DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya.
Sección | Disposicions Generals |
Emisor | Departament D'Indústria, Comerç i Turisme |
Rango de Ley | Decret Legislatiu |
DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refÛs de la Llei de l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya.
La Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificaciÛ de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya, ha introduÔt modificacions rellevants en l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya, en relaciÛ, entre altres q¸estions, amb els Úrgans del consell comarcal, la fÛrmula per a l'assignaciÛ dels membres electes, l'atribuciÛ i la regulaciÛ de les competËncies comarcals i el procediment per exercir la iniciativa legislativa. D'altra banda, aquesta Llei ha suprimit tots els articles que regulaven el procediment per establir la divisiÛ comarcal de Catalunya, els quals, en haver estat completada, han perdut la vigËncia.
Aquesta nova regulaciÛ, juntament amb les modificacions mÈs puntuals que ja s'havien produÔt amb anterioritat, han determinat la necessitat de disposar d'un text actualitzat, per la qual cosa la disposiciÛ final primera de la Llei 8/2003, de 5 de maig, disposa que el Govern ha de promulgar un decret legislatiu per refondre el text d'aquesta Llei amb els de les lleis 6/1987, de 4 d'abril, i 3/1990, de 8 de gener, aixÌ com, si s'escau, amb el Decret legislatiu 13/1994, de 26 de juliol, o amb qualsevol altra modificaciÛ legislativa sobre l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya. L'autoritzaciÛ per refondre comprËn, a mÈs, les derivades d'una eventual declaraciÛ de nul∑litat acordada per sentËncia del Tribunal Constitucional.
AixÌ mateix, aquesta disposiciÛ preveu que el Govern ha d'intitular-ne els articles i harmonitzar-ne el text, l'ordenaciÛ, la numeraciÛ i les remissions internes, d'acord amb les directrius de la Norma sobre elaboraciÛ de les normes del Govern.
En conseq¸Ëncia, en exercici de l'autoritzaciÛ esmentada, a proposta del conseller de GovernaciÛ i Relacions Institucionals, amb l'informe previ de la ComissiÛ de Govern Local de Catalunya, d'acord amb el dictamen preceptiu de la ComissiÛ JurÌdica Assessora i d'acord amb el Govern,
Decreto:
S'aprova el Text refÛs de la Llei de l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya, el qual s'insereix a continuaciÛ.
DisposiciÛ final
Aquest Decret legislatiu entrar‡ en vigor l'endem‡ d'haver-se publicat al DOGC.
Barcelona, 4 de novembre de 2003
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Maria PelegrÌ i Aixut
Conseller de GovernaciÛ
i Relacions Institucionals
Text refÛs
de la Llei de l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya
TÕTOL I
Disposicions generals
Objecte
Aquesta Llei tÈ per objecte regular l'organitzaciÛ comarcal i establir el rËgim jurÌdic dels consells comarcals.
Criteris de l'organitzaciÛ comarcal
2.1††La divisiÛ i l'organitzaciÛ comarcals de Catalunya es regeixen pels criteris seg¸ents:
a)†Els ‡mbits territorials resultants han de coincidir amb els espais geogr‡fics en quË s'estructuren les relacions b‡siques de l'activitat econÚmica i han d'agrupar municipis amb caracterÌstiques socials, culturals i histÚriques comunes.
b)†Els ‡mbits territorials resultants han de ser els mÈs adequats per a fer efectius els principis d'efic‡cia, descentralitzaciÛ, participaciÛ i subsidiarietat en la prestaciÛ dels serveis p˙blics.
2.2††L'organitzaciÛ comarcal s'estÈn a tot el territori de Catalunya.
2.3††Cap municipi no ha de restar exclÚs de l'organitzaciÛ comarcal ni ha de pert‡nyer a mÈs d'una comarca. Cada un dels municipis ha de formar part Ìntegrament d'una sola comarca.
DefiniciÛ
3.1††La comarca es constitueix com una entitat local de car‡cter territorial formada per l'agrupaciÛ de municipis contigus, tÈ personalitat jurÌdica prÚpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.
3.2††El territori de la comarca Ès l'‡mbit en quË el consell comarcal exerceix les seves competËncies i Ès definit per l'agrupaciÛ dels termes municipals que la integren.
DivisiÛ i capitalitat comarcals
4.1††La divisiÛ comarcal de Catalunya i les capitals de les respectives comarques sÛn les que figuren a l'annex d'aquest Decret legislatiu.
4.2††La capitalitat de la comarca del VallËs Occidental Ès compartida pels municipis de Sabadell i de Terrassa. Per mitj‡ de conveni, el Consell Comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis d'ambdÛs municipis capitals de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir tambÈ convenis amb altres municipis de la comarca. L'acte de constituciÛ del Consell Comarcal desprÈs de cada procÈs electoral s'ha de fer alternativament als municipis de Terrassa i Sabadell.
TÕTOL II
La divisiÛ territorial
CapÌtol I
ModificaciÛ de les demarcacions comarcals
Requisits formals
Qualsevol modificaciÛ de les demarcacions comarcals s'ha de fer per llei, excepte en els supÚsits seg¸ents:
a)†Quan es tracti de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin conseq¸Ëncia de la modificaciÛ dels lÌmits dels corresponents termes municipals.
b)†Per acord del municipi i les altres institucions afectades, d'acord amb el que estableix l'article 7.
Procediment
6.1††La iniciativa per a la modificaciÛ de les demarcacions comarcals pot Èsser adoptada:
a)†Pel municipi o pels municipis interessats.
b)†Per la comarca o per les comarques interessades.
c)†Pel Govern de la Generalitat.
d)†Pels altres titulars de la iniciativa legislativa.
6.2††En els casos a quË es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat 1, qui exerceixi la iniciativa de modificaciÛ de les demarcacions comarcals vigents ha de trametre al Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals la proposta de modificaciÛ i una memÚria que en justifiqui els motius i l'oportunitat.
6.3††El Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals ha de sotmetre la proposta a informaciÛ p˙blica i n'ha de sol∑licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. DesprÈs, ha de sotmetre l'expedient a informe de la ComissiÛ de DelimitaciÛ Territorial i, posteriorment, de la ComissiÛ JurÌdica Assessora.
6.4††Un cop completat l'expedient, el Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals l'ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificaciÛ de les demarcacions comarcals en el cas que sigui titular de la iniciativa legislativa, o bÈ ha d'elevar al Govern l'avantprojecte de llei corresponent.
Canvi de comarca
7.1††Un municipi pot canviar la seva adscripciÛ comarcal sempre que hi hagi continuÔtat territorial entre el seu terme i el dels municipis de la comarca a la qual es vol adscriure i se segueixi el procediment que estableix l'apartat 2.
7.2††Per al canvi de comarca d'un municipi s'ha de seguir el procediment seg¸ent:
a)†El ple de l'ajuntament ha d'adoptar un acord inicial en quË s'expliciti la comarca a la qual es vol adscriure, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.
b)†El consell comarcal de la comarca a la qual es vol adscriure ha d'acceptar el canvi, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.
c)†L'ajuntament ha de trametre al Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals els acords i una memÚria dels motius que en justifiquen el canvi. Aquesta proposta s'ha de sotmetre a informe de la ComissiÛ de DelimitaciÛ Territorial.
d)†L'acord de canvi de comarca ha d'Èsser ratificat en referËndum per mÈs de la meitat del cens electoral del municipi afectat.
e)†L'ajuntament ha d'adoptar l'acord definitiu amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.
7.3††Un cop finalitzat l'expedient, l'ajuntament ha de comunicar el canvi d'adscripciÛ comarcal al Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals, que, en el termini de tres mesos, ha de dictar una ordre per acreditar-lo.
CapÌtol II
CreaciÛ de noves comarques
Procediment i requisits
8.1††Per crear noves comarques s'ha de seguir el procediment que estableix l'article 6.
8.2††No es pot crear cap comarca sense el consentiment exprÈs de dues terceres parts dels municipis que l'haurien de constituir, els quals han de representar, com a mÌnim, la meitat de la poblaciÛ de la comarca, o bÈ de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mÌnim, dues terceres parts de la poblaciÛ de la comarca.
CapÌtol III
Canvi de denominaciÛ i capitalitat
Canvi de denominaciÛ
9.1††Els consells comarcals poden acordar el canvi de denominaciÛ de la comarca respectiva amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i desprÈs d'haver sotmËs la proposta a un perÌode de trenta dies d'informaciÛ p˙blica.
9.2††L'acord a quË fa referËncia l'apartat 1 s'ha de comunicar al Departament de GovernaciÛ i Relacions Institucionals, que l'ha d'acreditar mitjanÁant una ordre. En el cas que aquest Departament consideri que la nova denominaciÛ pot resultar confusa, que contÈ incorreccions ling¸Ìstiques o que no s'adiu amb la toponÌmia catalana, sol∑licitant prËviament els informes cientÌfics que consideri necessaris, ha d'elevar una proposta al Govern, el qual ha de decidir si es canvia la denominaciÛ.
Capitalitat
10.1††La llei que creÔ una comarca n'ha de decidir tambÈ la capital.
10.2††El canvi de capital d'una comarca es pot decidir mitjanÁant els acords adoptats per la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell comarcal i de regidors dels ajuntaments de l'antiga i de la nova capital, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i desprÈs d'haver sotmËs la proposta a un perÌode de trenta dies d'informaciÛ p˙blica.
TÕTOL III
OrganitzaciÛ comarcal
CapÌtol I
“rgans del consell comarcal
El consell comarcal
El govern i l'administraciÛ de la comarca corresponen al consell comarcal.
OrganitzaciÛ
12.1††SÛn Úrgans del consell comarcal:
a)†El ple.
b)†La presidËncia.
c)†La vicepresidËncia.
d)†El consell d'alcaldes.
e)†La comissiÛ especial de comptes.
12.2††El gerent del consell comarcal, que exerceix les funcions executives que li encomana aquesta Llei, integra tambÈ l'organitzaciÛ comarcal.
12.3††El consell comarcal pot complementar aquesta organitzaciÛ b‡sica en els termes previstos en la legislaciÛ de rËgim local, sigui mitjanÁant acord del ple o mitjanÁant l'aprovaciÛ del reglament org‡nic comarcal corresponent.
12.4††Les disposicions establertes per als grups en la legislaciÛ de rËgim local sÛn aplicables tambÈ al funcionament dels Úrgans de govern de la comarca.
La presidËncia
13.1††El president tÈ les atribucions seg¸ents:
a)†Representar el consell comarcal.
b)†Convocar i presidir les sessions del ple i les dels altres Úrgans col∑legiats.
c)†Supervisar les obres comarcals i els serveis de l'administraciÛ de la comarca.
d)†Exercir la direcciÛ superior del personal.
e)†Exercir accions judicials i administratives en cas d'urgËncia.
f)†Ordenar la publicaciÛ dels acords del consell comarcal.
g)†Contractar obres i la gestiÛ de serveis p˙blics, sempre que la quantia no excedeixi el 5% dels recursos ordinaris del pressupost de la comarca, ni el 50% del lÌmit general aplicable al procediment negociat.
h)†Les altres que li atribueixen les lleis o les que expressament li delega el ple del consell.
13.2††El president ha de nomenar, entre els consellers comarcals, un vicepresident o mÈs, que l'han de substituir per ordre de nomenament en cas de vacant, absËncia o impediment, i als quals pot delegar l'exercici de les seves atribucions.
El ple
14.1††El ple del consell comarcal Ès constituÔt pel president i els altres consellers comarcals.
14.2††Correspon al ple:
a)†Elegir el president del consell comarcal, d'acord amb l'article 22.
b)†Establir l'organitzaciÛ del consell comarcal.
c)†Aprovar el reglament org‡nic i les ordenances.
d)†Exercir la iniciativa de modificaciÛ dels lÌmits comarcals.
e)†Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes; autoritzar i disposar despeses i reconËixer obligacions.
f)†Determinar els recursos propis de car‡cter tributari, d'acord amb el que estableix l'article 39.
g)†Aprovar els plans comarcals.
h)†Exercir la potestat expropiatÚria.
i)†Controlar i fiscalitzar la gestiÛ dels Úrgans de govern.
j)†Aprovar les formes de gestiÛ dels serveis i dels expedients per a l'exercici d'activitats econÚmiques.
k)†Delegar competËncies en els municipis.
l)†Aprovar la plantilla del personal, la relaciÛ de llocs de treball, les bases de les proves per a la selecciÛ de personal i per als concursos de provisiÛ de llocs de treball, la fixaciÛ de la quantia de les retribucions complement‡ries dels funcionaris i el nombre i el rËgim del personal eventual, tot aixÚ d'acord amb les normes reguladores de la funciÛ p˙blica local, i tambÈ separar del servei els funcionaris de la corporaciÛ, llevat del que estableix l'article 99.4 de la Llei de bases de rËgim local, i ratificar l'acomiadament del personal laboral.
m)†Plantejar conflictes de competËncies a altres entitats locals i a altres administracions p˙bliques.
n)†Exercir accions administratives i judicials.
o)†Alterar la qualificaciÛ jurÌdica dels bÈns de domini p˙blic.
p)†Alienar el patrimoni.
q)†Exercir les altres atribucions que expressament li assignen les lleis i aquelles que la legislaciÛ assigna a la comarca i no atribueix a altres Úrgans comarcals.
14.3††Correspon tambÈ al ple:
a)†Votar la mociÛ de censura al president, d'acord amb el que estableix la legislaciÛ de rËgim local.
b)†Nomenar i separar el gerent.
c)†Aprovar el programa d'actuaciÛ comarcal i adoptar els acords relatius a la creaciÛ i l'establiment dels serveis comarcals.
14.4††Si un acord del consell comarcal afecta de manera molt especial un municipi o mÈs, el president, per iniciativa prÚpia o a proposta del ple, ha de convocar els alcaldes dels municipis afectats perquË puguin participar, amb veu perÚ sense vot, en el debat de la sessiÛ plen‡ria en quË sigui tractat aquell acord.
La comissiÛ especial de comptes
15.1††La comissiÛ especial de comptes Ès formada per un representant de cadascun dels grups polÌtics amb representaciÛ en el consell comarcal i adopta les decisions per vot ponderat d'acord amb el nombre de consellers comarcals respectius.
15.2††Correspon a la comissiÛ especial de comptes examinar i estudiar els comptes anuals del consell comarcal i emetre'n informe.
La gerËncia
16.1††Correspon al gerent, d'acord amb les directrius del ple i les instruccions del president:
a)†Dirigir l'administraciÛ comarcal i executar els acords del ple.
b)†Dirigir, inspeccionar i impulsar les obres i els serveis comarcals.
c)†Autoritzar i disposar despeses, i reconËixer obligacions, en els lÌmits de la delegaciÛ que li atorga el ple; ordenar pagaments i retre comptes.
d)†Dirigir el personal de la corporaciÛ.
e)†Exercir altres funcions que expressament li sÛn delegades i no afecten les atribucions del president i del ple enumerades pels articles 13 i 14.
16.2††El gerent Ès nomenat i cessat pel ple del consell comarcal, a proposta del president. El c‡rrec de gerent Ès incompatible amb la condiciÛ de regidor. A mÈs, se li apliquen les causes d'incapacitat i d'incompatibilitat establertes per als membres del consell comarcal. El gerent tÈ la condiciÛ de funcionari eventual. Si la persona designada Ès funcionari de la Generalitat o de l'AdministraciÛ local, se l'ha de declarar en situaciÛ de serveis especials.
La comissiÛ permanent
Si el nombre de membres del consell comarcal Ès elevat o si qualsevol altra circumst‡ncia ho fa necessari, mitjanÁant el reglament org‡nic comarcal corresponent es pot crear una comissiÛ permanent del ple. El dit reglament ha de fixar el nombre de membres que han de compondre-la, els quals han d'Èsser nomenats pel ple entre els consellers comarcals, i hi ha d'assignar competËncies. En cap cas no li pot atribuir les competËncies del ple a quË fan referËncia les lletres a, b, c i g de l'article 14, ni la iniciativa legislativa comarcal regulada pel tÌtol V.
Les comissions d'estudi, d'informe o de consulta
18.1††El ple del consell comarcal determina el nombre i la denominaciÛ de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i tambÈ el nombre dels seus membres. Es poden constituir tambÈ comissions amb car‡cter temporal per a tractar de q¸estions especÌfiques.
18.2††El president encarrega a les comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisiÛ del ple.
18.3††Les comissions sÛn integrades pels membres que designen els diferents grups polÌtics que formen part de la corporaciÛ. El nombre de membres per grup ha d'Èsser proporcional a la representativitat del grup en el consell comarcal, o bÈ igual per a cada grup; en aquest ˙ltim cas, s'ha d'aplicar el sistema de vot ponderat.
El consell d'alcaldes
19.1††El consell d'alcaldes Ès integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca i ha d'Èsser convocat pel president del consell comarcal perquË informi el consell comarcal de les propostes que siguin d'interËs per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovaciÛ del ple, d'acord amb el que estableixi el reglament org‡nic del consell comarcal.
19.2††El consell d'alcaldes pot presentar al ple del consell comarcal propostes d'actuaciÛ que siguin d'interËs per a la comarca. En tot cas, el consell d'alcaldes ha d'emetre prËviament un informe sobre les q¸estions seg¸ents:
a)†L'aprovaciÛ del programa d'actuaciÛ comarcal.
b)†L'aprovaciÛ del reglament org‡nic i de les ordenances.
c)†Els acords sobre la creaciÛ i l'establiment dels serveis comarcals.
d)†Els plans sectorials comarcals.
e)†La modificaciÛ dels lÌmits comarcals.
f)†El canvi de nom o de capital de la comarca.
g)†Les iniciatives legislatives del consell comarcal.
19.3††El consell d'alcaldes s'ha de reunir almenys un cop cada tres mesos, convocat pel president del consell comarcal. TambÈ es pot reunir a inst‡ncia del ple o d'una tercera part dels alcaldes que l'integren.
19.4††L'assistËncia a les reunions del consell d'alcaldes no Ès delegable de manera permanent. NomÈs es pot delegar de manera eventual en un tinent d'alcalde, o, si no n'hi ha, en un regidor.
CapÌtol II
ElecciÛ del consell comarcal
FÛrmula electoral
20.1††El nombre de membres del consell comarcal es determina en funciÛ dels residents de la comarca, d'acord amb l'escala seg¸ent:
Fins a 50.000 residents: 19.
De 50.001 a 100.000: 25.
De 100.001 a 500.000: 33.
De 500.001 en endavant: 39.
20.2††Un cop constituÔts tots els ajuntaments de la comarca, la junta electoral competent ha de procedir d'immediat a sumar separadament el nombre de regidors i de vots obtinguts en la comarca en les eleccions municipals per cada partit, coaliciÛ, federaciÛ i agrupaciÛ d'electors, d'acord amb les llistes respectives, sempre que hagin obtingut el tres per cent o mÈs de vots en la comarca.
20.3††Pel que fa al cÚmput de vots que estableix l'apartat 2, en els municipis de menys de 250 habitants el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s'obtÈ dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la llista corresponent fins a un m‡xim de quatre. Es corregeixen per defecte les fraccions resultants.
20.4††En el cas de les entitats municipals descentralitzades, pel que fa al cÚmput de regidors i vots que estableix l'apartat 2, no s'hi han de comptar el seu president, els seus vocals ni els vots emesos per a l'elecciÛ del seu president.
20.5††A l'efecte d'assignar els llocs del consell comarcal respectiu, les agrupacions d'electors que es presenten a les eleccions municipals nomÈs es poden associar quan ho han comunicat per escrit a la junta electoral prËviament a la celebraciÛ de les eleccions municipals.
20.6††La junta ha d'assignar a cada un dels partits, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions el nombre de llocs que els corresponen, d'acord amb les regles seg¸ents:
a)†Es calcula el percentatge de regidors que correspon a cada partit, coaliciÛ, federaciÛ o agrupaciÛ sobre el total de regidors de tots els ajuntaments de la comarca.
b)†Es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coaliciÛ, federaciÛ o agrupaciÛ sobre el total de vots emesos en la comarca.
c)†Es multipliquen els percentatges de la lletra a) per 1/3 i els de la lletra b) per 2/3 i se sumen els resultats.
d)†S'ordenen en columna els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions, de mÈs gran a mÈs petit, d'acord amb el percentatge compost definit per la lletra c).
e)†Es divideix el percentatge compost de cada partit, coaliciÛ, federaciÛ i agrupaciÛ per un, dos, tres o mÈs, fins al nombre igual al de llocs corresponents al consell comarcal, i es forma un quadre an‡leg de l'article 163.1 de la Llei org‡nica del rËgim electoral general. Els llocs s'atribueixen a les llistes a les quals, segons el quadre, corresponen els quocients majors i es procedeix a l'atribuciÛ per ordre decreixent d'aquests.
f)†Si en la relaciÛ de quocients, en coincideixen dos de llistes diferents, la vacant s'atribueix a la llista que tingui el percentatge compost mÈs alt. Si hi ha dues llistes amb el mateix percentatge, el primer empat es resol adjudicant el lloc a la llista que ha obtingut mÈs vots a la comarca, i els successius, alternativament.
DesignaciÛ dels membres del consell
21.1††Un cop feta l'assignaciÛ de llocs, la junta electoral convoca separadament, dins els cinc dies seg¸ents, els representants dels partits polÌtics, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions que han obtingut llocs en el consell comarcal perquË designin les persones que han d'Èsser proclamades membres entre les que gaudeixen de la condiciÛ de regidors dels municipis de la comarca i, a mÈs, les suplents que han d'ocupar les vacants eventuals, en nombre mÌnim de cinc, o igual al nombre de candidats o candidates, si els llocs que corresponen no arriben a aquesta xifra.
21.2††Cap partit, coaliciÛ, federaciÛ o agrupaciÛ no pot designar mÈs d'un terÁ dels membres que li corresponen en el consell comarcal, entre regidors que sÛn del mateix municipi, llevat dels casos en quË aixÚ impedeixi d'ocupar tots els llocs que li corresponen.
21.3††Un cop efectuada l'elecciÛ, la junta electoral proclama els membres del consell comarcal electes i els suplents, lliura les credencials corresponents i tramet al consell comarcal la certificaciÛ acreditativa dels electes i dels suplents. La composiciÛ del consell comarcal s'ha de fer p˙blica en els taulers d'anuncis dels municipis de la comarca i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
21.4††En cas de trasp‡s o d'incapacitat d'un conseller comarcal o de ren˙ncia de la seva condiciÛ, la vacant s'ha d'ocupar mitjanÁant un dels suplents, d'acord amb l'ordre establert entre ells. Si no Ès possible ocupar alguna vacant perquË els suplents designats ja han passat a ocupar vacants anteriors, s'ha de procedir a una nova elecciÛ de consellers comarcals, d'acord amb el procediment de l'apartat 1.
ConstituciÛ del consell
22.1††El consell comarcal es constitueix en sessiÛ p˙blica a la capital de la comarca el primer dia h‡bil desprÈs de transcorreguts quinze dies naturals a comptar de l'endem‡ de l'acte de proclamaciÛ dels membres electes. La sessiÛ constitutiva, reunida per a elegir el president entre els membres que la componen, Ès presidida per una mesa d'edat, integrada pel conseller de mÈs edat i pel de menys edat presents en l'acte, i hi actua com a secretari el de la corporaciÛ comarcal.
22.2††Per ser elegit president, el candidat ha d'obtenir la majoria absoluta en la primera votaciÛ, o la simple en la segona. En cas d'empat, es procedeix a una tercera votaciÛ, i si en aquesta es produeix novament empat Ès elegit el candidat de la llista amb mÈs consellers. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers, Ès elegit el candidat de la llista amb un nombre mÈs gran de regidors de la comarca.
22.3††El president pot ser destituÔt del c‡rrec mitjanÁant mociÛ de censura, d'acord amb el que estableix la legislaciÛ de rËgim local. Pot Èsser candidat al c‡rrec de president qualsevol dels consellers.
Recursos electorals
Els recursos contenciosos electorals contra els acords de la junta electoral sobre proclamaciÛ d'electes i sobre l'elecciÛ i la proclamaciÛ del president del consell comarcal es regeixen pel que estableix la secciÛ XVI del capÌtol VI del tÌtol I de la Llei org‡nica del rËgim electoral general.
Durada del mandat i incompatibilitats
24.1††La durada del mandat dels membres del consell comarcal coincideix amb la de les corporacions municipals. Un cop finalitzat el mandat, els membres del consell comarcal continuen en funcions ˙nicament per a l'administraciÛ ordin‡ria fins a la presa de possessiÛ de llurs successors. En cap cas no poden adoptar acords per als quals Ès legalment necess‡ria una majoria qualificada.
24.2††La pËrdua de la condiciÛ de regidor determina tambÈ la pËrdua de la condiciÛ de membre del consell comarcal.
24.3††Les causes d'inelegibilitat sÛn les que estableixen els articles 6 i 202 de la Llei org‡nica del rËgim electoral general i, si s'escau, les establertes per la Llei electoral de Catalunya. Les causes d'incompatibilitat sÛn les que estableix la Llei org‡nica del rËgim electoral general per als diputats provincials, sens perjudici del que estableix la Llei electoral de Catalunya.
TÕTOL IV
CompetËncies comarcals
AssignaciÛ de competËncies
25.1††Correspon a la comarca l'exercici de les competËncies seg¸ents:
a)†Les que li atribueix aquesta Llei en matËria de cooperaciÛ, assessorament i coordinaciÛ dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 28.
b)†Les que li atribueixin les lleis del Parlament. L'atribuciÛ de competËncies per lleis sectorials s'ha de fer tenint en compte la tipologia de les comarques, sens perjudici de l'atribuciÛ directa de competËncies als ajuntaments dels municipis que compleixin els requisits mÌnims de poblaciÛ, capacitat econÚmica o capacitat de gestiÛ, d'acord amb els criteris objectius que estableixin les mateixes lleis sectorials.
c)†Les que li deleguin o li encarreguin de gestionar l'AdministraciÛ de la Generalitat, la diputaciÛ corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i les organitzacions associatives d'ens locals regulades pels tÌtols X i XI del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refÛs de la Llei municipal i de rËgim local de Catalunya. Les delegacions o els enc‡rrecs de gestiÛ han d'anar acompanyats de la transferËncia dels recursos necessaris per a exercir-los.
25.2††En l'‡mbit de les seves competËncies, la comarca pot fer obres i prestar serveis, d'acord amb els requisits que estableix aquesta Llei.
Principis de la prestaciÛ de serveis
26.1††Els consells comarcals han de vetllar perquË, en els municipis del seu ‡mbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que, d'acord amb els articles 66 i 67 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refÛs de la Llei municipal i de rËgim local de Catalunya, sÛn de competËncia local.
26.2††L'efectivitat de la prestaciÛ homogËnia dels serveis i la realitzaciÛ de les activitats i les prestacions d'‡mbit local es regeixen pels principis de subsidiarietat i cooperaciÛ locals, complementarietat, suplËncia, associaciÛ, partenariat i participaciÛ ciutadana, que s'han de concretar en el programa d'actuaciÛ comarcal.
ComissiÛ Assessora Comarcal
27.1††Es crea la ComissiÛ Assessora Comarcal de Catalunya, que tÈ per objecte assessorar les administracions sobre les matËries a quË es refereix l'article 25.1.
27.2††El funcionament i la composiciÛ de la ComissiÛ Assessora Comarcal de Catalunya han d'Èsser regulats per reglament. Pel que fa a la composiciÛ, en la ComissiÛ Assessora Comarcal de Catalunya hi ha d'haver representants de l'AdministraciÛ de la Generalitat i de les entitats representatives dels ens locals, a mÈs de persones expertes en la matËria.
AssistËncia i cooperaciÛ als municipis
28.1††Correspon a les comarques:
a)†Prestar assistËncia tËcnica, jurÌdica i econÚmica als municipis.
b)†Cooperar econÚmicament en la realitzaciÛ de les obres, els serveis o les activitats dels municipis.
c)†Garantir, subsidi‡riament, la prestaciÛ dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raÛ de llur poblaciÛ, no estan obligats a prestar-los.
d)†Cooperar amb els municipis en l'establiment de nous serveis necessaris per al desenvolupament del territori.
e)†Establir i coordinar, amb l'informe previ dels ajuntaments afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d'‡mbit supramunicipal.
28.2††En tot cas, la comarca ha d'exercir les funcions d'assistËncia i de cooperaciÛ que li corresponen tenint en compte les necessitats dels diferents municipis, tant pel que fa al nombre d'habitants com a la situaciÛ geogr‡fica o a llur tipologia quant a l'activitat econÚmica predominant.
Programa d'actuaciÛ comarcal
29.1††Els consells comarcals han d'elaborar un programa d'actuaciÛ comarcal que ha d'incloure els serveis, les activitats i les obres que han de dur a terme; la manera d'acomplir els dits serveis i activitats; els mecanismes de coordinaciÛ amb els municipis i les comarques limÌtrofes, i la previsiÛ dels recursos necessaris per a finanÁar les actuacions.
29.2††Un cop elaborat el programa i abans d'aprovar-lo, s'ha de sotmetre a informaciÛ p˙blica i ha de ser informat pel consell d'alcaldes.
29.3††El programa d'actuaciÛ comarcal ha d'Èsser aprovat pel ple del consell comarcal per majoria absoluta.
29.4††Els programes d'actuaciÛ comarcal tenen una vigËncia de quatre anys, sens perjudici de les modificacions que acordi el ple del consell comarcal seguint el mateix procediment establert per a aprovar-los i de les revisions que estableixin els mateixos programes.
Assessorament als municipis
Sens perjudici de les competËncies que en aquest ‡mbit corresponen tambÈ a les diputacions provincials:
a)†En cada comarca hi ha d'haver un servei de cooperaciÛ i d'assistËncia municipals encarregat d'assessorar els municipis que ho sol∑licitin en matËria juridicoadministrativa, economicofinancera i d'obres i serveis. El consell d'alcaldes, atenent la tipologia dels municipis que integren la comarca, pot acordar no crear aquest servei.
b)†En qualsevol cas, la comarca ha de garantir subsidi‡riament l'exercici en les corporacions municipals de les funcions p˙bliques de secretaria i de control i fiscalitzaciÛ reservades als funcionaris amb habilitaciÛ de car‡cter estatal.
