LEY 2/2021, de 29 de diciembre, de medidas fiscales, financieras, administrativas y del sector público.

ELIeli/es-ct/l/2021/12/29/2/dof
Fecha de disposición29 Diciembre 2021
Fecha de publicación31 Diciembre 2021
EmisorDepartament de la Presidència

El president de la Generalitat de Catalunya

Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Aquesta llei té per objecte establir les mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic necessàries per completar el règim jurídic dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 2022.

Com en altres ocasions, la llei s'emmarca en un context de pròrroga pressupostària. En aquest cas, dels pressupostos del 2020, la qual cosa incideix directament, tant des d'una perspectiva quantitativa com qualitativa, en el nombre i l'abast de les mesures que la configuren, tal com s'especifica en aquest preàmbul.

Com és sabut, les mesures de caràcter normatiu que s'han d'aprovar com a complement necessari de la Llei de pressupostos no s'hi han d'integrar, sinó que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, s'han d'incorporar a una altra llei específica amb rang de llei ordinària, que és la denominada Llei de mesures o Llei d'acompanyament dels pressupostos. Així, els tràmits parlamentaris no queden subjectes a les limitacions pròpies de la tramitació especial de la norma pressupostària.

En aquesta llei es modifiquen diverses disposicions legals, entre elles, decrets llei, decrets legislatius i, majoritàriament, lleis, i també alguns decrets.

La part dispositiva de la llei s'organitza en cinc parts, en funció de l'àmbit material: la part primera, relativa a les mesures fiscals; la part segona, relativa a les mesures financeres; la part tercera, relativa a les mesures en l'àmbit del sector públic; la part quarta, relativa a les mesures administratives, i la part final, que conté les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.

El contingut principal de la llei el constitueixen les mesures de naturalesa tributària, si bé se n'incorporen també d'altres de caràcter administratiu.

I. Mesures fiscals

La part primera, relativa a les mesures fiscals, s'ordena en dos títols relatius a les modificacions en l'àmbit dels tributs propis i dels tributs cedits, respectivament.

El primer títol està format per sis capítols. El capítol I conté modificacions en la regulació del cànon de l'aigua, un tribut propi que gestiona l'Agència Catalana de l'Aigua. Entre altres mesures, i amb la finalitat de reduir la càrrega administrativa de les entitats subministradores, que tenen la condició de substitut del contribuent, se simplifica el règim de presentació de declaracions i autoliquidacions del cànon de l'aigua i es consolida el procediment de declaració de rebuts impagats que esdevenen incobrables, i que s'havia establert amb caràcter temporal en els exercicis 2019 i 2020. També se simplifica el procediment per a aplicar la tarifa social per al col·lectiu de persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat econòmica.

El capítol II introdueix modificacions tècniques a l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. D'una banda, concreta les condicions ja vigents que han de concórrer per a considerar que un actiu és no productiu; i, d'una altra, incorpora a tributació les societats inactives que no es troben en situació de dissolució i liquidació.

El capítol III es dedica a l'impost sobre els habitatges buits. El capítol IV es dedica a l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.

En l'àmbit de les taxes, el capítol V recull les modificacions efectuades en el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny. Les modificacions consisteixen en l'actualització de quotes per a ajustar els imports al cost del servei que es presta, en l'addició de nous fets imposables en taxes ja existents i en la creació de taxes noves. El capítol VI recull les modificacions en l'àmbit de les taxes en matèria de transport en aigües marítimes i continentals, regulades per la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals.

El títol II recull les mesures relacionades amb els tributs cedits i està format per tres capítols. En el capítol I, que fa referència a l'impost sobre successions i donacions, s'estableix, amb caràcter excepcional, l'ampliació de fins a dos anys del termini de pagament establert per l'article 73.1 de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions, per als supòsits en què l'inventari de l'herència no comprèn prou diners efectius o béns fàcilment realitzables per a pagar el tribut. D'altra banda, es fa una modificació per a regular quina relació s'atribueix, a efectes de l'impost, a les persones que estan o han estat acollides respecte a les persones acollidores.

El capítol II, i dins l'àmbit de tributació sobre el joc, estableix una obligació formal de subministrament d'informació per part dels operadors de màquines recreatives i d'atzar.

En el capítol III es fan, amb efectes de l'1 de gener de 2022, modificacions relatives a la deducció per lloguer de l'habitatge habitual, a les deduccions per naixement o adopció d'un fill i, finalment, a l'escala autonòmica.

II. Mesures financeres

La part segona de la llei, que agrupa les mesures financeres, inclou tres títols, que segueixen una ordenació successiva al llarg del text normatiu: el títol III, sobre mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques, el títol IV, relatiu a modificacions legislatives en matèria de patrimoni, i el títol V, sobre mesures en matèria de contractació pública.

El títol III, que estableix el conjunt de mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques, estableix una sèrie d'addicions i modificacions del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002.

S'introdueix un nou precepte que regula unes obligacions de transparència per a l'Administració pública per tal que els ciutadans puguin accedir a informació concreta i accessible sobre quina és la destinació dels recursos obtinguts dels tributs propis que s'integren en fons específics, com l'impost sobre les estades en establiments turístics, que es destina al Fons per al Foment del Turisme, o l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria els recursos del qual nodreixen el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric, i més recentment, l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, els ingressos del qual s'integren en el Fons Climàtic i en el Fons de Patrimoni Natural.

Destaca també la mesura que té per objecte la introducció del requeriment d'elaborar i publicar, per part del Departament d'Economia i Hisenda, documentació pressupostària addicional a la que es requereix actualment segons el Decret legislatiu 3/2002. Aquesta documentació constarà de tres documents pressupostaris, l'informe d'orientacions pressupostàries, l'informe pressupostari previ a eleccions, i l'informe de perspectives pressupostàries a llarg termini; també s'introdueix un informe sobre la perspectiva de gènere dels pressupostos públics, per a contribuir i donar visibilitat a la incorporació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en l'elaboració dels pressupostos.

D'altra banda, s'eliminen el tràmit d'ordenació de pagaments i la figura de l'ordenador de pagaments en l'execució del pressupost de despeses de l'Administració de la Generalitat i de les entitats que gestionen un pressupost administratiu, atès que els avenços tecnològics permeten establir, amb seguretat, uns automatismes en la gestió dels pagaments proposats que permetran un millorament en la gestió de la tresoreria, un compliment millor en les obligacions en termes de sostenibilitat financera de la Generalitat i un servei millor al ciutadà. Així mateix, s'habilita la creació del registre comptable de justificants d'altres obligacions econòmiques de la Generalitat que no compleixen els requisits de les factures, de manera homòloga al registre de factures.

Pel que fa a subvencions, se subjecten les universitats públiques a la normativa catalana en matèria d'ajuts i subvencions, en la mesura que les universitats duen a terme activitat en aquest àmbit que deriva de potestats administratives i suprimeix la necessitat d'autorització prèvia del Govern, quan es tracti de subvencions directes amb càrrec a partides nominatives per quanties superiors a 300.000 euros a entitats participades de manera minoritària per la Generalitat.

L'addició d'un nou capítol XI al text refós de la Llei de finances públiques té per finalitat crear, dins el sector públic de la Generalitat, un sistema d'informació fiscal corporativa, que requereix l'aportació d'informació per part de les entitats, i que ha de permetre identificar i avaluar de manera periòdica els riscos fiscals potencials i l'adopció de mesures per a reduir-los o minimitzar-ne els impactes.

El títol IV de la llei, que estableix el conjunt de modificacions legislatives en matèria de patrimoni, disposa una sèrie de modificacions del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002. En destaquen, especialment, les modificacions relatives al fet que la Generalitat de Catalunya condicionarà l'acceptació de les mutacions demanials a la transferència de la titularitat dels béns i drets a favor seu amb efectes únicament de cara al futur, i al reconeixement de l'empresa pública Infraestructures.cat com a mitjà propi per a dur a terme la gestió del servei de gestió i de suport dels immobles i infraestructures ocupats mitjançant qualsevol títol jurídic per la Generalitat i pels ens i organismes del seu sector públic i per dur a terme les actuacions per a la implantació, el manteniment i l'operació d'infraestructures i instal·lacions d'energia neta i de proximitat, promoguda per la Generalitat, directament o en col·laboració amb tercers, i, en general, actuacions vinculades a immobles i infraestructures per a adaptar-los al canvi climàtic i minimitzar-lo.

El títol V, relatiu a mesures en matèria de contractació, desenvolupa en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, el seu sector públic i el de les universitats públiques catalanes i les entitats que en depenen, les regulacions de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de contractes del sector públic, pel que fa a la necessitat de publicitat i transparència dels contractes públics tramitats per emergència, i també la derogació, en la disposició derogatòria de la Llei de mesures, de diverses disposicions que han estat superades per la llei esmentada.

III. Mesures en l'àmbit del sector públic

La part tercera aplega les mesures en l'àmbit del sector públic, i s'estructura en tres títols: el títol VI, relatiu a les mesures en matèria de personal de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic; el títol VII, relatiu a mesures de reestructuració i racionalització del sector públic, i el títol VIII, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'òrgans reguladors.

El títol VI, que estableix les mesures en matèria de personal de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, s'articula en dos capítols: el capítol I, relatiu a les modificacions de les normes generals en aquesta matèria, i el capítol II, relatiu a les modificacions de les normes sectorials.

El capítol I conté una sèrie de modificacions normatives, com ara la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, sobre els efectes econòmics dels nous nivells de carrera professional assignats al personal estatutari de l'Institut Català de la Salut. També la del Decret llei 5/2021, del 2 de febrer, pel qual s'aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, a fi d'eliminar la possibilitat d'atribucions temporals de funcions a personal interí o laboral temporal per a la gestió dels programes per a gestionar i executar les operacions finançades amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU.

Aquest capítol també conté la modificació de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. En destaquen especialment la modificació relativa a dotar d'habilitació legal les administracions públiques catalanes perquè puguin determinar la valoració concreta de la puntuació de la fase de concurs, en els processos selectius de concurs oposició, amb un topall de fins a un quaranta per cent de la puntuació total del conjunt del procés selectiu de concurs oposició, per tal de promoure l'estabilització del personal temporal; que la situació administrativa d'excedència voluntària per incompatibilitats no operi en el supòsit de funcionaris de carrera que passen a prestar serveis amb caràcter temporal, sigui com a funcionaris interins o com a personal laboral temporal, a les administracions o organismes o entitats del sector públic, i finalment, la previsió per al personal interí que pugui ésser declarat en la situació de serveis especials i que pugui gaudir de les llicències per a fer estudis relacionats amb el lloc de treball i les llicències per a assumptes propis, i d'aquesta manera suprimir la diferenciació que fa la normativa actual entre el personal funcionari de carrera i el personal interí.

Aquest capítol també recull modificacions de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

El capítol II estableix una sèrie de modificacions legislatives sectorials en matèria de personal i afecta la Llei 5/1994, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya (estableix els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en l'àmbit de l'accés a les diferents categories del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya); la Llei 16/1984, de l'Estatut de la funció interventora (harmonitza i sistematitza la normativa que regula la funció interventora); la Llei 16/1991, de les policies locals (canvia l'estructura policial per facilitar-ne el manteniment en municipis petits); la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra (sistema de concurs oposició i equiparació amb la resta de funcionaris públics de la durada màxima de tramitació dels expedients disciplinaris), i la Llei 17/2003, del Cos d'Agents Rurals (amb l'objectiu de substituir el centre de formació dels comandaments per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya).

El títol VII, que conté les mesures de reestructuració i racionalització del sector públic, s'ordena en vuit capítols: el capítol I, relatiu a la comissió de coordinació per a la cooperació al desenvolupament; el capítol II, relatiu a l'Institut Català de Finances; el capítol III, relatiu a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya; el capítol IV, relatiu a l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció; el capítol V, relatiu a l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa; el capítol VI, relatiu a l'Agència Catalana del Consum; el capítol VII, relatiu a la supervisió contínua de les entitats del sector públic, i el capítol VIII, relatiu a l'Institut Català de la Dones.

Destaca el capítol VII, relatiu a la supervisió contínua de les entitats del sector públic, que fa un mandat al Govern perquè aprovi un nou pla de reordenació i simplificació del sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat amb la finalitat d'optimitzar els recursos públics, l'eficàcia i l'eficiència organitzativa i la qualitat en la prestació i producció de béns, serveis i activitats.

El títol VIII, que conté les modificacions legislatives dels òrgans reguladors, modifica la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya. Atribueix a la direcció de l'Oficina potestat reglamentària ad intra perquè, dins dels límits establerts pressupostàriament, pugui adaptar-ne l'estructura a les necessitats normatives actuals, específicament les que implica el desenvolupament de les noves funcions que es podrien assumir ex novo en un futur molt proper i, en aquest moment, molt especialment a partir de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d'octubre de 2019. Finalment, regula l'activitat subvencional de l'Oficina.

IV. Mesures administratives

La part quarta de la llei, que agrupa les mesures administratives, s'ordena en vuit títols: el títol IX, relatiu a mesures administratives en matèria de cultura; el títol X, relatiu a l'empresa pública catalana; el títol XI, dedicat a mesures administratives en matèria de política social i igualtat; el títol XII, relatiu a mesures administratives en matèria de medi ambient i sostenibilitat, d'infraestructures i mobilitat, urbanisme, i d'ordenació d'aigües; el títol XIII, relatiu a mesures administratives en matèria de política sanitària; el títol XIV, relatiu a mesures administratives en fundacions especials; el títol XV, relatiu a mesures administratives en matèria de turisme i consum, i el títol XVI, que conté altres mesures administratives de caràcter sectorial.

El títol IX, relatiu a mesures administratives en matèria de cultura, modifica la Llei 17/1990, del 2 de novembre, de museus, amb l'objecte d'impulsar la creació de les xarxes territorials de museus, per a proveir una gamma més àmplia de serveis de suport als museus. També modifica la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, per a establir un procediment més àgil per a la reserva de les obres públiques exemptes de la retenció de l'1,5% cultural.

El títol X modifica el text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, amb l'objectiu d'actualitzar el contingut de la informació que les empreses públiques de la Generalitat han d'aportar i aprovar en el marc de l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat i alinear-los amb les disposicions de la Llei de finances.

En el títol XI, relatiu a mesures administratives en matèria de política social i igualtat, destaca la modificació de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que amplia la data a partir de la qual les persones extutelades poden presentar la sol·licitud de la prestació per a joves extutelats, i incorpora com a causa de suspensió de la prestació per a joves extutelats el fet de percebre de manera temporal uns ingressos superiors al límit legalment establert. També s'afegeix una disposició addicional a la Llei 12/2007, de l'11 d'octubre, de serveis socials, per a habilitar la comunicació de dades entre els serveis assistencials i els serveis socials i garantir una atenció integrada i centrada en les persones, capaç de donar resposta a llurs necessitats des del sistema sanitari i el sistema de serveis socials, tot augmentant-ne la coordinació, millorant l'eficiència dels sistemes i oferint un servei de millor qualitat a la ciutadania.

El títol XII estableix mesures administratives ordenades en quatre capítols: el capítol I, relatiu a les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat; el capítol II, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'infraestructures i mobilitat; el capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, i el capítol IV, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'ordenació d'aigües.

El capítol I aplega les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat, que afecten la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, i també la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, la Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric de Catalunya, la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.

El capítol II, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'infraestructures i mobilitat, articula una sèrie de modificacions del text refós de la Llei de carreteres, de la Llei 4/2006, del 31 de març, ferroviària, i de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.

El capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, introdueix modificacions al text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.

Finalment, el capítol IV d'aquest títol articula una sèrie de modificacions del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003.

El títol XIII de la llei, relatiu a les mesures en matèria de política sanitària, introdueix una disposició per a optimitzar els procediments d'actuació de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques amb l'objectiu d'evitar perjudicis als ciutadans en la tramitació dels procediments que tinguin oberts habilitant l'accés a les dades de la història clínica que siguin necessàries per cada cas concret, per part del personal d'infermeria en les tasques de suport al personal mèdic avaluador en els casos en què aquest personal mèdic estigui habilitat per a accedir-hi.

El títol XIV de la llei, relatiu a mesures administratives en fundacions especials, modifica el text refós de la Llei de caixes d'estalvis de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2008, de l'11 de març, per a canviar-ne el règim pel que fa a l'aplicació dels fons especials aportats en la seva transformació. Per això, suprimeix la limitació temporal de tres anys posteriors a la seva transformació per a poder-ne continuar disposant i també n'amplia la destinació, per tal de poder-los aplicar a despesa d'inversió.

El títol XV de la llei es dedica a les mesures administratives en matèria de turisme i consum i modifica la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya, amb l'objecte d'incorporar la definició de llar compartida a la Llei de turisme, atès que la disposició addicional desena esmenta aquesta modalitat d'allotjament turístic, juntament amb la d'habitatge d'ús turístic, amb relació al règim especial del municipi de Barcelona. A més, s'hi inclou una referència al deure d'obtenir l'habilitació corresponent. També es deroguen diversos articles de la llei esmentada, perquè no han tingut cap desenvolupament ni aplicació efectiva. En coherència amb tot això, es modifica el Decret 75/2020, del 4 d'agost, de turisme de Catalunya. S'introdueix un article que manté el caràcter i rang reglamentari de les modificacions operades en el Decret 75/2020, del 4 d'agost, de turisme de Catalunya. D'aquesta manera, s'assenyala l'aplicació immediata i l'eficàcia jurídica de les modificacions fetes en la norma reglamentària. Aquestes modificacions tenen una incidència important en aspectes que afecten la qualitat de l'oferta turística i l'ordenació del sector.

En matèria de consum, es modifica la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a reforçar el desplegament de la competència estatutària recollida en l'article 123 de l'Estatut, pel que fa a la formació i educació en matèria de consum i les activitats subsegüents.

El contingut del títol XVI de la llei aplega altres mesures administratives de caràcter sectorial i s'ordena en dotze capítols: el capítol I, relatiu a la protecció dels animals; el capítol II, relatiu a mesures per a facilitar l'activitat econòmica; el capítol III, relatiu a la prevenció de riscos laborals; el capítol IV, relatiu a la destinació dels ingressos derivats de l'activitat de transport d'energia elèctrica; el capítol V, relatiu a les universitats; el capítol VI, relatiu al règim local; el capítol VII, relatiu als equipaments comercials; el capítol VIII, relatiu a la vitivinicultura; el capítol IX, relatiu a les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya; el capítol X, relatiu al Codi tributari de Catalunya; el capítol XI, relatiu a l'habitatge amb protecció oficial, i el capítol XII, relatiu al programa de gestió de residus de la construcció.

El capítol I adequa l'import màxim de les sancions establert pel Decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals.

El capítol II articula una sèrie de modificacions de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica, amb l'objectiu d'aclarir alguns punts que han suscitat dubtes als operadors jurídics des que la llei va entrar en vigor el gener del 2021.

El capítol III modifica la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, per a fer efectiva l'afectació del 10% de les sancions en matèria de prevenció de riscos laborals, de manera que s'incrementi el pressupost de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, i revertir així part dels diners recaptats per sancions en actuacions que millorin les condicions de treball, ja que en el text actual no s'ha fet efectiu el caràcter finalista dels ingressos que es pretenia.

El capítol IV, sobre la destinació dels ingressos derivats de l'activitat de transport d'energia elèctrica, modifica la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, amb la finalitat de concretar la destinació d'una part dels ingressos de l'impost. S'estableix que l'afectació d'un 20% dels ingressos d'activitats de transport d'energia elèctrica s'integrin en el Fons Climàtic i que el 20% dels relacionats amb la producció d'energia elèctrica nuclear es destinin a un nou fons per a finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa de les zones afectades per l'impacte de la producció d'aquesta energia.

El capítol V, sobre universitats, prorroga la vigència del Pla Serra Húnter fins al 31 de desembre de 2023, amb efectes des de l'1 de gener de 2022. Les universitats s'han d'adherir a la pròrroga del Pla mitjançant la formalització d'un conveni. Una vegada avaluat, el Govern n'haurà de revisar les característiques amb l'objectiu de reforçar-lo i adaptar-lo a les necessitats de les universitats i determinar-ne un nou període de vigència. Aquest capítol també modifica la Llei 7/2001, del 31 de maig, de creació de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca.

El capítol VI conté una sèrie de mesures relatives al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, com ara la resolució dels expedients d'alteració dels termes municipals per part del Govern, i s'hi preveu la suspensió de l'efectivitat de la delimitació derivada d'un expedient de delimitació de termes municipals, quan la línia de terme aprovada no s'adapti a la realitat geogràfica o administrativa existent, i el Departament de la Presidència hagi iniciat, a proposta d'algun dels ajuntaments afectats, un expedient d'alteració de termes municipals per a modificar la línia de terme. Aquesta suspensió restarà vigent fins a la resolució de l'expedient d'alteració de termes per part del Govern. També s'hi regula la inscripció al Registre del sector públic local de Catalunya dels municipis de règim especial.

El capítol VII, relatiu a equipaments comercials, modifica el Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials, perquè es pugui instal·lar un centre comercial al subsector 2, sector UP4, del municipi de Cervelló.

El capítol VIII modifica la Llei 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura.

El capítol IX, relatiu a cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya, modifica la Llei 14/2002, del 27 de juny, amb la finalitat d'introduir un instrument regulador flexible, de tramitació ràpida per part de l'òrgan tutelar de les cambres, que permeti adaptar-ne el calendari electoral a l'obertura del procés electoral, feta pel ministeri competent, i també la previsió d'alternatives de vot diferents del vot per correu, com el vot electrònic.

En el capítol X, amb la modificació del Codi tributari, s'introdueix una mesura organitzativa que ha d'aportar seguretat jurídica al subministrament d'informació tributària als òrgans i ens que integren l'Administració tributària de Catalunya i a l'entitat de l'Administració de la Generalitat encarregada de l'avaluació de polítiques públiques, perquè puguin fer les tasques d'estudi i avaluació que els encomana la legislació vigent, tot respectant el caràcter reservat de les dades.

El capítol XI, dedicat a l'habitatge amb protecció oficial, modifica la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge.

Finalment, el capítol XII, sobre el programa de gestió de residus de la construcció, modifica el Decret 89/2010, del 29 de juny.

V. Part final

La part final de la llei conté divuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, tres disposicions derogatòries i tres disposicions finals.

Pel que fa a les disposicions addicionals, la primera facilita les relacions entre el Departament de Salut i l'Institut Català de la Salut, per a assolir una major eficiència i eficàcia en les prestacions sanitàries que s'han d'efectuar i per a potenciar les relacions directes entre les dues parts mitjançant convenis. La segona té com a objecte donar compliment a la Moció 159/XII del Parlament, i s'estableix una moratòria per al Pla de tancament i desmantellament de les incineradores existents. La tercera determina les fórmules no contractuals per mitjà de les quals es podran gestionar programes i estratègies d'atenció als alumnes amb necessitats de suport educatiu complementari, per al desplegament reglamentari posterior del Govern.

La quarta fixa la pròrroga del que estableix l'article 20 del Decret llei 25/2020, del 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter fiscal i administratiu, en relació amb el tractament d'imports de cànon de l'aigua inclosos en rebuts que han esdevingut incobrables.

La sisena encomana al Govern un informe de valoració del règim d'autonomia de gestió aplicable a entitats del sector públic que actuen en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l'àmbit de la mobilitat.

Completen aquest bloc la resta de disposicions addicionals, fins la divuitena, amb disposicions que afecten el servei 061 Salut Respon, el Consorci del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, els operadors de la inspecció tècnica de vehicles, la regulació del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, l'assessorament de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'impost sobre els aliments ultraprocessats, el complement de productivitat per al personal de les empreses de neteja dels centres sanitaris del Siscat, les fundacions participades d'universitats privades, l'avaluació del model de gestió del 112, la modificació de la Llei 18/2018, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric, el finançament de les escoles bressol i llars d'infants municipals, i l'entitat beneficiària de les expropiacions per l'ampliació de la Fira Internacional de Barcelona.

La disposició transitòria primera regula un règim transitori de la taxa per la utilització o l'aprofitament del domini públic viari. La segona, el termini per a establir mecanismes de traçabilitat de les consultes en la comunicació de dades entre la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i els serveis sanitaris del sistema públic. La tercera regula un règim transitori amb relació als cossos i les escales de la Generalitat.

Seguidament, la llei inclou tres disposicions derogatòries. Cal apuntar que la llei conté també alguns preceptes derogatoris en diverses parts de l'articulat, en la mesura que, en lleis omnímodes, com ara les d'acompanyament dels pressupostos, es dona preferència a la integració normativa de les diverses modificacions legislatives en funció de la norma modificada, per damunt del criteri vigent i habitual en lleis ordinàries, que determina l'emplaçament en la part final dels preceptes categoritzats com a addicionals, transitoris, derogatoris o finals.

Pel que fa a les tres disposicions finals de la llei, la primera, en el context actual fixat pel Govern de desplegament d'infraestructures digitals arreu de Catalunya, pretén afavorir i facilitar el desplegament de les xarxes de comunicacions arreu del territori. La segona fa un manament al Govern perquè presenti un projecte de llei sobre el servei de la inspecció tècnica de vehicles. Finalment, la disposició final tercera regula l'entrada en vigor de la llei, amb l'advertiment que determinats preceptes de l'articulat fixen dates específiques d'entrada en vigor de les modificacions legislatives que contenen.

Part primera. Mesures fiscals

Títol I. Modificacions en l'àmbit dels tributs propis

Capítol I. Cànon de l'aigua

Article 1. Modificació del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, amb relació als tributs que recauen sobre el cicle de l'aigua

1. Es modifiquen les lletres a, b, c i d de l'apartat 16 de l'article 2 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resten redactades de la manera següent:

«a) Usos domèstics de l'aigua: els usos residencials, particulars o comunitaris, efectuats per persones físiques o jurídiques, que es corresponen amb l'ús de l'aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, regs de jardins i d'horts destinats a consum domèstic privat, piscines i altres zones comunitàries, refrigeració i condicionaments domiciliaris, i amb d'altres usos de l'aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l'activitat humana en habitatges.

»b) Usos agrícoles i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats econòmiques incloses en els grups 011, 012, 013, 015, 0161, 0163, 0164 i la divisió 02 de la secció A de la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009), aprovada pel Decret 137/2008, del 8 de juliol, fets per una explotació agrària.

»c) Usos ramaders i assimilables: els corresponents a les activitats incloses en els grups 014, 0162 i 017 de la secció A de la CCAE-2009.

»d) Usos industrials i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats incloses en les seccions B, C i D i en els grups A032, E360, E383 i J581 de la CCAE-2009. Es consideren usos assimilables als industrials els corresponents a la resta d'activitats econòmiques, sempre que no estiguin inclosos en les lletres a, b o c d'aquest apartat, i també els corresponents a reg d'horts no considerats en els apartats a o b

2. Es modifica l'apartat 14 de l'article 2 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«14. Ús de l'aigua: qualsevol activitat relacionada amb les diferents fases indissociables i seqüencials que comprèn el cicle integral de l'aigua, el qual s'inicia amb els processos necessaris per obtenir aigua com a recurs fins que finalitza amb el retorn al medi.

»Inclou:

»a) L'extracció i la captació del medi o d'una infraestructura de l'Agència Catalana de l'Aigua o d'un altre operador; la distribució i el consum d'aigües superficials o subterrànies, i la producció per mitjà d'instal·lacions de tractament d'aigua marina.

»b) L'emissió de contaminants en les aigües i les activitats de recollida i de tractament d'aigües que donin lloc posteriorment a abocaments al medi receptor.

»c) Qualsevol altra aplicació, fins i tot no consumptiva, de les aigües superficials o subterrànies que pugui repercutir de manera significativa en l'estat de les aigües, com ara la generació d'energia elèctrica i la refrigeració.»

3. Es modifica l'apartat 3 de l'article 62 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«62.3. L'aplicació del cànon de l'aigua afecta l'ús de l'aigua en totes les seves fases de conformitat amb l'article 2.14, tant si es tracta d'aigua facilitada per les entitats subministradores com si és procedent de captacions d'aigües superficials o subterrànies, incloent-hi la procedent d'instal·lacions de recollida d'aigües pluvials que efectuïn directament les mateixes persones usuàries.»

4. S'afegeix una lletra, la d, a l'apartat 2 de l'article 64 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

«d) Els usos d'aigua per al reg d'horts de titularitat pública, sempre que l'aigua emprada per a aquests usos tingui la qualitat d'aigua no potable o procedeixi de fonts alternatives de producció, no hagi estat distribuïda per mitjà de les xarxes de subministrament d'aigua potable i no es produeixi contaminació en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica. En les mateixes condicions, també resten exempts aquests usos d'aigua quan els efectuï un ens privat en el marc d'una activitat amb finalitat social, educativa o ambiental.»

5. Es deroga la lletra f de l'apartat 2 de l'article 64 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

6. Es modifica la lletra h de l'apartat 2 de l'article 64 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«h) Els destinats a la distribució d'aigua en alta, fets per comunitats de regants legalment constituïdes.»

7. Es modifica l'apartat 3 de l'article 66 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«66.3. Les entitats subministradores són substitutes del contribuent, usuari d'aigua subministrada per aquestes entitats, i, com a tals, resten obligades al compliment, en la forma i els terminis establerts, de les obligacions materials i formals que els imposa aquesta llei. No obstant això, han d'exigir dels contribuents l'import de les obligacions tributàries satisfetes per elles, mitjançant la repercussió del cànon de l'aigua en les factures que emetin pel servei de subministrament d'aigua, en les condicions que estableixen aquesta llei i el reglament que la desplega.

»Resten exemptes de responsabilitat pel que fa als imports repercutits sobre llurs abonats i que resultin incobrables. A aquests efectes, es considera incobrable l'import repercutit per factura, quan l'abonat hagi entrat en situació de concurs de creditors o bé quan concorrin els requisits següents:

»a) Que hagi passat més d'un any des de l'acreditació de l'impost repercutit sense obtenir-ne el cobrament, i que aquesta circumstància estigui degudament recollida en la comptabilitat de l'entitat.

»b) Que l'import incobrat, corresponent al cànon de l'aigua, sigui superior a 150 euros.

»c) Que l'entitat subministradora acrediti haver instat el cobrament del deute mitjançant una reclamació judicial o un requeriment notarial o, quan siguin aplicables, altres vies de reclamació del deute, com la via del constrenyiment.

»d) Que l'import hagi esdevingut incobrable com a conseqüència d'una situació de vulnerabilitat econòmica o exclusió social, reconeguda mitjançant un informe dels serveis socials. En aquest cas, no és necessària la concurrència del que estableixen els apartats b i c.

»El procediment que han de seguir les entitats subministradores per a poder-se deduir els imports de cànon de l'aigua que han esdevingut incobrables és el següent:

»– En la primera autoliquidació de cada any natural han de declarar tots els rebuts considerats incobrables, i relacionar el saldo del cànon de l'aigua impagat a 31 de desembre de l'any anterior, d'acord amb el model que s'aprovi per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua, de manera que cada any es disposi de la relació del total de rebuts impagats acumulats per a poder constatar anualment les diferències.

»– L'import a ingressar en aquesta primera autoliquidació es correspon amb les quantitats repercutides del cànon de l'aigua durant el període en què s'autoliquida, una vegada aplicades les diferències entre el saldo d'impagats justificat l'any anterior i el saldo d'impagats incorporat a l'autoliquidació.

»Els imports corresponents a rebuts d'antiguitat superior a quatre anys a comptar des de l'any de la data d'emissió de la factura que hagin esdevingut incobrables, després que s'hagin fet les gestions necessàries per cobrar-los, no s'han d'incloure en la relació de rebuts impagats declarats. L'Agència ha de donar de baixa aquests imports de la seva comptabilitat quan hagin estat incorporats a la declaració del saldo de rebuts impagats de l'exercici anterior.»

8. Es modifica el darrer guió de la lletra b de l'apartat 5 de l'article 67 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«– En el cas d'usos d'aigua per a l'abastament a tercers, segons la fórmula següent:

Volum total utilitzat = volum d'aigua corresponent a la facturació neta sense incloure els mínims de facturació/0,7»

9. Es modifica la lletra g i el darrer paràgraf de l'apartat 8 de l'article 69 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

«g) Destinataris dels fons de la prestació econòmica de la renda garantida de ciutadania.»

«Per a l'aplicació de la tarifa social a què fan referència els apartats anteriors, són aplicables les regles següents:

»Els beneficiaris potencials d'aquesta tarifa han d'acreditar els requisits exposats en els apartats anteriors i sol·licitar l'aplicació de la tarifa pels mitjans que es fixin per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua.

»Les entitats subministradores han d'aplicar la tarifa social als beneficiaris potencials inclosos en l'apartat h a partir del moment en què els serveis socials n'acreditin la situació de vulnerabilitat mitjançant l'emissió de l'informe corresponent i el traslladin a l'entitat afectada. En aquest cas, les entitats han de comunicar a l'Agència Catalana de l'Aigua, d'acord amb les prescripcions tècniques que s'aprovin a aquest efecte, les dades dels abonats als quals s'ha aplicat la tarifa social.

»A l'efecte de l'aplicació de la tarifa social del cànon de l'aigua, les entitats subministradores i les entitats socials que intervenen en el procés de reconeixement de la situació de l'abonat tenen autorització per a cedir les dades de caràcter personal necessàries a l'Agència Catalana de l'Aigua.»

10. Es modifica l'apartat 10 de l'article 71 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«71.10. En els usos d'aigua destinada a l'abastament a tercers, el tipus s'afecta dels coeficients següents:

»a) En funció dels volums d'aigua utilitzada per a aquest ús als quals s'apliquen:

»C1: 0,20 sobre els metres cúbics usats i no lliurats a tercers.

»C2: 0,07 sobre els volums d'aigua captats directament del medi, d'una infraestructura de l'Agència Catalana de l'Aigua o d'una comunitat de regants legalment constituïda, o sobre els produïts per una instal·lació de tractament d'aigua marina.

»C3: 0 sobre els volums provinents d'una infraestructura d'un altre operador, sempre que hagin estat mesurats per comptador o altres dispositius de control.

»b) Coeficient de volum lliurat (CL), en funció de la relació entre el volum d'aigua corresponent a la facturació neta dels darrers dos anys, sense incloure els mínims, que es fa constar en les declaracions de facturació a què fan referència els articles 75 i 76, i el volum d'aigua utilitzat per a aquest ús en els mateixos anys.

»D'acord amb això, el cànon de l'aigua que resulta de l'aplicació dels coeficients recollits en els apartats a i b respon a l'expressió següent:

(CL) x (Vcaptat x C2 + Vcomprat x C3) x Tipus de gravamen general + (1-CL) x (Vcomprat + Vcaptat) x C1 x Tipus de gravamen general»

11. Es modifica l'apartat 4 de l'article 72 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«72.4. S'aplica un coeficient 0 sobre el tipus establert amb caràcter general per a usos industrials o assimilables en els supòsits següents:

»a) En els casos d'usos d'aigua potable destinada a la prestació gratuïta, per part de les administracions que en siguin titulars, dels serveis d'alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics i d'altres serveis que s'estableixin per reglament.

»b) En els casos d'usos d'aigua potable o aigua distribuïda per les xarxes de subministrament d'aigua potable destinats al reg d'horts no considerats domèstics d'acord amb l'article 2.16.a, sempre que no hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d'inspecció de l'administració competent.»

12. Es modifica l'apartat 2 de l'article 75 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«75.2. La repercussió es fa en la mateixa factura de l'aigua que emet l'entitat subministradora, reproduint l'estructura i els valors econòmics del cànon de l'aigua que estableixen els articles 69 a 72, i, per aplicació del que disposa l'apartat 3 de l'article 62, s'hi ha d'integrar com un cost més de la distribució, sense que es pugui cobrar de manera separada.»

13. Es modifica l'apartat 2 de l'article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«2. Els usuaris d'aigua subjectes al procediment ordinari han de presentar, en els terminis que s'indiquen, les declaracions següents:

»a) Declaració trimestral de les lectures dels aparells de mesura de l'aigua utilitzada. Aquesta declaració pot ésser mensual en el cas d'entitats que utilitzin un milió de metres cúbics anuals o més.

»b) Autoliquidació trimestral de l'import de cànon corresponent al volum d'aigua utilitzat, que ha d'ésser desglossat en funció de la procedència del recurs, d'acord amb la fórmula prevista en l'apartat 10 de l'article 71.

»c) Tant la declaració trimestral com l'autoliquidació corresponent s'han de presentar, com a màxim, el dia 20 del mes següent al trimestre natural a què es refereixen.

»d) Relació detallada del que s'ha facturat per l'aigua a altres entitats subministradores, com a molt tard el 30 de gener de cada any. Aquesta relació s'ha de presentar de manera ajustada a les prescripcions tècniques que dicti l'Agència Catalana de l'Aigua, i amb l'expressió de la totalitat de les dades exigides per la normativa que regula les obligacions de facturació.»

14. Es modifica l'apartat 2 de l'article 82 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«2. L'impagament dels deutes derivats de l'aplicació dels tributs en comporta l'exigibilitat en via de constrenyiment i pot donar lloc a la suspensió o pèrdua del dret a la utilització o l'aprofitament del domini públic hidràulic adquirit per disposició legal o concessió o autorització administrativa, o per qualsevol altre títol establert per la normativa.»

15. S'afegeix una disposició addicional, la trentena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició addicional trentena. Règim jurídic específic per a l'aplicació del cànon de l'aigua a empreses d'abocament i llurs empreses usuàries

»1. Les empreses d'abocament definides en l'article 2.18 són subjectes passius del cànon de l'aigua en concepte de contribuent, com a usuàries industrials d'aigua.

»2. Formen part de la base imposable del cànon de l'aigua tant les captacions o subministraments d'aigua que puguin tenir com les aigües residuals de tercers que tracten.

»3. El tipus de gravamen general aplicable a aquestes empreses és el que estableix l'article 71 i s'aplica sobre els volums d'aigua corresponents a captacions i subministraments propis. Sobre aquest tipus de gravamen general s'aplica un coeficient 0 a les aigües residuals provinents de les empreses usuàries dels serveis de tractament d'aigües.

»4. El tipus de gravamen específic es determina segons el règim especial a què fa referència l'article 72 bis.2, apartat b, en funció de la càrrega contaminant tractada i abocada, tenint en compte el següent:

»– Només es considera com a càrrega contaminant de les aigües d'entrada, als efectes de determinar el tipus de gravamen específic, la corresponent a les pròpies captacions o subministraments i la de les aigües residuals connectades indirectament per mitjà d'una xarxa de clavegueram pública.

»– En el cas d'usuaris industrials d'aigua connectats directament a una empresa d'abocament, s'aplica sobre el tipus de gravamen específic corresponent a les aigües residuals que hi tenen connectades un coeficient d'abocament a sistema (Ka) de 0. Si a aquests usuaris els correspon l'aplicació del tipus específic del cànon segons el sistema ordinari, poden optar per acollir-se al règim especial amb el Ka = 0.

»5. Els usuaris industrials que hi estan connectats indirectament satisfan el cànon de l'aigua com qualsevol altre usuari connectat al sistema de sanejament públic.

»6. Els usuaris que tenen aigües residuals connectades, directament o indirectament, a empreses d'abocament les han d'incloure en les declaracions del cànon de l'aigua que els correspon de presentar.

»7. Els usuaris domèstics, connectats directament o indirectament, a una empresa d'abocament satisfan el cànon corresponent als usos domèstics d'aigua d'acord amb el règim jurídic propi d'aquests usos.

»8. Les empreses d'abocament han de complir totes les obligacions tributàries establertes per la normativa i, a més, les específiques següents:

»a) Disposar dels elements de mesura del volum de les captacions i els subministraments de què disposin, de les aigües residuals connectades directament, de les connectades indirectament, i també del seu abocament.

»b) Tenir un registre actualitzat dels usuaris que hi tenen connectades llurs aigües residuals.»

16. S'afegeix una disposició transitòria, la dotzena quater, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició transitòria dotzena quater. Aplicació durant els anys 2020, 2021 i 2022 del que estableix la disposició addicional vint-i-tresena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

»Durant els anys 2020, 2021 i 2022 és aplicable als ens locals el que estableix la disposició addicional vint-i-tresena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, pel que fa a la no exigibilitat dels deutes tributaris pel concepte de cànon de l'aigua i sancions tributàries associades pendents de pagament per part de les entitats prestadores del servei de subministrament domiciliari d'aigua, si per raons d'interès públic, procedeixen, com a molt tard el mes de desembre de l'any 2022, al rescat o la intervenció d'aquest servei o concessió o a la recepció de la xarxa d'abastament d'aigua potable de la urbanització o desenvolupament urbanístic, el subministrament del qual ha generat el deute. Tot això amb independència de l'obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l'entitat deutora principal.»

Capítol II. Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques

Article 2. Modificació de la Llei 6/2017, de l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques

1. Es modifiquen, amb efectes de l'1 de gener de 2022, els apartats 1 i 2 de l'article 4 de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que resten redactats de la manera següent:

«1. S'entén que els actius a què fa referència l'article 3.1 no són productius, als efectes d'aquest impost, en qualsevol dels supòsits següents:

»a) Si se'n cedeix l'ús de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d'entitats participades per qualsevol d'ells, i que els destinen totalment o parcialment a l'ús propi o a l'aprofitament privat, tret que utilitzar-los constitueixi rendiment en espècie, d'acord amb el que disposa la normativa de l'impost sobre la renda de les persones físiques, i hagi tributat efectivament per aquest concepte. S'entén que hi ha tributació efectiva quan el contribuent ha presentat la declaració corresponent a la retribució en espècie corresponent abans que s'hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d'inspecció.

»En el cas que el bé s'utilitzi parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu només la part o proporció que es destina a aquestes finalitats.

»b) Si se'n cedeix l'ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d'entitats participades per qualsevol d'ells, i que els destinen totalment o parcialment a l'ús propi o a l'aprofitament privat, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per la cessió del bé el preu de mercat i acreditin capacitat econòmica.

»Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat als propietaris, socis i partícips o a persones vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d'ells, i que es destinen a l'exercici d'una activitat econòmica.

»Per a acreditar el preu de mercat, es pot aportar, entre altres mitjans de prova, valoracions emeses per professionals competents d'acord amb la naturalesa del bé.

»En el cas que el bé sigui utilitzat parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu només la part o proporció que es destina a aquestes finalitats.

»c) Si no estan afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. Són actius afectes a una activitat econòmica els que, com a factor o mitjà de producció, s'utilitzen en l'explotació de l'activitat econòmica del subjecte passiu.

»2. Als efectes del que disposa la lletra c de l'apartat 1:

»a) No es considera actiu no productiu el que, essent susceptible de ser productiu i restar afecte a l'activitat del subjecte passiu, roman temporalment no afecte. Es considera que aquest actiu és no productiu i que, per tant, resta subjecte a l'impost si passats dos anys des de la seva adquisició o desafectació, no ha estat efectivament afectat a l'activitat del subjecte passiu, llevat de prova en contra o de prova de causa de força major. En el cas dels béns immobles, el termini és de cinc anys.

»b) Quan el subjecte passiu realitzi l'activitat d'arrendament d'immobles sense ser-ne l'activitat principal, aquesta es considera activitat econòmica malgrat que no es compleixi el requisit de persona contractada sempre que s'acrediti la ineficiència econòmica del compliment d'aquest requisit.»

2. S'afegeix, amb efectes de l'1 de gener de 2022, un paràgraf a l'article 6 de la Llei 6/2017, amb el text següent:

«També són subjectes passius de l'impost les persones jurídiques i entitats a què es refereix el paràgraf anterior quan romanguin en situació d'inactivitat, llevat que es trobin en procés de liquidació i dissolució.»

Capítol III. Impost sobre els habitatges buits

Article 3. Modificació de la Llei 14/2015, de l'impost sobre els habitatges buits

S'afegeix, amb efectes de l'1 de gener de 2022, un apartat 4 a l'article 9 de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012, amb el text següent:

«4. Són subjectes passius de l'impost, a títol de contribuents, en els mateixos termes de l'apartat 1, les persones físiques que tenen la condició de grans tenidors.

»A l'efecte d'aquest impost, es considera gran tenidor la persona física que és titular d'un dret de propietat, d'usdefruit, d'un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d'explotació econòmica de l'habitatge, de més de quinze habitatges.»

Capítol IV. Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

Article 4. Modificació de la Llei 16/2017, del canvi climàtic

Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2021, l'apartat 2 de l'article 41 de la llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic, que resta redactat de la manera següent:

«2. A l'efecte d'aquest impost, es consideren aptes per a circular per les vies públiques els vehicles a què fa referència l'apartat 1 matriculats en el Registre de vehicles establert pel Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, del 23 de desembre, mentre no n'hagin estat donats de baixa de manera definitiva o temporal i els vehicles proveïts de permisos temporals.»

Capítol V. Modificació del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Secció primera. Modificació del títol IV, capítol III, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny

Article 5. Taxa per la prestació de serveis facultatius veterinaris

1. Es modifica l'apartat 4 de l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«4. Per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció al Registre de nuclis zoològics: 55,45 euros.»

2. Es modifica el punt 3 de l'apartat 5 de l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«5.3. Per la modificació de dades del document d'identificació equina (DIE o passaport) per a qualsevol tipus d'èquid: 2,60 euros.

»S'exceptuen les modificacions que impliquin únicament l'actualització de la base de dades oficial i la validació d'esmenes o actuacions fetes pel personal veterinari en el mateix passaport.

»Si la modificació consisteix en el canvi de titularitat dels èquids per una explotació equina d'operadors comercials o de producció/reproducció, la taxa és de 2,60 euros pel primer animal i de 0,20 euros per a la resta.»

3. S'afegeix un punt, el 4, a l'apartat 5 de l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«5.4. Pel subministrament del material necessari per a la identificació dels èquids de criança i renda als veterinaris habilitats que fan aquesta tasca a Catalunya (transponedor electrònic): per cada microxip, 3 euros.»

4. Es modifica l'apartat 10 de l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«10. Per l'expedició de certificats per a la comercialització de productes destinats a l'alimentació animal.

»10.1. Certificat de registre de l'establiment: 10,50 euros.

»10.2. Certificat de lliure venda sense informacions addicionals: 21 euros.

»10.3. Certificat de lliure venda amb informacions addicionals: 24,20 euros.

»10.4. Certificat per a l'exportació (previ a exportació o pel registre del producte o empresa en un país tercer): 21 euros.

»10.5. Altres certificats: 10,50 euros.

»10.6. Segellament de documentació: 2,10 euros/pàgina.

»10.7. Còpia addicional o duplicat de certificat: el mateix que correspongui segons el tipus de certificat.»

Secció segona. Modificació del títol IV, capítol IV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 6. Taxes pels serveis de laboratoris de sanitat agrària que depenen del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

1. Es modifica el punt 4 de l'apartat 6 de l'article 4.4-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«6.4. Altres anàlisis no previstes en el programa d'autocontrol del Registre oficial de proveïdors de material vegetal:

»1. Anàlisi clínica d'una mostra. Primera observació per a valorar i decidir les tècniques analítiques que es poden aplicar: 10,00 euros/mostra.

»2. Identificació morfològica directa en la mostra per observació visual o lupa o microscopi: 5,00 euros/mostra.

»3. Identificació morfològica indirecta, mitjançant l'aïllament o l'extracció de fongs i/o bacteris i/o de nematodes i/o d'artròpodes d'una mostra: 30,00 euros/mostra per la primera determinació, més 20,00 euros per cada determinació addicional.

»4. Determinació serològica ELISA: 10,00 euros/mostra per la primera determinació, més 8,00 euros per cada determinació addicional.

»5. Determinació molecular PCR: 15,00 euros/mostra per la primera determinació, més 10,00 euros per cada determinació addicional.

»6. Determinació bacteriana mitjançant àcids grassos per cromatografia MIS: 15,00 euros/mostra per la primera mostra, més 10,00 euros per cada mostra addicional.»

2. S'afegeix un punt, el 7, a l'apartat 6 de l'article 4.4-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«6.7. Anàlisis de mostres de material de certificació en vivers de vinya: 12,00 euros/mostra.»

Secció tercera. Modificació del títol IV, capítol XV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 7. Taxa per la inscripció en registres oficials en matèria d'explotacions ramaderes, d'establiments d'alimentació animal, subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà i de transportistes i mitjans de transport d'animals vius

Es modifica la lletra b de l'apartat 3 de l'article 4.15-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

«b) Mitjans de transport per carretera:

»– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial, per la modificació de les dades registrals dels mitjans de transport que fan trajectes amb caràcter comercial o lucratiu i per l'emissió de duplicats dels certificats d'aprovació dels mitjans de transport.

»– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de renovació dels mitjans de transport que fan trajectes amb caràcter comercial o lucratiu.»

Secció quarta. Modificació del títol IV, per addició del capítol XVII, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 8. Taxa per l'autorització dels centres de distribució i centres de dispensació de medicaments d'ús veterinari

S'afegeix un capítol, el XVII, al títol IV de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XVII. Taxa per l'autorització dels centres de distribució i centres de dispensació de medicaments d'ús veterinari

»Article 4.17-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius relatius a l'autorització dels centres distribuïdors i centres dispensadors de medicaments veterinaris.

»Article 4.17-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques i les entitats a què fa referència l'article 35.4 de la Llei general tributària que siguin receptores de la prestació dels serveis.

»Article 4.17-3. Acreditament

»La taxa s'acredita en el moment en què se inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament sorgeix una vegada el subjecte passiu ha presentat la sol·licitud d'autorització.

»Article 4.17-4. Quota

»La quota de la taxa es la següent:

»1. Per l'autorització de magatzems de distribució de medicaments veterinaris: 50 euros.

»2. Per l'autorització de comercials detallistes de medicaments veterinaris: 50 euros.»

Secció cinquena. Modificació del títol IV, per addició del capítol XVIII, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 9. Taxa per l'autorització dels centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera d'animals vius, productes per a l'alimentació d'animals de producció i subproductes

S'afegeix un capítol, el XVIII, al títol IV de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XVIII. Taxa per l'autorització dels centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera d'animals vius, productes per a l'alimentació d'animals de producció i subproductes d'origen animal no destinats al consum humà

»Article 4.18-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius relatius a l'autorització dels centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera d'animals vius, productes per a l'alimentació d'animals de producció i subproductes d'origen animal no destinats al consum humà.

»Article 4.18-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques i les entitats a què fa referència l'article 35.4 de la Llei general tributària que siguin receptores de la prestació dels serveis.

»Article 4.18-3. Acreditament

»La taxa s'acredita en el moment de realització del fet imposable i és exigible amb la presentació de la sol·licitud.

»Article 4.18-4. Quota

»L'import de la quota és 89,05 euros.»

Secció sisena. Modificació del títol V, capítol I, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 10. Taxes de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Es modifica la lletra c de l'article 5.1-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

«c) Resten exempts de les taxes que graven la prestació dels serveis a què fan referència les lletres o i t de l'article 5.1-5 els particulars que sol·licitin autorització per a treballs forestals o activitats extractives en zona de domini públic hidràulic, sempre que la sol·licitud del servei que és gravat es presenti amb relació a actuacions que, a criteri de l'Agència Catalana de l'Aigua, permetin recuperar la capacitat hidràulica d'aquest àmbit fluvial, sense que això comporti el deteriorament de la massa d'aigua corresponent.»

2. Es modifiquen les lletres o i v de l'apartat 1 de l'article 5.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactades de la manera següent:

«o) Autoritzacions i concessions d'obres, instal·lacions o activitats extractives relatives al domini públic hidràulic, excloses les tales amb aprofitament econòmic:

»La quantia de la taxa (t, en euros) és l'arrel cúbica del quadrat del pressupost (p, en euros) d'execució material del projecte, d'acord amb la fórmula següent:

t = p 2/3

»La quantia de la taxa no pot ésser inferior a 400 euros ni superior a 6.000 euros.»

«v) Autoritzacions per a la derivació temporal de cabals: 784,95 euros».

3. Es deroguen les lletres u, x i z de l'apartat 1 de l'article 5.1-5 de la Llei de taxes i preus públics.

4. S'afegeix una lletra, la z quinquies, a l'apartat 1 de l'article 5.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«z quinquies) Autorització d'usos d'aigua per a la refrigeració en circuits tancats: 204,17 euros.»

5. Es deroga la lletra b de l'apartat 2 de l'article 5.1-5 de la Llei de taxes i preus públics.

Secció setena. Modificació del títol V, capítol II, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 11. Taxa per l'accés a les infraestructures de sanejament en alta

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 5.2-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1. Constitueix el fet imposable de la taxa l'accés a les infraestructures de sanejament en alta existents o a les previstes en l'instrument de planificació hidrològica vigent, amb relació a les actuacions urbanístiques següents:

»a) De nova urbanització.

»b) De reforma o renovació de la urbanització en sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat, quan comporti un increment de generació d'aigües residuals connectades a un sistema de sanejament públic, tant si és a conseqüència d'una edificabilitat més gran o densitat de l'ús urbanístic o com a conseqüència d'un canvi de l'ús urbanístic.

»c) De canvis en el sòl no urbanitzable que impliquin un increment d'aigües residuals.»

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 5.2-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. Resten exempts del pagament de la taxa els supòsits d'accés a les infraestructures de sanejament existents o previstes en la planificació hidrològica, derivats d'actuacions urbanístiques en sectors o urbanitzacions ja existents en data del 19 de juliol de 2006, però pendents de regularitzar-se des del punt de vista urbanístic. L'exempció no s'aplica als increments de cabals generats a partir de la data esmentada.»

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 5.2-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1. La taxa s'acredita en el moment d'emissió de l'informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre la solució de sanejament col·lectiva proposada en el projecte d'urbanització de l'actuació urbanística corresponent, o en l'instrument urbanístic o en el projecte d'actuació en sòl no urbanitzable en cas que l'execució material no precisi un projecte d'urbanització.

»L'Agència, juntament amb el seu informe, notifica la liquidació de la taxa, que s'ha de fer efectiva en el termini d'un any a comptar de l'endemà de la notificació.»

4. Es modifica l'apartat 1 de l'article 5.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1. La quota es calcula a partir de la fórmula següent:

Q = 335 * HE

En què (HE) són els habitants equivalents dels nous desenvolupaments, segons les expressions següents, calculats a partir del nombre d'habitatges que es construiran (en el cas de desenvolupaments residencials) o del nombre d'hectàrees netes (en el cas de planejament industrial i terciari) i el punt de connexió a sistema de sanejament en alta:

Residencial: 2,6 habitants equivalents per habitatge

Industrial: 60 habitants equivalents per hectàrea neta

Terciari: 50 habitants equivalents per hectàrea neta»

5. Es modifica la lletra c de l'apartat 2 de l'article 5.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

«c) En els desenvolupaments industrials o terciaris, la quota es calcula segons la dotació en habitants equivalents prevista en l'apartat 5.2-4.1, llevat que el promotor, amb el vistiplau de l'ajuntament, justifiqui tècnicament que el seu cabal de consum real és diferent. En aquest cas, el cabal justificat és el que es converteix en habitants equivalents.»

6. Es modifica l'apartat 4 de l'article 5.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«4. En el cas de sectors pendents de regularitzar-se urbanísticament i que ja estan connectats a un sistema de sanejament públic, s'han de computar en la fórmula de càlcul de la quota els increments de càrrega o cabal que es derivin de l'increment d'edificabilitat respecte la situació anterior.»

Secció vuitena. Modificació del títol VII bis, capítol II, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 12. Taxa per la prestació de serveis i la realització d'activitats administratives d'inspecció de consum a les empreses prestadores de serveis bàsics

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 7 bis.2-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. L'activitat inspectora consisteix en la verificació, el control i la supervisió de l'activitat duta a terme per l'empresa prestadora de serveis bàsics en la gestió de les reclamacions formulades per les persones consumidores amb relació a l'observança de les obligacions d'atenció que estableix la normativa vigent en matèria de consum. Quan l'Agència Catalana del Consum hagi rebut almenys cinquanta reclamacions d'una mateixa empresa de serveis, li ha de fer una inspecció.»

2. Es modifica l'article 7 bis.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 7 bis.2-4. Quota

»La quota de la taxa per la prestació de serveis i la realització d'activitats administratives d'inspecció de consum a les empreses prestadores de serveis bàsics és de 57 euros per cada reclamació que hagi donat lloc a la inspecció.»

Secció novena. Modificació del títol XII, capítol II, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 13. Taxes pels permisos de caça major i menor a les zones de caça controlada

Es modifica el primer paràgraf de l'apartat 1.1 de l'article 12.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1.1. En el cas de caçador o caçadora local de les zones de caça controlada, considerats com a tals:

»a) Les persones que tenen el veïnatge administratiu en algun dels termes municipals en els quals s'inclou la zona de caça controlada corresponent.

»b) Les persones propietàries d'un mínim de cinc hectàrees de terreny rústic dins la zona esmentada de caça controlada.

»c) Les persones nascudes en algun dels municipis inclosos a la zona de caça controlada corresponent.

»d) Els socis de les societats de caçadors locals que hagin tingut la consideració de caçadors locals a la zona de caça controlada corresponent durant un mínim de cinc anys.»

Secció desena. Modificació del títol XII, capítol III, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 14. Taxa pels permisos de caça major i menor dins les reserves nacionals de caça i reserves de caça

1. Es modifica el punt 1.2 de l'apartat 1 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1.2. Ocells cinegètics de la família Anatidae:

»Ocells cinegètics de la família Anatidae: 218,95 euros.»

2. S'afegeix un supòsit al segon grup relatiu a la caça selectiva de mascles de més d'un any del punt 2.4 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Per peça ferida i no cobrada: 92,14 euros.»

Secció onzena. Modificació del títol XII, capítol XIII, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 15. Taxa pels serveis d'autorització ambiental d'activitats

Es modifica l'apartat 2 de l'article 12.13-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. S'estableix una bonificació del 75% sobre les quotes establertes per l'article 12.13-5 per als establiments que disposin del certificat de registre al sistema de gestió i auditoria mediambiental de la Unió Europea (EMAS) i del 50% per als establiments que formin part del Programa d'acords voluntaris per a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la Generalitat, sempre que els gestors d'aquest programa hagin validat l'inventari d'emissions fet per l'establiment i les mesures de reducció associades. Aquestes bonificacions no tenen caràcter acumulatiu.»

Secció dotzena. Modificació del títol XII, capítol XIV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 16. Taxa pels serveis d'habilitació d'entitats col·laboradores en matèria de medi ambient

S'afegeix un article, el 12.14-5, a la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Article 12.14-5. Exempcions

»Estan exemptes de la taxa establerta per l'apartat 1.1.a de l'article 12.14-4 les entitats que han presentat la sol·licitud a què es refereix l'article 5.1.b del Decret 60/2015 pel mateix àmbit sectorial, tipus d'entitat i camps d'actuació, en els dotze mesos anteriors a la nova sol·licitud, i han abonat la taxa corresponent i renunciat a la tramitació abans de l'emissió de l'informe tècnic corresponent.»

Secció tretzena. Modificació del títol XII, capítol XV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 17. Taxa per la tramitació de les sol·licituds d'autorització d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle

Es modifica l'apartat 3 de l'article 12.15-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«3. S'estableix una bonificació del 50% sobre les quotes per als establiments que disposin del certificat de registre al sistema de gestió i auditoria mediambiental de la Unió Europea (EMAS) i per als establiments que formin part del Programa d'acords voluntaris per a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la Generalitat, sempre que els gestors d'aquest programa hagin validat l'inventari d'emissions realitzat per l'establiment i les mesures de reducció associades. Aquestes bonificacions no tenen caràcter acumulatiu.»

Secció catorzena. Modificació del títol XII, capítol XXI, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 18. Taxa pel servei d'inspecció ambiental dels establiments inclosos al Pla d'inspecció ambiental de Catalunya

Es modifica l'article 12.21-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 12.21-5. Bonificacions

»S'estableix una bonificació del 75% sobre les quotes establertes per l'article 12.21-4 per als establiments que disposin del certificat de registre al sistema de gestió i auditoria mediambiental de la Unió Europea (EMAS) i del 50% per als establiments que formin part del Programa d'acords voluntaris per a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la Generalitat, sempre que els gestors d'aquest programa hagin validat l'inventari d'emissions realitzat per l'establiment i les mesures de reducció associades. Aquestes bonificacions no tenen caràcter acumulatiu.»

Secció quinzena. Modificació del títol XII, per addició del capítol XXVII, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 19. Taxa pel servei d'inscripció en el Registre d'instal·lacions de combustió mitjanes

S'afegeix un capítol, el XXVII, al títol XII de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XXVII. Taxa pel servei d'inscripció en el Registre d'instal·lacions de combustió mitjanes

»Article 12.27-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa el servei d'inscripció en el Registre d'instal·lacions de combustió mitjanes, previst en el Reial decret 1042/2017, del 22 de desembre.

»Article 12.27-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei general tributària que sol·licitin la inscripció en el Registre d'instal·lacions de combustió mitjanes.

»Article 12.27-3. Acreditament

»La taxa s'acredita amb la prestació del servei i és exigible a la bestreta des del moment en què es formula la sol·licitud, que no es pot tramitar si no s'ha fet efectiu l'ingrés de la taxa.

»Article 12.27-4. Quota

»La quota per cada sol·licitud d'inscripció en el registre és de 60,10 euros.

»Article 12.27-5. Exempció

»L'Administració de la Generalitat resta exempta de la taxa pel servei de la inscripció en el registre.

»Article 12.27-6. Afectació

»Els ingressos derivats de la taxa pel servei d'inscripció en el Registre d'instal·lacions de combustió mitjanes resten afectats a dotar el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric, creat per la Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric.»

Secció setzena. Modificació del títol XII, per addició del capítol XXVIII, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 20. Taxa pel servei de resolució sobre l'exempció de mesurament de focus amb baix potencial d'impacte atmosfèric

S'afegeix un capítol, el XXVIII, al títol XII de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XXVIII. Taxa pel servei de resolució sobre l'exempció de mesurament de focus amb baix potencial d'impacte atmosfèric

»Article 12.28-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa el servei de resolució de les sol·licituds d'exempció de mesurament dels focus amb un potencial contaminador baix sobre l'atmosfera a què fa referència l'apartat 2 de l'article 27 del Decret 139/2018.

»Article 12.28-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques o jurídiques titulars d'establiments classificats en el grup A i B del Catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera que disposin de focus emissors a què fa referència l'apartat 2 de l'article 27 del Decret 139/2018 i que en sol·licitin l'exempció de mesurament.

»Article 12.28-3. Acreditament

»La taxa s'acredita amb la prestació del servei i és exigible a la bestreta des del moment en què es formula la sol·licitud, que no es pot tramitar si no s'ha fet efectiu l'ingrés de la taxa.

»Article 12.28-4. Quota

»La quota per cada sol·licitud d'exempció de mesurament és de 128,16 euros/focus.

»Article 12.28-5. Exempció

»L'Administració de la Generalitat resta exempta de la taxa pel servei de resolució de l'exempció d'emissions.

»Article 12.28-6. Afectació

»Els ingressos derivats de la taxa pel servei de resolució de l'exempció de mesurament de focus amb baix impacte resten afectats a dotar el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric, creat per la Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric.»

Secció dissetena. Modificació del títol XII, per addició del capítol XXIX, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 21. Taxa per la tramitació dels expedients de segregacions i ampliacions de finques situades en àrees privades i locals de caça, i dels expedients de creació d'àrees privades i locals de caça

S'afegeix un capítol, el XXIX, al títol XII de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XXIX. Taxa per la tramitació dels expedients de segregacions i ampliacions de finques situades en àrees privades i locals de caça, i dels expedients de creació d'àrees privades i locals de caça

»Article 12.29-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la prestació dels serveis i les actuacions inherents a l'autorització de segregacions i ampliacions de finques situades en àrees privades i locals de caça, i l'autorització de creació d'àrees privades i locals de caça.

»Article 12.29-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten una segregació, una ampliació o una creació a què fa referència aquesta taxa.

»Article 12.29-3. Acreditament

»La taxa s'acredita en el moment de la prestació del servei, però es pot exigir en el moment de la presentació de la sol·licitud.

»Article 12.29-4. Quota

»1. Per la prestació dels serveis i les actuacions inherents a l'autorització de segregacions i ampliacions de finques situades en àrees privades i locals de caça: 60 euros.

»2. Per la prestació dels serveis i les actuacions inherents a l'autorització de creació d'àrees privades i locals de caça: 80 euros.»

Secció divuitena. Modificació del títol XIV, capítol I, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 22. Taxa per la prestació de serveis en matèria de metrologia, autoritzacions d'instal·lacions, inscripcions registrals, control d'aparells i vehicles, ordenació minera i certificacions tècniques i informes

1. Es modifica l'epígraf 5.2.1 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«5.2.1. Inscripció a les proves de competència professional en matèria de seguretat industrial: 50,30 euros.»

2. Es modifica l'epígraf 5.2 bis.2 de l'article 14.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«5.2 bis.2. Certificat de conformitat ATP per a vehicles i contenidors d'importació:

»– Per a sol·licituds de certificats per a vehicles o contenidors de fins a dos metres cúbics: la quota és de 139,00 euros.

»– Per a sol·licituds de sèries de contenidors amb número de sèrie correlatiu de menys de dos metres cúbics, a certificar conjuntament: la quota és de 184,00 euros.»

3. Es deroguen els apartats 2, 5 i 6 de l'article 14.1-6 de la Llei de taxes i preus públics.

Secció dinovena. Modificació del títol XIV, capítol IV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 23. Taxa pel control i la supervisió dels organismes de control, empreses de distribució i empreses instal·ladores

Es modifica el capítol IV del títol XIV de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol IV. Taxa pel control i la supervisió dels organismes de control, empreses de distribució i empreses instal·ladores

»Article 14.4-1. Fet imposable

»El fet imposable d'aquesta taxa és l'activitat administrativa que genera el control i la supervisió de les actuacions d'inspecció dels organismes de control, empreses de distribució de gasos combustibles per canalització o empreses instal·ladores que actuen a Catalunya, per part de l'òrgan de l'Administració de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial.

»Article 14.4-2. Subjectes passius

»Els subjectes passius d'aquesta taxa són els organismes de control, les empreses de distribució de gasos combustibles per canalització o les empreses instal·ladores que actuen a Catalunya. L'import d'aquest taxa no es pot repercutir sobre els usuaris finals.

»Article 14.4-3. Acreditament

»La taxa s'acredita per mitjà de l'expedició d'una acta o un certificat del resultat del control que dugui a terme l'òrgan de l'Administració de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial. S'exigeix l'import de la taxa mensualment, en el moment que el subjecte passiu trameti a l'òrgan de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial la relació d'actuacions que doni origen a l'activitat de control i supervisió.

»Article 14.4-4. Quota

»La quota d'aquesta taxa, que s'ha de liquidar per cada una de les actuacions d'inspecció que hagin efectuat els organismes de control, empreses de distribució de gasos combustibles per canalització o empreses instal·ladores que actuen a Catalunya, els quals han d'ésser objecte de supervisió i control per part de l'òrgan de l'Administració de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial, és la següent:

»Actuacions d'inspecció:

»Inspeccions nivell A: 11,05 euros per inspecció.

»Inspeccions nivell M: 6,65 euros per inspecció.

»Inspeccions nivell B: 2,80 euros per inspecció.

»Els nivells d'inspecció que corresponen a cada tipus d'instal·lació de cada àmbit reglamentari són els següents:

Àmbit reglamentari Tipus d'inspecció/Agent que pot fer la inspecció Tipus d'instal·lació/producte Nivell d'inspecció
AR-01/Reglament d'aparells d'elevació i manutenció Periòdica/Organisme de control
AR-01/Ascensors Periòdica/Organisme de control M
AR-01/Grues torre Periòdica/Organisme de control A
AR-01/Grues autopropulsades Periòdica/Organisme de control A
AR-02/Reglaments electromagnètics de baixa i alta tensió Periòdica
AR-02/Baixa tensió Periòdica/Organisme de control Amb memòria tècnica M
AR-02/Baixa tensió Periòdica/Organisme de control Amb projecte (potència = 50 Kw) M
AR-02/Baixa tensió Periòdica/Organisme de control Amb projecte (potència > 50 Kw) A
AR-02/Alta tensió Periòdica/Organisme de control A
AR-03/Reglament d'equips a pressió Tipus d'inspecció
AR-03/Instal·lacions d'equips a pressió Periòdica/Empresa instal·ladora
Organisme de control
Amb memòria tècnica (Inspecció tipus A) M
AR-03/Instal·lacions d'equips a pressió Periòdica/Empresa instal·ladora
Organisme de control
Amb memòria tècnica (Inspecció tipus A) A
AR-03/Instal·lacions d'equips a pressió Periòdica/Organisme de control Amb memòria tècnica (Inspecció tipus B o C) M
AR-03/Instal·lacions d'equips a pressió Periòdica/Organisme de control Amb memòria tècnica (Inspecció tipus B o C) A
AR-04/Reglament d'instal·lacions d'emmagatzematge de productes químics Periòdica/Organisme de control Classe segona A
AR-04/Reglament d'instal·lacions d'emmagatzematge de productes químics Periòdica/Organisme de control Classe tercera (volum = 500 m3) M
AR-04/Reglament d'instal·lacions d'emmagatzematge de productes químics Periòdica/Organisme de control Classe tercera (volum > 500 m3) A
AR-05/Reglament per a plantes i instal·lacions frigorífiques Periòdica/Organisme de control M
AR-06/Reglament de gasos combustibles Periòdica/Distribuïdora
Instal·ladora
Instal·lació individual (Potència < 70 kW) B
AR-06/Reglament de gasos combustibles Periòdica/Distribuïdora
Instal·ladora
Instal·lació individual (Potència > 70 kW) M
AR-06/Reglament de gasos combustibles Periòdica/Distribuïdora
Instal·ladora
Instal·lació comunitària (Potència < 2.000 kW) M
AR-06/Reglament de gasos combustibles Periòdica/Distribuïdora
Instal·ladora
Instal·lació comunitària (Potència > 2.000 kW) A
AR-07/Reglament d'instal·lacions petrolíferes Periòdica/Organisme de control A
AR-08/Reglament d'instal·lacions tèrmiques en edificis Periòdica/Organisme de control Classe 1.1 B
AR-08/Reglament d'instal·lacions tèrmiques en edificis Periòdica/Organisme de control Classe 1.2 M
AR-08/Reglament d'instal·lacions tèrmiques en edificis Periòdica/Organisme de control Classe 2 A
AR-09/Reglament de bancs solars en establiments que presten el servei de bronzejat artificial Periòdica/Organisme de control B
AR-10/Reglament d'establiments afectats per la normativa d'accidents greus Periòdica/Organisme de control Nivell inferior M
AR-10/Reglament d'establiments afectats per la normativa d'accidents greus Periòdica/Organisme de control Nivell superior A
AR-11/Reglament de seguretat contra incendis als establiments industrials Periòdica/Organisme de control A
AR-12/Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis Periòdica/Organisme de control M
AR-13/ATP (Acord sobre transports internacionals de mercaderies peribles) Organisme de control M
AR-14/ADR (Acord internacional de mercaderies perilloses) Organisme de control A

»

Secció vintena. Modificació del títol XIV, capítol XIV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 24. Taxa per la verificació de la documentació presentada pels titulars dels establiments afectats per la normativa vigent en matèria d'accidents greus

Es modifica el capítol XIV del títol XIV de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol XIV. Taxa per la verificació de la documentació presentada pels titulars dels establiments afectats per la normativa vigent en matèria d'accidents greus

»Article 14.14-1. Fet imposable

»El fet imposable d'aquesta taxa és l'activitat administrativa que genera la verificació de la documentació preceptiva en matèria d'accidents greus presentada pel titular, inclosa l'avaluació per un organisme de control acreditat.

»Article 14.14-2. Subjecte passiu

»Els subjectes passius d'aquesta taxa són els titulars dels establiments afectats per la normativa d'accidents greus.

»Article 14.14-3. Acreditament

»La taxa s'acredita per mitjà de la presentació de la documentació preceptiva en matèria d'accidents greus, inclosa l'avaluació per un organisme de control acreditat.

»Article 14.14-4. Quota

»La quota d'aquesta taxa, que s'ha de liquidar en el moment en què es presenti una documentació preceptiva en matèria d'accidents greus inclosa l'avaluació per un organisme de control acreditat, és la següent:

»a) Per a establiments de nivell inferior: 150 euros.

»b) Per a establiments de nivell superior: 250 euros.»

Secció vint-i-unena. Modificació del títol XIV, per addició del capítol XVI, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 25. Taxa per a les entitats docents que imparteixen formació en matèria de seguretat industrial

S'afegeix un capítol, el XVI, al títol XIV de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XVI. Taxa per a les entitats docents que imparteixen formació en matèria de seguretat industrial

»Article 14.16-1. Fet imposable

»El fet imposable d'aquesta taxa és l'activitat administrativa que genera l'autorització i el control de les actuacions de les entitats docents per a impartir la formació en matèria de seguretat industrial, per part de l'òrgan de l'Administració de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial.

»Article 14.16-2. Subjecte passiu

»Els subjectes passius d'aquesta taxa són les entitats docents que imparteixen cursos en matèria de seguretat industrial i han estat prèviament autoritzades.

»Article 14.16-3. Acreditament

»La taxa s'acredita mitjançant la inscripció en el Registre d'agents de la seguretat industrial de Catalunya (RASIC)

»Article 14.16-4. Quota

»La quota d'aquesta taxa, que s'ha de liquidar per cada un dels expedients d'autorització o de modificació d'autorització, és la següent:

»– Autorització d'alta al RASIC d'entitats docents: 50,30 euros.

»– Modificació de l'autorització d'entitats docents, incorporant-hi nous centres de formació: 50,30 euros.»

Secció vint-i-dosena. Modificació del títol XVI, capítol I, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 26. Taxa pel servei de guarda de vehicles del Patronat de la Muntanya de Montserrat

1. Es modifica l'article 16.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 16.1-4. Quota

»L'import de la quota és:

»De dia (de les 6 h a les 22 h):

»1. Temps màxim (1/2 h):

»Cotxes: 0 euros.

»Motos: 0 euros.

»Furgonetes: 0 euros.

»Autocars: 40 euros.

»2. Temps màxim (tot el dia):

»Cotxes: 6,5 euros.

»Motos: 3,5 euros.

»Furgonetes: 20 euros.

»Autocars: 80 euros.

»3. Temps màxim (3 dies):

»Cotxes: 10,5 euros.

»Motos: 7,5 euros.

»Furgonetes: 25 euros.

»Autocars: 85 euros.

»4. Temps màxim (7 dies):

»Cotxes: 11,5 euros.

»Motos: 9,5 euros.

»Furgonetes: 30 euros.

»Autocars: 90 euros.

»5. Temps màxim (15 dies):

»Cotxes: 13 euros.

»Motos: 11,5 euros.

»Furgonetes: 35 euros.

»Autocars: 95 euros.

»6. Temps màxim (30 dies):

»Cotxes: 18 euros.

»Motos: 15 euros.

»Furgonetes: 40 euros.

»Autocars: 98 euros.

»7. Temps màxim (60 dies):

»Cotxes: 21 euros.

»Motos: 18 euros.

»Furgonetes: 45 euros.

»Autocars: 100 euros.»

2. Es modifica la lletra c de l'apartat 3 l'article 16.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

«c) Els autocars i les furgonetes que fan ús dels serveis de visites culturals i hoteleria dins del recinte del monestir de Montserrat gaudeixen d'una bonificació de 40 euros per autocar i servei, amb una bonificació màxima de 50 euros per autocar i de 13,5 euros per furgoneta. Aquesta bonificació no és acumulable a altres.»

3. Es modifica l'apartat 4 de l'article 16.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«4. Resten exempts de pagament els vehicles (cotxes i furgonetes) estacionats acreditats amb targeta d'aparcament individual o de transport col·lectiu per a persones amb mobilitat reduïda i els que acreditin la condició de família nombrosa o monoparental.»

Secció vint-i-tresena. Modificació del títol XVII, capítol I, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 27. Taxa per pesca marítima

Es modifiquen els apartats a.2, a.3 i b.2 de l'article 17.1-3 del capítol I del títol XVII de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactats de la manera següent:

«a.2) Persones que participen en cursos de caràcter social establerts així en el Pla de formació anual de l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya que aprova el director o directora general de Política Marítima i Pesca Sostenible.»

«a.3) Persones que accedeixen als cursos de mariner/a pescador/a organitzats per l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya conjuntament amb les confraries de pescadors de Catalunya.»

«b.2) Persones que han d'expedir o renovar la titulació de mariner/a pescador/a de cursos fets a l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya, i les persones que tenen altres titulacions i volen obtenir, per convalidació, la titulació de mariner/a pescador/a per a exercir l'activitat professional a Catalunya.»

Secció vint-i-quatrena. Modificació del títol XVIII, capítol I, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 28. Taxa pels drets d'inscripció a les proves per a l'obtenció dels certificats de coneixements de català que convoca la Secretaria de Política Lingüística

Es modifica l'apartat 2 de l'article 18.1-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. S'estableix una bonificació del 30% sobre la quota per als subjectes passius que són membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria general i una bonificació del 50% sobre la quota per als subjectes passius que són membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria especial. Així mateix, s'estableix una bonificació del 50% sobre la quota per als subjectes passius amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33%.»

Secció vint-i-cinquena. Modificació del títol XXII, capítol VI, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 29. Taxes per les actuacions i els serveis del Servei Català de Trànsit

Es modifiquen les lletres i i j de l'apartat 3 de l'article 22.6-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactades de la manera següent:

«i) Inscripció i participació en els cursos per a obtenir el certificat d'aptitud de formador viari o formadora viària dels cursos de sensibilització i reeducació viària: 447 euros.

»j) Inscripció i participació en els cursos per a obtenir el certificat d'aptitud de psicòleg formador o psicòloga formadora dels cursos de sensibilització i reeducació viària: 112 euros.»

Secció vint-i-sisena. Modificació del títol XXV, capítol XV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 30. Taxa per la prestació de serveis i la realització d'actuacions facultatives en matèria de domini públic ferroviari

Es modifica l'article 25.15 del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol XV. Taxa per la prestació de serveis i la realització d'actuacions facultatives en matèria de domini públic ferroviari i de protecció de les línies ferroviàries

»Article 25.15-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de serveis i la realització d'actuacions facultatives inherents a la tramitació de les autoritzacions d'obres o instal·lacions a les zones de domini públic ferroviari i de protecció de les línies ferroviàries fins a llur finalització.

»Article 25.15-2. Subjecte passiu

»És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que sol·licita la prestació del servei o la realització de l'activitat.

»Article 25.15-3. Acreditament

»La taxa s'acredita en el moment en què es presta el servei o l'activitat, sens perjudici que se'n pugui exigir la justificació de l'ingrés en el moment de la presentació de la sol·licitud d'autorització.

»Article 25.15-4. Quota

»1. Per la tramitació administrativa de la sol·licitud d'autorització:

»a) Per la instal·lació d'una grua a la via pública: 580,60 euros.

»b) Per la construcció d'un edifici de fins a tres plantes i cap soterrani o la reforma d'un edifici existent: 580,60 euros.

»c) Per la construcció d'un edifici de més de tres plantes amb soterrani o sense: 1.345,60 euros.

»d) Per la construcció d'un projecte d'urbanització: 1.345,60 euros.

»e) Per la construcció d'un projecte de qualsevol altra infraestructura: 1.345,60 euros.

»2. Pel seguiment de les obres o actuacions autoritzades: 5.088,75 euros.

»3. Pels informes tècnics de verificació de les condicions fixades en l'autorització un cop finalitzada l'obra o actuació autoritzada: 144,45 euros.

»Article 25.15-5. Exempció

»Resten exemptes del pagament de la taxa els departaments de l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic.»

Secció vint-i-setena. Modificació del títol XXV, capítol XXIV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 31. Taxa per la utilització o l'aprofitament del domini públic viari

1. Es modifica l'article 25.24-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25.24-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització privativa o l'aprofitament del domini públic viari, els terrenys del qual siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya, destinats a la realització de les activitats següents:

»1. Encreuament subterrani o aeri per a l'execució o instal·lació de conduccions de líquids o gasos, línies elèctriques o xarxes de telecomunicacions.

»2. Paral·lelisme subterrani per a l'execució o instal·lació de conduccions de líquids o gasos, línies elèctriques o xarxes de telecomunicacions.

»3. Encreuament o paral·lelisme en ponts, túnels o obres de fàbrica.

»4. Accés de 1a categoria a carretera.»

2. Es modifica l'apartat 1 l'article 25.24-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1. Està exempta de la taxa la utilització del domini públic per causa de:

»– Les escomeses particulars, enteses com el tram de la instal·lació de derivació de la xarxa de distribució de l'empresa subministradora a la instal·lació particular o als dispositius de mesura d'energia de la persona abonada o del conjunt de persones abonades, d'una mateixa parcel·la cadastral.

»– Les canalitzacions per a la instal·lació de xarxes de telecomunicacions que siguin cedides a l'Administració de la Generalitat de Catalunya o al seu sector públic.»

3. Es modifica l'apartat 1 i es deroguen els apartats 2, 3 i 4 de l'article 25.24-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25.24-4. Acreditament

»La taxa s'acredita mitjançant l'atorgament de l'autorització corresponent. En qualsevol cas, l'execució de les actuacions autoritzades resta condicionada a la liquidació de l'import de la taxa. La taxa per la utilització privativa o l'aprofitament del domini públic viari derivada de l'execució d'obres previstes en un projecte de carreteres s'acredita amb la recepció d'aquestes obres.»

4. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 25.24-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactats de la manera següent:

«1. La taxa consisteix en el pagament d'una quota única, la base imposable de la qual es determina segons els criteris de valoració següents:

»1.1. Qualsevol encreuament subterrani:

Tipus de carretera Per cada encreuament
Autopista 10.673,25 euros
Via preferent 6.099,00 euros
Convencional 3.049,50 euros
Travessera 4.574,25 euros

»1.2. Encreuament aeri:

»a) Per línies elèctriques d'un circuit amb una tensió superior a 66 kV:

Tipus de carretera Per cada encreuament
Autopista 19.212,64 euros
Via preferent 10.978,65 euros
Convencional 5.489,32 euros
Travessera 8.233,99 euros

»b) Per línies elèctriques d'un circuit amb una tensió compresa entre 1 kV i 66 kV:

Tipus de carretera Per cada encreuament
Autopista 14.943,17 euros
Via preferent 8.538,95 euros
Convencional 4.269,47 euros
Travessera 6.404,22 euros

»c) Per xarxes de telecomunicacions i línies elèctriques de dos o més circuits amb una tensió inferior o igual a 1 kV:

Tipus de carretera Per cada encreuament
Autopista 11.741,06 euros
Via preferent 6.709,18 euros
Convencional 3.354,58 euros
Travessera 5.031,88 euros

»1.3. Qualsevol paral·lelisme subterrani:

Tipus de carretera Euros per metre lineal
Autopista 102,50 euros
Via preferent 58,59 euros
Convencional 29,29 euros
Travessera 43,94 euros

»1.4. Qualsevol encreuament o paral·lelisme en ponts, túnels o obres de fàbrica:

Tipus de carretera Per cada encreuament o paral·lelisme
Autopista 26.683,13 euros
Via preferent 15.247,50 euros
Convencional 7.623,75 euros
Travessera 11.435,63 euros

»1.5. Qualsevol accés de primera categoria:

Tipus de carretera Euros per metre lineal
Totes 100,00 euros

»2. El tipus de gravamen és del 100%, aplicant-hi els factors de correcció següents:

»a) En cas d'encreuament subterrani superior a 1 m d'amplada: 1,5.

»b) En cas d'encreuament aeri de línies elèctriques de dos o més circuits per a tensions superiors a 1 kV: 1,5.»

Secció vint-i-vuitena. Modificació del títol XXV, capítol XXV, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 32. Taxa per la tramitació d'expedients de declaració d'abandonament d'embarcacions, vehicles i objectes abandonats als ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes menors de la Generalitat

1. Es modifica el títol del capítol XXV de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol XXV. Taxa per la tramitació d'expedients de declaració d'abandonament d'embarcacions, vehicles i objectes abandonats als ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes menors de la Generalitat»

2. Es modifica l'article 25.25-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25.25-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la realització, per part del departament competent en matèria portuària, dels tràmits instats per les concessionàries en els expedients de declaració d'abandonament d'embarcacions, vehicles i objectes abandonats als ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes menors de la Generalitat.»

3. Es modifica l'article 25.25-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25.25-2. Subjecte passiu

»És subjecte passiu de la taxa la persona jurídica concessionària del port, dàrsena o instal·lació marítima menor que sol·licita la tramitació de l'expedient de declaració d'abandonament.»

Secció vint-i-novena. Modificació del títol XXVI, per addició del capítol VIII, del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 33. Taxa per la tramitació de les sol·licituds d'aprovació dels plans de treball amb risc d'amiant

S'afegeix un capítol, el VIII, al títol XXVI de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol VIII. Taxa per la tramitació de les sol·licituds d'aprovació dels plans de treball amb risc d'amiant

»Article 26.8-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació de les sol·licituds d'aprovació dels plans de treball amb risc d'amiant.

»Article 26.8-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l'aprovació dels plans de treball amb risc d'amiant.

»Article 26.8-3. Acreditació

»La taxa s'acredita quan es presenta la sol·licitud que inicia l'actuació, la qual no es pot tramitar si no s'ha efectuat l'ingrés de la taxa.

»Article 26.8-4. Quota

»L'import de la quota és de 100,00 euros.»

Secció trentena. Modificació del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008

Article 34. Supressió de la taxa d'expedició de certificats de professionalitat, acreditacions parcials acreditades i expedició de duplicats

Es deroga el capítol I del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa d'expedició de certificats de professionalitat, acreditacions parcials i expedició de duplicats.

Capítol VI. Modificació de taxes en matèria de transport en aigües marítimes i continentals

Article 35. Modificació de la Llei 10/2019, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals

1. Es modifica la secció quarta del capítol III del títol V del Llibre segon de la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, que resta redactada de la manera següent:

«Secció quarta. Taxa per l'estada de vaixells a la zona de varada (T04)

»Article 145. Fet imposable

»1. El fet imposable de la taxa per l'estada de vaixells a la zona de varada consisteix en la utilització privativa del domini públic portuari en ocasió de l'estada dels vaixells o embarcacions en els espais terrestres de la zona de servei destinats a varada.

»2. Si la utilització privativa té lloc en infraestructures portuàries i altres béns de domini públic portuari en règim d'autorització, concessió o contracte administratiu, la taxa només és exigible en el cas que els vaixells o les embarcacions utilitzin de qualsevol manera béns de domini públic gestionats directament per l'Administració portuària.

»Article 146. Subjecte passiu

»1. Tenen la condició de subjectes passius de la taxa per l'estada de vaixells a la zona de varada, en concepte de contribuent, les persones físiques o jurídiques i les entitats a què fa referència l'article 35.4 de la Llei general tributària a favor de les quals s'atorgui l'autorització per a utilitzar el domini públic portuari amb el vaixell o embarcació o, a manca d'aquestes, les que es beneficiïn de la utilització si s'ha procedit sense l'autorització pertinent.

»2. Tenen la condició de subjectes passius d'aquesta taxa, en concepte de substitut del contribuent:

»a) En els vaixells pesquers, si estan consignats, el consignatari. Altrament, i de manera solidària, les persones físiques o jurídiques que duen a terme l'activitat de reparació o manteniment del vaixell a la zona de varada, el propietari i l'armador del vaixell si, en aquest segon cas, es tracta de persones físiques, jurídiques o entitats sense personalitat jurídica diferents.

»b) En els vaixells que no són de pesca, si estan consignats, el consignatari. Altrament, i de manera solidària, les persones físiques o jurídiques que duguin a terme l'activitat de reparació o manteniment del vaixell a la zona de varada, el propietari, el navilier i el capità o el patró del vaixell.

»Article 147. Acreditació i exigibilitat

»1. La taxa per l'estada de vaixells a la zona de varada s'acredita quan s'inicia la utilització privativa del domini públic portuari, moment en què, a aquests efectes, s'entén que coincideix amb el de l'atorgament de l'autorització pertinent.

»2. Si s'ha produït la utilització privativa del domini públic portuari sense sol·licitar autorització, l'acreditació de la taxa té lloc en el moment d'inici de la utilització esmentada.

»3. El pagament del deute tributari s'ha d'efectuar per avançat.

»4. Si per causa no imputable al subjecte passiu no s'arriba a consumir íntegrament el període d'utilització autoritzat, es pot sol·licitar la devolució de la part de la quota corresponent als dies que resten per a completar el dit període.

»Article 148. Elements de quantificació de la taxa

»1. Els elements de quantificació de la taxa per l'estada de vaixells a la zona de varada són:

»a) La superfície de domini públic portuari utilitzada.

»b) El temps d'utilització del domini públic portuari.

»c) La classe de vaixell o embarcació.

»2. La superfície de domini públic portuari utilitzada es computa en metres quadrats i es calcula multiplicant l'eslora màxima del vaixell o embarcació per la màniga màxima.

»3. El temps d'utilització del domini públic portuari es computa per dies complets. Com a regla general, els terminis inicial i final del període d'utilització coincideixen amb les dates d'atorgament i extinció de l'autorització pertinent. Tanmateix, quan la utilització del domini públic portuari s'ha efectuat sense sol·licitar l'autorització, els esmentats terminis es corresponen amb els dies de començament i finalització de l'ocupació.

»4. El primer dia d'ocupació sempre es considera complet. L'últim dia, en canvi, només es considera complet si l'ocupació cessa després de les dotze del migdia.

»5. Els vaixells o embarcacions es classifiquen en pesquers i la resta.

»Article 149. Quota tributària

»1. La quota íntegra de la taxa per l'estada de vaixells a la zona de varada es determina multiplicant les quanties fixes de la tarifa incloses en el quadre següent per la superfície de domini públic portuari ocupada i pel temps d'ocupació emprat.

»2. Per a determinar la quota íntegra de la taxa, la tarifa s'ha d'aplicar de manera esglaonada.

»3. Si el vaixell o l'embarcació que utilitza la zona de varada està destinat a la prestació d'un servei portuari, les persones obligades tributàriament poden sol·licitar l'aplicació d'una bonificació del 20% de la quota íntegra de la taxa.

Valor del metre quadrat per dia

Període Vaixells pesquers Resta de vaixells
Dia 1 0,1900 euros 0,5661 euros
Dia 2 a 7 0,1226 euros 0,3652 euros
Dia 8 a 30 0,0791 euros 0,2356 euros
Dia 31 en endavant 0,0510 euros 0,1520 euros

»

2. Es modifica la secció primera del capítol IV del títol V del Llibre segon de la Llei 10/2019, del 23 de desembre, que resta redactada de la manera següent:

«Secció primera. Taxa d'entrada i estada de vaixells (TA1)

»Article 150. Fet imposable

»1. El fet imposable de la taxa d'entrada i estada de vaixells consisteix en la utilització de qualsevol bé de domini públic portuari, efectuada pel vaixell, en ocasió de les operacions portuàries d'entrada i estada, incloses les aigües del port, els canals d'accés i les zones de fondeig o ancoratge.

»2. Si les operacions portuàries d'entrada i estada tenen lloc en infraestructures portuàries i altres béns de domini públic portuari en règim d'autorització, concessió o contracte administratiu, la taxa només és exigible si el vaixell utilitza de qualsevol manera béns de domini públic gestionats directament per l'Administració portuària.

»Article 151. Supòsits de no-subjecció

»No resten subjectes a la taxa per l'estada de vaixells els vaixells subjectes i no exempts de les taxes de la pesca fresca i de les embarcacions d'esbarjo.

»Article 152. Subjecte passiu

»1. Tenen la condició de subjectes passius de la taxa per l'estada de vaixells, en concepte de contribuent i, a més, de manera solidària, el propietari, el navilier i el capità o el patró del vaixell.

»2. Té la condició de subjecte passiu d'aquesta taxa, en concepte de substitut del contribuent, el consignatari del vaixell quan aquest està consignat.

»Article 153. Exempcions

»Resten exempts de la taxa per l'estada de vaixells:

»a) Els vaixells la titularitat dels quals correspon a l'Administració general de l'Estat, de les comunitats autònomes o dels municipis que estiguin destinats exclusivament a la prestació de serveis oficials de llur competència en règim de gestió directa.

»b) Els vaixells en servei oficial de la Unió Europea o d'un dels estats membres de la Unió Europea que estiguin destinats exclusivament a la prestació de serveis de la seva competència en règim de gestió directa.

»c) La Creu Roja, respecte a les activitats pròpies que té encomanades aquesta institució en matèria de salvament marítim, i altres organitzacions no governamentals en casos d'ocupació temporal vinculada a accions concretes de rescat de persones o altres tasques humanitàries.

»Article 154. Acreditació i exigibilitat

»1. La taxa per l'estada de vaixells s'acredita quan el vaixell entra en les aigües de la zona de servei del port, moment que, a aquests efectes, s'entén que coincideix amb el de l'atorgament de l'autorització corresponent.

»2. Si s'ha produït la utilització del domini públic portuari sense sol·licitar autorització, l'acreditació de la taxa té lloc en el moment d'inici de la utilització esmentada.

»3. El pagament del deute tributari s'efectua per avançat. Tanmateix, quan resulta aplicable la reducció per estada prolongada, les persones obligades tributàriament han de pagar el deute amb periodicitat mensual.

»4. Si el període d'estada autoritzat s'ha d'ampliar, les persones obligades tributàriament han de formular una nova sol·licitud i abonar una altra vegada per avançat l'import corresponent.

»5. Si, per causa no imputable al subjecte passiu, no s'arriba a consumir íntegrament el període d'estada autoritzat, les parts tributàries obligades poden sol·licitar la devolució de la part de la quota corresponent a les hores que resten per a completar el període esmentat.

»Article 155. Elements de quantificació de la taxa

»1. Els elements de quantificació de la taxa per l'estada de vaixells són:

»a) L'arqueig brut del vaixell.

»b) El temps d'utilització del domini públic portuari.

»2. El temps d'utilització del domini públic portuari es computa en hores i minuts. El temps d'utilització efectiva es calcula a partir del moment de la posada a disposició o reserva del lloc d'atracada o ancoratge fins que el vaixell abandona la zona de servei. El temps d'utilització es computa al 50% si l'entrada i l'estada del vaixell tenen lloc en dies festius i caps de setmana mentre s'espera d'iniciar el conjunt d'operacions comercials en dia feiner.

»Article 156. Quota tributària

»1. La quota íntegra de la taxa per l'estada de vaixells es determina multiplicant la quantia fixa de 0,50 euros per cada 100 tones de registre brut (o per cada 100 unitats d'arqueig) o fracció i pel temps d'utilització del domini públic portuari.

»La quantitat obtinguda així es modula mitjançant l'aplicació dels coeficients següents:

»a) Per a vaixells de 0 a 10 GT: 0,80.

»b) Per a vaixells de més de 10 GT a 100 GT: 0,85.

»c) Per a vaixells de més de 100 GT a 400 GT: 0,90.

»d) Per a vaixells de més de 400 GT a 4.000 GT: 0,95.

»e) Per a vaixells de més de 4.000 GT a 6.000 GT: 1,05.

»f) Per a vaixells de més de 6.000 GT: 1,15.»

Títol II. Modificació en l'àmbit dels tributs cedits

Capítol I. Impost sobre successions i donacions

Article 36. Ajornament excepcional de l'impost sobre successions i donacions concedit pels òrgans de gestió

1. Amb efectes des de l'entrada en vigor d'aquesta llei i per a fets imposables meritats fins al 31 de desembre del 2022, l'ajornament que concedeixin els òrgans de gestió de l'Administració tributària en virtut de l'article 73.1 de la Llei 19/2010, del 17 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions, pot ésser de fins a dos anys.

2. S'aplica el mateix termini a les sol·licituds d'ajornament que es presentin en relació amb fets imposables meritats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i que es trobin en període voluntari de presentació i pagament, i en el seu cas, pròrroga, de l'autoliquidació corresponent.

3. En el cas que, en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, estigui en tramitació una sol·licitud d'ajornament per un any, aquesta s'ha de resoldre d'acord amb la sol·licitud presentada, si bé la persona interessada pot sol·licitar, abans del seu venciment, l'ampliació del termini per un any més.

4. En el cas que, en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, ja s'hagi concedit l'ajornament per un any, i aquest encara no hagi vençut, la persona interessada pot sol·licitar, abans del seu venciment, l'ampliació del termini per un any més, a comptar del darrer dia de l'ajornament concedit prèviament.

Article 37. Acolliment

S'afegeix un article, el 60 bis, a la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions, amb el text següent:

«Article 60 bis. Acolliment

»1. A l'efecte d'aquest impost i dins l'àmbit de competències assumides per la Generalitat en el marc de la Llei de l'Estat 22/2009, del 18 de desembre, les relacions entre una persona que estigui o hagi estat en acolliment i la persona o persones acollidores, resten assimilades a les relacions entre fills i ascendents.

»2. Per a poder gaudir dels beneficis que comporta l'assimilació que estableix l'apartat 1, l'acolliment s'ha d'haver acordat de conformitat amb el que estableix la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.»

Capítol II. Tributació sobre el joc

Article 38. Obligació de subministrament de dades relatives a les màquines recreatives i d'atzar

1. A efectes del disseny de la política fiscal en matèria de joc, durant els exercicis del 2022 i del 2023 els operadors de màquines recreatives i d'atzar han de trametre a la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat amb periodicitat semestral la informació següent relativa a cadascuna de les màquines de què siguin titulars o hagin estat titulars:

a) Dades d'identificació de la màquina: número de permís d'explotació.

b) Dades relatives a l'activitat del joc: nombre de partides jugades, import de les quantitats jugades i import dels premis concedits. Aquestes dades han d'ésser les que figurin al comptador de la màquina referides al semestre natural objecte d'informació.

2. L'operador ha de trametre la informació entre els dies 1 i 20 dels mesos de juliol i gener, que ha de contenir les dades assenyalades a l'apartat 1 corresponents al semestre natural immediatament anterior. Mitjançant resolució del director o directora general de Tributs i Joc, s'ha de determinar el model o format amb què s'ha de disposar la informació esmentada, i també el canal per a presentar-la.

3. La informació obtinguda per l'aplicació d'aquest article s'afecta exclusivament al compliment de la finalitat esmentada en l'apartat 1 i resta sotmesa, pel que fa al tractament, la confidencialitat i les mesures de seguretat, a la legislació vigent en matèria de protecció de dades.

Capítol III. Impost sobre la renda de les persones físiques

Article 39. Modificació de les deduccions per naixement o adopció d'un fill

Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2022, l'apartat 3 de l'article 1 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

«1. Deduccions en la quota pel naixement o adopció d'un fill. En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques es pot aplicar, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l'import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l'Estat reguladora de l'impost, una deducció per naixement o adopció d'un fill en els termes següents:

»a) En la declaració conjunta dels progenitors, la deducció és de tres-cents euros.

»b) En la declaració individual, la deducció de cadascun dels progenitors és de cent cinquanta euros.

»c) En la declaració del progenitor o progenitora d'una família monoparental, la deducció és de tres-cents euros.»

Article 40. Modificació de la deducció per lloguer de l'habitatge habitual

Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2022, l'apartat 1.2 de l'article 1 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

«1.2. Els contribuents poden deduir el 10%, fins a un màxim de sis-cents euros anuals, de les quantitats satisfetes en el període impositiu en concepte del lloguer de l'habitatge habitual, sempre que en la data de meritació pertanyin a una família nombrosa o monoparental i compleixin els requisits establerts per les lletres b i c de l'apartat 1.1.»

Article 41. Escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques

Es modifica, amb efectes de l'1 de gener de 2022, l'article únic de la Llei 24/2010, del 22 de juliol, d'aprovació de l'escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques, que resta redactat de la manera següent:

«Article únic. Escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques

»S'aprova l'escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques següent:

Base liquidable
Fins a (euros)
Quota íntegra (euros) Resta base liquidable
Fins a (euros)
Tipus aplicable
Percentatge (%)
0,00 0,00 12.450,00 10,50%
12.450,00 1.307,25 5.257,20 12,00%
17.707,20 1.938,11 3.292,80 14,00%
21.000,00 2.399,10 12.007,20 15,00%
33.007,20 4.200,18 20.400,00 18,80%
53.407,20 8.035,38 36.592,80 21,50%
90.000,00 15.902,83 30.000,00 23,50%
120.000,00 22.952,83 55.000,00 24,50%
175.000,00 36.427,83 en endavant 25,50%

»

Part segona. Mesures financeres

Títol III. Mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques

Article 42. Modificació del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002

1. S'afegeix un article, el 8 bis, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, amb el text següent:

«Article 8 bis. Transparència en la destinació dels ingressos procedents de tributs propis finalistes

»Els òrgans de l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic que, d'acord amb la normativa aplicable, gestionen els fons que es nodreixen d'ingressos procedents de la recaptació de tributs propis amb caràcter finalista, i les administracions locals o entitats del seu sector públic que en són receptores, han de difondre, de la manera i pels canals que estableix la normativa en matèria de transparència, les actuacions concretes que es financin totalment o parcialment mitjançant els recursos econòmics que s'obtinguin mitjançant aquests instruments tributaris.

»En tot cas, els òrgans de l'Administració de la Generalitat, les administracions locals i llurs respectives entitats del sector públic han de difondre, si és possible, en els àmbits comunicatius físics corresponents, les inversions, els programes i les actuacions finançades amb els ingressos esmentats.»

2. Es modifica l'apartat 4 de l'article 23 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«4. El departament competent en matèria de finances públiques pot dictar les normes corresponents per a fer possible el registre d'entrada i el registre comptable de factures i de justificants d'obligacions econòmiques de la Generalitat que no reuneixen els requisits de les factures, en l'àmbit que determini.»

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 31 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els departaments han de trametre al departament competent en matèria de finances públiques, amb temps suficient, els estats de despeses conjuntament amb els avantprojectes de pressupostos de llurs entitats adscrites per tal que aquest pugui formular l'avantprojecte de pressupostos de la Generalitat.»

4. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 3 bis de l'article 31 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Aquest mateix departament ha d'elaborar, publicar i presentar a la comissió competent en matèria de finances del Parlament, abans del 30 de juny de cada any, un informe d'orientacions pressupostàries, en el qual s'informi de l'estat d'execució i prospectiva de liquidació del pressupost vigent, i del marc macroeconòmic, social i fiscal que emmarquen l'elaboració del proper pressupost, i també del seu escenari pressupostari a mitjà termini i les seves prioritats i línies estratègiques preliminars.»

5. Es modifica l'apartat 4 de l'article 31 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«4. S'ha d'adjuntar al projecte de llei de pressupostos la documentació següent:

»a) Les memòries de programa amb la descripció d'objectius i indicadors.

»b) Una memòria explicativa.

»c) Un informe econòmic i financer.

»d) Un informe sobre la perspectiva de gènere.

»e) Un annex amb les dotacions de personal incloses en el projecte de pressupost classificades per seccions i programes.

»f) Un annex d'ajuts i subvencions.

»g) Un annex amb els projectes d'inversions reals inclosos en el projecte.

»h) Els estats financers de les societats i altres entitats del sector públic i de les altres entitats que hagin estat classificades com a entitats del sector d'Administració pública de la Generalitat d'acord amb els criteris del sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC) en els termes que estableixi l'ordre anual d'elaboració dels pressupostos.

»i) Una memòria de beneficis fiscals.

»j) Una memòria d'arrendament i compra d'immobles inclosos en el projecte.

»k) La liquidació del pressupost de l'any anterior i un estat d'execució del vigent.

»l) El càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central a què fa referència l'apartat 3 bis.

»m) Qualsevol altra documentació que es consideri rellevant per a complementar el projecte de llei de pressupostos.»

6. S'afegeix un article, el 31 bis, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Article 31 bis

»El departament competent en matèria d'economia i finances ha d'elaborar i publicar, amb una freqüència no superior a cinc anys, un informe de perspectives pressupostàries a llarg termini, que comprengui un horitzó no inferior a quinze exercicis futurs. Aquest informe ha de contenir les previsions d'ingressos i de despeses d'acord amb els polítiques actuals, l'anàlisi de l'impacte dels canvis demogràfics i econòmics i l'anàlisi de sostenibilitat de les finances.»

7. Es modifica l'article 32 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 32

»1. Un cop aprovat pel Govern, el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, integrat pel text articulat i pels estats d'ingressos i despeses amb el grau de vinculació que s'estableixi, i per la documentació complementària establerta per l'apartat 4 de l'article 31, s'ha de trametre al Parlament de Catalunya amb prou antelació perquè, tenint en compte el procediment establert pel Reglament del Parlament, pugui entrar en vigor l'1 de gener de l'exercici corresponent.

»2. El projecte de llei de pressupostos i tota la documentació complementària s'ha de publicar en el web de la Generalitat amb la finalitat de facilitar-hi l'accés i l'anàlisi i reforçar la transparència de l'activitat pública.»

8. Es modifica l'apartat 4 de l'article 46 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«4. S'entén per pagament proposat l'operació per la qual s'expedeix, en relació amb una obligació concreta, el manament del pagament contra la tresoreria de la Generalitat.»

9. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 47 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

«1. Correspon als òrgans superiors de la Generalitat i als consellers i conselleres dels departaments, dins dels límits de l'article 35, autoritzar les despeses pròpies dels serveis al seu càrrec, llevat dels casos reservats per la llei a la competència del Govern, i efectuar la disposició i la liquidació del crèdit exigible tot proposant a la tresoreria els pagaments corresponents.

»2. Amb la mateixa reserva legal, corresponen als presidents i presidentes, i als directors i directores de les entitats autònomes, l'autorització, la disposició i la liquidació dels pagaments relatius a les entitats i empreses esmentades.»

10. Es modifica l'article 48 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 48

»1. La direcció general competent en matèria de tresoreria ha d'executar totes les operacions destinades a la materialització dels pagaments derivats de qualsevol tipus d'obligació reconeguda.

»2. Per a fer el pagament de les obligacions pendents, la tresoreria ha d'aplicar els criteris objectius aprovats en un pla de pagaments que ha de tenir com a requisits preferents la data de recepció o venciment de l'obligació, l'import, la naturalesa de la despesa i la forma de pagament, entre altres, i, en qualsevol cas, ha d'incloure entre els seus objectius, el compliment del període mitjà de pagament d'acord amb la normativa vigent.

»3. El pla de pagaments de la tresoreria ha d'ésser aprovat pel conseller o consellera competent en matèria de finances a proposta de la direcció general amb competències en matèria de tresoreria.

»4. La direcció general amb competències en matèria de tresoreria pot establir criteris específics per a la realització material dels pagaments de les obligacions, i també procediments específics per al pagament de determinades obligacions regulades per la normativa o per a casos o situacions específiques que necessitin una tramitació especial per raons objectives.

»5. El procediment de pagament es pot efectuar mitjançant la signatura d'un manament individual o d'un resum elaborat per mitjans informàtics i comprensiu de diversos manaments, tenint com a límit els fons disponibles per a finançar-los.

»6. La planificació dels pagaments s'ha de fer en funció d'un pressupost de la tresoreria que es confecciona per la previsió de cobraments i pagaments i que s'ha d'actualitzar periòdicament.»

11. Es modifica l'article 50 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 50

»1. Els manaments de pagament han d'anar acompanyats dels documents que acreditin la realització de la prestació o el dret del creditor, conforme a la respectiva autorització de la despesa.

»2. Els manaments de pagament que quan s'expedeixin no puguin anar acompanyats dels documents justificatius tenen el caràcter de manaments a justificar, sens perjudici de l'aplicació que calgui als crèdits pressupostaris corresponents.

»3. Els manaments de pagament que s'han de justificar comporten lliurament de fons que poden tenir el caràcter de renovables o esporàdics i requereixen la seva justificació posterior. El règim de funcionament, la justificació i els conceptes pressupostaris que es poden utilitzar han d'ésser fixats per ordre del departament competent en matèria de finances.

»4. En el termini d'un mes a comptar de de l'entrada en vigor del pressupost els departaments han d'efectuar l'autorització de despeses per l'import de l'anualitat de l'exercici dels compromisos pluriennals de despesa i per l'import dels contractes o els convenis d'abast anual relatius al funcionament dels serveis. El departament competent en matèria de finances, amb l'informe previ de l'interventor delegat o interventora delegada corresponent, pot efectuar una reserva de crèdit de les quantitats anteriors fins que es materialitzi l'autorització de despesa corresponent.»

12. Es modifiquen el títol de la secció quarta i l'article 52 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

«Secció quarta. Normes complementàries referides a les entitats regulades per l'Estatut de l'empresa pública catalana i les altres entitats del sector públic de la Generalitat»

«Article 52

»La gestió pressupostària de les entitats del sector públic diferents de les entitats autònomes administratives i el Servei Català de la Salut ha d'ésser duta a terme pels òrgans que en tinguin la competència d'acord amb els respectius estatuts, normes de funcionament o bases d'execució pressupostària, en el marc de l'autonomia de gestió que els és pròpia. El departament competent en matèria de finances públiques pot dictar normes de caràcter general sobre determinats aspectes de la gestió pressupostària d'aquestes entitats.»

13. Es modifica l'article 64 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 64

»La Intervenció de la Generalitat, amb plena autonomia respecte dels òrgans i les entitats subjectes a fiscalització, té les facultats següents:

»a) Ésser el centre de control intern d'acord amb les modalitats de control que estableix l'article 68.

»b) Ésser el centre directiu de la comptabilitat pública atribuïda a la Generalitat de Catalunya.»

14. Es modifica l'article 66 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 66

»Si l'objecció de l'article 65 afecta la disposició de despeses, el reconeixement d'obligacions o la proposta de pagaments, la Intervenció suspèn, mentre no es resolgui, la tramitació de l'expedient en els casos següents:  

»a) Si hi ha insuficiència o inadequació del crèdit. 

»b) Si hi ha irregularitats no immediatament esmenables en la documentació justificativa de les propostes de pagament o quan el dret del perceptor no quedi prou justificat. 

»c) Si manquen requisits essencials en l'expedient o quan estimi la possibilitat de greus pèrdues econòmiques si l'expedient continua gestionant-se. 

»d) Si l'objecció deriva de comprovacions materials d'obres, subministraments, adquisicions o serveis.»

15. Es modifica l'apartat 1 de l'article 67 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«1. Si l'òrgan afectat per l'objecció a què fa referència l'article 66 no hi està d'acord, es procedeix de la manera següent:  

»a) Si la discrepància correspon a una intervenció delegada, la Intervenció General resol. 

»b) Si es manté la discrepància o aquesta correspon a la mateixa Intervenció General, la resolució pertoca al Govern.»

16. Es modifica l'article 68 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 68

»1. La Intervenció General pot utilitzar, per a exercir les seves funcions, les modalitats de control següents:  

»a) La funció interventora o fiscalització prèvia plena, que pot ésser substituïda, en els supòsits que es determinin, per una fiscalització prèvia per mostreig.

»b) El control posterior.

»c) El control financer, que es pot fer de manera periòdica o permanent. 

»d) El control de gestió en l'àmbit economicofinancer. 

»2.  La funció interventora o fiscalització prèvia plena té per objecte controlar tots els actes, documents i expedients de la Generalitat que determinin el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic, i també els ingressos i pagaments que en derivin i la recaptació i aplicació dels cabals.  

»3. L'exercici de la funció interventora o fiscalització prèvia plena comprèn:  

»a) La intervenció prèvia o crítica de tots els actes, documents i expedients susceptibles de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons i valors. 

»b) La intervenció formal i material dels pagaments. 

»c) La intervenció de l'aplicació de les quantitats destinades a obres, subministraments, adquisicions i serveis, que inclou també l'examen documental corresponent.

»d) La interposició de recursos i de reclamacions en els supòsits previstos per les lleis.

»e) La comanda a l'òrgan o als òrgans competents, quan la naturalesa de l'acte, document o expedient a intervenir ho requereixi, dels assessoraments adients al cas, així com dels antecedents necessaris per al millor exercici de la funció interventora. 

»4. El control posterior té per objecte comprovar que els actes, els expedients i els documents dels quals derivin drets i obligacions de naturalesa econòmica o financera s'han ajustat a les normes jurídiques i procedimentals establertes per a cada matèria. Com a objecte complementari del control posterior, es pot establir l'avaluació de la gestió realitzada i l'organització de recursos disponibles amb relació als principis generals de bona gestió financera.

»5. El control financer té per objecte comprovar que el funcionament econòmic i financer de l'entitat o òrgan o procediment controlat s'ajusta a l'ordenament jurídic i als principis generals de la bona gestió financera. 

 »6. El control de gestió en l'àmbit econòmic financer té per objecte l'anàlisi global o específica dels procediments, riscos, sistemes, resultats, organització i programes de les diferents unitats i entitats, per tal de comprovar si la gestió dels recursos s'ha fet d'acord amb els principis d'economia, eficiència i eficàcia. 

»7. El personal del Cos d'Intervenció de la Generalitat exerceix les competències atribuïdes a la Intervenció en l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya.» 

17. S'afegeix una lletra, la h, a l'article 76 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«h) Centralitzar, quan ho determini, la informació comptable de totes les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes, establint, per facilitar el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, així com les obligacions d'informació que estableix la normativa vigent i amb finalitats de control, la remissió de les dades comptables i de gestió econòmica i financera a les entitats esmentades, d'acord amb la composició, el format i la periodicitat que es determini.»

18. Es modifica l'apartat 4 de l'article 76 bis el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«4. Les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes que prevegin formalitzar contractes que impliquin la creació i explotació d'infraestructures per mitjà d'associacions publicoprivades, d'acord amb el sistema europeu de comptes, o altres negocis jurídics que difereixin l'impacte pressupostari de l'execució de les inversions, han de remetre la proposta d'actuació a la Intervenció General, per a analitzar l'impacte potencial en la capacitat o necessitat de finançament segons el tractament que estableix la comptabilitat nacional i per a avaluar-ne la sostenibilitat financera, prèviament a l'inici de la licitació. El Govern de la Generalitat, a proposta de la Intervenció General, ha d'aprovar la modalitat de control a què s'han de sotmetre aquestes operacions. En operacions d'aquesta naturalesa superiors als deu milions d'euros, la Intervenció General ha de donar compte a la Comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, amb una periodicitat semestral, del resultat del control exercit.»

19. Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l'article 81 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

«3. En qualsevol cas, les entitats del sector públic de la Generalitat, les entitats adscrites a la Generalitat, les universitats públiques finançades per la Generalitat, les fundacions i els consorcis en què la Generalitat participa majoritàriament o minoritàriament han de trametre els comptes anuals degudament aprovats a la Intervenció General i a la Sindicatura de Comptes abans del 30 de juny de l'any posterior, d'acord amb els requisits que estableixi la Intervenció General. També han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses i altres entitats en què participen.

»4. La Intervenció General formula el Compte general de la Generalitat, que ha de presentar a la Sindicatura de Comptes abans del 31 de juliol. Els comptes anuals consolidats del sector públic que cal incorporar al Compte general han d'ésser elaborats i enviats per la Intervenció General a la Sindicatura de Comptes abans del 31 d'octubre.»

20. Es modifica l'apartat 4 de l'article 83 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«4. Quan els superiors jeràrquics dels presumptes responsables tinguin notícia d'un abastament, malversació, dany o perjudici a la hisenda de la Generalitat, o hagi transcorregut el període que s'assenyali reglamentàriament sense haver-se justificat els manaments de pagaments als quals es refereix, han d'instruir les diligències prèvies oportunes i adoptar amb el mateix caràcter les mesures necessàries per a assegurar els drets de la hisenda de la Generalitat.»

21. Es modifica la lletra c de l'article 84 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«c) Autoritzar despeses sense crèdits o amb crèdit insuficient o infringint d'alguna altra manera les disposicions vigents sobre la matèria.»

22. S'afegeix una lletra, la c, a l'apartat 1 de l'article 88 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«c) Les universitats públiques catalanes.»

23. Es modifiquen les lletres b, c i d de l'apartat 2 de l'article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resten redactades de la manera següent:

«b) Hi ha d'haver una proposta motivada de la impossibilitat de promoure la concurrència del secretari o secretària general o de l'òrgan competent del departament o de l'òrgan assimilat en l'estructura de les entitats autònomes i altres entitats del sector públic.

»c) La competència per a resoldre és del conseller o consellera corresponent, i no pot ésser objecte de delegació. En el cas de les entitats, la competència per a resoldre és de l'òrgan competent, d'acord amb el que estableixen les lletres b i c de l'article 93.

»d) Si l'import que s'ha de concedir és superior a 300.000 euros o el que determini la Llei de pressupostos, cal l'autorització prèvia del Govern, tret que es tracti d'una subvenció amb càrrec a partides nominatives a favor d'una entitat participada per la Generalitat o de les universitats públiques catalanes.»

24. S'afegeix un apartat, el 2 bis, a l'article 96 bis del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«2 bis. El Registre de subvencions i ajuts de Catalunya ha d'incloure la informació de totes les disposicions de fons públics fetes sense contraprestació a favor de persones físiques o jurídiques per raó de llur estat, situació o fet en què es trobin o que suportin amb la finalitat de cobrir-ne les necessitats i els drets bàsics, o altres raons d'interès general, d'acord amb la normativa sectorial aplicable, i també les mesures de foment econòmic, atorgades pels subjectes inclosos en l'apartat 2, independentment del règim jurídic aplicable i de la seva denominació.»

25. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 98, del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«4. En el cas que els beneficiaris siguin ens locals o entitats de llur sector públic, és requisit necessari per al pagament de les subvencions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat el compliment de llurs obligacions de tramesa de documentació economicofinancera d'acord amb el que estableix la Llei municipal i de règim local. La tresoreria ha de retenir els pagaments fins que el departament competent en matèria d'Administració local en comuniqui el compliment o fins que el pagament prescrigui.»

26. S'afegeix un capítol, l'XI, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Capítol XI. Política fiscal corporativa

»Article 116. Concepte de política fiscal corporativa

»1. La política fiscal corporativa constitueix un mecanisme de coordinació, seguiment i supervisió que té per objecte establir un marc d'actuació homogeni i integral de l'Administració de la Generalitat i de les entitats que integren el seu sector públic en matèria tributària, amb la finalitat de millorar l'eficiència de la gestió dels recursos públics.

»2. L'aplicació de la política fiscal corporativa requereix l'anàlisi de la informació fiscal i financera del sector públic i la gestió administrativa en l'àmbit tributari per tal d'anticipar i mitigar el possible risc fiscal del conjunt del sector públic de l'Administració de la Generalitat i millorar la seguretat jurídica en el compliment de la normativa tributària.

»Article 117. Sistema d'informació fiscal corporativa

»1. L'òrgan competent en matèria de la política fiscal corporativa impulsa, elabora i actualitza el sistema d'informació fiscal corporativa de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic que té com a objecte l'anàlisi de la informació fiscal dels departaments i de les entitats que integren el sector públic de l'Administració de la Generalitat, el seguiment dels indicadors de compliment tributari que s'estableixin per tal de detectar els eventuals riscos fiscals i l'adopció de mecanismes de gestió i de control homogenis.

»2. La informació que ha de constar en el sistema d'informació fiscal corporativa ha d'ésser de caràcter fiscal, financer o administratiu, i necessària per al compliment de les finalitats a què fa referència l'apartat 1.

»3. Els departaments de l'Administració de la Generalitat i les entitats que integren el seu sector públic estan obligats a facilitar a l'òrgan competent en matèria de política fiscal corporativa la informació que se'ls requereixi en el marc del sistema d'informació fiscal corporativa.

»4. Als efectes del que estableix aquest capítol, tenen la consideració d'entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat, les entitats del seu sector públic, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, participades majoritàriament, directament o indirectament. S'entén que la participació és majoritària quan l'Administració de la Generalitat hi participa, directament o indirectament, en més d'un 50% del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot; o quan té capacitat de nomenar o destituir la majoria dels membres dels òrgans de govern. Així mateix, es consideren entitats del sector públic les fundacions i els consorcis que, tot i no estar participats majoritàriament per l'Administració de la Generalitat, hi estan adscrits.

»5. L'òrgan competent en matèria de política fiscal corporativa ha d'elaborar les instruccions per tal de determinar la informació que s'ha de subministrar, els canals i la periodicitat, de conformitat amb les normatives de transparència i protecció de dades.

»Article 118. Responsabilitat i coordinació en el subministrament de la informació

»1. Els alts càrrecs dels departaments i el personal directiu de les entitats del seu sector públic que tinguin atribuïda la direcció i la coordinació de la funció de gestió econòmica i financera tenen la consideració de subjectes responsables del subministrament d'informació al sistema d'informació fiscal.

»2. Els departaments de l'Administració de la Generalitat han de designar la unitat o l'òrgan que ha de desenvolupar les tasques d'unitat d'informació en l'àmbit del sistema d'informació fiscal corporativa. En concret, les tasques que han de desenvolupar les unitats d'informació que tenen per objecte la coordinació, la comunicació, el suport i l'assessorament als òrgans i les unitats que en depenen i a les entitats que s'hi adscriuen, en l'àmbit del sistema d'informació fiscal corporativa.»

Títol IV. Modificacions legislatives en matèria de patrimoni

Article 43. Modificació del text refós de la Llei de patrimoni, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002

1. Es modifica l'apartat 4 de l'article 9 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

«4. Els béns i drets demanials de la Generalitat es poden afectar al domini públic d'altres administracions públiques per ésser destinats a un ús o servei públic de llur competència. Aquesta afectació no altera la titularitat dels béns o drets ni llur caràcter demanial i implica l'exercici de les facultats corresponents a la gestió, la defensa, el manteniment i el millorament dels béns i drets afectats.

»La Generalitat només pot acceptar mutacions demanials de béns i drets efectuades a favor seu per altres administracions públiques per ésser destinats a un ús o servei públic si s'han adoptat amb transmissió de la titularitat dels béns o drets. Correspon al Govern de la Generalitat l'acceptació de la mutació demanial mitjançant un acord.

»Si la destinació s'ha mantingut durant tot el termini acordat, no es produeix la reversió dels béns o drets a l'administració transmissora i aquests resten integrats en el patrimoni de l'administració adquirent.

»En el cas de reversió dels béns o drets transmesos per altres administracions públiques, mitjançant mutació demanial, la Generalitat es pot rescabalar de l'import de les actuacions que s'han dut a terme i que siguin conseqüència de les condicions imposades per l'administració transmissora.»

2. Es modifica la disposició addicional segona del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional segona

»1. Els departaments de la Generalitat i els organismes i les entitats del seu sector públic als quals sigui aplicable l'article 26 bis han d'encarregar a l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, d'acord amb les disposicions de desenvolupament que ha de dictar el Govern per fer que aquest encàrrec sigui efectiu i progressiu, la gestió del servei de gestió d'immobles i serveis de suport –FM– (manteniment, serveis vinculats als immobles i infraestructures i actuacions en matèria d'eficiència energètica i sostenibilitat per a assolir l'objectiu que tots els immobles i infraestructures de l'Administració de la Generalitat es proveeixin d'energia neta i de proximitat, amb foment de l'autoconsum) dels immobles i les infraestructures ocupats mitjançant qualsevol títol jurídic per la Generalitat i pels ens i organismes del seu sector públic, llevat que es justifiqui que, per necessitat de reserva, per raons tècniques o per raó de complexitat, sigui convenient que sigui el departament o l'organisme o entitat del sector públic de la Generalitat que l'ocupa qui dugui a terme aquest servei de gestió d'immobles i serveis de suport (FM).

»Com a concreció del que disposa el paràgraf anterior, les actuacions l'encàrrec de les quals, entre altres, s'ha de fer a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, comprenen expressament les corresponents a implantació, manteniment i operació d'infraestructures i instal·lacions d'energia neta i de proximitat promogudes per la Generalitat i els organismes i entitats del seu sector públic, directament o en col·laboració amb tercers, als seus immobles i per a proveïment d'aquests i, en general, les actuacions per a mitigació i adaptació al canvi climàtic vinculades als immobles i infraestructures ocupats mitjançant qualsevol títol jurídic per la Generalitat i pels ens i organismes del seu sector públic.

»Aquests encàrrecs han de seguir les directrius de desenvolupament i estratègia energètica i ambiental de la Generalitat establertes pels seus òrgans competents. En el cas dels encàrrecs en matèria d'eficiència energètica o autogeneració renovable, aquests encàrrecs han d'incorporar els criteris i les especificacions inclosos en el pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat a què fa referència la disposició addicional cinquena de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.

»Aquests encàrrecs també han d'incloure les actuacions i inversions necessàries per a donar compliment als objectius departamentals pel que fa a l'eficiència energètica i autogeneració renovable especificats en el pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat. L'Institut Català d'Energia ha d'emetre un informe sobre aquests encàrrecs amb caràcter previ i pot proposar mesures de millora o de modificació d'algunes actuacions. Aquestes mesures són vinculants pel que fa als objectius d'estalvi energètic i implantació d'energies renovables previstos en el pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat que aprova el Govern.

»Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU assumeix les tasques de prospecció, contractació, execució, operació, supervisió i coordinació executiva d'aquestes actuacions segons les directrius esmentades.

»2. Per a garantir la viabilitat dels encàrrecs de gestió d'immobles i serveis de suport (FM) a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, cal indispensablement la cessió a favor seu dels llocs de treball relacionats amb la matèria objecte de l'encàrrec dotats pressupostàriament pel departament o per l'organisme o l'entitat del sector públic que faci l'encàrrec.

»3. En la mesura que la gestió del servei de gestió d'immobles i serveis de suport (FM) dels immobles i infraestructures ocupats per un departament o per un organisme o una entitat del sector públic de la Generalitat es vagin traspassant a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, els encàrrecs posteriors de gestió de la promoció de noves actuacions que es facin a aquesta societat han de recollir la gestió integral de l'actuació, és a dir, l'encàrrec de la gestió del projecte, de l'execució de l'obra i del futur servei de gestió d'immobles i serveis de suport (FM) de l'immoble o infraestructura.»

Títol V. Mesures en matèria de contractació pública

Article 44. Transparència i publicitat dels contractes tramitats per emergència per l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i també per les universitats públiques i les entitats que en depenen

1. L'adjudicació i, si s'escau, formalització dels contractes tramitats per emergència per l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i també per les universitats públiques i les entitats que en depenen, juntament amb la memòria justificativa i la comunicació efectuada al Govern, s'han de publicar en el perfil de l'òrgan de contractació allotjat a la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya, en el termini de trenta dies naturals a comptar de l'adjudicació o de la formalització.

2. Les dades relatives a aquests contractes s'han de comunicar al Registre públic de contractes de la Generalitat.

Part tercera. Mesures en l'àmbit del sector públic

Títol VI. Mesures administratives en matèria de personal de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic

Capítol I. Normes generals

Article 45. Modificació de la Llei 5/2012, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, amb relació als efectes econòmics de la carrera professional del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut

Es modifica la disposició addicional onzena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional onzena. Efectes econòmics dels nous nivells de carrera professional assignats al personal estatutari de l'Institut Català de la Salut

»Les convocatòries per a assolir nous nivells de carrera professional s'han de resoldre durant l'any següent a la finalització del període de presentació de sol·licituds i produeixen efectes econòmics des del dia 1 de gener de l'any de la resolució d'assignació.»

Article 46. Modificació del Decret llei 5/2021, pel qual s'aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic

Es modifica l'apartat 6 de l'article 31 del Decret llei 5/2021, del 2 de febrer, pel qual s'aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, que resta redactat de la manera següent:

«31.6. L'atribució temporal de funcions de personal amb vinculació preexistent en d'altres departaments o entitats públiques requereix l'autorització de la persona titular de la secretaria general del departament o responsable de personal de l'entitat d'adscripció als efectes de no afectar la normal prestació del servei.

»L'atribució temporal de funcions a personal funcionari interí i personal laboral temporal només pot tenir lloc en els programes adscrits als departaments o entitats on presten serveis, i en els termes del que disposa l'article 73 del text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, del 30 d'octubre

Article 47. Modificació de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997

1. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 49 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, amb el text següent:

«3. La valoració de la fase de concurs no pot significar més d'un quaranta per cent de la puntuació total del conjunt del procés selectiu de concurs oposició.»

2. Es modifica la lletra c de l'apartat 2 de l'article 86 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactada de la manera següent:

«c) Per incompatibilitats. Es concedeix si els funcionaris públics es troben en situació de servei actiu en un altre cos o una altra escala de qualsevol de les administracions públiques o passen a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no els correspongui de quedar en una altra situació i llevat que hagin obtingut l'autorització pertinent de compatibilitat, d'acord amb la legislació d'incompatibilitats. L'òrgan competent pot concedir automàticament i d'ofici aquest tipus d'excedència.

»El nomenament com a personal interí o la contractació com a personal laboral temporal no habilita per a passar a aquesta situació administrativa.»

3. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 88 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el text següent:

«5. El personal interí pot ésser declarat en la situació de serveis especials quan concorri algun dels supòsits establerts per l'apartat 1 i pot romandre en aquesta situació sempre que es mantingui la causa que va donar lloc al seu nomenament de personal interí.»

4. Es modifica la lletra b de l'article 122 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactada de la manera següent:

«b) Específicament, al personal funcionari interí li és aplicable el règim general del personal funcionari de carrera quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament, excepte els drets inherents a la condició de funcionari de carrera.»

5. Es modifica la disposició addicional vint-i-sisena de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional vint-i-sisena. Reassignacions funcionals d'empleats públics

»Amb la finalitat d'aconseguir un millor aprofitament dels recursos que garanteixi l'eficàcia del servei que es presta als ciutadans, els departaments i les entitats del sector públic que hi estan vinculades i les universitats públiques catalanes, en el marc de convenis de col·laboració interadministrativa o de programes per al desenvolupament de projectes d'interès comú, identificats i amb l'informe previ del departament competent en matèria de funció pública, poden dur a terme reassignacions funcionals d'empleats públics, d'acord amb la normativa laboral i de funció pública aplicable.»

6. S'afegeix una disposició transitòria, la catorzena, a la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el text següent:

«Disposició transitòria catorzena

»Els funcionaris de carrera que es trobin en la situació administrativa d'excedència voluntària per incompatibilitats perquè estan prestant serveis com a personal interí o personal laboral temporal en qualsevol administració pública o en organismes o entitats del sector públic poden romandre en aquesta situació administrativa mentre es mantingui el nomenament de personal interí o el contracte laboral temporal que siguin vigents l'1 de gener de 2022.»

Article 48. Modificació de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

1. S'afegeix una lletra, la n, a l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb el text següent:

«n) Les infraccions comeses i les sancions aplicades als alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i al personal directiu del seu sector públic, en els termes de l'article 90 bis

2. S'afegeix un article, el 90 bis, a la Llei 19/2014, amb el text següent:

«Article 90 bis. Publicitat de les infraccions i les sancions

»1. Les infraccions comeses i les sancions aplicades als alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i al personal directiu del seu sector públic són públiques.

»2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic han de publicar al Portal de la Transparència la part dispositiva de les resolucions fermes que posen fi als expedients sancionadors incoats contra alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i personal directiu del seu sector públic amb motiu de les infraccions comeses regulades per aquest capítol.»

Article 49. Efectes del silenci administratiu en determinats procediments en matèria de personal i de funció pública

A l'efecte del que estableix l'article 24.1 de la Llei de l'Estat 39/2015, de l'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, les persones interessades poden entendre desestimades llurs sol·licituds, un cop transcorregut el termini establert sense que s'hagi dictat i notificat resolució expressa, en els procediments iniciats a instància de les persones interessades en matèria de personal següents:

a) Reingrés al servei actiu del personal procedent de situacions administratives que no comportin reserva de plaça i destinació, o de lloc de treball.

b) Autorització de permuta de llocs de treball.

c) Reconeixement de grau personal i de serveis prestats.

d) Reconeixement de la compatibilitat d'una segona activitat pública o privada.

e) Autorització del gaudiment del període de vacances fora dels períodes ordinaris.

f) Concessió del permís per assumptes personals.

g) Concessió de llicències per a fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, per a assumptes propis sense cap retribució i per a fer cursos de formació.

h) Declaració de les situacions administratives de serveis en altres administracions i de serveis especials en el cas del personal funcionari, i concessió d'excedència forçosa en el cas del personal laboral.

i) Concessió d'excedències voluntàries, excepte les motivades per conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

j) Modificacions de jornada i horari, incloses les sol·licituds relatives a la modalitat de teletreball, excepte les motivades per conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

k) Jubilació voluntària.

l) Perllongament de la permanència al servei actiu.

m) Atorgament de dietes, assistències i indemnitzacions per raó del servei, incloses les bestretes, i també qualsevol altre procediment la resolució del qual impliqui efectes econòmics, o que puguin afectar la prestació correcta dels serveis.

Capítol II. Normes sectorials

Article 50. Modificació de la Llei 5/1994, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya

1. S'afegeix una disposició addicional, la desena, a la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició addicional desena

»1. Les convocatòries per a accedir a les diferents categories de les escales bàsica, tècnica, executiva i superior del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya aprovades a partir de l'1 de gener de 2022 poden determinar el nombre de places reservades per a dones per a complir l'objectiu d'equilibrar la presència de dones i homes en les diferents categories.

»El nombre de places reservades per a dones ha d'ésser proporcional als objectius perseguits i no pot ésser inferior al 25% ni superior al 40% de les places convocades.

»2. En cas que es faci ús de la reserva de places que regula la present disposició, els procediments selectius d'accés i de promoció interna corresponents s'han d'articular en dos torns diferenciats de places reservades i no reservades a dones. En cas que el procés selectiu inclogui limitacions del nombre màxim de persones aspirants que poden ésser convocades a la prova següent, s'ha d'establir quina part d'aquest màxim correspon a cada torn, d'acord amb el percentatge de places reservades a dones establert en la convocatòria.

»Un cop finalitzades les fases d'oposició i concurs, si s'escau, la convocatòria a la fase de formació s'ha de fer seguint una llista final de les persones que hagin superat el procés, ordenades segons la puntuació obtinguda i d'acord amb el nombre màxim de places reservades per torn, aplicant-hi els criteris de desempat establerts legalment. Cap de les persones aspirants convocades a la fase de formació no pot tenir un diferencial negatiu de puntuació de més del 20% respecte a les persones de l'altre torn que es trobin dins el nombre màxim de persones a convocar a la fase de formació sumant els dos torns, d'acord amb el que estableixin les bases de cada convocatòria.

»Les places reservades per a cada torn que restin vacants passaran a incrementar les fixades per a l'altre torn fins a assolir el nombre màxim de places convocades.

»3. La reserva de places que regula aquesta disposició no és aplicable si en la categoria objecte de la convocatòria hi ha una presència de dones funcionàries igual o superior al 40%.»

2. Es modifica l'article 15 de la Llei 5/1994, que resta redactat de la manera següent:

«Article 15

»El Cos de Bombers de la Generalitat s'estructura en una línia jeràrquica, segons les escales i les categories següents:

»a) Escala superior, que comprèn la categoria d'inspector.

»b) Escala executiva, que comprèn la categoria de sotsinspector.

»c) Escala tècnica, que comprèn les categories d'oficial, de sergent, de caporal i de bomber de primera.»

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 16 de la Llei 5/1994, que resta redactat de la manera següent:

«1. Les funcions que corresponen preferentment a les diferents escales del Cos de Bombers de la Generalitat són les següents:

»a) A l'escala superior, les de direcció, coordinació i orientació d'unitats tècniques i les operatives de nivell superior, i les altres específiques de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments que siguin determinades per via reglamentària, i també la direcció i el comandament de les unitats corresponents en les situacions en què li sigui encomanat d'exercir com a cap de guàrdia.

»b) A l'escala executiva, les de coordinació i comandament d'unitats tècniques i les operatives de nivell intermedi, i les altres específiques de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments que siguin determinades per via reglamentària, i també el comandament de les unitats corresponents en les situacions en què li sigui encomanat d'exercir com a cap de guàrdia.

»c) A l'escala tècnica, les operatives en tasques de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments i de suport sanitari en emergències, i les d'inspecció i les de comandament d'unitats operatives i logístiques que siguin determinades per via reglamentària.»

4. Es modifica l'apartat 2 de l'article 17 de la Llei 5/1994, que resta redactat de la manera següent:

«2. Per ingressar a les diferents escales del Cos de Bombers de la Generalitat, cal posseir les titulacions exigides o complir els requisits establerts per l'article 18 bis, d'acord amb la gradació següent:

»a) Escala superior, titulació del grup A.

»b) Escala executiva, titulació del grup B.

»c) Escala tècnica, titulació del grup C1.»

5. Es modifica l'article 18 de la Llei 5/1994, que resta redactat de la manera següent:

«Article 18

»1. L'accés a la categoria de bomber de primera es fa per oposició o per concurs oposició, en convocatòria lliure. Cal superar, a més, un curs selectiu a l'Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya.

»2. L'Administració de la Generalitat pot determinar l'accés a la categoria de bomber de primera de la Generalitat dels membres del cos de bombers de les entitats locals, dins la mateixa categoria, pel sistema de concurs i després d'haver superat un curs selectiu a l'Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya.

»3. Així mateix, l'Administració de la Generalitat pot determinar, en les convocatòries d'accés a la categoria de bomber de primera, la valoració en la fase de concurs del temps prestat com a bomber voluntari de la Generalitat.»

6. Es modifica l'article 58 de la Llei 5/1994, que queda redactat de la manera següent:

«Article 58. Pla de carrera professional del Cos de Bombers de la Generalitat

»1. La carrera horitzontal dels membres del Cos de Bombers de la Generalitat suposa el reconeixement individualitzat del desenvolupament professional d'acord amb un model de competències i habilitacions operatives i l'assoliment de diferents nivells d'expertesa i experiència, validats mitjançant l'avaluació del rendiment i de les competències professionals.

»2. Reglamentàriament, per mitjà d'una ordre del conseller competent en matèria de seguretat pública i en el termini d'un mes, s'ha d'establir un sistema d'itineraris professionals estructurats en nivells d'expertesa professional en el mateix lloc de treball i en la provisió dels llocs de treball de les diferents especialitats que es creïn, i també les condicions d'accés, períodes mínims de permanència i sortida de cadascuna de les especialitats i del desenvolupament professional. Els nivells d'especialitat, una vegada reconeguts, han d'ésser objecte de consolidació d'acord amb les regles generals de consolidació i reconeixement del grau personal, llevat dels supòsits en què no s'acreditin les aptituds i capacitats requerides, i sens perjudici del que disposa la regulació del règim disciplinari per a la sanció de demèrit.

»3. L'Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, en col·laboració i coordinació amb la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, d'acord amb la legislació vigent per a l'expedició i l'homologació de títols i formació especialitzada, ha d'elaborar el pla formatiu del Pla de carrera professional del Cos de Bombers de la Generalitat.»

7. S'afegeix una disposició transitòria, la tretzena, a la Llei 5/1994, amb el text següent:

«Disposició transitòria tretzena. Extinció de la categoria de bomber de l'escala bàsica i les places que la componen

»El personal funcionari que pertanyi a la categoria de bomber de l'escala bàsica mantindrà tots els drets com a funcionari de carrera. Els membres del Cos de Bombers que amb data de l'1 de gener de 2024 pertanyin a la categoria de bomber de l'escala bàsica podran, a partir d'aquesta data, accedir a la categoria de bomber de primera de l'escala tècnica en una convocatòria específica de promoció interna en la qual el requisit de tenir dos anys d'antiguitat en la categoria de bomber de l'escala bàsica establert per l'article 18 bis no serà aplicable.»

Article 51. Modificació de la Llei 16/1984, de l'estatut de la funció interventora

1. Es modifica l'article 2 de la Llei 16/1984, del 20 de març, de l'estatut de la funció interventora, que resta redactat de la manera següent:

«Article 2

»1. L'exercici de la funció interventora correspon a la Intervenció General de la Generalitat, que ha d'actuar amb plena autonomia respecte als òrgans i les entitats subjectes a fiscalització i que té les facultats següents:

»a) Ser el centre de control intern de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, sens perjudici del control que exerceixen el Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes.

»b) Ser el centre directiu de la comptabilitat pública corresponent a l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic.

»2. L'exercici de les funcions de control i comptabilitat d'acord amb la Llei de finances públiques de Catalunya correspon al personal del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya.»

2. Es modifica la lletra b de l'apartat 1.A de l'article 3 de la Llei 16/1984, que resta redactada de la manera següent:

«b) Intervenir i comprovar materialment la despesa feta amb els cabals públics, requerint, si s'escau, l'ajuda de funcionaris especialitzats per a l'emissió d'informes raonats sobre la comprovació material de les obres, els subministraments, les adquisicions i els serveis.

Aquesta comprovació s'ha de fer d'acord amb les instruccions anuals que aprovi la Intervenció General  a aquests efectes,  que s'han de fonamentar en una anàlisi de riscos de l'àmbit o operacions  a controlar o en una obligació legal,  i també en els mitjans disponibles i el temps necessari per fer-la.»

3. Es modifica l'article 6 de la Llei 16/1984, que resta redactat de la manera següent:

«Article 6

»1. El personal del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya depèn jeràrquicament i funcionalment de l'interventor o interventora general de la Generalitat, el qual assigna les destinacions.  

»2. El personal del Cos d'Intervenció de la Generalitat ha d'exercir les seves funcions amb plena autonomia respecte de les autoritats, les entitats, les unitats i els òrgans de la Generalitat del seu àmbit d'actuació, d'acord amb la normativa corresponent i les instruccions de la Intervenció General.

 »3. L'interventor o interventora general, amb la finalitat de complir les funcions atribuïdes, pot assignar les destinacions del personal de la Intervenció General.»

4. Es modifica l'article 7 de la Llei 16/1984, que resta redactat de la manera següent:

«Article 7

»1. L'interventor o interventora general de la Generalitat es nomena per decret del Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de finances públiques, i ha de pertànyer al Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya que estableix aquesta llei.

»2. El Govern ha de determinar mitjançant decret l'estructura, les competències i les funcions de la Intervenció General de la Generalitat.

»3. L'interventor o interventora general pot emetre les instruccions necessàries per a l'exercici de les funcions que té assignades la Intervenció General.»

5. Es modifica l'apartat 2 i s'afegeix un apartat, el 4, a l'article 11 de la Llei 16/1984, que resten redactats de la manera següent:

«2. La meitat, com a mínim, de les places que es convoquin per a accedir a l'Escala Superior d'Intervenció han de ser per al torn de promoció interna i s'han de reservar al personal que acrediti una antiguitat mínima de quatre anys com a funcionari de carrera de l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat. Els processos selectius d'accés pel torn de promoció interna poden establir exempcions amb relació a determinades proves o exercicis o amb relació a l'avaluació de les parts del temari que es considerin superades.»

«4. Es poden articular mecanismes de promoció interna horitzontal per a accedir a l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya per part del personal funcionari de carrera del Cos Superior d'Administració de la Generalitat de Catalunya que acrediti haver prestat serveis durant dos anys, com a mínim, en llocs de treball d'aquest cos.»

6. Es modifica el nom de la disposició transitòria de la versió inicial de la Llei 16/1984, que passa a denominar-se disposició transitòria primera.

7. Es modifica el nom de la disposició transitòria de la Llei 16/1984, afegida per l'article 107.4 de la Llei 5/2020, del 29 d'abril, que passa denominar-se disposició transitòria segona, i s'hi afegeix un apartat, el 5, amb el text següent:

«5. Els llocs vacants de l'escala tècnica de control i comptabilitat del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya poden ser ocupats transitòriament, per un període de cinc anys, per personal de l'escala superior d'administració general del Cos Superior d'Administració, i, excepcionalment, per altres cossos.»

Article 52. Modificació de la Llei 16/1991, de les policies locals

Es modifica l'apartat 2 de l'article 26 de la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals, que resta redactat de la manera següent:

«2. És cap del cos el membre de la plantilla de major graduació; en cas d'igualtat, correspon a l'alcalde de fer el nomenament, d'acord amb els principis d'objectivitat, de mèrit, de capacitat i d'igualtat d'oportunitats.»

Article 53. Modificació de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra

1. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 21 de la Llei 10/1994, de l'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, amb el text següent:

«3. Les convocatòries de promoció interna a les categories de caporal o caporala, sergent o sergenta, sotsinspector o sotsinspectora, inspector o inspectora i intendent o intendenta poden preveure mecanismes per a optar a les places segons els criteris territorials i d'especialitat que es determinin per acord del Govern.»

2. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l'article 22 de la Llei 10/1994, que resten redactats de la manera següent:

«1. L'accés a la categoria de mosso o mossa es fa pel sistema de concurs oposició.»

«3. L'accés requereix, a més de la superació de les proves selectives que estableix la convocatòria, la superació d'un curs selectiu, que ha d'organitzar l'Escola de Policia de Catalunya, i d'un període de pràctiques, l'avaluació dels quals s'ha de restringir als mèrits i les capacitats professionals. Són exemptes del curs selectiu les persones aspirants que aportin un certificat d'haver superat el curs corresponent a l'Escola de Policia de Catalunya.»

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 74 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

«1. No es poden imposar sancions per faltes greus o molt greus si no és en virtut d'un expedient instruït a aquest efecte; la tramitació de l'expedient s'ha de regir pels principis de sumarietat i de celeritat, però en cap cas no hi pot haver indefensió. La sanció per faltes lleus pot ésser imposada sense cap altre tràmit que el d'audiència a la persona interessada. La durada màxima de l'expedient no pot ésser superior a vuit mesos, llevat que l'Administració justifiqui una pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de la persona inculpada.»

4. Es modifica l'apartat 3 de l'article 74 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

«3. La imposició de les sancions fixades per aquesta llei correspon a la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública, competència que pot ésser desconcentrada en altres òrgans del departament, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 40/2015, de l'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.»

5. Es modifica l'apartat 1 de l'article 76 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

«1. La suspensió provisional es pot acordar per un termini d'un mes, finit el qual es pot prorrogar per un altre mes, i així successivament fins a un termini màxim de vuit mesos, llevat que s'interrompi el procediment per causa imputable a l'expedientat o que hi hagi obert un procediment penal per delicte. En el primer cas, s'interromp el còmput del termini mentre duri la paralització, i en el segon la suspensió provisional es pot prolongar fins que s'acabi l'expedient disciplinari.»

6. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l'article 78 de la Llei 10/1994, que resten redactats de la manera següent:

«2. Les faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap de sis mesos.

»3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per faltes greus, al cap de dos anys, i les imposades per faltes lleus, al cap d'un any.»

7. Se suprimeix la disposició transitòria setena de la Llei 19/1994.

8. S'afegeix una disposició addicional, la setena, a la Llei 10/1994, amb el text següent:

«Disposició addicional setena

»1. Les convocatòries per a accedir a les diferents categories de les escales bàsica, intermèdia, executiva i superior del Cos de Mossos d'Esquadra aprovades a partir de l'1 de gener de 2022 poden determinar el nombre de places reservades per a dones per a complir l'objectiu d'equilibrar la presència de dones i homes en les diferents categories.

»El nombre de places reservades per a dones ha d'ésser proporcional als objectius perseguits i no pot ésser inferior al 25% ni superior al 40% de les places convocades.

»2. En cas que es faci ús de la reserva de places que regula la present disposició, els procediments selectius d'accés i de promoció interna corresponents s'han d'articular en dos torns diferenciats de places reservades i no reservades a dones. En el cas que el procés selectiu inclogui limitacions del nombre màxim de persones aspirants que poden ésser convocades a la següent prova, s'ha d'establir quina part d'aquest màxim correspon a cada torn, d'acord amb el percentatge de places reservades a dones establert en la convocatòria.

»Un cop finalitzades les fases d'oposició i concurs, si s'escau, la convocatòria a la fase de formació s'ha de fer seguint una llista final de les persones que hagin superat el procés, ordenades segons la puntuació obtinguda i d'acord amb el nombre màxim de places reservades per torn, aplicant-hi els criteris de desempat establerts legalment. Cap de les persones aspirants convocades a la fase de formació no pot tenir un diferencial negatiu de puntuació de més del 20% respecte a les persones de l'altre torn que es trobin dins el nombre màxim de persones a convocar a la fase de formació sumant els dos torns, d'acord amb el que estableixin les bases de cada convocatòria.

»Les places reservades per a cada torn que restin vacants passaran a incrementar les fixades per a l'altre torn fins a assolir el nombre màxim de places convocades.

»3. La reserva de places que regula aquesta disposició no és aplicable si en la categoria objecte de la convocatòria hi ha una presència de dones funcionàries igual o superior al 40%.»

Article 54. Modificació de la Llei 17/2003, del Cos d'Agents Rurals

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 14 de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals, que resta redactat de la manera següent:

«2. L'accés a la categoria d'agent es fa pel sistema de concurs oposició i requereix la superació d'un curs selectiu organitzat per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i d'un període de pràctiques de sis mesos de durada. Els períodes de pràctiques es fan en els serveis i les demarcacions territorials que, en funció de llur activitat, siguin més adequats per a la formació integral de les persones aspirants i el particular coneixement de l'estructura i el funcionament de les tasques assignades al Cos d'Agents Rurals, a més de garantir el coneixement del territori i de les tasques pròpies de l'àmbit rural.»

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

«2. Dins els límits fixats per la normativa reguladora de la funció pública de la Generalitat, cada convocatòria ha de reservar el nombre de places a les quals poden accedir per promoció interna els membres del Cos d'Agents Rurals que acreditin un mínim de dos anys de servei actiu en l'escala immediatament inferior i no hagin estat sancionats per falta greu o molt greu, llevat que hagin obtingut la cancel·lació de la sanció imposada, sempre que compleixin els requisits exigits en la convocatòria i que superin un curs selectiu organitzat per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Hi poden participar els membres del Cos d'Agents Rurals que, sense tenir la titulació exigida per a ingressar a les escales superiors, tinguin la titulació immediatament inferior i compleixin la resta de requisits establerts.»

3. Es modifica l'article 16 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

«Article 16. Accés a la categoria d'agent major i oficial o oficiala

»L'accés a la categoria d'agent major i oficial o oficiala es fa per promoció interna, mitjançant el sistema de concurs oposició entre els membres del Cos d'Agents Rurals que tinguin una antiguitat de dos anys de servei actiu en la categoria immediatament inferior i que superin el corresponent curs selectiu de formació, organitzat per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.»

4. Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 17/2003, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional primera. Equilibri en la presència de dones i homes en les diferents categories

»1. Les convocatòries per a accedir a les diferents categories de les escales bàsica, executiva i superior del Cos d'Agents Rurals aprovades a partir de l'1 de gener de 2022 poden determinar el nombre de places reservades per a dones per a complir l'objectiu d'equilibrar la presència de dones i homes en les diferents categories.

»El nombre de places reservades per a dones ha d'ésser proporcional als objectius perseguits i no pot ésser inferior al 25% ni superior al 40% de les places convocades.

»2. En cas que es faci ús de la reserva de places que regula la present disposició, els procediments selectius d'accés i de promoció interna corresponents s'han d'articular en dos torns diferenciats de places reservades i no reservades a dones. En cas que el procés selectiu inclogui limitacions del nombre màxim de persones aspirants que poden ésser convocades a la prova següent, s'ha d'establir quina part d'aquest màxim correspon a cada torn, d'acord amb el percentatge de places reservades a dones establert en la convocatòria.

»Un cop finalitzades les fases d'oposició i concurs, si s'escau, la convocatòria a la fase de formació s'ha de fer seguint una llista final de les persones que hagin superat el procés, ordenades segons la puntuació obtinguda i d'acord amb el nombre màxim de places reservades per torn, aplicant-hi els criteris de desempat establerts legalment. Cap de les persones aspirants convocades a la fase de formació no pot tenir un diferencial negatiu de puntuació de més del 20% respecte a les persones de l'altre torn que es trobin dins el nombre màxim de persones a convocar a la fase de formació sumant els dos torns, d'acord amb el que estableixin les bases de cada convocatòria.

»Les places reservades per a cada torn que restin vacants passaran a incrementar les fixades per a l'altre torn fins a assolir el nombre màxim de places convocades.

»3. La reserva de places que regula aquesta disposició no és aplicable si en la categoria objecte de la convocatòria hi ha una presència de dones funcionàries igual o superior al 40%.»

Títol VII. Mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

Capítol I. Comissió de coordinació per a la cooperació al desenvolupament

Article 55. Modificació de la Llei 26/2001, de cooperació al desenvolupament

Es modifica l'apartat 5 de l'article 23 de la Llei 26/2001, del 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, que resta redactat de la manera següent:

«5. La Comissió de Coordinació amb els Ens Locals és formada per representants dels departaments i les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat, dels ens territorials i locals designats per llurs entitats representatives, i del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i en la seva composició s'ha de vetllar per la paritat entre dones i homes. La Comissió és presidida pel conseller o consellera competent en matèria d'actuacions exteriors, que pot delegar en el director o directora general que correspongui.»

Capítol II. Institut Català de Finances

Article 56. Modificació del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 4 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

«3. L'Institut Català de Finances, d'acord amb l'article 1.3 i sense autorització administrativa prèvia, pot disposar lliurement dels béns, tant immobles com mobles.»

2. Es modifica la lletra h de l'article 31.1 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, que resta redactada de la manera següent:

«h) Els dipòsits que hi constitueixin altres institucions públiques i, eventualment, institucions privades.»

3. Es modifica la disposició addicional tercera del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional tercera. Execució dels instruments financers del programa Feder

»1. L'Institut Català de Finances, directament o bé mitjançant qualsevol de les seves filials, pot assumir mitjançant encàrrec de gestió les tasques d'execució dels instruments financers dels diversos programes operatius de la Unió Europea, per acord del Govern de la Generalitat. En tot cas, l'acord esmentat ha d'habilitar l'Institut perquè pugui adoptar les mesures oportunes per a assegurar la bona gestió dels instruments financers del programa en qüestió.

»2. Es confereixen a l'Institut Català de Finances, directament o mitjançant qualsevol de les seves filials, les tasques d'execució dels instruments financers del Programa operatiu de Catalunya Feder 2014-2020 (Decisió CE 2015-894) en els termes de l'article 38.4 c del Reglament (UE) 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell, i se l'habilita perquè adopti les mesures oportunes per a assegurar la bona gestió dels instruments financers del dit programa.»

4. Es modifica la disposició final del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances afegida per l'article 123.6 de la Llei 5/2020, del 29 d'abril, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició final. Habilitació per a l'elaboració d'un nou text refós

»S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta disposició final, elabori un nou text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre. L'autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.»

5. Se deroga la disposició final de la versió inicial del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, que té el text següent:

«Disposició final

»El Govern ha d'aprovar el Reglament de l'Institut Català de Finances a proposta de la Junta de Govern.»

Capítol III. Agència de Ciberseguretat de Catalunya

Article 57. Modificació de la Llei 15/2017, de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya

1. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 1 de la Llei 15/2017, del 25 de juliol, de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, amb el text següent:

«4. Les funcions que aquesta llei atribueix a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya tenen la consideració d'essencials i són bàsiques per a garantir el funcionament correcte de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic.»

2. Es modifica l'article 4 de la Llei 15/2017, que resta redactat de la manera següent:

«Article 4. El Consell d'Administració

»1. El Consell d'Administració de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que ha de tenir composició paritària, és integrat pels deu membres següents:

»a) El president o presidenta, càrrec que correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de ciberseguretat i societat digital.

»b) Dos vicepresidents, un dels quals és el secretari o secretària general del departament competent en matèria de ciberseguretat i societat digital, i l'altre, el secretari o secretària general del departament competent en matèria de seguretat pública.

»c) El secretari o secretària del Govern.

»d) El secretari o secretària sectorial competent en matèria de polítiques digitals.

»e) Un vocal o una vocal del departament competent en matèria d'administracions locals.

»f) Un vocal o una vocal del departament competent en matèria de seguretat pública.

»g) Un vocal o una vocal del departament competent en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació.

»h) Un vocal una vocal del departament competent en matèria d'administració digital.

»i) El director o directora de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

»2. Els vocals a què fan referència les lletres e, f, g i h han de tenir de tenir el rang orgànic mínim de director o directora general, i són nomenats pel Govern.»

Capítol IV. Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció

Article 58. Modificació de la Llei 13/1997, de creació de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció

Es modifica la lletra k de l'article 9.2 de la Llei 13/1997, del 19 de novembre, de creació de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, que resta redactada de la manera següent:

«k) Formalitzar els acolliments familiars en família aliena i preadoptiva constituïts prèviament per l'òrgan competent en matèria de protecció de la infància i l'adolescència.»

Capítol V. Agència per a la Competitivitat de l'Empresa

Article 59. Modificació de la Llei 11/2011, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa

Es modifica l'apartat 2 de l'article 162 de la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa, que resta redactat de la manera següent:

«2. El Consell d'Administració de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa és integrat per un mínim de vuit membres i un màxim de catorze.»

Capítol VI. Agència Catalana del Consum

Article 60. Modificació de la Llei 9/2004, de creació de l'Agència Catalana del Consum

1. Es modifica l'article 7 de la Llei 9/2004, del 24 de desembre, de creació de l'Agència Catalana del Consum, que resta redactat de la manera següent:

«Article 7. El Consell de Direcció

»1. El Consell de Direcció és format pels membres següents:

»a) El president o presidenta.

»b) El vicepresident o vicepresidenta.

»c) El director o directora.

»d) Vocals:

»1r. Els titulars dels departaments de la Generalitat amb competències en les matèries d'economia, producció agroalimentària, salut pública, transports, habitatge, comerç, turisme, energia, seguretat industrial i política lingüística poden proposar un representant amb rang orgànic mínim de director o directora general en les aquestes matèries.

»2n. El Consell de les Persones Consumidores de Catalunya pot proposar fins a dos vocals en representació de les organitzacions de consumidors i usuaris més representatives.

»3r. Les organitzacions representatives de l'Administració local poden proposar fins a un vocal cadascuna.

»4t. Les organitzacions empresarials més representatives poden proposar fins a un vocal cadascuna, amb un màxim de dos.

»5è. El president o presidenta de l'Agència Catalana del Consum pot proposar un vocal d'entre persones de prestigi reconegut en l'àmbit de la defensa dels consumidors i els usuaris.

»6è. Les organitzacions professionals agràries més representatives en l'àmbit de Catalunya poden proposar, de comú acord, un vocal.

»e) El secretari o secretària, que actua amb veu i sense vot.

»2. El nomenament dels membres del Consell de Direcció s'efectua per resolució del conseller o consellera del departament competent en matèria de consum.

»3. El president o presidenta, a petició del director o directora de l'Agència Catalana del Consum, pot disposar que assisteixin al Consell de Direcció, amb veu i sense vot, persones que no en siguin membres, en qualitat d'experts o tècnics.»

2. S'afegeix una disposició addicional, la tercera, a la Llei 9/2004, amb el text següent:

«Disposició addicional tercera. Modificació del nombre i la composició dels vocals del Consell de Direcció

»El conseller o consellera competent en matèria de consum, mitjançant una ordre, pot modificar el nombre i la composició dels vocals que componen el Consell de Direcció.»

Capítol VII. Supervisió contínua de les entitats del sector públic

Article 61. Pla de simplificació i reordenació del sector públic

1. Sens perjudici de la funció de supervisió contínua a què fan referència l'article 173 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, i l'article 71.6 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en el termini de divuit mesos a comptar de l'entrada en vigor de la present llei, el Govern, a proposta del titular del departament d'adscripció de la Comissió del Sector Públic Institucional i del Departament d'Economia i Hisenda, ha d'aprovar un pla de simplificació i reordenació del sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat orientat a l'optimització de recursos públics, l'eficàcia, l'eficiència organitzativa i la sostenibilitat financera per a garantir la qualitat dels serveis i les activitats que es presten.

Correspon a la Comissió del Sector Públic Institucional dissenyar les mesures del pla, i també l'impuls, la coordinació, el seguiment, la supervisió i l'avaluació corresponents.

2. Les entitats compreses en l'àmbit del pla són les participades, directament o indirectament, de manera majoritària per l'Administració de la Generalitat, les adscrites a aquesta en els termes que estableix la normativa bàsica de règim jurídic de les administracions públiques, i les entitats no majoritàries classificades com a AP-SEC GC.

El pla ha d'establir els objectius estratègics i operatius, les mesures per a fer-los efectius, el calendari màxim d'assoliment dels objectius i la governança.

3. Els indicadors principals que cal tenir en compte per a determinar els objectius i les mesures del pla són, entre altres, els següents: el nivell d'activitat; la coincidència o la compatibilitat de les funcions; la dimensió de les entitats en termes de pressupost, plantilla de personal i activitat; la sostenibilitat financera, i el nivell de dependència economicofinancera de la Generalitat.

4. Els criteris bàsics per a establir les mesures del pla són els següents:

a) Prioritzar la concentració d'estructures i serveis que permetin generar economies d'escala, mitjançant la fusió d'entitats o d'altres modificacions estructurals aptes per a assolir els objectius fixats.

b) Eliminar entitats inactives i microentitats.

c) Eliminar filials sense una justificació juridicomercantil clara i integrar-les, si escau, a la matriu.

d) Desvincular, suprimir o dissoldre entitats la permanència o participació en les quals no es justifica per raons d'interès públic; les entitats en què les finalitats perseguides es poden dur a terme mitjançant mecanismes diferents al de la personificació jurídica; o les entitats que estiguin cobertes suficientment per la iniciativa privada i no tinguin la consideració d'interès general.

e) Implantar mesures organitzatives per a la gestió compartida o centralitzada de serveis interns comuns, i altres mesures destinades a la reducció i la racionalització de la despesa.

f) Transformar la naturalesa jurídica de les entitats en altres formes que l'ordenament jurídic preveu per a la naturalesa de les funcions i activitats que desenvolupen, o per raó del nombre d'administracions partícips.

5. En els processos de simplificació, reestructuració i reordenació, cal adoptar mesures de reducció del nombre de vocalies i càrrecs en els òrgans de govern de les entitats, amb l'objectiu de procurar que, com a regla general, els màxims òrgans de govern no superin els quinze membres.

6. S'habilita el Govern per a transformar, suprimir, dissoldre, fusionar o desvincular l'Administració de la Generalitat de les entitats afectades pel pla mitjançant un decret. En tot allò que no estigui previst en l'àmbit de la Generalitat, el procediment i règim jurídic aplicable a les operacions de dissolució, extinció, fusió, desvinculació i transformació de les entitats afectades pel pla és el que estableix la Llei de l'Estat 40/2015, de l'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Capítol VIII. Institut Català de les Dones

Article 62. Modificació de la Llei 11/1989, de creació de l'Institut Català de les Dones

1. Es modifica el títol de la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creació de l'Institut Català de la Dona, pel de «Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creació de l'Institut Català de les Dones».

2. Es modifica l'apartat 3 de l'article 1 de la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creació de l'Institut Català de les Dones, que resta redactat de la manera següent:

«1.3. Per a facilitar i reforçar el paper de garant del compliment de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes i de l'aplicació de la seva transversalitat, l'Institut Català de les Dones resta adscrit al departament competent en matèria d'igualtat i feminismes.»

Article 63. Modificació de la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes

Es modifica la lletra a de l'apartat 1 de l'article 7 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, que resta redactada de la manera següent:

«a) L'Institut Català de les Dones, que resta adscrit al departament competent en matèria d'igualtat i feminismes.»

Títol VIII. Modificacions legislatives en matèria d'òrgans reguladors

Article 64. Modificació de la Llei 14/2008, de l'Oficina Antifrau de Catalunya

1. S'afegeix un article, el 8 bis, a la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya, amb el text següent:

«Article 8 bis. Potestat reglamentària de la direcció de l'Oficina Antifrau de Catalunya en matèria d'autoorganització i de règim interior

»1. En el marc de les disponibilitats pressupostàries, correspon al director o directora de l'Oficina Antifrau de Catalunya dictar-ne les normes organitzatives i de règim interior amb la finalitat d'adaptar l'estructura de l'Oficina als requeriments de la normativa de nova aplicació.

»2. El director o la directora de l'Oficina Antifrau de Catalunya ha de posar aquestes normes en coneixement de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya i n'ha d'ordenar la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

»3. El procediment d'elaboració d'aquestes normes s'ha de tramitar en el marc dels principis que inspiren l'actuació administrativa d'acord amb les normes reguladores del procediment administratiu.

»4. Mentre no es dictin les normes a què fa referència aquest article, són aplicables les Normes d'actuació i de règim interior de l'Oficina Antifrau de Catalunya relatives a l'organització i el règim interior.»

2. S'afegeix un article, el 24 bis, a la Llei 14/2008, amb el text següent:

«Article 24 bis. Activitat subvencional

»1. La Llei de pressupostos de la Generalitat de cada exercici pot establir una partida específica perquè l'Oficina Antifrau de Catalunya atorgui subvencions en les matèries de la seva competència.

»2. Correspon al director o directora de l'Oficina Antifrau aprovar un pla estratègic de subvencions, l'establiment de les bases reguladores de la concessió, la iniciació dels procediments mitjançant convocatòria pública i la resolució dels procediments, en el marc dels principis que inspiren l'actuació administrativa d'acord amb la legislació en matèria de subvencions.»

Part quarta. Mesures administratives

Títol IX. Mesures administratives en matèria de cultura

Article 65. Modificació de la Llei 17/1990, de museus

1. S'afegeix un article, el 34 bis, a la Llei 17/1990, del 2 de novembre, de museus, amb el text següent:

«Article 34 bis. Xarxes territorials de museus

»1. Amb l'objecte de facilitar que el conjunt dels museus puguin complir llurs funcions, el Departament de Cultura ha d'impulsar la creació de xarxes territorials de museus i donar-hi suport financer, sens perjudici del finançament d'altres administracions supralocals.

»2. Cada xarxa territorial estén la seva actuació sobre un àmbit territorial determinat. La xarxa ha de comptar amb uns òrgans de govern i amb un òrgan tècnic de suport i prestació de serveis que estigui vinculat a una entitat pública o privada sense afany de lucre integrada a la xarxa i que estigui relacionada amb la gestió patrimonial o museística.

»3. Les xarxes territorials es creen mitjançant convenis o altres acords entre l'Administració de la Generalitat, les entitats titulars dels museus, l'entitat de què depengui l'òrgan tècnic de suport i prestació de serveis de la xarxa i les altres institucions de l'àmbit territorial que en vulguin formar part.»

2. S'afegeix un article, el 34 ter, a la Llei 17/1990, amb el text següent:

«Article 34 ter. Museus de suport territorial

»1. Els museus de suport territorial tenen la funció de prestar serveis als equipaments patrimonials i col·leccions obertes al públic que no compleixen les condicions per ésser museu d'acord amb la legislació museística.

»2. Es determina mitjançant conveni o altres acords entre l'Administració de la Generalitat i les entitats titulars del museu corresponent l'atribució de la condició de museu de suport territorial, les funcions que ha d'exercir, la carta de serveis, l'àmbit territorial d'actuació, els equipaments patrimonials o col·leccions beneficiaris i per quin període de temps. També poden ésser part del conveni o acord altres institucions de l'àmbit territorial corresponent que hi estiguin interessades.»

Article 66. Modificació de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català

Es modifiquen els apartats 3 i 7, i s'afegeixen els apartats 7 bis i 7 ter, a l'article 57 de la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, amb el text següent:

«3. S'exceptuen de les mesures fixades pels apartats 1 i 2 les obres públiques següents:

»a) Aquelles en què l'aportació de la Generalitat o del concessionari és inferior a 600.000 euros.

»b) Les que es fan per complir específicament els objectius d'aquesta llei.

»c) Les que es financen totalment amb càrrec a transferències de fons finalistes o amb fons que ja tenen una altra afectació per una norma legal.»

«7. La manera d'efectuar la reserva establerta per l'apartat 1 quan es tracti d'inversions fetes per la Generalitat o alguna de les entitats del seu sector públic és mitjançant un import agregat que prengui com a base de càlcul l'import del conjunt de les inversions efectivament executades en l'exercici tancat previ a l'anterior del pressupost en elaboració que compleixin els requisits establerts en aquest article i les normes que el desenvolupin. La dotació en el pressupost d'aquesta quantia s'efectua de manera diferenciada en un servei específic a disposició del Departament de Cultura.»

«7 bis. Quan en un exercici no s'aprovin els pressupostos i s'estigui en situació de pròrroga pressupostària s'ha de regularitzar l'aportació corresponent a l'1,5% cultural en el proper pressupost que s'aprovi.»

«7 ter.

»a) En les obres executades per particulars en virtut d'una concessió administrativa de la Generalitat o de qualsevol entitat o ens públic que en depengui, la reserva s'ha de fer de la manera següent:

»1r. Amb caràcter general, la persona concessionària ha d'acreditar, en el moment de la formalització del contracte d'obra pública, l'ingrés de la reserva en el compte del tresor.

»2n. De manera excepcional, amb informe previ favorable del Departament de Cultura, la persona concessionària pot efectuar l'aplicació de l'1,5% de manera directa, sempre complint la finalitat que estableix l'apartat 1 i sota el control i la supervisió del Departament. En el moment de finalització de l'obra pública, la persona concessionària ha d'acreditar l'execució dels treballs derivats de l'aplicació de l'1,5% cultural.

»b) Els contractes de concessió d'obra pública han de fer constar quina és la fórmula escollida per a fer efectiva la reserva de l'1,5% cultural. En el cas d'aplicació directa per part de la persona concessionària, els contractes de concessió han d'incloure una clàusula segons la qual la persona concessionària, a efectes informatius i de coneixement públic, faci constar que els treball derivats de l'aplicació de l'1,5% cultural han estat finançats a l'empara de la normativa de l'1,5% gestionat per la Generalitat.

»c) Si un contracte de concessió no indica quina és la fórmula escollida, s'entén que s'aplica la norma general.

»d) Els departaments de la Generalitat i les entitats del seu sector públic han de comunicar al Departament de Cultura les concessions administratives, i llurs eventuals modificacions, de les quals es derivi la realització d'obres públiques pel concessionari, a fi que el Departament de Cultura pugui fer el seguiment de l'aplicació dels compromisos que deriven d'aquesta llei.»

Títol X. Empresa pública catalana

Article 67. Modificació del text refós de la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'empresa pública catalana

1. Es modifica l'article 13 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

«Article 13

»1. Les entitats a què fa referència aquest capítol han d'elaborar anualment els estats pressupostaris, la informació financera i tota la documentació que estableixin el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i l'ordre anual d'elaboració dels pressupostos. En l'elaboració han de prendre com a referència el límit de despesa no financera que hagi aprovat el Govern i els escenaris pressupostaris pluriennals. Aquests estats han d'incorporar, com a mínim, la informació següent en els termes que estableixi la normativa esmentada:

»a) Els ingressos que prevegin d'obtenir en l'exercici de referència, tant els procedents de transferències i aportacions de la Generalitat i de les seves entitats, com de tercers, i també els ingressos propis de llur activitat i la resta d'ingressos previstos d'acord amb llurs estatuts i la normativa vigent.

»b) La previsió de les despeses de tota mena de l'exercici, tant les relatives a l'explotació com inversions, subvencions i transferències, i també les despeses financeres d'acord amb la naturalesa limitativa o estimativa que els atorgui la legislació de finances públiques i la Llei de pressupostos.

»c) El detall dels projectes de les inversions previstes.

»d) La plantilla pressupostària de personal.

»e) Una memòria dels programes pressupostaris en què intervé l'entitat.

»2. El règim comptable aplicable a aquestes entitats és el que s'estableixi reglamentàriament.»

2. Es modifica l'article 14 del text refós de la Llei 4/1985, que resta redactat de la manera següent:

«Article 14

»L'exercici pressupostari ha de coincidir amb l'any natural.»

3. Es modifica l'article 15 del text refós de la Llei 4/1985, que resta redactat de la manera següent:

«Article 15

»Els pressupostos de les entitats a què fa referència aquest capítol han d'ésser elevats per llur consell d'administració, amb el conjunt de la documentació a què fa referència l'article 13, al departament d'adscripció d'acord amb el calendari que estableixi l'ordre anual d'elaboració dels pressupostos. Una vegada validats pel departament d'adscripció, aquest en dona trasllat al departament competent en matèria de finances públiques per a l'elaboració de l'avantprojecte de llei de pressupostos que ha d'ésser sotmès a l'aprovació del Govern.»

4. Es modifica l'article 28 del text refós de la Llei 4/1985, que resta redactat de la manera següent:

«Article 28

»S'apliquen a aquestes entitats allò que disposen els articles 13, 14 i 15.»

5. Es modifica l'article 40 del text refós de la Llei 4/1985, que resta redactat de la manera següent:

«Article 40

»1. S'aplica a aquestes entitats el que disposen els articles 13, 14 i 15.

»2. En el cas de les societats vinculades en els termes de l'article 1.c, han de trametre al departament competent en matèria de finances públiques llur pressupost i el programa d'inversions i finançament que aprovin els consells d'administració respectius en el termini de quinze dies a comptar de l'aprovació.»

6. Es deroguen els articles 29, 30, 31 i 32 del text refós de la Llei 4/1985.

7. S'afegeixen cinc paràgrafs a l'apartat 6 de la disposició addicional segona del text refós de la Llei 4/1985, amb el text següent:

«En el cas dels encàrrecs relatius a la implantació, el manteniment i l'operació d'infraestructures i instal·lacions d'energia renovable promogudes directament o en col·laboració amb tercers per part de la Generalitat i els organismes i entitats del seu sector públic als seus immobles i infraestructures i per a proveïment d'aquests i, en general, a les actuacions per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic vinculades als immobles i les infraestructures ocupats mitjançant qualsevol títol jurídic per la Generalitat i pels ens i organismes del seu sector públic, s'han d'efectuar a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU els que corresponguin a obres que tinguin un pressupost de licitació superior a 40.000 euros, IVA exclòs, i la redacció dels estudis i projectes que tinguin un pressupost de licitació superior a 15.000 euros, IVA exclòs, llevat que es justifiqui que, per l'especialitat tècnica o la complexitat de l'execució, sigui aconsellable o convenient que els dugui a terme el departament o l'organisme o entitat del sector públic de la Generalitat actuant, amb el benentès que aquests límits no afecten les actuacions de manteniment, reposició i conservació d'aquestes infraestructures i instal·lacions ni a llur operació i explotació.

»Es considera que hi ha una causa d'especialitat tècnica o de complexitat d'execució quan es tracta de contractes qualificats com a servei d'eficiència energètica en la modalitat de contracte de rendiment energètic amb estalvis garantits.

»En aquests casos, és el departament, l'organisme o l'entitat del sector públic de la Generalitat que ocupi l'immoble per qualsevol títol qui ha de dur a terme la licitació i l'adjudicació posterior d'aquell servei. L'Institut Català d'Energia ha de donar suport a l'òrgan de contractació en la redacció dels plecs, i aquest ha d'incorporar en els plecs les propostes formulades per l'Institut Català d'Energia que afectin l'aplicació dels criteris de política energètica. L'Institut Català d'Energia també ha de participar en la valoració de les ofertes i el seguiment del contracte, sempre de conformitat amb el que estableix la normativa de contractes aplicable al sector públic.

»Els encàrrecs relatius a la implantació, el manteniment i l'operació d'infraestructures i instal·lacions d'energia renovable han d'ésser objecte d'informe previ de l'Institut Català d'Energia, el qual pot proposar mesures de millora o de modificació d'algunes actuacions. Aquestes mesures són vinculants pel que fa als objectius d'estalvi energètic i implantació d'energies renovables previstos en el Pla d'estalvi i eficiència energètics als immobles de la Generalitat que aprova el Govern.

»Per tal de facilitar el seguiment dels objectius del Pla d'estalvi i eficiència energètics als immobles de la Generalitat, Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU ha de trametre anualment a l'organisme responsable del seguiment dels plans els resultats desglossats pels diferents departaments en termes d'inversió, estalvi econòmic i energètic i autogeneració renovable aconseguida.»

8. Es modifica la disposició final quarta del text refós de la Llei 4/1985, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició final quarta. Habilitació per a l'elaboració d'un nou text refós

»S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta disposició final, elabori un nou text refós de la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre. L'autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.»

Títol XI. Mesures administratives en matèria de política social i igualtat

Article 68. Modificació de la Llei 19/2020, d'igualtat de tracte i no-discriminació

S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 42 de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació, amb el text següent:

«4. En la comunicació a què fa referència l'apartat 3, l'Administració ha de sol·licitar a l'autoritat judicial i, si escau, al Ministeri Fiscal, que li comuniqui la resolució o l'acord que s'hagi adoptat amb relació als assumptes tramitats i que, si no s'ha estimat l'existència d'il·lícit penal, traslladi l'expedient a l'òrgan administratiu competent per a valorar la continuïtat o l'inici del procediment administratiu sancionador. En qualsevol cas, l'òrgan administratiu resta vinculat pels fets declarats provats en via judicial. Les mesures cautelars adoptades per l'autoritat judicial es mantenen vigents fins que no es resolgui una altra cosa.»

Article 69. Modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista

1. Es modifica l'apartat 6 de l'article 31 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que resta redactat de la manera següent:

«6. Quan una dona acudeixi a una comissaria per presentar una denúncia com a conseqüència d'haver viscut qualsevol de les manifestacions de la violència masclista, els agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra o de les policies locals de Catalunya han de requerir al col·legi d'advocats la presència d'un lletrat per a garantir l'assistència lletrada des del moment inicial de la denúncia.»

2. S'afegeix un article, el 52 bis, a la Llei 5/2008, amb el text següent:

«Article 52 bis. Despeses de sepeli, trasllat o repatriació

»El departament competent en matèria d'igualtat i feminismes ha de garantir, posant els mitjans adequats, que les famílies perjudicades per la mort d'una dona en una situació de violència masclista puguin afrontar les despeses de sepeli, trasllat o repatriació del cos de la dona al seu país d'origen.»

Article 70. Modificació de la Llei 13/2006, de prestacions socials de caràcter econòmic

1. Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l'article 16 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que resten redactats de la manera següent:

«4. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu es poden demanar en qualsevol moment. Llevat que la norma de creació estableixi una altra cosa, la concessió de la prestació econòmica, si escau, té efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la sol·licitud, excepte les prestacions dels articles 20, 21 i 23, que tenen efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la resolució de reconeixement del dret a la prestació.

»5. En el cas de les prestacions dels articles 20, 21 i 23, si un cop transcorregut el termini de tres mesos des de la data de la sol·licitud no s'ha notificat una resolució expressa de reconeixement de la prestació, el dret d'accés a la prestació econòmica, en cas que sigui reconeguda, es genera des del primer dia del mes següent al del compliment del termini indicat.»

2. S'afegeix un apartat, el 4 bis, a l'article 16 de la Llei 13/2006, amb el text següent:

«4 bis. La sol·licitud de la prestació per a joves extutelats de l'article 19 es pot presentar sis mesos abans d'assolir la majoria d'edat, però els efectes econòmics es produeixen des del mes en què s'assoleix la majoria d'edat.»

3. Es modifica l'apartat 3 de l'article 19 de la Llei 13/2006, que resta redactat de la manera següent:

«3. Tenen dret a ésser beneficiaris de la prestació regulada per aquest article els joves que compleixen, de manera acumulativa, els requisits següents:

»a) Trobar-se sota tutela de l'organisme competent en matèria de protecció a la infància.

»b) Haver estat sota la tutela a què fa referència la lletra a durant un any com a mínim.

»c) Seguir el programa d'inserció establert per l'òrgan competent i vinculat a uns objectius específics.

»d) No disposar d'uns ingressos iguals o superiors a una vegada i mitja l'indicador de renda de suficiència.»

4. Es modifica l'apartat 9 de l'article 19 de la Llei 13/2006, que resta redactat de la manera següent:

«9. Són causes d'extinció de la prestació per a joves extutelats, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

»a) Dur a terme una activitat laboral remunerada amb una retribució igual o superior a una vegada i mitja l'indicador de renda de suficiència, llevat que aquesta activitat laboral es dugui a terme de manera temporal.

»b) Abandonar el programa d'inserció o no seguir-ne les pautes.

»c) Complir vint-i-tres anys.»

5. S'afegeix un apartat, el 10, a l'article 19 de la Llei 13/2006, amb el text següent:

«10. És causa de suspensió automàtica de la prestació per a joves extutelats, a més de les establertes amb caràcter general, dur a terme una activitat laboral remunerada temporal amb una retribució igual o superior a una vegada i mitja l'indicador de renda de suficiència. La prestació es reactivarà un cop finalitzi l'activitat laboral esmentada. La causa de suspensió automàtica establerta per l'article 9.2.a, relativa a deixar de residir o de viure o de trobar-se a Catalunya, no és aplicable a la prestació per a joves extutelats per motius de mobilitat acadèmica.»

6. S'afegeix un apartat, el 8, a l'article 22 de la Llei 13/2006, amb el text següent:

«8. És causa de suspensió automàtica de la prestació, a més de les establertes amb caràcter general, el fet que la persona menor d'edat deixi de conviure al nucli acollidor de manera temporal, per un període mínim d'un mes, quan la mesura d'acolliment en família extensa continua vigent.»

7. S'afegeix un apartat, el 7, a l'article 22 bis de la Llei 13/2006, amb el text següent:

«7. És causa de suspensió automàtica de la prestació, a més de les establertes amb caràcter general, el fet que la persona menor d'edat deixi de conviure amb la persona o persones que tenen la guarda de manera temporal, per un període mínim d'un mes, quan el compromís socioeducatiu continua vigent.»

8. S'afegeix un article, el 23 bis, a la Llei 13/2006, amb el text següent:

«Article 23 bis. Prestació única per a atendre necessitats extraordinàries per una intervenció quirúrgica o altres tipus d'intervencions mèdiques per a recuperar-se de lesions causades per una agressió

»1. Es crea una prestació de dret subjectiu per a atendre les despeses derivades de les necessitats extraordinàries per una reparació física fruit d'una agressió per presumpte delicte d'odi. L'informe de la unitat receptora de la denúncia o de l'organisme públic que fa l'atenció pel qual es certifiqui la naturalesa de l'agressió és suficient per a fer efectiva la prestació, sense necessitat de sentència ferma ni que s'hagi identificat la persona agressora. L'objecte, els requisits i el procediment d'atorgament de la prestació es poden determinar per reglament.

»2. L'objecte de la prestació és cobrir la intervenció quirúrgica o altres tipus d'intervencions mèdiques de qualsevol persona que no és inclosa en els serveis bàsics de la cartera de salut, en el moment posterior immediat a l'agressió i sense vinculació a la resolució judicial.»

Article 71. Modificació de la Llei 12/2007, de serveis socials

S'afegeix una disposició addicional, la quinzena, a la Llei 12/2007, de l'11 d'octubre, de serveis socials, amb el text següent:

«Disposició addicional quinzena. Comunicació de dades entre serveis sanitaris del sistema públic

»1. Per tal de garantir l'atenció integral efectiva de les persones ateses per la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i els serveis sanitaris del sistema públic, s'habilita la comunicació de dades entre els serveis esmentats, sense el consentiment de les persones interessades, en els termes previstos en els apartats següents:

»a) S'habiliten els serveis socials per a comunicar als serveis de salut les dades relacionades amb les persones ateses per ambdós sistemes, de caràcter identificatiu, de contacte, i també les relacionades amb els serveis socials rebuts que puguin tenir repercussió en la salut i siguin necessàries per a garantir un procés d'atenció integral i integrada. Poden accedir a la informació els professionals sanitaris implicats en el diagnòstic o tractament de la persona interessada, degudament acreditats.

»b) S'habiliten els serveis de salut per a comunicar als serveis socials les dades relacionades amb les persones ateses per ambdós sistemes, de caràcter identificatiu, de contacte, i també les dades de llur història clínica que puguin tenir afectació en l'autonomia personal –ja sigui per situació de dependència o de discapacitat–, per a detectar i intervenir en situacions de risc social que puguin requerir l'activació de prestacions socials i que necessitin informació sanitària per a fer-se efectives, i per tal de garantir un procés d'atenció integral i integrada. Poden accedir a la informació els professionals dels serveis socials implicats en el seguiment i l'avaluació del ciutadà, degudament acreditats.

»2. Les entitats responsables de les comunicacions han d'aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades al caràcter sensible de la informació, per tal de garantir i verificar periòdicament la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, la disponibilitat i l'autenticitat de la informació, i també l'exercici de drets i del deure d'informar les persones interessades.

»La traçabilitat ha de permetre el control dels accessos al sistema d'informació pels perfils d'usuaris autoritzats, de la identitat i categoria professional de l'usuari, la data i hora en què va tenir lloc l'accés, l'acció realitzada, les dades afectades i el motiu de l'accés.

»Les entitats responsables han de facilitar a les persones afectades la consulta de la informació sobre la traçabilitat de llurs dades.

»3. Els professionals dels serveis socials i sanitaris han de mantenir el deure de secret sobre la informació a la qual tinguin accés, fins i tot un cop finida llur vinculació amb l'entitat per a la qual presten serveis.»

Títol XII. Mesures administratives en matèria de medi ambient i sostenibilitat, d'infraestructures i mobilitat, d'urbanisme i d'ordenació d'aigües

Capítol I. Modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat

Article 72. Modificació de la Llei 10/2019, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 15 de la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, que resta redactat de la manera següent:

«1. Les obres vinculades als usos portuaris bàsics que facin l'Administració portuària i els particulars a la zona de servei no estan sotmeses a llicència o a qualsevol altre acte de control preventiu municipal i només poden ésser suspeses pels tribunals competents. Les obres ordinàries i les activitats vinculades als usos portuaris complementaris estan sotmeses a control municipal.»

2. Es modifica la lletra m de l'apartat 6 de l'article 21 de la Llei 10/2019, que resta redactada de la manera següent:

«m) Formular i proposar a l'òrgan competent, amb l'informe municipal previ, l'aprovació del pla director urbanístic portuari.»

3. Es modifica l'article 35 de la Llei 10/2019, que resta redactat de la manera següent:

«Article 35. Tècniques de garantia de la integritat del domini públic portuari

»1. L'Administració portuària pot recuperar per si mateixa i en qualsevol moment la possessió dels béns de domini públic portuari. En el procediment de recuperació ha de requerir l'informe del municipi on s'emplacin els béns.

»2. L'Administració portuària pot recuperar en via administrativa la possessió dels béns de domini públic portuari, quan decaiguin o desapareguin el títol, les condicions o les circumstàncies que legitimaven l'ocupació per terceres persones.»

4. Es modifica la lletra c de l'apartat 1 de l'article 56 de la Llei 10/2019, que resta redactada de la manera següent:

«c) Les obres i instal·lacions fixes o no desmuntables inicialment autoritzades, en els termes que es determini per reglament.»

5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 64 de la Llei 10/2019, que resta redactat de la manera següent:

«2. La sol·licitud ha d'ésser resolta en el termini de tres mesos. El venciment del termini establert sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa determina l'estimació de la sol·licitud i l'atorgament de la llicència, sens perjudici que s'ha d'entendre desestimada en els casos en què es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic, o impliquin l'exercici d'activitats que puguin danyar el medi ambient.»

6. Es deroga l'article 73 de la Llei 10/2019.

7. Es modifica l'apartat 1 de l'article 74 de la Llei 10/2019, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els drets i obligacions derivats del contracte es poden cedir a terceres persones en la forma i els termes establerts legalment.»

8. Es modifica l'apartat 2 de l'article 88 de la Llei 10/2019, que resta redactat de la manera següent:

«2. L'autoritat de protecció portuària ha de constituir, per a cadascun dels ports que gestiona, un comitè consultiu de protecció del port amb l'objectiu de prestar assessorament en el desenvolupament dels procediments o les directrius tendents a la millora de la implantació de les mesures de protecció del port, de conformitat amb les normes organitzatives que aprovi la Generalitat. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, atenent les seves competències en matèria de seguretat pública i ateses les seves funcions de policia integral, incloses la protecció i la custòdia que exerceix en les infraestructures del sistema portuari, ha de formar part del comitè consultiu de protecció del port, amb caràcter permanent, per invitació de l'autoritat de protecció portuària, i també la policia local del municipi on es troba situat el port, d'acord amb les competències que li reconeix la legislació reguladora de les policies locals.»

9. Es modifica l'apartat 4 de l'article 105 de Llei 10/2019, que resta redactat de la manera següent:

«4. L'Administració portuària ha de fixar els imports màxims exigibles dels serveis públics, en funció de la zona on estigui situat el port, de la temporada, del període d'estada i del tipus d'embarcació. Les tarifes s'han de fer públiques i han d'estar a disposició dels usuaris.»

10. Es modifica la lletra a de l'apartat 4 de l'article 230 de la Llei 10/2019, que resta redactada de la manera següent:

«a) Els vaixells i embarcacions que romanguin en el mateix lloc de la zona de servei portuària durant més de sis mesos consecutius sense activitat exterior, si no s'han abonat les taxes i tarifes corresponents a aquests períodes.»

11. Es modifica l'apartat 1 de la disposició addicional novena de la Llei 10/2019, que resta redactat de la manera següent:

«1. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra exerceix en les infraestructures del sistema portuari les seves funcions de policia integral, incloses la protecció i la custòdia d'aquestes, en col·laboració i coordinació amb les policies locals, d'acord amb el que estableix aquesta llei i la legislació en matèria de policia local.»

12. Es modifica la disposició transitòria sisena de la Llei 10/2019, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició transitòria sisena. Règim transitori de les concessions i autoritzacions atorgades a l'empara de la normativa anterior a aquesta llei

»1. Les concessions per a l'ocupació del domini públic maritimoterrestre portuari atorgades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei mantenen el termini i les condicions establertes en el títol d'atorgament i poden ésser prorrogades, en virtut de la disposició transitòria cinquena de la Llei 2/2013, del 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, del 28 de juliol, de costes, a petició del seu titular, sempre que no hagi estat sancionat per infracció greu i no se superi en total el termini de vigència establert en la legislació estatal per a les concessions sobre domini públic portuari en els ports d'interès general.

»2. El concessionari pot sol·licitar la pròrroga de la concessió des de l'entrada en vigor d'aquesta llei i, en qualsevol cas, abans que no s'extingeixi el termini per al qual fou concedida.

»3. La durada d'aquesta pròrroga no pot ésser en cap cas superior a la meitat del termini màxim de vigència establert en la legislació estatal per a concessions sobre domini públic portuari en els ports d'interès general.

»4. En funció dels usos, la resolució per la qual s'acordi la pròrroga pot fixar un termini de durada inferior i preveure, al seu torn, pròrrogues successives dins d'aquell límit temporal.

»5. La possibilitat de pròrroga del termini concessional prevista en aquesta disposició és independent de la facultat atorgada al concessionari per a sol·licitar una nova concessió en els termes de la normativa autonòmica portuària vigent.

»6. Pel que fa al règim tributari aplicable, els titulars de les autoritzacions i les concessions vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei han de manifestar de manera expressa a l'Administració portuària, en el termini de sis mesos, si opten per mantenir el règim jurídic que els és aplicable o per adaptar-lo al que disposa aquesta llei.»

Article 73. Modificació de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral

1. Es modifiquen les lletres a i b de l'article 11 de la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, que resten redactades de la manera següent:

«a) Ordenar els serveis de temporada de les platges i de les activitats que el Pla preveu que puguin ésser objecte d'autorització en el domini públic maritimoterrestre i, si escau, en els terrenys de titularitat pública que inclogui situats en la seva zona de servitud de protecció, atenent a la classificació de les platges, els llindars de capacitat de càrrega i els límits màxims de les ocupacions fixades pel Pla de protecció i ordenació del litoral.

»b) Ordenar l'ús de les platges, establir els serveis mínims de vigilància i salvament, la seguretat humana en els llocs de bany, l'accessibilitat i altres condicions generals sobre l'ús de les platges i llurs instal·lacions. A les platges on es determini perill d'esllavissament de talussos adjacents, s'han de delimitar les zones de seguretat on s'han d'adoptar les mesures preventives i informatives de perill corresponents.»

2. Es modifica l'apartat 7 de l'article 13 de la Llei 8/2020, que resta redactat de la manera següent:

«7. Simultàniament a l'aprovació del pla d'ús del litoral i de les platges s'ha d'atorgar a l'ajuntament corresponent l'autorització per a l'explotació dels serveis de temporada de les platges per al termini previst pel pla, que no pot excedir els quatre anys.»

3. Es modifica l'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 8/2020, que resta redactat de la manera següent:

«2. Els plans d'ús del litoral i de les platges tenen una vigència de cinc anys prorrogables per períodes de com a màxim cinc anys, si abans que s'hagi esgotat el termini el departament competent en matèria d'ordenació del litoral autoritza la pròrroga, a sol·licitud municipal degudament justificada.»

4. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l'article 19 de la Llei 8/2020, que resten redactats de la manera següent:

«1. Els trams de platges es classifiquen en urbans i naturals, en els termes establerts per la Llei de costes. Dins d'aquestes dues categories es poden establir, en funció de les característiques d'aquests, els trams de platja seminaturals i de protecció especial, respectivament.»

«3. El límit màxim de les ocupacions dels trams de platges és fixat pel Pla de protecció i ordenació del litoral atenent a llur capacitat de càrrega i als criteris definits pel Pla mateix i, en qualsevol cas, a les limitacions establertes per la normativa estatal de costes.»

5. Es modifica la lletra a de l'apartat 1 de l'article 20 de la Llei 8/2020, que resta redactada de la manera següent:

«a) L'explotació, si escau, dels serveis de temporada de les platges, per gestió directa o indirecta.»

6. Es modifica l'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 8/2020, que resta redactat de la manera següent:

«1. Les obres de reparació, millora, consolidació i modernització de les construccions existents en el domini públic maritimoterrestre que comptin amb una concessió vigent i que resultin contràries al Pla de protecció i ordenació del litoral aplicable que no comportin increment de la superfície ocupada o de la volumetria existent estan subjectes al règim de declaració responsable davant l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat.

»Les obres de reparació, millora, consolidació i modernització de les construccions existents en el domini públic maritimoterrestre que comptin amb una concessió vigent i que resultin contràries a la legislació en matèria de costes estan subjectes al règim transitori establert per la legislació estatal de costes, que els és plenament aplicable, i l'òrgan competent és el corresponent de l'Administració de la Generalitat.»

7. Es modifica l'apartat 4 de l'article 25 de la Llei 8/2020, que resta redactat de la manera següent:

«4. L'Administració de la Generalitat, les entitats locals i les entitats de dret públic que en depenen estan exemptes del pagament del cànon d'explotació d'activitats en les concessions que se'ls atorguin per a l'exercici de llurs competències, sempre que les activitats no siguin objecte d'una explotació lucrativa, directament o per tercers.»

8. Es modifiquen les lletres g i q de l'article 29 de la Llei 8/2020, que resten redactades de la manera següent:

«g) La tutela i policia del domini públic maritimoterrestre i les seves zones de servitud respecte a: les actuacions dutes a terme sense acord de l'Administració de la Generalitat o de l'ajuntament o sense haver fet la declaració responsable corresponent, sens perjudici de la competència sancionadora de l'Estat respecte d'ocupacions demanials sense títol.»

«q) La cooperació transfronterera en l'àmbit propi de les competències de la Generalitat per a garantir la correcta aplicació de l'estratègia de gestió integrada de la costa catalana en el marc del Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres de la Mediterrània i de la legislació internacional.»

9. Es modifiquen les lletres c i h de l'article 30 de la Llei 8/2020, que resten redactades de la manera següent:

«c) L'explotació, si escau, dels serveis de temporada de les platges per qualsevol de les formes de gestió directa o indirecta establertes per la legislació de règim local.»

«h) La vigilància del compliment de les condicions d'acord amb les quals hagin adjudicat l'explotació dels serveis de temporada de les platges o hagin atorgat les autoritzacions de llur competència derivades dels plans d'ús del litoral i de les platges i de l'observança dels requisits exigits per la legislació en matèria de costes per a les actuacions subjectes a declaració responsable davant l'ajuntament, així com l'adopció, en cas d'incompliment, de mesures per a la protecció de la legalitat relatives a la restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, la imposició i recaptació de sancions i la determinació dels danys i perjudicis causats.»

10. Es modifica l'apartat 1 de l'article 31 de la Llei 8/2020, que resta redactat de la manera següent:

«1. En el supòsit que la potestat sancionadora amb relació a les infraccions tipificades per la legislació en matèria de costes sigui exercida pels municipis d'acord amb llurs competències, l'òrgan competent per a resoldre sobre els procediments sancionadors és l'alcalde, amb el límit establert per la legislació en matèria de costes.»

Article 74. Modificació de la Llei 6/2001, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn

1. Es modifica l'article 16 de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, que resta redactat de la manera següent:

«Article 16. Tipificació de les infraccions

»1. Són infraccions lleus les accions o les omissions següents:

»a) Vulnerar el règim horari d'ús de l'enllumenat.

»b) Excedir en 1,5 vegades el flux d'hemisferi superior instal·lat establert per la normativa.

»c) Instal·lar una tipologia de làmpada diferent de la que estableix la normativa.

»d) Infringir per acció o per omissió qualsevol altra determinació d'aquesta llei o de la reglamentació que la desplegui, llevat que s'incorri en una infracció greu o molt greu.

»2. Són infraccions greus les accions o les omissions següents:

»a) Excedir el 50% de flux d'hemisferi superior instal·lat fora de zones de màxima protecció (E1), punts de referència i les seves àrees d'influència, o en àrees declarades espais amb un cel nocturn de qualitat.

»b) Incomplir en més del 100% els valors límit d'altres paràmetres luminotècnics establerts per aquesta llei o per la reglamentació que la desplegui.

»c) Cometre dins una zona de màxima protecció (E1), en punts de referència i llurs àrees d'influència, o en àrees declarades espais amb un cel nocturn de qualitat, una infracció tipificada com a lleu en el cas que la suma dels llums que incompleixen algun paràmetre luminotècnic superi un flux lluminós de 30 klm.

»d) Cometre fora de zones de màxima protecció (E1), punts de referència i llurs àrees d'influència, o en àrees declarades espais amb un cel nocturn de qualitat, una infracció tipificada com a lleu, quan la suma dels llums que incompleixen algun paràmetre luminotècnic superi un flux lluminós de 100 klm.

»e) Cometre una infracció tipificada com a lleu, si causa un impacte important al medi o a edificis habitats.

»f) Obstruir l'activitat de control o d'inspecció de l'Administració.

»3. Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:

»a) Excedir el 50% de flux d'hemisferi superior instal·lat en zones de màxima protecció (E1), punts de referència i llurs àrees d'influència, o en àrees declarades espais amb un cel nocturn de qualitat.

»b) Cometre una infracció tipificada com a greu, si causa un impacte important al medi o a edificis habitats.»

2. Es modifica l'article 19 de la Llei 6/2001, que resta redactat de la manera següent:

«Article 19. Quantia de les sancions

»Les sancions que corresponen a cada tipus d'infracció són les següents:

»a) Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 250 euros a 1.000 euros.

»b) Les infraccions greus se sancionen amb multes de 1.001 euros a 5.000 euros.

»c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 5.001 euros a 50.000 euros.»

3. Es modifica la lletra d de l'article 20 de la Llei 6/2001, que resta redactada de la manera següent:

«d) El grau d'afectació al medi en funció de la vulnerabilitat de la zona, la distància de les zones més vulnerables, l'abast territorial de l'impacte, la quantitat de flux lluminós, la radiància emesa pel llum, el grau o percentatge de superació del valor límit que ha estat superat, i també les hores que el llum ha de romandre encès.»

4. Es modifica l'apartat 1 de l'article 22 de la Llei 6/2001, que resta redactat de la manera següent:

«1. Es poden imposar multes coercitives, d'una quantia màxima de 10.000 euros, i un màxim de tres de consecutives, per a constrènyer al compliment de les obligacions derivades de les mesures cautelars o de les resolucions sancionadores que s'hagin dictat.»

Article 75. Modificació de la Llei 9/1995, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural

1. Es modifica l'article 7 de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, que resta redactat de la manera següent:

«Article 7. Prohibició de circular i estacionar camps a través i fora de camins i de pistes

»Els vehicles motoritzats únicament poden circular per camins o pistes aptes per a la circulació, d'acord amb el que estableix aquesta llei i la normativa específica que hi sigui aplicable. En conseqüència, es prohibeix la circulació i l'estacionament de vehicles motoritzats camps a través o fora de les pistes o dels camins delimitats a aquest efecte i pels tallafocs, les vies forestals d'extracció de fusta i els camins ramaders i pel llit sec i per la làmina d'aigua dels rius, els torrents i tota mena de corrents d'aigua.»

2. Es modifica l'apartat 3 de l'article 8 de la Llei 9/1995, que resta redactat de la manera següent:

«3. Els acords dels ens locals a què fa referència l'apartat 2 s'han de notificar al departament competent en matèria d'accés al medi natural.»

3. Es modifiquen les lletres b i c de l'apartat 4 de l'article 27 de la Llei 9/1995, que resten redactades de la manera següent:

«b) Circular o estacionar, sense causa justificada, per vials no aptes per a la circulació motoritzada, o per les pistes i els camins delimitats en xarxes i itineraris sense disposar d'autorització específica.

»c) Circular o estacionar camps a través o fora de camins o pistes aptes per a la circulació.»

4. S'afegeix un article, el 29 bis, a la Llei 9/1995, amb el text següent:

«Article 29 bis. Responsabilitat

»La responsabilitat per la comissió de les infraccions establertes per aquesta llei recau directament en l'autor del fet en què consisteixi la infracció. No obstant això:

»a) Quan l'autoria dels fets comesos correspongui a una persona menor de divuit anys, han de respondre solidàriament de la multa imposada els progenitors, tutors o acollidors i guardadors legals o de fet, per aquest ordre, amb relació a l'incompliment de l'obligació imposada a aquests que comporta un deure de prevenir la infracció administrativa que s'imputi als menors.

»b) En els casos en què no tingui lloc la detenció del vehicle i aquest tingui designat un conductor habitual, la responsabilitat recau en aquest, excepte en el cas que acrediti que el conductor era un altre o que el vehicle havia estat sostret.

»c) En els casos en què no tingui lloc la detenció del vehicle i aquest no tingui designat un conductor habitual, n'és responsable el conductor identificat pel titular o l'arrendatari a llarg termini.

»d) A les empreses d'arrendament de vehicles a curt termini n'és el responsable l'arrendatari del vehicle. En cas que aquest manifesti que no n'és el conductor o sigui una persona jurídica, cal que aquest faciliti la identificació de la persona que conduïa en el moment de cometre's la infracció.»

5. Es modifica la disposició addicional quarta de la Llei 9/1995, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional quarta

»Les persones que tinguin la mobilitat reduïda poden disposar d'autoritzacions específiques per a facilitar-los l'accés motoritzat al medi natural per necessitats puntuals i amb justificació prèvia. Aquestes autoritzacions poden comportar l'exempció de determinades limitacions de les establertes pels articles 6 i 7, per a aquestes persones i per als acompanyants que siguin necessaris. Les persones incloses en els programes de tecnificació i alt rendiment esportiu de Catalunya, acreditades per la direcció del Consell Català de l'Esport, disposen d'autoritzacions específiques per al lliure accés al medi natural no objecte de protecció especial, amb l'única finalitat que puguin practicar llurs activitats esportives.»

Article 76. Modificació de la Llei 22/1983, de protecció de l'ambient atmosfèric de Catalunya

S'afegeix un paràgraf a l'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric de Catalunya, amb el text següent:

«Es poden destinar recursos econòmics del Fons a la dotació dels mitjans tècnics i humans necessaris per a gestionar-lo.»

Article 77. Modificació de la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats

Es modifica l'apartat 3 de l'annex VI de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que resta redactat de la manera següent:

«3. Se sotmeten a un informe de l'òrgan ambiental del departament competent en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric les activitats compreses en l'annex II que estiguin classificades en el grup A o B del Catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (CAPCA) establert per la Llei de l'Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i les activitats compreses en l'annex II que estiguin classificades en el grup C del CAPCA que, a causa de llur consum de dissolvents, estiguin afectades pel Reial decret 117/2003, del 31 de gener, sobre limitació d'emissions de compostos orgànics volàtils causades per l'ús de dissolvents en determinades activitats.»

Article 78. Modificació de la Llei 16/2017, del canvi climàtic

S'afegeix un apartat, el 6, a l'article 51 de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic, amb el text següent:

«6. El Fons Climàtic es crea dins el pressupost del departament competent en matèria de medi ambient.»

Article 79. Modificació del Decret llei 24/2021, d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades

1. Es modifica l'article 2.4 del Decret llei 24/2021, del 26 d'octubre, d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, que resta redactat de la manera següent:

«2.4. Es modifiquen les lletres a i c i s'afegeix una lletra, la d, a l'apartat 1 de l'article 8 del Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, que resten redactades de la manera següent:

»a) Reduir l'afectació als terrenys de valor natural elevat, evitant la pèrdua de la base del seu valor. Minimitzar l'afectació als connectors ecològics, l'afectació sobre les espècies amenaçades o especialment vulnerables als parcs eòlics i als punts estratègics per al pas migratori de les aus i evitar les àrees crítiques de les rapinyaires amenaçades. Per identificar i valorar l'afectació als connectors ecològics, cal consultar la documentació sobre connectivitat ecològica existent en els plans territorials parcials.»

«c) Tenir en compte l'impacte acumulatiu derivat de la concentració de parcs eòlics.»

«d) Respectar una distància mínima de 500 metres entre els aerogeneradors i el límit dels nuclis de població.»

2. Es modifica l'article 2.7 del Decret llei 24/2021, que resta redactat de la manera següent:

«2.7. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 9 del Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, amb el text següent:

»9.3. Als efectes d'aquest Decret llei, tenen la consideració de sòls de valor agrològic alt i d'interès agrari elevat els sòls de les classes I, II, III i IV establertes en el sistema d'avaluació de sòls de classes de capacitats agrològiques que consta a la informació cartogràfica oficial de Catalunya. En aquestes classes de sòl, la implantació de plantes solars fotovoltaiques ha de tenir en compte els criteris següents:

»a) En sòls de Classe de Capacitat Agrològica III i IV, es limita l'ocupació de la totalitat dels projectes aprovats a un màxim del 10% de la superfície agrícola de secà del terme comarcal, i a un màxim del 5% de la superfície agrícola de regadiu del terme comarcal.

»b) En sòls de Classe de Capacitat Agrològica I i II, no s'admet, llevat dels supòsits següents:

»1r. Quan es tracti de plantes destinades a l'autoconsum que siguin adjacents al punt de subministrament.

»2n. Quan es tracti de plantes incloses en projectes d'investigació i recerca participats per centres de recerca o universitats amb finalitats experimentals, sempre que la seva ocupació no sigui superior a 10 ha.

»3r. Quan es tracti d'instal·lacions solars ubicades sobre conreus que compleixin els requisits següents:

»En el cas de conreus llenyosos, que les plantes fotovoltaiques disposin d'una estructura que situï les plaques per sobre de les plantes, de manera que no impedeixin les pràctiques normals del conreu ni la seva mecanització i sempre que tinguin en compte la influència de l'ombra que projecten les plaques.

»En el cas de conreus herbacis i hortícoles, quan la distància entre les plaques sigui la necessària per a la mecanització o gestió del conreu, i sempre que tinguin en compte la influència de l'ombra que hi projecten les plaques.»

3. Es modifica l'article 2.8 del Decret llei 24/2021, que resta redactat de la manera següent:

«2.8. S'afegeix un article, el 9 bis, al Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, amb el text següent:

»Article 9 bis. Mesures de millora de l'acceptació social dels projectes d'energies renovables

»9 bis 1. En els projectes de parcs eòlics de potència superior a 10 MW i plantes solars fotovoltaiques de potència superior a 5 MW, situats a terra i en sòl no urbanitzable, el promotor ha d'acreditar, amb anterioritat al tràmit d'informació pública, que ha presentat una oferta de participació local i la disponibilitat o el compromís de disponibilitat de més del 50% dels terrenys agrícoles privats sobre els quals es projecta la instal·lació solar o sobre els quals es projecta la cimentació dels aerogeneradors, incloses les subestacions elèctriques, i exclosos els accessos i les línies d'evacuació.

»9 bis 2. L'oferta de participació local consisteix a oferir la possibilitat de participar, com a mínim en un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament, a les persones físiques (directament o a través d'una societat vehicle que les agrupi) i jurídiques, públiques o privades, radicades en el municipi en el qual es pretén situar la instal·lació, o en els municipis limítrofs a aquest municipi o els que pertanyin a la mateixa comarca.

»9 bis 3. En el cas de les persones físiques, han d'estar empadronades en els municipis esmentats amb una antiguitat mínima de 2 anys. En el cas de les persones jurídiques, han de complir algun dels requisits següents:

»a) Tenir el domicili social en els municipis esmentats amb una antiguitat mínima de 2 anys.

»b) Tenir la consideració de comunitats ciutadanes d'energia segons la normativa europea i les disposicions que la desenvolupin, sempre que un mínim de 50 dels seus socis compleixin els requisits que preveu l'apartat 3 d'aquest article. Tenen aquesta consideració les cooperatives de consumidors i usuaris d'energies renovables que compleixin els requisits previstos a la normativa esmentada.

»9 bis 4. En el cas que el projecte es vehiculi a través d'una societat mercantil, el 20% de la propietat del projecte s'ha d'entendre com el 20% de la societat vehicular. En el supòsit que un mateix projecte estigués vehiculat en diverses societats, l'obertura a la participació local no podrà ser inferior al 20% del total del valor nominal del conjunt de les accions o participacions de les societats vehiculars que integren el projecte.

»9 bis 5. Les persones físiques o jurídiques a les quals s'ofereixi participar en el 20% de la propietat o el finançament del projecte d'acord amb aquest article no hi podran tenir una participació major al 10%.

»9 bis 6. L'oferta de participació s'ha de comunicar als ajuntaments dels municipis a què fa referència l'apartat 2 indicant el lloc i la data de presentació pública de l'oferta de participació local; s'ha de publicar en dos mitjans de comunicació locals i ha de restar oberta fins a la data d'atorgament de l'autorització administrativa prèvia o fins que s'aconsegueixi el 20% de la participació.

»9 bis 7. Resten exemptes de presentar l'oferta de participació local:

»a) Les entitats considerades comunitats d'energia renovable segons la normativa europea i les disposicions que la desenvolupin.

»b) Les entitats considerades comunitats ciutadanes d'energia, segons la normativa europea i les disposicions que la desenvolupin, sempre que un mínim de 50 dels seus socis compleixin els requisits que preveu l'apartat 3 d'aquest article. Tenen aquesta consideració les cooperatives de consumidors i usuaris d'energies renovables que compleixin els requisits previstos a la normativa esmentada.

»c) Els projectes de potència igual o inferior a 10 MW promoguts per entitats amb domicili al municipi on es desenvolupa la instal·lació amb una antiguitat mínima de 2 anys.

»d) Els projectes associats a un contracte d'adquisició del 100% de l'energia produïda a un mínim de 7 anys des de la posada en servei entre el promotor i un consumidor. No s'aplicarà aquesta exempció quan es tracti de contractes bilaterals intragrup d'aquells grups energètics integrats verticalment que tinguin la consideració d'operadors dominants en els sectors energètics en, com a mínim, una de les seves activitats.»

4. Es modifica l'article 2.10 del Decret llei 24/2021, que resta redactat de la manera següent:

«2.10. Es modifica l'article 14 del Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

»Article 14. Sol·licitud d'autorització administrativa per a la implantació d'un parc eòlic o d'una planta solar fotovoltaica

»14.1. La persona promotora del parc eòlic o de la planta solar fotovoltaica ha de presentar la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia i de construcció a l'Oficina de Gestió Empresarial. Ha d'aportar també la documentació exigida per les diferents normatives sectorials que detallen els annexos d'aquest Decret llei. L'òrgan competent en matèria d'energia ha de donar trasllat de la sol·licitud a l'ajuntament, ajuntaments o consells comarcals on es projecta l'activitat.

»14.2. Sens perjudici de la previsió continguda a l'article 18.2, la documentació acreditativa de l'accés i la connexió a la xarxa pot ésser aportada en qualsevol moment del procediment administratiu posterior a la presentació de la sol·licitud.

»14.3. Per poder sol·licitar la declaració d'utilitat pública juntament amb l'autorització energètica i la declaració d'impacte ambiental, la persona promotora ha d'acreditar que disposa, com a mínim, de l'acord amb els propietaris del 85% de la superfície privada ocupada. En cas contrari, la declaració d'utilitat pública s'ha de sol·licitar un cop obtinguda l'autorització energètica.»

5. Es modifica l'article 6 del Decret llei 24/2021, que resta redactat de la manera següent:

«Article 6. Composició i funcionament de la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables

»El funcionament i la composició de la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables s'aprova per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d'energia. La Taula ha de comptar amb representants municipals i del món associatiu local. També hi han de ser representades les associacions d'energies renovables (eòlica i solar), els petits productors d'energies renovables, les cooperatives energètiques ciutadanes, les organitzacions professionals agràries, les cooperatives agroalimentàries, les entitats ecologistes i els agents socials i econòmics, entre altres.»

6. Es modifica la disposició transitòria segona del Decret llei 24/2021, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició transitòria segona. Procediments en tràmit

»1. Les persones que hagin presentat una sol·licitud de consulta prèvia a l'empara de l'article 11 del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, i no hagin obtingut un pronunciament de la Ponència poden presentar la seva sol·licitud d'acord amb l'article 14.

»2. Els procediments d'autorització administrativa per a la implantació d'un parc eòlic o d'una planta solar fotovoltaica iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei el tràmit d'informació pública dels quals encara no s'hagi iniciat a la data d'entrada en vigor d'aquest Decret llei es regeixen per les previsions d'aquest Decret llei, sens perjudici del que disposa la disposició transitòria primera.»

Capítol II. Mesures administratives en matèria d'infraestructures i mobilitat

Article 80. Modificacions del text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009

1. Es modifica la lletra d de l'article 3 del text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, del 25 d'agost, que resta redactada de la manera següent:

«d) Element funcional de la carretera: qualsevol element o equipament, permanent o provisional, vinculat a la conservació, el manteniment, l'explotació i la mobilitat de la xarxa viària de transport terrestre o a l'ús del servei públic viari, com els destinats a la senyalització, als parcs de conservació, centres de control de carreteres, àrees de servei i descans, zones d'estacionament, serveis de control del trànsit, instal·lacions per a l'explotació de la via, auxili i atenció mèdica d'urgència, canalitzacions públiques per a la instal·lació de xarxes de telecomunicacions, àrees de peatges, estacions d'autobusos, parades d'autobusos i altres finalitats auxiliars de la via.»

2. S'afegeix una lletra, la f, a l'article 29 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

«f) Mitjançant la contraprestació establerta a favor de l'Administració en els contractes de gestió i explotació d'àrees de servei en vies de titularitat de la Generalitat. Aquests ingressos tenen caràcter finalista i generen crèdit dins de l'estat de despeses del pressupost del departament competent en matèria de carreteres, tant si provenen de contractes adjudicats pel mateix departament com per les empreses o entitats que estiguin adscrites a l'Administració de la Generalitat, en aquest cas, mitjançant les transferències corresponents al dit departament que han de fer com a contrapartida i per al retorn dels ingressos nets generats per aquells contractes.»

Article 81. Modificació de la Llei 4/2006, ferroviària

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 13 de la Llei 4/2006, del 31 de març, ferroviària, que resta redactat de la manera següent:

«3. La determinació de la zona de domini públic dels túnels i, en general, de qualsevol infraestructura ferroviària soterrada s'ha d'estendre a l'àrea de terreny necessària per a assegurar tant la prestació del servei ferroviari com la integritat estructural, la conservació i el manteniment de la infraestructura, d'acord amb les característiques geotècniques del terreny, el recobriment existent sobre la infraestructura i la disposició dels seus elements, les seves instal·lacions auxiliars i els seus accessos.»

2. Es modifica l'article 15 de la Llei 4/2006, que resta redactat de la manera següent:

«Article 15. Normes d'aplicació en les zones de domini públic i de protecció

»1. L'execució en les zones de domini públic i de protecció de la infraestructura ferroviària de qualsevol tipus d'obres o d'instal·lacions, fixes o provisionals, de canvis en la destinació d'aquestes o del tipus d'activitats que s'hi pot acomplir o la plantació o tala d'arbres requereix l'autorització prèvia del titular de les infraestructures ferroviàries o, si s'escau, de l'ens que en tingui atribuïda l'administració.

»2. Amb caràcter general, solament es poden autoritzar obres o instal·lacions a la zona de domini públic si són compatibles amb la seguretat del trànsit ferroviari i són necessàries per a prestar el servei ferroviari, o bé si ho requereix la prestació d'un servei d'interès general, d'acord amb el procediment i les condicions que s'estableixin per reglament. Les instal·lacions requerides per a la prestació d'un servei d'interès general comprenen la instal·lació de sistemes d'aprofitament energètic passius.

»3. A la zona de protecció de les línies ferroviàries solament es poden autoritzar obres o instal·lacions compatibles amb la seguretat tant de la infraestructura com del trànsit ferroviari.

»4. Es pot autoritzar, excepcionalment i per causes degudament justificades, l'encreuament, tant aeri com subterrani, d'obres i instal·lacions d'interès privat en la zona de domini públic.

»5. L'autorització a què fa referència aquest article és preceptiva per a l'atorgament de la llicència municipal corresponent. No obstant això, el departament competent en matèria d'infraestructures i serveis de transport pot prohibir o condicionar l'exercici de les obres o les activitats que es vulguin fer, encara que hi hagi conformitat de l'administrador de la infraestructura, si poden pertorbar l'adequada prestació del servei o són contràries a l'interès públic.

»6. L'atorgament de l'autorització a què fa referència aquest article no eximeix de l'atorgament de les autoritzacions o les llicències preceptives d'altres administracions o d'altres departaments de l'Administració de la Generalitat i es fa sens perjudici de terceres persones i preservant els drets preexistents sobre els terrenys i béns. No comporta en cap cas la cessió del domini públic ni dret a servitud, ni l'assumpció, per part del titular de les infraestructures ferroviàries o, si s'escau, del seu administrador, de cap responsabilitat respecte de la persona titular de l'autorització o de terceres persones.

»7. El termini per a atorgar i notificar la resolució és de quatre mesos a comptar de la data en què la sol·licitud ha entrat al registre de l'Administració o ens competent de conformitat amb l'apartat 1. Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi adoptat i notificat la resolució de la sol·licitud d'autorització, aquesta s'entendrà desestimada.

»8. L'autorització ha d'establir les condicions que, en cada cas, es considerin oportunes per a l'execució correcta de l'obra o instal·lació i per a assegurar tant la prestació del servei ferroviari com la integritat estructural, la conservació i el manteniment de la infraestructura ferroviària.

»9. Les obres i instal·lacions autoritzades s'han d'executar d'acord amb la documentació presentada i amb les condicions que s'incorporin a l'autorització corresponent.

»10. L'autorització pot establir la constitució d'una garantia per a l'execució correcta de l'obra que consisteix en la prestació d'una fiança l'import de la qual ha d'ésser degudament ponderat i justificat en el moment d'emetre l'autorització.

»11. L'autorització produeix efectes mentre es mantingui l'objecte que la va motivar i és transmissible sempre que es notifiqui el canvi de titularitat a l'òrgan que va emetre la resolució d'autorització.

»No obstant això, el titular de les infraestructures ferroviàries o l'ens que en tingui atribuïda l'administració pot, en qualsevol moment, revocar l'autorització atorgada per alguna de les causes següents:

»a) L'incompliment d'alguna de les condicions establertes en l'autorització.

»b) Que l'obra o instal·lació autoritzada esdevingui incompatible amb alguna norma de seguretat aprovada posteriorment a l'atorgament de l'autorització.

»c) Que l'execució de l'obra o instal·lació produeixi danys en el domini públic ferroviari o en la zona de protecció de les línies ferroviàries.

»d) Que sigui necessari per a l'ampliació, la millora o el desenvolupament de les infraestructures ferroviàries.

»La revocació de l'autorització no dona dret a indemnització en cap cas.

»12. Es poden ocupar superfícies en la zona de protecció per necessitat del servei ferroviari. Aquesta ocupació i l'import dels danys i perjudicis que efectivament s'hagin produït han d'ésser objecte d'indemnització.

»13. Es poden fer conreus agrícoles en la zona de protecció, sense necessitat d'autorització prèvia, si es garanteix l'evacuació correcta de l'aigua de reg i no es causen perjudicis a l'esplanació. Resta prohibida la crema de rostolls, d'acord amb el que estableixi la normativa aplicable en aquesta matèria.

»14. La producció de danys en una infraestructura ferroviària origina la incoació i la tramitació de l'expedient administratiu corresponent contra el presumpte responsable, en els termes que s'estableixin per reglament, per a determinar la indemnització pels danys i perjudicis causats, que és exigible per via de constrenyiment. Si la reparació d'un dany és urgent per al servei ferroviari, el departament competent en matèria d'infraestructures i serveis de transport l'ha de fer immediatament, a càrrec de la persona causant.»

3. S'afegeix un paràgraf a l'article 17.2 de la Llei 4/2006, amb el text següent:

«Així mateix, l'ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya pot assumir la funció de subministrament d'energia elèctrica a les infraestructures ferroviàries quan així li sigui encarregat pel Govern. En aquest supòsit, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya pot subscriure els contractes d'accés a la xarxa de transport i distribució elèctrica, directament amb les distribuïdores o mitjançant empreses comercialitzadores, i els contractes de subministrament d'energia amb les empreses comercialitzadores en tots els punts de subministrament i dur a terme qualsevol altra actuació necessària per a complir amb la funció esmentada, inclosa, si s'escau, l'execució de les obres d'infraestructura elèctrica requerides per a prestar el dit subministrament.»

4. S'afegeix un apartat, el 4, a la disposició addicional novena de la Llei 4/2006, amb el text següent:

«4. Mentre no es desplegui reglamentàriament aquesta llei, la modificació del Pla d'infraestructures de transport de Catalunya correspon al departament competent en matèria d'infraestructures de mobilitat, que ha de justificar la necessitat, l'oportunitat i la conveniència de la iniciativa.

»La tramitació de la modificació s'ha de subjectar al procediment següent:

»El departament competent en matèria d'infraestructures de mobilitat ha d'elaborar el projecte de modificació que s'ha de sotmetre a informació pública, per un període mínim d'un mes, mitjançant l'anunci corresponent en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

»Simultàniament, aquest projecte s'ha de sotmetre a informe de les administracions públiques afectades i dels organismes i entitats representatives en l'àmbit de la mobilitat. Aquest informe s'ha d'emetre en el termini de trenta dies hàbils. Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi emès, es poden prosseguir les actuacions.

»Correspon al conseller o consellera competent en matèria d'infraestructures de mobilitat aprovar el projecte de modificació, amb les aportacions que s'estimin pertinents com a resultat de la informació pública i dels informes emesos.»

5. S'afegeix un apartat, el 4, a la disposició transitòria primera de la Llei 4/2006, amb el text següent:

«4. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1, 2 i 3, l'ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya pot assumir les funcions de subministrament d'energia elèctrica de les infraestructures ferroviàries que li siguin encomanades pel Govern, segons el que disposa l'article 17.2, amb l'acord previ de les administracions competents quan sigui pertinent.»

Article 82. Modificació de la Llei 14/2009, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries

Es modifica l'article 42 de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, que resta redactat de la manera següent:

«Article 42. Aeròdroms eventuals, inclosos heliports i camps d'aviació

»1. L'establiment d'un aeròdrom, heliport o camp d'aviació eventuals, llevat dels inclosos en l'apartat 3, s'ha de fer saber al departament competent en matèria aeroportuària per mitjà de la presentació d'una declaració responsable de l'operador i del propietari del terreny.

»2. La declaració responsable formulada per l'operador i pel propietari del terreny acredita el deure d'aquests de disposar de les autoritzacions pertinents de conformitat amb la normativa aplicable i ha d'indicar el termini en què l'aeròdrom serà operatiu.

»3. Els aeròdroms eventuals, inclosos heliports i camps d'aviació eventuals, que es projectin dins d'una zona aèria controlada, restringida o perillosa, o dins de la zona d'afecció d'una altra infraestructura aeroportuària permanent han d'ésser autoritzats per l'òrgan corresponent del departament competent en matèria aeroportuària amb l'obtenció prèvia dels informes que siguin preceptius. L'autorització ha de fixar el termini de validesa.»

Capítol III. Mesures administratives en matèria d'urbanisme

Article 83. Modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010

1. S'afegeix un apartat, el 2 bis, a l'article 9 bis del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«2 bis. Així mateix, en actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà a què fa referència la disposició addicional cinquena, el planejament urbanístic derivat pot autoritzar justificadament previsions de cossos edificats adossats a les edificacions existents, amb l'objectiu de reduir la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l'edifici o millores de l'habitabilitat. Aquestes construccions poden comportar l'autorització per a ocupar, mentre subsisteixi l'edificació, sòls reservats a sistemes urbanístics o terrenys privats inedificables que siguin indispensables.»

2. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 3 de l'article 9 bis del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«Així mateix, en els casos als quals fa referència l'apartat 2 bis, els espais ocupats pels elements esmentats no computen a efectes de considerar un eventual increment de sostre ni d'ocupació de la parcel·la, ni cal reposar la superfície de sòl de sistema que pugui restar afectada per aquesta mesura.»

3. Es modifica l'apartat 1 i s'afegeixen dos apartats, el 3 i el 4, a l'article 17 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«1. La Comissió de Territori de Catalunya és un òrgan administratiu col·legiat de la Generalitat de Catalunya. S'adscriu al departament competent en matèria de política territorial i urbanisme i té el caràcter d'òrgan consultiu i interpretatiu superior en aquestes matèries i, pel que fa a la tramitació i aprovació dels plans urbanístics, d'òrgan resolutori superior del departament esmentat.»

«3. La Comissió de Territori de Catalunya ha de publicar periòdicament en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya els criteris interpretatius sobre la normativa i el planejament urbanístics que han d'aplicar els òrgans urbanístics de la Generalitat en l'aprovació dels plans urbanístics.

»4. Les funcions interpretatives de la Comissió de Territori de Catalunya poden ésser exercides a través d'una secció, amb la composició que s'estableixi per reglament, en la qual hi ha d'haver representació de les administracions locals. La secció ha d'elevar les propostes a la Comissió perquè les consideri.»

4. Es modifica la lletra b de l'apartat 1 de l'article 23 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

«b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic o la declaració de sector d'urbanització prioritària d'acord amb l'article 142.3, i si s'acorda entre l'Institut Català del Sòl i l'ajuntament afectat.»

5. S'afegeix un apartat, el 9, a l'article 34 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«9. Les infraestructures relatives als sistemes urbanístics s'han d'implantar als terrenys que el planejament urbanístic reservi amb aquesta destinació. Tanmateix, aquestes infraestructures es poden implantar sense que el pla estableixi la reserva prèvia en els casos següents:

»a) En cas que la legislació sectorial corresponent reguli instruments específics per a l'execució de la infraestructura que siguin vinculants per al planejament urbanístic.

»b) Les infraestructures d'equipament comunitari en cas que, d'acord amb el planejament urbanístic, s'admeti tant l'ús de l'equipament com altres usos d'aprofitament privat en terrenys que tenen la condició de solar.

»c) Els centres destinats a prestar serveis d'interès públic o social en cas que, d'acord amb el planejament, s'admetin tant l'ús de l'equipament com altres usos, d'aprofitament privat, en les construccions a què fa referència l'article 47.3 o, si no està admès expressament, si concorren les circumstàncies de l'article 47.3 ter.

»d) Els serveis tècnics en sòl no urbanitzable en els supòsits a què fa referència l'article 48 bis i els que comportin exclusivament l'execució d'obres de connexió simple d'una actuació legalment implantada a la xarxa pública del servei corresponent, en els termes que s'estableixin reglamentàriament.»

6. Es modifiquen l'incís inicial de l'apartat 3, l'apartat 3 bis i s'afegeixen dos apartats, el 3 ter i el 3 quater, a l'article 47 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50, 50 bis i 51:»

«3 bis. Les construccions a què fa referència l'apartat 3 han d'haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg que estableix l'article 50.2. D'acord amb el pla urbanístic corresponent, aquestes construccions es poden reutilitzar per a destinar-les als usos següents:

»a) D'habitatge, quan es tracti de masies o cases rurals.

»b) D'habitatge amb activitat econòmica d'ús turístic en masies o cases rurals.

»c) Hoteler, amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament.

»d) De turisme rural.

»e) Educatiu en el lleure.

»f) De creació artística o de producció artesanal.

»g) D'exercici de professions liberals.

»h) De restauració.

»i) D'equipaments.

»j) De serveis comunitaris o corporatius.»

«3 ter. No obstant el que estableix l'apartat 3, les construccions esmentades es poden reutilitzar per destinar-les a altres usos diferents sempre que en fomentin la preservació i la conservació o, si s'escau, en permetin corregir l'impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

»3 quater. En tots els casos, els usos a què fan referència els apartats 3 bis i 3 ter han d'ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l'entorn immediat respectiu.»

7. Es modifiquen les lletres f i g de l'apartat 6 de l'article 47 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resten redactades de la manera següent:

«f) Les construccions destinades a usos auxiliars als autoritzats en les construccions a què fan referència les lletres a i b de l'apartat 3.

»g) Les construccions destinades a l'ampliació dels usos de turisme rural o hotelers autoritzats en les construccions a què fan referència les lletres a i b de l'apartat 3, que exigeixen la tramitació prèvia d'un pla especial urbanístic.»

8. S'afegeix un apartat, el 6 bis, a l'article 47 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«6 bis. Als municipis rurals sense nucli de població o amb una població inferior a dos mil habitants, es presumeix que les noves construccions o la reutilització de les existents per destinar-les a l'ús d'habitatge familiar estan directament i justificadament associades a una explotació rústica quan el promotor de les obres sigui un descendent de la persona titular d'una explotació rústica familiar situada al municipi i treballi en l'explotació o n'obtingui rendiments. Aquesta associació només es presumeix per a la implantació d'un únic habitatge.»

9. Es modifiquen les lletres b i e de l'apartat 1 de l'article 49 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resten redactades de la manera següent:

«b) Els projectes de noves construccions a què fa referència l'article 47.6.b, o la reutilització de les construccions existents, per a destinar-les a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers i els projectes a què fa referència l'apartat 2 en tots els casos en què incorporin aquests usos. En qualsevol cas, aquests usos han d'estar directament i justificadament associats a l'explotació rústica de què es tracti o, en el cas de treballadors temporers, a un conjunt d'aquestes explotacions, i les construccions han de constituir un conjunt integrat adequat al medi rural. Tanmateix, no són aplicables les determinacions de l'article 48 quan es tracti de reutilitzar construccions existents amb la destinació esmentada en els supòsits de l'article 47.3. En el cas de les lletres b i c de l'article 47.3 és preceptiu l'informe de la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui en el procediment d'atorgament de la llicència urbanística i el seu sentit desfavorable és vinculant.»

«e) Les construccions destinades a usos auxiliars als autoritzats en les construccions a què fan referència les lletres a i b de l'apartat 3 de l'article 47.»

10. Es modifica l'apartat 2 de l'article 49 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«2. Els projectes de noves construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen una ocupació en planta de 5.000 m2 o l'alçada de 12 m, llevat del supòsit de l'incís final de l'apartat 3, s'han de sotmetre a l'informe de la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui, que l'ha d'emetre en el termini de dos mesos a partir que disposi de l'expedient. Aquest informe s'ha de referir als aspectes de legalitat del projecte i a l'estudi d'impacte i integració paisatgística de la nova construcció que el promotor del projecte ha de presentar. La llicència només es pot atorgar si el dit informe és favorable i, si escau, ha de fixar les mesures correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa referència l'article 48.2.»

11. Es modifica l'apartat 3 de l'article 50 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«3. És preceptiu l'informe de la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui en el procediment d'atorgament de la llicència urbanística i el seu sentit desfavorable és vinculant en els supòsits següents:

»a) Amb relació als usos a què fa referència l'apartat 3 ter de l'article 47, si no estan admesos expressament al pla urbanístic corresponent.

»b) Amb relació a les obres a què fa referència l'apartat 1 de l'article 50 bis, de substitució parcial o d'augment de volum sense donar lloc a un cos separat, si no estan prou detallades per a l'atorgament reglat de la llicència al pla urbanístic corresponent.»

12. S'afegeix un article, el 50 bis, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«Article 50 bis. Obres i divisió horitzontal admeses en la reconstrucció i la rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable

»1. Són admissibles les obres d'intervenció sobre les construccions a què fa referència l'article 47.3 que siguin necessàries per a destinar-les a un ús admès. Aquestes obres han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats. Tanmateix, pel que fa a les construccions a què fan referència les lletres a i b de l'article esmentat, poden ésser objecte d'obres de substitució parcial o d'augment de volum edificat d'acord amb les condicions següents:

»a) Han d'ésser necessàries per a destinar l'edificació a un ús admès.

»b) Han de contribuir significativament a millorar les condicions de preservació i de conservació de l'edificació.

»c) Han de guardar les degudes proporcions amb el volum original que es conservi de l'edificació perquè aquest volum mantingui el caràcter de principal.

»2. Les obres de substitució parcial o d'augment de volum a què fa referència l'apartat 1 poden donar lloc a un volum edificat separat de l'original. En aquest cas, el volum edificat separat només es pot destinar a usos auxiliars al que es destini l'edificació principal, llevat que aquest ús sigui el de turisme rural o hoteler.

»3. En el supòsit de la lletra c de l'article 47.3, la rehabilitació de la construcció afectada pot comportar la reducció del volum preexistent si això és necessari per a corregir-ne l'impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

»4. D'acord amb el pla urbanístic corresponent, es pot admetre la divisió horitzontal de les construccions a què fan referència les lletres a i b de l'article 47.3 si no se n'alteren les característiques originals i d'acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives d'habitabilitat. En cap cas no és admissible la divisió horitzontal ni qualsevol altre règim de condomini en les parts de les edificacions destinades a l'ús hoteler.»

13. Es modifica l'apartat 6 de l'article 53 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«6. Els terrenys de titularitat pública destinats a sistemes urbanístics es poden ocupar temporalment per a altres usos públics o privats mitjançant instal·lacions desmuntables o mòbils per a desenvolupar-hi activitats d'interès social o per fer factible l'execució d'obres o la prestació de serveis públics. En el cas de sistemes en servei, quan l'ocupació temporal s'hagi de prolongar en el temps per raó de la prestació de serveis públics, només es pot admetre per un període màxim de quatre anys, prorrogable justificadament per quatre anys més com a màxim, i sempre que es mantingui essencialment la funcionalitat del conjunt del sistema.»

14. Es deroga la lletra c de l'apartat 9 de l'article 58 del text refós de la Llei d'urbanisme.

15. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 72 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«5. Quan es pretengui l'execució de les obres per fases, el projecte d'urbanització ha de preveure justificadament aquesta contingència. En aquest sentit, s'entén per fase la part del polígon d'actuació urbanística que, després que siguin executades les obres que hi són compreses, poden entrar en servei immediatament perquè no depenen funcionalment de les obres pendents d'execució en la resta del polígon i permeten assolir la condició de solar a les parcel·les resultants.»

16. Es modifica el títol de l'article 75 del text refós de la Llei d'urbanisme i s'hi afegeix un apartat, el 4, amb el text següent:

«Article 75. Consulta prèvia al desenvolupament del sòl urbanitzable»

«4. En el cas que el planejament urbanístic general municipal no estigui adaptat als objectius d'equilibri del planejament territorial parcial, és obligatòria la consulta prèvia de l'avanç del pla a què fa referència aquest article amb relació als plans parcials urbanístics que desenvolupin el sòl urbanitzable delimitat o no delimitat. Amb aquesta finalitat, l'avanç del pla ha d'avaluar la transformació urbanística del sòl de conformitat amb la legislació urbanística i si aquesta transformació s'adequa als objectius d'equilibri esmentats atenent tant els sòls ja transformats com els sòls pendents de transformació.»

17. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 83 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«4. Les persones físiques o jurídiques privades poden presentar propostes per a la formulació dels plans directors urbanístics a què fa referència l'article 56.1.g. A aquest efecte, la proposta ha d'incorporar els documents següents:

»a) La memòria justificativa de l'interès territorial de l'actuació i de la seva viabilitat tècnica i econòmica atenent els usos existents o previstos en l'entorn.

»b) Els plànols d'emplaçament i delimitació de l'àmbit de l'actuació.

»c) L'esbós dels plànols d'ordenació de l'actuació.

»En el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la proposta, la Comissió de Territori de Catalunya ha de decidir justificadament si assumeix o no la iniciativa en la formulació del pla; si l'assumeix, ha de determinar a qui en correspon l'elaboració. Prèviament a la decisió, és preceptiu sol·licitar als ajuntaments afectats, i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona si l'abast del pla afecta algun municipi d'aquest àmbit, que informin en el termini d'un mes sobre els efectes que podria tenir la proposta de pla amb relació als interessos públics urbanístics del municipi.

»Un cop transcorregut el termini de tres mesos, si el departament competent en matèria d'urbanisme no ha notificat la resolució adoptada al respecte, s'entén que no assumeix la iniciativa. Si la Comissió assumeix la iniciativa en la formulació del pla, s'ha de sol·licitar de nou l'informe dels municipis afectats abans de la seva aprovació inicial».

18. Es modifica l'apartat 4 de l'article 100 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«4. Quan la modificació del planejament té per objecte una actuació de dotació s'han d'incrementar les reserves per a zones verdes, espais lliures i equipaments d'acord amb les regles següents:

»a) Si la modificació comporta transformació dels usos preexistents, s'han de complir les reserves mínimes que estableix l'apartat 3.

»b) Si la modificació comporta únicament un increment de sostre edificable o de la densitat, s'han d'incrementar les reserves d'acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 respectivament.

»c) Les majors reserves exigides d'acord amb les lletres a i b s'han de situar a la parcel·la o parcel·les a les quals la modificació de planejament assigni el major aprofitament urbanístic. Si això no és possible, les noves reserves es poden:

»1r. Situar en un àmbit d'actuació discontinu o, fora de l'àmbit d'actuació, adscriure-les per a obtenir els terrenys afectats en una classe distinta de sòl, sempre que siguin accessibles a una distància no superior a cinc-cents metres des de les parcel·les on se situï el major aprofitament urbanístic.

»2n. Substituir per l'equivalent en sostre edificat o edificable en les parcel·les a les quals s'assigni el major aprofitament amb destinació al sistema urbanístic d'equipament comunitari de titularitat pública, o pel seu valor en metàl·lic amb destinació a conservar, administrar o ampliar el patrimoni públic de sòl i d'habitatge.»

19. Es modifiquen els apartats 4 i 5, i s'afegeixen dos apartats, el 4 bis i el 4 ter, a l'article 108 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«4. Les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d'edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d'un nou planejament urbanístic, però que no quedin fora d'ordenació, se subjecten al règim següent, sempre que no estiguin situades en espais naturals protegits, en què no es poden autoritzar aquestes actuacions:

»a) S'hi han d'autoritzar obres de consolidació i obres de rehabilitació, incloses les de gran rehabilitació, sempre que el planejament urbanístic no les limiti d'acord amb el que estableix la lletra c.

»b) S'hi han d'autoritzar els usos i les activitats que siguin conformes amb el nou planejament.

»c) En tots els casos, els plans urbanístics regulen en quins supòsits el grau de disconformitat amb els paràmetres d'ocupació i profunditat edificable, alçada màxima o edificabilitat màxima comporta vulneració de les condicions bàsiques de la nova ordenació, i poden limitar, en aquests supòsits, les obres de rehabilitació autoritzables. També poden subjectar l'autorització de les obres de gran rehabilitació a l'adequació de l'edifici a la totalitat o algunes de les determinacions del planejament.

»c bis) S'hi han d'autoritzar les obres d'increment del volum o del sostre construït d'acord amb els nous paràmetres reguladors del planejament urbanístic, sempre que no comportin un major grau de disconformitat.

»d) S'hi han d'autoritzar els increments d'habitatges o establiments sempre d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic sobre densitat o nombre màxim d'habitatges o d'establiments aplicables als edificis disconformes.

»4 bis. En les construccions i les instal·lacions que estan fora d'ordenació o que tenen un volum disconforme també s'hi han d'autoritzar les obres necessàries per a enretirar elements perillosos per a la salut pública i substituir-los per altres de condicions funcionals similars. Amb relació a les construccions i instal·lacions fora d'ordenació, les obres que s'hi autoritzin no comporten augment del valor ni en el cas d'expropiació ni en el cas de reparcel·lació.

»4 ter. Si la construcció està fora d'ordenació perquè està afectada parcialment per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d'actuació urbanística, se li aplica el règim que estableix l'apartat 4.

»5. Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic es poden mantenir sempre que no estiguin situats en espais naturals protegits i mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest, i sempre que s'adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova reglamentació.

»Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic que no siguin conformes amb el règim d'usos que aquest estableix es consideren en situació de fora d'ordenació quan el nou planejament els declari incompatibles i els subjecti a cessament de forma expressa. Els usos en situació de fora d'ordenació no poden ésser objecte de canvis de titularitat ni de renovació de les llicències d'ús o altres autoritzacions sotmeses a termini, i se n'ha d'acordar, en aquests supòsits, el cessament immediat.

»Quan l'autorització d'aquests usos no està sotmesa a termini, es poden revocar les autoritzacions corresponents, sens perjudici de les indemnitzacions que corresponguin d'acord amb la legislació aplicable.

»En la resta de casos de disconformitat, excepte les construccions i instal·lacions situades en espais naturals protegits, els usos preexistents es poden mantenir i poden ésser objecte de canvis de titularitat.»

20. Es modifica la lletra a de l'apartat 3 de l'article 122 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

«a) Exigir a les persones propietàries afectades pagaments a la bestreta de les quotes que els pertoquin de les despeses d'urbanització. Si l'actuació s'executa per fases, es poden exigir pagaments a la bestreta específics als propietaris afectats per la fase que s'executi. En el cas d'actuació per reparcel·lació en supòsits de compensació, cal que l'entitat urbanística col·laboradora estigui definitivament constituïda.»

21. Es modifica la lletra a de l'apartat 2 de l'article 124 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

«a) Les parcel·les amb aprofitament privat resultants:

»1r. A les persones propietàries en proporció a llurs drets respectius.

»2n. A l'administració actuant, les que li corresponguin per raó de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl per a la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l'actuació.

»3r. A l'administració actuant o a l'entitat urbanística col·laboradora, segons si la modalitat de la reparcel·lació és o no per cooperació, les que el projecte de reparcel·lació reservi per a pagar les despeses d'urbanització, per a destinar-hi el producte obtingut per la venda a tercers de les parcel·les adjudicades, o a l'empresa que executi les obres d'urbanització en concepte de pagament en espècie, total o parcial.»

22. Es modifica l'apartat 2, i s'afegeix un apartat, el 3, a l'article 125 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«2. A partir de l'inici de l'expedient de reparcel·lació, i mentre no s'iniciïn els tràmits per a l'aprovació del projecte de reparcel·lació, els terrenys afectats se subjecten al règim d'usos i obres provisionals. Pel que fa a les edificacions existents implantades legalment, a més de les obres d'intervenció relatives a la demolició d'edificis que no estiguin protegits per llurs valors o característiques específiques, s'hi poden executar les obres d'intervenció següents:

»a) Si l'actuació urbanística no en requereix l'enderrocament, les obres d'intervenció que calguin per a conservar les edificacions en les condicions exigides per les lleis perquè serveixin de suport a l'ús a què es destinen o per a condicionar-les amb la finalitat de destinar-les a un ús provisional admès.

»b) Si l'actuació urbanística en requereix o en pot requerir l'enderrocament, les obres d'intervenció emparades en el règim d'usos i obres provisionals i de fora d'ordenació.

»3. L'inici dels tràmits per a l'aprovació del projecte de reparcel·lació comporta la suspensió automàtica de l'atorgament de qualsevol llicència urbanística en l'àmbit del polígon d'actuació urbanística fins a la fermesa de l'aprovació definitiva del projecte esmentat.»

23. Es modifica l'apartat 3 de l'article 157 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«3. La condició d'administració actuant de les àrees residencials estratègiques correspon, en primer terme, a un consorci urbanístic del qual han de formar part, en tot cas, l'Institut Català del Sòl i l'ajuntament corresponent. La participació de l'ajuntament en el consorci pot ésser assumida, si així ho determina el consistori, per una entitat pública empresarial local o un organisme autònom local, sempre que reuneixin les condicions d'entitat urbanística especial d'acord amb el que estableix l'article 22. El consorci urbanístic s'ha de constituir en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor del Pla director o en el termini proporcionat que aquest estableixi; en cas contrari, l'administració actuant, si així ho determina la persona titular del departament competent en matèria d'urbanisme, és l'Institut Català del Sòl o bé l'ajuntament corresponent.»

24. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 157 bis de text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«4. Per a la formulació del pla, l'entitat o l'organisme determinat per la Comissió de Territori de Catalunya ha de convocar els departaments de l'Administració de la Generalitat i les corporacions locals afectats, i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona quan el pla tingui afectació a un municipi metropolità, per a ponderar durant la redacció i tramitació del pla els interessos públics respectius que hi concorrin i facilitar l'impuls del procediment d'aprovació. Amb aquesta mateixa finalitat, pot convocar també els òrgans d'altres administracions afectades.»

25. Es modifica l'apartat 2 de l'article 188 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«2. La competència i el procediment per a atorgar i denegar les llicències urbanístiques s'ajusten al que estableix la legislació de règim local. Un cop transcorregut el termini màxim sense que s'hagi notificat l'atorgament de la llicència sol·licitada, les persones interessades estan legitimades per a entendre-la atorgada per silenci administratiu, llevat que es tracti dels actes següents:

»a) Els moviments de terra i les esplanacions dels terrenys en sòl no urbanitzable.

»b) Les obres de construcció, d'edificació i d'instal·lació de nova planta en sòl no urbanitzable o, en qualsevol classe de sòl, si són obres d'edificació de nova planta que, d'acord amb la legislació sobre ordenació de l'edificació, requereixen l'elaboració d'un projecte tècnic.

»c) La instal·lació provisional o permanent de cases prefabricades o instal·lacions similars en sòl no urbanitzable.

»d) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que es derivi de la legislació de protecció del domini públic.

»e) Els que contravinguin a la legalitat urbanística.»

26. Es modifiquen els apartats 3 i 4 de la de la disposició addicional segona del text refós de la Llei d'urbanisme, que resten redactats de la manera següent:

«3. Són actuacions de transformació urbanística de dotació les previstes en modificacions del planejament sobre terrenys que, en origen, tenen la condició de sòl urbà consolidat i que, sense comportar una reordenació general d'un àmbit, comporten la transformació dels usos preexistents o l'augment de l'edificabilitat o de la densitat de determinades parcel·les i la correlativa exigència de majors reserves per a sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris d'acord amb l'article 100.4.

»4. En les actuacions de dotació a què fa referència l'apartat 3, els propietaris han de cedir el sòl amb aprofitament urbanístic i el sòl destinat a majors reserves de sistemes urbanístics d'acord amb els articles 43.1.b i 100.4. El compliment d'aquests deures s'ha de fer efectiu mitjançant el sistema i la modalitat d'actuació que s'estableixin per a l'execució del polígon d'actuació urbanística que a aquest efecte s'ha de delimitar, el qual es pot referir a una única finca.

»Tanmateix, si la modificació de planejament determina que el compliment dels deures de cessió de sòl se substitueix pel seu equivalent en metàl·lic d'acord amb els articles 46.2.b i 100.4.c.2n, ha d'incloure el càlcul del valor total de les càrregues imputables a l'actuació de dotació. En aquest cas, els propietaris poden complir el deure substitutori de pagament en metàl·lic, sense necessitat de delimitar cap polígon ni aplicar cap sistema d'actuació urbanística, en el moment d'atorgament de la llicència d'obra nova o de rehabilitació que habiliti una edificabilitat o densitat superior o l'establiment del nou ús atribuït per l'ordenació i com a condició prèvia a la concessió de la llicència.»

27. S'afegeix un tercer paràgraf a la disposició addicional setzena del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«L'atorgament de llicències urbanístiques d'usos i obres provisionals per part de l'Ajuntament de Barcelona no requereix sol·licitar a una altra administració urbanística un informe previ sobre els aspectes de legalitat dels usos i obres objecte de sol·licitud.»

28. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-tresena, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«Disposició addicional vint-i-tresena. Formulació i tramitació del planejament director urbanístic d'interès metropolità

»El Pla director urbanístic metropolità regulat pels articles 21 i següents de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, pot establir els supòsits en què l'Àrea Metropolitana de Barcelona pot formular i aprovar inicialment i provisionalment els nous planejaments directors urbanístics per a àmbits o actuacions concretes d'interès metropolità, sense que calgui la modificació del mateix Pla director urbanístic metropolità. Aquest planejament director urbanístic es tramita segons el procediment dels apartats 2, 3 i 4 de l'article 25 de la Llei 31/2010, del 3 d'agost

29. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-quatrena, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«Disposició addicional vint-i-quatrena. Participació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en la formulació dels plans directors urbanístics per atendre a interessos suprametropolitans que afectin l'àmbit metropolità

»Per a la formulació dels plans directors urbanístics de l'article 56.1.g i dels de la resta d'apartats que continguin ordenació urbanística directament executable, quan tinguin per objecte atendre interessos suprametropolitans dins l'àmbit metropolità de Barcelona, l'entitat o l'organisme determinat per la Comissió de Territori de Catalunya ha de convocar l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a ponderar durant la redacció i tramitació del pla els interessos públics respectius que hi concorrin i facilitar l'impuls del procediment d'aprovació prèviament a l'aprovació inicial, en virtut del deure de col·laboració entre les administracions públiques establert per l'article 141 de la Llei de l'Estat 40/2015, de l'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic; i de la participació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en els procediments d'aprovació d'instruments del planejament urbanístic establerta per l'article 33 de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

»A aquests efectes, la Generalitat ha de constituir una comissió mixta amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a participar en la redacció dels documents tècnics corresponents des de l'inici de la seva formulació.

»L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha d'informar de manera preceptiva la documentació que integri aquests plans prèviament a l'aprovació inicial, en el marc del tràmit de consulta prèvia establert per l'article 33 de la Llei 31/2010

30. S'afegeix una disposició transitòria, la quarta, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«Disposició transitòria quarta. Tramitació del planejament director urbanístic de la Generalitat en l'àmbit metropolità de Barcelona

»Els instruments de planejament director urbanístic la formulació dels quals hagi estat iniciada per l'òrgan competent de la Generalitat abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei ajusten llur tramitació al que estableix la disposició addicional vint-i-tresena a partir dels tràmits posteriors a l'estat de tramitació en què es trobin, sense que sigui exigible retrotraure'n la formulació i tramitació al moment inicial.»

31. S'afegeix una disposició final, la novena, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«Disposició final novena. Substitució dels llindars

»Des de l'entrada en vigor d'aquesta disposició final s'ha d'entendre que els llindars a què fan referència el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, aprovat pel Decret 64/2014, del 13 de maig, i el planejament territorial i urbanístic vigents resten substituïts pels que estableix l'article 49.2, a l'efecte d'exigir l'informe de la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui i de l'òrgan competent de la Generalitat en matèria de paisatge, pel que fa a les construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica.»

Capítol IV. Modificacions legislatives en matèria d'ordenació d'aigües

Article 84. Modificació del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003

1. S'afegeix un apartat, el 18, a l'article 2 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

«18. Empresa d'abocament: la persona física o jurídica de qualsevol naturalesa que recull, condueix, tracta i aboca aigües residuals de tercers. Els usuaris de l'aigua poden estar-hi connectats per:

»– Connexió directa: qualsevol connexió que no formi part d'una xarxa de sanejament pública, com xarxes internes de polígons industrials, xarxes de clavegueram privades, col·lectors particulars, cisternes mòbils, o altres.

»– Connexió indirecta: per mitjà de la xarxa de sanejament pública.

»Els ens gestors dels sistemes públics de sanejament no es consideren empreses d'abocament.»

2. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 29 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

«29.4. Els convenis de col·laboració per a l'execució d'actuacions a què fa referència aquest article tenen els terminis màxims de vigència següents:

»a) Els convenis de col·laboració per a l'execució d'actuacions de sanejament d'aigües residuals, reutilització d'aigües residuals, posttractament de fangs, gestió del risc d'inundacions i protecció del domini públic hidràulic tenen una vigència de fins a vint-i-cinc anys, com a màxim.

»b) Els convenis de col·laboració per a l'execució d'actuacions d'abastament d'aigua potable i de regulació tenen una vigència de fins a quaranta anys, com a màxim.»

3. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 31 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

«31.5. L'Agència Catalana de l'Aigua pot subscriure convenis de col·laboració amb l'Institut Català de Finances per a la creació d'instruments financers per a l'atorgament de préstecs directes als ens locals i a les agrupacions d'ens locals de Catalunya, amb la finalitat de finançar actuacions en matèria d'abastament d'aigua en alta.

»Així mateix, l'Agència Catalana de l'Aigua, mitjançant convenis de col·laboració, pot atorgar a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat préstecs directes per a finançar actuacions en matèria d'abastament d'aigua en alta.

»Aquests convenis tenen una vigència de fins a quaranta anys, com a màxim.»

4. Es modifica la lletra c de l'apartat 2 de l'article 55 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«c) 90.000 euros per any, únicament en el cas que el destinatari sigui un ens gestor de caràcter supramunicipal.»

5. Es modifiquen el títol i l'apartat 1 de l'article 55 ter del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

«Article 55 ter. Convenis per al finançament d'actuacions en alta executades entre el 2010 i el 2020

»1. L'Agència Catalana de l'Aigua pot formalitzar convenis amb les entitats competents en matèria de sanejament per a atribuir-los recursos provinents del cànon de l'aigua amb la finalitat d'atendre les despeses d'inversió que hagin efectuat entre el 2010 i el 2020 per a executar actuacions o infraestructures de sanejament en alta previstes en la planificació hidrològica, sempre que es compleixin tant les condicions d'abocament fixades com les condicions de l'informe tècnic preceptiu d'incorporació al sanejament públic en alta emès per l'Agència Catalana de l'Aigua, atribució de recursos que es farà efectiva, sense interessos, en la data indicada pel conveni corresponent, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries de l'Agència Catalana de l'Aigua.»

6. Es modifica la disposició addicional vint-i-unena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional vint-i-unena. Transport de purgues de sistemes públics de sanejament

»El transport dels volums líquids generats en les purgues de les instal·lacions corresponents a un sistema públic de sanejament per a llur tractament i gestió en les instal·lacions corresponents a un altre sistema públic de sanejament es considera, a tots els efectes, una continuació dels processos de tractament de les aigües residuals de les instal·lacions de procedència. Correspon a l'ens gestor del sistema públic de procedència de comprovar que el transport es fa en les condicions adequades; i a l'ens gestor de sistema de destinació, validar que la incorporació de les purgues es duu a terme d'acord amb les condicions adequades de funcionament del sistema de sanejament de recepció.

»Aquest transport s'ha d'efectuar a la destinació més propera possible, sempre respectant la sostenibilitat dels sistemes. En el cas que la depuradora més propera sigui finançada amb càrrec al cànon de l'aigua, el seu ens gestor ha d'acceptar les aportacions de volums líquids provinents de purgues, i també de fangs i aigües residuals, que l'Agència Catalana de l'Aigua determini, encara que siguin alienes als sistemes que gestionen, llevat que, mitjançant un informe tècnic, es justifiqui objectivament la incapacitat de l'estació depuradora per a fer-ne el tractament.»

7. Es modifica la disposició addicional vint-i-cinquena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional vint-i-cinquena. Finançament d'estudis i actuacions per a reduir l'aportació d'aigües blanques als sistemes públics de sanejament d'aigües residuals urbanes

»L'Agència Catalana de l'Aigua, amb l'objectiu de millorar l'eficiència en el funcionament dels sistemes públics de sanejament d'aigües residuals urbanes existents o previstos en la planificació hidrològica, pot finançar totalment o parcialment la redacció d'estudis d'eficiència de les xarxes de clavegueram municipals destinats a reduir l'aportació d'aigües blanques als dits sistemes públics de sanejament en temps sec, i també les actuacions que es desprenguin d'aquests estudis, mitjançant la signatura de convenis amb els ens locals o les agrupacions d'ens locals.»

8. S'afegeix una disposició addicional, la trenta-unena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició addicional trentena. Termini de durada dels convenis

»1. Els convenis que se subscriguin en el marc d'aquest text refós poden tenir una durada superior a la de quatre anys establerta per l'article 49.h.1r de la Llei de l'Estat 40/2015, de l'1 de octubre, de règim jurídic del sector públic, pel termini que requereixin les necessitats i l'abast de l'objecte convencional.

»Respecte dels convenis que tinguin per objecte el finançament, l'execució i l'explotació d'obres hidràuliques relacionades amb l'objecte d'aquest text refós que estiguin vinculats amb actuacions concessionades o contractes amb una durada superior a quatre anys, aquests convenis poden vincular llur durada al termini de l'actuació concessionada o contracte al qual estiguin vinculats.

»2. Abans del finiment del termini del conveni les parts poden, de comú acord, prorrogar-lo per un període de fins a quatre anys addicionals o acordar-ne l'extinció.»

Títol XIII. Mesures administratives en matèria de política sanitària

Article 85. Habilitació d'infermeres i infermers adscrits a l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques per a accedir a les històries clíniques

1. En les actuacions i funcions atribuïdes a l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, s'habiliten les infermeres i els infermers adscrits a aquest institut perquè en la realització de les funcions de suport al personal mèdic avaluador puguin accedir a les dades que siguin necessàries de les històries clíniques de les persones que tinguin en tràmit un procediment, mitjançant els mateixos sistemes electrònics o en paper a què accedeix el personal mèdic avaluador.

Els tractaments de dades personals esmentades s'han d'incloure en els registres que l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques habiliti per a la finalitat d'exercir les competències en les quals han d'intervenir les infermeres i els infermers, dels quals és titular el Departament de Salut.

2. El personal de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques a què fa referència l'apartat 1 ha de mantenir el deure de secret i confidencialitat sobre la informació a què tingui accés.

Títol XIV. Mesures administratives en fundacions especials

Article 86. Modificacions del text refós de la Llei de caixes d'estalvis de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2008

Es modifica l'apartat 4 de l'article 61 del text refós de la Llei de caixes d'estalvis de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2008, de l'11 de març, que resta redactat de la manera següent:

«4. Amb autorització de l'òrgan de control, es poden aportar com a fons especial, afecte al manteniment de les despeses ordinàries de l'obra social de la caixa d'estalvis, diners o béns que cobreixin l'import d'aquestes fins als tres anys posteriors a la transformació en fundació especial. Un cop transcorregut el termini de tres anys, les fundacions especials que no hagin exhaurit llur fons especial, en primer lloc, l'han de destinar a compensar pèrdues d'exercicis anteriors i, en el cas que encara resti algun romanent després d'aquesta compensació o la fundació especial no tingui pèrdues d'exercicis anteriors per compensar, es poden destinar a finançar tant despesa ordinària com despesa d'inversió, amb l'aprovació prèvia del patronat i l'informe positiu del departament competent en matèria de caixes d'estalvis.»

Títol XV. Mesures administratives en matèria de turisme i consum

Article 87. Modificació de la Llei 13/2002, de turisme de Catalunya

1. S'afegeix una secció, la tercera, al capítol III del títol III de la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya, amb el text següent:

«Secció tercera. Llars compartides

»Article 50 quater. Concepte

»1. Als efectes del que estableix aquesta llei, s'entén per llar compartida l'allotjament turístic que és l'habitatge principal i residència efectiva de la persona titular i que es comparteix com a servei d'allotjament amb terceres persones a canvi de contraprestació econòmica i per a una estada de temporada. La persona titular ha de residir en l'habitatge mentre dura l'estada.

»2. Les llars compartides requereixen el títol habilitant corresponent exigit per la normativa vigent per a iniciar l'activitat.»

2. Es deroga l'apartat 4 de l'article 73 de la Llei 13/2002.

3. S'afegeix una lletra, la r, a l'article 88 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

«r) Incomplir les obligacions que estableix l'article 31.c

4. Es deroga el capítol III del títol II de la Llei 13/2002, que comprèn els articles 18, 19, 20, 21 i 22.

5. Es modifica la disposició addicional desena de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional desena. Regulació municipal dels habitatges d'ús turístic i les llars compartides

»Els ajuntaments poden establir requisits particulars i fixar limitacions temporals i períodes màxims de vigència per a exercir les activitats d'allotjament turístic en habitatges d'ús turístic i en llars compartides, si hi ha raons imperioses d'interès general que ho justifiquin, en els termes de la Llei de l'Estat 20/2013, del 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, i la resta de normativa aplicable.»

6. S'afegeix una disposició addicional, l'onzena, a la Llei 13/2002, amb el text següent:

«Disposició addicional onzena. Competències turístiques a les Terres de l'Ebre

»Un ens o una entitat pública intercomarcal de les Terres de l'Ebre pot assumir dins del seu àmbit territorial les competències referides a les lletres a, b, c i d de l'apartat 1 de l'article 71 pel que fa a la promoció interior del turisme.

»En aquest cas, la Diputació de Tarragona i l'ens o l'entitat pública han d'articular una col·laboració i cooperació perquè l'ens o l'entitat les pugui desenvolupar de manera efectiva.»

Article 88. Modificació de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya

1. Es modifica el paràgraf inicial de l'apartat 2 de l'article 126-17 de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«2. El Govern ha de garantir l'accés dels consumidors a l'educació en consum de manera continuada, mitjançant un centre permanent d'educació en consum, i ha d'adoptar les mesures adequades per a assolir els objectius següents:»

2. Es modifica el paràgraf inicial de l'article 126-18 de la Llei 22/2010, que resta redactat de la manera següent:

«Article 126-18. Formació en consum

»El Govern ha de garantir la formació contínua i permanent dels consumidors, mitjançant el centre permanent d'educació en consum, amb l'impuls i el foment dels tipus de formació següents:»

3. S'afegeix un article, el 126-19, a la Llei 22/2010, amb el text següent:

«Article 126-19. Innovació i recerca en consum

»El Govern ha de garantir la innovació i la recerca en consum mitjançant el centre permanent d'educació en consum, amb els objectius següents:

»a) Impulsar la innovació, la recerca i els estudis sobre actituds i tendències de consum i el desenvolupament de projectes de recerca estratègics.

»b) Promoure la transferència del coneixement en consum amb altres organismes públics i privats.

»c) Fomentar espais de reflexió i de pensament adreçats a empreses, fabricants, distribuïdors, organitzacions de protecció dels drets i interessos dels consumidors, experts, grups d'interès i administracions públiques, amb l'objectiu d'anticipar línies d'actuació de futur en l'àmbit del consum.»

4. S'afegeix un article, el 333-12, a la Llei 22/2010, amb el text següent:

«Article 333-12. Mesures substitutives de les sancions

»1. Les resolucions sancionadores com a conseqüència de les infraccions en matèria de drets lingüístics dels consumidors poden preveure mesures substitutives de la sanció econòmica.

»2. Les mesures substitutives han de consistir en la realització de programes educatius, activitats o serveis relacionats amb els drets lingüístics, vinculats al sector d'activitat i les circumstàncies en què s'ha comés la infracció.

»3. La mesura substitutiva l'ha de demanar la persona o persones responsables de la infracció, abans que la resolució sancionadora adquireixi fermesa en via administrativa.

»4. La mesura substitutiva l'ha de sol·licitar, de manera voluntària, la persona o persones físiques responsables de la infracció, d'acord amb el que estableix l'article 334.1. En el cas que la responsabilitat sigui d'una persona jurídica, l'ha de sol·licitar qui n'acrediti la representació, i l'han d'executar les persones vinculades laboralment o contractualment amb la persona jurídica responsable.

»5. El procediment per sol·licitar la mesura substitutiva s'ha de regular per decret del Govern. La forma, la durada i el contingut de les mesures substitutives segons les circumstàncies de la infracció s'han de regular mitjançant una ordre del departament competent en matèria de política lingüística.»

Article 89. Modificació del Decret 75/2020, de turisme de Catalunya

1. Es modifica la lletra a de la secció primera de l'article 131-2 del Decret 75/2020, del 4 d'agost, de turisme de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«a. Allotjaments turístics.

»Les dades dels allotjaments turístics que consten al Registre són les següents:

»I. Titular.

»II. Adreça de l'allotjament.

»III. Telèfon de l'allotjament. En el cas d'habitatges d'ús turístic i llars compartides, el telèfon per a atendre i resoldre de manera immediata consultes i incidències relatives a l'activitat.

»IV. Correu electrònic de l'allotjament.

»V. Modalitat d'allotjament.

»VI. Grup, categoria i distintiu, si escau.

»VII. Nombre d'unitats d'allotjament.

»VIII. Nombre de places.

»IX. Dates de l'habilitació i de la seva comunicació al Registre de turisme de Catalunya.

»X. Nom de l'allotjament, si escau.»

2. Es deroga la lletra a de la secció segona de l'article 131-2 del Decret 75/2020.

3. Es modifica l'article 241-2 del Decret 75/2020, que resta redactat de la manera següent:

«Article 241-2. Titular de l'activitat

»1. La persona titular de l'activitat és la propietària o la persona que aquesta autoritzi expressament, sempre que compleixi les mateixes condicions d'empadronament i residència efectiva exigides a les persones propietàries.

»2. El document d'autorització de la persona propietària s'ha d'aportar en el tràmit d'habilitació per a l'inici de l'activitat.

»3. En el cas de revocar l'autorització, la persona propietària ha de posar-ho en coneixement de l'Administració municipal.»

4. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 241-3 del Decret 75/2020, amb el text següent:

«5. La persona titular de la llar compartida ha de facilitar a les persones usuàries un número de telèfon per a atendre i resoldre de manera immediata consultes i incidències relatives a l'activitat. Aquest número també ha d'estar a disposició de la comunitat de propietaris, veïns i administracions turístiques a fi de poder comunicar incidències que es puguin produir i els afectin.»

5. S'afegeix una disposició final, la tercera, al Decret 75/2020, amb el text següent:

«Disposició final tercera. Habilitació per a la modificació dels annexos

»Mitjançant una ordre del departament competent en matèria de turisme es poden modificar els annexos del Decret, els quals estableixen els requisits turístics mínims dels allotjaments turístics i de les oficines de turisme de la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya, i els barems de qualitat hotelers.»

Article 90. Manteniment del rang reglamentari del Decret 75/2020, de turisme de Catalunya

Les modificacions del Decret 75/2020, del 4 d'agost, de turisme de Catalunya, fetes per aquesta llei mantenen el rang reglamentari de decret als efectes del seu desplegament, modificació i derogació.

Títol XVI. Altres mesures administratives de caràcter sectorial

Capítol I. Protecció dels animals

Article 91. Modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008

Es modifica l'apartat 1 de l'article 45 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, que resta redactat de la manera següent:

«45.1. Les infraccions comeses contra el que disposa aquesta llei són sancionades amb multes de fins a 45.000 euros.»

Capítol II. Mesures de facilitació de l'activitat econòmica

Article 92. Modificació de la Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 29 de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica, que resta redactat de la manera següent:

«3. Les administracions públiques de Catalunya, en l'exercici de les competències respectives d'intervenció de l'activitat econòmica, només poden exigir l'obtenció d'una llicència o autorització, o d'un altre mitjà d'intervenció amb control previ, si hi ha raons imperioses d'interès general que ho justifiquin, en els termes de l'article 17 de la Llei de l'Estat 20/2013, del 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.»

2. Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l'article 42 de la Llei 18/2020, que resten redactats de la manera següent:

«3. L'òrgan competent, si els defectes detectats no són de caràcter essencial, pot incoar el procediment sancionador que correspongui una vegada transcorregut el termini concedit sense que s'hagin esmenat.

»4. L'òrgan competent, si una vegada transcorregut el termini d'esmena la comunicació presenta algun dels defectes de caràcter essencial que descriu l'apartat 5, ha de dictar una resolució que deixi sense efecte la comunicació, ordeni el cessament de l'activitat i, si escau, restitueixi la situació jurídica al moment previ a l'inici de l'activitat corresponent, sens perjudici de la incoació del procediment sancionador pertinent.»

3. Es modifica la disposició addicional quarta de la Llei 18/2020, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional quarta. Vinculació de la cerca guiada

»Els procediments administratius s'han d'incorporar progressivament, de manera que tots els relatius a l'inici de l'activitat estiguin incorporats en un termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, moment en el qual ha d'ésser efectiva la vinculació de l'eina de cerca guiada a què fa referència l'article 7.2.a

4. Es modifica la disposició transitòria cinquena de la Llei 18/2020, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició transitòria cinquena. Pèrdua d'eficàcia dels efectes de la comunicació durant la pandèmia del SARS-CoV-2

»Mentre sigui aplicable alguna resolució emesa pel departament competent en matèria de salut que estableixi mesures restrictives per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia al territori de Catalunya produïda per la pandèmia del SARS-CoV-2, els terminis que estableix l'article 36.1 per a la pèrdua d'eficàcia dels efectes de la comunicació no són aplicables.»

5. Es modifica l'apartat 2 de la disposició final setena de la Llei 18/2020, que resta redactada de la manera següent:

«2. L'obligació de les administracions públiques catalanes d'adaptar-se al model de relació amb les empreses, a la incorporació dels diferents procediments administratius relatius a l'inici de l'activitat a la cerca guiada i a la incorporació de les diferents col·leccions de dades estandarditzades al Directori d'empreses, establiments i registres, entra en vigor al cap de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei.»

Capítol III. Prevenció de riscos laborals

Article 93. Modificació de la Llei 7/2004, de mesures fiscals i administratives

Es modifica l'article 58 de la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

«Article 58. Afectació de les quanties recaptades per la sanció d'infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals

»El deu per cent de l'import de les sancions econòmiques per infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals recaptades pel departament competent en matèria de relacions laborals s'ha de destinar a incrementar el pressupost inicial de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral per a desenvolupar les actuacions preventives específiques que programa el dit departament, competent en l'execució de polítiques de prevenció de riscos laborals.»

Capítol IV. Destinació dels ingressos derivats de l'activitat de transport d'energia elèctrica

Article 94. Modificació de la Llei 5/2020, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

Es modifica l'apartat 4 de l'article 8 de la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, que resta redactat de la manera següent:

«4. S'afecten parcialment els ingressos derivats de l'impost en els termes següents:

»a) El 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de transport d'energia elèctrica efectuada pels elements fixos del subministrament d'energia elèctrica s'integren al Fons Climàtic amb la finalitat de finançar mesures i programes de caràcter mediambiental, de transició energètica i de desenvolupament i millorament de les zones afectades per l'impacte ambiental de la producció d'energia elèctrica.

»b) El 20% dels ingressos relacionats amb l'activitat de transport de telefonia efectuada pels elements fixos, i el 20% dels derivats de l'activitat d'allotjament i gestió d'elements radiants per al transport de les comunicacions electròniques efectuades pels elements fixos que configuren les diferents xarxes han de finançar programes de desplegament de xarxes de comunicacions electròniques en zones rurals i programes sectorials d'impuls de les tecnologies de la informació i la comunicació en aquestes zones.

»Correspon al departament competent en matèria de telecomunicacions i polítiques digitals la gestió d'aquests ingressos. En la selecció dels projectes als quals es destinen els recursos hi ha de participar el departament responsable de les polítiques de desenvolupament rural.

»c) El 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear s'han de destinar a nodrir un fons per a finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa de les zones afectades per l'impacte ambiental de la producció d'energia elèctrica nuclear.

»Aquest fons està adscrit al departament competent en matèria d'empresa i treball. El règim de gestió d'aquest fons es regula per un reglament que ha de preveure la participació en la determinació de les prioritats d'actuació del fons, dels consells comarcals, d'altres entitats locals de caràcter supramunicipal de les zones afectades i de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives.»

Capítol V. Universitats

Article 95. Modificació de la Llei 3/2016, de pròrroga del Pla Serra Húnter

Es modifica l'article únic de la Llei 3/2016, del 15 de desembre, de pròrroga del Pla Serra Húnter, que resta redactat de la manera següent:

«Article únic. Pròrroga del Pla Serra Húnter

»1. El Pla Serra Húnter, aprovat pel Govern l'1 d'agost de 2003 d'acord amb l'apartat 3 de la disposició final segona de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, i amb les adaptacions introduïdes a l'apartat 2 de la disposició addicional dissetena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, prorrogat per la Llei 3/2016, del 15 de desembre, i que per Acord del Govern del 9 de desembre de 2020 va estendre la vigència fins al 31 de desembre de 2021, es prorroga fins al 31 de desembre de 2023, amb efectes des de l'1 de gener de 2022. Les universitats públiques que es vulguin acollir a la pròrroga han de formalitzar un conveni de col·laboració amb el departament competent en matèria d'universitats per al seu desenvolupament d'acord amb les característiques del Pla 2016–2020 que es prorroga.

»2. El Govern, abans que no fineixi la vigència del Pla, i una vegada avaluat, n'ha de revisar les característiques, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d'universitats, amb l'objectiu de reforçar-lo i adaptar-lo a les necessitats de les universitats per a continuar avançant en la societat del coneixement, i també n'ha de determinar el nou període de vigència.

»3. Les lleis de pressupostos de la Generalitat dels exercicis econòmics respectius han d'incloure les dotacions econòmiques que permetin donar continuïtat al Pla.»

Article 96. Modificació de la Llei 7/2001, de creació de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca

S'afegeix una disposició addicional a la Llei 7/2001, del 31 de maig, de creació de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, amb el text següent:

«Disposició addicional. Comissions executives per a la gestió de beques i ajuts

El Consell de Direcció pot constituir, amb caràcter permanent, les comissions executives que siguin necessàries per a gestionar els programes de beques i ajuts, de préstecs, de subvencions i d'altres activitats de foment competència del departament on és adscrita l'Agència. Les comissions executives s'han de constituir en els termes previstos als estatuts de l'Agència.»

Capítol VI. Règim local

Article 97. Modificació del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003

1. Es modifica l'article 18 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril, que resta redactat de la manera següent:

«Article 18. Resolució

»18.1. Correspon al Govern la resolució dels expedients d'alteració dels termes municipals, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d'Administració local.

»18.2. El Govern ha d'aprovar la proposta de l'alteració dels termes municipals promoguda a iniciativa del municipi o dels veïns si es produeix l'acord favorable dels municipis interessats i no hi formulen objeccions la Comissió de Delimitació Territorial ni la Comissió Jurídica Assessora.»

2. Es modifica l'article 19 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 19. Contingut del decret

»19.1. El decret ha de determinar la delimitació dels termes municipals, el repartiment del patrimoni, l'assignació del personal, la forma en què s'han de liquidar els deutes o els crèdits contrets pels municipis i la fixació de la capitalitat, si escau. Aquestes determinacions s'han d'ajustar als pactes intermunicipals que es poden establir entre els municipis interessats.

»19.2. L'aprovació de l'alteració dels termes municipals no comporta els efectes econòmics establerts en l'apartat 1 quan el departament competent en matèria d'Administració local hagi iniciat l'expedient d'alteració per a adaptar la línia de terme establerta en un expedient de delimitació a la realitat geogràfica o administrativa existent.»

3. Es modifica l'article 25 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25. Delimitació dels termes municipals

»25.1. Els ajuntaments tenen la facultat de promoure la delimitació de llurs termes municipals, d'acord amb el procediment establert per reglament.

»25.2. Els conflictes que es poden plantejar entre municipis en relació amb la delimitació de llurs termes han d'ésser resolts pel departament competent en matèria d'Administració local, amb l'informe previ de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora.

»25.3. En el cas que la línia de terme aprovada no s'adapti a la realitat geogràfica o administrativa existent, el departament competent en matèria d'Administració local, a proposta d'algun dels ajuntaments afectats, pot iniciar un expedient d'alteració de termes municipals per a modificar la línia de terme i suspendre l'efectivitat de la delimitació aprovada fins a la resolució de l'expedient per part del Govern.»

4. Es modifica l'apartat 5 de l'article 72 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«72.5. Correspon al departament competent en matèria d'Administració local anotar en el registre en què s'inscriuen els ens locals de Catalunya la condició dels municipis de règim especial, d'acord amb el procediment que es determini per reglament.»

5. S'afegeix un article, el 145 bis, al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb el text següent:

«145 bis. Tramesa de documentació economicofinancera

»145 bis 1. Els ens locals han de complir adequadament llurs obligacions de tramesa de la documentació economicofinancera en la forma i el termini que determini la normativa sectorial.

»145 bis 2. El departament competent en matèria de cooperació amb l'Administració local gestiona l'inventari públic de control del compliment de tramesa de documentació economicofinancera dels ens locals mitjançant la informació subministrada per cada organisme responsable de rebre la documentació. Aquest inventari determina l'estat de cada ens local respecte a la tramesa dels pressupostos i la liquidació dels pressupostos al mateix departament, de l'estat del deute a final d'exercici al departament competent en matèria d'economia i finances i del compte general a la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

»145 bis 3. Als ens locals que hagin incomplert aquest deure de remissió se'ls apliquen les mesures destinades a suspendre el lliurament de subvencions o transferències a les quals tenen dret amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, sempre que no provinguin d'altres administracions, sens perjudici que altres normes específiques en matèria de subvencions o transferències regulin altres mesures com la pèrdua del dret o la pèrdua de la condició de beneficiari com a conseqüència de l'incompliment. En el cas de subvencions de fons europeus s'aplica a l'import corresponent a la Generalitat.

»145 bis 4. El departament competent en matèria de cooperació amb l'Administració local ha d'acordar la suspensió del lliurament, segons el que determini la normativa reglamentària, que s'ha de mantenir fins que l'ens infractor enviï la documentació pendent a l'organisme corresponent o fins a la prescripció del pagament.»

6. S'afegeix una disposició transitòria, la tercera, al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició transitòria tercera. Règim transitori

»La modificació dels articles 19.2 i 25.3 s'aplica als expedients que estiguin en tramitació en el moment d'entrada en vigor de la disposició que els modifica.»

7. S'afegeix una disposició transitòria, la quarta, al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb el text següent:

«1. Fins que es dicti la llei de l'ocupació pública en desenvolupament de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, es crea la classe tècnica del grup B, subescala Tècnica, Escala d'Administració Especial, als efectes que els ens locals puguin determinar els cossos, les escales, les places i les categories funcionarials, juntament amb els grups de titulació actualment establerts per la normativa bàsica de l'Estat i de desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

»2. Per a accedir als cossos, les escales, les places i les categories del grup B s'exigeix tenir el títol de tècnic o tècnica superior de formació professional que correspongui.

»3. Els llocs de treball que es classifiquin, per a proveir-los, pel grup B tenen atribuïdes les funcions tècniques per al desenvolupament de les quals es requereix una titulació de tècnic superior.»

Capítol VII. Equipaments comercials

Article 98. Modificació del Decret llei 1/2009, d'ordenació dels equipaments comercials

S'afegeix una lletra, la j, a la disposició addicional novena del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials, amb el text següent:

«j) A Cervelló, en l'àmbit de planejament del subsector 2, sector UP4, al km 1.241,5 de la carreta N-340, fins a un màxim de 10.000 m2 de superfície de venda en un establiment comercial col·lectiu que pot incloure dos grans establiments territorials comercials, un dels quals un establiment individual dedicat a la comercialització de productes alimentaris i de consum quotidià en règim d'autoservei d'una superfície màxima de venda de 5.000 m2

Capítol VIII. Vitivinicultura

Article 99. Modificació de la Llei 2/2020, de la vitivinicultura

Es modifica l'apartat 1 de l'article 20 de la Llei 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura, que resta redactat de la manera següent:

«1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida el nivell de protecció dels productes originaris d'un àmbit territorial que no excedeixi el territori de Catalunya. La qualitat i les característiques dels productes vitivinícoles emparats s'aconsegueixen pel vincle existent entre la zona geogràfica delimitada i reconeguda administrativament, les varietats de raïm de vinificació i els factors humans i naturals que s'apliquen a llur producció, elaboració i envelliment, d'acord amb el contingut del plec de condicions. Els productes vitivinícoles emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida són els que recullen els punts 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 15 i 16 de la part II de l'annex VII del Reglament (UE) 1308/2013, del Parlament Europeu i del Consell.»

Capítol IX. Cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya

Article 100. Modificació de la Llei 14/2002, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres

Es modifiquen l'apartat 1 i la lletra c de l'apartat 3 de l'article 19 de la Llei 14/2002, del 27 de juny, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres, que resten redactats de la manera següent:

«1. Un cop declarada l'obertura del procés electoral, les cambres han d'exposar al públic els respectius censos electorals durant un període de trenta dies naturals. L'inici d'aquest període i la forma d'exposició dels censos electorals són determinats per l'òrgan tutelar. Les reclamacions que es presentin contra els censos electorals han d'ésser acceptades o refusades pel comitè executiu de la cambra respectiva.»

«c) Els terminis per a l'exercici del vot.»

Article 101. Modificació del Decret 175/2018, sobre el règim electoral de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya

Es deroga l'article 2 del Decret 175/2018, del 31 de juliol, sobre el règim electoral de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya.

Capítol X. Codi tributari de Catalunya

Article 102. Modificació del llibre primer del Codi tributari de Catalunya, aprovat per la Llei 17/2017

S'afegeix una disposició addicional al llibre primer del Codi tributari de Catalunya, aprovat per la Llei 17/2017, de l'1 d'agost, amb el text següent:

«Disposició addicional. Subministrament d'informació i dades entre els òrgans i entitats que integren l'Administració tributària de Catalunya

»1. L'Agència Tributària de Catalunya i els òrgans dels departaments de l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic que d'acord amb la legislació aplicable exerceixen funcions de gestió, liquidació i recaptació de tributs han de subministrar dades o informació rellevant als òrgans i les entitats que integren l'Administració tributària següents amb les finalitats que s'especifiquen:

»a) A l'òrgan competent en matèria de tributs amb la finalitat d'analitzar i dissenyar la política tributària, elaborar la normativa tributària general i de les figures tributàries pròpies i dels tributs cedits, en el marc de les competències de la Generalitat.

»b) A l'Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya amb la finalitat d'elaborar estudis de recerca en matèria d'hisenda pública, dret tributari i gestió dels sistemes fiscals en matèria fiscal i tributària.

»2. Els òrgans i entitats a què fa referència l'apartat 1 també han de subministrar dades o informació a l'entitat de l'Administració de la Generalitat que tingui atribuïda l'avaluació de polítiques públiques quan, amb la finalitat d'elaborar estudis d'avaluació d'impacte dels impostos propis i cedits, actuï per encàrrec de l'òrgan competent en matèria d'hisenda.

»3. La informació i les dades que cal subministrar han d'ésser les proporcionals, necessàries i imprescindibles per al compliment de les finalitats esmentades.

»4. La comunicació de la informació s'ha de fer de manera anonimitzada, sempre que sigui possible o, si la finalitat perseguida ho requereix, pseudonimitzada, de manera que no permeti la identificació de les persones afectades per terceres persones diferents a l'entitat cedent.

»5. S'han d'aplicar mecanismes d'encriptació de la informació durant la comunicació i, sempre que sigui possible, en la resta de les operacions del tractament. Un cop finalitzat l'estudi, l'elaboració de la normativa o l'anàlisi i el disseny de la política tributària, s'ha de destruir la informació personal, llevat que s'anonimitzi.»

Capítol XI. Habitatge amb protecció oficial

Article 103. Modificació de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge

1. Es modifica l'apartat 10 de l'article 78 de la Llei 18/2007, que resta redactat de la manera següent:

«10. No es poden fer actes translatius del domini o de l'ús d'habitatges amb protecció oficial, ni de llurs annexos, construïts sobre sòl destinat a aquesta finalitat sense que se n'hagi obtingut la qualificació definitiva. Els actes que infringeixin aquesta prohibició són nuls.

2. S'afegeixen tres apartats, el 13, el 14 i el 15, a l'article 78 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:

«13. La propietat d'habitatge protegit podrà llogar o vendre separadament qualsevol dels annexos als habitatges a un preu no superior al fixat en cada moment per la Generalitat segons la qualificació vigent de l'habitatge, i amb la presentació prèvia del contracte davant del departament competent en matèria d'habitatge.

»14. L'arrendament o la venda dels annexos a l'habitatge no implica la devolució de les subvencions percebudes, i no exigeix el compliment dels requisits mínims d'accés a habitatge protegit per part de l'arrendatari o adquirent.

»15. Per l'arrendament dels annexos d'habitatge protegit no és preceptiva la prèvia divisió horitzontal dels annexos dels habitatges.»

Capítol XII. Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya

Article 104. Modificació del Decret 89/2010, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció

Es modifica l'article 11 del Decret 89/2010, del 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció, que resta redactat de la manera següent:

«Article 11. Obligacions de la persona productora de residus de la construcció i demolició

»Són obligacions de la persona productora de residus de la construcció i demolició:

»a) Complir les determinacions establertes per l'article 23 del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, i també les disposicions específiques o complementàries que regulen els residus de la construcció i demolició.

»b) Incloure en el projecte d'execució de l'obra, si s'escau, un estudi de gestió de residus de construcció i demolició, d'acord amb el que estableix l'article 4 del Reial decret 105/2008 en la forma i amb el contingut establert en el model normalitzat que aprovi l'Agència de Residus de Catalunya, i que està disponible a la seva seu electrònica.

»c) Presentar davant de l'ajuntament, juntament amb la sol·licitud de la llicència d'obres, un document d'acceptació signat per un gestor de residus autoritzat per tal de garantir la destinació correcta dels residus separats per tipus. En aquest document hi ha de constar el codi de gestor, el domicili de l'obra i l'import rebut en concepte de dipòsit per a la gestió posterior.

»L'import del dipòsit es fixa, per a tots els residus de la construcció i la demolició, en 11 euros per tona de residus previstos en l'estudi de gestió, amb un mínim de 150 euros.

»El dipòsit té per objecte garantir que la gestió dels residus de la construcció i la demolició que siguin generats en una obra concreta per la persona productora s'efectua d'acord amb la normativa vigent.

»d) En el cas que el promotor sigui un ens públic i no calgui la llicència d'obres, cal igualment acreditar la gestió correcta mitjançant el certificat de gestió de residus de la construcció corresponent emès per un gestor autoritzat.

En aquest sentit, no es pot certificar la partida corresponent de gestió de residus sense el certificat esmentat.»

Article 105. Manteniment del rang reglamentari del Decret 89/2010

Les modificacions del Decret 89/2010, del 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció, fetes per aquesta llei mantenen el rang reglamentari de decret als efectes del seu desplegament, modificació i derogació.

Part final

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Convenis de l'Institut Català de la Salut amb el Departament de Salut

S'autoritza l'Institut Català de la Salut a intercanviar prestacions vinculades a l'àmbit sanitari mitjançant l'establiment de convenis amb el Departament de Salut en el marc dels objectius fixats en l'article 3 de la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut.

Disposició addicional segona. Pla de tancament i desmantellament de les incineradores existents

1. El Govern, en el termini de dos anys a comptar de l'aprovació d'aquesta llei, ha d'aprovar un pla de tancament i desmantellament de les incineradores existents vinculat a la nova llei de prevenció de residus i ús eficient dels recursos, amb l'avaluació prèvia de la seva adequació als objectius derivats de la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, del 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE, sobre els residus, i amb la valoració prèvia de les alternatives més adequades de gestió dels residus que són objecte de tractament en aquestes instal·lacions. Aquest pla ha de contenir un procediment de concertació amb les empreses i els representants dels treballadors afectats, i aplicar el concepte de transició justa per a reduir l'impacte en els llocs de treball.

2. No s'admeten a tràmit sol·licituds que tinguin per objecte la nova construcció o l'ampliació d'infraestructures d'incineració de residus per qualsevol de les tecnologies que té en consideració la Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus.

3. Resten suspeses fins a l'aprovació del pla les tramitacions dels expedients de nova construcció o d'ampliació d'infraestructures d'incineració.

Disposició addicional tercera. Programes i estratègies d'atenció educativa complementària

1. L'administració educativa pot dissenyar programes i estratègies d'atenció educativa complementària adreçats als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, amb risc d'abandonament escolar prematur o amb situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desafavorides.

2. D'acord amb el que s'estableixi per decret del Govern, els programes i les estratègies d'atenció educativa complementària són accions educatives extraordinàries que, en col·laboració amb els centres educatius, es poden impartir i gestionar per mitjà de les fórmules no contractuals consistents en acció educativa concertada, en gestió delegada o en convenis amb institucions, associacions i entitats privades sense ànims de lucre.

Disposició addicional quarta. Pròrroga del que disposa l'article 20 del Decret llei 25/2020, del 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter fiscal i administratiu, amb relació al tractament d'imports de cànon de l'aigua inclosos en rebuts esdevinguts incobrables

Es prorroga per als exercicis del 2022 al 2024, inclòs, el que disposa l'article 20 del Decret llei 25/2020, del 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter fiscal i administratiu, amb relació a la possibilitat que les entitats subministradores justifiquin i es dedueixin els imports de cànon de l'aigua repercutits per factura sobre llurs abonats esdevinguts incobrables, sempre que les factures hagin estat emeses a partir de l'1 de gener de 2019 i fins al 31 de desembre de 2020.

Disposició addicional cinquena. Triennis del personal funcionari dels cossos especials al servei de la sanitat local

1. Els funcionaris dels cossos especials al servei de la sanitat local que presten assistència sanitària als beneficiaris del sistema públic de salut perceben els triennis que acreditin per llur condició de personal funcionari, i no perceben cap quantitat en concepte d'antiguitat per la prestació de l'assistència sanitària als beneficiaris del sistema públic de salut.

2. Els funcionaris dels cossos especials al servei de la sanitat local que per l'aplicació del que disposa l'apartat 1 passin a percebre unes retribucions brutes en còmput anual inferiors a les que percebien, perceben un complement personal transitori absorbible consistent en la diferència entre la totalitat de les retribucions anteriors i la totalitat de les noves retribucions.

Disposició addicional sisena. Règim d'autonomia de gestió d'entitats que actuen en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l'àmbit de la mobilitat

El departament competent en matèria de finances ha d'elaborar dins l'any 2022, havent consultat el departament competent en matèria d'organització del sector públic, un informe de valoració del règim d'autonomia de gestió aplicable a les entitats del sector públic que actuen en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i a determinades entitats del sector públic que actuen en l'àmbit de la mobilitat.

Disposició addicional setena. Atenció sanitària no presencial

El Departament de Salut, en el termini d'un mes a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta disposició, ha de posar en marxa una oficina amb tots els departaments implicats en el servei 061 Salut Respon, amb la finalitat d'identificar i definir els principis, les funcions i l'estructura que han de configurar el servei. El Departament de Salut ha d'establir una metodologia d'avaluació de l'impacte de l'assumpció de la gestió directa d'aquest servei per la Generalitat i ha de fixar un pla, les mesures i un calendari per a fer-ho possible.

Disposició addicional vuitena. Consorci del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou

Durant l'exercici pressupostari del 2022 no es farà cap tipus d'operació que pugui comportar un cost per a la Generalitat en relació amb el Consorci del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou.

Disposició addicional novena. Habilitació excepcional i transitòria als operadors autoritzats actuals de la inspecció tècnica de vehicles perquè continuïn prestant el servei

1. S'habilita, amb caràcter excepcional i transitori, els operadors que presten actualment el servei d'inspecció tècnica de vehicles (ITV), autoritzats d'acord amb el Decret 30/2010, del 2 de març, per tal que continuïn prestant el servei en les mateixes condicions actuals, i amb l'abonament de les taxes que estableix la normativa actual per a llur activitat inspectora, durant tot el període de temps imprescindible i necessari per a concloure els procediments regulats en l'apartat 3 d'aquesta disposició i fins que, a més a més, entri en vigor el nou sistema d'habilitació de les estacions d'ITV que resulti de l'aprovació pel Parlament de la llei que reguli amb caràcter general el servei d'inspecció tècnica de vehicles, i d'acord amb el quadre següent, que inclou totes les estacions d'inspecció tècnica de vehicles a Catalunya:

Estacions d'inspecció tècnica de vehicles que presten serveis d'ITV a Catalunya:

Operador Província Comarca SSTT Estació Línies
APPLUS B Barcelonès Barcelona B-02 Badalona 4
APPLUS B Baix Llobregat Barcelona B-05 Sant Just Desvern 2
APPLUS B Baix Llobregat Barcelona B-07 Sant Joan Despí/Viladecans 2
APPLUS B Maresme Barcelona B-08 Argentona 3
APPLUS B Alt Penedès Barcelona B-09 Olèrdola 2
APPLUS B Barcelonès Barcelona B-10 Puigmadrona 2
APPLUS B Baix Llobregat Barcelona B-11 Cornellà 3
APPLUS B Anoia Barcelona B-12 Igualada 2
APPLUS B Barcelonès Barcelona B-14 Diputació 2
APPLUS B Barcelonès Barcelona B-15 Motors 4
APPLUS B Garraf Barcelona B-17 Vilanova i la Geltrú 2
APPLUS B Vallès Oriental Barcelona B-18 Granollers 3
APPLUS B Baix Llobregat Barcelona B-21 Sant Andreu de la Barca 2
APPLUS B Vallès Occidental Barcelona B-24 Sabadell 3
TUV SUD B Vallès Oriental Barcelona B-26 Sant Celoni 2
TR CERTIO B Vallès Occidental Barcelona B-03 Viladecavalls 4
TR CERTIO B Bages Barcelona B-06 Manresa 2
TR CERTIO B Berguedà Barcelona B-13 Berga 2
TR CERTIO B Barcelonès Barcelona B-16 Còrsega 3
TR CERTIO B Barcelonès Barcelona B-19 Àvila 3
TR CERTIO B CIM Vallès Barcelona B-20 CIM Vallès 2
TR CERTIO B Vallès Occidental Barcelona B-22 Sant Cugat 3
TR CERTIO B Barcelonès Barcelona B-23 Caracas 2
TR CERTIO L Solsonès Barcelona L-06 Solsona 1
ITEVELESA B Bages Barcelona B-25 Sant Fruitós 2
PREVENCONTROL B Osona Barcelona B-04 Vic 3
PREVENCONTROL GI Gironès Girona GI-02 Celrà 3
PREVENCONTROL GI Empordà Girona GI-03 Vilamalla 3
PREVENCONTROL GI Garrotxa Girona GI-04 Olot 2
PREVENCONTROL GI Baix Empordà Girona GI-06 Palamós 2
PREVENCONTROL GI Selva Girona GI-07 Blanes 3
PREVENCONTROL GI Ripollès Girona GI-08 Ripoll 1
PREVENCONTROL GI Gironès Girona GI-09 Girona 3
APPLUS GI Cerdanya Lleida GI-05 Puigcerdà 1
APPLUS L Segrià Lleida L-02 Lleida 4
APPLUS L Pallars Jussà Lleida L-03 Tremp 1
APPLUS L Segarra Lleida L-05 Granyanella 2
APPLUS L Noguera Lleida L-07 Artesa de Segre 1
APPLUS L Vall d'Aran Lleida L-08 Vielha 1
APPLUS L Pallars Sobirà Lleida L-09 Sort 1
TUV SUD L Garrigues Lleida L-11 les Borges Blanques 2
CERTIO L Alt Urgell Lleida L-04 Montferrer 1
ITEVELESA L Alta Ribagorça Lleida L-10 Pont de Suert 1
APPLUS T Baix Camp Tarragona T-02 Reus 4
APPLUS T Conca de Barberà Tarragona T-05 Montblanc 1
APPLUS T Tarragonès Tarragona T-06 Tarragona 3
ITEVELESA T Baix Penedès Tarragona T-07 Bellvei 2
APPLUS T Baix Ebre Terres de l'Ebre T-03 Tortosa 2
APPLUS T Ribera d'Ebre Terres de l'Ebre T-04 Móra la Nova 2
TUV SUD T Montsià Terres de l'Ebre T-08 Amposta 1
APPLUS M-01
APPLUS M-08
APPLUS M-05
APPLUS M-07
TUV SUD M-12
TUV SUD M-13
CERTIO M-03
ITEVELESA M-11
PREVENCONTROL M-09
PREVENCONTROL M-10

2. Els operadors autoritzats per a la prestació del servei d'inspecció tècnica de vehicles que siguin antics concessionaris han d'abonar, a més del que disposa l'apartat 1, d'acord amb l'article 80.2 del Decret 30/2010, del 2 de març, pel qual s'aprova el reglament de desplegament de la Llei 12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial, una quantia com a contraprestació econòmica per l'ús dels béns i els drets de les antigues concessions consistent en el 2% dels ingressos provinents de les inspeccions fetes mensualment per cada estació d'ITV. La quantia s'ha d'abonar a l'òrgan competent en matèria de seguretat industrial de la Generalitat durant els vint primers dies del mes següent a la realització de les inspeccions, d'acord amb les instruccions que l'òrgan estableixi.

3. El departament competent en matèria de seguretat industrial ha de dur a terme les actuacions oportunes per a concloure el procediment de reversió dels béns procedents de les antigues concessions administratives del servei d'inspecció tècnica de vehicles, o en el cas de béns immobles que no siguin propietat i, en conseqüència, dels quals no és possible la transmissió patrimonial, determinar que aquests hauran de pagar a la Generalitat una contraprestació econòmica equivalent al valor de mercat, en els termes i els terminis que estableixin les resolucions administratives corresponents, sens perjudici que els operadors han de continuar la prestació del servei en l'estació que correspongui, fins que el Parlament aprovi la llei que reguli el règim jurídic del servei d'interès general de la inspecció tècnica de vehicles i s'atorgui el nou sistema de títols habilitants als operadors que s'estableixi.

4. Se suspèn l'atorgament de noves autoritzacions de titulars d'estacions d'inspecció tècnica de vehicles que preveuen els articles 26.1 i 37 de la Llei 12/2008 fins a l'entrada en vigor d'una llei que reguli el nou marc jurídic del servei d'interès general de la inspecció tècnica de vehicles.

Disposició addicional desena. Normativa en matèria de contractació

1. Modificació del Decret 221/2013, del 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i s'aprova la seva organització i el seu funcionament.

a) Es modifica l'apartat 3 de l'article 5 del Decret 221/2013, del 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i s'aprova la seva organització i el seu funcionament, que resta redactat de la manera següent:

«3. El president/a és nomenat, mitjançant convocatòria pública i pel procediment de lliure designació, entre candidats funcionaris de l'Administració de la Generalitat o de l'Administració local de Catalunya que reuneixin la resta de requisits establerts per l'article 6.1.»

b) S'afegeix un apartat, el 3 bis, a l'article 5 del Decret 221/2013, amb el text següent:

«3 bis. Una de les persones vocals és nomenada mitjançant convocatòria pública i pel procediment de lliure designació, entre candidats funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya que reuneixin la resta de requisits establerts a l'article 6.1.»

2. En els procediments de contractació pública duts a terme pels òrgans de contractació de Catalunya, el termini per a instruir i resoldre els expedients de resolució contractual és de vuit mesos com a màxim.

3. Les modificacions del Decret 221/2013, del 3 de setembre, fetes per aquesta llei mantenen el rang reglamentari del decret als efectes del seu desplegament, modificació i derogació.

Disposició addicional onzena. Assessorament per part de l'Agència Catalana de l'Aigua

L'Agència Catalana de l'Aigua s'ha de dotar dels mitjans personals, materials i organitzatius necessaris per a prestar assessorament tècnic als municipis en el disseny de la gestió municipal de l'aigua, i en especial en la gestió directa del servei d'abastament d'aigua.

Disposició addicional dotzena. Impost sobre els aliments ultraprocessats

El Govern ha d'aprovar durant el 2022 la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei de l'impost sobre els aliments ultraprocessats, una vegada s'hagin analitzat les experiències internacionals i l'èxit d'aquest impost tant des del punt de vista fiscal com d'efectivitat sobre la salut. Aquest impost ha d'ésser finalista i els ingressos que se n'obtinguin han de nodrir un fons destinat a finançar explotacions sostenibles del sector primari.

Disposició addicional tretzena. Complement de productivitat extraordinari únic per al personal d'empreses de serveis de neteja

1. Durant l'exercici pressupostari del 2022, el Govern ha d'impulsar les mesures destinades a satisfer un complement de productivitat extraordinari únic per al personal integrat en les empreses de serveis de neteja que hagi fet aquesta activitat als centres sanitaris del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) i que acrediti haver prestar els seus serveis en aquests centres durant el període comprès entre el 14 de març de 2020, data d'entrada en vigor del Reial decret 463/2020, del 14 de març, pel qual es va declarar l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, i el 31 de maig de 2020.

2. Als efectes del pagament de la retribució, s'ha d'establir el procediment pel qual els treballadors reben la gratificació, que ha d'ésser íntegra, si van prestar els serveis durant tot el període esmentat, o proporcional al temps de prestació efectiva.

Disposició addicional catorzena. Fundacions participades per l'Administració de la Generalitat titulars d'universitats privades

1. Les aportacions de la Generalitat destinades al finançament global de les universitats privades que són de titularitat de fundacions amb participació minoritària de la Generalitat es poden articular per mitjà de convenis programa d'abast pluriennal.

2. Les universitats privades gestionades per entitats sense ànim de lucre del sector públic han de retre comptes de l'ús de llurs mitjans, de la gestió transparent i de la qualitat de llurs activitats amb subjecció als mecanismes d'inspecció i control que s'estableixen en els convenis programa subscrits amb el departament de la Generalitat competent en matèria d'universitats.

Disposició addicional quinzena. Avaluació del model de gestió del 112 per a la internalització del sistema

El Departament d'Interior ha d'iniciar, en el termini de seixanta dies a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta disposició, una avaluació sistemàtica del model de gestió del 112 que ha de finalitzar les seves conclusions abans que acabi el 2022. Si les conclusions de l'avaluació determinen que la internalització és viable econòmicament i implica un millorament tant de la qualitat del servei com de les condicions laborals dels seus treballadors, el Govern ha de fer-la efectiva en finalitzar el contracte vigent en aquell moment.

Disposició addicional setzena. Modificació de la Llei 18/2008, de garantia i qualitat del subministrament elèctric

S'afegeix una disposició addicional, la tercera, a la Llei 18/2008, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric, amb el text següent:

«Disposició addicional tercera. Obligacions de les comercialitzadores de referència

»1. Amb l'única finalitat de poder determinar l'import de l'ajuda del bo social tèrmic i efectuar el pagament, les comercialitzadores de referència han de trametre a l'òrgan competent responsable de la gestió i el pagament del bo social tèrmic, abans del 15 de gener de cada any, una llista de llurs clients a Catalunya que siguin beneficiaris del bo social elèctric en data del 31 de desembre de l'any anterior.

»2. El llistat a què fa referència l'apartat 1, en format digital, operable informàticament i amb els camps a determinar per l'òrgan competent responsable de la gestió i el pagament del bo social tèrmic, ha d'incloure la informació següent:

»a) Nom i DNI del beneficiari.

»b) Domicili complet, amb indicació de via, número, codi postal i codi INE del municipi, i descripció del municipi.

»c) Si té la consideració de consumidor vulnerable sever o en risc d'exclusió social.

»d) Dades del compte bancari.

»e) Telèfon fix, telèfon mòbil i correu electrònic.»

Disposició addicional dissetena. Finançament de les escoles bressol i llars d'infants municipals per cobrir la part del cost del servei d'escolarització que satisfan les famílies

1. El finançament a càrrec del departament competent en matèria d'educació de la part del cost del servei d'escolarització que satisfan les famílies per plaça escolar corresponent al tercer curs del primer cicle d'educació infantil, I2 (abans P2), en les escoles bressol i llars d'infants municipals s'estableix en un mòdul fix de 1.600 euros per plaça i any i per als cursos escolars 2022-2023, 2023-2024, 2024-2025 i 2025-2026, d'acord amb el calendari següent:

– En l'exercici pressupostari 2022 es farà efectiu el finançament corresponent al primer quadrimestre del curs 2022-2023.

– En l'exercici pressupostari 2023 es farà efectiu el finançament corresponent a dos quadrimestres del curs 2022-2023 i un quadrimestre del curs 2023-2024.

– En l'exercici pressupostari 2024 es farà efectiu el finançament corresponent a dos quadrimestres del curs 2023-2024 i un quadrimestre del curs 2024-2025.

– En l'exercici pressupostari 2025 es farà efectiu el finançament corresponent a dos quadrimestres del curs 2024-2025 i un quadrimestre del curs 2025-2026.

– En l'exercici pressupostari 2026 es farà efectiu el finançament corresponent a dos quadrimestres del curs 2025-2026.

2. El finançament a què fa referència l'apartat 1 es reconeix a tots els ajuntaments de Catalunya titulars d'escoles bressol i llars d'infants i és incompatible amb l'exigència del preu públic del servei d'escolarització per part de l'ajuntament.

3. El nombre de places d'escola bressol per ajuntament és el que resulti de les dades que anualment es comuniquin al departament competent en matèria d'educació.

Disposició addicional divuitena. Entitat beneficiària d'expropiacions en l'ampliació del recinte firal de la Fira Internacional de Barcelona

Es declara Fira 2000, SA, beneficiària de les expropiacions de béns i drets que siguin necessàries per a ampliar el recinte firal de la Fira Internacional de Barcelona.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Taxa per la utilització o l'aprofitament del domini públic viari

Amb relació a les autoritzacions atorgades abans de l'1 de gener de 2022, i pel que fa a les anualitats de vigència de l'autorització que restin pendents en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, l'òrgan gestor de la taxa ha d'emetre una liquidació per l'import corresponent a la diferència entre la quota de la taxa que s'hagi satisfet i la quota que resulta de la regulació de la taxa en la redacció donada per aquesta llei.

Disposició transitòria segona. Termini per a establir mecanismes de traçabilitat de les consultes en la comunicació de dades entre la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i els serveis sanitaris del sistema públic

Les entitats responsables, en l'àmbit sanitari i dels serveis socials, de les comunicacions a què es refereix la disposició addicional quinzena de la Llei 12/2007, de l'11 d'octubre, de serveis socials, han d'establir, en el termini de dos anys, mecanismes que permetin a les persones afectades consultar la traçabilitat de les consultes i accions fetes.

Disposició transitòria tercera. Creació d'escales de l'Administració de la Generalitat

1. Mentre no entri en vigor la llei d'ocupació pública catalana que ha d'establir una nova ordenació dels cossos i les escales de l'Administració de la Generalitat es mantenen en vigor les següents disposicions:

a) S'afegeix l'especialitat d'ambientòlegs a les actuals especialitats dels cos de titulació superior.

b) Es creen les escales corresponents a les especialitats dels cossos de titulació superior, diplomatura, tècnic d'especialistes i auxiliar tècnic amb els mateixos requisits de titulació i funcions assignades fins al moment d'entrar en vigor aquesta disposició, inclosa l'escala que fa referència a l'especialitat d'ambientòlegs.

c) L'escala d'ambientòlegs dins el cos de titulació superior del grup A, subgrup A1, té les funcions següents:

– Elaborar, analitzar, aplicar i fer el seguiment de polítiques, estratègies, programes, plans i projectes per a la gestió del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

– Elaborar directrius, propostes de resolució, informes, estudis tècnics i peritatges ambientals de caràcter oficial en l'àmbit de les competències corresponents a l'Administració pública de la Generalitat.

– Impulsar, assistir i gestionar processos administratius relacionats amb el medi ambient.

– Emetre informes en el marc de processos administratius relatius a la gestió del medi ambient, les activitats, el territori, el paisatge i el desenvolupament sostenible.

– Analitzar i aplicar la normativa pròpia de l'àmbit i definir la base tècnica de la normativa catalana.

– Promoure, aplicar i coordinar actuacions d'assessorament, divulgació, sensibilització, formació, educació, innovació i participació relatives a aquest àmbit.

– Assessorar en la integració de la sostenibilitat en les polítiques sectorials del mateix Govern i dels ens locals.

– Avaluar l'estat i les dinàmiques del medi ambient, i els plans, programes i projectes que hi tenen incidència.

– Inspeccionar, analitzar i fer el seguiment de les actuacions i activitats amb incidència sobre el medi ambient.

– Planificar, gestionar i fer el seguiment dels ajuts econòmics i les inversions destinades a actuacions pròpies d'aquest àmbit.

– Coordinar-se amb la política ambiental europea i internacional.

d) S'han d'establir per decret els requisits de titulació per a l'accés a les noves escales creades per aquesta disposició. Com a requisit de titulació per a l'accés a l'escala d'ambientòlegs s'estableix el grau i la llicenciatura en ciències ambientals, sens perjudici que per decret s'estableixin altres requisits de titulació.

e) Un cop finalitzats els processos d'estabilització en curs, s'adscriuran a l'escala d'ambientòlegs les places que disposin de la titulació esmentada en la lletra d i que exerceixin les funcions a què fa referència la lletra c.

2. L'adscripció dels llocs de treball dins les noves escales es produirà mitjançant la relació de llocs de treball un cop concloguin els processos d'estabilització d'ocupació temporal convocats o que es convoquin d'acord amb la normativa sobre mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.

Disposicions derogatòries

Disposició derogatòria primera. Normes de rang legal

Resten derogades les disposicions següents:

a) L'apartat 2 de la disposició transitòria segona de la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals.

b) L'article 25 bis de la Llei 10/1994, de l'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.

c) La disposició addicional cinquena i la disposició transitòria de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural.

d) La disposició addicional vuitena i la disposició transitòria tercera de la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya.

e) L'article 7 ter del Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

f) La disposició addicional quarta del llibre segon del Codi tributari de Catalunya, aprovat per la Llei 17/2017, de l'1 d'agost.

g) La lletra o de l'article 52 de la Llei 22/2009, del 23 de desembre, d'ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals.

h) Els articles 4 i 8 del Decret llei 3/2016, del 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública.

i) L'article 1 del Decret llei 48/2020, de l'1 de desembre, de mesures de caràcter organitzatiu en l'àmbit sanitari, social i de salut pública per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19 i de modificació del Decret llei 30/2020, de 4 d'agost, i del Decret llei 41/2020, de 10 de novembre.

Disposició derogatòria segona. Lleis de mesures fiscals, administratives i financeres

Resten derogats els articles i les disposicions següents:

a) L'article 35 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

b) L'article 46 de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres.

c) L'apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives.

d) L'article 159.1.3 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.

Disposició derogatòria tercera. Normes de rang reglamentari

Resten derogades les disposicions següents:

a) Els articles 2, 3, 4.1 i 4.5 i les disposicions addicionals primera i segona del Decret 175/1994, del 28 de juny, sobre l'u per cent cultural.

b) L'apartat 1 de l'article 51, la lletra d de l'apartat 8 de l'article 68 i la lletra e de l'apartat 2 de l'article 93 del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, del 18 de juliol.

Disposicions finals

Disposició final primera. Taxa per la utilització o l'aprofitament del domini públic viari

Mentre no hagi culminat el desplegament de les xarxes de telecomunicacions arreu del territori de Catalunya i, en qualsevol cas, per un període mínim de quatre anys, resten en suspens l'exigibilitat de la taxa establerta en el capítol XXIV del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de Catalunya i l'entrada en vigor de la disposició transitòria d'aquesta llei pel que fa a les xarxes de telecomunicacions.

Disposició final segona. Presentació d'un projecte de llei de regulació del servei d'interès general de la inspecció tècnica de vehicles

El Govern, en el termini de dotze mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha de presentar al Parlament un projecte de llei que reguli el servei d'interès general de la inspecció tècnica de vehicles.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de les dates específiques d'entrada en vigor que fixen determinats preceptes de l'articulat amb relació a algunes modificacions legislatives que conté.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de desembre de 2021

Pere Aragonès i Garcia

President de la Generalitat de Catalunya

Jaume Giró i Ribas

Conseller d'Economia i Hisenda

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR