Legislación autonómica
| Autor | Lluís Jou i Mirabent, Ildefonso Sánchez Prat |
| Páginas | 150-178 |
Resenya legislativa
I. CATALUNYA:
En els mesos d'estiu només he seguit les disposicions catalanes. Per tant, aquest número de LA NOTARÍA no conté cap referencia a legislado autonómica no catalana.
Durant els mesos de juliol i agost el DOGC ha publicat diverses disposiciones amb rang de llei i alguns decrets d'interés general.
-
1. Llei 7/1995, de 28 de juny, de creado del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya. (DOGC núm. 2072 de 7 de juliol). Es una llei brevíssima que crea un nou Col·legi professional únic per a l'ámbit territorial de Catalunya per segregado de l'agrupació territorial de Barcelona de l'lnstitut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya i preveu Pelecció de carrees i l'aprovació deis seus estatus. La ressenya de la llei em permet d'una banda, saludar des de LA NOTARÍA aquest nou col·legi professional i, d'altra banda cridar l'atenció del fet que la situació institucional del nostre CoMegi és cada dia mes "especial" a Catalunya.
-
2 Llei 5/1995, de 21 de juny de protecció deis animáis utilitzats per a experiments i per a altres finalitats áentífiques. (DOGC núm. 2073, de 10 de juliol). Aquesta llei, d'escàs interés des del punt de vista del treball professional deis notaris, complementa la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció deis animáis. Com es dedueix del seu títol, la llei estableix un régim especial per evitar que es causin dolors injustificats ais animáis d'experimentació i que es dupliquin innecessáriament els procediments d'experimentació. Prohibeix Tus de determináis animáis per a la realització d'experiments, estableix una normativa específica per ais centres que allotgin animáis d'experimentació (amb creació d'un altre registre!), i regula mínimament els procediments.
-
3. Llei 6/1995, de 28 de juny, del Jurat d'Expropiació de Catalunya. (DOGC núm. 2073, de 10 de juliol). Aquesta llei crea el Jurat d'Expropiació de Catalunya com a órgan col-legiat permanent de naturalesa administrativa amb les funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments expropiatoris que portin a terme, dins de l'ámbit territorial de Catalunya, l'Administració de la Generalitat i les administracios locáis catalanes (art. 1) si bé la disposició Addicional segona estableix que també coneixerá i decidirá sobre els expedients de preu just que es suscitin en les expropiacions que dugui a terme l'Administració de l'Estat en el territori de Catalunya.
El Jurat d'Expropiació assumeix, per tant, les funcions deis antics jurats provincials d'expropiació. El nou jurat s'organitza, pero, en quatre seccions territorials (coincidents amb les quatre províncies actuáis) encara que es preveu la seva adecuació a la futura organització territorial.
Ates que la llei és breu, es publica íntegrament en aquest número. M'interessa fer constar que el seu article 2 manté com a vocal de cada una de les quatre seccions a un notari designat peí col-legi notarial.
-
4. Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenáó i protecáó deis infants i adolescents i de modificado de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecáó deis menors desemparats i de radopció. (DOGC núm. 2082, de 2 d'agost). La premsa de l'agost va ferse ressó de l'aprovació d'aquesta llei tot incidint de manera especial en l'aspecte que té mes interés per al notariat: el de Padopció internacional.
Com es dedueix del seu llarguíssim títol, aquesta llei té dues parts diferenciades: la del seu " corpus" estricte, que, en seixanta-cinc articles estableix tot un seguit de declaracions de principis, actuacions de tipus públic i indicacions adre^ades a pares i tutors i a la ciutadania en general, que pretenen protegir ais infants (els menors de dotze anys) i ais adolescents (els menors d'edat de mes de dotze anys). Totes aqüestes normes, que en una lectura superficial i rápida semblen própies de mesures d'assisténcia social, llegides amb mes deteniment venen a ser una mena d'indicació general de les obligacions deis pares respecte deis seus filis i, per tant, delimiten, al meu parer, la funció d'atenció ais filis que imposa ais pares la patria potestat. Ates el seu interés i Pinnegable qualificació de civil d'una bona part de la llei, la publiquem íntegra a LA NOTARÍA.
Els notaris han de teñir en compte de manera especial la disposició addicional setena que modifica la Llei 37/1991 per regular la coneguda com a "adopció internacional" i establir un régim de sancions en les faltes comeses en relació amb els procediments d'adopció.
1.5. Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulado de Vaccés motoritzat al medi natural (DOGC núm. 2082, de 2 d'agost). La llei té per finalitat restringir l'accés motoritzat a les zones forestáis (totes les de propietat pública o privada que queden delimitades per la llei forestal de Catalunya de 30 de març de 1988) i ais espais naturals protegits d'acord amb la llei de 13 de juny de 1985. No hi ha disposicions que afectin la feina ordinaria deis notaris, encara que cal teñir en compte que respecta plenament el dret deis propietaris de finques rustiques o forestáis respecte llurs finques tant per circularhi com per impedir o regular la circulació peí seu interior de terceres persones, (articles 9 i 10).
La finalitat última de la llei és la de preservar el medi natural evitant la degradació del bosc.
-
6. Decret 233/1995, de 25 de juliol, sobre mesures per instrumentar la subvenció per a les actuacions professionals corresponents al torn d'ofici i a Vassistenáa Iletrada al detingut. (DOGC núm. 2093, de 25 d'agost). Aquest Decret regula la subvenció de l'assisténcia Iletrada en torn d'o-fici. Si be no té cap interés práctic per ais notaris, sembla que pot tenirlo a títol informatiu. Es publica íntegrament.
Lluís Jou
LLEI 6/1995, DE 28 DE JUNY, DEL JURAT D'EXPROPIACIÓ DE CATALUNYA
6/1995, de28 de juny, del Jurat d'Expropiaáó de Catalunya.
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
La vigent Llei d'expropiació forzosa i el seu Reglament regulen la figura del jurat provincial d'expropiació i atribueixen a aquest órgan naturalesa administrativa. La composició d'aquest jurat, amb majoria de funcionaris públics, les atribucions que té conferides i el carácter d'acte administratiu de les resolucions que dicta, les quals exhaureixen la via administrativa en confirmen la naturalesa administrativa, i així ho ha re-fermat reiteradament la jurisprudencia.
La Generalitat disposa de la potestat d'autoorganització i de la competencia exclusiva per a regular les normes de procediment administratiu derivades de Pespecialitat de la se va organització, de conformitat amb Particle 9.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Així mateix, els articles 9.8 i 10.1.2 del mateix Estatut atorguen a la Generalitat, respectivament, competencia exclusiva en materia de régim local i competencia de desenvolupament legislatiu en materia d'expropiació forzosa.
La potestat expropiatoria és un instrument indispensable per a l'exercici de diferents polítiques sectorials estatutáries en relació amb les quals la Generalitat té competencia exclusiva, en especial en materia d'ordenació del territori i obres publiques.
En conseqüéncia, cal adequar a l'estructura territorial de l'Estat, instaurada per la Constitució i per l'Estatut d'autonomía, i a l'organització propia de la Generalitat la figura del jurat d'expropiació com a órgan administratiu, mitjançant la creació d'un órgan col·legiat que exerceixi les funcions de taxació, peritatge i determinado del preu just en els expedients expropiatoris de l'Administració de la Generalitat i de les corporacions locáis de l'ámbit de Catalunya.
Article 1. Naturalesa i funcions
-
Es crea el Jurat d'Expropiació de Catalunya, órgan col·legiat permanent de naturalesa administrativa, amb les funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments expropiatoris que portin a terme, dins l'ámbit territorial de Catalunya, l'Administració de la Generalitat de Catalunya, els organismes autónoms i altres organismes dependents d'aquesta, així com els procediments expropiatoris que duguin a terme els ens locáis de Catalunya que teñen atribuida potestat expropiatoria.
-
El Jurat d'Expropiació exerceix les seves funcions de conformitat amb les liéis i la resta de l'ordenament jurídic, i, en aquest sentit, les seves resolucions han d'ésser necessáriament motivades i fonamentades peí que fa ais criteris de valoració seguits per a cadascun deis casos en concret.
Article 2. Composició
-
El Jurat d'Expropiació funciona en quatre seccions, la demarcació de les quals correspon, respectivament, ais territoris de les provincies actuáis de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
-
Cada secció del Jurat d'Expropiació es compon deis membres següents:
-
Un president i el seu suplent, que han d'ésser magistrats, designats peí president del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.
-
Els quatre vocals següents:
Un lletrat al servei de l'Administració de la Generalitat, designat pel Departament de la Presidencia.
Un técnic superior, designat peí departament de la Generalitat que correspongui en fundó de la naturalesa del bé expropiat. En el cas de les corporacions locáis aquest técnic ha d'ésser designat per la corporació local interessada.
Un representant de les cambres, els col-legis, les organitzacions empresarials o les associacions representatives de la propietat en funció del bé expropiat designat per la cambra, el col·legi, l'organització o l'as-sociació.
Un notari, designat peí col·legi notarial corresponent.
-
Un secretan, que ha d'ésser funcionan, designat peí Departament de la Presidencia.
-
-
El Departament de la Presidencia ha de prestar al Jurat dvExpropiado el suport administratiu necessari per al seu funcionament.
Article 3. Funcionament
-
El quorum necessari per a la constitució del...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba