Lexicografia catalana digital: per un canvi de paradigma
| Autor | Elisenda Bernal |
| Cargo | doctora en lingüística per la Universitat Pompeu Fabra |
| Páginas | 238-251 |
LEXICOGRAFIA CATALANA DIGITAL: PER UN CANVI DE PARADIGMA
Elisenda Bernal*
Resum
En aquest article s’analitzen els diccionaris en línia de llengua catalana, que s’avaluen des del punt de vista de la
digitalitat i l’accés a les dades, amb l’objectiu de plantejar els reptes que ha d’assumir la lexicograa catalana de manera
més imminent per oferir productes més orientats a l’usuari i a les seves necessitats.
Paraules clau: lexicograa; diccionaris; accessibilitat; digitalitat; usuaris.
DIGITAL CATALAN LEXICOGRAPHY: TOWARDS A PARADIGM SHIFT
Abstract
This paper analyses online Catalan dictionaries and assesses them according to their degree of digitality and the access
to data they offer. The aim of this analysis is to lay out the challenges that Catalan lexicography must meet in order to
offer products that are more closely oriented to users and their needs.
Keywords: lexicography; dictionaries; accessibility; digitality; users.
* Elisenda Bernal, doctora en lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), professora agregada interina a la Facultat de
Traducció de la UPF i membre del grup de recerca InfoLex i de l’Observatori de Neologia de la mateixa universitat. elisenda.bernal@
upf.edu
Citació recomanada: Bernal, Elisenda. (2019). Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma. Revista de Llengua i Dret,
Journal of Language and Law, 71, 238-251. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3273
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 239
Sumari
1 Presentació
2 Diccionaris a la xarxa
2.1 Sobre la disponibilitat de diversos mètodes de cerca
2.1.1 Hipertextualitat
2.1.2 Identicació del lema i cerca incremental
2.1.3 Unitats polilexemàtiques
2.1.4 Entrades homonímiques i polisèmiques
2.2 Sobre la incorporació de material multimèdia
3 Conclusions: tanta digitalització i tan poca digitalitat
Referències bibliogràques
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 240
1 Presentació
El Baròmetre de l’ús del català a internet (WICCAC, 2018) situa el percentatge d’ús global del català en un
65,33% (dades del maig de 2018) i la llengua catalana és una de les deu llengües més actives de la xarxa.
En aquest sentit, les notícies, doncs, són bones. I encara ho són més si atenem la presència de diccionaris
de català disponibles a la xarxa: la situació no es pot titllar d’escassa, certament, però si es fa una mirada
atenta i crítica als recursos lexicogràcs que hi ha, aquesta presència no compleix tots els requisits esperables
i desitjables. Presentem breument a continuació els principals diccionaris de referència per a la llengua
catalana disponibles a la xarxa, seguits d’una anàlisi de les característiques que creiem que hauria de tenir
la lexicograa digital, sense entrar a comparar i analitzar les característiques de la macroestructura o la
microestructura, més enllà del que sigui pertinent per analitzar-ne la digitalitat.
2 Diccionaris a la xarxa
La consulta de recursos lexicogràcs en línia ha crescut de manera exponencial, tot i que pocs usuaris volen
pagar per fer-ho, cosa que ha fet caure molt signicativament les vendes dels exemplars impresos, de manera
molt més signicativa que en altres sectors editorials (Dickson, 2018). Per al català, es compta amb dos grans
diccionaris a la xarxa: per una banda, el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC) d’Enciclopèdia
Catalana, publicat el 1998, tant en paper com en la seva versió en línia (www.diccionari.cat),1 i el diccionari
acadèmic de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2, en línia a http://dlc.iec.cat), la segona edició del qual
(2007), que va augmentar en més de 2.400 entrades en relació amb l’edició anterior de 1995,2 es va publicar
simultàniament en el portal de l’Institut, amb una interfície de consulta que millorava considerablement
la de la primera edició i a la qual tornarem més endavant.3 Les diferències entre els dos diccionaris són
fonamentalment el nombre d’entrades: mentre que el DIEC2 en té aproximadament 67.500, el GDLC
n’incorpora 16.000 més, diferència que es reecteix en l’aspecte de l’entrada, ja que les paraules coincidents
tenen una marca visual (■), tal com es pot veure a l’entrada de serigraa, enfront de sostenibilitat, que no hi
és, o thriller, que, a més, presenta un asterisc per indicar que es tracta d’un manlleu:
▪serigraa f f gràf/tèxt Procediment d’impressió i d’estampació de teixits en el qual el motiu és
dibuixat en una tela de sedàs o en un teixit de seda muntat en un marc, i que hom aplica i tinta sobre
el paper, el teixit, etc., que hom vol imprimir.
sostenibilitat f ecol/econ Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic
i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per
l’acció humana.
thriller* m cin Mot emprat per a denir una pel·lícula de suspens, policíaca o de terror, que provoca
una forta tensió emotiva en els espectadors.
Des de febrer de 2016, a més, el DIEC2 ofereix la possibilitat de consultar la resta de recursos institucionals.
Així, quan s’hi busca un lema determinat, en el resultat, a més d’oferir la paraula corresponent, apareixen els
botons d’accés a la resta de recursos lexicogràcs que s’han vinculat al diccionari normatiu:
• DDLC = Diccionari descriptiu de la llengua catalana, diccionari d’ús que forma part del Diccionari
del català contemporani, projecte de l’IEC des de 1985. En línia a http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp
des de 2005. El nombre d’articles redactats i accessibles és de 109.997 (gener de 2019).
1 Actualment també és possible consultar el GDLC des de la pàgina www.enciclopedia.cat, que, de fet, és l’espai on s’actualitza el
diccionari sistemàticament des de 2015, tant des del punt de vista de la macroestructura com de la microestructura (per exemple,
només s’ha actualitzat l’ortograa dels diacrítics a la versió de l’accés des de www.enciclopedia.cat; vegeu, per exemple, l’entrada
del verb donar). Aquesta duplicitat de versions genera diversos problemes que comentem al llarg de l’article.
2 Vegeu Ginebra (2007) per a una anàlisi comparativa de les dues edicions del diccionari acadèmic.
3 La primera edició del DIEC és de 1995, però la versió en línia no va estar disponible ns a nals d’abril de 2001.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 241
• CTILC = Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, projecte de l’IEC des de 1985. En línia
a http://ctilc.iec.cat des de 2001; des del 2016 hi ha una versió simplicada de consulta d’accés des
de http://ctlc.iec.cat.4 El nombre de lemes que inclou és de 148.410 (gener de 2019).
• DCVB = Diccionari català – valencià – balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll (1932-1962), que
conté més de 160.000 entrades, que reuneix la llengua literària, medieval i moderna, amb equivalèn-
cies en castellà i una gran informació sobre les pronúncies dialectals. En línia des de 2003.
• Sinònims = Diccionari de sinònims d’Albert Jané (3a edició, de 2015), membre de la Secció Filolò-
gica, amb 27.542 articles.
• CiT = Portal de Ciències i Terminologia, amb accés a 62 obres de lèxic especialitzat (que es corres-
ponen amb 175.919 termes diferents).5 Permet la cerca global en el conjunt de tots els diccionaris o
bé en cadascun d’ells. Si es tria aquesta opció, el motor de cerca permet obtenir resultats per cada
àmbit de l’arbre de camp, per inicis de paraula, nals, per llengües d’origen, etc.
Ara bé, la informació que s’obté és desigual, si és que no es pot arribar a qualicar de desconcertant, ja que
si, per exemple, se cerca agrella, el DDLC no mostra directament l’entrada, sinó que s’ha de fer un clic més
per accedir a l’article; el CTILC empitjora el resultat, ja que demana que l’usuari torni a introduir el lema que
se cerca, tal com també ocorre amb el CiT, que a més retorna com a resultats sal d’agrella, del Diccionari
enciclopèdic de medicina, i vinagrella, del Diccionari de ramaderia; amb la cerca al diccionari de sinònims
s’obté que “Hi ha 0 articles que contenen «agrella»”, i és només al DCVB on la consulta és directa i enllaça
a l’entrada corresponent.6
El DIEC2 pot consultar-se, així mateix, des de l’Optimot (http://optimot.gencat.cat), portal d’informació
lingüística que ajuda a resoldre dubtes diversos sobre la llengua catalana, i que integra, a més del diccionari
acadèmic, diverses obres de referència: els diccionaris català-castellà i castellà-català d’Enciclopèdia
Catalana, els verbs conjugats, l’Ortograa catalana de l’Institut, els diccionaris terminològics del Termcat,
les txes de l’Optimot (en les quals es resolen dubtes lingüístics freqüents), la col·lecció “Criteris Lingüístics”
de la Direcció General de Política Lingüística, i els nomenclàtors de toponímia de Catalunya i la Catalunya
del Nord. No és, doncs, una oferta de mínims, al contrari. Un dels avantatges de fer una consulta des de
l’Optimot i no des de cadascuna de les fonts concretes és que, si no es restringeix a priori per algun motiu, els
resultats que s’obtenen recullen totes les fonts en què la paraula buscada apareix, ja sigui com a lema o com
a part de la denició en els diccionaris, o que aparegui citat en alguna explicació com a exemple en el cas de
les txes o de l’Ortograa, cosa que explica el nombre elevat de resultats, com es pot veure en el cas de sabó:
Diccionari de la llengua catalana (28)
Diccionari castellà-català (9)
Diccionari català-castellà (8)
Fitxes de l’Optimot (2)
Ortograa catalana (5)
Diccionaris terminològics (12)
Taula 1. Resultats per a la cerca de sabó a l’Optimot
Encara cal afegir altres recursos de naturalesa diversa a la llista:7
4 L’Institut d’Estudis Catalans preveu que l’estiu de 2019 aquests accessos seran substituïts per una interfície nova més funcional
que, a més, permetrà consultar el corpus ampliat amb els textos que s’estan incorporant.
5 Dades de desembre de 2018.
6 A més de millorar els enllaços i que no calgui tornar a escriure el lema ni oferir-ne d’aproximats, es podria plantejar que la consulta
només estigués activa quan el recurs en qüestió inclou efectivament la paraula que se cerca, recorrent a un to de gris més fosc, per
exemple.
7 Aquesta llista no pretén ser exhaustiva, sinó que només recull una mostra de diversos recursos, tant institucionals com personals,
que exempliquen el ventall de material lexicogràc en línia de què disposa el català.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 242
• Acadèmia Valenciana de la Llengua (2014). Diccionari normatiu valencià. En línia a http://www.
avl.gva.es/lexicval des de 2014.8
• Diccionari de la llengua catalana multilingüe. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. Diccionari
multilingüe que permet la consulta en cinc llengües: català, castellà, anglès, francès i alemany. En
línia a http://www.multilingue.cat.
• Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. Diccionari
terminològic de medicina, la segona edició del qual (2012) s’ha integrat en el CiT, amb la qual cosa
ha ampliat les opcions de cerca de manera considerable. En línia a http://www.medic.cat o http://cit.
iec.cat/obres.asp?obra=23.
• Didac. Diccionari de català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. Diccionari escolar en línia a
http://www.dicdidac.cat des de 2001.
• Espinal, M. Teresa (2004). Diccionari de sinònims de frases fetes. Bellaterra; València; Barcelona:
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona; Publicacions de la Universitat
de València; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En línia a http://dsff.uab.cat des de 2018, a
partir de la segona edició del diccionari (2006), i que inclou 5.500 entrades conceptuals i 15.500
expressions lexicalitzades.
• Fundació Wikimedia (2004– ). Viccionari, en construcció. En línia a https://ca.wiktionary.org/wiki/
Portada. Aquest diccionari es descriu com un “diccionari universal lliure en desenvolupament continu
[…]” i que pretén “recollir totes les paraules del món i explicar-les en català”, característiques que
són l’avantsala d’incloure paraules molt diverses i que són fàcilment qüestionables des del punt
de vista de la lexicograa. El desembre de 2018 comptava amb 374.211 entrades de diccionari,
nombre que es deu al fet que incorpora noms propis, així com entrades independents per a les formes
exionades de noms i adjectius.
• Observatori de Neologia (2014– ). Neolosfera. Cada dia, una paraula nova. Barcelona: Universitat
Pompeu Fabra, en construcció. Blog de l’Observatori de Neologia en què cada dia laborable es
publica un neologisme lexicogràc. Si bé no és pròpiament un diccionari, des de la pestanya “Arxiu
de neologismes”, que s’actualitza setmanalment, es va construint a poc a poc una llista amb els
neologismes publicats amb els hipervincles degudament enllaçats a les entrades corresponents en
què es troba l’explicació i la denició. En línia a https://neolosfera.wordpress.com des de 2014.
• Oliveras, S. (dir.) (2002). Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: La
Busca Edicions. En línia a http://www.dicpc.cat des de 2007. Inclou apartats gramaticals i presenta
llistes de paraules que es consideren barbarismes amb els equivalents normatius.
• Portal diccionaris.cat, de l’editorial Larousse, que integra la tercera edició del Diccionari de llengua
catalana manual (2015), un diccionari de sinònims, i els diccionaris bilingües de castellà, anglès i
francès en combinació amb el català. En línia a http://diccionaris.cat des de 2010.
• Termcat. Centre de Terminologia Catalana (1985– ). Coordina l’activitat terminològica en llengua
catalana, creant productes terminològics i normalitzant neologismes. Des del Cercaterm (http://www.
termcat.cat/es/Cercaterm/Fitxes) s’accedeix al conjunt de més de 230.000 txes de termes i criteris
que s’actualitzen regularment. Està proveït d’una modalitat bàsica de consulta per aproximació,
de manera que obté com a resultats tant la coincidència plena com la variació (ns al 79%), així
8 Incloem el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, malgrat el conicte de competències que es genera en alguns
casos davant de determinades propostes que no coincideixen amb les de l’Institut d’Estudis Catalans, l’autoritat lingüística ocial,
reconeguda com a tal en el Reial decret 3118/1976, de 26 de novembre, raticada per la Llei 8/1991, de 3 de maig, del Parlament de
Catalunya. Amb la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua mitjançant la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat
Valenciana, tot i que en cap moment es diu que el valencià sigui una llengua diferent, més enllà dels problemes polítics, l’autoritat
legal reconeguda que té genera problemes per als parlants de la Comunitat Valenciana, que es troben amb el dilema d’haver de triar
entre seguir unes indicacions o unes altres quan s’ofereixen solucions diferents. Vegeu Costa (2008) per a una reexió sobre aquesta
dualitat de normes.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 243
com d’una modalitat avançada que permet escollir entre denominació, denició i nota, buscar per
llengua, categoria gramatical i àrea temàtica. En línia des de 2000.
• Vilaseca, Oriol (2005). Diccionari invers de la llengua catalana. En línia a http://dilc.org.
Només amb aquestes dades i sense entrar gaire en detall encara, és clar que l’oferta lexicogràca en llengua
catalana a la xarxa sembla que gaudeix de bona salut quant a cobertura i diversitat de fonts: disposem de
diccionaris monolingües, bilingües i multilingües, descriptius i prescriptius, generals i especialitzats, un
diccionari escolar, i diccionaris que podem considerar complementaris, com són el Diccionari invers o la
Neolosfera, a més del Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana. Ara bé, aquests diccionaris
a la xarxa són productes realment digitals?9 Per respondre aquesta pregunta, serveix per començar la denició
d’hiperdiccionari d’Abramson (1995: 10):
“A hyperdictionary is a comprehensive dictionary designed to take advantage of the special characteristics of
electronic media: abundant storage space; the ability to create interlocking databases; availability of multiple
methods to search for a given item; and multimedia capabilities that allow visual and oral as well as textual
representations. Formally the hyperdictionary is dened below:
A relational and deductive database containing the words of a language or languages, together with an
open-ended set of access and display methods so as to present at least their orthography, pronunciation
(voiced by a native speaker), signication, part of speech, and use, their history, synonyms, homonyms,
antonyms, derivation, relationships to one another, and any other aspect of the words that may be
necessary for reference, teaching or study purposes. Additional information about language or languages,
including grammar, morphology, semantics, pragmatics, machine tractable representations, etc., as well
as relevant information concerning geography, names, literature, society, culture, history and so on, is not
excluded from the database.”
De la denició d’Abramson destaca el fet que un hiperdiccionari permet interconnectar de manera àgil tots
els elements que s’hi inclouen en forma d’una xarxa interactiva, i no de taula o de llista, de manera circular,
en què no hi ha ni principi ni , de manera que l’usuari pot navegar pels diversos blocs d’informació i crear
el seu propi camí. D’altra banda, però, tal com recull Lew (2012), no s’ha d’oblidar que, perquè la consulta
a un diccionari sigui efectiva, al marge del suport en què estigui editat, ha de ser capaç de respondre les
necessitats dels usuaris, en un temps raonablement curt i amb el grau de detall requerit, i, concretament, en el
cas dels diccionaris digitals, cal afegir la importància de l’accés a les dades i el rol que hi juguen els elements
multimèdia. Així doncs, tenint en compte tant la denició d’Abramson (1995) com les observacions de
Lew (2012), analitzem a continuació si en els recursos lexicogràcs de què disposa el català realment es
compleixen les característiques dels mitjans digitals, quant als paràmetres següents:
• disponibilitat de diversos mètodes de cerca
o hipertextualitat
o identicació del lema
o unitats polilexemàtiques
o entrades homonímiques i polisèmiques
• incorporació de material multimèdia
En l’apartat següent analitzem aquests paràmetres en els diccionaris esmentats, centrant-nos especialment en
els diccionaris generals.
9 És freqüent trobar altres denominacions per referir-se als diccionaris digitals, com ara diccionaris electrònics o diccionaris en línia,
si bé no són termes sinònims. Per a una discussió més detallada sobre el tema, vegeu Gelpí (2003).
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 244
2.1 Sobre la disponibilitat de diversos mètodes de cerca
Tots els diccionaris incorporen, lògicament, la cerca per lemes, però pocs van més enllà: el cercador de
l’Optimot és el més ampli i, a més d’oferir els resultats en els quals apareix la paraula consultada, els resultats
apareixen jerarquitzats, tot i que no de manera explícita. Així, en primer lloc, apareixen els resultats en què
la paraula coincideix amb el lema d’algun dels diccionaris, després els diccionaris en què la paraula apareix
en la denició, i, nalment, en les entrades en les quals apareix com a exemple, tal com es recull a la taula 1
per al cas de xantatge:
com a lema10 DIEC2
Diccionaris terminològics del Termcat
Diccionari català – castellà
en la denició DIEC2 (s. v. xantatgista)
Diccionari castellà – català (s. v. chantaje)
Diccionaris terminològics del Termcat (s. v. extorsió sexual,
porno venjatiu, sextorsió)
en els exemples Diccionari castellà – català (s. v. malvat -ada)
en els equivalents Diccionari castellà – català (s. v. achaque)
Taula 2. Resultats per a la cerca de xantatge a l’Optimot 10
De la mateixa manera, la nova versió del GDLC, accessible des de www.enciclopedia.cat, ofereix resultats
similars, que inclouen, de manera jerarquitzada, en primer lloc, l’entrada o entrades que coincideixen
exactament amb la paraula que s’ha buscat, i a continuació les entrades on apareix la paraula en altres camps
de l’article. Així, per a testar ‘fer testament’, s’obtenen els resultats següents:11
com a lema s. v. testar1
com a remissió s. v. testar2
en la denició s. v. llegítima
s. v. preterició
s. v. substitució (subentrada substitució exemplar, substitució
pupil·lar)
s. v. llibertat (subentrada llibertat de testar)
en els exemples s. v. capaç
en l’etimologia s. v. testador testadora
s. v. testes
en els homòfons s. v. tastar
Taula 3. Resultats per a la cerca de testar al GDLC
Per la seva banda, el DIEC2 permet unes possibilitats de cerca insòlites per a un recurs gratuït sota l’opció
“Consulta avançada”: per entrades, subentrades, denicions, exemples, categories gramaticals, marques
valoratives, llengua d’origen o àrea temàtica, i amb la possibilitat d’incloure condicions múltiples de cerca per
a cada cas: a més de la consulta de la forma coincident, que és la que està establerta per defecte, permet activar
els paràmetres “començada per”, “acabada en”, “en qualsevol posició”, “no començada per”, “no acabada en”,
“que no contingui”, amb la qual cosa es pot accedir a molta informació diversa d’una manera molt àgil.12
10 En el cas que el lema de consulta formi part de termes sintagmàtics, apareixen llistats després dels resultats del diccionari general.
Així, de potestat es recull potestat administrativa, potestat expropiadora, potestat jurisdiccional, potestat parental, etc.
11 A més, els usuaris registrats poden accedir des de cada resultat a informació complementària (Diccionari de sinònims Franquesa
i conjugació en el cas dels verbs) i als equivalents en alemany, anglès, castellà, francès i italià), només quan hi ha resultats. Així,
minorista només dona opció a consultar els equivalents en castellà i francès, però llegar dona l’oportunitat de desplegar tota la
informació complementària i tots els equivalents.
12 Les consultes d’accés al DDLC, en el moment de redacció d’aquest article (desembre de 2018), encara són limitades, però
està previst que s’ofereixi una interfície oberta i amb diverses opcions de consulta sobre les entrades i sobre els diversos elements
estructurals del diccionari.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 245
Finalment, la Neolosfera, que és un blog, inclou un motor de cerca en què és possible buscar qualsevol
paraula que s’hagi publicat, ja sigui com a entrada o que aparegui en els contextos o la denició, si bé no va
més enllà de la constatació.
2.1.1 Hipertextualitat
Encara que la llista de diccionaris de llengua catalana és ingent, la hipertextualitat sembla quedar-ne al marge,
malgrat que potser és la característica més prominent dels diccionaris digitals, tot i que no és al caire del buit
absolut, ja que el GDLC, així com també el Didac13 i el Diccionari normatiu valencià (en endavant, DNV),
sí que són hipertextos, i força aconseguits: qualsevol paraula que apareix en la denició o en els exemples,
encara que aparegui exionada, pot ser clicada i navegar pel diccionari molt fàcilment. No obstant això, amb
el GDLC es dona una situació curiosa: la consulta des de www.diccionari.cat és, efectivament, un hipertext,
que genera soroll en alguns casos, com ara que incorpora totes les paraules que hi apareixen, de manera que
les abreviatures de l’etimologia i la codicació temàtica i lingüística es tracten de la mateixa manera que
la resta de paraules, amb la qual cosa l’usuari rep informació parcial i inadequada. Així, si es consulta tatà
‘cavall, en llenguatge infantil’, per exemple, si es clica sobre la marca pop que encapçala la denició, obre
un calaix en què s’ha de triar entre dues paraules homònimes, els signicats de les quals disten molt del que
realment signica en aquest context, ja que confon l’animal i l’estil musical o artístic amb l’abreviació d’una
marca valorativa associada al registre popular.
La funció hipertextual s’aplica també a l’etimologia, sobre la qual qualsevol clic és inútil, ja que els ètims no
tenen entrada, si no és que coincideixen plenament amb una paraula catalana, com passa amb olor (del llatí
olor) o barba (del llatí barba). És més compromès el que passa quan es clica sobre una paraula de la denició
iniciada per vocal i que està precedida per un article o una preposició apocopats: en alguns casos, no reconeix
cap de les dues parts, de manera que envia a una llista de paraules pròximes, amb la particularitat que és una
seqüència de paraules bastant llunyana a la del substantiu que es busca, com succeeix amb marmessor en
clicar sobre d’executar:
Vegeu la llista de paraules més properes alfabèticament a d’executar:
devorar
devot
devotament
devuit
dexametasona
dexio-
dextrà
dextrat
-dextre
dextrina
dextrinació
dextrinar
dextro-
dextrocàrdia
dextrogir
dextrorotatori
dextrors
dextrosa
dg
dg.
Taula 4. Proposta de paraules pròximes a d’executar (GDLC)
Val a dir, però, que en la versió actualitzada del diccionari accessible des de www.enciclopedia.cat, aquests
problemes s’han resolt, ja que les marques valoratives no apareixen abreujades sinó totalment desplegades,
amb una tipograa diferent: en color gris clar, diferenciat clarament del negre de la denició, i en versaleta en
el cas de les marques temàtiques i en cursiva en cas de les marques lingüístiques (vegeu, per exemple, bici).
2.1.2 Identicació del lema i cerca incremental
13 Tanmateix, cal fer notar que el Diccionari enciclopèdic de medicina i el Diccionari de la llengua catalana multilingüe, de la
mateixa editorial, no són hipertextos. En el cas del primer, és lògic, atès que es tracta d’un diccionari terminològic i no totes les
paraules que s’utilitzen en la denició hi tenen entrada. En el segon cas, és menys comprensible, ja que seria interessant poder
navegar entre les diverses llengües d’una manera més àgil.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 246
La consulta per defecte en qualsevol diccionari és la consulta per lema. Ara bé, a partir del lema, la motivació
última de l’usuari pot ser molt diversa. Lamentablement, en català no disposem d’estudis sobre les cerques
que realitza un usuari en un diccionari general de català, però l’estudi de Ferret (2014) sobre les consultes
més freqüents fetes a l’Optimot ofereix algunes pistes:14
Categoria 2012 2013 Total
Verbs 32,2 33,2 32,7
Ortograa i accentuació 24,2 26 25,1
Castellanismes 15,2 15,2 15,2
Lèxic 7,8 7,6 7,7
Conjuncions 4,6 4,8 4,7
Preposicions 4,6 4,4 4,5
Pronoms 1,2 1,8 1,5
Adverbis 1,2 0,8 1
Adjectius 1 1,2 1,1
Gènere i nombre 1,2 0,8 1
Taula 5. Percentatge de consultes a l’Optimot
Atenent aquests resultats, no exempts de problemes en la classicació de consultes, i també basant-nos
parcialment en els estudis d’Azorín (2010) i Cassany (2016), realitzats sobre enquestes i entrevistes,
respectivament, a alumnes de secundària i batxillerat, és molt probable que les consultes es vertebrin al
voltant del signicat, l’ortograa, la construcció sintàctica, la categoria (o millor, subcategoria) gramatical i
la fraseologia.15
I l’ortograa és aquí un problema: les interferències ortogràques amb el castellà són constants, amb la
qual cosa el primer problema és que si no se sap com s’escriu una paraula es pot no obtenir cap resultat. És
cert que el DIEC2 i el DNV permeten certa relaxació ortogràca: en accedir al diccionari es pot buscar una
paraula sense cap accent ni dièresi i obtenir la resposta desitjada: així, una consulta com pingui condueix a
l’entrada de pingüí. Ara bé, si es busca consecuencia en el DIEC2 s’obté com a resultat el missatge “No s’ha
trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca”. El resultat és igualment negatiu en el GDLC, però
a la pantalla apareixen, si més no, les paraules immediatament anteriors i posteriors a la paraula que s’ha
buscat i, on, amb sort, pot aparèixer el mot consultat, com succeeix amb pingui, però que no ocorre amb una
consulta com babós, on els resultats que ofereix el GDLC queden molt lluny de la forma que es vol realment
consultar, bavós.16 Només el DNV resol parcialment aquest problema: si bé la recerca consecuencia obté
un “No hi ha resultats” com a resposta, la de babós és molt més anada, ja que ofereix directament com
a resultats tant barbós com bavós. En canvi, la consulta de palidesa no preveu l’opció del dígraf i retorna
propostes molt allunyades (calidesa, polidesa, validesa) de pal·lidesa.
Cal afegir encara un altre problema, tot i que afecta un percentatge relativament petit d’entrades: com
hem dit, el DIEC2 i el DNV tenen l’avantatge que es pot prescindir de l’accentuació en fer la cerca, però
aquest avantatge s’esvaeix davant de parells com bestia – bèstia o sol – sòl: mentre que en el DIEC2 queda
minimitzada, perquè el resultat ofereix les dues opcions i l’usuari ha de clicar en cadascuna d’elles per
conrmar quina és la que volia consultar, en el DNV només s’obté la forma sense accent.
14 Reproduïm només els percentatges de les consultes més freqüents amb resultat ≥ 1%.
15 No cal dir que tant el castellà com el català són lluny encara d’estudis com els de Heid i Zimmerman (2012), ja sobre diccionaris
en línia, sobre el registre de les pulsacions en diverses interfícies de diccionari, o de treballs que utilitzen programes de seguiment
de la mirada per descobrir quines àrees de la pantalla són les que efectivament es consulten, en quin ordre i durant quant de temps
(vegeu, per exemple, Tono, 2011, Kaneta, 2011, i Simonsen, 2011). Són necessaris estudis d’aquesta mena per saber què és el que
necessiten els usuaris per tal de millorar les prestacions dels diccionaris.
16 Aquesta observació val per a la consulta des de www.diccionari.cat. A www.enciclopedia.cat, el resultat que ofereix és “Potser
volíeu dir consecuencias”, que envia seguidament a “Potser volíeu dir consecutius”, on es despleguen 29 resultats en què apareix,
sense que apareguin adequadament jerarquitzats, ja que l’adjectiu consecutiu consecutiva apareix en tercer lloc, després de les
entrades de codó i patergia. En canvi, la cerca de pingui a www.enciclopedia.cat, tot i que proposa que “Potser volíeu dir pinguis”
(on s’inicien, de nou, més propostes: pinguinus, pinguicula, unguiculat, ungulat, ungulats), dona també el resultat directe de tres
entrades: pingüí, diacrític i dièresi, en què amb la primera sí que s’obté la informació que es busca.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 247
Finalment, en aquest apartat, cal esmentar les possibilitats de consulta de formes. El DIEC2 permet la
consulta de substantius i adjectius amb tota la exió desplegada: masculí, femení, singular i plural. Així, si
s’introdueix vampires en el camp d’entrada, la cerca ens porta a l’entrada de vampir vampira; o en el cas de
grogues porta a groc groga. Com a contrapartida, aquesta funció també genera força soroll en altres casos,
tal com es pot veure a la taula 6:
cerca resultat
llavors ‘aleshores’ llavor ‘germen’
llavors ‘aleshores’
manera ‘mode, manera’ maner -a ‘manejable’
manera ‘mode, manera’
segons ‘guardant tal o tal
direcció’
segó ‘pellofa de cereals’
segon ‘unitat de temps’
segon -a ‘que segueix immediatament el primer’
segons ‘guardant tal o tal direcció’
taula ‘moble’ taül -a ‘pocavergonya’
taula ‘moble’
Taula 6. Resultats sorollosos del DIEC2
Aquest soroll seria fàcilment eliminable si s’incorporés l’opció, ara disponible només des de la consulta
avançada, denominada “puntuació gràca”, de manera que l’usuari podria obtenir la informació desitjada.
Incomprensiblement, aquesta funció, tanmateix, no s’aplica al paradigma verbal: si busquem comprenia
o desfés, el resultat és negatiu, lematització que sí que té integrada el DNV i que retorna com a resultats
comprendre i desfer, respectivament. No obstant això, l’ortograa establerta per l’AVL no coincideix
totalment amb la de l’IEC, de manera que si bé la forma del participi estès permet arribar a estendre, no
ocorre el mateix amb malmès o comprès, ja que l’ortograa acadèmica valenciana només els recull amb
accent agut.
2.1.3 Unitats polilexemàtiques17
Una de les dicultats amb les quals s’ha d’enfrontar qualsevol usuari que s’acosta al diccionari és el moment
temut de cercar una unitat polilexemàtica i decidir per quin dels lexemes que la conformen ha de plantejar
la consulta: peu de cabra apareix sota l’entrada de peu (DIEC2, GDLC) i gas noble o gas natural són
subentrades de gas (DIEC2, GDLC). Ara bé, gas mostassa no apareix en el DIEC2 i en el GDLC apareix
sota el lema de mostassa. Així mateix, per trobar en el DIEC2 efecte d’hivernacle cal fer la consulta a efecte,
mentre que en el GDLC només el trobarem dins hivernacle (a més que la unitat perd la preposició a favor
d’efecte hivernacle), i així com novel·la breu és una subentrada de novel·la en tots dos diccionaris, novel·la
rosa apareix dins novel·la en el DIEC2, mentre que es recull com a subentrada de rosa en el GDLC (tot i que
premsa del cor (o rosa) és dins de premsa).
Sense cap mena de dubte, aquest aspecte és un galimaties ns i tot per als especialistes en llengua, que no
aconsegueixen trobar la clau per saber on cal buscar. Seria possible, doncs, plantejar una consulta més enllà
del lema, que no deixa de ser una restricció de consulta heretada de la consulta tradicional del diccionari
en paper? La resposta és armativa, ja que l’Optimot la permet, tal com s’ha mostrat anteriorment en els
mètodes de cerca, però és l’únic dels recursos que la té integrada.18
17 Vegeu Bach i Matamala (2004) per a les dicultats que suposa la cerca en diccionaris en el cas de connectors i conjuncions.
18 Cal dir que la consulta del GDLC des de www.enciclopedia.cat permet introduir les cerques entre cometes o utilitzar els signes
de suma (+) i resta (–) per anar la cerca. En el cas dels exemples, tant la cerca entre cometes o amb l’ús de la suma retornen
adequadament el resultat. En cas que s’introdueixi sense les cometes, els resultats es multipliquen, tot i que sí que apareixen
jerarquitzats i la primera entrada que ofereix és la que conté el sintagma cercat.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 248
2.1.4 Entrades homonímiques i polisèmiques
L’homonímia i la polisèmia són dos fenòmens semàntics no sempre fàcils de delimitar, però de la concepció
que se’n té depèn la representació del signicat que s’ofereix en els diccionaris: en lexicograa, més enllà
de discutir sobre els seus límits, s’adopta un criteri metodològic per adscriure un signicat concret dins una
entrada o bé per diferenciar-lo en una entrada independent quan l’etimologia o la diferenciació signicativa
o funcional ho recomana (García Platero, 2004): així, per exemple amenc té dues entrades homògrafes en el
DIEC2 (una per a l’ocell, i l’altra per al natural de Flandes i el caràcter popular andalús), mentre que el DNV,
el GDLC o el Diccionari de la llengua catalana multilingüe reuneixen els tres signicats en una sola entrada.
En la lexicograa tradicional els dos fenòmens suposen un cost d’espai considerable, problema que es
minimitza en el mitjà digital, si bé, de nou, encara és subsidiari del predecessor en paper. Així, pel que fa
a la polisèmia, encara que el DIEC2 fa un pas de gegant en comparació amb la primera edició quant a la
presentació, el GDLC la millora amb una tipograa més gran i amb concessions ortotipogràques que ajuden
l’usuari: sagnats, interlineat generós i lletra més gran, tot i que no deixa de ser un sistema complex per als
usuaris que, en les entrades llargues, han d’anar passant d’un signicat a un altre sense saber exactament el
criteri que s’amaga darrere de l’organització microestructural.
Quant a l’homonímia, el GDLC ofereix resultats diferents segons el lloc des del qual es consulta: si es
consulta des de www.diccionari.cat les entrades apareixen correlativament una sota l’altra, de manera que
només cal desplaçar-se per la pantalla en una sola pàgina. En canvi, des de www.enciclopedia.cat, de la
mateixa manera que els diccionaris acadèmics, es proporcionen les entrades d’una en una, de manera que
l’usuari ha d’anar-les seleccionant ns que troba la que realment busca, com, per exemple, ocorre amb pinta,
que té tres entrades diferenciades: una per a l’estri, una altra per a l’aspecte i l’última per a la mesura de
capacitat.
Encara sobre la polisèmia, cal destacar que el DIEC2 i el DNV inclouen enllaços per a les remissions que
coincideixen amb subaccepcions: així, per exemple, en el DIEC2 l’accepció 5 d’abisme remet a ‘Infern 1 i
2.1’, o el DNV recull en la quarta accepció de circumstància la subentrada cara de circumstància que remet
a cara1 17.19 En tots dos casos, en clicar sobre els números, el diccionari salta a l’accepció concreta i no
mostra més informació. En aquest sentit, els diccionaris acadèmics anen molt més que el GDLC que, en no
discriminar la informació de la microestructura i tractar-la tota com un únic hipertext a www.diccionari.cat,
no aconsegueix conduir l’usuari en aquests casos: així, a faltar, la primera accepció del qual remet a mancar
2.1 i 2.2, només podem arribar a l’entrada del verb i no a les accepcions concretes; en aquest cas, en què
només hi ha quatre accepcions no és un problema, però lògicament pot ser molt més complex.
2.2 Sobre la incorporació de material multimèdia
Només dos diccionaris, el DCVB i el Didac, incorporen material visual, si bé és estàtic i reprodueix les
il·lustracions de les versions respectives en paper. En el cas del DCVB es tracta de dibuixos, realitzats per
Francesc de Borja Moll, d’algunes plantes i objectes típics, com els que es troben a baldufa, forca o grèvol,
per exemple. Ara bé, així com en el diccionari imprès la imatge apareix al costat de l’entrada, en la versió en
línia s’indica que l’entrada en qüestió inclou una il·lustració mitjançant una icona d’una càmera fotogràca
que, en clicar-hi al damunt, fa aparèixer una nestra amb el dibuix.
Per la seva banda, el Didac inclou 40 làmines temàtiques sobre temes com la casa, el cos humà, el carrer, la
música, etc., a més d’incorporar algunes il·lustracions puntuals (400 sobre 15.000 entrades, un 2,66%), com
ocorre a descabdellar, dinosaure o trípode, que alleugereixen la quantitat de lletra i el fan més amè per al
públic objectiu al qual s’adreça el diccionari.
Cal fer un esment especial en aquest apartat al diccionari de llengua de signes catalana (LSC) Mira què
dic. Diccionari multimèdia de signes de Catalunya, publicat pel Departament d’Educació – Universitat de
Barcelona (l’última versió del qual és de 2010), en línia a http://www.edu365.cat/mqd, que no analitzem
19 També el DDLC incorpora la mateixa funcionalitat, amb la diferència que en clicar sobre el número s’obre una nestra nova amb
l’accepció concreta sense que es canviï l’entrada que s’estava consultant en primer lloc.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 249
perquè es tracta d’una altra llengua, però que cal tenir en compte perquè és una mostra de diccionari que
incorpora, necessàriament, material audiovisual de manera sistemàtica per a totes les entrades.20
Fora d’aquests casos, la integració de material audiovisual o multimèdia és inexistent en la lexicograa
catalana en línia.
3 Conclusions: tanta digitalització i tan poca digitalitat
Arribats a aquest punt, la revisió dels recursos presentats té una valoració agredolça: es pot armar que la
llengua catalana es troba en una posició privilegiada quant a l’oferta de productes lexicogràcs en línia,
gràcies a l’esforç d’iniciatives públiques i privades, de manera que accedir-hi és molt més efectiu i ecient en
termes de rapidesa per a l’usuari que els diccionaris tradicionals en paper. Tanmateix, el camí a la digitalitat
real està només iniciat: tots els diccionaris s’han concebut encara d’una manera tradicional i el traspàs a la
interfície digital no ha anat, en la majoria dels casos, més enllà de la hipertextualització, parcial o total (en
alguns casos, ns i tot excessiva) del text.
El mitjà digital permet solucions imaginatives i permet albirar en un futur, que no hauria de ser gaire llunyà,
un disseny més orientat als usos de consulta més habituals dels diccionaris. Per assolir-ho, certament, calen
estudis d’ús diversos, però es poden apuntar algunes funcions que podrien incorporar-se (a més de la cerca
integral que ja incorporen alguns dels recursos i que no només busquen al camp del lema):
• Cerca per reconeixement de veu, que permetria arribar fàcilment a graes que tradicionalment es
resisteixen entre els usuaris de català, com ara les de dansa, bolcar o harmonia.
• Cerca incremental, que permetria que en anar teclejant la paraula anessin apareixent les entrades,
amb la qual cosa es podria minimitzar l’error ortogràc.
• Per a les entrades polisèmiques, inclusió d’etiquetes semàntiques (amb una tipograa diferenciada,
per orientar la lectura i la identicació de signicats) agrupant accepcions relacionades.
• Possibilitat de mostrar la informació per nivells, de manera que l’usuari decideixi si vol veure
l’entrada completa, totalment desplegada, o bé parcial (denicions, exemples, etc.).
I encara es podrien afegir altres funcionalitats, com ara la d’interactuar amb altres recursos d’internet que
possibiliti treballar amb dades extralexicogràques i altres fonts d’informació, especialment orientada a
l’àmbit de l’ensenyament-aprenentatge de llengües, o la d’integrar l’accés a aclariments multimèdia, ja sigui
amb representacions animades o vídeos (Sanmarco, 2008).
El repte és, doncs, que els pròxims diccionaris es planiquin i es construeixin considerant-los des del
primer moment productes digitals i no merament digitalitzats, que, més enllà d’agilitzar l’actualització de la
informació que ofereixen, garantint, així, la seva vigència il·limitada, adeqüin les funcions que s’ofereixen
al tipus de diccionari i d’usuari, i s’orientin cap a un canvi de paradigma: del diccionari estàtic i rígid
al diccionari dinàmic i exible. Sens dubte, s’han obert nous camins per a la lexicograa i cal avançar-
hi maximitzant totes les seves fortaleses que, innegablement, en són moltes. D’aquesta manera, com ja
apuntava Dodd (1994), el diccionari podrà deixar de ser merament un recurs per poder ser un servei.
20 No obstant això, com a diccionari de llengua de signes, no deixa de ser subsidiari d’un diccionari d’una llengua oral, ja que
l’ordenació segueix els principis de les llengües orals, atès que els primers diccionaris de llengües de signes, de la dècada dels
anys seixanta del segle xx, tenien com a objectiu principal donar a la família i al professorat un llibre de referència que facilités la
comunicació amb els nens sords. Actualment, des de l’Institut d’Estudis Catalans s’està treballant en un projecte per crear una base
de dades que serveixi per a l’elaboració de materials lexicogràcs, basats totalment en els avantatges del format digital, de manera
que es possibilitarà que la consulta sigui, a més de la glossa convencional de la llengua oral, mitjançant paràmetres fonològics: la
conguració (forma que adopten les mans i els dits mentre s’articula el signe), la localització (lloc on s’articula), el moviment (acció
de les mans) i l’orientació (direcció del palmell de la mà). Per a més detalls, vegeu Barberà i Ribera (2010).
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 250
Referències bibliogràques
Abramson, Harvey. (1995). What is a hyperdictionary? TermNet News, 49, 7-13.
Azorín, Dolores. (2010). Perspectivas en la investigación sobre el uso del diccionario en el ámbito docente.
A: Elisenda Bernal, Sergi Torner i Janet DeCesaris (ed.), Estudis de lexicograa 2003-2005 (p. 179-
202). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada – Universitat Pompeu Fabra.
Bach, Carme, i Matamala, Anna. (2004). La pluriaccessibilitat com a eix de la lexicograa hipertextual.
A: Paz Battaner i Janet DeCesaris (ed.), De lexicograa. Actes del I Symposium Internacional de
Lexicograa (p. 199-216). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada – Universitat
Pompeu Fabra.
Barberà, Gemma i Ribera, Eulàlia. (2010). Lexicograa de les llengües de signes i l’estat de la lexicograa
en la LSC. A: Joan Martí i Josep M. Mestres (ed.), Les llengües de signes com a llengües minoritàries:
perspectives lingüístiques, socials i polítiques (p. 207-237). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Cassany, Daniel. (2016). Recursos lingüísticos en línea: contextos, prácticas y redes. Signos, número
extraordinari 1, 7-29.
Costa, Joan. (2008). Qui codica estandarditza. A: Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans a Castelló de la Plana en homenatge a les Normes de Castelló (p. 87-99). Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans.
Dickson, Andrew. (23 de febrer de 2018). Inside the OED: can the world biggest dictionary survive the
internet. The Guardian.
Dodd, W. Steven. (1994). La lexicoinformática. A: Humberto Hernández (coord.), Aspectos de lexicograa
contemporània (p. 121-137). Barcelona: Biblograf.
Ferret, Mariona. (2014). L’Optimot: els dubtes més freqüents i les fonts més consultades. Llengua i Ús, 55,
61-70.
García Platero, Juan Manuel. (2004). Polisemia, homonimia y diccionarios. A: Josena Prado Aragonés i
M.ª Victoria Galloso Camacho (ed.), Diccionario, léxico y cultura (p. 131-143). Huelva: Universidad
de Huelva.
Gelpí, Cristina. (2003). El estado actual de la lexicografía: los nuevos diccionarios. A: Antonia M.ª Medina
Guerra (coord.), Lexicografía española (p. 307-328). Barcelona: Ariel.
Ginebra, Jordi. (2007). Una primera anàlisi del DIEC2. Llengua i Ús, 40, 36-43.
Heid, Ulrich, i Zimmerman, Jan Timo. (2012). Usability testing as a tool for e-dictionary design: collocations
as a case in point. A: Ruth Vatveldt Fjeld i Julie Matilde Torjusen (ed.), Proceedings of the 15th
EURALEX International Congress (p. 661-671). Oslo: Universitetet i Oslo.
Kaneta, Taku. (2011). Folded or unfolded: eye-tracking analysis of L2 learners’ reference behaviour
with different types of dictionary interfaces. A: Kaoru Akasu i Satoru Uchida (ed.), Lexicography:
Theoretical and Practical Perspectives. Papers submitted to the Seventh ASIALEX Biennial
International Conference, Kyoto, August 22-24 2011 (p. 303-312). Kyoto: The Asian Association for
Lexicography.
Lew, Robert. (2012). How can we make electronic dictionaries more effective? A: Sylviane Granger i Magali
Paquot (ed.), Electronic Lexicography (p. 343-362). Oxford: Oxford University Press.
Nesi, Hilary. (2013). Researching users and uses of dictionaries. A: Howard Jackson (ed.), The Bloomsbury
Companion to Lexicography (p. 62-74). Londres: Bloomsbury.
Elisenda Bernal
Lexicograa catalana digital: per un canvi de paradigma
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 251
Sanmarco Bande, María Teresa. (2008). La lexicografía del siglo XXI: hacia el diccionario ilimitado. A: José
Ignacio Pérez Pascual, Mar Campos Souto i Eva María González González (coord.), La lexicografía
bilingüe y didàctica: ayer y hoy (p. 133-140). La Corunya: Universidade da Coruña.
Simonsen, Henrik Køhler. (2011). User consultation behaviour in internet dictionaries: An eyetracking study.
Hermes, 46, 75-101.
Tono, Yukio. (2011). Application of eye-tracking in EFL learners’ dictionary look-up process research.
International Journal of Lexicography, 24(1), 1-30.
WICCAC (2018). Baròmetre de l’ús del català a Internet. Consultat el 25 de juny de 2018 des de http://
wiccac.cat/resum.html
