L'estat dual a Espanya: context i justificació de l'aplicació de l'article 155 CE (CA-ES)
Autor | Josep M. Vilajosana |
Cargo | Josep M. Vilajosana, catedràtic de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra. Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret, edifici Roger de Llúria (Campus de la Ciutadella), c. Ramon Trias Fargas, 25-27, 08005 Barcelona. josep.vilajosana@upf.edu |
Páginas | 137-155 |
L’ESTAT DUAL A ESPANYA: CONTEXT I JUSTIFICACIÓ DE L’APLICACIÓ DE
Josep M. Vilajosana*
Resum
Fraenkel i sosté que Espanya ha esdevingut un estat dual en què s’ha incrementat l’espai propi de l’estat de les mesures
(prerogative state), en detriment de l’estat de les normes (normative state). Aquesta tesi es mostra mitjançant el repàs
THE DUAL STATE IN SPAIN: THE CONTEXT OF AND JUSTIFICATION FOR
IMPLEMENTATION OF ARTICLE 155 OF THE SPANISH CONSTITUTION
Abstract
*
josep.vilajosana@upf.edu.
Citació recomanada
.
Josep M. Vilajosana
138
Sumari
1 Introducció
5 Les implicacions: hipòstasi de la unitat nacional i democràcia
5.1 La concepció schmittiana de la democràcia
Josep M. Vilajosana
139
1 Introducció
el paper de l’estat de dret en una societat democràtica a l’alçada del segle XXI. L’anàlisi d’aquest article pot
1
el fenomen de l’aplicació de l’art. 155 CE i el context institucional en què s’insereix. Aquest marc conceptual
que mostren que a Espanya s’ha format aquest estat dual, a partir del creixement dels aspectes discrecionals
posarà en relleu el context institucional en el qual cal inserir la intervenció de la Generalitat de Catalunya
interpretació que s’ha imposat d’aquest article és deutora de les tesis schmittianes, especialment de la seva
Allò que dona sentit a les mesures adoptades pels poders estatals, en general, i pel govern a través de
l’aplicació de l’art. 155, en particular, és el que anomenaré la , que xoca
2 El marc conceptual: la tesi de l’estat dual
2.1 Estat normatiu i estat discrecional
Fraenkel distingeix entre normative state (estat normatiu) i prerogative state
dues cares diferents d’un mateix estat, cadascuna de les quals es mostra en funció de diverses circumstàncies.
Ara en destacaré alguns aspectes:
normative
state és la versió anglesa de (estat de les normes), mentre que prerogative state ho és de
Massnahmenstaat (estat de les mesures).
Massnahmen) en les quals els principals funcionaris exerceixen
de dissolució del Parlament de Catalunya i convocatòria d’eleccions, aprovat a l’empara de l’art. 155 CE.
d’insistir en la importància d’aquesta distinció.
Josep M. Vilajosana
140
prerogative state (Massnahmenstaat).
no a l’inrevés.
2.2 Una tesi general
5
estat de dret com menys mesures pròpies d’un estat discrecional contingui. Cal advertir que la tesi que
sostinc no és formal. En aquest sentit, convé recordar que l’estat alemany de l’època nazi no va tocar ni una
diferents, apareixen indicadors materials de la presència del component discrecional.
2.3 Sobirania i política
que la resposta oferta per l’Estat espanyol a les reivindicacions provinents dels defensors del dret a decidir
determinant, és
diagnòstic de la situació com la recepta prescrita són schmittians.
à
Josep M. Vilajosana
141
( Més tard, en analitzar la interpretació schmittiana de l’art. 155 CE,
i prendrà la decisió .
i (...); a ella es refereixen en darrer terme
intens,
en la situació excepcional, sinó
Ara estem en millors condicions d’entendre el marc general en el qual encaixa la decisió d’aplicar l’art.
progressivament la presència de l’estat discrecional en detriment de l’espai reservat a l’estat normatiu. La
nacional. En situacions com aquesta, i seguint al peu de la lletra el manual schmittià, ha de sorgir la decisió
dels que sostenen, per exemple, que l’independentisme ha despertat el franquisme a Espanya, tot donant
. La raó és que
procés de reforma de l’Estatut català fa quinze anys. En aquell moment es van seguir escrupolosament els passos procedimentals
campanya que justament intentava presentar el que era un procediment de reforma dins el marc autonòmic com un atemptat contra
Josep M. Vilajosana
142
3 El context institucional: l’Estat espanyol com a estat dual
quin sigui el poder de l’estat més implicat en cadascun d’ells. Per a això distingiré entre aquells indicadors que
sorgeixen de l’actuació del poder executiu, els que es donen en les lleis i els referits a l’esfera jurisdiccional.
3.1 Indicadors de l’estat discrecional en el poder executiu
Al marge del protagonisme que el govern té assignat a l’hora de proposar i aplicar les mesures genèricament
l’anomenat
aquest tipus d’actuacions en el centre de la presència de l’estat discrecional. La raó és molt simple: no hi ha
d’Economia, respectivament.
11
sotmeses les empreses radicades a Catalunya, arran de la convocatòria del referèndum, perquè traslladessin
Consell d’Administració de les empreses.
del territori nacional.
Josep M. Vilajosana
143
dels casos, només el trasllat de la seva seu social) va ser utilitzada més tard com una de les circumstàncies
3.2 Indicadors de l’estat discrecional en les lleis
sancionador del ciutadà per un dret sancionador de l’enemic.15
de l’increment de l’estat discrecional: la Llei de seguretat ciutadana, que va entrar en vigor el juliol de
L’especial atenció que mereixen els canvis produïts en el redactat i, en ocasions, en la interpretació dels
i
és que la intervenció penal va retrocedint de l’acte terrorista al de la provocació, conspiració o proposició
15 M’estimo més parlar en aquest cas de dret sancionador de l’enemic que no pas de dret penal de l’enemic, pel fet que les primeres
policial), atès que el primer, en principi, està envoltat de més garanties que el segon.
Josep M. Vilajosana
144
dissidents, que no han realitzat actes violents, ni n’estan remotament relacionats (no els han preparat, ni n’han
incitat la realització, ni hi han donat suport, etc.).
Finalment, cal esmentar l’intent d’ampliació que s’ha produït del delicte d’incitació a l’odi i la discriminació
3.3 Indicadors de l’estat discrecional en la jurisdicció
El concurs del poder judicial en la generació de la direcció unitària que hi ha darrere l’estat discrecional és
l’independentisme català.
aspecte que afecta no tant la
Mentre que els recursos presentats
per part d’alguns d’ells com a protesta, atès que aquesta dilació en la resolució dels recursos els impedeix
Josep M. Vilajosana
145
senzillament prendre partit.
utilització del dret penal de l’enemic és en les acusacions que han sustentat el procés contra els dirigents o
4.1 L’article 155 com a clàusula general
). Aquesta
previsió, com el seu nom indica, és pròpia dels estats federals, més en concret de l’Estat federal alemany,
el tràmit parlamentari, són: el previ requeriment al president de la comunitat autònoma, la intervenció del
És especialment rellevant
4.2 La manca de garanties en l’aplicació de l’article 155
de l’article 155, en atenció al seu caràcter excepcional i atesa la seva segura afectació al dret d’autonomia
in malam partem, és a dir, l’exegesi i aplicació de les normes fora dels
Josep M. Vilajosana
146
Malgrat tot, la veritat és que la interpretació i aplicació de l’article 155 en el cas de Catalunya s’ha apartat
Aquest capteniment posaria en
terme, atès que mai va entrar en vigor.
entre la dissolució del Parlament català i la constitució d’un nou govern autonòmic. Tot i això, no les va
elegits pel president de la Generalitat.
d’Espanya.
per qui la va declarar.
de la intervenció de l’Administració general de l’Estat mitjançant l’aplicació de l’article 155 CE a la Generalitat de Catalunya
Josep M. Vilajosana
147
haurien funcionat. Aquest és el cas de la suspensió i declaració d’inconstitucionalitat de les lleis per part del
d’autocontrol per part del mateix president de la Generalitat, en suspendre la declaració d’independència, la
el propòsit
atès que el tipus delictiu consistent a organitzar referèndums no autoritzats va estar vigent durant un temps,
que la concepció que hi ha al darrere d’aquesta sèrie d’intervencions és molt propera a una concepció de la
de les exigències del segle XXI.
4.3 La gestió de la situació excepcional
partidari nostrat de la
tot a través de normes, encara quedaria per determinar si hom tria una visió totalitària i autoritària com la
espai d’impunitat.
Josep M. Vilajosana
148
, per tal que
individus. El que vull destacar és que de la constatació que sempre queden elements de decisió que escapen
no se segueix
la doctrina postula el deure de respectar determinades garanties, això s’hauria de prendre seriosament, per ser
d’autodeterminació, que es va fer efectiu. Aquest esdeveniment és un clar contraexemple a la tesi sostinguda
estat. En segon lloc,
que en emprar aquesta expressió Escòcia i Anglaterra tinguessin una pretensió molt diferent de la de constituir
o a Catalunya, i per haver inaugurat l’aplicació de l’art. 155. El que està en joc és si el tipus de resposta que
al cas canadenc.
Josep M. Vilajosana
149
Les garanties
proposades en el seu dia per la doctrina (necessitat, proporcionalitat, adequació, transitorietat i menor
les majories parlamentàries.
5.1 La concepció schmittiana de la democràcia
que ha defensat la necessitat d’elements dictatorials en un estat i que ha manifestat la seva complaença
del
havia estat en condicions d’assegurar la pau en el més important
ne von Papen com a comissari. Quan el deposat govern socialdemòcrata del va demandar el govern
d’estat normatiu a Catalunya.
Josep M. Vilajosana
150
veredicte del
prussià (
l’autonomia de Catalunya, sinó precisament salvaguardar i restaurar l’aplicació del seu Estatut d’Autonomia
situació del que descansa
en la distinció entre i ; una aplicació a l’enemic de mesures, pròpies de l’estat discrecional, que
Aquest és el resultat
5.2. La concepció liberal de la democràcia
a) La defensa del pluralisme. El pluralisme en una societat, tant en els valors com en les realitats nacionals,
de fortalesa democràtica i com a tal ha de ser protegit.
hauria portat a sostenir que no hi ha impediments per a la realització d’un referèndum pactat per conèixer la voluntat dels ciutadans
Josep M. Vilajosana
151
retreure al segon justament que tergiversés la funció del pluralisme en una societat democràtica i que aquesta
ideal
la democràcia no ha de radicar en la unitat valorativa, sinó en el fet de compartir una forma de resoldre les
, és
És un procés que pot
president prengui només mesures de fet, però no creació de normes generals, que es reserven al Parlament);
Josep M. Vilajosana
152
totalitari
aclami el
La interpretació que s’ha donat a l’art. 155, acompanyada per tot l’entorn institucional que he esmentat,
) passa a ser
Josep M. Vilajosana
153
. Madrid: CEC.
Catalunya.
. [En premsa].
. México: FCE.
española).
. Madrid: Civitas.
Madrid: Civitas.
Weimar
. Madrid: Civitas.
. Madrid: CEC.
Josep M. Vilajosana
154
. Madrid: Civitas.
. Madrid: Tecnos.
nell’anniversario della Costituzione. A:
Mulino.
constitutional court in a dual state.
.
Josep M. Vilajosana
155
Parlamento.
Revista
.