Anàlisi de qüestions de gènere a l’IES Carrús

AutorMª Teresa Agulló Baeza; Sandra Martínez Ruíz; Álvaro Santacruz Aracil
Páginas132-160

    El presente trabajo ha sido premiado por el SIEG.

Page 133

I Introducció

El present treball intenta fer un diagnòstic de les diferències de gènere dins l’educació, concretament a un centre públic d’educació secundària, l’IES Carrús.

El treball no té un ànim d’exhaustivitat però sí pretén assenyalar alguns aspectes millorables i també, en la mesura de les nostres possibilitats, unes possibles vies d’actuació per aconseguir aquesta millora.

D’acord amb això, hem dividit l’estudi en dues parts: una primera de diagnòstic i una segona de propostes per al futur, que no volem només servisquen per a aquest estudi, sinó que la pretensió és de presentar-les a l’IES per ser portades a la pràctica. A més, per tal de situar l’assumpte en un marc científic, hem realitzat una petita aproximació teòrica.

II Justificació teòrica (feta per la professora)

Els estudis “de gènere” s’han desenvolupat entre nosaltres de forma notable en els últims temps. Universitats i institucions oficials s’ha volcat a oferir dades empíriques, orientacions metodològiques i justificacions teòriques sobre una parcela abans desconeguda o, si més no, oblidada: l’estudi científic de les desigualtats socials asignades als dos sexes, allò que coneixem com gènere.

En primer lloc, provem d’asajar-ne una definició. El concepte de génere és un concepte tardà, a més, no prové en inici del feminisme, sinó de la psicologia quan es planteja la transexualitat. No s’incorpora fins la meitat dels vuitanta, però en canvi, en l’actualitat està totalment extés.

Els estudis actuals substitueixen sexe per gènere, entre ambdós conceptes no hi ha una relació causa-efecte ni són el mateix. Gènere vol dir que homes i dones, més enllà d’allò físic, es reconeixen com uns constructes socials, que podem rebutjar.

Totes les ciències humanes han adoptat el terme, encara que de forma tardana, com hem dit. De forma permanent, la justificació de la desigualtat entre gèneres es buscava en la biologia, identificant-la amb l’ordre social. En realitat, es tracta d’una bona justificació, que serveix per consagrar la desigualtat: si som diferents biològicament, també ho serem socialment.

El concepte de desigualtat, encara que en el llenguatge comú semble igual, no és totalment sinònim de diferència. En el cas que ens ocupa, la desigualtat vol dir estar organitzat de forma predeterminada. La nostra societat presenta llocs que són ocupats per persones, el mecanisme d’asignació dels quals està predeterminat: és el que ocorre amb els rols de gènere, el masculí tindrà asignades unes funcions i el femení unes altres. Ser desigual és diferent a ser distint, es tracta de posicions socials jerarquitzades.

Page 134

La diferenciació sexual, que és evident, no és la causa de la desigualtat, encara que sí la sustenta, la recolza, igual com ocorre amb la raça que històricament ha produït una identificació entre allò evident i la desigualtat social. Ser dona forma paret d’una identitat primigènia més lligada a l’esència i condiciona la construcció de la pròpia experiència social, al temps que ordena tota una part de la vida, com per exemple l’afectiva, sexual...

Podem concloure que el gènere és una construcció social, arbitrària en allò biològic, és a dir, no troba la seua justificació en la biologia, sinó en la societat. Una categoria de relació que defineix per oposició i determina llocs diferents en l’estructura social, generant una divisió social amb relacions de poder i dominació. La perspectiva de gènere, que utilitzarem, consistirà a comparar homes i dones per copsar les diferències, en el nostre cas, ens atendrem a l’àmbit acadèmic, concretament a un centre de secundària.

III Anàlisi de diversos aspectes del centre
III 1 El personal de l’IES Carrús

Veurem en primer lloc, què hi ha respecte a l’adscripció de sexe i funció dins el centre, és a dir, qui fa quines coses:

- La Junta Directiva, encara que presidida per una dona, la directora, Antònia Lledó, està composta en la resta de càrrecs exclusivament per homes, si ho mirem numèricament, quasi un 17% femení front a un 83% masculí.

- L’alumnat, com veurem més endavant, està compost per xics i xiques, de forma necessària, no es poden traure conclusions al respecte.

- El Consell Escolar está format per 22 membres, la directora, el cap d’estudis, el secretari (amb veu però sense vot), un representant de l’Ajuntament, huit membres del professorat dels quals quatre són homes i quatre dones, dos pares i tres mares i cinc alumnes, dos d’ells xics i tres xiques.

- La COCOPE, Comissió de Coordinació Pedagògica, està formada pels caps de departament, a més de directora i cap d’estudis i coordinadora de secundària. Entre els caps de departament, 7 dones i 13 homes, en una proporció que quasi dobla la de les dones.

- La composició dels departaments és la següent: (dones / homes)

- Geografia i història: 6 / 2

- Castellà: 7/ 1

- Valencià: 6 / 4

- Física i química: 2 / 5

- Matemátiques: 4 / 7

Page 135

- Ciències Naturals: 2 / 5

- Llatí: 2 / 1

- Grec: - / 1

- Plàstica: 2 / 4

- Música: - / 3

- Religió: 1 / -

- Informàtica: 1 / 1

- Filosofia: 2 / 2

- Arts Gràfiques: 4 / 5

- Anglés: 5 / 4

- Francés: 1 / 1

- Orientació: 1 / -

- Tecnologia: 1 / 3

- Fol: 1 / 1

- Economia: - / 1

Les dades resulten significatives, ja que es pot posar de relleu la clàssica distinció ciències / lletres amb homes dones. Els seminaris de ciències naturals, física i química, matemàtiques i tecnologia tenen major nombre d’homes que de dones, en canvi els de castellà, geografia i història, anglés i valencià tenen major presència femenina.

El total de professorat resulta atípic: hi ha majoria d’homes, que són 48, front a 51 dones. A més, els tutors del centre també són majoritàriament dones, en una proporció de 23 a 15.

III 2 L’alumnat de Carrús

Respecte a l’alumnat que s’ha matriculat a l’IES Carrrús en el present curs 2006/07 és el següent:

A l’ESO trobem la distribució següent:


EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
XICS XIQUES TOTAL
1r ESO 74 47 121
2n ESO 64 77 141
3r ESO 87 91 178
4t ESO 71 73 144
TOTAL 296 288 584

Al Batxillerat de diürn:

Page 136


1r BATXILLERAT –DIÜRN-
XICS XIQUES TOTAL
1r BAT Artístic 10 18 28
1r BAT Ciències 24 19 43
1r BAT Human. 16 33 49
TOTAL 50 70 120


2n BATXILLERAT –DIÜRN-
XICS XIQUES TOTAL
2n BAT Artístic 14 22 36
2n BAT Ciències 19 27 46
2n BAT Human. 16 41 57
TOTAL 49 90 139

Cicles Formatius de diürn:


CCFF GRAU MITJÀ
XICS XIQUES TOTAL
1r 23 16 39
2n 9 4 13
TOTAL 32 20 52

Per tant al torn de diürn hi ha una quantitat total de: 895 alumnes.

Cicles Formatius del vespre:


CCFF GRAU SUPERIOR
XICS XIQUES TOTAL
1r 8 11 19
2n 7 5 12
TOTAL 15 16 31

Batxillerat de nocturn:

Page 137


1r BATXILLERAT –NOCTURN-
XICS XIQUES TOTAL
1r BAT Ciències 12 15 27
1r BAT Human. 31 21 52
TOTAL 43 36 79


2n BATXILLERAT –NOCTURN-
XICS XIQUES TOTAL
2n BAT Artístic 2 1 3
2n BAT Ciències 23 19 42
2n BAT Human. 31 39 70
TOTAL 56 59 115

Comentaris:

- A l’inici de l’ESO hi ha més xics que xiques, però són més les xiques que acaben la Secundària.

- També hi ha més xiques estudiant batxillerat, tant en diürn com en nocturn.

- Predominen les xiques al Batxillerat Artístic.

- Predominen igualment de forma clara al batxillerat humanístic.

- En canvi, al batxillerat de ciències, que sempre s’ha pensat més “de xics”, les xifres estan prou igualades.

- Són més els homes matriculats als CCFF.

Hem de destacar també l’existència aquest any de dos grups de tercer d’ESO amb alumnes del mateix sexe. El motiu és que aquestos dos grups són els únics de línia en valencià del seu nivell, l’agrupació es fa tenint en compte la materia optativa triada i en aquesta elecció el comportament dels dos sexes ha estat diferent. L’assumpte ha provocat protestes i es pensa evitar l’any proper.

Page 138

III 3 Gènere i lleis educatives

En aquest apartat intentarem buscar què diuen les lleis educatives del sexisme i de com educar en contra d’ell.

Article 33, dels objectius de batxillerat

Entre els objectius del Batxillerat trobem explícit a l’apartat c una referència a la igualtat, unida, això sí, a la discapacitat, la qual cosa sembla curiosa: es valora conjuntament la discapacitat amb la discriminació de gènere que afecta a la meitat de la població. En qualsevol cas, sembla que ser dona és una mena de discapacitat més. La redacció resulta ambigua, ja que es parla d’igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, és a dir, que sembla centrar-se en els aspectes acadèmics i laborals, sense entrar en aspectes socials. A continuació parla d’analitzar i valorar les desigualtats existents, que no especifica si són de gènere o d’altre tipus, pareixent, pel que segueix, que es referix a la discriminació dels discapacitats.

c) Fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar críticamente las desigualdades existentes e impulsar la igualdad real y la no discriminación de las personas con discapacidad.

Altres objectius ens mostren aspectes que poden incidir en una major igualtat en l’alumnat, com ara l’objectiu h, que correspon bàsicament al coneixement històric, però que pot repercutir en aquest tema: quan parla de valorar críticament la història i la seua evolució i de la participació en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

h) Conocer y valorar críticamente las...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR