DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya.

Objecte

Aquesta Llei tÈ per objecte regular l'organitzaciÛ comarcal i establir el rËgim jurÌdic dels consells comarcals.

Criteris de l'organitzaciÛ comarcal

2.1††La divisiÛ i l'organitzaciÛ comarcals de Catalunya es regeixen pels criteris seg¸ents:

a)†Els ‡mbits territorials resultants han de coincidir amb els espais geogr‡fics en quË s'estructuren les relacions b‡siques de l'activitat econÚmica i han d'agrupar municipis amb caracterÌstiques socials, culturals i histÚriques comunes.

b)†Els ‡mbits territorials resultants han de ser els mÈs adequats per a fer efectius els principis d'efic‡cia, descentralitzaciÛ, participaciÛ i subsidiarietat en la prestaciÛ dels serveis p˙blics.

2.2††L'organitzaciÛ comarcal s'estÈn a tot el territori de Catalunya.

2.3††Cap municipi no ha de restar exclÚs de l'organitzaciÛ comarcal ni ha de pert‡nyer a mÈs d'una comarca. Cada un dels municipis ha de formar part Ìntegrament d'una sola comarca.

DefiniciÛ

3.1††La comarca es constitueix com una entitat local de car‡cter territorial formada per l'agrupaciÛ de municipis contigus, tÈ personalitat jurÌdica prÚpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.

3.2††El territori de la comarca Ès l'‡mbit en quË el consell comarcal exerceix les seves competËncies i Ès definit per l'agrupaciÛ dels termes municipals que la integren.

DivisiÛ i capitalitat comarcals

4.1††La divisiÛ comarcal de Catalunya i les capitals de les respectives comarques sÛn les que figuren a l'annex d'aquest Decret legislatiu.

4.2††La capitalitat de la comarca del VallËs Occidental Ès compartida pels municipis de Sabadell i de Terrassa. Per mitj‡ de conveni, el Consell Comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis d'ambdÛs municipis capitals de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir tambÈ convenis amb altres municipis de la comarca. L'acte de constituciÛ del Consell Comarcal desprÈs de cada procÈs electoral s'ha de fer alternativament als municipis de Terrassa i Sabadell.

TÕTOL II

La divisiÛ territorial

CapÌtol I

ModificaciÛ de les demarcacions comarcals

Requisits formals

Qualsevol modificaciÛ de les demarcacions comarcals s'ha de fer per llei, excepte en els supÚsits seg¸ents:

a)†Quan es tracti de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin conseq¸Ëncia de la modificaciÛ dels lÌmits dels corresponents termes municipals.

b)†Per acord del municipi i les altres institucions afectades, d'acord amb el que estableix l'article 7.

Procediment

6.1††La iniciativa per a la modificaciÛ de les demarcacions comarcals pot Èsser adoptada:

a)†Pel municipi o pels municipis interessats.

b)†Per la comarca o per les comarques interessades.

c)†Pel Govern de la Generalitat.

d)†Pels altres titulars de la iniciativa legislativa.

6.2††En els casos a quË es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat 1, qui exerceixi la iniciativa de modificaciÛ de les demarcacions comarcals vigents ha de trametre al Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals la proposta de modificaciÛ i una memÚria que en justifiqui els motius i l'oportunitat.

6.3††El Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals ha de sotmetre la proposta a informaciÛ p˙blica i n'ha de sol∑licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. DesprÈs, ha de sotmetre l'expedient a informe de la ComissiÛ de DelimitaciÛ Territorial i, posteriorment, de la ComissiÛ JurÌdica Assessora.

6.4††Un cop completat l'expedient, el Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals l'ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificaciÛ de les demarcacions comarcals en el cas que sigui titular de la iniciativa legislativa, o bÈ ha d'elevar al Govern l'avantprojecte de llei corresponent.

Canvi de comarca

7.1††Un municipi pot canviar la seva adscripciÛ comarcal sempre que hi hagi continuÔtat territorial entre el seu terme i el dels municipis de la comarca a la qual es vol adscriure i se segueixi el procediment que estableix l'apartat 2.

7.2††Per al canvi de comarca d'un municipi s'ha de seguir el procediment seg¸ent:

a)†El ple de l'ajuntament ha d'adoptar un acord inicial en quË s'expliciti la comarca a la qual es vol adscriure, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.

b)†El consell comarcal de la comarca a la qual es vol adscriure ha d'acceptar el canvi, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.

c)†L'ajuntament ha de trametre al Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals els acords i una memÚria dels motius que en justifiquen el canvi. Aquesta proposta s'ha de sotmetre a informe de la ComissiÛ de DelimitaciÛ Territorial.

d)†L'acord de canvi de comarca ha d'Èsser ratificat en referËndum per mÈs de la meitat del cens electoral del municipi afectat.

e)†L'ajuntament ha d'adoptar l'acord definitiu amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.

7.3††Un cop finalitzat l'expedient, l'ajuntament ha de comunicar el canvi d'adscripciÛ comarcal al Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals, que, en el termini de tres mesos, ha de dictar una ordre per acreditar-lo.

CapÌtol II

CreaciÛ de noves comarques

Procediment i requisits

8.1††Per crear noves comarques s'ha de seguir el procediment que estableix l'article 6.

8.2††No es pot crear cap comarca sense el consentiment exprÈs de dues terceres parts dels municipis que l'haurien de constituir, els quals han de representar, com a mÌnim, la meitat de la poblaciÛ de la comarca, o bÈ de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mÌnim, dues terceres parts de la poblaciÛ de la comarca.

CapÌtol III

Canvi de denominaciÛ i capitalitat

Canvi de denominaciÛ

9.1††Els consells comarcals poden acordar el canvi de denominaciÛ de la comarca respectiva amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i desprÈs d'haver sotmËs la proposta a un perÌode de trenta dies d'informaciÛ p˙blica.

9.2††L'acord a quË fa referËncia l'apartat 1 s'ha de comunicar al Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals, que l'ha d'acreditar mitjanÁant una ordre. En el cas que aquest Departament consideri que la nova denominaciÛ pot resultar confusa, que contÈ incorreccions ling¸Ìstiques o que no s'adiu amb la toponÌmia catalana, sol∑licitant prËviament els informes cientÌfics que consideri necessaris, ha d'elevar una proposta al Govern, el qual ha de decidir si es canvia la denominaciÛ.

Capitalitat

10.1††La llei que creÔ una comarca n'ha de decidir tambÈ la capital.

10.2††El canvi de capital d'una comarca es pot decidir mitjanÁant els acords adoptats per la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell comarcal i de regidors dels ajuntaments de l'antiga i de la nova capital, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i desprÈs d'haver sotmËs la proposta a un perÌode de trenta dies d'informaciÛ p˙blica.

TÕTOL III

OrganitzaciÛ comarcal

CapÌtol I

“rgans del consell comarcal

El consell comarcal

El govern i l'administraciÛ de la comarca corresponen al consell comarcal.

OrganitzaciÛ

12.1††SÛn Úrgans del consell comarcal:

a)†El ple.

b)†La presidËncia.

c)†La vicepresidËncia.

d)†El consell d'alcaldes.

e)†La comissiÛ especial de comptes.

12.2††El gerent del consell comarcal, que exerceix les funcions executives que li encomana aquesta Llei, integra tambÈ l'organitzaciÛ comarcal.

12.3††El consell comarcal pot complementar aquesta organitzaciÛ b‡sica en els termes previstos en la legislaciÛ de rËgim local, sigui mitjanÁant acord del ple o mitjanÁant l'aprovaciÛ del reglament org‡nic comarcal corresponent.

12.4††Les disposicions establertes per als grups en la legislaciÛ de rËgim local sÛn aplicables tambÈ al funcionament dels Úrgans de govern de la comarca.

La presidËncia

13.1††El president tÈ les atribucions seg¸ents:

a)†Representar el consell comarcal.

b)†Convocar i presidir les sessions del ple i les dels altres Úrgans col∑legiats.

c)†Supervisar les obres comarcals i els serveis de l'administraciÛ de la comarca.

d)†Exercir la direcciÛ superior del personal.

e)†Exercir accions judicials i administratives en cas d'urgËncia.

f)†Ordenar la publicaciÛ dels acords del consell comarcal.

g)†Contractar obres i la gestiÛ de serveis p˙blics, sempre que la quantia no excedeixi el 5% dels recursos ordinaris del pressupost de la comarca, ni el 50% del lÌmit general aplicable al procediment negociat.

h)†Les altres que li atribueixen les lleis o les que expressament li delega el ple del consell.

13.2††El president ha de nomenar, entre els consellers comarcals, un vicepresident o mÈs, que l'han de substituir per ordre de nomenament en cas de vacant, absËncia o impediment, i als quals pot delegar l'exercici de les seves atribucions.

El ple

14.1††El ple del consell comarcal Ès constituÔt pel president i els altres consellers comarcals.

14.2††Correspon al ple:

a)†Elegir el president del consell comarcal, d'acord amb l'article 22.

b)†Establir l'organitzaciÛ del consell comarcal.

c)†Aprovar el reglament org‡nic i les ordenances.

d)†Exercir la iniciativa de modificaciÛ dels lÌmits comarcals.

e)†Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes; autoritzar i disposar despeses i reconËixer obligacions.

f)†Determinar els recursos propis de car‡cter tributari, d'acord amb el que estableix l'article 39.

g)†Aprovar els plans comarcals.

h)†Exercir la potestat expropiatÚria.

i)†Controlar i fiscalitzar la gestiÛ dels Úrgans de govern.

j)†Aprovar les formes de gestiÛ dels serveis i dels expedients per a l'exercici d'activitats econÚmiques.

k)†Delegar competËncies en els municipis.

l)†Aprovar la plantilla del personal, la relaciÛ de llocs de treball, les bases de les proves per a la selecciÛ de personal i per als concursos de provisiÛ de llocs de treball, la fixaciÛ de la quantia de les retribucions complement‡ries dels funcionaris i el nombre i el rËgim del personal eventual, tot aixÚ d'acord amb les normes reguladores de la funciÛ p˙blica local, i tambÈ separar del servei els funcionaris de la corporaciÛ, llevat del que estableix l'article 99.4 de la Llei de bases de rËgim local, i ratificar l'acomiadament del personal laboral.

m)†Plantejar conflictes de competËncies a altres entitats locals i a altres administracions p˙bliques.

n)†Exercir accions administratives i judicials.

o)†Alterar la qualificaciÛ jurÌdica dels bÈns de domini p˙blic.

p)†Alienar el patrimoni.

q)†Exercir les altres atribucions que expressament li assignen les lleis i aquelles que la legislaciÛ assigna a la comarca i no atribueix a altres Úrgans comarcals.

14.3††Correspon tambÈ al ple:

a)†Votar la mociÛ de censura al president, d'acord amb el que estableix la legislaciÛ de rËgim local.

b)†Nomenar i separar el gerent.

c)†Aprovar el programa d'actuaciÛ comarcal i adoptar els acords relatius a la creaciÛ i l'establiment dels serveis comarcals.

14.4††Si un acord del consell comarcal afecta de manera molt especial un municipi o mÈs, el president, per iniciativa prÚpia o a proposta del ple, ha de convocar els alcaldes dels municipis afectats perquË puguin participar, amb veu perÚ sense vot, en el debat de la sessiÛ plen‡ria en quË sigui tractat aquell acord.

La comissiÛ especial de comptes

15.1††La comissiÛ especial de comptes Ès formada per un representant de cadascun dels grups polÌtics amb representaciÛ en el consell comarcal i adopta les decisions per vot ponderat d'acord amb el nombre de consellers comarcals respectius.

15.2††Correspon a la comissiÛ especial de comptes examinar i estudiar els comptes anuals del consell comarcal i emetre'n informe.

La gerËncia

16.1††Correspon al gerent, d'acord amb les directrius del ple i les instruccions del president:

a)†Dirigir l'administraciÛ comarcal i executar els acords del ple.

b)†Dirigir, inspeccionar i impulsar les obres i els serveis comarcals.

c)†Autoritzar i disposar despeses, i reconËixer obligacions, en els lÌmits de la delegaciÛ que li atorga el ple; ordenar pagaments i retre comptes.

d)†Dirigir el personal de la corporaciÛ.

e)†Exercir altres funcions que expressament li sÛn delegades i no afecten les atribucions del president i del ple enumerades pels articles 13 i 14.

16.2††El gerent Ès nomenat i cessat pel ple del consell comarcal, a proposta del president. El c‡rrec de gerent Ès incompatible amb la condiciÛ de regidor. A mÈs, se li apliquen les causes d'incapacitat i d'incompatibilitat establertes per als membres del consell comarcal. El gerent tÈ la condiciÛ de funcionari eventual. Si la persona designada Ès funcionari de la Generalitat o de l'AdministraciÛ local, se l'ha de declarar en situaciÛ de serveis especials.

La comissiÛ permanent

Si el nombre de membres del consell comarcal Ès elevat o si qualsevol altra circumst‡ncia ho fa necessari, mitjanÁant el reglament org‡nic comarcal corresponent es pot crear una comissiÛ permanent del ple. El dit reglament ha de fixar el nombre de membres que han de compondre-la, els quals han d'Èsser nomenats pel ple entre els consellers comarcals, i hi ha d'assignar competËncies. En cap cas no li pot atribuir les competËncies del ple a quË fan referËncia les lletres a, b, c i g de l'article 14, ni la iniciativa legislativa comarcal regulada pel tÌtol V.

Les comissions d'estudi, d'informe o de consulta

18.1††El ple del consell comarcal determina el nombre i la denominaciÛ de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i tambÈ el nombre dels seus membres. Es poden constituir tambÈ comissions amb car‡cter temporal per a tractar de q¸estions especÌfiques.

18.2††El president encarrega a les comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisiÛ del ple.

18.3††Les comissions sÛn integrades pels membres que designen els diferents grups polÌtics que formen part de la corporaciÛ. El nombre de membres per grup ha d'Èsser proporcional a la representativitat del grup en el consell comarcal, o bÈ igual per a cada grup; en aquest ˙ltim cas, s'ha d'aplicar el sistema de vot ponderat.

El consell d'alcaldes

19.1††El consell d'alcaldes Ès integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca i ha d'Èsser convocat pel president del consell comarcal perquË informi el consell comarcal de les propostes que siguin d'interËs per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovaciÛ del ple, d'acord amb el que estableixi el reglament org‡nic del consell comarcal.

19.2††El consell d'alcaldes pot presentar al ple del consell comarcal propostes d'actuaciÛ que siguin d'interËs per a la comarca. En tot cas, el consell d'alcaldes ha d'emetre prËviament un informe sobre les q¸estions seg¸ents:

a)†L'aprovaciÛ del programa d'actuaciÛ comarcal.

b)†L'aprovaciÛ del reglament org‡nic i de les ordenances.

c)†Els acords sobre la creaciÛ i l'establiment dels serveis comarcals.

d)†Els plans sectorials comarcals.

e)†La modificaciÛ dels lÌmits comarcals.

f)†El canvi de nom o de capital de la comarca.

g)†Les iniciatives legislatives del consell comarcal.

19.3††El consell d'alcaldes s'ha de reunir almenys un cop cada tres mesos, convocat pel president del consell comarcal. TambÈ es pot reunir a inst‡ncia del ple o d'una tercera part dels alcaldes que l'integren.

19.4††L'assistËncia a les reunions del consell d'alcaldes no Ès delegable de manera permanent. NomÈs es pot delegar de manera eventual en un tinent d'alcalde, o, si no n'hi ha, en un regidor.

CapÌtol II

ElecciÛ del consell comarcal

FÛrmula electoral

20.1††El nombre de membres del consell comarcal es determina en funciÛ dels residents de la comarca, d'acord amb l'escala seg¸ent:

Fins a 50.000 residents: 19.

De 50.001 a 100.000: 25.

De 100.001 a 500.000: 33.

De 500.001 en endavant: 39.

20.2††Un cop constituÔts tots els ajuntaments de la comarca, la junta electoral competent ha de procedir d'immediat a sumar separadament el nombre de regidors i de vots obtinguts en la comarca en les eleccions municipals per cada partit, coaliciÛ, federaciÛ i agrupaciÛ d'electors, d'acord amb les llistes respectives, sempre que hagin obtingut el tres per cent o mÈs de vots en la comarca.

20.3††Pel que fa al cÚmput de vots que estableix l'apartat 2, en els municipis de menys de 250 habitants el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s'obtÈ dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la llista corresponent fins a un m‡xim de quatre. Es corregeixen per defecte les fraccions resultants.

20.4††En el cas de les entitats municipals descentralitzades, pel que fa al cÚmput de regidors i vots que estableix l'apartat 2, no s'hi han de comptar el seu president, els seus vocals ni els vots emesos per a l'elecciÛ del seu president.

20.5††A l'efecte d'assignar els llocs del consell comarcal respectiu, les agrupacions d'electors que es presenten a les eleccions municipals nomÈs es poden associar quan ho han comunicat per escrit a la junta electoral prËviament a la celebraciÛ de les eleccions municipals.

20.6††La junta ha d'assignar a cada un dels partits, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions el nombre de llocs que els corresponen, d'acord amb les regles seg¸ents:

a)†Es calcula el percentatge de regidors que correspon a cada partit, coaliciÛ, federaciÛ o agrupaciÛ sobre el total de regidors de tots els ajuntaments de la comarca.

b)†Es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coaliciÛ, federaciÛ o agrupaciÛ sobre el total de vots emesos en la comarca.

c)†Es multipliquen els percentatges de la lletra a) per 1/3 i els de la lletra b) per 2/3 i se sumen els resultats.

d)†S'ordenen en columna els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions, de mÈs gran a mÈs petit, d'acord amb el percentatge compost definit per la lletra c).

e)†Es divideix el percentatge compost de cada partit, coaliciÛ, federaciÛ i agrupaciÛ per un, dos, tres o mÈs, fins al nombre igual al de llocs corresponents al consell comarcal, i es forma un quadre an‡leg de l'article 163.1 de la Llei org‡nica del rËgim electoral general. Els llocs s'atribueixen a les llistes a les quals, segons el quadre, corresponen els quocients majors i es procedeix a l'atribuciÛ per ordre decreixent d'aquests.

f)†Si en la relaciÛ de quocients, en coincideixen dos de llistes diferents, la vacant s'atribueix a la llista que tingui el percentatge compost mÈs alt. Si hi ha dues llistes amb el mateix percentatge, el primer empat es resol adjudicant el lloc a la llista que ha obtingut mÈs vots a la comarca, i els successius, alternativament.

DesignaciÛ dels membres del consell

21.1††Un cop feta l'assignaciÛ de llocs, la junta electoral convoca separadament, dins els cinc dies seg¸ents, els representants dels partits polÌtics, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions que han obtingut llocs en el consell comarcal perquË designin les persones que han d'Èsser proclamades membres entre les que gaudeixen de la condiciÛ de regidors dels municipis de la comarca i, a mÈs, les suplents que han d'ocupar les vacants eventuals, en nombre mÌnim de cinc, o igual al nombre de candidats o candidates, si els llocs que corresponen no arriben a aquesta xifra.

21.2††Cap partit, coaliciÛ, federaciÛ o agrupaciÛ no pot designar mÈs d'un terÁ dels membres que li corresponen en el consell comarcal, entre regidors que sÛn del mateix municipi, llevat dels casos en quË aixÚ impedeixi d'ocupar tots els llocs que li corresponen.

21.3††Un cop efectuada l'elecciÛ, la junta electoral proclama els membres del consell comarcal electes i els suplents, lliura les credencials corresponents i tramet al consell comarcal la certificaciÛ acreditativa dels electes i dels suplents. La composiciÛ del consell comarcal s'ha de fer p˙blica en els taulers d'anuncis dels municipis de la comarca i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

21.4††En cas de trasp‡s o d'incapacitat d'un conseller comarcal o de ren˙ncia de la seva condiciÛ, la vacant s'ha d'ocupar mitjanÁant un dels suplents, d'acord amb l'ordre establert entre ells. Si no Ès possible ocupar alguna vacant perquË els suplents designats ja han passat a ocupar vacants anteriors, s'ha de procedir a una nova elecciÛ de consellers comarcals, d'acord amb el procediment de l'apartat 1.

ConstituciÛ del consell

22.1††El consell comarcal es constitueix en sessiÛ p˙blica a la capital de la comarca el primer dia h‡bil desprÈs de transcorreguts quinze dies naturals a comptar de l'endem‡ de l'acte de proclamaciÛ dels membres electes. La sessiÛ constitutiva, reunida per a elegir el president entre els membres que la componen, Ès presidida per una mesa d'edat, integrada pel conseller de mÈs edat i pel de menys edat presents en l'acte, i hi actua com a secretari el de la corporaciÛ comarcal.

22.2††Per ser elegit president, el candidat ha d'obtenir la majoria absoluta en la primera votaciÛ, o la simple en la segona. En cas d'empat, es procedeix a una tercera votaciÛ, i si en aquesta es produeix novament empat Ès elegit el candidat de la llista amb mÈs consellers. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers, Ès elegit el candidat de la llista amb un nombre mÈs gran de regidors de la comarca.

22.3††El president pot ser destituÔt del c‡rrec mitjanÁant mociÛ de censura, d'acord amb el que estableix la legislaciÛ de rËgim local. Pot Èsser candidat al c‡rrec de president qualsevol dels consellers.

Recursos electorals

Els recursos contenciosos electorals contra els acords de la junta electoral sobre proclamaciÛ d'electes i sobre l'elecciÛ i la proclamaciÛ del president del consell comarcal es regeixen pel que estableix la secciÛ XVI del capÌtol VI del tÌtol I de la Llei org‡nica del rËgim electoral general.

Durada del mandat i incompatibilitats

24.1††La durada del mandat dels membres del consell comarcal coincideix amb la de les corporacions municipals. Un cop finalitzat el mandat, els membres del consell comarcal continuen en funcions ˙nicament per a l'administraciÛ ordin‡ria fins a la presa de possessiÛ de llurs successors. En cap cas no poden adoptar acords per als quals Ès legalment necess‡ria una majoria qualificada.

24.2††La pËrdua de la condiciÛ de regidor determina tambÈ la pËrdua de la condiciÛ de membre del consell comarcal.

24.3††Les causes d'inelegibilitat sÛn les que estableixen els articles 6 i 202 de la Llei org‡nica del rËgim electoral general i, si s'escau, les establertes per la Llei electoral de Catalunya. Les causes d'incompatibilitat sÛn les que estableix la Llei org‡nica del rËgim electoral general per als diputats provincials, sens perjudici del que estableix la Llei electoral de Catalunya.

TÕTOL IV

CompetËncies comarcals

AssignaciÛ de competËncies

25.1††Correspon a la comarca l'exercici de les competËncies seg¸ents:

a)†Les que li atribueix aquesta Llei en matËria de cooperaciÛ, assessorament i coordinaciÛ dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 28.

b)†Les que li atribueixin les lleis del Parlament. L'atribuciÛ de competËncies per lleis sectorials s'ha de fer tenint en compte la tipologia de les comarques, sens perjudici de l'atribuciÛ directa de competËncies als ajuntaments dels municipis que compleixin els requisits mÌnims de poblaciÛ, capacitat econÚmica o capacitat de gestiÛ, d'acord amb els criteris objectius que estableixin les mateixes lleis sectorials.

c)†Les que li deleguin o li encarreguin de gestionar l'AdministraciÛ de la Generalitat, la diputaciÛ corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i les organitzacions associatives d'ens locals regulades pels tÌtols X i XI del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refÛs de la Llei municipal i de rËgim local de Catalunya. Les delegacions o els enc‡rrecs de gestiÛ han d'anar acompanyats de la transferËncia dels recursos necessaris per a exercir-los.

25.2††En l'‡mbit de les seves competËncies, la comarca pot fer obres i prestar serveis, d'acord amb els requisits que estableix aquesta Llei.

Principis de la prestaciÛ de serveis

26.1††Els consells comarcals han de vetllar perquË, en els municipis del seu ‡mbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que, d'acord amb els articles 66 i 67 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refÛs de la Llei municipal i de rËgim local de Catalunya, sÛn de competËncia local.

26.2††L'efectivitat de la prestaciÛ homogËnia dels serveis i la realitzaciÛ de les activitats i les prestacions d'‡mbit local es regeixen pels principis de subsidiarietat i cooperaciÛ locals, complementarietat, suplËncia, associaciÛ, partenariat i participaciÛ ciutadana, que s'han de concretar en el programa d'actuaciÛ comarcal.

ComissiÛ Assessora Comarcal

27.1††Es crea la ComissiÛ Assessora Comarcal de Catalunya, que tÈ per objecte assessorar les administracions sobre les matËries a quË es refereix l'article 25.1.

27.2††El funcionament i la composiciÛ de la ComissiÛ Assessora Comarcal de Catalunya han d'Èsser regulats per reglament. Pel que fa a la composiciÛ, en la ComissiÛ Assessora Comarcal de Catalunya hi ha d'haver representants de l'AdministraciÛ de la Generalitat i de les entitats representatives dels ens locals, a mÈs de persones expertes en la matËria.

AssistËncia i cooperaciÛ als municipis

28.1††Correspon a les comarques:

a)†Prestar assistËncia tËcnica, jurÌdica i econÚmica als municipis.

b)†Cooperar econÚmicament en la realitzaciÛ de les obres, els serveis o les activitats dels municipis.

c)†Garantir, subsidi‡riament, la prestaciÛ dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raÛ de llur poblaciÛ, no estan obligats a prestar-los.

d)†Cooperar amb els municipis en l'establiment de nous serveis necessaris per al desenvolupament del territori.

e)†Establir i coordinar, amb l'informe previ dels ajuntaments afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d'‡mbit supramunicipal.

28.2††En tot cas, la comarca ha d'exercir les funcions d'assistËncia i de cooperaciÛ que li corresponen tenint en compte les necessitats dels diferents municipis, tant pel que fa al nombre d'habitants com a la situaciÛ geogr‡fica o a llur tipologia quant a l'activitat econÚmica predominant.

Programa d'actuaciÛ comarcal

29.1††Els consells comarcals han d'elaborar un programa d'actuaciÛ comarcal que ha d'incloure els serveis, les activitats i les obres que han de dur a terme; la manera d'acomplir els dits serveis i activitats; els mecanismes de coordinaciÛ amb els municipis i les comarques limÌtrofes, i la previsiÛ dels recursos necessaris per a finanÁar les actuacions.

29.2††Un cop elaborat el programa i abans d'aprovar-lo, s'ha de sotmetre a informaciÛ p˙blica i ha de ser informat pel consell d'alcaldes.

29.3††El programa d'actuaciÛ comarcal ha d'Èsser aprovat pel ple del consell comarcal per majoria absoluta.

29.4††Els programes d'actuaciÛ comarcal tenen una vigËncia de quatre anys, sens perjudici de les modificacions que acordi el ple del consell comarcal seguint el mateix procediment establert per a aprovar-los i de les revisions que estableixin els mateixos programes.

Assessorament als municipis

Sens perjudici de les competËncies que en aquest ‡mbit corresponen tambÈ a les diputacions provincials:

a)†En cada comarca hi ha d'haver un servei de cooperaciÛ i d'assistËncia municipals encarregat d'assessorar els municipis que ho sol∑licitin en matËria juridicoadministrativa, economicofinancera i d'obres i serveis. El consell d'alcaldes, atenent la tipologia dels municipis que integren la comarca, pot acordar no crear aquest servei.

b)†En qualsevol cas, la comarca ha de garantir subsidi‡riament l'exercici en les corporacions municipals de les funcions p˙bliques de secretaria i de control i fiscalitzaciÛ reservades als funcionaris amb habilitaciÛ de car‡cter estatal.

EstadÌstica

D'acord amb els programes i els plans elaborats per la Generalitat, la comarca ha de col∑laborar en l'exercici de les funcions d'estadÌstica i en l'establiment d'una base de dades que integri la informaciÛ dels ‡mbits municipal i comarcal.

Serveis del municipi capital de comarca

32.1††Per mitj‡ de conveni, el consell comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis del municipi capital de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir tambÈ convenis amb altres municipis de la comarca.

32.2††L'aplicaciÛ del que disposa l'apartat 1 requereix l'acord del ple del consell comarcal i del corresponent ple municipal, adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporaciÛ.

32.3††El conveni ha de determinar, si s'escau, els serveis i els mitjans municipals que es posen a disposiciÛ de la comarca i les condicions generals i econÚmiques que deriven de llur utilitzaciÛ.

Plans territorials parcials

33.1††Correspon a la comarca, en relaciÛ amb els plans territorials parcials:

a)†Exercir el dret d'iniciativa per elaborar-los.

b)†Recollir i coordinar les propostes fetes pels municipis.

c)†Executar-ne les determinacions.

33.2††Les funcions establertes per l'apartat 1 s'han d'exercir sens perjudici de les que corresponen a la Generalitat en aquesta matËria, d'acord amb el que determina la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de polÌtica territorial, i les disposicions que la desenvolupen.

33.3††La comarca ha de participar en la formulaciÛ dels altres plans que elabora i aprova l'AdministraciÛ de la Generalitat i n'ha de desplegar les determinacions. Aquestes funcions s'han d'exercir d'acord amb el que estableix la legislaciÛ corresponent.

33.4††Sens perjudici del dret d'iniciativa que correspon a les comarques per a elaborar els plans territorials parcials, quan aquesta actuaciÛ sigui empresa per l'AdministraciÛ de la Generalitat, les comarques han de subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del pla, les quals han d'incloure, com a mÌnim, l'estimaciÛ dels recursos disponibles i les necessitats i dËficits de l'‡mbit territorial corresponent.

Comarques de muntanya

34.1††Les comarques qualificades de muntanya per la Llei 2/1983, de 9 de marÁ, han d'exercir les funcions de planificaciÛ i de gestiÛ que els atribueix la legislaciÛ especÌfica que les afecta, sens perjudici de les altres competËncies que resulten del rËgim general establert per aquesta Llei. D'acord amb el que disposa la damunt dita legislaciÛ, els correspon tambÈ la funciÛ de programar i gestionar les actuacions especials per a la muntanya establertes per la UniÛ Europea.

34.2††En la resta de matËries s'han de regir pel rËgim comarcal general.

Zones deprimides

Les comarques que comprenen zones deprimides, d'acord amb el que estableixen els plans territorials definits per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de polÌtica territorial, han de ser objecte de les actuacions priorit‡ries especÌfiques fixades en els dits plans sens perjudici dels altres ajuts que estableix tambÈ aquella Llei.

Relacions interadministratives

36.1††Les comarques articulen les relacions m˙tues sobre la base de les tËcniques de cooperaciÛ i col∑laboraciÛ amb projectes comuns de llur interËs. Si es tracta de necessitats comunes, les comarques limÌtrofes han d'establir els mecanismes de cooperaciÛ i col∑laboraciÛ que calguin.

36.2††Les comarques es relacionen amb els municipis, les altres comarques, la diputaciÛ corresponent, l'AdministraciÛ de la Generalitat i altres administracions p˙bliques, tot respectant el principi de lleialtat institucional.

TÕTOL V

Iniciativa legislativa comarcal

Exercici de la iniciativa legislativa

37.1††D'acord amb el que estableix l'article 32.6 de l'Estatut d'autonomia, els consells comarcals poden exercir la iniciativa legislativa davant el Parlament de Catalunya mitjanÁant la presentaciÛ de proposicions de llei.

37.2††La iniciativa ha de ser adoptada per una cinquena part dels consells comarcals, com a mÌnim. No obstant aixÚ, la iniciativa es pot adoptar tambÈ per un nombre inferior de consells comarcals si el seu objecte es refereix a una matËria d'interËs exclusiu de la comarca o les comarques respectives.

37.3††Quan la iniciativa Ès proposada per una cinquena part dels consells comarcals, cal l'acord favorable dels plens respectius, adoptat per majoria absoluta del nombre legal de llurs membres. Quan la iniciativa l'adopta un nombre inferior a la cinquena part dels consells comarcals o un ˙nic consell comarcal, cal l'acord favorable del ple, adoptat per tres cinquenes parts del nombre legal dels seus membres.

37.4††Les proposicions de llei s'han de presentar acompanyades de:

a)†Una exposiciÛ de motius.

b)†Una memÚria justificativa.

c)†Una avaluaciÛ de l'impacte social, econÚmic, jurÌdic i pressupostari de les mesures proposades.

d)†Un estudi econÚmic i pressupostari.

e)†Un certificat acreditatiu dels acords corresponents, amb indicaciÛ expressa dels quÚrums de presËncia i decisiÛ.

MatËries excloses

38.1††S'exclouen de la iniciativa legislativa les matËries seg¸ents:

a)†Les que excedeixen l'‡mbit de les competËncies legislatives de la Generalitat.

b)†Les de naturalesa tribut‡ria o financera.

c)†Les relatives a l'organitzaciÛ i les atribucions de les institucions d'autogovern de la Generalitat de Catalunya.

38.2††No es pot exercir la iniciativa legislativa si el seu objecte es refereix a una matËria sobre la qual ja es troba en tramitaciÛ parlament‡ria un projecte de llei o una altra proposiciÛ de llei.

38.3††La tramitaciÛ de les proposicions de llei es fa d'acord amb el que disposa el Reglament del Parlament. Els consells comarcals poden designar un m‡xim de tres membres per a presentar la proposiciÛ de llei en el tr‡mit de presa en consideraciÛ pel Parlament.

TÕTOL VI

FinanÁament

Recursos de les comarques

39.1††Les finances de les comarques es nodreixen dels recursos seg¸ents:

a)†Els ingressos de dret privat.

b)†Les taxes per la prestaciÛ de serveis o la realitzaciÛ d'activitats de la seva competËncia.

c)†Les contribucions especials per a l'execuciÛ d'obres o per a l'establiment, l'ampliaciÛ o la millora de serveis de la competËncia comarcal.

d)†Les participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les comarques.

e)†Les subvencions i els altres ingressos de dret p˙blic.

f)†Els procedents d'operacions de crËdit.

g)†Les multes.

39.2††Corresponen tambÈ a les comarques participacions en els ingressos provincials si assumeixen competËncies de les diputacions en virtut de la redistribuciÛ competencial efectuada pel Parlament.

Fons de CooperaciÛ Local

La Llei de pressupost de la Generalitat ha d'establir un percentatge de participaciÛ a favor dels consells comarcals en el Fons de cooperaciÛ local de Catalunya, el qual es nodreix de recursos procedents de l'Estat i de la Generalitat

Aportacions dels municipis

Les finances comarcals es nodreixen tambÈ de les aportacions dels municipis de la comarca. Les comarques, amb consulta prËvia als municipis, han d'establir els criteris de c‡lcul de les aportacions municipals, en els quals s'han d'incloure necess‡riament, com a par‡metres de proporcionalitat, el nombre d'habitants i l'aprofitament dels serveis prestats per la comarca.

DelegaciÛ de les facultats tribut‡ries

Els municipis poden delegar en la comarca llurs facultats tribut‡ries de gestiÛ, recaptaciÛ, inspecciÛ i revisiÛ, sens perjudici de les delegacions i les altres fÛrmules de col∑laboraciÛ que poden tambÈ establir amb altres administracions p˙bliques.

Normativa aplicable

En tots els altres aspectes relatius al rËgim de finanÁament, pressupostari, d'intervenciÛ i de comptabilitat s'apliquen les normes generals de la legislaciÛ b‡sica de l'Estat i de la legislaciÛ de la Generalitat reguladora de les finances locals.

Disposicions addicionals

Primera

El Consell General d'Aran es regeix per la seva legislaciÛ especÌfica, sens perjudici de l'aplicaciÛ supletÚria de les disposicions d'aquesta Llei i de llur aplicaciÛ, sempre que sigui compatible amb aquella, pel que fa als recursos econÚmics i els sistemes d'assistËncia i cooperaciÛ comarcals.

Segona

S'encomana al Govern que, en el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor de la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificaciÛ de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya, elabori una relaciÛ de les competËncies assignades als consells comarcals per les lleis sectorials i altres normes.

Tercera

S'autoritza el Govern perquË, en el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor de la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificaciÛ de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya, constitueixi la ComissiÛ Assessora Comarcal de Catalunya.

DisposiciÛ transitÚria

1. †Mentre no sigui aprovada la Llei electoral de Catalunya, la junta electoral competent, segons el que disposa l'article 20.2, Ès la provincial.

2. †Si una comarca afecta mÈs d'una provÌncia, la Junta Electoral competent Ès la de la provÌncia a la qual correspon la capital de comarca.

DisposiciÛ final

S'autoritza el Govern de la Generalitat perquË dicti les disposicions necess‡ries per al desplegament, l'execuciÛ i el compliment d'aquesta Llei.

Annex

OrganitzaciÛ comarcal de Catalunya

Comarca: Alt Camp

Aiguam˙rcia

Alcover

AliÛ

Br‡fim

Cabra del Camp

Figuerola del Camp

Garidells, els

MasÛ, la

Mil‡, el

Montferri

Mont-ral

Nulles

Pla de Santa Maria, el

Pont d'Armentera, el

Puigpelat

Querol

Riba, la

Rodony‡

Rourell, el

Vallmoll

Valls

Vilabella

Vila-rodona

Capital: Valls

Comarca: Alt Empord‡

Agullana

Albany‡

Armentera, l'

Avinyonet de PuigventÛs

B‡scara

Biure

Boadella d'Empord‡

Borrass‡

Cabanelles

Cabanes

CadaquÈs

Cantallops

Capmany

CastellÛ d'Emp˙ries

Cistella

Colera

Darnius

Escala, l'

Espolla

Far d'Empord‡, el

Figueres

Forti‡

Garrig‡s

Garriguella

Jonquera, la

LladÛ

LlanÁ‡

Llers

MaÁanet de Cabrenys

Masarac

Mollet de Peralada

Navata

Ordis

Palau de Santa Eul‡lia

Palau-saverdera

Pau

Pedret i Marz‡

Peralada

Pont de Molins

PontÛs

Port de la Selva, el

Portbou

RabÛs

Riumors

Roses

Sant Climent Sescebes

Sant LlorenÁ de la Muga

Sant Miquel de Fluvi‡

Sant Mori

Sant Pere Pescador

Santa Llogaia d'¿lguema

Saus

Selva de Mar, la

Siurana

Terrades

Torroella de Fluvi‡

Vajol, la

VentallÛ

Vilabertran

Viladamat

Vilafant

VilajuÔga

Vilamacolum

Vilamalla

Vilamaniscle

Vilanant

Vila-sacra

Vila¸r

Capital: Figueres

Comarca: Alt PenedËs

Avinyonet de PenedËs

Cabanyes, les

Castellet i la Gornal

CastellvÌ de la Marca

Font-rubÌ

Gelida

Granada, la

Mediona

OlËrdola

Olesa de Bonesvalls

Pacs del PenedËs

Pla del PenedËs, el

Pontons

Puigd‡lber

Sant Cugat Sesgarrigues

Sant LlorenÁ d'Hortons

Sant MartÌ Sarroca

Sant Pere de Riudebitlles

Sant QuintÌ de Mediona

Sant SadurnÌ d'Anoia

Santa Fe del PenedËs

Santa Margarida i els Monjos

Subirats

Torrelavit

Torrelles de Foix

Vilafranca del PenedËs

VilobÌ del PenedËs

Capital: Vilafranca del PenedËs

Comarca: Alt Urgell

Al‡s i Cerc

ArsËguel

Bassella

CabÛ

Cava

Coll de NargÛ

Estamariu

FÌgols i Aliny‡

Josa i TuixÈn

Montferrer i CastellbÚ

Oliana

Organy‡

Peramola

Pont de Bar, el

Ribera d'Urgellet

Seu d'Urgell, la

Valls d'Aguilar, les

Valls de Valira, les

Vansa i FÛrnols, la

Capital: la Seu d'Urgell

Comarca: Alta RibagorÁa

Vall de BoÌ, la

Pont de Suert, el

Vilaller

Capital: el Pont de Suert

Comarca: Anoia

ArgenÁola

Bellprat

Bruc, el

Cabrera d'Igualada

Calaf

Calonge de Segarra

Capellades

Carme

Castellfollit de RiubregÛs

CastellolÌ

Copons

Hostalets de Pierola, els

Igualada

Jorba

Llacuna, la

Masquefa

Montmaneu

“dena

OrpÌ

Piera

Pobla de Claramunt, la

Prats de Rei, els

Pujalt

RubiÛ

Sant MartÌ de Tous

Sant MartÌ Sesgueioles

Sant Pere Sallavinera

Santa Margarida de Montbui

Santa Maria de Miralles

Torre de Claramunt, la

Vallbona d'Anoia

Veciana

Vilanova del CamÌ

Capital: Igualada

Comarca: Bages

Aguilar de Segarra

ArtÈs

AvinyÛ

Balsareny

Calders

Call˙s

Cardona

Castellbell i el Vilar

Castellfollit del Boix

CastellgalÌ

Castellnou de Bages

Estany, l'

Fonollosa

Gai‡

Manresa

Marganell

Moi‡

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat

Mura

Navarcles

Nav‡s

Pont de Vilomara i Rocafort, el

Rajadell

Sallent

Sant Feliu Sasserra

Sant FruitÛs de Bages

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Mateu de Bages

Sant Salvador de Guardiola

Sant VicenÁ de Castellet

Santa Maria d'OlÛ

Santpedor

S˙ria

Talamanca

Capital: Manresa

Comarca: Baix Camp

Albiol, l'

Aleixar, l'

Alforja

Almoster

ArbolÌ

Argentera, l'

Borges del Camp, les

Botarell

Cambrils

Capafonts

Castellvell del Camp

Colldejou

Duesaig¸es

FebrÛ, la

Maspujols

MontbriÛ del Camp

Mont-roig del Camp

Prades

Pratdip

Reus

Riudecanyes

Riudecols

Riudoms

Selva del Camp, la

VandellÚs i l'Hospitalet de l'Infant

Vilanova d'Escornalbou

Vilaplana

Vinyols i els Arcs

Capital: Reus

Comarca: Baix Ebre

Aldea, l'

Aldover

Alfara de Carles

Ametlla de Mar, l'

Ampolla, l'

Benifallet

Camarles

Deltebre

Pa¸ls

PerellÛ, el

Roquetes

Tivenys

Tortosa

Xerta

Capital: Tortosa

Comarca: Baix Empord‡

Albons

Begur

Bellcaire d'Empord‡

Bisbal d'Empord‡, la

Calonge

Castell-Platja d'Aro

Colomers

CorÁ‡

CruÔlles, Monells i Sant SadurnÌ de l'Heura

Foix‡

Fontanilles

Forallac

Garrigoles

Gualta

Jafre

Mont-ras

Palafrugell

PalamÛs

Palau-sator

Pals

Parlav‡

Pera, la

RegencÛs

Rupi‡

Sant Feliu de GuÌxols

Santa Cristina d'Aro

Serra de DarÛ

Tallada d'Empord‡, la

Torrent

Torroella de MontgrÌ

Ull‡

Ullastret

Ultramort

Vall-llobrega

Verges

Vilopriu

Capital: la Bisbal d'Empord‡

Comarca: Baix Llobregat

Abrera

Begues

Castelldefels

CastellvÌ de Rosanes

CervellÛ

CollbatÛ

Corbera de Llobregat

Cornell‡ de Llobregat

Esparreguera

Esplugues de Llobregat

Gav‡

Martorell

Molins de Rei

Olesa de Montserrat

Pallej‡

Palma de CervellÛ, la

Papiol, el

Prat de Llobregat, el

Sant Andreu de la Barca

Sant Boi de Llobregat

Sant Climent de Llobregat

Sant Esteve Sesrovires

Sant Feliu de Llobregat

Sant Joan DespÌ

Sant Just Desvern

Sant VicenÁ dels Horts

Santa Coloma de CervellÛ

Torrelles de Llobregat

Vallirana

Viladecans

Capital: Sant Feliu de Llobregat

Comarca: Baix PenedËs

Albinyana

ArboÁ, l'

Banyeres del PenedËs

Bellvei

Bisbal del PenedËs, la

Bonastre

Calafell

Cunit

LlorenÁ del PenedËs

MasllorenÁ

Montmell, el

Sant Jaume dels Domenys

Santa Oliva

Vendrell, el

Capital: el Vendrell

Comarca: BarcelonËs

Badalona

Barcelona

Hospitalet de Llobregat, l'

Sant Adri‡ de BesÚs

Santa Coloma de Gramenet

Capital: Barcelona

Comarca: Bergued‡

Avi‡

Bag‡

Berga

Borred‡

Capolat

Casserres

Castell de l'Areny

Castellar de n'Hug

Castellar del Riu

Cercs

Espunyola, l'

FÌgols

Gironella

Gisclareny

GÛsol

Guardiola de Bergued‡

Montclar

Montmajor

Nou de Bergued‡, la

Olvan

Pobla de Lillet, la

Puig-reig

Quar, la

Sag‡s

Saldes

Sant Jaume de Frontany‡

Sant Juli‡ de Cerdanyola

Santa Maria de MerlËs

Vallcebre

Vilada

Viver i Serrateix

Capital: Berga

Comarca: Cerdanya

Alp

Bellver de Cerdanya

Bolvir

Das

Fontanals de Cerdanya

Ger

Guils de Cerdanya

IsÚvol

Lles de Cerdanya

LlÌvia

Meranges

Montell‡ i Martinet

Prats i Sansor

Prullans

Puigcerd‡

Riu de Cerdanya

Ur˙s

Capital: Puigcerd‡

Comarca: Conca de Barber‡

Barber‡ de la Conca

Blancafort

Conesa

Espluga de FrancolÌ, l'

ForËs

Llorac

Montblanc

Passanant

Piles, les

Pira

Pontils

Rocafort de Queralt

Santa Coloma de Queralt

Sarral

Savall‡ del Comtat

Senan

Solivella

Vallclara

Vallfogona de Riucorb

Vilanova de Prades

Vilaverd

VimbodÌ

Capital: Montblanc

Comarca: Garraf

Canyelles

Cubelles

Olivella

Sant Pere de Ribes

Sitges

Vilanova i la Geltr˙

Capital: Vilanova i la Geltr˙

Comarca: Garrigues

AlbagÈs, l'

Albi, l'

Arbeca

Bellaguarda

Borges Blanques, les

Bovera

Castelldans

Cervi‡ de les Garrigues

Cogul, el

Espluga Calba, l'

Floresta, la

Fulleda

Granadella, la

Granyena de les Garrigues

Juncosa

Juneda

Omellons, els

Pobla de CÈrvoles, la

PuiggrÚs

Soler‡s, el

TarrÈs

Torms, els

Vilosell, el

Vinaixa

Capital: les Borges Blanques

Comarca: Garrotxa

Argelaguer

Besal˙

Beuda

Castellfollit de la Roca

Mai‡ de Montcal

Mieres

Montagut i Oix

Olot

Planes d'Hostoles, les

Preses, les

Riudaura

Sales de Llierca

Sant Aniol de Finestres

Sant Feliu de Pallerols

Sant Ferriol

Sant Jaume de Llierca

Sant Joan les Fonts

Santa Pau

Tortell‡

Vall d'en Bas, la

Vall de Bianya, la

Capital: Olot

Comarca: GironËs

Aiguaviva

BescanÛ

Bordils

Campllong

Canet d'Adri

Cass‡ de la Selva

Celr‡

Cervi‡ de Ter

FlaÁ‡

Fornells de la Selva

Girona

Jui‡

Llagostera

Llambilles

Madremanya

Quart

Salt

Sant Andreu Salou

Sant Gregori

Sant Joan de Mollet

Sant Jordi Desvalls

Sant Juli‡ de Ramis

Sant MartÌ de LlÈmena

Sant MartÌ Vell

Sarri‡ de Ter

Vilablareix

Viladasens

Capital: Girona

Comarca: Maresme

Alella

Arenys de Mar

Arenys de Munt

Argentona

Cabrera de Mar

Cabrils

Caldes d'Estrac

Calella

Canet de Mar

Dosrius

Malgrat de Mar

Masnou, el

MatarÛ

Montgat

“rrius

Palafolls

Pineda de Mar

Premi‡ de Dalt

Premi‡ de Mar

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Cebri‡ de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta

Sant Pol de Mar

Sant VicenÁ de Montalt

Santa Susanna

Tei‡

Tiana

Tordera

Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar

Capital: MatarÛ

Comarca: Montsi‡

Alcanar

Amposta

Freginals

Galera, la

Godall

Mas de Barberans

Masdenverge

Sant Carles de la R‡pita

Sant Jaume d'Enveja

Santa B‡rbara

SÈnia, la

Ulldecona

Capital: Amposta

Comarca: Noguera

¿ger

Albesa

Algerri

AlÚs de Balaguer

Artesa de Segre

Avellanes i Santa Linya, les

Balaguer

Baronia de Rialb, la

Bellcaire d'Urgell

Bellmunt d'Urgell

Cabanabona

Camarasa

CastellÛ de Farfanya

Cubells

Foradada

Ivars de Noguera

Men‡rguens

Montgai

Oliola

Os de Balaguer

Penelles

Ponts

Preixens

Sentiu de SiÛ, la

TÈrmens

Tiurana

Torrelameu

Vallfogona de Balaguer

Vilanova de l'Aguda

Vilanova de Mei‡

Capital: Balaguer

Comarca: Osona

Alpens

Baleny‡

Brull, el

Calldetenes

Centelles

Collsuspina

Espinelves

Folgueroles

Gurb

LluÁ‡

Malla

Manlleu

Masies de Roda, les

Masies de Voltreg‡, les

Montesquiu

Muntanyola

Olost

OrÌs

Orist‡

Perafita

Prats de LluÁanËs

Roda de Ter

Rupit i Pruit

Sant AgustÌ de LluÁanËs

Sant Bartomeu del Grau

Sant Boi de LluÁanËs

Sant HipÚlit de Voltreg‡

Sant Juli‡ de Vilatorta

Sant MartÌ d'Albars

Sant MartÌ de Centelles

Sant Pere de TorellÛ

Sant Quirze de Besora

Sant SadurnÌ d'Osormort

Sant VicenÁ de TorellÛ

Santa CecÌlia de Voltreg‡

Santa EugËnia de Berga

Santa Eul‡lia de Riuprimer

Santa Maria de Besora

Santa Maria de CorcÛ

Seva

Sobremunt

Sora

Taradell

TavËrnoles

Tavertet

Tona

TorellÛ

Vic

Vidr‡

Viladrau

Vilanova de Sau

Capital: Vic

Comarca: Pallars Juss‡

Abella de la Conca

Castell de Mur

Conca de Dalt

Gavet de la Conca

Isona i Conca Dell‡

Llimiana

Pobla de Segur, la

Sal‡s de Pallars

Sant Esteve de la Sarga

Sarroca de Bellera

Senterada

Talarn

Torre de Cabdella, la

Tremp

Capital: Tremp

Comarca: Pallars Sobir‡

Alins

Alt ¿neu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'¿neu

Esterri de CardÛs

Farrera

Guingueta d'¿neu, la

Lladorre

LlavorsÌ

Rialp

Soriguera

Sort

TÌrvia

Vall de CardÛs, la

Capital: Sort

Comarca: Pla de l'Estany

Banyoles

CamÛs

Cornell‡ del Terri

Crespi‡

Esponell‡

Fontcoberta

Palol de Revardit

Porqueres

Sant Miquel de Campmajor

Seriny‡

Vilademuls

Capital: Banyoles

Comarca: Pla d'Urgell

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

BellvÌs

Castellnou de Seana

Fondarella

GolmÈs

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa

Palau d'Anglesola, el

Poal, el

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

Capital: Mollerusa

Comarca: Priorat

Bellmunt del Priorat

Bisbal de Falset, la

CabacÈs

CapÁanes

Cornudella de Montsant

Falset

Figuera, la

Gratallops

Guiamets, els

Lloar, el

MarÁ‡

Margalef

Masroig, el

Molar, el

Morera de Montsant, la

Poboleda

Porrera

Pradell de la Teixeta

Torre de Fontaubella, la

Torroja del Priorat

Ulldemolins

Vilella Alta, la

Vilella Baixa, la

Capital: Falset

Comarca: Ribera d'Ebre

AscÛ

Benissanet

Flix

Garcia

Ginestar

Miravet

MÛra d'Ebre

MÛra la Nova

Palma d'Ebre, la

Rasquera

Riba-roja d'Ebre

Tivissa

Torre de l'Espanyol, la

Vinebre

Capital: MÛra d'Ebre

Comarca: RipollËs

Campdev‡nol

Campelles

Camprodon

GombrËn

Llanars

Llosses, les

MollÛ

Ogassa

Pardines

Planoles

Queralbs

Ribes de Freser

Ripoll

Sant Joan de les Abadesses

Sant Pau de Seg˙ries

Setcases

Toses

Vallfogona de RipollËs

Vilallonga de Ter

Capital: Ripoll

Comarca: Segarra

Biosca

Cervera

Estar‡s

Granyanella

Granyena de Segarra

Guissona

Ivorra

Massoteres

Montoliu de Segarra

MontornËs de Segarra

Oluges, les

Plans de SiÛ, els

Ribera d'Ondara

Sana¸ja

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Ramon

Talavera

Tarroja de Segarra

Tor‡

Torrefeta i Florejacs

Capital: Cervera

Comarca: Segri‡

Aitona

Alam˙s, els

Albat‡rrec

AlcanÛ

Alcarr‡s

Alcoletge

Alfarr‡s

AlfÈs

Alguaire

Almacelles

Almatret

Almenar

Alpicat

Artesa de Lleida

Aspa

Benavent de Segri‡

Corbins

Gimenells i el Pla de la Font

Granja d'Escarp, la

Llardecan

Lleida

Maials

Massalcoreig

Montoliu de Lleida

Portella, la

Puigverd de Lleida

RossellÛ

Sarroca de Lleida

SerÚs

Soses

Sudanell

Sunyer

Torrebesses

Torrefarrera

Torres de Segre

Torre-serona

Vilanova de la Barca

Vilanova de Segri‡

Capital: Lleida

Comarca: Selva

Amer

AnglËs

Arb˙cies

Blanes

Breda

Brunyola

Caldes de Malavella

Cellera de Ter, la

Fogars de la Selva

Hostalric

Lloret de Mar

MaÁanet de la Selva

Massanes

Osor

Riells i Viabrea

Riudarenes

Riudellots de la Selva

Sant Feliu de Buixalleu

Sant Hilari Sacalm

Sant Juli‡ del Llor i BonmatÌ

Santa Coloma de Farners

Sils

Susqueda

Tossa de Mar

Vidreres

VilobÌ d'Onyar

Capital: Santa Coloma de Farners

Comarca: SolsonËs

Castellar de la Ribera

Clariana de Cardener

Coma i la Pedra, la

Guixers

Lladurs

Llobera

Molsosa, la

NavËs

OdËn

Olius

Pinell de SolsonËs

PinÛs

Riner

Sant LlorenÁ de Morunys

Solsona

Capital: Solsona

Comarca: TarragonËs

Altafulla

Catllar, el

ConstantÌ

Creixell

Morell, el

Nou de Gai‡, la

Pallaresos, els

Perafort

Pobla de Mafumet, la

Pobla de MontornËs, la

Renau

Riera de Gai‡, la

Roda de Bar‡

SalomÛ

Salou

Secuita, la

Tarragona

Torredembarra

Vespella de Gai‡

Vilallonga del Camp

Vila-seca

Capital: Tarragona

Comarca: Terra Alta

Arnes

Batea

Bot

Caseres

Corbera d'Ebre

Fatarella, la

Gandesa

Horta de Sant Joan

Pinell de Brai, el

Pobla de Massaluca, la

Prat de Comte

Vilalba dels Arcs

Capital: Gandesa

Comarca: Urgell

Agramunt

Anglesola

Belianes

Bellpuig

Castellser‡

Ciutadilla

Fuliola, la

Guimer‡

Mald‡

Nalec

Omells de na Gaia, els

OssÛ de SiÛ

Preixana

Puigverd d'Agramunt

Sant MartÌ de Riucorb

T‡rrega

Tornabous

Vallbona de les Monges

Verd˙

Vilagrassa

Capital: T‡rrega

Comarca: Val d'Aran

Arres

Bausen

BÚrdes, es

BossÚst

Canejan

Les

Naut Aran

Vielha e Mijaran

VilamÚs

Capital: Vielha

Comarca: VallËs Occidental

Badia del VallËs

Barber‡ del VallËs

Castellar del VallËs

Castellbisbal

Cerdanyola del VallËs

Gallifa

Matadepera

Montcada i Reixac

Palau-solit‡ i Plegamans

Poliny‡

Rellinars

Ripollet

RubÌ

Sabadell

Sant Cugat del VallËs

Sant LlorenÁ Savall

Sant Quirze del VallËs

Santa PerpËtua de Mogoda

Sentmenat

Terrassa

Ullastrell

Vacarisses

Viladecavalls

Capital: Sabadell/Terrassa

Comarca: VallËs Oriental

Aiguafreda

Ametlla del VallËs, l'

Bigues i Riells

Caldes de Montbui

Campins

Canovelles

C‡noves i Samal˙s

Cardedeu

Castellcir

CastellterÁol

FigarÛ-Montmany

Fogars de Montcl˙s

Franqueses del VallËs, les

Garriga, la

Granera

Granollers

Gualba

Llagosta, la

LliÁ‡ d'Amunt

LliÁ‡ de Vall

Llinars del VallËs

Martorelles

Mollet del VallËs

MontmelÛ

MontornËs del VallËs

Montseny

Parets del VallËs

Roca del VallËs, la

Sant Antoni de Vilamajor

Sant Celoni

Sant Esteve de Palautordera

Sant Feliu de Codines

Sant Fost de Campsentelles

Sant Pere de Vilamajor

Sant Quirze Safaja

Santa Eul‡lia de RonÁana

Santa Maria de Martorelles

Santa Maria de Palautordera

Tagamanent

Vallgorguina

Vallromanes

Vilalba Sasserra

Vilanova del VallËs

Capital: Granollers

†