit competencial com a instrument executor de les polítiques establertes per la unitat competent en matèria de forests segons els objectius, eixos i línies d’actuació establerts en el Pla general de política forestal.

2. Es modifica l’article 5 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

   Article 5. Òrgans de govern

   Són òrgans de govern del Centre de la Propietat Forestal:

   »a) La Presidència.

   »b) Les vicepresidències.

   »c) El Consell Rector.

   »d) La Direcció Gerència.»

3. Es modifica l’article 6 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

   Article 6. La Presidència i les vicepresidències

   1. La presidència del Centre de la Propietat Forestal correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de forests.

   »2. El president o presidenta té les funcions següents:

   »a) Exercir l’alta representació del Centre.

   »b) Informar el Govern sobre l’activitat del Centre.

   »c) Presidir el Consell Rector.

   »d) Vetllar pel compliment dels acords adoptats pel Consell Rector.

   »e) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions del Consell Rector, fixar-ne l’ordre del dia, dirigir les deliberacions, dirimir els empats amb el seu vot de qualitat i visar les actes i les certificacions dels acords que s’hi adoptin.

   »3. El president o presidenta pot delegar el seu vot, incloent-hi el vot de qualitat en cas d’empat, en qualsevol dels vocals en representació de la Generalitat.

   »4. Sens perjudici de la delegació del vot que estableix l’apartat anterior, en cas d’absència, vacant o malaltia del president o presidenta, el substitueixen els vicepresidents, per llur ordre, els quals també tenen la facultat de convocar el Consell Rector.

   »5. La vicepresidència primera correspon al vocal o la vocal en representació dels propietaris forestals privats que designin entre ells.

   »6. La vicepresidència segona correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de forests.»

4. Es modifica l’article 7 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

   Article 7. El Consell Rector

   1. El Consell Rector és l’òrgan superior col·legiat de govern, direcció i control del Centre de la Propietat Forestal.

   »2. Són membres del Consell Rector:

   »a) El president o presidenta.

   »b) Els vocals.

   »c) El secretari o secretària, que és el director gerent. Actua amb veu però sense vot.

   »3. El conseller o consellera del departament competent en matèria de forests nomena els vocals del Consell Rector amb la distribució següent:

   »a) Cinc en representació de diversos departaments de la Generalitat, un dels quals és el titular de la direcció general competent en matèria de forests.

   »b) Cinc en representació dels propietaris forestals privats titulars d’un instrument d’ordenació forestal.

   »4. En el sistema d’elecció dels representants dels propietaris forestals privats, tenen dret a participar en el procés electoral les persones físiques i jurídiques titulars d’un instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent. Són elegibles les organitzacions de propietaris forestals, que han de presentar les seves candidatures designant com a mínim cinc representants. El nombre de vocals del Consell Rector en representació dels propietaris forestals privats titulars d’un instrument d’ordenació forestal es distribueix en proporció al nombre de vots obtinguts. S’ha de determinar per decret el sistema d’elecció dels representants dels propietaris forestals privats.

   »5. El nomenament dels vocals en representació dels propietaris forestals privats té una durada de cinc anys.»

5. Es modifica l’article 8 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

   Article 8. Funcions del Consell Rector

   1. El Consell Rector té les més àmplies facultats amb relació al govern, la direcció i el control del Centre de la Propietat Forestal.

   »2. El Consell Rector té les funcions següents:

   »a) Aprovar els criteris d’actuació del Centre de la Propietat Forestal, d’acord amb les directrius fixades pel departament al qual s’adscriu i els objectius que es preveuen al contracte programa.

   »b) Aprovar els instruments d’ordenació forestal i llurs modificacions.

   »c) Aprovar l’avantprojecte de programa d’actuació, d’inversions i de finançament, i el pressupost d’explotació i de capital.

   »d) Aprovar la proposta de contracte programa entre el centre i el departament competent en matèria de forests, i també la seva actualització.

   »e) Aprovar els comptes anuals i la liquidació final dels pressupostos de l’exercici i la memòria d’activitats.

   »f) Aprovar les bases reguladores i les convocatòries d’ajuts i subvencions, i també llur resolució.

   »g) Proposar la designació del director gerent d’entre professionals de prestigi reconegut en l’àmbit forestal.

   »h) Supervisar la gestió del director o directora gerent.

   »i) Aprovar la relació de llocs de treball i el règim retributiu del personal.

   »j) Les altres funcions que li atorguin els estatuts.

   »3. Les decisions del Consell Rector s’adopten per majoria simple excepte les que toquen assumptes relatius a les funcions establertes pels apartats d , f i g, en què cal una majoria qualificada de dues terceres parts.»

6. Es modifica l’article 9 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

   Article 9. La Direcció Gerència

   1. El director o directora gerent és l’òrgan executiu del Centre de la Propietat Forestal i la persona responsable de la gestió ordinària del Centre.

   »2. El conseller competent en matèria de forests nomena el director o directora gerent a proposta del Consell Rector. El director o directora gerent ocupa un lloc de personal laboral d’alta direcció

   »3. El director o directora gerent té les funcions següents:

   »a) Executar els acords del Consell Rector.

   »b) Dirigir el Centre vetllant per l’assoliment dels objectius fixats en el contracte programa, i coordinar i supervisar tots els serveis del Centre.

   »c) Elaborar l’avantprojecte del pressupost del Centre i fer el seguiment de l’execució, d’acord amb el que estableix el contracte programa.

   »d) Dirigir i coordinar les unitats del Centre.

   »e) Representar legalment al Centre en les relacions jurídiques sotmeses al dret públic, privat i laboral.

   »f) Exercir la direcció en matèria de personal i de política de recursos humans.

   »g) Ésser el màxim responsable de la tresoreria del Centre.

   »h) Dur a terme les contractacions necessàries per al funcionament del Centre.

   »i) Exercir qualsevol altra funció necessària per a la direcció de l’administració del Centre i les que li delegui el Consell Rector.

   »j) Les altres funcions que li encomani el Consell Rector o els estatuts del Centre.»

7. Es modifica l’article 10 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

   Article 10. Estatuts del Centre de la Propietat Forestal

   Correspon al Govern d’aprovar, per mitjà d’un decret, els estatuts del Centre de la Propietat Forestal, els quals han de determinar el règim de funcionament dels òrgans de govern, i el sistema d’elecció dels representants dels propietaris forestals privats en el Consell Rector.»

8. S’afegeix un article, el 10 bis , a la Llei 7/1999, amb el text següent:

   Article 10 bis. Contracte programa

   1. El departament competent en matèria de forests i el Centre de la Propietat Forestal han d’establir un contracte programa que ha d’incloure, com a mínim, la definició anual dels objectius que s’han d’assolir, la previsió de resultats que cal obtenir i els instruments de seguiment i control i d’avaluació a què l’activitat de l’entitat s’ha de sotmetre durant la vigència del contracte.

   »2. La proposta de contracte programa és elaborada per la direcció general competent en matèria de forests d’acord amb els objectius, els eixos i les línies d’actuació establerts en el Pla general de política forestal.»

9. Es modifica l’article 12 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12. Contractació

   La contractació pública del Centre de la Propietat Forestal es regeix pel que estableix la normativa sobre contractació pública.»

S’afegeixen tres apartats, el 2 bis, el 2 ter i el 2 quater , a l’article 6 de la Llei 15/1993, del 28 de desembre, per la qual es crea el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

2 bis . L’òrgan de contractació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació és el Consell d’Administració, llevat dels casos en què aquest delegui les seves facultats en el director gerent.

2 ter . Els actes dictats pel Consell d’Administració exhaureixen la via administrativa. Contra aquests actes es pot interposar recurs potestatiu de reposició o, directament, recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

»2 quater . Els actes dictats pel director gerent poden ésser objecte d’un recurs d’alçada davant el Consell d’Administració, amb excepció dels actes dictats en matèria de personal i les resolucions dels procediments de responsabilitat patrimonial, que exhaureixen la via administrativa.»

Capítol II. Mesures de racionalització en l’àmbit sanitari

Es modifica la lletra a de l’article 3 del Decret llei 4/2010, del 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

a) Definir, d’acord amb les directrius del departament competent en matèria de salut, impulsar i desplegar l’estratègia del sistema d’informació per al sistema sanitari que faciliti a l’Administració sanitària la informació necessària per a l’avaluació de la qualitat de l’assistència sanitària i gestionar-la generant coneixement del sistema.

1. Es modifica l’apartat 5 de l’article 10 bis de la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   5. Corresponen als consells de participació territorial de salut que tinguin com a àmbit una regió sanitària, les funcions següents, dins llur àmbit territorial:

   a) Assessorar i formular propostes relatives als assumptes relacionats amb la protecció de la salut i l’atenció sanitària als òrgans territorials del Departament de Salut i dels ens que en depenen.

   »b) Verificar que les actuacions dels òrgans territorials del Departament de Salut i dels ens que en depenen s’adeqüen a la normativa sanitària i es desenvolupen d’acord amb les necessitats socials i les possibilitats econòmiques del sector públic.

   »c) Promoure la participació de la comunitat en els centres i els establiments sanitaris.

   »d) Conèixer l’avantprojecte del pla de salut de la regió i informar sobre l’avantprojecte, abans que s’aprovi.

   »e) Conèixer la memòria de la regió sanitària i informar sobre aquesta memòria, abans que s’aprovi.

   »f) Conèixer l’escenari pressupostari anual corresponent a la regió sanitària.»

2. S’afegeix un apartat, el 5 bis , a l’article 10 bis de la Llei 15/1990, amb el text següent:

   5 bis . Corresponen als consells de participació territorial de salut que tinguin un àmbit territorial inferior a la regió sanitària, les funcions següents, dins llur àmbit territorial:

   a) Formular propostes relatives als assumptes relacionats amb la protecció de la salut i l’atenció sanitària i assessorar els òrgans territorials del Departament de Salut i dels ens que en depenen.

   »b) Verificar que les actuacions dels òrgans territorials del Departament de Salut i dels ens que en depenen s’adeqüen a la normativa sanitària i es desenvolupen d’acord amb les necessitats socials i les possibilitats econòmiques del sector públic.

   »c) Promoure la participació de la comunitat en els centres i els establiments sanitaris.

   »d) Conèixer els aspectes que afectin llur àmbit territorial de l’avantprojecte del pla de salut de la regió sanitària a la qual pertanyin i informar sobre aquests aspectes abans que s’aprovi el pla.

   »e) Conèixer la memòria de la demarcació territorial del Servei Català de la Salut corresponent a llur àmbit territorial o, a manca d'aquesta, els aspectes de la memòria de la regió sanitària que afectin el seu àmbit territorial, i informar sobre la memòria abans que s’aprovi la memòria de la regió sanitària.»

3. Es modifica l’apartat 6 de l’article 10 bis de la Llei 15/1990, que resta redactat de la manera següent:

   6. S’ha de regular per reglament el règim de funcionament i la composició del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut.

   La regulació de la composició del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut corresponents a les regions sanitàries ha de garantir que hi tinguin representació, com a mínim, les entitats locals, els usuaris dels serveis sanitaris, els proveïdors de serveis sanitaris, els sindicats, les organitzacions empresarials i les corporacions professionals.

   »Els consells de participació territorial de salut corresponents als sectors sanitaris o altres demarcacions funcionals estan integrats exclusivament per representants de la Generalitat i de les entitats locals, d’acord amb la proporció que s’estableixi reglamentàriament.

   »Atesa la singularitat organitzativa de l’Administració sanitària a la ciutat de Barcelona, mitjançant el Consorci Sanitari de Barcelona, i atès el règim jurídic especial de l’Ajuntament de Barcelona, que emana de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, el Govern pot establir, per reglament, un règim especial en el règim de funcionament i la composició dels consells de participació territorial de salut corresponents als sectors sanitaris o altres demarcacions funcionals en l’àmbit territorial de la ciutat de Barcelona.»

4. Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 15/1990, que resta redactat de la manera següent:

   c) Conèixer l’escenari pressupostari corresponent a la regió sanitària a la qual pertany.

5. Es modifica la lletra f de l’apartat 2 de l’article 37 de la Llei 15/1990, amb el text següent:

   f) Presentar la memòria anual del Sector al Consell de Direcció i l’escenari pressupostari anual de la regió sanitària a la qual pertany.

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 15/1990, que resta redactat de la manera següent:

   2. D’acord amb el que estableix l’apartat 1, els actes dictats pels òrgans centrals de direcció i gestió del Servei Català de la Salut poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el conseller de Salut, i els dels òrgans de direcció i gestió de les regions sanitàries, davant el director del Servei Català de la Salut. Les resolucions del recurs ordinari exhaureixen, en ambdós casos, la via administrativa.

7. S’afegeix un apartat, el 6, a l’article 59 de la Llei 15/1990, amb el text següent:

   6. Contra els actes administratius dels ens adscrits al Servei Català de la Salut els interessats poden interposar els recursos que corresponguin en els mateixos casos, terminis i formes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

   D’acord amb el que estableix el paràgraf anterior, els actes dictats pels òrgans de govern dels ens adscrits al Servei Català de la Salut que no tinguin un superior jeràrquic dins l’organització de l’ens poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el director del Servei Català de la Salut. La resolució d’aquest recurs d’alçada exhaureix la via administrativa.

   »El règim d’impugnació dels actes de l’Institut Català de la Salut és el que estableix la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut.»

   Títol V. Mesures administratives en matèria d’habitatge i urbanisme, ordenació ambiental, ordenació d’aigües i transports

   Capítol I. Modificacions legislatives en matèria d’habitatge i urbanisme

Es modifica la disposició final de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, que resta redactada de la manera següent:

Disposició final

Aquesta llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya . L’obligació de lliurar el certificat d’aptitud de l’edifici en els actes de transmissió d’habitatges, d’acord amb el que estableixen l’article 65.1. e i l’article 65.2, no és exigible fins l’1 de gener de 2016.»

1. S’afegeix una lletra, la g , a l’apartat 6 de l’article 47 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent:

   g) Les construccions destinades a l’ampliació dels usos hotelers autoritzats en les construccions a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 3, que exigeixen la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.

2. S’afegeix un apartat, el 8 bis , a l’article 47 del text refós de la Llei d’urbanisme, amb el text següent:

   8 bis. L’habitatge d’ús turístic és compatible amb l’ús d’habitatge familiar legalment implantat.

3. S’afegeix un paràgraf a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 120 del text refós de la Llei d’urbanisme, amb el text següent:

   També són imputables els costos de redacció de les modificacions puntuals del planejament general i dels planejaments de desenvolupament, promogudes per l’Administració, que comportin un augment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o de la intensitat o transformació dels usos establerts anteriorment. En els sectors d’interès supramunicipal són imputables els costos de redacció dels plans directors urbanístics i les corresponents adaptacions dels planejaments generals dels municipis afectats per les determinacions del pla director, i també els dels possibles plans especials urbanístics, tant autònoms com de desenvolupament que siguin necessaris per al seu desenvolupament.

4. Es modifica l’apartat 3 de l’article 122 del text refós de la Llei d’urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   3. En el sistema d’actuació per reparcel·lació, l’administració actuant o l’entitat urbanística col·laboradora que estigui definitivament constituïda poden:

   a) Exigir a les persones propietàries afectades pagaments a la bestreta de les quotes que els pertoquin de les despeses d’urbanització. En el cas d’actuació per reparcel·lació en supòsits de compensació, cal que la entitat urbanística col·laboradora estigui definitivament constituïda.

   »b) Ajornar o fraccionar, a sol·licitud de la persona propietària afectada, els pagaments exigits en concepte de despeses d’urbanització, en les condicions i els terminis i amb les garanties que consideri exigibles. En cap cas no es poden aplicar tipus d’interès als pagaments ajornats o fraccionats superiors al tipus d’interès legal del diner vigent en cada exercici de l’ajornament.»

5. Es modifica l’apartat 5 de l’article 122 del text refós de la Llei d’urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   5. En el sistema d’actuació per reparcel·lació, si les persones propietàries afectades incompleixen l’obligació de pagar les despeses d’urbanització corresponents, incloses les de conservació de les obres d’urbanització que escaiguin, l’administració urbanística competent pot ordenar l’execució forçosa de les obligacions incomplertes per mitjà del constrenyiment sobre el patrimoni de les persones deutores.

Es modifica la disposició final tercera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

Disposició final tercera. Suspensió d’eficàcia temporal de l’article 114

El còmput dels terminis per a advertir l’administració competent, per a presentar el full d’apreuament corresponent i per a adreçar-se al Jurat d’Expropiació de Catalunya perquè fixi el preu just, establerts per l’article 114.1 i 2 del text refós de la Llei d’urbanisme, resta suspès fins al 31 de desembre de 2015.»

Capítol II. Modificacions legislatives en matèria d’ordenació ambiental

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 7 de la Llei 12/1981, del 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, que resta redactat de la manera següent:

   2. La inspecció de l’activitat pel que fa a les presents mesures addicionals de protecció del medi ambient correspon als funcionaris de la direcció general competent en matèria de protecció d’espais naturals afectats per activitats extractives o de les unitats territorials corresponents, que s’han de coordinar amb l’actuació inspectora dels funcionaris del departament competent en matèria de mines. Aquestes inspeccions poden ésser encomanades per l’Administració ambiental a entitats col·laboradores de l’Administració degudament acreditades

   .

2. S’afegeix un apartat, l’1 bis, a l’article 8, de la Llei 12/1981, amb el text següent:

   1 bis . L’obligació del titular de dipositar la fiança que correspongui en cada moment i de restaurar els terrenys afectats en les condicions establertes al programa de restauració continuarà vigent fins al moment en què l’Administració ambiental accepti definitivament la restauració efectuada a l’acabament, si escau, del termini de garantia, independentment de la situació administrativa de l’autorització minera.

3. Es modifica l’apartat 3 quater de l’article 8 de la Llei 12/1981, que resta redactat de la manera següent:

   3 quater . En el cas que s’aprovi de modificar el programa de restauració d’una activitat extractiva per tal que s’hi pugui instal·lar, amb els permisos corresponents, un dipòsit controlat de terres i runes o residus inerts, les fiances de l’activitat extractiva que quedin duplicades amb les fiances establertes per al dipòsit controlat es poden retornar a petició del seu dipositari. Les fiances de rebliment i de restauració superficial només es poden retornar en el moment en què s’han constituït fiances del mateix import o superior, a disposició de l’Agència de Residus de Catalunya, fixades d’acord amb els articles 10.1 i 10.2 del Decret 1/1997, respectivament.

4. Es modifica l’apartat 2 bis de l’article 10 de la Llei 12/1981, que resta redactat de la manera següent:

   2 bis . Els òrgans competents per imposar les sancions són:

   a) El director o la directora dels serveis territorials competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions lleus.

   »b) El director o la directora general competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions greus.

   »c) El secretari o la secretària del departament competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions molt greus.»

5. Es modifica l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei 12/1981, que resta redactat de la manera següent:

   5. El secretari o la secretària del departament competent en matèria de protecció d’espais naturals afectats per activitats extractives, en els casos d’urgència en què perilli la protecció del medi ambient, pot suspendre provisionalment els treballs de l’activitat extractiva fins que es prenguin les mesures adients.

1. Es modifica la lletra e de l’article 6.6 de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, que resta redactada de la manera següent:

   e) L’enllumenament de les pistes d’esquí en zones E1, excepte per a esdeveniments esportius extraordinaris segons el que s’estableixi per reglament, i en la resta de zones per una durada superior a un valor establert per reglament . Per reglament també es poden fixar les franges horàries en què és permès l’enllumenament i altres condicions addicionals per a la protecció del medi nocturn i de la fauna.

2. S’afegeix un article, el 25, a la Llei 6/2001, amb el text següent:

   Article 25. Règim d’inspecció i control de les activitats sotmeses a la normativa de prevenció i control ambiental

   1. La persona titular de l’activitat ha de garantir en tot moment que es compleixen les prescripcions fixades en matèria de prevenció de la contaminació lumínica en el permís de l’activitat.

   »2. Els controls ambientals inicials o les inspeccions ambientals d’inici de l’activitat de les activitats subjectes a la normativa de prevenció i control ambiental han d’incloure la comprovació del compliment de les prescripcions establertes en els corresponents permisos en matèria de prevenció de la contaminació lumínica.

   »3. El compliment de les prescripcions en matèria de prevenció de la contaminació lumínica incloses en els permisos ambientals ha d’ésser comprovat, com a màxim, cada sis anys. Sempre que sigui possible, aquestes actuacions de comprovació s’han de portar a terme en el marc del control ambiental periòdic o de la inspecció periòdica integrada dels establiments.

   »4. Les actuacions de comprovació s’han de dur a terme d’acord amb les instruccions tècniques aprovades per la direcció general competent en matèria de prevenció de la contaminació lumínica.

   »5. Les activitats sotmeses al règim de comunicació que disposin d’instal·lacions d’il·luminació exterior de més de 5 kW de potència han d’acompanyar la comunicació d’una certificació acreditativa del compliment de les prescripcions en matèria de prevenció de la contaminació lumínica lliurada per una entitat col·laboradora de l’Administració o pels serveis tècnics municipals.»

3. Es modifica la disposició transitòria primera de la Llei 6/2001, que resta redactada de la manera següent:

   Primera

   1. Ha de cessar el funcionament de qualsevol element d’una instal·lació d’enllumenat exterior que estigui inclòs en algun dels supòsits següents, d’acord amb els terminis establerts pels apartats 2, 3 i 4:

   »a) Làmpades ubicades en zona E1 que no són de vapor de sodi o altres tecnologies de característiques espectrals similars.

   »b) Làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió.

   »c) Llums que tenen un flux d’hemisferi superior instal·lat superior al 50%.

   »2. Si es tracta d’instal·lacions ubicades en un punt de referència o a la seva àrea d’influència, el termini venç el 31 de març de 2016.

   »3. Si es tracta d’instal·lacions de titularitat pública, el termini venç el 31 de desembre de 2016.

   »4. Si es tracta d’instal·lacions de titularitat privada, el termini venç el 31 de desembre de 2018.»

1. S’afegeixen tres lletres, la o bis , la y i la z , a l’article 4 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control de les activitats, amb el text següent:

   «o bis ) Conclusions de les millors tècniques disponibles : decisió de la Comissió Europea que conté les parts d’un document de referència «MTD» en què s’estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles, llur descripció, la informació per avaluar-ne l’aplicabilitat, els nivells d’emissió associats a les millors tècniques disponibles, els mesuraments associats i, si s’escau, les mesures de rehabilitació de l’emplaçament de què es tracti.»

   y) Informe base o informe de la situació de partida : l’informe de la situació de partida que conté la informació sobre l’estat de la contaminació del sòl i les aigües subterrànies per substàncies perilloses rellevants.

   z) Substàncies perilloses : les substàncies o mescles definides en l’article 3 del Reglament (CE) núm. 1272/2008, del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles.

2. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 59 de la Llei 20/2009, amb el text següent:

   3. Per les activitats de l’annex I.1, quan la modificació d’una instal·lació comporti una disminució de la seva capacitat de producció fins a quedar per sota dels llindars d’aquest annex, l’activitat se sotmet a la regulació pròpia del règim d’intervenció en què queda classificada.

   En el cas que l’activitat passi a estar inclosa a l’annex II, s’ha de trametre a l’ajuntament una còpia de l’expedient instruït i de la resolució d’autorització ambiental atorgada. En aquest cas, l’ajuntament ha de conservar tots els tràmits i informes realitzats pel departament competent en matèria de qualitat ambiental fins a la fase de proposta de resolució, sens perjudici de la petició per part de l’ajuntament dels nous informes que corresponguin d’acord amb les modificacions realitzades en l’establiment.

   »Fins que no es produeixi l’adaptació, l’activitat continuarà en funcionament emparada per l’autorització ambiental atorgada. Un cop feta l’adaptació al règim de llicència ambiental, l’ajuntament ho comunicarà a l’òrgan ambiental de la Generalitat competent en matèria de qualitat ambiental a fi que dicti resolució i deixi sense efecte l’autorització ambiental que havia estat concedida amb anterioritat.»

3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 62 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   1. L’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.1 cobertes per les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, a l’efecte de renovar-la, ha d’ésser revisada d’ofici per l’òrgan ambiental. Un cop revisada l’autorització, les eventuals mesures resultants d’aquesta s’han d’haver implantat i s’ha d’haver comprovat que s’ha dut a terme aquesta implantació en un termini de quatre anys a partir de la publicació d’aquestes conclusions.

   Per a les activitats de l’annex I.1 no cobertes per cap de les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, la revisió de l’autorització ambiental també es fa d’ofici, quan l’òrgan ambiental justifiqui que els avenços en les millors tècniques disponibles permeten una reducció significativa de les emissions.

   »L’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.2, a l’efecte de renovar-la, està subjecta a una revisió periòdica cada dotze anys. Aquesta revisió periòdica es pot fer coincidir, si per motius d’eficàcia i economia resulta possible, amb el control periòdic immediatament anterior a la data màxima fixada per a revisar l’autorització.»

4. Es modifica l’article 63 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   Article 63. Procediment i abast de la revisió

   1. Per a les activitats de l’annex I.1, el procediment de revisió de l’autorització ambiental s’inicia d’ofici, amb una resolució motivada de les causes de la revisió i amb un requeriment sobre la informació necessària per a la revisió de les condicions de l’autorització que ha d’incloure, quan es tracti d’adequar l’autorització a les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, els resultats del control de les emissions i altres dades que permetin una comparació del funcionament de l’activitat amb les millors tècniques disponibles descrites a les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles aplicables i amb els nivells d’emissió associats a aquestes.

   »El procediment de revisió de l’autorització ambiental també es pot iniciar a instància de part.

   »Per a les activitats de l’annex I.2 i II, la revisió periòdica de les autoritzacions de les llicències s’inicia a instància de part, i la revisió anticipada també es pot iniciar d’ofici, si així ho disposa la norma sectorial ambiental que estableix aquesta revisió.

   »2. El procediment de revisió periòdica de les activitats de l’annex I.2 i II ha d’atendre les especificacions següents:

   »a) La sol·licitud de la revisió de l’autorització ambiental s’ha de presentar amb una antelació mínima de vuit mesos abans de la data de finiment de la vigència de l’autorització.

   »b) La sol·licitud de revisió de la llicència ambiental s’ha de presentar sis mesos abans de la data de caducitat dels permisos regulats per la legislació sectorial que afecti l’activitat.

   »c) La sol·licitud de la revisió de l’autorització o de la llicència ambientals ha d’anar acompanyada d’una avaluació ambiental, total o parcial, de l’activitat, amb el contingut determinat per reglament, verificada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental degudament acreditada, que es pot substituir per la darrera acta de control ambiental periòdic en la part que correspongui, sempre que s’hagi dut a terme amb una antelació màxima de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud de revisió.

   »3. En el cas de les activitats amb la certificació del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), la revisió periòdica a què fa referència l’apartat 2 s’ha de sol·licitar amb l’acreditació de la renovació del registre de l’EMAS juntament amb el document d’exempció del control ambiental i aquest ha de coincidir amb l’acreditació de la dita renovació.

   »4. El procediment de revisió anticipada s’inicia d’ofici amb una resolució motivada de les causes de la revisió, amb l’audiència a la persona o l’empresa titulars de l’activitat.

   »5. El procediment de revisió periòdica s’ha de desenvolupar per reglament i ha de respectar el principi de simplificació administrativa. S’ha de resoldre en el termini màxim de sis mesos, en el cas de revisió de l’autorització ambiental, i de quatre mesos en el cas de revisió de la llicència ambiental.

   »6. En la resolució dels procediments de revisió es poden modificar els valors límit d’emissió i la resta de condicions específiques de l’autorització o la llicència ambientals, i afegir-n’hi de noves, sense que això generi cap dret a indemnitzar la persona titular de l’activitat.»

5. S’afegeix un article, el 66 bis , a la Llei 20/2009, amb el text següent:

   Article 66 bis . Especificacions en el cessament definitiu de les activitats de l’annex I.1

   1. Per a les activitats incloses a l’annex I.1, el titular de l’activitat ha de comunicar a l’Administració el cessament definitiu de l’activitat i de l’explotació de la instal·lació. Juntament amb aquesta comunicació, ha d’aportar el resultat de l’avaluació de l’estat del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies per substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació.

   »2. En el cas que s’hagi elaborat un informe base o de situació de partida, d’acord amb l’article 22 bis de la Llei 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació, i el resultat de l’avaluació a què fa referència l’apartat 1 determini que l’activitat ha causat una contaminació significativa del sòl o de les aigües subterrànies respecte a l’estat establert en l'informe esmentat, el titular de l’activitat, sense necessitat de pronunciament previ de l’Administració, ha de prendre les mesures adequades per a fer front a la contaminació i restablir l’emplaçament de l’activitat a la situació de partida seguint les normes de l’annex II de la Llei de l’Estat 26/2007, del 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, amb el benentès que es pot tenir en compte la viabilitat tècnica d’aquestes mesures.

   »3. Quan no s’hagi exigit al titular l’informe base o de situació de partida, en cessar definitivament l’activitat, el titular ha d’adoptar les mesures necessàries destinades a retirar, controlar, contenir o reduir les substàncies perilloses rellevants per tal que, tenint en compte l’ús actual o futur aprovat, l’emplaçament ja no creï un risc significatiu per a la salut humana ni per al medi ambient a causa de la contaminació del sòl i les aigües subterrànies per les activitats que s’hagin autoritzat. En l’adopció d’aquestes mesures s’han de tenir en compte les condicions descrites en la primera sol·licitud d’autorització ambiental.

   »4. L’òrgan ambiental ha de portar a terme, en qualsevol cas, una verificació del compliment de les condicions de tancament, total o parcial, i, quan aquesta resulti positiva, ha de dictar una resolució, en el cas de cessament total, que autoritzi el tancament de l’activitat i de la instal·lació i extingeixi l’autorització ambiental o, en el cas de cessament parcial, modifiqui l’autorització ambiental.»

6. Es modifica l’article 68 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

   Article 68. Prevenció i control ambiental integrats

   1. Les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d'aquesta llei estan sotmeses a un seguiment ambiental mitjançant un sistema d’inspeccions o un sistema de controls ambientals, en funció de l’annex en què estan classificades. Aquests sistemes consisteixen en actuacions de comprovació i verificació per a garantir l’adequació permanent a les determinacions ambientals legals i a les determinacions fixades específicament en l’autorització o llicència ambiental.

   »2. Les activitats de l’annex I.1 estan sotmeses a un sistema d’inspecció que s’instrumenta mitjançant el Pla i els programes d’inspecció ambiental integrada, que aprova la direcció general competent en matèria de qualitat ambiental. També estan sotmeses als controls sectorials que s’estableixin en l’autorització ambiental.

   »3. Les activitats de l’annex I.2 i II estan sotmeses a un sistema de control ambiental. L’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.2 i la llicència ambiental estableixen el règim del control inicial previ a la posada en funcionament i la modalitat, els terminis i els continguts dels controls periòdics a què se sotmet l’exercici de l’activitat.

   »4. El control en matèria de risc d’accidents greus es regeix per la normativa específica.

   »5. S’han de desenvolupar per reglament la inscripció i el seguiment de les activitats subjectes al règim de comunicació, i també els règims de controls específics de les activitats ramaderes i altres activitats que ho requereixin.»

7. S’afegeix un article, el 68 bis , a la Llei 20/2009, amb el text següent:

   Article 68 bis . El Pla d’inspecció ambiental integrada

   1. El Pla d’inspecció ambiental integrada és un document marc de caràcter pluriennal que ofereix les orientacions estratègiques en matèria de comprovació i verificació de les activitats de l’annex I.1 amb la finalitat de garantir el compliment de les condicions ambientals establertes per la legislació ambiental i per les autoritzacions ambientals.

   »2. El Pla d’inspecció ambiental integrada ha de tenir el contingut mínim següent:

   »a) Una avaluació general dels problemes del medi ambient més importants.

   »b) La zona geogràfica que cobreix.

   »c) Un registre de les instal·lacions que cobreix.

   »d) El procediment per a elaborar els programes de les inspeccions ambientals.

   »e) Els procediments de les inspeccions ambientals programades i no programades.»

8. S’afegeix un article, el 68 ter, a la Llei 20/2009, amb el text següent:

   Article 68 ter . El Programa d’inspecció ambiental integrada

   1. El Programa d’inspecció ambiental és un document executiu que, basant-se en el Pla d’inspecció ambiental integrada, recull la informació necessària per a portar a terme les inspeccions ambientals que s’hi inclouen i prioritzen, i també la previsió dels recursos necessaris per a executar-lo.

   »2. Els plans i els programes d’inspecció ambiental integrada han d’estar a disposició del públic, com a mínim per mitjans electrònics, sense més limitacions que les establertes per la Llei de l’Estat 27/2006, del 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.

   »3. El Programa d’inspecció ambiental integrada, d’acord amb el Pla d’inspecció ambiental integrada, inclou la freqüència de les visites d’inspecció programades per a les activitats de l’annex I.1 d’acord amb els paràmetres següents:

   »a) La primera visita d’inspecció in situ s’ha de fer en el termini d’un any a comptar de l’inici de l’activitat. S’ha de prendre com a data d’inici del còmput la data fixada, a aquest efecte, en la declaració responsable que el titular ha de presentar davant la direcció general competent en matèria de qualitat ambiental abans de l’inici de l’activitat. Abans de la primera visita d’inspecció, el titular ha de presentar els resultats dels controls sectorials ambientals que correspongui, d’acord amb l’autorització atorgada.

   »b) El període entre dues visites d’inspecció in situ programades s’ha de basar en l’avaluació de riscos de les activitats. Per a les activitats que plantegin els riscos més alts, aquest període no pot ésser superior a un any. Per a les que plantegin riscos més baixos, aquest període no pot ésser superior a tres anys.

   »c) Si una visita d’inspecció in situ fa patent un incompliment greu de les condicions de l’autorització ambiental integrada, la següent visita d’inspecció in situ s’ha de fer en un termini no superior a sis mesos a comptar de la primera visita, sens perjudici de l’aplicació del règim sancionador establert pel capítol II del títol IX.

   »4. El Programa d’inspecció ambiental integrada, d’acord amb el Pla d’inspecció ambiental integrada, es fonamenta en l’avaluació dels riscos que comporten les activitats, per a determinar la freqüència de les visites d’inspecció in situ , i s’ha de basar, com a mínim, en els criteris següents:

   »a) L’impacte potencial i real de l’activitat sobre la salut humana i el medi ambient, tenint en compte els nivells i tipus d’emissió, la sensibilitat del medi ambient local i el risc d’accident.

   »b) L’historial de compliment de les condicions de l’autorització ambiental.

   »c) La participació del titular en el sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS).

   »5. Les visites d’inspecció in situ a què fa referència l’apartat 3 les han de fer les entitats col·laboradores de l’Administració ambiental».

9. S’afegeix un article, el 68 quater , a la Llei 20/2009, amb el text següent:

   Article 68 quater . Actuació administrativa relativa a les visites d’inspecció

   1. La realització i desenvolupament de les visites d’inspecció han de restar reflectides en una acta d’inspecció.

   »2. El personal de l’Administració encarregat de les funcions d’inspecció ambiental integrada ha d’elaborar un informe en què presenti les conclusions pertinents respecte al compliment de les condicions de l’autorització ambiental de l’activitat i respecte a qualsevol actuació necessària posterior.

   »3. L’informe s’ha de notificar al titular de l’activitat en un termini de dos mesos a comptar de la data de finalització de la visita d’inspecció per tal que aquest, si ho considera oportú, pugui formular-hi al·legacions durant un període de quinze dies.

   »4. En un termini de quatre mesos a comptar de la finalització de la visita d’inspecció s’ha d’haver elaborat l’informe final i se li ha d’haver donat publicitat, amb les úniques limitacions contingudes en la normativa que regula el dret de l’accés del públic a la informació mediambiental.

   »5. L’òrgan competent ha de requerir la persona titular de l’activitat perquè adopti totes les mesures necessàries indicades en l’informe final, en un termini adequat a la naturalesa de les mesures que s’han d’adoptar. Aquest termini no pot ésser superior a sis mesos, excepte per als supòsits extraordinaris degudament justificats.»

10. Es modifica l’apartat 2 de l’article 71 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent

    2. Les activitats de l’annex I.2 i II s’han de sotmetre als controls periòdics que fixen l’autorització o la llicència ambiental, respectivament. Els terminis dels controls periòdics s’han d’establir tenint en compte els terminis determinats en altres declaracions o controls sectorials preceptius. Si no hi ha un termini fixat per l’autorització o la llicència, s’estableixen, amb caràcter indicatiu, els següents:

    a) Les activitats de l’annex I.2, cada quatre anys.

    »b) Les activitats de l’annex II, cada sis anys.»

11. Es modifica l’apartat 1 de l’article 73 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    1. Les activitats incloses a l’annex III es poden sotmetre al règim d’autocontrols periòdics, amb caràcter indicatiu, cada sis anys, sens perjudici que les ordenances municipals en determinin una freqüència diferent, atenent la necessitat de comprovar emissions de l’activitat a l’atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositats i altres, i a l’aigua o la caracterització de determinats residus, el resultat dels quals es verifica d’acord amb el que estableix l’ordenança municipal.

12. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 74 de la Llei 20/2009, amb el text següent:

    4. Per a les activitats de l’annex I.1, es faran les visites d’inspecció no programades per a investigar denúncies greus sobre aspectes mediambientals, accidents greus i incidents mediambientals i casos d’incompliment de les normes. Aquestes inspeccions s’han de fer, en qualsevol cas, abans de l’atorgament, la modificació substancial o la revisió de l’autorització ambiental.

    Les visites d’inspecció les ha de fer el personal de l’Administració encarregat de les funcions d’inspecció ambiental integrada, sens perjudici que també puguin ser fetes per les entitats col·laboradores de l’Administració ambiental específicament designades a aquest efecte. Aquest personal pot anar acompanyat d’assessors tècnics que han d’exercir una labor merament consultiva d’acord amb llurs coneixements tècnics i que en cap cas no tenen la condició d’agents de l’autoritat.»

13. Es modifica l’apartat 1 de l’article 75, de la Llei 20/2009 que resta redactat de la manera següent:

    1. Les persones o les empreses titulars de l’activitat que és objecte d’inspecció estan obligades a:

    a) Permetre l’accés, si cal sense avís previ i degudament identificats, al personal inspector de l’Administració, a les entitats col·laboradores de l’Administració ambiental acreditades convenientment designades i, si escau, als assessors tècnics, aquests darrers quan vagin acompanyats del personal que fa la inspecció o bé quan el titular de l’activitat no s’hi oposi.

    »b) Prestar la col·laboració necessària i facilitar la informació i la documentació que se’ls requereixi a aquest efecte.

    »c) Prestar assistència per a la presa de mostres o la pràctica de qualsevol mitjà de prova.

    »d) Sufragar el cost de les inspeccions, tant si són programades com no programades.»

14. Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 80 de la Llei 20/2009, que resta redactada de la manera següent:

    a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense l’autorització ambiental preceptiva, sempre que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

15. Se suprimeix la lletra h i es modifiquen les lletres a , i i j de l’apartat 2 de l’article 80 de la Llei 20/2009, que resten redactades de la manera següent:

    a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense l’autorització ambiental preceptiva, sense que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

    i) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim d’autorització ambiental a les inspeccions programades preceptives.

    j) Falsejar, per acció o omissió, els certificats tècnics i altres actes d’inspecció o de verificació ambientals.

16. S’afegeix una lletra, la e , a l’apartat 4 de l’article 82 de la Llei 20/2009, amb el text següent:

    e) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim de comunicació ambiental als autocontrols periòdics.

17. S’afegeix un punt, el 5, a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 83 de la Llei 20/2009, amb el text següent:

    5. Imposició al titular de l’obligació d’adoptar les mesures complementàries que l’òrgan competent consideri necessàries per a tornar a assegurar el compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada i per a evitar altres incidents o accidents.

18. Es modifica l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    1. La prestació dels serveis administratius relatius als procediments d’autorització ambiental, declaració d’impacte ambiental, llicència ambiental i comunicació, i també els relatius als procediments de modificació de les activitats i revisió de l’autorització i la llicència ambientals, i els relatius a l’emissió d’informes d’inspecció i visita a les instal·lacions, merita les taxes corresponents.

19. Es modifica la disposició addicional setena de la Llei 20/2009, que resta redactada de la manera següent:

    Setena. Modificació automàtica dels annexos

    Als efectes del que estableix la lletra a de l’article 7.1, s’entén que quan es produeix la modificació de les legislacions d’origen en resten modificats automàticament els annexos.»

20. S’afegeix l’apartat «Mineria» a l’annex I.2. a de la Llei 20/2009 amb un nou epígraf, el 2.2, amb el text següent:

    2.2. Instal·lacions consistents en la realització de perforacions per a l’exploració i investigació que requereixin l’aplicació de mètodes geofísics o geoquímics que incloguin tècniques de fracturació hidràulica, estimulació de pous o altres tècniques de recuperació secundària i altres mètodes necessaris per al seu objecte.

21. Se suprimeixen de l’annex II de la Llei 20/2009 els epígrafs següents:

    1. L’epígraf 12.36 (Establiments hotelers en tots els grups, modalitats, categories i especialitats amb un nombre d’habitacions superior a 400).

    2. L’epígraf 12.44. a (Instal·lacions per a la radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, o que, d’acord amb el planejament urbanístic municipal, són qualificats de protecció especial).

22. Se suprimeixen de l’annex III de la Llei 20/2009 els epígrafs següents:

    1. L’epígraf 12.36 (Establiments hotelers en tots els grups, modalitats, categories i especialitats amb un nombre d’habitacions de fins a 400).

    2. L’epígraf 12.38 (Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut).

    3. L’epígraf 12.44. b (Instal·lacions per a la radiocomunicació emplaçades en una demarcació no urbana. Instal·lacions per a la radiocomunicació incloses en l’epígraf 12 de l’annex II, quan així ho acordi l’ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacen, sempre que en les instal·lacions la potència isòtropa radiada equivalent (PIRE) sigui inferior a 100 watts).

    4. L’epígraf 12.45 (Campaments juvenils).

    5. L’epígraf 12.48 (Centres docents).

    6. L’epígraf 12.49 (Establiments comercials amb una superfície total superior a 400 m 2 ).

    7. L’epígraf 12.56 (Establiments de turisme rural en tots els grups i modalitats).

    8. L’epígraf 12.57 (Establiments d’apartaments turístics).

23. Es modifica l’epígraf 12.46 de l’annex III de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    12.46. Activitats de garatge i aparcament de vehicles amb una superfície superior a 500 m 2 .

24. Es modifica l’apartat 2 de la disposició transitòria quarta de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    2. Els terminis dels controls periòdics de les activitats dels annexos I.2 i II són els que fixen les lletres a i b de l’article 71.2, llevat que es tracti d’activitats exemptes de control periòdic, d’acord amb l’article 71.3.

1. Es modifica l’article 3.3. f del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

   Deixalleria : el centre de recepció i emmagatzematge selectius de productes per a la reutilització i de residus municipals per a tractaments posteriors: la preparació per a la reutilització, la valorització i la disposició final.

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

   1. S’han de regular per reglament la producció i la gestió dels residus. Es poden establir regulacions específiques per a determinades categories de residus si ho exigeix llur naturalesa, llurs característiques o llurs requisits especials de gestió, i també si ho requereix l’adaptació necessària al progrés científic i tècnic.

3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 22 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

   1. Les persones productores i posseïdores de residus que no estiguin adscrites a un servei públic de recepció obligatòria poden gestionar directament els residus que generin o posseeixin o bé lliurar-los a una persona gestora autoritzada per a la valorització o la disposició del rebuig dels residus, en les condicions que estableixen aquesta llei i les disposicions reglamentàries que la despleguen.

4. Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 23 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactada de la manera següent:

   c) Les altres imposades per aquesta llei i per les disposicions que la despleguen.

5. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 24 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactada de la manera següent:

   d) Les altres imposades específicament per aquesta llei i per les disposicions que la despleguen.

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 28 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

   2. Les persones productores i posseïdores de residus valoritzables que no els valoritzin en origen estan obligades a lliurar-los a una persona gestora inscrita en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, en les condicions fixades, si escau, per la normativa específica en matèria de residus. La persona gestora adquireix la condició de posseïdor o posseïdora d’aquests residus en el moment que li són lliurats.

7. Es modifica l’apartat 3 de l’article 29 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

   3. Les persones productores i posseïdores de residus que hagin de ser sotmeses a operacions de valorització en plantes externes, ja sigui per valoritzar-los materialment, ja sigui per afavorir-ne l’aprofitament com a font d’energia o la disposició del rebuig, estan obligades a lliurar-los a una persona gestora legalment autoritzada, en les condicions fixades, si escau, per la normativa específica en matèria de residus. El gestor o la gestora adquireix la condició de posseïdor o posseïdora d’aquests residus en el moment que li són lliurats.

8. Es modifica l’article 72 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

   Article 72. Infraccions sancionables

   Les accions o omissions que contravinguin a aquesta llei tenen el caràcter d’infraccions administratives, sens perjudici de les altres que resultin de la legislació sectorial que afecti els residus i no puguin ésser subsumides en les que determina aquesta llei.»

9. Es modifica l’article 74 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

   Article 74. Infraccions molt greus

   a) L’exercici d’una activitat descrita per aquesta llei sense la comunicació, la llicència o l’autorització preceptives, o amb aquesta comunicació, llicència o autorització caducada o suspesa, i també l’incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions i llicències o de la informació incorporada en la comunicació, sempre que hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones, s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o quan l’activitat tingui lloc en espais protegits.

   »b) L’actuació de manera contrària al que estableix aquesta llei i les normes que la despleguen o la normativa sectorial d’aplicació, sempre que hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones, s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o quan l’activitat tingui lloc en espais protegits.

   »c) El lliurament, la venda o la cessió de residus a persones físiques o jurídiques altres que les assenyalades per aquesta llei, i l’acceptació d’aquests residus en condicions diferents de les determinades per les llicències, autoritzacions i comunicacions corresponents, o les establertes per aquesta llei i per les disposicions que la despleguen, sempre que hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

   »d) L’abandonament, l’abocament o l’eliminació incontrolada de residus de qualsevol naturalesa i la constitució de dipòsits de residus no legalitzats, si produeixen riscos o danys al medi ambient o posen en perill greu la salut de les persones.

   »e) La recollida i el transport de residus amb incompliment de les prescripcions legals o reglamentàries, sempre que hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

   »f) L’incompliment de mesures cautelars.

   »g) L’ocultació o l’alteració maliciosa de dades aportades als expedients administratius per a l’obtenció de llicències, autoritzacions o concessions o de dades contingudes en les comunicacions prèvies a l’inici de les activitats regulades per aquesta llei.

   »h) La reincidència en infraccions greus.

   »i) L’incompliment de l’obligació de dur a terme les operacions de neteja i de recuperació d’un sòl quan ha estat declarat contaminat, una vegada ha estat requerit per l’Administració, o l’incompliment de les obligacions derivades dels acords voluntaris o convenis de col·laboració per a la recuperació en via convencional dels sòls contaminats.

   »j) La barreja de diferents categories de residus perillosos entre si o d’aquests amb els que no tenen aquesta consideració, sempre que s’hagi posat en perill greu la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.»

10. Es modifica l’article 75 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 75. Infraccions greus

    a) L’exercici d’una activitat descrita per aquesta llei sense la comunicació, la llicència o l’autorització preceptives, o amb aquesta comunicació, llicència o autorització caducada o suspesa, i també l’incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions o de la informació incorporada en la comunicació, sense que hagi comportat un perill greu o un dany per a la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

    »b) L’actuació de manera contrària al que estableix aquesta llei i les normes que la despleguen o la normativa sectorial d’aplicació, sense que hagi comportat un perill greu o un dany per a la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

    »c) El lliurament, la venda o la cessió de residus a persones físiques o jurídiques altres que les assenyalades per aquesta llei, i l’acceptació d’aquests residus en condicions diferents de les determinades per les llicències, autoritzacions i comunicacions corresponents, o les establertes per aquesta llei i per les disposicions que la despleguen, sempre que no hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones, ni s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

    »d) L’omissió de constituir fiances o garanties de qualsevol classe prèviament a l’exercici d’activitats que afecten el medi ambient, en la quantia i forma legals o reglamentàries exigides en cada cas, o llur renovació.

    »e) La recollida i el transport de residus amb incompliment de les prescripcions legals o reglamentàries, sempre que no hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones, ni s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

    »f) L’incompliment d’obligacions documentals, com llibres de registre, declaracions, certificacions o similars, de caràcter preceptiu; la no-aportació d’aquests documents davant l’Administració quan siguin requerits; les irregularitats en la complementació d’aquests documents o l’ocultació o el falsejament de les dades exigides per la normativa aplicable, i també l’incompliment de custòdia i manteniment d’aquesta documentació.

    »g) L’obstrucció de l’activitat de control o inspectora de l’Administració.

    »h) L’abandonament, l’abocament o l’eliminació incontrolada de residus de qualsevol naturalesa i la constitució de dipòsits de residus no legalitzats, si no produeixen cap dany al medi ambient o no posen en perill greu la salut de les persones.

    »i) La gestió dels residus sanitaris, tant en les operacions intracentre com extracentre, amb incompliment de les condicions establertes en les llicències i les autoritzacions sense l’aplicació de les mesures necessàries d’asèpsia, innocuïtat i seguretat.

    »j) La negativa o el retard en la instal·lació de mesures correctores de control o de seguretat establertes en cada cas.

    »k) La posada en funcionament d’aparells, instruments mecànics o vehicles precintats per raó d’incompliment de les determinacions sobre gestió dels residus.

    »l) L’incompliment de les condicions imposades per les autoritzacions, les llicències o els permisos per a l’exercici d’activitats a les explotacions ramaderes respecte de la gestió dels animals morts i els excrements sòlids i líquids.

    »m) La reincidència en faltes lleus.

    »n) L’incompliment del requeriment de restauració o d’adopció de mesures d’autocontrol efectuat per l’Administració a les persones responsables de la regeneració de les àrees degradades.

    »o) L’incompliment del requeriment efectuat per l’Administració a les persones responsables de portar a terme els estudis d’investigació i l’anàlisi de risc necessaris per a determinar l’existència d’un sòl contaminat.

    »p) L’incompliment del requeriment de reparació de la realitat física alterada fet per l’òrgan sancionador.

    »q) La falta d’etiquetatge, o l’etiquetatge incorrecte o parcial, en els envasos que continguin residus perillosos.

    »r) La barreja de les diferents categories de residus perillosos entre si o d’aquests amb els que no tenen aquesta consideració, sense posar en perill greu la salut de les persones o sense que s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

    »s) La comissió d’alguna de les infraccions molt greus establertes per l’article 74 quan, per llur escassa quantia o entitat, no mereixin aquesta qualificació.»

11. Es modifica l’article 76 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 76. Infraccions lleus

    a) La demora en l’aportació d’informes o documents, en general, sol·licitats per l’Administració en la comesa de control d’activitats.

    »b) La comissió d’alguna de les infraccions greus establertes per l’article 75 quan, per llur escassa quantia o entitat, no mereixin aquesta qualificació.»

12. S’afegeix un article, el 77 bis, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Article 77 bis. Baixa en els registres administratius de l’Agència de Residus de Catalunya

    És causa de baixa en els corresponents registres administratius de l’Agència de Residus de Catalunya el fet d’haver estat sancionat per resolució ferma per la comissió de les infraccions establertes pels articles 74 a i 75 a , quan hagi estat acordat d’aquesta manera per l’òrgan sancionador.»

13. Es modifica l’article 80 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 80. Graus de la multa

    La multa té tres graus, que es corresponen, respectivament, amb les infraccions lleus, greus i molt greus, segons els límits següents:

    »a) Infraccions lleus, de 400 euros fins a 4.000 euros.

    »b) Infraccions greus, de 4.001 euros fins a 150.000 euros.

    »c) Infraccions molt greus, de 150.001 euros fins a 1.200.000 euros.»

14. S’afegeix un article, el 80 bis, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Article 80 bis. Reconeixement de responsabilitat i pagament voluntari

    1. El presumpte infractor pot fer el pagament voluntari del 50% de l’import de la sanció de multa determinada en la proposta de resolució, sempre que es tracti d’infraccions lleus segons aquesta llei. El pagament voluntari s’ha de fer en el termini que estableixi la notificació de la proposta de resolució, i comporta les conseqüències següents:

    »a) El reconeixement de responsabilitat per part del presumpte infractor i la seva renúncia a formular al·legacions. En cas que es formulin, s’han de considerar no presentades.

    »b) La terminació del procediment, sense necessitat de resolució expressa, el dia en què es fa el pagament.

    »c) L’exhauriment de la via administrativa. El termini per a interposar recurs contenciós administratiu s’inicia l’endemà del dia en què té lloc el pagament voluntari.

    »2. El pagament voluntari a què es refereix l’apartat 1 no impedeix que es pugui continuar la tramitació del procediment sancionador si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d’altres persones o entitats.»

15. Es modifica l’apartat 1 de l’article 81 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    1. El límit de la potestat sancionadora és el següent:

    a) Els alcaldes de municipis de menys de 50.000 habitants, fins a 30.000 euros.

    »b) Els alcaldes de municipis de més de 50.000 habitants, el president o presidenta de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus i el director o directora de l’Agència de Residus de Catalunya, fins a 300.000 euros.

    »c) El president o presidenta de l’Agència de Residus de Catalunya, fins a 600.000 euros.

    »d) El Govern, fins a 1.200.000 euros.»

16. Se suprimeix l’apartat 2 de l’article 81 del text refós de la Llei reguladora dels residus.

17. Es modifica l’article 82 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    «Article 82. Altres sancions

    La imposició de les restants sancions es determina segons la competència per raó de la matèria, si bé les que siguin de suspensió o de clausura solament poden ser acordades pel conseller o per la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, amb excepció de les atribuïdes als alcaldes o a les alcaldesses, que les poden imposar en els procediments en què són competents per raó de la matèria.

18. S’afegeix una lletra, la g , a l’article 86 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    g) L’incompliment dels advertiments previs, si s’han produït.

19. S’afegeix un paràgraf al final de l’apartat 2 de l’article 91 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Quan una infracció sigui imputada a una persona jurídica, poden ésser considerades també responsables les persones que n’integren els òrgans rectors o de direcció, i també els tècnics responsables de l’activitat sempre que es demostri l’existència de culpa o negligència en l’exercici de llurs funcions.

20. S’afegeix un article, el 91 bis, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Article 91 bis. Extinció de la responsabilitat

    1. La responsabilitat per infraccions de la normativa de residus s’extingeix per:

    »a) La mort de la persona física infractora.

    »b) El transcurs del termini de prescripció de les infraccions.

    »2. En els casos d’extinció de les persones jurídiques infractores, la responsabilitat es pot imputar a les persones que n’integraven els òrgans rectors o de direcció.»

21. S’afegeix un article, el 91 ter, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Article 91 ter . Extinció de la sanció

    1. Les sancions imposades als responsables d’acord amb aquesta llei s’extingeixen per algun dels motius següents:

    »a) Pel compliment o l’execució completa de la sanció.

    »b) Pel transcurs del termini de prescripció de les sancions.

    »c) Per la desaparició de tots els obligats a satisfer la sanció.

    »2. En els casos d’extinció de les persones jurídiques sancionades, la dissolució dóna lloc a la transmissió de l’obligació de satisfer la sanció a les persones que n’integraven els òrgans rectors o de direcció. Aquestes persones físiques responen solidàriament entre elles.»

22. Es modifica l’article 96 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 96. Vigència

    Les mesures cautelars es poden acordar simultàniament a la incoació del procediment sancionador o en qualsevol moment del seu curs, i mantenir-se mentre se’n continua la tramitació, sense que, llevat del supòsit que té en compte l’article 97, la mesura cautelar es pugui perllongar més d’un any.»

23. S’afegeix un article, el 103 bis, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Article 103 bis. Procediment abreujat

    En el cas d’infraccions lleus, l’expedient es pot instruir mitjançant el procediment abreujat si es tracta d’una infracció flagrant i els fets han estat reflectits en l’acta corresponent o en la denúncia de l’autoritat competent o es desprenen de la documentació aportada per la inspecció o dels resultats de les anàlisis practicades. Aquest procediment s’ha d’aplicar d’acord amb el Decret 278/1993, del 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.»

24. Es modifica l’article 124 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 124. Reparació i execució subsidiària

    La persona infractora resta obligada a restaurar la realitat física alterada en els termes i les condicions que estableixi la resolució sancionadora dictada. L’incompliment d’aquesta obligació es considera infracció administrativa i pot comportar l’inici d’actuacions sancionadores, sense perjudici que l’òrgan sancionador pugui ordenar l’execució subsidiària del requeriment.»

25. Es modifica la disposició final segona del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactada de la manera següent:

    Disposició final segona

    Es faculta el Govern de la Generalitat per a desenvolupar i executar les disposicions d’aquesta llei i per a dictar les reglamentacions en matèria de residus.»

Es modifica la lletra b de l’apartat 4 de l’article 15 de la Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció del medi ambient, que resta redactada de la manera següent:

b) Els ingressos derivats dels impostos ambientals que graven les emissions contaminants a l’atmosfera i que esdevinguin finalistes.

Capítol III. Modificacions legislatives en matèria d’ordenació d’aigües

1. S’afegeix un apartat, el 13 bis, a l’article 2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

   13 bis . Alta inspecció dels sistemes públics de sanejament : el conjunt de facultats de comprovació i verificació de la gestió administrativa, tècnica i econòmica, dels sistemes públics de sanejament i de l’aplicació dels requisits tècnics d’explotació que garanteixen el bon funcionament de les instal·lacions que els integren, als efectes del compliment de les condicions d’abocament al medi.

2. Se suprimeix l’apartat 4 de l’article 12 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

3. Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 20 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   b) El Programa de mesures, en els termes establerts per l’article 22.

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 20 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   20.2 També integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els programes i plans de gestió específics, en els termes establerts per l’article 24.

5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 22 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya i s’hi afegeix un apartat, el 6, amb el text següent:

   22.1 Els continguts del Programa de mesures aplicables a l’àmbit del Districte de Conca Fluvial de Catalunya formen part del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

   22.6 Les mesures contingudes en el Programa de mesures, aprovat pel Govern en exercici de les seves competències, que siguin d’aplicació a l’àmbit territorial d’altres demarcacions hidrogràfiques despleguen llurs efectes a partir de la seva aprovació, sens perjudici que es comuniquin a les administracions hidràuliques corresponents a fi que, si s’escau, puguin ésser incorporades a la planificació hidrològica respectiva.

6. S’afegeix un apartat, el 2, a l’article 24 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

   24.2 També es poden elaborar plans i programes de gestió específics per a tractar aspectes concrets de l’abastament i del sanejament de les aigües residuals, i d’altres matèries relacionades amb el cicle de l’aigua que siguin de competència de la Generalitat. Les mesures establertes en aquests plans i programes, aprovats pel Govern, que tinguin efectes a l’àmbit territorial de demarcacions hidrogràfiques compartides despleguen llurs efectes a partir de la seva aprovació, sens perjudici que s’hagin de comunicar a les administracions hidràuliques corresponents a fi que, si s’escau, puguin ésser incorporades a la planificació hidrològica respectiva.

7. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 52 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

   52.4 Els ens locals poden delegar en l’Agència Catalana de l’Aigua la gestió de les instal·lacions que integren els sistemes públics de sanejament en alta de la seva competència, amb independència del règim de titularitat d’aquestes instal·lacions. L’acord o resolució de delegació ha concretar l’abast temporal i funcional de la delegació. Les delegacions que es duen a terme d’acord amb aquest apartat se sotmeten al que estableix l’article 8 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

8. Es modifica l’article 55.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   55.2 Les atribucions de recursos per a l’exercici pressupostari 2015 i següents inclouen els costos indirectes d’explotació dels serveis públics de sanejament, com ara les despeses de gestió d’instal·lacions i les despeses de gestió de sistema.

   a) Amb caràcter general, l’import de l’atribució de recursos en concepte de costos indirectes d’explotació es determina aplicant a l’import certificat i validat per l’Agència Catalana de l’Aigua, en concepte de cost directe d’explotació per l’exercici pressupostari immediatament anterior, el coeficient que correspongui de la relació següent:

   1. DDE < 1M€	0,055
   2. 1M€ < DDE< 5M€	0,035
   3. 5M€ < DDE< 15M€	0,025
   4. DDE > 15M€	0,015

   DDE: Despesa directa d’explotació

   M€: milions €

   »Els imports que resultin inferiors al màxim del grup immediatament anterior es regularitzen fins aquest màxim.

   »b) Per a l’exercici pressupostari del 2015 es complementarà per a cada ens gestor l’import que resulti de l’aplicació de la lletra a en la quantitat corresponent, fins arribar a l’import màxim que resulti de l’aplicació de la suma dels criteris següents:

   »– Despeses indirectes de gestió d’instal·lacions. Es prendrà el menor dels imports certificats i validats per l’Agència Catalana de l’Aigua per aquest concepte el 2011, i pel concepte de despeses indirectes de gestió el 2012, sempre que aquest import no sigui inferior al que resulti de l’aplicació de la lletra a .

   »– Despeses indirectes de gestió de sistemes. Es prendrà el 50% de l’import certificat i validat durant el 2011 per aquest concepte.

   »c) Per als exercicis pressupostaris del 2016 i següents es mantindrà el complement resultant de l’aplicació dels criteris de la lletra b , actualitzat cada any en el mateix percentatge que ho faci el cànon de l’aigua.»

9. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 55 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

   55.4 El Govern pot autoritzar la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i els ens gestors de sistemes públics de sanejament en alta que s’hagin constituït en entitats locals de l’aigua, d’acord amb els articles 14 i següents, a fi de definir un marc d’atribució dels recursos procedents del cànon de l’aigua per finançar les despeses d’explotació, de reposició i d’inversió corresponents als sistemes públics de sanejament en alta. Aquests convenis de col·laboració han de tenir una durada mínima de tres anys. El conveni, o els convenis, en conjunt, han de garantir el manteniment de la suficiència de recursos de l’Agència Catalana de l’Aigua per a fer front a les despeses d’explotació, de reposició i d'inversió que no siguin objecte de delegació en els mateixos convenis, i també la cohesió i sostenibilitat territorial de les polítiques hidràuliques.

10. S’afegeix una disposició addicional, la divuitena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional divuitena. Serveis i activitats de lleure als embassaments

    1. En l’àmbit del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, els ens locals o les agrupacions d’ens locals poden assumir amb caràcter preferent l’explotació dels serveis i les activitats de lleure que es puguin establir al domini públic hidràulic i a les zones de servitud i de policia dels embassaments en lleres públiques. Aquesta explotació es pot dur a terme de manera directa o indirecta mitjançant qualsevol de les formes de gestió establertes per la legislació de règim local.

    »2. Per a l’explotació d’aquests serveis i activitats, l’ens local o agrupació d’ens locals ha de presentar a l’Agència Catalana de l’Aigua una sol·licitud per a la utilització, l’aprofitament o l’ocupació del domini públic hidràulic o les zones de policia i de servitud de l’embassament, juntament amb un pla d’usos compatible amb la classificació de l’embassament als efectes de la navegació i el bany, sens perjudici de la resta d’autoritzacions que siguin necessàries d’acord amb la legislació vigent.

    »3. L’Agència Catalana de l’Aigua integra en una única resolució totes les condicions d’ocupació, aprofitament i utilització del domini públic hidràulic, i també de les zones de servitud i policia a l’entorn dels embassaments en llera pública.

    »4. L’ens local o agrupació d’ens locals titular de les concessions i autoritzacions és responsable que els serveis que presta i les activitats que s’hi desenvolupen es duguin a terme amb les degudes condicions de seguretat per a les persones i per als béns de domini públic hidràulic i amb subjecció a les condicions i instruccions que fixi l’Administració hidràulica.

    »5. La direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua ha d’establir mitjançant una resolució el contingut mínim del pla d’usos a què fa referència l’apartat 2. La resolució s’ha de publicar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua.»

11. S’afegeix una disposició addicional, la dinovena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició addicional dinovena. Increment de tarifa de sanejament i cànon d’infraestructura hidràulica, i condonació de sancions tributàries

    No són exigibles les sancions tributàries pendents de pagament per part de les entitats locals que es van acollir a l’ajornament i fraccionament de deutes en concepte d’increment de tarifa de sanejament o cànon d’infraestructura hidràulica establert per l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 4/2000, del 26 de maig, de mesures fiscals i administratives, i que hagin satisfet íntegrament les quotes ajornades llevat de les corresponents a les sancions tributàries esmentades, sempre que estiguin al corrent de pagament de la resta d’obligacions tributàries i no tributàries amb la hisenda de la Generalitat.»

    Capítol IV. Mesures administratives en matèria de transports

S’afegeix un apartat, el 9, a l’article 66 de la Llei 4/2006, del 31 de març, ferroviària, amb el text següent:

9. En el cas de les infraccions tipificades per les lletres a , b , c i d de l’article 65, l’import de la sanció es redueix un 50% si la persona interessada fa efectiva de manera voluntària la sanció en el termini d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’expedient sancionador.

1. Es modifica la lletra a de l’apartat 3 de l’article 52 de la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, que resta redactada de la manera següent:

   a) El personal de l’empresa operadora ha de requerir a l’usuari o usuària l’abonament d’una percepció mínima de 100 euros. A aquest efecte, el personal de l’empresa operadora ha d’expedir el document justificatiu corresponent a la percepció mínima. Aquest import s’ha d’abonar en un termini de trenta dies a comptar de la intervenció del personal de l’empresa operadora. Si la percepció mínima és abonada de manera immediata, o en un termini de dos dies hàbils des de la seva emissió, l’import es redueix d’un 50%.

2. S’afegeix un apartat, el 8, a l’article 52 de la Llei 7/2004, amb el text següent:

   8. En el cas que la percepció mínima hagi estat imposada a una persona per viatjar amb un títol de transport de tarifació social, un títol específic per a famílies nombroses o per a famílies monoparentals sense el carnet que acrediti el dret a obtenir-lo, la percepció mínima es deixarà sense efecte si la persona aporta la documentació acreditativa corresponent en un termini de 48 hores.

3. S’afegeix un apartat, el 9, a l’article 52 de la Llei 7/2004, amb el text següent:

   9. En el cas que la percepció mínima hagi estat imposada a una persona menor d’edat, les empreses operadores de transport públic l’han de notificar formalment als seus tutors legals, i han d'atorgar la possibilitat d’abonar-ne l’import amb la bonificació del 50% en un termini de trenta dies.

4. Es modifica l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 7/2004, que resta redactat de la manera següent:

   3. El termini màxim per a resoldre el procediment sancionador i notificar-ne la resolució a la persona denunciada és d’un any.

1. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 50 de la Llei 12/1987, amb el text següent:

   5. El personal dels Serveis d’Inspecció ha de posar en coneixement dels òrgans competents els fets que detecti en l’exercici de la seva funció que puguin ésser constitutius d’infraccions de la normativa reguladora d’altres sectors, especialment pel que fa als àmbits social i laboral, fiscal i de seguretat viària.

2. S’afegeix una lletra, la d , a l’apartat 1 de l’article 51 de la Llei 12/1987, amb el text següent:

   d) En el cas de les infraccions consistents en l’oferta de serveis de transport de viatgers sense disposar de l’autorització preceptiva per a dur-los a terme, les persones que comercialitzin o ofereixin aquests serveis.

   A aquests efectes, es considera que duu a terme la mediació qui intervé en la contractació i comercialització de serveis de transport de viatgers, el qual, en nom propi o per compte d’una tercera persona, mitjançant un preu o una retribució, ofereix aquests serveis de transport, mitjançant el contacte directe amb possibles usuaris, amb la finalitat de facilitar la contractació, independentment dels canals de comercialització que utilitzi.

   »Es considera que s’ofereixen els serveis regulats per aquest apartat des del moment en què es fan les actuacions prèvies de gestió, informació, oferta o organització de càrregues o serveis necessàries per a dur a terme la contractació de transports.»

3. S’afegeixen dues lletres, la g i la h , a l’article 53 de la Llei 12/1987, amb el text següent:

   g) L’oferta de serveis de transport de viatgers sense disposar del títol habilitant preceptiu per a dur-los a terme, tant si es fa de manera individual a un únic destinatari com si es fa pública per a coneixement general per qualsevol mitjà.

   h) La contractació com a portador o la facturació de serveis de transport de viatgers sense el títol habilitant preceptiu.»

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 56 de la Llei 12/1987, que resta redactat de la manera següent:

   1. Les infraccions lleus són sancionades amb un advertiment o una multa de fins a 300 euros; les greus, amb una multa de 301 a 1.400 euros, i les molt greus, amb una multa de 1.401 a 6.000 euros. Si la persona interessada fa efectiva de manera voluntària la sanció en el termini d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’expedient sancionador, la quantia de la sanció es redueix en un 30%.

5. S’afegeix un article, el 60 bis, a la Llei 12/1987, amb el text següent:

   Article 60 bis . Mesura provisional d’immobilització dels vehicles

   1. Els agents de la inspecció del transport i els cossos de seguretat encarregats de la seva vigilància han d’ordenar la immobilització immediata del vehicle en el cas que es detectin conductes que constitueixin infraccions molt greus, d’acord amb el que estableix l’article 53.

   »Als efectes del que estableix aquest apartat, els membres de la inspecció de transport o els agents encarregats de la vigilància del transport han de retenir la documentació del vehicle, inclosa, si s’escau, la llicència o autorització corresponent per a la prestació del servei, fins que s’esmenin les causes que varen donar lloc a la immobilització.

   »És responsabilitat del denunciat, en qualsevol cas, la custòdia del vehicle, de les seves pertinences i les despeses que aquesta immobilització pugui ocasionar, i també cercar els mitjans alternatius necessaris per a fer arribar els viatgers a llur destinació. En cas que no ho faci, aquests mitjans podran ésser establerts per l’Administració; les despeses que generi l’adopció d’aquestes mesures van, en qualsevol cas, per compte del denunciat, i no es pot aixecar la immobilització fins que aquest no les aboni.

   »2. La immobilització s’ha de fer en un lloc que reuneixi les condicions de seguretat suficients i que garanteixi l’efectivitat de la mesura adoptada. Això no obstant, quan la immobilització del vehicle pugui comportar un perill per a la seguretat, el transportista resta obligat a traslladar el vehicle fins al lloc que designi l’autoritat actuant. En cas que no ho faci, aquesta mesura pot ésser adoptada per la força actuant. Les despeses que puguin originar les operacions esmentades van, en qualsevol cas, a càrrec del transportista, que les ha d’abonar com a requisit previ a la devolució del vehicle.

   »3. En el cas que la immobilització del vehicle porti causa d’una infracció molt greu que consisteixi en la prestació d’un servei de transport de viatgers sense disposar de l’autorització, la llicència o l’habilitació administrativa preceptiva, independentment que les persones responsables tinguin la residència en territori espanyol, s’ha de procedir de la manera establerta per aquest article i, a més, s’han d’aplicar les condicions addicionals següents:

   »a) Els agents de la inspecció del transport i els cossos de seguretat encarregats de la seva vigilància han de formular la denúncia corresponent i fixar provisionalment la quantia de la sanció.

   »b) L’import de la sanció ha d’ésser abonat en el moment de la denúncia en concepte de dipòsit i s’ha de lliurar al denunciat el rebut de dipòsit de la quantitat corresponent. Aquest dipòsit s’ha de constituir en metàl·lic, en euros, o amb targeta de crèdit.

   »La quantitat s’ha de lliurar de resultes de l’acord que en definitiva adopti l’autoritat competent, a la qual s’ha de remetre aquesta quantitat amb la denúncia.

   »c) Si es deixa sense efecte la denúncia o es redueix l’import de la multa, s’ha de posar a disposició de l’interessat o del seu representant la quantitat que escaigui en cada cas.

   »d) En cap cas no es pot tornar la documentació del vehicle o deixar sense efecte la mesura cautelar d’immobilització del vehicle fins que no es faci efectiu l’import provisional, en concepte de dipòsit, de la sanció».

6. S’afegeix un article, el 60 ter , a la Llei 12/1987, amb el text següent:

   Article 60 ter . Dipòsit del vehicle

   Si l’Administració s’ha de fer càrrec de la custòdia d’un vehicle immobilitzat per qualsevol de les causes establertes per aquesta llei, pot acordar, quan el seu valor residual resulti clarament insuficient per a, si escau, fer front a les responsabilitats econòmiques derivades de la sanció corresponent, el trasllat del vehicle a un centre autoritzat de tractament de vehicles per a la destrucció i descontaminació posteriors si, un cop finalitzat el procediment incoat i essent ferma la sanció administrativa corresponent, el titular del vehicle no ha esmenat la causa que va donar lloc a la immobilització.»

7. S’afegeix una disposició transitòria, l'onzena, a la Llei 12/1987, amb el text següent:

   Disposició transitòria onzena. Vigència de l'autorització dels serveis de transport de viatgers

   Els serveis de transport de viatgers que hagin estat autoritzats abans de la entrada en vigor de la Llei de mesures, fiscals i administratives per al 2015 en virtut del dret de prioritat derogat per la lletra c de la disposició derogatòria de la dita llei, mantenen llur vigència pel termini establert en la dita autorització.»

S’afegeix una disposició addicional, la desena, a la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, amb el text següent:

Disposició addicional desena. La societat limitada unipersonal Aeroports Públics de Catalunya

1. La societat limitada unipersonal Aeroports Públics de Catalunya (en endavant, Aeroports Públics de Catalunya, SLU) té, en el desenvolupament de les seves funcions, la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens, els organismes i les entitats que en depenen o que hi estan vinculats, i que tenen la consideració de poders adjudicadors, a l’efecte del que estableix l’article 4.1. n del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre.

»2. Aeroports Públics de Catalunya, SLU està obligada a portar a terme, en l’àmbit de les funcions que estableix aquesta llei, els encàrrecs que li formuli el departament competent en matèria aeroportuària. Aquests encàrrecs no tenen naturalesa contractual i han d’incloure, com a mínim, l’abast de la prestació que s’ha de realitzar, la previsió dels costos i el sistema de finançament.

»3. Aeroports Públics de Catalunya, SLU no pot participar en les licitacions públiques convocades pel poder adjudicador respecte del qual té la consideració de mitjà propi instrumental i servei tècnic. No obstant això, quan no concorri cap licitador, es pot encarregar a Aeroports Públics de Catalunya, SLU l’activitat objecte de la licitació pública.

»4. L’import de les prestacions fetes per Aeroports Públics de Catalunya, SLU es determina mitjançant l’aplicació de les tarifes corresponents a les unitats executades. Aquestes tarifes les aprova el Govern a proposta del titular del departament competent en matèria aeroportuària i en la seva determinació s’han de tenir en compte els costos reals de la realització o execució de la prestació corresponent.»

1. S’afegeix un apartat, el 8, a l’article 36 de la Llei 19/2003, del 4 de juliol, del taxi, amb el text següent:

   8. El personal dels serveis d’inspecció ha de posar en coneixement dels òrgans competents els fets que detectin en l’exercici de la seva funció que puguin ésser constitutius d’infraccions de la normativa reguladora d’altres sectors, especialment pel que fa als àmbits social i laboral, fiscal i de seguretat viària.

2. Es modifica l’article 37 de la Llei 19/2003, que resta redactat de la manera següent:

   Article 37. Subjectes infractors

   1. Són subjectes infractors:

   »a) La persona física o jurídica titular de la llicència o l’autorització, en el cas de les infraccions comeses en els serveis de taxi emparats per la llicència o l’autorització preceptiva.

   »b) La persona que té atribuïda la facultat d’ús del vehicle, a títol de propietat, de lloguer, d’arrendament financer, rènting o qualsevol altra forma admesa per la normativa vigent, i el conductor del vehicle, en el cas de les infraccions comeses en els serveis de taxi efectuats sense la llicència o l’autorització pertinent, tret que acreditin que no eren responsables de la prestació del servei.

   »c) En el cas de les infraccions consistents en l’oferta de serveis de taxi sense disposar de la llicència o autorització preceptiva per a realitzar-los, o, de la comunicació prèvia o títol habilitant per a dur a terme la mediació en la seva contractació, les persones que comercialitzin o ofereixin aquests serveis de taxi.

   »A aquests efectes, es considera que duu a terme la mediació qui intervé en la contractació i comercialització de serveis de taxi, el qual, en nom propi o per compte d’una tercera persona, mitjançant un preu o una retribució, ofereix aquests serveis de transport, mitjançant el contacte directe amb possibles usuaris, amb la finalitat de facilitar la contractació, independentment dels canals de comercialització que utilitzi.

   »Es considera que s’ofereixen els serveis regulats en aquest apartat, des del moment en què es fan les actuacions prèvies de gestió, informació, oferta o organització de càrregues o serveis, necessàries per a dur a terme la contractació de transports.

   »d) La persona física o jurídica que empri la llicència o l’autorització d’altri i la persona a nom de la qual s’hagi expedit la llicència o l’autorització, llevat que aquesta darrera demostri que no hi ha donat el consentiment, en el cas de les infraccions comeses en serveis de taxi a l’empara de llicències o autoritzacions expedides a nom d’altres persones.

   »e) La persona física o jurídica a qui va destinat el precepte infringit o a qui les normes corresponents atribueixin específicament la responsabilitat, i, en general, per terceres persones a l’activitat de les quals no fan referència les lletres a , b , c i d que duguin a terme activitats regulades per aquesta llei.

   »2. La responsabilitat administrativa s’exigeix a les persones físiques o jurídiques a què es refereix l’apartat 1, independentment que les accions o omissions de què derivi aquesta responsabilitat hagin estat materialment fetes per elles o pel personal de llur empresa, sens perjudici que puguin iniciar les accions que a llur judici siguin procedents contra les persones a què siguin materialment imputables les infraccions.

   »3. La responsabilitat administrativa per les infraccions establertes per aquesta llei s’ha d’exigir sens perjudici de la que pugui correspondre per infracció de la legislació penal, de trànsit, laboral o altres que siguin aplicables.»

3. S’afegeixen tres lletres, la h , la i i la j a l’article 39 de la Llei 19/2003, amb el text següent:

   h) L’oferta de serveis de transport de taxi sense disposar de la llicència o autorització preceptiva per a realitzar-los, tant si es fa de manera individual a un únic destinatari com si es fa pública per a coneixement general per qualsevol mitjà.

   i) La realització de l’activitat de mediació en la contractació de serveis de taxi, inclosa l’oferta dels serveis, sense haver dut a terme la comunicació pertinent o sense disposar del títol habilitant corresponent.

   »j) La contractació com portador o la facturació de serveis de transport de taxi sense el títol habilitant preceptiu.»

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 42 de la Llei 19/2003, que resta redactat de la manera següent:

   1. Les infraccions lleus se sancionen amb un advertiment o una multa de fins a 250 euros, o amb totes dues sancions alhora; les greus, amb una multa de fins a 1.250 euros, i les molt greus, amb una multa de fins a 6.000 euros.

5. S’afegeix un article, el 44 bis , a la Llei 19/2003, amb el text següent:

   Article 44 bis . Mesura provisional d’immobilització del vehicle

   1. Els agents de la inspecció del transport i els cossos de seguretat encarregats de la seva vigilància han d’ordenar la immobilització immediata del vehicle en el cas que es detectin conductes que constitueixin infraccions molt greus, d’acord amb el que estableix l’article 39.

   »Als efectes del que estableix aquest apartat, els membres de la inspecció de transport o els agents encarregats de la vigilància del transport han de retenir la documentació del vehicle, inclosa, si s’escau, la corresponent llicència o autorització per a la prestació del servei, fins que s’esmenin les causes que han donat lloc a la immobilització.

   »És responsabilitat del denunciat, en qualsevol cas, la custòdia del vehicle, de les seves pertinences i les despeses que aquesta immobilització pugui ocasionar, i també cercar els mitjans alternatius necessaris per a fer arribar els viatgers a llur destinació. En cas que no ho faci, aquests mitjans podran ésser establerts per l’Administració; les despeses que generi l’adopció d’aquestes mesures van, en qualsevol cas, per compte del denunciat, i no es pot aixecar la immobilització fins que aquest no les aboni.

   »2. La immobilització s’ha de fer en un lloc que reuneixi les condicions de seguretat suficients i que garanteixi l’efectivitat de la mesura adoptada. Això no obstant, quan la immobilització del vehicle pugui comportar un perill per a la seguretat, el denunciat resta obligat a traslladar el vehicle fins al lloc que designi l’autoritat actuant. En cas que no ho faci, aquesta mesura pot ésser adoptada per la força actuant. Les despeses que puguin originar les operacions esmentades van, en qualsevol cas, a càrrec del denunciat, que les ha d’abonar com a requisit previ a la devolució del vehicle.

   »3. En el supòsit que la immobilització del vehicle porti causa d’una infracció molt greu que consisteixi en la prestació d’un servei de taxi sense disposar de l’autorització, la llicència o l’habilitació administrativa preceptiva, independentment que les persones responsables tinguin la residència en territori espanyol, s’ha de procedir de la manera establerta per aquest article i, a més, s’han d’aplicar les condicions addicionals següents:

   »a) Els agents de la inspecció del transport i els cossos de seguretat encarregats de la seva vigilància han de formular la denúncia corresponent i fixar provisionalment la quantia de la sanció.

   »b) L’import de la sanció ha d’ésser abonat en el moment de la denúncia en concepte de dipòsit i s’ha de lliurar al denunciat el rebut de dipòsit de la quantitat corresponent. En el cas que es faci el dipòsit, aquest s’ha de constituir en metàl·lic, en euros, o mitjançant targeta de crèdit.

   »La quantitat ha d’ésser lliurada de resultes de l’acord que en definitiva adopti l’autoritat competent, a la qual s’ha de remetre aquesta quantitat amb la denúncia.

   »c) Si es deixa sense efecte la denúncia o es redueix l’import de la multa, s’ha de posar a disposició de l’interessat o del seu representant la quantitat que escaigui en cada cas.

   »d) En cap cas no es pot tornar la documentació del vehicle o deixar sense efecte la mesura cautelar d’immobilització del vehicle si no s’ha fet efectiu l’import provisional, en concepte de dipòsit, de la sanció».

6. S’afegeix un article, el 46, a la Llei 19/2003, amb el text següent:

   Article 46. Pagament de les sancions

   1. L’import de la sanció inicialment proposat es redueix en un 30% en el cas que l’interessat decideixi voluntàriament fer efectiva la sanció abans dels trenta dies següents a la notificació de l’expedient sancionador.

   »2. El pagament de l’import de la sanció abans que no es dicti la resolució sancionadora implica la conformitat amb els fets denunciats, la renúncia a formular al·legacions per part de l’interessat i la finalització del procediment, havent, no obstant això, de dictar resolució expressa. Encara que el procediment sancionador es doni per acabat d’aquesta manera, l’interessat pot interposar recursos idèntics als que haurien correspost en el cas que el procediment hagués acabat de manera ordinària.

   »3. En la imposició i execució de sancions per infraccions comeses per persones que no acreditin llur residència en territori espanyol són aplicables les regles que s’estableixen a continuació, juntament amb les quals, si s’escau, s’assenyalen reglamentàriament de manera expressa:

   »a) El vehicle utilitzat en la realització del transport objecte de la denúncia resta immobilitzat fins que l’empresa denunciada dipositi l’import de la sanció.

   »b) El dipòsit que, si s’escau, faci el denunciat ha d’ésser en metàl·lic, en euros, o mitjançant targeta de crèdit.

   »c) Si l’intent de fer qualsevol notificació al denunciat en el curs de l’expedient sancionador resulta infructuós, aquesta s’ha de remetre al departament ministerial competent en matèria de transport del país de residència del denunciat, perquè li’n doni trasllat. D’aquesta manera es considera feta definitivament la notificació.»

7. S’afegeix un article, el 47, a la Llei 19/2003, amb el text següent:

   Article 47. Dipòsit del vehicle

   Si l’Administració s’ha de fer càrrec de la custòdia d’un vehicle immobilitzat per qualsevol de les causes establertes per aquesta llei, pot acordar, quan el seu valor residual resulti clarament insuficient per a, si escau, fer front a les responsabilitats econòmiques derivades de la sanció corresponent, el trasllat del vehicle a un centre autoritzat de tractament de vehicles per a la destrucció i descontaminació posteriors si, un cop finalitzat el procediment incoat i essent ferma la sanció administrativa corresponent, el titular del vehicle no ha esmenat la causa que va donar lloc a la immobilització.

8. S’afegeix una disposició addicional, la quarta, a la Llei 19/2003, amb el text següent:

   Quarta. Règim específic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

   1. Les normes establertes per l’article 18.1 relatives a la facultat de prestar personalment el servei o fer-ho mitjançant la contractació de conductors assalariats poden ésser condicionades o limitades, de manera permanent o temporal, en l’àmbit territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

   »2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, s’habilita l’Àrea Metropolitana de Barcelona perquè, de manera motivada, dugui a terme la concreció de les condicions d’aquest règim específic mitjançant l'aprovació de la norma reglamentària corresponent.»

1. Es modifiquen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 7 del text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, del 25 d’agost, que resten redactats de la manera següent:

   7.2 Correspon al departament competent en matèria de carreteres aprovar el Catàleg de carreteres.

   7.3 El departament competent en matèria de carreteres ha de mantenir permanentment actualitzat el Catàleg de carreteres i donar-ne compte al Govern, com a mínim, cada cinc anys.

   »7.4 El Catàleg de carreteres i les seves actualitzacions s’han de publicar al web del departament competent en matèria de carreteres.»

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 10 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactat de la manera següent:

   10.3 El departament competent en matèria de carreteres ha d’elaborar i aprovar un pla d’actuacions de millora dels trams amb alta concentració d’accidents. Aquest pla s’ha d’integrar en el Pla de seguretat viària de Catalunya.

3. S’afegeixen dos apartats, el 3 i el 4, a l’article 18 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

   18.3 L’estudi informatiu previ o el projecte de traçat a què fa referència l’article 15.2 s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte de la seguretat viària quan ho determini la normativa vigent.

   18.4 El projecte de traçat i el projecte de construcció a què fa referència l’article 15.1 s’han de sotmetre al procediment d’auditoria de seguretat viària quan ho determini la normativa vigent.»

4. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 31 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

   31.5 El departament competent en matèria de carreteres ha d’impulsar en la xarxa de la seva competència el procediment d’inspecció de seguretat viària quan ho determini la normativa vigent.

5. Es modifiquen els articles 40 i 41 del text refós de la Llei de carreteres, que resten redactats de la manera següent:

   Article 40. Línia d’edificació

   1. La línia d’edificació s’estableix a banda i banda de la carretera. En la zona compresa entre la línia i la carretera es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat de les que siguin imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les construccions existents.

   »2. La línia d’edificació s’ha de situar, respecte a l’aresta exterior de la calçada, a cinquanta metres en les autopistes, les vies preferents i les variants que es construeixen amb l’objecte de suprimir les travesseres de població, i a vint-i-cinc metres en la resta de les carreteres.

   »3. La línia d’edificació, llevat dels trams urbans o en sòls urbans consolidats confrontants amb terrenys d’una orografia accidentada a l’altra banda de la carretera, no pot quedar situada a l’interior de la zona de servitud.

   »Article 41. Supòsits especials de la línia d’edificació

   »1. En les carreteres o trams que transcorren per sòl urbà, el planejament urbanístic, amb l’informe favorable previ de la direcció general competent en matèria de carreteres, pot establir la línia d’edificació a una distància inferior a la que regula l’article 40.

   »2. El departament competent en matèria de carreteres, amb l’informe favorable previ dels ajuntaments afectats, pot establir la línia d’edificació, si les circumstàncies geogràfiques o socioeconòmiques ho aconsellen, a una distància inferior a la regulada amb caràcter general, en zones concretament delimitades.

   »3. S’han de determinar per via reglamentària les circumstàncies que poden justificar la reducció de la distància de la línia d’edificació en els supòsits a què es refereix aquest article.

   »4. El termini per a resoldre i notificar el procediment d’establiment de la línia d’edificació de carreteres a una distància inferior a la regulada amb caràcter general és de sis mesos. En els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada, la sol·licitud s’entén desestimada un cop transcorregut aquest termini.

   »5. En els trams urbans o en sòls urbans consolidats confrontants amb terrenys d’una orografia accidentada a l’altra banda de la carretera, quan la línia d’edificació reduïda se situï a l’interior de la zona de servitud, el límit exterior d’aquesta zona s’ajusta a la línia d’edificació.»

6. Es modifica l’article 48 del text refós de la Llei de carreteres, en el sentit que se’n modifica el títol; s’hi afegeixen dos apartats, el 2 i el 3, i es modifica la numeració de l’apartat 2, que passa a ésser el 4, amb el text següent:

   Article 48. Traspàs de vies

   48.2 Així mateix, l’Administració de la Generalitat, excepcionalment i de manera motivada, pot acordar amb els ajuntaments el canvi de titularitat de les vies que resultin integrables a la xarxa viària bàsica o comarcal, sempre que reuneixin els requisits tècnics i funcionals per a ésser considerades carreteres.

   48.3 L’assumpció de la titularitat de les carreteres o els trams concrets que passin a integrar-se a la xarxa viària municipal, o de les vies que passin a integrar-se a la xarxa viària bàsica o comarcal, és plenament efectiva a partir de la data en què el titular del departament competent en matèria de carreteres aprovi l’expedient de traspàs corresponent.

   »48.4 La Generalitat i els ajuntaments poden subscriure convenis per a l’explotació de les vies, de la manera i en els termes establerts per la normativa vigent.»

7. Es modifica la lletra c de l’apartat 5 de l’article 56 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactada de la manera següent:

   c) Destruir, deteriorar, alterar, sostreure o modificar qualsevol instal·lació de la carretera o dels seus elements funcionals, quan afecti la calçada o els vorals i també les tanques instal·lades i les fites de delimitació dels terrenys de titularitat pública.

   Títol VI. Mesures administratives en competències de medi natural i agricultura

   Capítol I. Medi natural

Es modifica la lletra b de l’apartat 4 de l’article 27 de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, que resta redactat de la manera següent:

b) Circular, sense causa justificada, per vials no aptes per a la circulació motoritzada, o per les pistes i els camins delimitats en xarxes i itineraris sense disposar d’autorització específica.

Es modifica l’apartat 6 de l’article 14 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

6. El Registre general d’animals de companyia pot ésser gestionat directament pel departament competent en matèria de medi ambient o bé mitjançant qualsevol de les modalitats establertes per la legislació de contractes del sector públic.

Capítol II. Caça

1. Es modifiquen els paràgrafs primer i segon del preàmbul de la Llei 8/2012, del 25 de juny, de modificació dels límits i la denominació de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars - Aran, que resten redactats de la manera següent:

   Aquesta llei és fruit de la iniciativa legislativa exercida pel Consell General d’Aran i per l’Ajuntament de la Vall de Boí amb el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, i recull la voluntat manifesta dels municipis de Naut Aran i de la Vall de Boí que s’exclogui llur terme de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars - Aran.

   Així doncs, l’objecte d’aquesta llei és, d’una banda, l’exclusió dels termes municipals de Naut Aran i de la Vall de Boí de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars - Aran, i, de l’altra, la creació de la Reserva Nacional de Caça de la Vall de Boí.»

2. S’afegeix un nou article, el 3, a la Llei 8/2012, amb el text següent:

   Article 3. Creació de la Reserva Nacional de Caça de la Vall de Boí

   Es crea la Reserva Nacional de Caça de la Vall de Boí, amb els límits fixats per l’Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, del 22 de juliol de 1996, per la qual s’amplia la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars - Aran, i que corresponen al terme municipal de la Vall de Boí.

3. Es modifica la lletra c de l’annex de la Llei 8/2012, que resta redactada de la manera següent:

   c) Afectacions en el límit sud de la Reserva

   El límit sud de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars - Aran que descriu l’annex de la Llei de l'Estat 37/1966 resta afectat per l’exclusió dels termes municipals de Naut Aran i de la Vall de Boí. El límit dels termes exclosos té la descripció següent:

   »Delimitat pel límit administratiu entre la comarca de l’Alta Ribagorça i Aran, des del Tuc des Estanhets fins al Gran Tuc de Colomèrs; i també pel límit administratiu entre la comarca del Pallars Sobirà i Aran, des del Gran Tuc de Colomèrs fins al port de Ratera. I també els límits fixats per l’Ordre del DAAM, del 22 de juliol de 1996, per la qual s’amplia la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars - Aran, i corresponents a la Vall de Boí.»

   Títol VII. Mesures administratives en matèria de turisme, consum i equipaments comercials

1. S’afegeix una lletra, la f , a l’article 2 de la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya, amb el text següent:

   f) Unitat empresarial d’explotació : forma d’exercici de l’activitat d’allotjament turístic que manté la disponibilitat permanent de totes les unitats d’allotjament de l’establiment.

2. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 50 bis de la Llei 13/2002, amb el text següent:

   3. Els ajuntaments poden establir procediments de control periòdic de l’activitat d’habitatge d’ús turístic en els termes, els terminis i les condicions que estableixin en les ordenances respectives. En cas que resultin desfavorables, els controls periòdics poden comportar l’extinció del títol habilitant.

3. Es modifica la lletra e de l’article 68 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent :

   e) L’exercici de la funció inspectora sobre les activitats turístiques que es duguin a terme dins llur terme municipal, que inclouen els serveis de comercialització presencial o telemàtica d’aquestes activitats, i l’exercici de la potestat sancionadora sobre aquest mateix àmbit, en coordinació, en ambdós casos, amb l’Administració de la Generalitat.

4. S’afegeix un article, el 80 bis , a la Llei 13/2002, amb el text següent:

   Article 80 bis. Obligació d’informació

   Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, estan obligades a proporcionar als inspectors de turisme tota classe de dades, informació, antecedents i justificants amb transcendència turística relacionada amb el compliment de llurs pròpies obligacions turístiques o deduïdes de llurs relacions econòmiques o professionals amb altres persones obligades.

   »En particular:

   »a) Els intermediaris i qualsevol persona que intervingui en la publicitat, l’oferiment o la mediació d’un servei o activitat turística.

   »b) Les entitats bancàries o financeres que portin a terme la gestió o el cobrament de comissions o del preu.

   »c) Les autoritats, qualsevol que sigui llur naturalesa, els òrgans de l’Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals, els organismes públics, les entitats d’administració corporativa, les associacions professionals i les altres entitats amb finalitats públiques resten obligats a subministrar a l’Administració turística totes les dades, informes i antecedents amb transcendència turística i a prestar-li recolzament, concurs, auxili i protecció per a l’exercici de les seves funcions.

   »Les obligacions a què fa referència aquest article s’han de complir amb caràcter general de la manera i en els terminis que es determinin reglamentàriament o mitjançant el requeriment individualitzat de l’Administració turística, que es podrà fer en qualsevol moment posterior a la realització dels fets o activitat relacionada amb les dades o antecedents requerits . »

5. Es modifica l’apartat 3 de l’article 82 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

   3. La signatura de l’acta d’inspecció n’acredita el coneixement, però no implica en cap cas l’acceptació del contingut. Així mateix, la negativa a signar-la no n’invalida el contingut ni el procediment administratiu a què doni lloc, ni en desvirtua el valor probatori. La negativa a signar l’acta, i els motius que s’hi addueixin, s’han de fer constar en l’acta mitjançant la diligència corresponent.

6. S’afegeix un article, el 82 bis, a la Llei 13/2002, amb el text següent:

   Article 82 bis. Informes d’inspecció

   El personal inspector pot emetre informes d’inspecció quan sigui adequat per la naturalesa dels fets que cal inspeccionar; en particular, quan s’investiguin activitats o serveis de la societat de la informació, o quan es pugui frustrar la finalitat de l’actuació inspectora. Els fets recollits en els informes tenen el mateix valor probatori que els fets constatats, continguts o recollits en les actes d’inspecció.»

7. Es modifica l'encapçalament de l’article 87 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

   Es considera infracció lleu:

8. S’afegeix una lletra, la k , a l’article 87 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

   k) Qualsevol altra inobservança de les disposicions contingudes en aquesta llei i en la normativa que la completa o desenvolupa, sempre que no tingui transcendència econòmica directa ni comporti perjudicis greus per als usuaris turístics.

9. Es modifica la lletra o de l’article 88 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

   o) Incórrer en deficiències manifestes en la prestació dels serveis, en el manteniment i la higiene dels establiments i en els serveis de neteja i reparació dels locals, les instal·lacions, el mobiliari i els estris.

10. Es modifica la lletra u de l’article 88 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

    u) Exercir l’activitat d’establiment d’allotjament turístic sense tenir-ne la unitat empresarial d’explotació.

11. S’afegeix una lletra, la u ter , a l’article 88 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

    u ter ) Fer publicitat d’empreses o d’establiments turístics sense fer constar llur número d’inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya.

    12 . S’afegeix una lletra, la u quater , a l’article 88 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

    u quater ) Comercialitzar activitats o serveis turístics que no disposin de l’habilitació corresponent.

13. Es modifica la lletra a de l’article 89 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

    a) Prestar o exercir activitats o serveis turístics sense disposar dels requisits o de les condicions legalment establertes per a obtenir l’habilitació corresponent.

14. S’afegeix una lletra, la g, a l’article 89 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

    g) Comercialitzar activitats o serveis turístics que no disposin dels requisits o de les condicions legalment establertes per a obtenir l’habilitació corresponent.

15. Es modifica l’apartat 1 de l’article 91 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

    1. Les persones físiques i jurídiques que intervenen en els serveis o activitats turístics són subjectes responsables si cometen les infraccions que tipifica aquesta llei, amb les particularitats següents:

    a) Si dues o més persones són responsables d’una infracció i no se’n pot determinar el grau de participació, aquestes persones són solidàriament responsables als efectes de les sancions que en derivin.

    »b) En les infraccions comeses per persones que presten llurs serveis en establiments turístics, se’n consideren responsables les persones físiques o jurídiques titulars d’aquests establiments.

    »c) Si una infracció és imputada a una persona jurídica, també se’n poden considerar responsables les persones que n’integren els organismes rectors o de direcció.»

16. Es modifica l’article 97 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

    Article 97. Tancament d’empreses, d’establiments i d’habitatges d’ús turístic per incompliment dels requisits establerts

    1. Mitjançant la incoació de l’expedient corresponent, i sense que tingui caràcter de sanció, l’òrgan competent pot acordar el tancament de les empreses, els establiments i els habitatges d’ús turístic que no compleixin els requisits establerts legalment per a l’exercici de l’activitat. També pot ordenar que se’n suspengui el funcionament fins que es rectifiquin els defectes observats o es compleixin els requisits establerts legalment.

    »2. La resolució que ordeni el tancament de les empreses, els establiments i els habitatges d’ús turístic, o n’ordeni el cessament de l’activitat, ha de determinar la impossibilitat d’instar un nou procediment amb el mateix objecte durant un període d’un any.»

17. Es modifica l’apartat 2 de l’article 98 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

    2. El requeriment a què fa referència l’apartat 1 ha d’advertir la persona interessada del termini de què disposa per a complir-lo i de la quantia de la multa que, en cas d’incompliment, li pot ésser imposada. En qualsevol cas, el termini fixat ha d’ésser suficient per al compliment de l’obligació de què es tracti, i la multa no pot excedir els 10.000 euros.

18. S’afegeix una disposició addicional, la setena, a la Llei 13/2002, amb el text següent:

    Setena. Dades estadístiques d’ocupació

    Les dades estadístiques d’ocupació d’allotjaments turístics tenen el caràcter d’interès de la Generalitat en els termes de la Llei 23/1998, del 30 de desembre, d’estadística de Catalunya.»

19. S’afegeix una disposició addicional, la vuitena, a la Llei 13/2002, amb el text següent:

    Vuitena. Condomini en els establiments d'allotjament turístic

    En el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, el departament competent en matèria de turisme ha d’aprovar una disposició reglamentària que reguli el condomini en els establiments d’allotjament turístic.»

20. S’afegeix una disposició transitòria, la tercera, a la Llei 13/2002, amb el text següent:

    Tercera. Condomini en els establiments d'allotjament turístic

    La modificació de la lletra u de l’article 88 entra en vigor un cop aprovada la disposició reglamentària establerta per la disposició addicional vuitena.»

S’afegeix un article, el 333-10, a la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, amb el text següent:

333-10 Reducció de les sancions

1. En cas d’infraccions qualificades com a greus o lleus, s’aplica una reducció del 50% de l’import de la sanció proposada si el presumpte infractor presta la seva conformitat amb la proposta de resolució i fa el pagament en un termini de quinze dies a comptar de la notificació.

»2. La reducció és d’un 25% en els casos en què la conformitat i el pagament en el mateix termini es faci un cop notificada la resolució de l’expedient.

»3. En els casos a què fan referència els apartats 1 i 2, el presumpte infractor reconeix la seva responsabilitat i renuncia a presentar al·legacions o posteriors recursos administratius. En cas que es presentin, no es tenen en compte i no es resolen.

»4. L’acabament del procediment no necessita resolució expressa i s’entén produït el dia en què es fa el pagament.

»5. El termini per a interposar un recurs contenciós administratiu comença a comptar a partir de l’endemà del dia del pagament voluntari.

»6. L’acabament del procediment sancionador amb reconeixement de responsabilitat no prejutja la continuació de les actuacions cap a terceres persones implicades o amb relació a les mesures complementàries o accessòries que se’n puguin derivar.»

S’afegeix una disposició addicional, la dotzena, al Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, amb el text següent:

Dotzena. Excepcions als criteris de localització i ordenació de l’ús comercial

Els petits i mitjans establiments comercials, individuals o col·lectius, es poden implantar dins les instal·lacions dels ports de titularitat pública, amb gestió directa o indirecta, sempre que estiguin situats en els entorns de la trama urbana consolidada del municipi, no perjudiquin l’ús portuari i així es justifiqui mitjançant un informe favorable del departament competent en matèria de ports. Aquests establiments comercials no poden configurar, en cap cas, un gran establiment comercial o gran establiment comercial territorial, sens perjudici dels establiments comercials singulars regulats per l’article 6. b .»

Títol VIII. Altres mesures administratives

1. Es modifica l’article 5 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   Article 5

   1. El patrimoni de la Generalitat de Catalunya es regeix per aquesta llei, pels reglaments que l’apliquin i la despleguin i, mancant aquests, per les normes del dret privat civil o mercantil i pel dret públic.

   »2. Quant a les propietats administratives especials, són d’aplicació les seves normes reguladores específiques.

   »3. Les actuacions relatives a béns i drets situats a l’estranger se subjecten a les peculiaritats de tramitació, documentació i celeritat que es derivin de l’aplicació simultània del dret català i el dret estranger, i també als usos i costums del lloc d’ubicació, i subsidiàriament al que estableix aquesta llei i els reglaments que la despleguen.»

2. Es modifica l’article 6 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 6

   1. L’exercici de les funcions dominicals sobre el patrimoni de la Generalitat que aquesta llei no atribueix al Parlament o al Govern correspon a la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, sens perjudici de les funcions i les responsabilitats d’altres departaments respecte als béns de domini públic que els siguin adscrits, amb les excepcions establertes per aquesta llei.

   »2. L’exercici de les actuacions dominicals relatives a béns i drets ubicats a l’estranger correspon a la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria d’afers exteriors, amb l’informe econòmic previ del Departament d’Economia i Coneixement. Aquestes actuacions s’han de comunicar a efectes d’inventari.»

S’afegeix una disposició addicional, la quinzena, a la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, amb el text següent:

Quinzena. Centres adscrits de titularitat pública

El professorat dels cossos docents universitaris i el personal docent i investigador contractat a temps complet d’una universitat pública, sens perjudici d’altres situacions legalment reconegudes i d'acord amb la normativa vigent, pot ésser autoritzat per la universitat a impartir docència en ensenyaments universitaris oficials en un o més centres de titularitat pública adscrits a la mateixa universitat, per tal d’afavorir-ne la mobilitat.»

1. Es modifica l’article 15 de la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 15. Pla general de seguretat de Catalunya

   1. El Govern, en l’exercici de les seves competències, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública i amb el coneixement previ de la Comissió del Govern per a la Seguretat i del Consell de Seguretat de Catalunya, ha d’aprovar el Pla general de seguretat de Catalunya, que ha d’integrar les previsions generals de riscs, actuacions i mitjans, inclosos els de seguretat privada, en matèria de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de les persones i els béns a Catalunya.

   »2. Els deures o les prestacions personals o patrimonials dels ciutadans es determinen d’acord amb les disposicions legals aplicables.

   »3. El Pla de seguretat de Catalunya té periodicitat quadriennal, sens perjudici que, per raons d’urgència o de necessitat, s’hagi de modificar abans d’haver transcorregut l’esmentat termini.

   »4. El Pla general de seguretat de Catalunya ha d’establir les directrius i els criteris tècnics per a l’elaboració dels plans locals i regionals de seguretat, a l’efecte d’aconseguir-ne la coordinació i la integració adequades. En l’elaboració del Pla s’han de tenir en compte les recomanacions del Consell de Seguretat de Catalunya.

   »5. El Pla general de seguretat de Catalunya s’ha de presentar al Parlament.»

2. S’afegeix un article, el 25 bis , a la Llei 4/2003, amb el text següent:

   Article 25 bis . Registre de les policies locals de Catalunya

   1. Es crea el Registre de les policies locals de Catalunya com instrument adscrit al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública per al compliment de les responsabilitats de coordinació de les policies locals i per a l’expedició del document d’acreditació professional.

   »2. L’àmbit d’aquest registre comprèn tots els membres dels cossos de policia local, qualsevol que sigui llur vinculació, i també els vigilants municipals.

   »3. En el Registre de policies locals de Catalunya s’hi ha d’anotar les dades personals i professionals que es determinin reglamentàriament sempre que siguin pertinents i adequades per a l’exercici de les competències de coordinació i ordenació de les policies locals establertes per la normativa vigent i d’acord amb la legislació de protecció de dades de caràcter personal.

   »La informació del registre ha d’ésser accessible als ajuntaments que ho requereixin per a l’exercici de llurs competències.

   »4. Els ajuntaments han de tenir actualitzades les dades de llur personal que constin al Registre.»

3. S’afegeix un article, el 25 ter , a la Llei 4/2003, amb el text següent:

   Article 25 ter . Document d’acreditació professional

   Tots els membres dels cossos de policies locals han de portar un document d’acreditació professional. Les característiques, els elements i el contingut del document d’acreditació els ha de determinar per reglament el departament competent en matèria de seguretat pública i ha d’ésser expedit per l’òrgan o l’autoritat municipal corresponent. En aquest document hi ha de figurar, com a mínim, el municipi de pertinença, la identificació de la categoria professional i el número de registre individual. S’ha de garantir, en qualsevol cas, la visibilitat de la identificació . »

Es modifica la lletra c de l’article 1 de la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

c) Producció pròpia : tots els continguts audiovisuals en què la iniciativa i la responsabilitat de l’enregistrament, o bé la propietat o els drets d’explotació, corresponen al prestador de serveis de comunicació audiovisual que els difon de manera exclusiva o conjuntament amb altres prestadors de serveis de comunicació audiovisual. En cap cas, aquesta difusió conjunta no es considera emissió en cadena.

1. Es modifica l'apartat 2 bis de l’article 19 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que resta redactat de la manera següent:

   2 bis. Els joves que compleixen tots els requisits establerts a l'apartat 1 i 2, excepte el d’haver estat tutelats durant un període de tres anys com a mínim, tenen dret a la prestació temporal limitada a una durada de sis mesos.

2. S'afegeix un nou apartat, el 4 bis, a l'article 19 de la Llei 13/2006, amb el text següent:

   4 bis. Dels serveis vinculats a la formació en poden ésser destinataris els joves extutelats fins als 23 anys.

Es modifica la lletra k de l’article 26 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, que resta redactada de la manera següent:

k) Aprovar la subscripció pel Govern o per l'Administració de la Generalitat dels convenis de col·laboració i els acords de cooperació que estableixen els articles 175.1 i 178.1 de l’Estatut d’autonomia, i també dels acords de col·laboració subscrits amb ens públics d’altres estats o organismes internacionals, i autoritzar amb caràcter previ la subscripció d’aquests convenis i acords quan en formin part organismes o entitats públiques dependents o vinculats a l’Administració de la Generalitat, llevat que l’objecte de col·laboració sigui en l’àmbit de l’acció humanitària internacional i per motius d’urgència.

1. Es modifica el títol i l’apartat 1 de la disposició addicional setena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resten redactats de la manera següent:

   Setena. Habilitació a les administracions públiques amb relació a l’accés de dades de caràcter personal

   1. Habilitació de les administracions públiques competents en matèria de serveis socials

   1.1. S’habiliten les administracions públiques competents en matèria de serveis socials perquè puguin comprovar, d’ofici i sense consentiment previ de les persones interessades, les dades personals declarades pels sol·licitants de les prestacions regulades per la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, i pel decret que aprova la Cartera de Serveis Socials, i, si escau, les dades identificadores, la residència, el parentiu, la situació de discapacitat o dependència, el patrimoni i els ingressos dels membres de la unitat econòmica de convivència, amb la finalitat de comprovar si es compleixen en tot moment les condicions necessàries per a la percepció de les prestacions i en la quantia legalment reconeguda.

   »1.2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1.1, s’entén per unitat econòmica de convivència la formada per la persona beneficiària amb el seu cònjuge o parella de fet i els familiars fins al segon grau de consanguinitat que hi conviuen en el mateix domicili.»

2. Es modifica l’apartat 2 de la disposició transitòria cinquena de la Llei 2/2014, que resta redactat de la manera següent:

   2. Els béns integrants del patrimoni de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials s’incorporen al patrimoni de la Generalitat i s’adscriuen al departament competent en matèria de serveis socials. Aquesta adscripció no afecta els béns de propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social, la qual conserva, en qualsevol cas, la plena titularitat dels béns esmentats.

3. Es modifica l’apartat 2 i s’afegeix un nou apartat, el 3 , a la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei 2/2014, que resten redactats de la manera següent:

   2. En les zones de seguretat són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques les persones o les entitats promotores de llur declaració.

   3. Quan per motius d’urgència com a conseqüència de la presència d’exemplars conflictius d’individus d’espècies cinegètiques, o també d’exemplars d’espècies exòtiques invasores o d’espècies domèstiques ensalvatgides que es puguin considerar exòtiques invasores, que s’estableixin en la resolució anual de vedes de caça o mitjançant un desplegament reglamentari sectorial en el cas d’espècies exòtiques invasores o domèstiques ensalvatgides, que comportin un risc imminent per a les persones, llurs béns o el medi natural, els directors dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural poden autoritzar amb caràcter excepcional els membres del Cos d’Agents Rurals, i en cas de necessitat altres agents de l’autoritat, a actuar capturant-los mitjançant l’ús d’arma de foc o de mètodes d’immobilització a distància per a evitar els danys o minimitzar-los. Les captures s'han de notificar als dits directors.»

   Disposicions addicionals

   Primera. Oficina del Contribuent

   L’Oficina del Contribuent, creada pel Decret 162/2010, té la facultat d’accedir a les bases de dades i als expedients dels procediments tributaris relacionats amb les queixes i els suggeriments rebuts. A aquests efectes, no se li pot negar l’accés a cap expedient, documentació o dada, continguda o no en un fitxer de dades de caràcter personal, que tingui relació amb l’activitat o el servei objecte de la queixa o el suggeriment. En tot cas, l’accés s’ha de limitar a les dades que siguin estrictament necessàries per a resoldre la queixa o el suggeriment.

   Segona. Comunicació de dades al Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya

   1. Les entitats de l’Administració local i els ens, organismes o entitats del seu sector públic han de comunicar al Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya, perquè hi siguin inscrites, les dades bàsiques dels contractes que adjudiquin i que estiguin subjectes a la legislació de contractes del sector públic, i també, si escau, les modificacions, les pròrrogues, les variacions de terminis o de preus, l’import final i l’extinció.

   2. La comunicació de dades a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en els termes i les condicions que estableix la normativa del Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya.

   3. S’ha d’adaptar el sistema de comunicació de dades relatives als contractes de qualsevol tipus fets per l’Administració d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

   Tercera. Modificació i resolució de contractes públics

   1. Als efectes del que estableix la legislació de contractes del sector públic, les modificacions de contractes administratius que es facin durant l’exercici pressupostari del 2015 derivades de l’aplicació de les mesures d’estabilitat pressupostària han d’estar motivades per raons d’interès públic.

   2. Els plecs de clàusules administratives de les noves contractacions han d’incorporar els requeriments de la legislació de contractes del sector públic respecte a l’eventual modificació o resolució contractual amb motiu de l’aplicació de les mesures d’estabilitat pressupostària que corresponguin.

   Quarta. Termini de resolució de la sol·licitud de certificat de convalidació d’inversions amb objectius de millorament ambiental

   Els expedients de sol·licitud del certificat de convalidació d’inversions amb objectius de millorament ambiental s'han de resoldre en el termini de sis mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud i la liquidació de la taxa.

   Cinquena. Prestació del servei de distribució d’aliments

   1. Es crea una prestació garantida de servei bàsic, de caràcter temporal, per a atendre necessitats d’alimentació de persones i famílies en situació d’urgència social i que necessiten ajuda per a llur subsistència. Aquest servei es coordina mitjançant els serveis socials bàsics i el poden prestar els ens locals o les entitats privades d’iniciativa social, degudament acreditades i inscrites en el Registre d’entitats, serveis i establiments de serveis socials (RESES) per a la prestació d’aquest tipus de servei.

   2. La prestació d’aquest servei té per objecte proporcionar a les persones i unitats familiars que hi tinguin dret aliments suficients propis d’una dieta equilibrada.

   3. Tenen dret a la prestació del servei les persones i les famílies en situació de risc social segons la valoració professional del servei bàsic d’atenció social, i sempre que disposin d’un pla d’atenció social del servei bàsic d’atenció social corresponent.

   4. Són causes d’extinció de la prestació del servei, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

   a) Abandonar el pla d’atenció social del servei bàsic d’atenció social.

   b) Ésser usuari d’una prestació de serveis d’acolliment residencial, sanitari o de naturalesa anàloga que tingui com a servei bàsic la manutenció.

   5. La prestació del servei s’ha d’incorporar a la Cartera de serveis socials mitjançant la disposició reglamentària corresponent.

   Sisena. Aprovació dels estatuts del Centre de la Propietat Forestal

   El Govern ha d’aprovar per decret els estatuts del Centre de la Propietat Forestal en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

   Setena. Règim aplicable a les activitats de l’annex I.1 de la Llei 20/2009 sotmeses al procediment de revisió

   Les activitats de l’annex I.1 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que tinguin obert un procediment de revisió en el moment de l’entrada en vigor de la llei present es continuen regint pel procediment vigent en el moment de la presentació de la sol·licitud de revisió. Les activitats de l’annex I.1 que hagin d’iniciar un procediment de revisió a partir de l’entrada en vigor de la llei present s’acullen al que aquesta estableix.

   Vuitena. Aliances estratègiques i projectes de gestió compartida

1. Si ho aconsellen l’impuls i l’execució de projectes estratègics o de gestió compartida entre els centres, els serveis i els establiments que formen part del sistema sanitari públic, els professionals que hi són adscrits poden prestar serveis conjunts en dos o més centres, serveis i establiments. L’instrument jurídic que reguli la prestació de serveis conjunts ha de fer públic i establir el retiment de comptes dels professionals a les entitats que formen part de les aliances estratègiques o projectes de gestió compartida, i també l’origen de la disponibilitat pressupostària per a retribuir aquests professionals .

2. El personal directiu i amb funcions de comandament dels centres, els serveis i els establiments que formen part del sistema sanitari públic poden exercir de manera compatible activitats de prestació conjunta, als efectes del que estableix l’apartat 1, sempre en el marc de les aliances estratègiques o projectes de gestió compartida. L’instrument jurídic que ha de regular la prestació de serveis conjunts ha d’establir el retiment de comptes dels professionals a les entitats que integren les aliances estratègiques o projectes de gestió compartida, i també l’origen de la disponibilitat pressupostària per a retribuir aquests professionals.

3. Si la gestió d’aliances estratègiques o de projectes de gestió compartida amb altres entitats ho exigeix, les entitats que formen part del sistema sanitari públic poden contractar directius vinculats al projecte en conjunt, mitjançant una relació de caràcter laboral d’alta direcció, sempre que no comporti un augment de càrrecs directius equivalents de les entitats que formen l’aliança estratègica en conjunt i després de l’aprovació dels òrgans de govern de les entitats de gestió compartida. Si la persona contractada té una vinculació prèvia amb la Generalitat, ha de restar en la situació administrativa declarada que correspongui, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a la seva vinculació d’origen.

4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 s’entén sens perjudici del que reguli, si escau, la normativa d’incompatibilitats.

   5 . S’ha de fer publicitat de les aliances estratègiques i els projectes de gestió compartida i de les prestacions conjuntes dels serveis que se’n derivin i, específicament, de les retribucions de les compatibilitats autoritzades.

   Novena. Integració del personal de contingent i zona de l’Institut Català de la Salut en el sistema de prestació de serveis, dedicació i retribucions que estableix l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut

1. El personal de l’Institut Català de la Salut que percep havers pel sistema de contingent i zona s’integra obligatòriament en el sistema de prestació de serveis, dedicació i retribucions que estableix l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, en la forma i amb les condicions que estableix aquesta disposició.

2. La integració del personal de contingent i zona de l’Institut Català de la Salut comporta la jerarquització d’aquest personal en l’equip d’atenció primària o servei d’assistència especialitzada corresponent a la plaça que ocupa, i s’ha de produir en condicions no homologades en el sistema de prestació de serveis, de dedicació i retribucions establert per l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, d’acord amb els apartats 3 i 4, respectant l’antiguitat en la modificació de la plaça per la jerarquització , sens perjudici del que estableix, en matèria de triennis del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut, l’article 142 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

3. El personal integrat en el sistema de prestació de serveis, dedicació i retribucions que estableix l’Estatut marc és, amb caràcter general, personal dels serveis jerarquitzats d’atenció primària o hospitalària.

4. El personal integrat en el sistema de prestació de serveis, dedicació i retribucions que estableix l’Estatut marc manté el mateix règim de jornada, dedicació i nombre d’hores diàries de treball que tenia abans d’integrar-s’hi. No obstant això, l’hora d’inici i final de la jornada de treball es pot modificar per raons de servei o organitzatives. A aquest personal li és aplicable el règim retributiu que, específicament, estableixen la Llei de pressupostos de la Generalitat i els acords i pactes de condicions de treball corresponents.

5. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1 a 4, el personal integrat en condicions no homologades pot sol·licitar, amb posterioritat, la integració en el règim de jornada, dedicació i nombre d’hores diàries de treball de caràcter ordinari que estableixen la Llei 55/2003, del 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, i els acords i pactes de condicions de treball corresponents. Aquesta darrera integració està subjecta a les necessitats pressupostàries, assistencials i organitzatives de l’Institut Català de la Salut. A aquest personal li és aplicable el règim retributiu que, amb caràcter general, estableix la Llei de pressupostos de la Generalitat per al personal estatutari dels serveis de salut, i també els acords i pactes de condicions de treball corresponents.

6. Es faculta els òrgans competents de l’Institut Català de la Salut per a adoptar les mesures necessàries per a fer efectiva la integració del personal de contingent i zona de l’Institut Català de la Salut en el sistema de prestació de serveis, dedicació i retribucions que estableix l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.

   Desena. Pagaments als treballadors públics

   El Govern ha de fer totes les actuacions necessàries per a fer efectiu, durant el primer semestre de 2015, el pagament als treballadors públics de la Generalitat de l’equivalent a la part proporcional dels primers quaranta-quatre dies de la paga extraordinària, paga addicional del complement específic i pagues addicionals del mes de desembre de 2012, d’acord amb la normativa vigent en matèria retributiva.

   Onzena. Fons d’atenció als subministraments bàsics

   El Govern ha d’establir els mecanismes legals per a garantir que el Fons d’atenció als subministraments bàsics es nodreixi, preferentment, a partir de les aportacions de les empreses subministradores. A aquest efecte, ha de presentar, abans del 31 de març de 2015, una proposta de mecanisme que garanteixi aquestes aportacions i l’ha d’aplicar abans del 30 de setembre de 2015.

   Dotzena. Finançament del Consell General d’Aran

1. En l’exercici del 2015, el finançament de les competències transferides al Consell General d’Aran fins al 31 de desembre de 2014 no pot ésser inferior a 21.475.169,59 €. Aquest import s’entén sens perjudici d’altres fons de finançament que l’Administració de la Generalitat pugui transferir o destinar al Consell General d’Aran per conceptes diferents al finançament de les competències transferides fins a la data esmentada.

2. S’han d’adoptar les mesures que calguin per a ampliar el crèdit existent a l’aplicació pressupostària D/462000100/7110 de la Llei de pressupostos de la Generalitat fins a l’import que correspongui en aplicació d’aquesta disposició.

   Tretzena. Comarca del Moianès

1. En consonància amb la Moció 153/X del Parlament de Catalunya, el Govern ha d’haver presentat al Parlament de Catalunya, abans del 24 de maig de 2015, el projecte de llei de creació de la comarca del Moianès, mitjançant el procediment de lectura única, perquè sigui votat en el termini de temps més curt possible, sempre que abans s’hagi consultat l’opinió dels ciutadans de tots els municipis del Moianès i aquesta sigui favorable a la creació de la comarca, i així mateix ho estimin els ajuntaments implicats. El procés de participació ciutadana ha de tenir lloc abans del 30 de març de 2015.

2. La presentació i votació del projecte de llei a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer amb l’antelació suficient per tal que, en cas que s’aprovi, es puguin constituir el nou consell comarcal en el mateix moment de constitució de la resta de consells comarcals per al mandat 2015-2017, si així ho estimen els ciutadans del Moianès i els ajuntaments que en formen part.

3. El Departament de Governació ha de proveir els ajuntaments de tots els elements i assessorament necessari per tal que puguin organitzar i celebrar la consulta amb totes les garanties democràtiques en els municipis del Moianès que ho desitgin, amb l’antelació suficient que permeti donar compliment al termini establert per l’apartat 1 de presentació i votació del projecte de llei.

   Catorzena. Contractes per serveis socials d’atenció a les persones

   El Govern ha d’impulsar, d’acord amb la normativa en matèria de contractació pública, la inclusió de clàusules socials en tots els contractes de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic que tinguin per objecte serveis socials d’atenció a les persones.

   Quinzena. Projecte de llei de desenvolupament rural

   El Govern ha de promoure en el termini d’un any un projecte de llei de desenvolupament rural que reculli els principis del Pla estratègic nacional de suport a l’agricultura i l’alimentació (PENSAA) i de polítiques de desenvolupament integral en les comarques definides com a rurals.

   Setzena. Sistema de finançament equitatiu per als centres privats del Servei d’Educació de Catalunya

1. El Govern, d’acord amb la programació educativa, la disponibilitat pressupostària i la normativa aplicable, ha d’establir les bases d’un nou sistema de finançament equitatiu per als centres privats del Servei d’Educació de Catalunya que garanteixen el dret a l’educació i als ensenyaments universals i gratuïts, i ha d’aportar recursos addicionals per convocatòria pública als centres privats del Servei d’Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona i la tipologia de les famílies dels alumnes dels centres privats del Servei d’Educació de Catalunya que compleixin els requisits. D’acord amb l’article 205.8 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, el mòdul econòmic del concert dels centres privats del Servei d’Educació de Catalunya que compleixin els requisits pot comprendre quantitats assignades a la dotació del personal docent i al personal no docent de suport a la docència; també poden accedir a aquests recursos addicionals les escoles d’educació especial concertades. La resolució de la convocatòria de finançament addicional per al 2015 s’ha d’ajustar a la matrícula existent en el moment de justificar la subvenció.

2. El Govern, d’acord amb la programació educativa, la disponibilitat pressupostària i la normativa aplicable, ha de revisar el concert educatiu i les subvencions que s’atorguen als centres d’educació especial en funció de l’evolució de llurs necessitats i de les funcions que tenen assignades segons l’article 81 de la Llei d’educació de Catalunya.

   Dissetena. Elaboració del Pla estratègic nacional de suport a l’agricultura i l’alimentació

   El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural ha de crear un programa governamental per a l’elaboració del Pla estratègic nacional de suport a l’agricultura i l’alimentació (PENSAA), que, amb una direcció i una metodologia consensuades, ha d’establir les línies bàsiques i polítiques necessàries que cal adoptar per a cadascun dels territoris en què és present el sector agroalimentari.

   Divuitena. Complement addicional a la quantitat mínima garantida per a despeses personals, per a persones menors de 65 anys beneficiàries d’una prestació de servei no gratuïta d’atenció residencial per a persones amb discapacitat física

   A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei i fins que no s’aprovi una nova disposició reglamentària, les persones menors de 65 anys beneficiàries d’una prestació de servei d’atenció residencial no gratuïta per a persones amb discapacitat física disposaran de la quantitat mínima garantida per a despeses personals establerta per l’article 6 de l’Ordre BSF/130/2014, del 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l’atenció a la situació de dependència que estableix la Cartera de Serveis Socials, i la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes, incrementada en un 10% de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya.

   Dinovena. Consorcis universitaris

1. El Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB), el Consorci Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUTIB) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) són considerats agents d’execució en R+D+I, als efectes del que estableix la Llei de l’Estat 14/2011, de l’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, ateses llur composició i llurs funcions universitàries.

2. El règim jurídic aplicable al personal dels consorcis a què fa referència l’apartat 1, ateses llurs singularitats i funcions, és l’establert per la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya; per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats; per la Llei de l'Estat 14/2011, de l’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, i per la resta de normativa que sigui aplicable.

   Vintena. Habilitació a l’Agència Catalana de l’Aigua

1. L’Agència Catalana de l’Aigua té la facultat d’accedir a les bases de dades i expedients que gestionen els departaments competents en matèria d’empresa, ocupació i benestar social relacionats amb l’aplicació de la tarifa social del cànon de l’aigua, amb la finalitat de garantir que les sol·licituds rebudes compleixen, en tot moment, les condicions necessàries per a l’aplicació d’aquest tipus, d’acord amb el que estableix l’article 69.8 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre.

2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, s’ha de facilitar a l’Agència Catalana de l’Aigua l’accés als documents, els expedients i les dades, contingudes o no en fitxers de dades de caràcter personal, que tinguin relació amb l’aplicació de la tarifa social. En qualsevol cas, l’accés es limita a les dades que siguin estrictament necessàries per a la determinació correcta del tribut.

   Vint-i-unena. Contracte programa entre la Generalitat i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

1. El Departament de Territori i Sostenibilitat i l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han d’establir un contracte programa que ha d’incloure, com a mínim, la previsió de les transferències que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha de rebre durant els anys de vigència del contracte programa, la definició anual dels objectius que s’han d’assolir, la previsió dels resultats que cal obtenir i els instruments de seguiment i control d’avaluació a què l’activitat de l’entitat s’ha de sotmetre durant la vigència del contracte programa.

2. El Govern, d’acord amb el que estableix l’article 36 del Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i mitjançant el contracte programa a què fa referència l'apartat 1, pot comprometre despeses de caràcter pluriennal subjectes a l’assoliment dels objectius establerts en el mateix contracte programa, que ha d'ésser aprovat en el termini de tres mesos a comptar de la publicació de la llei present .

   Vint-i-dosena. Pla director de l'Administració tributària de Catalunya

   El Govern, en el termini de cinc mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'aprovar un pla director de l'Administració tributària de Catalunya, que s'ha d'executar en un termini de dotze mesos. Aquest pla ha de constituir l'instrument de planificació estratègica d'una administració tributària preparada per a una eventual assumpció de noves funcions i competències tributàries; ha de determinar les adaptacions organitzatives, l'estructura institucional, funcional i de personal, el règim econòmic, de contractació i patrimonial d'aquesta administració; ha de tenir en compte les solucions tecnològiques, les necessitats dels sistemes d'informació i la col·laboració social i amb altres administracions, i ha d'incloure la proposta de normativa tributària de Catalunya.

   Vint-i-tresena. Inventari del patrimoni de les administracions públiques de Catalunya

   El Govern, en el termini de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'elaborar un inventari del patrimoni, actius i passius de les administracions públiques de Catalunya i la seva valoració.

   Vint-i-quatrena. Catàleg d'infraestructures estratègiques

   El Govern, en un termini de nou mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'elaborar el catàleg d'infraestructures estratègiques de Catalunya i posar en funcionament una comissió interdepartamental que desplegui les mesures oportunes per a garantir la continuïtat del servei i el funcionament de les infraestructures estratègiques de Catalunya.

   Vint-i-cinquena. Creació de l'Agència Catalana de la Protecció Social

1. El Govern, en el termini de cinc mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'elaborar un avantprojecte de llei de creació de l'Agència Catalana de la Protecció Social.

2. L'Agència Catalana de la Protecció Social ha d'assumir les competències sobre les prestacions de protecció social pròpies o transferides per l'Estat que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei gestionen diversos departaments del Govern, a més de les prestacions o millores que eventualment es decideixi d'incorporar. L'estructura de l'Agència ha de preveure una eventual assumpció de les competències que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei exerceix l'Administració de l'Estat.

3. El Govern, en el termini de cinc mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'aprovar un pla director de la protecció social. Aquest pla ha de constituir l'instrument de planificació estratègica del model futur de gestió de les prestacions socials a Catalunya.

   Vint-i-sisena. Pla director relatiu als sectors de l'energia, de les telecomunicacions i els sistemes d'informació i del transport ferroviari

   El Govern, en el termini de cinc mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha de presentar un pla director que plantegi un model de polítiques de competència i de regulació dels sectors de l'energia, de les telecomunicacions i els sistemes d'informació i del transport ferroviari, i també d'un marc normatiu que s'inspiri en les determinacions del dret de la Unió Europea.

   Disposicions transitòries

   Primera. Taxa per la prestació dels serveis docents de les escoles oficials d’idiomes i per la inscripció a les proves lliures per a l’obtenció dels certificats oficials

1. Els coeficients per matrícula per segona i tercera vegada, introduïts per la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, en l’article 9.2-5 del Decret legislatiu 3/2005, del 25 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, i modificats per l’article 29 de la llei present, s’apliquen per primera vegada en el curs 2015-2016 en els termes següents:

   Coeficient	Curs 2015-2016	Curs 2016-2017
   Matriculació per segona vegada	1,3	1,3
   Matriculació per tercera vegada	1,0	1,8

2. Si en el curs 2014-2015 s’ha aplicat algun dels coeficients per matrícula per segona i tercera vegada, el subjecte passiu té dret a la devolució corresponent.

   Segona. Taxa per la realització de sessions fotogràfiques, filmacions i similars

   Mentre, d’acord amb el capítol VII del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, no s’aprovin els imports de la taxa per utilització de monuments per ordre del conseller competent en matèria de cultura, resta vigent la taxa per la realització de sessions fotogràfiques, filmacions i similars, regulada pel capítol I del títol VIII del dit text refós.

   Tercera. Representació transitòria de la propietat privada en el Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal

   Mentre no siguin escollits els representants dels propietaris forestals privats en el Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal d’acord amb el que estableixen la Llei 7/1999 i el decret que la desplega, els vocals que en la data de l’entrada en vigor de la llei present integren el Consell Rector en representació de la propietat privada continuen exercint la dita representació.

   Quarta. Règim aplicable als procediments de revisió periòdica de les activitats de l’annex I.1 de la Llei 20/2009

   Els procediments de revisió periòdica de les activitats de l’annex I.1 de la Llei 20/2009 iniciats abans de l’entrada en vigor de la llei present s’han de continuar tramitant d’acord amb el règim normatiu vigent en el moment de la presentació de la sol·licitud de revisió periòdica.

   Cinquena. Habilitació del conseller del departament competent en matèria de justícia amb relació a l’estructura i organització de l’oficina judicial

   S’habilita el conseller del departament competent en matèria de justícia per tal que, durant el 2015, pugui suprimir, de manera total o parcial, els àmbits pilot de treball que s’hagin implantat abans de l’entrada en vigor del Decret 169/2010, del 16 de novembre, sobre estructura i organització de l’oficina judicial a Catalunya, d’acord amb les necessitats organitzatives i tècniques detectades al partit judicial, abans que es dicti l’ordre a què fa referència l’article 7.2 del dit decret.

   Sisena. Entrada en vigor de la modificació de l’article 22.2 de la Llei 12/2014

   El que estableix l’article 16 sobre la modificació de l’article 22.2 de la Llei 12/2014, del 10 d’octubre, de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, entra en vigor amb efectes a partir de l’inici del proper període impositiu.

   Disposició derogatòria

   Es deroguen els preceptes següents:

   1. La disposició addicional primera, la disposició addicional segona i la disposició transitòria quarta de la Llei 7/1999, del 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal.

   2. L’article 28.2 de la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

   3. Els articles 43.4 i 122 i els apartats 1, 2 i 4 de l’article 123 del Reglament de la Llei de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, aprovat pel Decret 319/1990, del 21 de desembre.

   4. L’article 181.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, del 18 de juliol.

   5. El tercer paràgraf de l’apartat 2 de l’article 24 del Decret 246/2008, del 16 de desembre, de regulació de la situació administrativa especial de segona activitat en el Cos de Mossos d’Esquadra.

   6. L’Ordre del 26 de març de 1991, per la qual s’aprova el Reglament de règim interior del Centre de la Propietat Forestal.

   7. Les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin el que estableix aquesta llei, s’hi oposin o hi resultin incompatibles.

      Disposicions finals

      Primera. Taxa per l’ús de les carreteres de titularitat de la Generalitat

      Es modifica la lletra d de la disposició final tretzena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactada de la manera següent:

      d) L’article 110, pel qual es modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XXVI en el títol XXV, pel qual es crea la taxa per l’ús de les carreteres de titularitat de la Generalitat, entra en vigor en el moment en què la xarxa viària de titularitat estatal, al pas pel territori de Catalunya, sigui objecte de tarifació.

      Segona. Cànon sobre la deposició controlada de residus industrials

      Es prorroga durant l’exercici del 2015 el termini establert per la disposició addicional tercera de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus, perquè les indústries o els sectors industrials presentin un acord voluntari amb la Generalitat per a impulsar la valorització dels seus residus als efectes de l’exempció del cànon des de la data de signatura de l’acord fins a la data de finalització d’aquest.

      Tercera. Entrada en vigor

      Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , llevat de:

   1. La disposició addicional segona, que entra en vigor al cap de sis mesos de la publicació de la llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , sempre que s’hagin fet les adequacions tecnològiques i operatives necessàries.

   2. L’article 68.3, que modifica l’apartat 2 de l’article 78 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que entra en vigor l’1 de gener de 2016.

      Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

      Palau de la Generalitat, 11 de març de 2015

      Artur Mas i Gavarró

      President de la Generalitat de Catalunya

      Andreu Mas-Colell

      Conseller d’Economia i Coneixement