EstadÌstica
D'acord amb els programes i els plans elaborats per la Generalitat, la comarca ha de col∑laborar en l'exercici de les funcions d'estadÌstica i en l'establiment d'una base de dades que integri la informaciÛ dels ‡mbits municipal i comarcal.
Serveis del municipi capital de comarca
32.1††Per mitj‡ de conveni, el consell comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis del municipi capital de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir tambÈ convenis amb altres municipis de la comarca.
32.2††L'aplicaciÛ del que disposa l'apartat 1 requereix l'acord del ple del consell comarcal i del corresponent ple municipal, adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporaciÛ.
32.3††El conveni ha de determinar, si s'escau, els serveis i els mitjans municipals que es posen a disposiciÛ de la comarca i les condicions generals i econÚmiques que deriven de llur utilitzaciÛ.
Plans territorials parcials
33.1††Correspon a la comarca, en relaciÛ amb els plans territorials parcials:
a)†Exercir el dret d'iniciativa per elaborar-los.
b)†Recollir i coordinar les propostes fetes pels municipis.
c)†Executar-ne les determinacions.
33.2††Les funcions establertes per l'apartat 1 s'han d'exercir sens perjudici de les que corresponen a la Generalitat en aquesta matËria, d'acord amb el que determina la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de polÌtica territorial, i les disposicions que la desenvolupen.
33.3††La comarca ha de participar en la formulaciÛ dels altres plans que elabora i aprova l'AdministraciÛ de la Generalitat i n'ha de desplegar les determinacions. Aquestes funcions s'han d'exercir d'acord amb el que estableix la legislaciÛ corresponent.
33.4††Sens perjudici del dret d'iniciativa que correspon a les comarques per a elaborar els plans territorials parcials, quan aquesta actuaciÛ sigui empresa per l'AdministraciÛ de la Generalitat, les comarques han de subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del pla, les quals han d'incloure, com a mÌnim, l'estimaciÛ dels recursos disponibles i les necessitats i dËficits de l'‡mbit territorial corresponent.
Comarques de muntanya
34.1††Les comarques qualificades de muntanya per la Llei 2/1983, de 9 de marÁ, han d'exercir les funcions de planificaciÛ i de gestiÛ que els atribueix la legislaciÛ especÌfica que les afecta, sens perjudici de les altres competËncies que resulten del rËgim general establert per aquesta Llei. D'acord amb el que disposa la damunt dita legislaciÛ, els correspon tambÈ la funciÛ de programar i gestionar les actuacions especials per a la muntanya establertes per la UniÛ Europea.
34.2††En la resta de matËries s'han de regir pel rËgim comarcal general.
Zones deprimides
Les comarques que comprenen zones deprimides, d'acord amb el que estableixen els plans territorials definits per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de polÌtica territorial, han de ser objecte de les actuacions priorit‡ries especÌfiques fixades en els dits plans sens perjudici dels altres ajuts que estableix tambÈ aquella Llei.
Relacions interadministratives
36.1††Les comarques articulen les relacions m˙tues sobre la base de les tËcniques de cooperaciÛ i col∑laboraciÛ amb projectes comuns de llur interËs. Si es tracta de necessitats comunes, les comarques limÌtrofes han d'establir els mecanismes de cooperaciÛ i col∑laboraciÛ que calguin.
36.2††Les comarques es relacionen amb els municipis, les altres comarques, la diputaciÛ corresponent, l'AdministraciÛ de la Generalitat i altres administracions p˙bliques, tot respectant el principi de lleialtat institucional.
TÕTOL V
Iniciativa legislativa comarcal
Exercici de la iniciativa legislativa
37.1††D'acord amb el que estableix l'article 32.6 de l'Estatut d'autonomia, els consells comarcals poden exercir la iniciativa legislativa davant el Parlament de Catalunya mitjanÁant la presentaciÛ de proposicions de llei.
37.2††La iniciativa ha de ser adoptada per una cinquena part dels consells comarcals, com a mÌnim. No obstant aixÚ, la iniciativa es pot adoptar tambÈ per un nombre inferior de consells comarcals si el seu objecte es refereix a una matËria d'interËs exclusiu de la comarca o les comarques respectives.
37.3††Quan la iniciativa Ès proposada per una cinquena part dels consells comarcals, cal l'acord favorable dels plens respectius, adoptat per majoria absoluta del nombre legal de llurs membres. Quan la iniciativa l'adopta un nombre inferior a la cinquena part dels consells comarcals o un ˙nic consell comarcal, cal l'acord favorable del ple, adoptat per tres cinquenes parts del nombre legal dels seus membres.
37.4††Les proposicions de llei s'han de presentar acompanyades de:
a)†Una exposiciÛ de motius.
b)†Una memÚria justificativa.
c)†Una avaluaciÛ de l'impacte social, econÚmic, jurÌdic i pressupostari de les mesures proposades.
d)†Un estudi econÚmic i pressupostari.
e)†Un certificat acreditatiu dels acords corresponents, amb indicaciÛ expressa dels quÚrums de presËncia i decisiÛ.
MatËries excloses
38.1††S'exclouen de la iniciativa legislativa les matËries seg¸ents:
a)†Les que excedeixen l'‡mbit de les competËncies legislatives de la Generalitat.
b)†Les de naturalesa tribut‡ria o financera.
c)†Les relatives a l'organitzaciÛ i les atribucions de les institucions d'autogovern de la Generalitat de Catalunya.
38.2††No es pot exercir la iniciativa legislativa si el seu objecte es refereix a una matËria sobre la qual ja es troba en tramitaciÛ parlament‡ria un projecte de llei o una altra proposiciÛ de llei.
38.3††La tramitaciÛ de les proposicions de llei es fa d'acord amb el que disposa el Reglament del Parlament. Els consells comarcals poden designar un m‡xim de tres membres per a presentar la proposiciÛ de llei en el tr‡mit de presa en consideraciÛ pel Parlament.
TÕTOL VI
FinanÁament
Recursos de les comarques
39.1††Les finances de les comarques es nodreixen dels recursos seg¸ents:
a)†Els ingressos de dret privat.
b)†Les taxes per la prestaciÛ de serveis o la realitzaciÛ d'activitats de la seva competËncia.
c)†Les contribucions especials per a l'execuciÛ d'obres o per a l'establiment, l'ampliaciÛ o la millora de serveis de la competËncia comarcal.
d)†Les participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les comarques.
e)†Les subvencions i els altres ingressos de dret p˙blic.
f)†Els procedents d'operacions de crËdit.
g)†Les multes.
39.2††Corresponen tambÈ a les comarques participacions en els ingressos provincials si assumeixen competËncies de les diputacions en virtut de la redistribuciÛ competencial efectuada pel Parlament.
Fons de CooperaciÛ Local
La Llei de pressupost de la Generalitat ha d'establir un percentatge de participaciÛ a favor dels consells comarcals en el Fons de cooperaciÛ local de Catalunya, el qual es nodreix de recursos procedents de l'Estat i de la Generalitat
Aportacions dels municipis
Les finances comarcals es nodreixen tambÈ de les aportacions dels municipis de la comarca. Les comarques, amb consulta prËvia als municipis, han d'establir els criteris de c‡lcul de les aportacions municipals, en els quals s'han d'incloure necess‡riament, com a par‡metres de proporcionalitat, el nombre d'habitants i l'aprofitament dels serveis prestats per la comarca.
DelegaciÛ de les facultats tribut‡ries
Els municipis poden delegar en la comarca llurs facultats tribut‡ries de gestiÛ, recaptaciÛ, inspecciÛ i revisiÛ, sens perjudici de les delegacions i les altres fÛrmules de col∑laboraciÛ que poden tambÈ establir amb altres administracions p˙bliques.
Normativa aplicable
En tots els altres aspectes relatius al rËgim de finanÁament, pressupostari, d'intervenciÛ i de comptabilitat s'apliquen les normes generals de la legislaciÛ b‡sica de l'Estat i de la legislaciÛ de la Generalitat reguladora de les finances locals.
Disposicions addicionals
Primera
El Consell General d'Aran es regeix per la seva legislaciÛ especÌfica, sens perjudici de l'aplicaciÛ supletÚria de les disposicions d'aquesta Llei i de llur aplicaciÛ, sempre que sigui compatible amb aquella, pel que fa als recursos econÚmics i els sistemes d'assistËncia i cooperaciÛ comarcals.
Segona
S'encomana al Govern que, en el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor de la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificaciÛ de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya, elabori una relaciÛ de les competËncies assignades als consells comarcals per les lleis sectorials i altres normes.
Tercera
S'autoritza el Govern perquË, en el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor de la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificaciÛ de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organitzaciÛ comarcal de Catalunya, constitueixi la ComissiÛ Assessora Comarcal de Catalunya.
DisposiciÛ transitÚria
-
†Mentre no sigui aprovada la Llei electoral de Catalunya, la junta electoral competent, segons el que disposa l'article 20.2, Ès la provincial.
-
†Si una comarca afecta mÈs d'una provÌncia, la Junta Electoral competent Ès la de la provÌncia a la qual correspon la capital de comarca.
DisposiciÛ final
S'autoritza el Govern de la Generalitat perquË dicti les disposicions necess‡ries per al desplegament, l'execuciÛ i el compliment d'aquesta Llei.
Annex
OrganitzaciÛ comarcal de Catalunya
Comarca: Alt Camp
Aiguam˙rcia
Alcover
AliÛ
Br‡fim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
Garidells, els
MasÛ, la
Mil‡, el
Montferri
Mont-ral
Nulles
Pla de Santa Maria, el
Pont d'Armentera, el
Puigpelat
Querol
Riba, la
Rodony‡
Rourell, el
Vallmoll
Valls
Vilabella
Vila-rodona
Capital: Valls
Comarca: Alt Empord‡
Agullana
Albany‡
Armentera, l'
Avinyonet de PuigventÛs
B‡scara
Biure
Boadella d'Empord‡
Borrass‡
Cabanelles
Cabanes
CadaquÈs
Cantallops
Capmany
CastellÛ d'Emp˙ries
Cistella
Colera
Darnius
Escala, l'
Espolla
Far d'Empord‡, el
Figueres
Forti‡
Garrig‡s
Garriguella
Jonquera, la
LladÛ
LlanÁ‡
Llers
MaÁanet de Cabrenys
Masarac
Mollet de Peralada
Navata
Ordis
Palau de Santa Eul‡lia
Palau-saverdera
Pau
Pedret i Marz‡
Peralada
Pont de Molins
PontÛs
Port de la Selva, el
Portbou
RabÛs
Riumors
Roses
Sant Climent Sescebes
Sant LlorenÁ de la Muga
Sant Miquel de Fluvi‡
Sant Mori
Sant Pere Pescador
Santa Llogaia d'¿lguema
Saus
Selva de Mar, la
Siurana
Terrades
Torroella de Fluvi‡
Vajol, la
VentallÛ
Vilabertran
Viladamat
Vilafant
VilajuÔga
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vila-sacra
Vila¸r
Capital: Figueres
Comarca: Alt PenedËs
Avinyonet de PenedËs
Cabanyes, les
Castellet i la Gornal
CastellvÌ de la Marca
Font-rubÌ
Gelida
Granada, la
Mediona
OlËrdola
Olesa de Bonesvalls
Pacs del PenedËs
Pla del PenedËs, el
Pontons
Puigd‡lber
Sant Cugat Sesgarrigues
Sant LlorenÁ d'Hortons
Sant MartÌ Sarroca
Sant Pere de Riudebitlles
Sant QuintÌ de Mediona
Sant SadurnÌ d'Anoia
Santa Fe del PenedËs
Santa Margarida i els Monjos
Subirats
Torrelavit
Torrelles de Foix
Vilafranca del PenedËs
VilobÌ del PenedËs
Capital: Vilafranca del PenedËs
Comarca: Alt Urgell
Al‡s i Cerc
ArsËguel
Bassella
CabÛ
Cava
Coll de NargÛ
Estamariu
FÌgols i Aliny‡
Josa i TuixÈn
Montferrer i CastellbÚ
Oliana
Organy‡
Peramola
Pont de Bar, el
Ribera d'Urgellet
Seu d'Urgell, la
Valls d'Aguilar, les
Valls de Valira, les
Vansa i FÛrnols, la
Capital: la Seu d'Urgell
Comarca: Alta RibagorÁa
Vall de BoÌ, la
Pont de Suert, el
Vilaller
Capital: el Pont de Suert
Comarca: Anoia
ArgenÁola
Bellprat
Bruc, el
Cabrera d'Igualada
Calaf
Calonge de Segarra
Capellades
Carme
Castellfollit de RiubregÛs
CastellolÌ
Copons
Hostalets de Pierola, els
Igualada
Jorba
Llacuna, la
Masquefa
Montmaneu
“dena
OrpÌ
Piera
Pobla de Claramunt, la
Prats de Rei, els
Pujalt
RubiÛ
Sant MartÌ de Tous
Sant MartÌ Sesgueioles
Sant Pere Sallavinera
Santa Margarida de Montbui
Santa Maria de Miralles
Torre de Claramunt, la
Vallbona d'Anoia
Veciana
Vilanova del CamÌ
Capital: Igualada
Comarca: Bages
Aguilar de Segarra
ArtÈs
AvinyÛ
Balsareny
Calders
Call˙s
Cardona
Castellbell i el Vilar
Castellfollit del Boix
CastellgalÌ
Castellnou de Bages
Estany, l'
Fonollosa
Gai‡
Manresa
Marganell
Moi‡
Monistrol de Calders
Monistrol de Montserrat
Mura
Navarcles
Nav‡s
Pont de Vilomara i Rocafort, el
Rajadell
Sallent
Sant Feliu Sasserra
Sant FruitÛs de Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Sant Salvador de Guardiola
Sant VicenÁ de Castellet
Santa Maria d'OlÛ
Santpedor
S˙ria
Talamanca
Capital: Manresa
Comarca: Baix Camp
Albiol, l'
Aleixar, l'
Alforja
Almoster
ArbolÌ
Argentera, l'
Borges del Camp, les
Botarell
Cambrils
Capafonts
Castellvell del Camp
Colldejou
Duesaig¸es
FebrÛ, la
Maspujols
MontbriÛ del Camp
Mont-roig del Camp
Prades
Pratdip
Reus
Riudecanyes
Riudecols
Riudoms
Selva del Camp, la
VandellÚs i l'Hospitalet de l'Infant
Vilanova d'Escornalbou
Vilaplana
Vinyols i els Arcs
Capital: Reus
Comarca: Baix Ebre
Aldea, l'
Aldover
Alfara de Carles
Ametlla de Mar, l'
Ampolla, l'
Benifallet
Camarles
Deltebre
Pa¸ls
PerellÛ, el
Roquetes
Tivenys
Tortosa
Xerta
Capital: Tortosa
Comarca: Baix Empord‡
Albons
Begur
Bellcaire d'Empord‡
Bisbal d'Empord‡, la
Calonge
Castell-Platja d'Aro
Colomers
CorÁ‡
CruÔlles, Monells i Sant SadurnÌ de l'Heura
Foix‡
Fontanilles
Forallac
Garrigoles
Gualta
Jafre
Mont-ras
Palafrugell
PalamÛs
Palau-sator
Pals
Parlav‡
Pera, la
RegencÛs
Rupi‡
Sant Feliu de GuÌxols
Santa Cristina d'Aro
Serra de DarÛ
Tallada d'Empord‡, la
Torrent
Torroella de MontgrÌ
Ull‡
Ullastret
Ultramort
Vall-llobrega
Verges
Vilopriu
Capital: la Bisbal d'Empord‡
Comarca: Baix Llobregat
Abrera
Begues
Castelldefels
CastellvÌ de Rosanes
CervellÛ
CollbatÛ
Corbera de Llobregat
Cornell‡ de Llobregat
Esparreguera
Esplugues de Llobregat
Gav‡
Martorell
Molins de Rei
Olesa de Montserrat
Pallej‡
Palma de CervellÛ, la
Papiol, el
Prat de Llobregat, el
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Esteve Sesrovires
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan DespÌ
Sant Just Desvern
Sant VicenÁ dels Horts
Santa Coloma de CervellÛ
Torrelles de Llobregat
Vallirana
Viladecans
Capital: Sant Feliu de Llobregat
Comarca: Baix PenedËs
Albinyana
ArboÁ, l'
Banyeres del PenedËs
Bellvei
Bisbal del PenedËs, la
Bonastre
Calafell
Cunit
LlorenÁ del PenedËs
MasllorenÁ
Montmell, el
Sant Jaume dels Domenys
Santa Oliva
Vendrell, el
Capital: el Vendrell
Comarca: BarcelonËs
Badalona
Barcelona
Hospitalet de Llobregat, l'
Sant Adri‡ de BesÚs
Santa Coloma de Gramenet
Capital: Barcelona
Comarca: Bergued‡
Avi‡
Bag‡
Berga
Borred‡
Capolat
Casserres
Castell de l'Areny
Castellar de n'Hug
Castellar del Riu
Cercs
Espunyola, l'
FÌgols
Gironella
Gisclareny
GÛsol
Guardiola de Bergued‡
Montclar
Montmajor
Nou de Bergued‡, la
Olvan
Pobla de Lillet, la
Puig-reig
Quar, la
Sag‡s
Saldes
Sant Jaume de Frontany‡
Sant Juli‡ de Cerdanyola
Santa Maria de MerlËs
Vallcebre
Vilada
Viver i Serrateix
Capital: Berga
Comarca: Cerdanya
Alp
Bellver de Cerdanya
Bolvir
Das
Fontanals de Cerdanya
Ger
Guils de Cerdanya
IsÚvol
Lles de Cerdanya
LlÌvia
Meranges
Montell‡ i Martinet
Prats i Sansor
Prullans
Puigcerd‡
Riu de Cerdanya
Ur˙s
Capital: Puigcerd‡
Comarca: Conca de Barber‡
Barber‡ de la Conca
Blancafort
Conesa
Espluga de FrancolÌ, l'
ForËs
Llorac
Montblanc
Passanant
Piles, les
Pira
Pontils
Rocafort de Queralt
Santa Coloma de Queralt
Sarral
Savall‡ del Comtat
Senan
Solivella
Vallclara
Vallfogona de Riucorb
Vilanova de Prades
Vilaverd
VimbodÌ
Capital: Montblanc
Comarca: Garraf
Canyelles
Cubelles
Olivella
Sant Pere de Ribes
Sitges
Vilanova i la Geltr˙
Capital: Vilanova i la Geltr˙
Comarca: Garrigues
AlbagÈs, l'
Albi, l'
Arbeca
Bellaguarda
Borges Blanques, les
Bovera
Castelldans
Cervi‡ de les Garrigues
Cogul, el
Espluga Calba, l'
Floresta, la
Fulleda
Granadella, la
Granyena de les Garrigues
Juncosa
Juneda
Omellons, els
Pobla de CÈrvoles, la
PuiggrÚs
Soler‡s, el
TarrÈs
Torms, els
Vilosell, el
Vinaixa
Capital: les Borges Blanques
Comarca: Garrotxa
Argelaguer
Besal˙
Beuda
Castellfollit de la Roca
Mai‡ de Montcal
Mieres
Montagut i Oix
Olot
Planes d'Hostoles, les
Preses, les
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de Finestres
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Jaume de Llierca
Sant Joan les Fonts
Santa Pau
Tortell‡
Vall d'en Bas, la
Vall de Bianya, la
Capital: Olot
Comarca: GironËs
Aiguaviva
BescanÛ
Bordils
Campllong
Canet d'Adri
Cass‡ de la Selva
Celr‡
Cervi‡ de Ter
FlaÁ‡
Fornells de la Selva
Girona
Jui‡
Llagostera
Llambilles
Madremanya
Quart
Salt
Sant Andreu Salou
Sant Gregori
Sant Joan de Mollet
Sant Jordi Desvalls
Sant Juli‡ de Ramis
Sant MartÌ de LlÈmena
Sant MartÌ Vell
Sarri‡ de Ter
Vilablareix
Viladasens
Capital: Girona
Comarca: Maresme
Alella
Arenys de Mar
Arenys de Munt
Argentona
Cabrera de Mar
Cabrils
Caldes d'Estrac
Calella
Canet de Mar
Dosrius
Malgrat de Mar
Masnou, el
MatarÛ
Montgat
“rrius
Palafolls
Pineda de Mar
Premi‡ de Dalt
Premi‡ de Mar
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Cebri‡ de Vallalta
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar
Sant VicenÁ de Montalt
Santa Susanna
Tei‡
Tiana
Tordera
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Capital: MatarÛ
Comarca: Montsi‡
Alcanar
Amposta
Freginals
Galera, la
Godall
Mas de Barberans
Masdenverge
Sant Carles de la R‡pita
Sant Jaume d'Enveja
Santa B‡rbara
SÈnia, la
Ulldecona
Capital: Amposta
Comarca: Noguera
¿ger
Albesa
Algerri
AlÚs de Balaguer
Artesa de Segre
Avellanes i Santa Linya, les
Balaguer
Baronia de Rialb, la
Bellcaire d'Urgell
Bellmunt d'Urgell
Cabanabona
Camarasa
CastellÛ de Farfanya
Cubells
Foradada
Ivars de Noguera
Men‡rguens
Montgai
Oliola
Os de Balaguer
Penelles
Ponts
Preixens
Sentiu de SiÛ, la
TÈrmens
Tiurana
Torrelameu
Vallfogona de Balaguer
Vilanova de l'Aguda
Vilanova de Mei‡
Capital: Balaguer
Comarca: Osona
Alpens
Baleny‡
Brull, el
Calldetenes
Centelles
Collsuspina
Espinelves
Folgueroles
Gurb
LluÁ‡
Malla
Manlleu
Masies de Roda, les
Masies de Voltreg‡, les
Montesquiu
Muntanyola
Olost
OrÌs
Orist‡
Perafita
Prats de LluÁanËs
Roda de Ter
Rupit i Pruit
Sant AgustÌ de LluÁanËs
Sant Bartomeu del Grau
Sant Boi de LluÁanËs
Sant HipÚlit de Voltreg‡
Sant Juli‡ de Vilatorta
Sant MartÌ d'Albars
Sant MartÌ de Centelles
Sant Pere de TorellÛ
Sant Quirze de Besora
Sant SadurnÌ d'Osormort
Sant VicenÁ de TorellÛ
Santa CecÌlia de Voltreg‡
Santa EugËnia de Berga
Santa Eul‡lia de Riuprimer
Santa Maria de Besora
Santa Maria de CorcÛ
Seva
Sobremunt
Sora
Taradell
TavËrnoles
Tavertet
Tona
TorellÛ
Vic
Vidr‡
Viladrau
Vilanova de Sau
Capital: Vic
Comarca: Pallars Juss‡
Abella de la Conca
Castell de Mur
Conca de Dalt
Gavet de la Conca
Isona i Conca Dell‡
Llimiana
Pobla de Segur, la
Sal‡s de Pallars
Sant Esteve de la Sarga
Sarroca de Bellera
Senterada
Talarn
Torre de Cabdella, la
Tremp
Capital: Tremp
Comarca: Pallars Sobir‡
Alins
Alt ¿neu
Baix Pallars
Espot
Esterri d'¿neu
Esterri de CardÛs
Farrera
Guingueta d'¿neu, la
Lladorre
LlavorsÌ
Rialp
Soriguera
Sort
TÌrvia
Vall de CardÛs, la
Capital: Sort
Comarca: Pla de l'Estany
Banyoles
CamÛs
Cornell‡ del Terri
Crespi‡
Esponell‡
Fontcoberta
Palol de Revardit
Porqueres
Sant Miquel de Campmajor
Seriny‡
Vilademuls
Capital: Banyoles
Comarca: Pla d'Urgell
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
BellvÌs
Castellnou de Seana
Fondarella
GolmÈs
Ivars d'Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
Palau d'Anglesola, el
Poal, el
Sidamon
Torregrossa
Vilanova de Bellpuig
Vila-sana
Capital: Mollerusa
Comarca: Priorat
Bellmunt del Priorat
Bisbal de Falset, la
CabacÈs
CapÁanes
Cornudella de Montsant
Falset
Figuera, la
Gratallops
Guiamets, els
Lloar, el
MarÁ‡
Margalef
Masroig, el
Molar, el
Morera de Montsant, la
Poboleda
Porrera
Pradell de la Teixeta
Torre de Fontaubella, la
Torroja del Priorat
Ulldemolins
Vilella Alta, la
Vilella Baixa, la
Capital: Falset
Comarca: Ribera d'Ebre
AscÛ
Benissanet
Flix
Garcia
Ginestar
Miravet
MÛra d'Ebre
MÛra la Nova
Palma d'Ebre, la
Rasquera
Riba-roja d'Ebre
Tivissa
Torre de l'Espanyol, la
Vinebre
Capital: MÛra d'Ebre
Comarca: RipollËs
Campdev‡nol
Campelles
Camprodon
GombrËn
Llanars
Llosses, les
MollÛ
Ogassa
Pardines
Planoles
Queralbs
Ribes de Freser
Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
Sant Pau de Seg˙ries
Setcases
Toses
Vallfogona de RipollËs
Vilallonga de Ter
Capital: Ripoll
Comarca: Segarra
Biosca
Cervera
Estar‡s
Granyanella
Granyena de Segarra
Guissona
Ivorra
Massoteres
Montoliu de Segarra
MontornËs de Segarra
Oluges, les
Plans de SiÛ, els
Ribera d'Ondara
Sana¸ja
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Ramon
Talavera
Tarroja de Segarra
Tor‡
Torrefeta i Florejacs
Capital: Cervera
Comarca: Segri‡
Aitona
Alam˙s, els
Albat‡rrec
AlcanÛ
Alcarr‡s
Alcoletge
Alfarr‡s
AlfÈs
Alguaire
Almacelles
Almatret
Almenar
Alpicat
Artesa de Lleida
Aspa
Benavent de Segri‡
Corbins
Gimenells i el Pla de la Font
Granja d'Escarp, la
Llardecan
Lleida
Maials
Massalcoreig
Montoliu de Lleida
Portella, la
Puigverd de Lleida
RossellÛ
Sarroca de Lleida
SerÚs
Soses
Sudanell
Sunyer
Torrebesses
Torrefarrera
Torres de Segre
Torre-serona
Vilanova de la Barca
Vilanova de Segri‡
Capital: Lleida
Comarca: Selva
Amer
AnglËs
Arb˙cies
Blanes
Breda
Brunyola
Caldes de Malavella
Cellera de Ter, la
Fogars de la Selva
Hostalric
Lloret de Mar
MaÁanet de la Selva
Massanes
Osor
Riells i Viabrea
Riudarenes
Riudellots de la Selva
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Sant Juli‡ del Llor i BonmatÌ
Santa Coloma de Farners
Sils
Susqueda
Tossa de Mar
Vidreres
VilobÌ d'Onyar
Capital: Santa Coloma de Farners
Comarca: SolsonËs
Castellar de la Ribera
Clariana de Cardener
Coma i la Pedra, la
Guixers
Lladurs
Llobera
Molsosa, la
NavËs
OdËn
Olius
Pinell de SolsonËs
PinÛs
Riner
Sant LlorenÁ de Morunys
Solsona
Capital: Solsona
Comarca: TarragonËs
Altafulla
Catllar, el
ConstantÌ
Creixell
Morell, el
Nou de Gai‡, la
Pallaresos, els
Perafort
Pobla de Mafumet, la
Pobla de MontornËs, la
Renau
Riera de Gai‡, la
Roda de Bar‡
SalomÛ
Salou
Secuita, la
Tarragona
Torredembarra
Vespella de Gai‡
Vilallonga del Camp
Vila-seca
Capital: Tarragona
Comarca: Terra Alta
Arnes
Batea
Bot
Caseres
Corbera d'Ebre
Fatarella, la
Gandesa
Horta de Sant Joan
Pinell de Brai, el
Pobla de Massaluca, la
Prat de Comte
Vilalba dels Arcs
Capital: Gandesa
Comarca: Urgell
Agramunt
Anglesola
Belianes
Bellpuig
Castellser‡
Ciutadilla
Fuliola, la
Guimer‡
Mald‡
Nalec
Omells de na Gaia, els
OssÛ de SiÛ
Preixana
Puigverd d'Agramunt
Sant MartÌ de Riucorb
T‡rrega
Tornabous
Vallbona de les Monges
Verd˙
Vilagrassa
Capital: T‡rrega
Comarca: Val d'Aran
Arres
Bausen
BÚrdes, es
BossÚst
Canejan
Les
Naut Aran
Vielha e Mijaran
VilamÚs
Capital: Vielha
Comarca: VallËs Occidental
Badia del VallËs
Barber‡ del VallËs
Castellar del VallËs
Castellbisbal
Cerdanyola del VallËs
Gallifa
Matadepera
Montcada i Reixac
Palau-solit‡ i Plegamans
Poliny‡
Rellinars
Ripollet
RubÌ
Sabadell
Sant Cugat del VallËs
Sant LlorenÁ Savall
Sant Quirze del VallËs
Santa PerpËtua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Ullastrell
Vacarisses
Viladecavalls
Capital: Sabadell/Terrassa
Comarca: VallËs Oriental
Aiguafreda
Ametlla del VallËs, l'
Bigues i Riells
Caldes de Montbui
Campins
Canovelles
C‡noves i Samal˙s
Cardedeu
Castellcir
CastellterÁol
FigarÛ-Montmany
Fogars de Montcl˙s
Franqueses del VallËs, les
Garriga, la
Granera
Granollers
Gualba
Llagosta, la
LliÁ‡ d'Amunt
LliÁ‡ de Vall
Llinars del VallËs
Martorelles
Mollet del VallËs
MontmelÛ
MontornËs del VallËs
Montseny
Parets del VallËs
Roca del VallËs, la
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Celoni
Sant Esteve de Palautordera
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Pere de Vilamajor
Sant Quirze Safaja
Santa Eul‡lia de RonÁana
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Palautordera
Tagamanent
Vallgorguina
Vallromanes
Vilalba Sasserra
Vilanova del VallËs
Capital: Granollers
†