L'eutanàsia i el suïcidi assistit en la Llei orgànica 3/2021, de 24 de març

AutorRamon Riu Fortuny
CargoAdvocat de la Generalitat de Catalunya emèrit
Páginas1-25
1
a propòsit de...
V  .
Resum
“           1. En aquest treball es
fa un repàs             
despenalització de les pràctiques eutanàsiques o del suïcidi assistit, de les nombroses iniciatives
         C s en els darrers vint-i-cinc
anys, així com de la progressiva decantació del nostre ordenament jurídic vers la garantia de les
                D 
   ació establerta per la nova llei orgànica, es valora el seu encaix en el
    C         
seva aplicació i eficàcia en la garantia del dret a viure amb dignitat el procés de la mort.
Introducció
El terme eutanàsia prové del llatí antic i anteriorment del grec, i significa bona mort o mort dolça,
      A    -se a la intervenció
       pacient sense perspectiva de cura, comptant amb la seva voluntat
       
T                 temes tabú en el
   Q             
I no deixa de ser una paradoxa, quan no hi ha res més cert que la mort, ni més incert que el
moment en el qual hi arribarem. Estem immersos en un entorn sociocultural, econòmic i de
comunicació, que malda per tenir-nos permanentment emmirallats en il·lusions de joventut
eterna, de salut, de consum i de gaudiment. Però a poc que iniciem una recerca, ens trobem que
el final de la vida ha estat un dels temes que han atret des del més antic, ho veiem en terès de
1 La Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasia    BOE      
març de 2021.
L’eutanàsia i el suïcidi assistit
en la Llei orgànica 3/2021, de 24 de març
2
          D A        
           
ètiques, religioses, filosòfiques i jurídiques.
En               
       amb la col·laboració al suïcidi com, entre
molts altres, el de Ramon Sampedro2, el del Dr. Luís Montes3, el de Mª José Carrasco4 o el de
Maribel Tellaetxe5.
Al llarg de la segona meitat del segle XX han sobrevingut diverses circumstàncies, com els avenços
científics en biologia i medicina i la cobertura dels serveis mèdics i assistencials per a una ampla
capa de població. Aquests i altres factors han contribuït a una prolongació molt considerable de
           E    
desenvolupats que mantenen una certa qualitat de vida fins a edats molt avançades, però també
són moltes les persones per a les quals la darrera etapa de la seva vida és un llarg període de
temps en situacions de gran dependència i greu deteriorament físic i cognitiu.
A        
principis democràtics, dels drets i les llibertats humanes
i de les seves garanties, especialment pel que fa a la
lliure determinació individual del desenvolupament de
la pròpia personalitat, del dret a no patir tractaments
       
      
       
les poden permetre viure amb més dignitat el procés de
la mort. Com va constatar el Tribunal Europeu de Drets
Humans a la Sentència dictada el 29 de juliol de 2002 en
el cas Pretty v. United Kingdom (65.): In an era of
growing medical sophistication combined with longer
life expectancies, many people are concerned that
they should not be forced to linger on in old age or
in states of advanced physical or mental decrepitude
which conflict with strongly held ideas of self and
2 El seu cas -un mariner que per accident va quedar tetraplègic- és molt conegut, tant pel procedi ment judicial que va
mantenir al llarg de 28 anys reclamant el dret a l'eutanàsia per poder morir di gnament, com pel gran ressò mediàtic
                Mar adentro
dirigida per Alejandro Amenábar i protagonitzada per Javier Bardem.
3 Metge anestesista, coordinador  “ U  H “ O  L     
    C  “   C  M   caso Leganés  
en 73 casos mètodes eutanàsics i mala praxis mitjançant     D   
         
4 Després de 30 anys de patir esclerosi múltiple, va posar fi a la seva vida, assistida pel seu company, Ángel Hernández,
que per aquest m                
judici oral al llarg de 2021.
5 M A                   
fills. El       D A L T          La
Promesa              
En una època de creixent
sofisticació mèdica combinada
amb esperances de vida més
llargues, a moltes persones les
preocupa tenir que veure’s
obligades a perdurar en la
vellesa o en estats de
decrepitud física o mental
avançada que entren en
conflicte amb idees fortament
mantingudes respecte la seva
pròpia identitat personal.
Sentència del Tribunal Europeu de
Drets Humans dictada el 29 de juliol
de 2002 en el cas Pretty v. United
Kingdom (65.)

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR