Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2021
Autor | Agustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera |
Páginas | 337-349 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #76
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
Primer semestre de 2021
Eva Pons Parera*
Agustí Pou Pujolràs**
Resum
El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim
jurídic de la llengua.
Paraules clau
JURISPRUDENCE BY THE SPANISH SUPREME COURT
First half of 2021
Abstract
This article summarises the main language law-related milestones in the jurisprudence of the Spanish Supreme Court
* Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. evapons@ub.edu
*agustipou@ub.edu
Citació recomanada: Pons Parera, Eva i Pou Pujolràs, Agustí. (2021). Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021.
Revista de Llengua i Dret, Journal of language and Law, 76, 337-349. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3758
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 338
Sumari
1 Garanties lingüístiques en el dret de defensa i en les fases prèvies al judici
3 Ús lingüístic a l’Administració estatal
4 Acreditació de la llengua pròpia en la provisió de llocs de treball en l’àmbit públic
7 Nacionalitat
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 339
Aquesta crònica inclou les resolucions del Tribunal Suprem (TS) del primer semestre de 2021, amb una
majoria de resolucions que incideixen sobre qüestions ja recollides en cròniques anteriors.
què ens referim són la interlocutòria d’admissió d’un recurs de cassació, de 29 de gener de 2021, i la sentència
en català, la documentació per inscriure la marca. En el cas hi concorria la particularitat que la documentació
de procediment administratiu, que estableix que la llengua dels procediments tramitats per l’Administració
llengües pròpies de la comunitats autònomes.
l’articulat del decret relatiu a les reclamacions i queixes en entendre que les actuacions de l’Administració
constituïen actes administratius amb afectació de drets de la ciutadania, que, tanmateix, segons la norma, no
el trasllat d’informació, el suport idiomàtic i la conciliació, i no s’hi estableix cap capacitat sancionadora.
però, com s’ha indicat en les darreres cròniques, sobre la impugnació per defecte, en aquest cas per part del
1 Garanties lingüístiques en el dret de defensa i en les fases prèvies al judici
28079110012021100049
28079120012021200265
Cendoj: 28079140012021200347
28079120012021100284
28079120012021100403
Recollim de nou les qüestions suscitades entorn de les garanties lingüístiques dins l’àmbit judicial (en l’última
crònica, Revista de Llengua i Dret, núm74
part d’alguns dels intervinents en el procediment, perquè entenen que s’ha produït una omissió o actuació
sentència del
Tribunal Suprem (
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 340
parer de Tribunal, no revesteixen rellevància ni minven els drets processals dels acusats. En el primer cas, en
un procediment penal, el lletrat del condemnat indica que es va conformar amb la pena perquè no coneixia la
El TS indica que va comptar amb l’assistència d’intèrpret preceptiva i, per tant, no es produeix la vulneració
contrastar que el que traduïa era correcte. El TS rebutja les dues objeccions, per tal com la funció de l’intèrpret
judicial va ser la que correspon, sense que es pugui deduir cap qüestionament de la traducció feta, i perquè
en l’acta de la vista tampoc no es va formular cap queixa.
i per l’altra, pel fet de no haver-hi hagut assistència d’intèrpret en la resta del judici, circumstància que va
errors detectats no eren en absolut determinants.
Per resoldre la impugnació, el TS recull la doctrina exposada en un cas similar, el de la Sentència de 7 de febrer
de 2019 (Revista de Llengua i Dret, núm. 73, p. 260), a la qual ens remetem, que reporta l’evolució legislativa i
la jurisprudència en matèria de traducció i interpretació en l’àmbit penal. Recorda l’article 6.3.c
per a la protecció dels drets humans i llibertats fonamentals i l’article 14.3.f del Pacte internacional dels drets
civils i polítics garanteixen el dret a l’assistència gratuïta d’intèrpret, que alhora es recull i es desenvolupa
que se extiende a las comunicaciones del investigado con su Abogado siempre que guardan relación directa
con cualquier interrogatorio o vista judicial durante el proceso, o con la presentación de un recurso u otras
s’ha de substituir l’intèrpret quan no hi ha garanties d’exactitud o que s’han de documentar molt clarament
la supuesta incorrecta traducción hubiera podido afectar, de forma directa o indirecta, al derecho de defensa
improcedent aquesta omissió, considera que:
producida, de la que naturalmente la parte resulta enteramente consciente al producirse a su ‘vista, ciencia
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 341
el mismo fuera distinto del apetecido por la parte, recurrir al amparo del quebrantamiento de una norma
que siempre estuvo en su mano subsanar mostrando al respecto, en el momento en que se producía,
En altres termes, trasllada la responsabilitat de l’omissió del tribunal d’instància a la defensa de l’acusat, en
la mesura que aquesta hauria pogut demanar l’intèrpret i no ho va fer.
no apreciar la lesió del dret perquè la defensa no va demanar explícitament intèrpret, sinó que solament es va
molt sovint les resolucions dels tribunals destaquen la importància del cabal legislatiu i jurisprudencial sobre
merament formal de la indefensió per raó lingüística, de manera que hi hagi d’haver una limitació real a la
Revista
on es posa en relleu importants mancaces en els processos d’interpretació.
de 2 d’abril de 2021, que resol dos recursos, un d’extraordinari per infracció processal i l’altre de cassació,
tracta la impugnació de la part demandada en un judici civil de reclamació de quantitat. El motiu del recurs
extraordinari per infracció processal era bàsicament que no s’havien valorat les proves documentals proposades
per la demanda, al seu entendre determinants per al cas, perquè els documents estaven redactats en anglès.
perquè entenen que la traducció parcial que diu la demandada que havia fet en el mateix cos de la contestació
ni l’altra part el va poder impugnar ni el lletrat de l’Administració de justícia en va poder ordenar la traducció.
declarado la limitación en la responsabilidad contractual que pretende el recurrente no puede ser aceptada
s’adopta, sembla una interpretació molt formalista de la llei no donar ni opció a la part a aportar el document
íntegrament traduït. Associar una conseqüència tan gravosa per una omissió parcial d’un deure legal en el si
ordena la retroacció de les actuacions en entendre que s’ha d’oferir l’esmena de la infracció per tal com la
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 342
disposició de la ciutadania per a la defensa dels drets lingüístics i de la no-discriminació a l’apunt d’Antoni
(publicat al blog
parcialment els recursos interposats per dos diputats autonòmics del Partit Popular i per l’Asociación para
terceres persones i, en canvi, estan situats al marge del procediment administratiu. Aquesta circumstància les
invalida perquè la regulació per via reglamentària viola el principi de reserva de llei.
El recurs de cassació de la Generalitat posa l’èmfasi en l’absència de naturalesa d’acte administratiu de les
una voluntat decisora ni efectes vinculants i que es limita a transmetre informació.
respuestas, debe quedar sujeto a un procedimiento administrativo; (iii) en la medida en que puede producirse
sobretot a partir de la Sentència 31/2010 sobre l’Estatut català, que no solament incideixen i posen en qüestió
determinades normatives lingüístiques autonòmiques sobre la llengua pròpia, sinó que soscaven l’autonomia de
les comunitats en la gestió lingüística i en la recuperació de la llengua pròpia i els instruments per aconseguir
aquests objectius. Sobre aquesta base, les darreres cròniques permeten constatar que, a partir d’impugnacions
comunicació de les comunitats amb el mateix idioma propi o, com ara, una eina de defensa de drets, conciliació
i suport lingüístic sense cap capacitat sancionadora.
3 Ús lingüístic a l’Administració estatal
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 343
mencionado artículo 15.1: la lengua de los procedimientos tramitados por la Administración General del
l’Estat, la llengua ha de ser el castellà.
l’Estatut català.
arguments següents: a) els instruments internacionals esmentats atorguen una gran discrecionalitat a l’Estat
la documentació presentada.
que l’advocat de l’Estat insisteix a negar aquesta característica.
Abans d’entrar en l’argumentació del TS per resoldre la cassació, cal advertir sobre els termes en què es
planteja el debat. En un primer moment, en fase administrativa i en primera instància, la recurrent suscita
l’ajustament de la decisió al que preceptuen els dos instruments internacionals que reconeixen drets als parlants
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 344
interpretatiu reiterat en la jurisprudència. Ho veiem, per exemple en les sentències sobre el reglament d’usos
del valencià (Revista, núm. 74, p. 194-197) o en les resolucions sobre l’ajustament de la legislació judicial als
Revista, núm. 44, p. 336-347).
documentos en otro idioma que no sea el castellano ante órganos de la Administración del Estado radicados
de 2010 (Revista, núm. 55) i de 23 de maig de 2003 (Revista, núm. 40) es pronunciaven en aquest sentit. El
i tot contradictoris (barreja l’obligació de traducció de l’Administració instructora amb el dret a presentar
també
Teniendo en cuenta lo anterior no puede descartarse a priori
documentació que presenta la ciutadania i al contingut i abast dels actes d’instrucció de l’Administració, tant
la recollida i registre de la documentació, i que estableix, en el punt 11, l’obligació de presentar els escrits en
presentar els documents en català, atès que els mandats de protecció de la llengua en l’àmbit administratiu
que contenen estan formulats amb caràcter genèric.
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 345
traduint al castellà els documents que els interessats presenten en català. En segon lloc, que el dret lingüístic
haurien de conformar un marc interpretatiu de la legislació ordinària.
28079140012021100123
28079140012021100476
audiovisuals en els territoris amb llengua pròpia, en els supòsits recollits, en l’exigència de l’idioma al
la complexitat de la normativa aplicable en aquest cas, en la convocatòria de 10 de setembre de 2018 l’empresa
candidat no havia fet l’acreditació lingüística, quedava exclòs d’optar al lloc. Enjudiciat pel TSJ d’Euskadi,
es va avalar la resolució de la ràdio pública i, per tant, es va rebutjar la impugnació.
El sindicat recurrent considera que s’ha vulnerat la base de la convocatòria de 2014 que establia el termini
que no hi ha hagut vulneració de cap dret, ni infracció dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat i que l’esmena
per a una convocatòria posterior respon al principi d’autonomia de la voluntat, manifestada en el pacte entre
l’empresa i la majoria sindical.
El TS avala el criteri mantingut a la sentència d’instància. Primer, perquè tots els grups de candidats van
haver de passar proves rigoroses, i segon, perquè el grup de candidats monolingües sense acreditació de
d’igualtat, mèrit i capacitat.
pràctica l’exigència de la llengua pròpia.
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 346
Pel que fa a la segona resolució, de 27 de gener, ja hem advertit que incideix de manera molt tangencial en
Televisió de Galícia de determinats serveis a una empresa externa. Els representants dels treballadors entenen
dels programes informatius.Tant la instància judicial gallega com el Tribunal Suprem entenen que no s’ha
coneixements
de la Sentència de 22 de feber de 2016 es va consolidant la doctrina que les convocatòries que regeixen els
Revista, núm. 65, p. 325-326).
d’acreditació possible.
resultan tan relevantes a los efectos ahora examinados, en medida que concurre una correspondencia essencial
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 347
tant, secunda la seguretat jurídica en aquest àmbit.
6 Diferències en les versions lingüístiques del dret europeu
Novament recollim una resolució relativa a la rellevància de les diferents versions lingüístiques del dret de la
Unió Europea a l’hora d’interpretar les normes europees o les disposicions que les traslladen a l’ordenament
jurídic de cada estat membre. El multilingüisme de la Unió Europea comporta la possibilitat d’interpretacions
anat indicant (per exemple, Revista, núm. 74, p. 203-204), aquestes contradiccions juridicolingüístiques són
la interpretació vinculant de la norma europea.
En un procediment relatiu a un litigi entre una societat i l’Administració tributària per raó dels terminis de
diferents versions lingüístiques.
7 Nacionalitat
a la Revista, núm. 72
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 348
policials, que considera irrellevant per a la resolució del cas.
en el nivell A2, volem posar en relleu alguns elements de la resolució i, en general, de la concessió de
exigeix acreditar un coneixement de la llengua castellana, a una bona part del funcionariat de l’Estat i de
i el de la raonabilitat.
8 Llengua i dades personals
la decisió, en la resolució d’un cas planteja el vincle entre tres espais a priori poc connectats com són la
llengua, la llibertat religiosa i la protecció de dades personals. El litigi se suscita a partir que un associat a la
per a dones, els cal la referència al sexe dels associats perquè pel nom no el poden saber.
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 349
El TS rebutja sense gaires argumentacions la rellevància en la constatació del sexe, atès que centra l’atenció
formar part de cap base de dades com aquesta, ni pot tenir cabuda en un pretès exercici de la llibertat religiosa.
en el registre, abastament recollit en aquesta crònica, ha de tenir el correlat que l’únic element rellevant en la
Cendoj: 28079110012021202122
En alguna crònica anterior (Revista, núm. 72, p. 325) s’ha posat de manifest la rellevància de la diversitat
versions lingüístiques del dret europeu, l’existència de versions d’un mateix contracte en diferents llengües
pot donar origen a discrepàncies pel que fa als drets i a les obligacions que estipula per a les parts.
de locals. Entre altres punts de litigi, discrepen en el fet de si la demandada (arrendatària) havia de pagar les
declaració de la mateixa traductora, que va reconèixer que s’havia equivocat en traduir aquest passatge al
contractes: la voluntat dels contractants (art. 1281), que la generalitat dels termes emprats en el contracte no
porti a incloure objectes que no estiguessin en la voluntat dels contractants (art. 1283) o que les clàusules
s’han d’interpretar en conjunt (interpretació sistemàtica; art. 1285). Aquests criteris porten al TS a desestimar
Ressaltem, doncs, la rellevància de l’existència de diferents versions lingüístiques i l’aplicació de criteris
en la resolució de les diferències en les versions lingüístiques del dret europeu.