El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Autor | Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente |
Páginas | 236-249 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #76
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
EL LÈXIC JURÍDIC DELS JUTGES ÀRBITRES A LA VALÈNCIA DEL SEGLE XIV
Vicent Giménez-Chornet*
Maria Luisa Ribes-Valiente**
Resum
Dues sentències manuscrites dels àrbitres que actuen com a jutges per a resoldre les controvèrsies entre les parts, de 1385
éixer l’arrel llatina o
Paraules clau: lèxic jurídic; segle XIV; àrbitres; etimologia.
THE LEGAL LEXICON OF THE ARBITRATION JUDGES IN THE VALENCIA OF THE
14TH CENTURY
Abstract
Two handwritten judgments of the arbitrators acting as judges to resolve disputes between the parties, from 1385 to
1392, allow us to analyse the legal lexicon used. The research has been aimed at identifying the most relevant vocables
words that still preserve parts of the Latin root and meanings that are no longer in common use.
Keywords: legal lexicon; 14th century; arbitrators; etymological.
∗ Vicent Giménez-Chornet, vigicho@har.upv.es
∗∗ Maria Luisa Ribes-Valiente, Unitat de Normalització Lingüística, Diputació de València. marisa.ribes@gmail.com
Citació recomanada:
del segle XIV. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 76, 236-249. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3641
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 237
Sumari
1 Introducció
2 Objectius i metodologia
5 Conclusió
Apèndix documental
Document 1
Document 2
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 238
1 Introducció
à
Regne de Mallorca, el llatí estava present com a llenguatge culte i precís per als actes administratius, judicials
en català sols els testaments1post mortem s’escrivien en romanç. La majoria
2 L’estableixen en tot tipus de contractes
mercantils, préstecs hipotecaris, cessions de poder, etc., i escassament descobrim capítols o contractes, com
ara els matrimonials, en català.
La sentència és la part culminant d’un procés i en el cas dels jutges àrbitres la trobem expressada en català.
notari va deixar testimoniatge de dues sentències dels jutges àrbitres redactades en romanç que ens il·lustren
sobre l’ús del lèxic en un document eminentment jurídic, si bé enregistrat per un notari.
comprendre els aspectes semàntics i albirar la permanència del seu ús o desaparició en l’exercici del llenguatge
processal actual.
2 Objectius i metodologia
La redacció de la sentència dels àrbitres en català, generalment amb una exposició de motius escrita en llatí,
XVI en el seu context jurídic.
éixer l’origen dels
l’Administració de justícia.
que ha perviscut en el Corpus Juris Civilis
Val è
emprades pel notari que, de vegades, no ha seguit estrictament els estàndards de l’època, i pel ductus de les
més rellevants d’aquestes sentències per la seua importància en el procés judicial o per la seua rellevància
especialment en el Corpus Juris Civilis
especialment en la magna obra de Du Cange. Tot seguit també s’ha investigat el seu ús en textos llatins de
XIV
entre el segle XVI i principi del XIX
IX-XIX
per Colón, G., i Garcia, A. (1980-1999).
Formularium diuersorum contractuum et instrumentorum secundum pratiquam et consuetudinem
ciuitatis et regni Valentie
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 239
Considerem que el text de les sentències té valor per si mateix com a testimoniatge del vocabulari jurídic
emprat en el segle XIVéixer i contrastar aquest
dels mots registrats en època de la impremta, a les darreries del segle XV
mot escrit i registrat manualment en el segle XIV i el registrat en les obres impreses segles després ha estat
3 Els jutges àrbitres
XIV, a la Cort de
(Castañé, 2004). A València, en el segle XV, el prestigi equànime de Lluís de Santàngel i de Gaspar Valleriola
Oliver (Igual Luis, 2016).
a dret comú, recopilat en el Corpus Juris Civilis
per eminents juristes. Segons aquest dret comú, acudir al jutge àrbitre era habitual en les disputes sobre les
éns.3Corpus), el
llibre 4, títol VIII, està dedicat als jutges àrbitres i els assimila als responsables de resoldre compromisos, ja
que els seus actes tenen valor de judici,4 i estan obligats a donar sentència, tant si hi ha una sola controvèrsia
com si n’hi ha alguna més, totes les han de resoldre en la sentència.5
(aquests últims com a text normatiu emanat per la cort reial mateixa), naix també una regulació dels jutges
sentència del jutge o jutges àrbitres elegits per elles; en el cas que una de les parts no acudira davant l’àrbitre,
II, Rúbrica XV, I
recursos judicials, permetia que després de la promulgació de la sentència, durant un període de cinc dies, si
una de les parts rebutjava la sentència esmentada, sempre que les parts hagueren acordat prèviament aquesta
II, Rúbrica XV, IVIV
[...] com per alguns sia remogut en dubte si los comprometents poden renunciar en lo compromés a recors de
àrbitre de bon baró, e moltes vegades se sia sdevengut que alguns hi ha recorregut, no contrastant que en lo
Corpus Juris
Civilis
comparéixer davant l’àrbitre]
Corpus Juris Civilis
compromís és semblant a un judici, i li correspon acabar el plet]
Corpus Juris
Civilis, p. 124. [Considerem que dona sentència aquell que pronuncia alguna cosa amb la intenció de voler apartar les parts de tota
les controvèrsies].
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 240
e ordenat que si algun comprometent per qualsevol manera renunciara a recors de àrbitre de bon baró e per
lo àrbitre o àrbitres o arbitradors ser
II, Rúbrica XV, V).
II, Rúbrica
XV, XII). Les dones no podien ser jutgesses àrbitres, ni de cap tipus de jutgesses, i si alguna persona s’haguera
compromés a una dona per a resoldre la controvèrsia, sota una pena, i una de les parts no la vol complir, no està
II, Rúbrica XV, II
Llibre II, Rúbrica XV, XIVII, Rúbrica XV, VI).
II, Rúbrica XV, VII), per la qual cosa no en quedava
II, Rúbrica XV, XIX
pel seu treball, disposava de trenta dies per a dictar la sentència (Aureum Opus, 1515, p. 102v.).
4 El lèxic en les sentències dels jutges àrbitres: glossari etimològic.
amigables composadorsamicalis i compescuit6 en el capítol inicial sobre De
è
com en el Digest, totes les causes que se segueixen han de ser resoltes per un jutge o davant amicalis
forma compescuit7 (1733) alguns glossadors usen compescatio derivat de compesco.
Altres el deriven de compercocomperco et compesco idem sunt (Martini,
1701, p. 182). Calepino (1534, col. 421) els considera d’una mateixa arrel: compesco, is, compescuit.
amicabilem compositorem electum
222) i en el dret germànic es dona preeminència al concepte amicabilem compositionem (Thomasio,
1721) davant de l’àrbitre. Larramendi (1853) opina que del llatí compositor deriva el castellà
componedor, que és un o componedor de controversias. Considerem que de compesco
i el seu ús de compescuit, en el llatí del Corpus Juris Civilis, ha derivat en l’època medieval i
moderna a l’adverbi compositeamb quietud o assossec, com composadament
o amb ordre), i a composititius, a, umcompositor, que
aquesta raó el mot català composadors deriva de l’arrel compos-
amigables deriva
del llatí amico
i consta també en la variant amicus, com a amicus compositumamigable és el de
són persones ben avingudes elegides per les parts en
appello, as, avi, atum, are
cridar/anomenar en et quum uno naturali nomini homines appellaremur (i anomenant-se al principi
a tots els homes amb un nom natural) (Digest, Llibre I, Títol 1, 4), o també amb el sentit de recórrer/
apel·lar a un tribunal superior com veiem en His cunabulis Praefectorum auctoritas initiata in
tantum meruit augeri, ut appellari a Praefectis Praetorio non possit
tingué en un principi va meré
appellats,
6 Citarem les obres del Corpus Juris Civilis
apartat, excepte quan considerem escaient citar una edició concreta.
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 241
en el sentit de cridar algú/anomenar les persones en el procés judicial, i conserva les dues pp, derivat
amb una sola p. Jurídicament el mot appellats
les persones perquè consten en unes accions del procés judicial.
appono, is, osui, situm, nere, o d’appositus, a, um
si quis legata, quibus dies
apposita non esset
(Digest, Llibre 35, Tquod
obligatio specialis hypothecae opposita in instrumento depositi operatur (‘obligació d’hipoteca
consta com «sots la pena en lo dit compromés apposada»
apposar
vinculació entre elles (l’acció d’estar juntes).
àrbitreàrbitresarbitrator i d’arbitror o arbiter, itri
arbitrator està relacionat
amb el jutge que, a més, va unit al complement conceptual d’amicabilis compositor. arbitrum es
arbiter o
arbitratorarbiter com la persona
que jutja, de la qual derivaria arbitratium, ii
del jutge’, i arbitraratus
arbitrorum a la persona que té potestat i jurisdicció (jurisdictio et potestas Arbitrorum). A Castella,
en l’explicació llatina de Las Siete Partidas, també s’associa arbitratror a la persona (arbitratoris
dicitur arbiter, o arbitrator potest sententiam clausam ferreàrbitre o àrbitres és el
de la persona que disposa de potestat cedida voluntàriament per acord de les parts en controvèrsia
compromisse, de compromissum, iCorpus Juris Civilis es relaciona amb
aquell que administra justícia com a àrbitre (compromisse arbiter). Aquest terme té relació semàntica
amb el verb comprometre, de compromittio, iscompromissum
també està associat amb la sentència arbitral, entre uns litigants que han elegit un
compromissum només té relació i
compromís deriva en alguns casos
del llatí compromissum
compromiserint i, inusualment, commititur
de committere, de committo, is, isi, issum
compromés és el d’un acte d’obligació d’acatar la sentència de l’àrbitre.
condempnat: deriva del llatí clàssic condemno, as, avi, atum, are
exemple,
(Digest, Llibre 2, Tdamnatus,
per exemple, et qui capitali crimine damnatus est, non debat pro alio postulare (aquell que per un
delicte és condemnat a la pena capital no ha de reivindicar/advocar per un altre) (Digest, Llibre 3,
Tcomdemnatio amb el sentit d’una multa pecuniària (Du Cange).
écondempnat,
Fori, vol. II
jurídic és el d’aquell que per una autoritat ha sigut sentenciat a complir una condemna per les seues
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 242
: es un llatinisme, duntaxat
de ‘solament’ o ‘únicés el d’’únicament’.
: deriva del grec homologare (Du Cange),
‘convenir’, ‘acordar’, ‘capitular’, ‘reconéixer ’, i passa al llatí medieval homologus, a, um, amb el
Corpus Juris
Civilisscripturam requiri in arbitriis homologatione
hinc colligitur
homologar les sentències dels àrbitres (Ex hac igitur homologatione, sive expressa sive tacita, ‘per
jurídic, d’origen grec, és convenir entre els àrbitres un mateix acte.
: possiblement deriva del mot llatí medieval enactus
o un acte (Du Cange), i s’usa, en els nostres documents, en el mateix context, davant l’expressió
enantarés el d’iniciar un acte amb
caràcter de decret.
: Du Cange opina que el vocable llatí enantareenantamentum
enantare
segle XV, ‘andarán’, ‘procederán’
consta com un mot similar enantare i procedere: ,
éé en alguns textos impresos
valencians la paraula enant equival a davant o d’ací endavant, aquest no deriva del llatí enantare,
sinó d’in (preposició d’acusatiu) i ante (adverbi), i el troben, per exemple, tractant el dret de dot, en
«é
marit sien seus» (Bas i Galceran, 1762, p. 583). També trobem enantare amb l’acció d’iniciar, en el
context jurídic, et unumquemque ipsorum enantare fecere processus tam super cuasis criminalibus
quam civilibus enantar és el de ‘procedir’ o
‘iniciar una acció en un procediment judicial’.
: deriva del llatí inhibeo, es, bui, bitum, bere
et eo modo
tui creditoris exactionem contra eum inhibre (‘i que d’aquesta manera l’exacció del teu creditor
la inhibisques contra ell’) (Códex, Llibre VIII
vocable inhibició
inhibició: «com per privilegis Reals lo port, e carregador
de la vila de Cullera sia de la vostra ciutat de València, e jurats de aquella, en axí que de inhibició, e
licència alguna del dit port no sen pot entrametre persona alguna, com lo dit carregador, e port, per
virtut dels dits privilegis sien stats transportats en la ciutat de València»
dels àrbitres la paraula inhibiciómanamentinhibició és
:judico, judicas, judicavi, judicatum, judicare
‘examinar judicialment’, ‘jutjar’ o ‘decidir’, i de la qual prové, també, el vocable judicatio, onis,
com a judicatura, i també judicium, i
clàssic trobem expressions com et voluntate iudicum magis (i a voluntat de l’alt jutge) (Digest, De
Conceptione Digestorum, 17), o
iudicis accepit, quod vel condemnatione, vel absolutione contingit (‘es diu que una cosa està jutjada
(Digest, Llibre 42, Títol 1, 1). Du Cange suggereix una procedència grega, de [dikasirion],
que considerem que està relacionada amb [dikasterió
de justícia’, o també que pot vindre de
judicatura pot tindre els
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 243
judiciatura és el del
‘procediment judicial que ha resolt una controvèrsia entre els litigants’.
: les parts en controvèrsia estaven obligades a oir la sentència dels àrbitres, per la qual cosa era
resolució. Legir, actualment llegir, deriva del llatí lego, legis, legi, lectum, legere
medievals valencians que hem estudiat encara es conserva el mot amb una sola l
legere llegir la trobem en l’expressió legere
auderetlegir/llegir és el de ‘comunicar en veu alta un dictamen perquè les
en els casos d’arbitratges orals era l’única vegada que es podia coné
cosa que encara es manté.
: deriva del llatí promulgo, as, avi, atum, are
els textos del llatí clàssic podem trobar expressions com constitutione promulgata (‘constitucions
publicades’), decisione promulgata o promulgatum institutionum (totes elles en les del
Corpus Juris Civilis). L’ús de promulgar en els textos valencians medievals és el de ‘comunicar un
é
pro i mulgo. , de mulgo, as, are, a
i pro
proclamar, prosseguir o prolongarpromulgar en el llenguatge
el dictamen aprovat i emanat per aquells que posseeixen autoritat’, i té valor legal.
: en el llatí clàssic per a donar a conéixer una llei es recorria al verb laudo, as, avi, atum, are, per
exemple, lex Falcidia lata est (Digest, Llibre 35, Títol 2), i també s’usava promulgo, as, avi, atum,
are, com per exemple en Leges alias sine promulgatione sustulit, alias, ut tolleret promulgatas,
promulgavit (Ciceró, 1724, p. 3084) o et hoc ita promulgatum est a Divo Severo et Antonino (Digest,
Llibre 27, Títol 1, 9) o aperio, is, rui, ertum, rire, en el sentit de donar a
ubi
non apertarum tabularum tempus inspici debebit (en tal cas no es mirarà el temps en què es van
publicar/anunciar) (Digest, Llibre 27, Títol 1, 31.1), i sols en el llatí medieval i actual per a indicar
l’acció de publicar s’empra publico, as, avi, atum, arepublicar, així com el llatí publico,
publicus, a, um,
com re publica (‘cosa pública’) o publica tributa
et quolibet
eorum publicum instrumentum seu publica instrumenta, et seu publicas scripturas per quemcumquo).
publicar
la sentència dels àrbitres é
ha un registre notarial de la sentència.
: deriva del verb transfero, transferre, transtuli, translatum
dominium translatum
de domini’), usurpatione translatumCorpus Juris Civilis. Du Cange
titulo venditione
translatum
el concepte de trasllathoc est
Ferdinandus ij rex, segle XVI
translat/trasllat
que l’original’.
: possiblement deriva del llatí medieval vodum
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 244
vodament possiblement té
jurídic de vodament seria el d’’impediment en una acció’.
5 Conclusió
è
o per la curatela o tutela dels menors. La seua denominació era simplement àrbitres, i actuaven com a
veritables jutges, tot i que en la literatura recent de vegades se’ls anomena jutges àrbitres
és quasi de caràcter privat, ja que no hi ha una organització o una
(com el Tribunal de Justícia, o del Governador, o de la Reial Audiència, etc.) que disposava d’una seu, o
de la Res Publica, especialment la sentència, aquesta havia d’estar registrada davant un notari. Si bé en el
procediment processal l’argumentació, o altres tràmits, voluntàriament els podien registrar en llatí, una llengua
í
ència era la part culminant del
procés judicial, i no podia ser apel·lada a cap tribunal ni al rei.
XIV conserva algunes arrels derivades del llatí, que en els textos
impresos, a partir del segle XVIappellatsapellats, o apposada
per aposada. També manté algun llatinisme, com duntaxat, i paraules amb una arrel llatina que han deixat
d’estar vigents, com és el cas de vodament.
més rellevants de les sentències dels àrbitres ens ha permés
comprovat que moltes d’aquestes paraules han perdurat en el temps i han arribat vives als nostres dies,
Referències:
Aureum opus regalium priuilegiorum ciuitatis et regni Valentie. Valencia: arte et industria ... Didaci de Gumiel,
1515.
Bas, Nicolás. (1762). Theatrum jurisprudentiae forensis Valentinae romanorum juri
Josephi Stephani Dolz, vol. II.
Proceso contra el último conde de Urgel y su familia. Barcelona: en la Imprenta
del Archivo, CODOIN, Tomo XXXVI.
Calepino, Ambrogio. (1534). Lexicon
Canisius, Henricus. (1649). Opera quae de jure canonico. Lovaina: Andreae Bouveti.
Ciceró, Marc Tul·li. (1724). Opera
Colón, Germà i Garcia, Arcadi. (1980-1999). Furs de València. Barcelona: Barcino, 8 vol.
Coromines, Joan (1995). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 1, A - Bl. Barcelona:
Corpus Juris Civilis. Amsterdam: Ioannem Blaev, 1664, Vol. I.
Cots, Albert. (2004). Jutges eclesiàstics i processos en el bisbat de Vic, 1269-1399. Dins Ausa, 445-477.
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 245
Diccionari català-castellà-llatí-francés-italià, per una societat de catalans. (1839). Barcelona: en la impremta
de Joseph Tornet.
Sub Oliva Caroli Osmont.
. s/l: s/d [principi segle XVI]
Revista de Dret Històric Català, 16, 137-150.
DOI: 10.2436/20.3004.01.106
Fori Regni Valentiae.
Formularium diuersorum contractuum et instrumentorum secundum pratiquam et consuetudinem ciuitatis et
regni Valentie. Valè
Fueros y observancias de las costumbres escriptas del Reyno de Aragon.
Dixar.
, p. 207-214.
XIV-XV).
. Madrid: Casa de Velázquez, p. 85-100.
Copus Juris Civilis Romani: in quo institutiones, digesta ad codicem. Anvers:
Larramendi, Manuel de. (1853). Diccionario trilingüe Castellano, Bascuence y Latín. San Sebastián: Don
Martini, Matthiae. (1701). Lexicon philologicum. Amsterdam: apud Joannem Ludovicum de Lome.
Formularium instrumentorum. Venècia
Antequera: In aedibus D. Agustini Antonii Nebrissensis.
Quinta partida.
Compendium latino-hispanum. Barcelona: ex Tipograthia Sierra ac Martí.
SPoetas castellanos anteriores al siglo XV. Madrid:
Thomasio, Christiano. (1721). Dissertatio inauguralis juridica de protractione justitiae per amicabilem
compositionem partium litigantium a judice tentandam
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 246
Apèndix documental
Document 1
Sentència dels àrbitres en Jaume Feliu i n’Eximeno Sànchez sobre la controvèrsia
Arbúcies, núm.
ànxez, notaris àrbitres arbitradors e
amigables composadors, e per mi Miguel Arbucies, notari per auctoritat real, qui lo dit compromés reebut
. Los dits honrats àrbitres / arbitradors e amigables composadors manaren a les dites parts
Ihesus (†) Xristi
ulterius lo procés principal entre les dites parts, acurat davant l’onrat lo batle
general e signants les deposicions dels testimonis per part del dit N’Anthoni Bosch e en aprés la sentència o
inter alia, és stat pronunciat lo dit en Bernat
Martí ésser condepnat en los dapnatges e interesos sostenguts per lo dit N’Anthoni Bosch per lo vodament e
inibició que a aquell serà en no tallar moltó, segons en la dita sentència o pronunciació del dit honrat batle sots
, seran les dites [parts] largament
són contengudes vist et caetera que nos dits àrbitres arbitradors qui desús sobre los dits dapnatges e interesos
sentència pronunciació del dit honrat lochtinent de batle, en
de jutgar desús havent denant nostres hulls e los sants evangelis d’aquell, davant nos possats per ço que’l
Attenent que clarament consta per la sentència del dit honrat lochtinent de batle lo dit en Bernat Martí ésser
condempnat en los dapnatges e interesos sostenguts per lo dit N’Anthoni Bosch, en ço que lo dit N’Anthoni
de dampnantges e interesos pujants o sumants a XV lliures de reals e pus per tal moguts per les dites rahons
e altres composant e avinent les dites parts, manam, declaram, sentenciam e arbitram que per los dits dans
e interesos sostenguts per lo dit N’Anthoni Bosch sien donades e liurades al dit en Bernat Martí N’Anthoni
Bosch per lo dit en Bernat Martí, X liures de reals. Ítem, d’altra part X solidos, los quals lo dit N’Antoni Bosch
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 247
Tarragona, procurador de aquell, present, al dit N’Antoni Bosch ab aquesta present sentència condepnam d’ací
haja o puga haver retenció vers si de huitanta solidos, los quals lo dit N’Anthoni Bosch a aquell ha apagar de
la dita rahó sien nulles cases e vans e que aquells sien tenguts de cancellar cum effectu en poder de qualsevol
jutges o corts d’aquells com requests ne seran vicisim,vol e quer sobre totes altres
qüestions que la una part contra l’altra poguesen mo[...] o intemptar de tot lo temps passat tro lo present dia
de hui imposem a les dites parts talament perdurable absolventes ex causa cascuna de les dites parts de les
mesions del present escrit latus
dita sentència donaren e promu[l]garen.
ad plenum
Signum
Document 2
1392, setembre, 4. Sentència dels àrbitres en Bertomeu Cerdà i en Jaume Ros sobre la controvèrsia entre en
del Corpus Cristi, Notari Miquel Arbúcies,
suppra enantaren
On nos en Berthomeu Cerdà e en Jacme Ros, notariis e ciutadans de València, àrbitres e arbitradors sobredits.
e donat. Vist enaprés un procés accitat entre les dites parts davant l’onrat en Vicent Cedrelles, justícia de la
ciutat sobredita en lo civil, començat a XI
e encara per rahó de ccc solidos
d’Azaneta, los quals béns quod
X]XX
mil solidosquondam, los b[éns] del qual
per part del dit honrat en Guerau de Castellvert, en special, sots calendarii de dijous XXVIII
XXX mil solidos [...] dit honrat en
rei vendicatonemMCCCLXXXV,
XXI
ençà per sentència arbitral donada entre aquell e muller su[a] d’una part e lo dit honrat en Bernat Malet,
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 248
quondam
la dita alqueria és vist consentir en la dita alienació e haud perdut lo dret si alcun havia en aquella. Ítem és
cinch milia solidos
XXVI dies
XXX mil solidos per lo dit honrat en Bernat Malet, ço és, que entre aquells
CC solidos
Vistes en
més via d’àrbitres arbitradors e amigables composadors que rigor de dret seents en loch apte e covinent de
jutgar Déu havent devant nostres ulls e los sants evangelis d’aquell devant nos posats per ço que mils vegam
present sentència per dit e lahor arbitri e amigable composició e per tot aquell poder que a nos és atorgat,
duntaxat
per aquella demanats contra lo dit en Guerau per les causes en les dites excepcions allegades, les quals són
XXX mil solidos duntaxatex causa la una
totes les dites coses e sengles singula singulis
parts sots la pena en lo dit compromés apposada e contenguda latus sentència per los dits honrats àrbitres en
lo obrador de la scrivania del dit en Berthomeu Cerdà, presents les de
Sanct Vicent en los dits nonas die[...] íma mensis septembris,
gesimo secundo
dessús dits. Qui la dita sentència donaren, promulgaren e loaren.
Subseqüenter Vo die sabbati
XIIII setembris dicti anni. Los dits en Berthomeu Cerdà e en Jacme Ros, àrbitres e arbitradors sobredits, en hora
scrites appellats, dixeren que com lo poder a aquells atorgat per les [dites] parts en lo dit compromés duràs
e arbitrar en una pronunciació o moltes per tal e ex causa arbitraren e per amigable composició declararen e
duntaxat e sens pus en les objeccions
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 249
parts, sots la pena en lo dit compromés apposada e continguda.