Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018

AutorAgustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera
Páginas234-244
JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
Primer semestre de 2018
Eva Pons Parera*
Agustí Pou Pujolràs**
Resum
El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim
jurídic de la llengua dictades durant el primer semestre de 2018.

JURISPRUDENCE ON SUPREME COURT
Abstract
The text includes comments about the judgments that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the


* Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. evapons@ub.edu
agustipou@ub.edu
Citació recomanada: Pons Parera, Eva; Pou Pujolràs, Agustí (2018). Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018.
, (70), 234-244. DOI: 10.2436/rld.i70.2018.3239.
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 235
Sumari
1 Nacionalitat
2 Garanties lingüístiques en el dret de defensa i en fases prèvies a la judicial
3 Coneixement de la llengua de persones estrangeres en la prestació de consentiment en determinats actes
jurídics
4 Nomenament com a intèrpret jurat per la via del reconeixement dels estudis universitaris de traducció
jurídica
5 Valoració de l’acreditació del coneixement de la llengua en l’accés a llocs de treball públic

Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 236
Durant el primer semestre de 2018 hem localitzat un gran nombre de resolucions del Tribunal Suprem que
              
doctrinals rellevants noves pel que fa al règim jurídic de la llengua.
Agrupem les resolucions en els blocs següents: nacionalitat, garanties lingüístiques en el dret de defensa,
consentiment prestat per persones estrangeres en determinats actes jurídics, nomenament com a intèrpret
jurat per la via del reconeixement dels estudis universitaris de traducció jurídica, valoració del coneixement
de la llengua per a l’accés a determinats llocs de treball, manera d’acreditar 

Els criteris jurisprudencials que es desprenen d’aquest conjunt de resolucions segueixen les línies ja marcades

arguments del recurrent i considera ajustat a la legalitat un concurs oposició a un cos d’habilitació estatal la
convocatòria del qual estableix un exercici voluntari no eliminatori consistent en el coneixement de l’èuscar.
El que resulta controvertit no és tant el caràcter de l’exercici, sinó com juga efectivament en el decurs del
procés selectiu: la nota de l’exercici se suma al total de nota del candidat i el tribunal avaluador aprova més
candidats que places a cobrir, de tal manera que els que acrediten coneixement d’èuscar superen els que
    
que tot i que aquesta jurisprudència és innovadora en el context lingüístic de l’èuscar, en el cas del català
està establert i acceptat jurisprudencialment que el coneixement del català constitueixi un requisit en les
convocatòries per a cossos d’habilitació estatal.
Per accedir als textos de les sentències de la base del CENDOJ, primer s’ha d’obrir el cercador de la base
de dades (http://www.poderjudicial.es/search/indexAN.jsp      


a la casella “Texto a buscar”, del mateix cercador.
1 Nacionalitat
Interlocutòria del Tribunal Suprem de 18 d’abril de 2018. Sala Contenciosa. Secció 1a. Ponent: Inés María
Huerta Garicano. Ref. CENDOJ: 28079130012018200839.

Es tracta d’una resolució que inadmet un recurs contra una sentència de l’Audiència Nacional que denegava
la nacionalitat per residència a un sol·licitant. La interlocutòria no té mencions rellevants noves respecte a
la transcendència del coneixement de la llengua castellana per accedir a la nacionalitat. En aquest cas, es
limita a reproduir la sentència d’instància, que indica que “el conocimiento de la lengua española resulta un


integración”. Destaca només, doncs, la rellevància del coneixement del castellà, sense arribar a apuntar-ne la
preceptivitat, com en altres ocasions.
Com hem advertit en les darreres cròniques (per exemple,      núm. 67, de juny
de 2017, pàg. 375-376), el TS, un cop consolidada la doctrina jurisprudencial sobre el tema, inadmet els
recursos de cassació, sense entrar a analitzar-ne els fons.
2 Garanties lingüístiques en el dret de defensa i en fases prèvies a la judicial
Sentència del Tribunal Suprem de 5 de febrer de 2018. Sala Penal. Ponent: Andrés Martínez Arrieta. Ref.
CENDOJ: 28079120012018100077.
Sentència del Tribunal Suprem de 6 de febrer de 2018. Sala Penal. Ponent: Luciana Varela Castro. Ref.
CENDOJ: 28079120012018100148.
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 237
Sentència del Tribunal Suprem de 13 de febrer de 2018. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 2a. Ponent:
Francisco José Navarro Sanchis. Ref. CENDOJ: 28079130022018100046.
Sentència del Tribunal Suprem de 13 de febrer de 2018. Sala Militar. Ponent: Francisco Javier de Mendoza
Fernández. Ref. CENDOJ: 28079150012018100017.

Wenceslao Francisco Olea Godoy. Ref. CENDOJ: 28079130052018100084.

Rafael Fernández Valverde. Ref. CENDOJ: 28079130052018100083, i 55 sentències més.
Sentència del Tribunal Suprem de 24 de maig de 2018. Sala Penal. Ponent: Luciana Varela Castro. Ref.
CENDOJ: 28079120012018100236.
Sentència del Tribunal Suprem de 24 de maig de 2018. Sala Penal. Ponent: Andrés Martínez Arrieta. Ref.
CENDOJ: 28079120012018100235.
Interlocutòria del Tribunal Suprem de 14 de juny de 2018. Sala Penal. Ponent: Miguel Colmenero Menéndez
de Luarca. Ref. CENDOJ: 28079120012018201210.

Seguint la línia de les darreres cròniques (     núm. 69, pàg. 299-301, i números
anteriors), pel que fa a les garanties lingüístiques incardinades en el dret de defensa, la intervenció de
traductors i intèrprets en el procediment perquè no es produeixi indefensió de la persona encausada, que
prohibeix l’article 24.1 de la CE, s’orienta en un sentit poc formalista, de manera que la falta d’intervenció
        
una lesió substantiva del dret que minva de manera real i efectiva el dret de defensa. Les irregularitats
sense incidència en la dimensió material del dret, en canvi, es consideren defectes formals que no queden
coberts pel dret constitucional. A això podem afegir, tenint en compte les decisions de les diferents sentències
               
infraccions processals de caràcter lingüístic, de manera que la lesió que es denunciï només s’atengui quan
tingui un caràcter netament impeditiu del dret de defensa.
Exposem les resolucions ressenyades seguint aquest ordre temàtic: primer, la falta de comprensió de la llengua
en les fases prèvies al procediment; segon, l’assistència o falta d’assistència d’intèrpret en les declaracions
judicials; tercer, la falta de correcció de la traducció dels documents aportats; i quart, la presència de

resolució relativa a un expedient sancionador en què es reconeix el sancionat pel seu accent andalús enmig
d’un ambient lingüístic gallec.
En el primer bloc temàtic situem la Sentència de 14 de juny de 2018. En un cas d’abusos sexuals a un menor
dins de l’entorn familiar, una de les exploracions fetes dins les diligències d’investigació de la Guàrdia Civil,
que actuava com a policia judicial, es va fer sense la presència de l’acusat, i el caporal primer de la Guàrdia
Civil la va fer en valencià (se suposa perquè el menor parlava en valencià), idioma que l’acusat desconeixia.
El Tribunal rebutja la rellevància d’aquesta incidència lingüística dins del dret de defensa de l’acusat perquè
l’actuació de l’agent no forma part del conjunt de proves incriminatòries i, per tant, no constitueix una prova
de càrrec. Aquesta circumstància determina la desestimació de l’al·legació.
En el segon grup se situa la Sentència de 5 de febrer, que resol un recurs de cassació contra la sentència
d’instància que condemna l’acusat per un delicte d’homicidi. Entre les al·legacions que es formulen en
cassació hi ha la falta d’assistència d’intèrpret d’hindú en la primera declaració davant de la jutgessa
               
l’acusat sí que va ser assistit. El Tribunal desestima l’al·legació i assenyala els diversos indicis que indiquen
que efectivament no desconeixia el castellà, entre d’altres, la seva residència durant vint anys a Espanya.
Veiem que la residència continuada és un dels motius que sol emprar el TS per apreciar que no s’ha produït
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 238
indefensió per raó desconeixement de la llengua ( núm. 68, pàg. 262), element de
valoració molt raonable i que, tanmateix, no s’empra de la mateixa manera quan es projecta en altres àmbits

També esmentem dins d’aquest grup la Sentència de 24 de maig. El recurrent al·lega que no s’han escoltat en
el judici les gravacions de les converses telefòniques (en idioma que no era castellà) i que les transcripcions
         
d’instància les parts van estar conformes amb la documentació de la transcripció i a no escoltar les gravacions
de les cintes en el judici oral, que igualment no haurien entès.
El tercer grup el conformen les sentències que resolen alguna impugnació relativa a possibles irregularitats

de contingut pràcticament idèntic, resolen el recurs contra un acord del Consell de Ministres que determina
que un macroprocediment d’extradició, instat per la Xina a l’Estat espanyol amb relació a ciutadans xinesos
    
         
sol·licitat des d’Estats Units.
S’impugnen les traduccions presentades pels països sol·licitants de l’extradició perquè no són traduccions

instat per la Xina, s’assenyalen diversos errors de traducció. El Tribunal ho rebutja perquè entén que les
 
en els cas d’Estats Units, en què el TS argumenta que l’anàlisi detallada de possibles mancances ja es veurà
en la fase judicial i que l’acord del Consell de Ministres no pot encallar-se en elements formals com aquests.
El quart grup està compost per les resolucions que remeten a documentació en el procediment que no són

criminal. El recurrent al·lega que l’òrgan judicial d’instància va rebutjar com a prova contractes en alemany
(com tampoc en va tenir en compte altres de redactats en castellà). El TS no entra en l’al·legació lingüística,
perquè entén que el problema dels contractes no rau en la importància del que diuen, sinó en el fet que

En una línia semblant, la STS de 13 de febrer, relativa a la reclamació a una empresa d’una quantitat d’IVA
no liquidada, rebutja la rellevància probatòria d’uns documents sobre determinats vehicles expedits en italià
per una autoritat italiana. Recorda el Tribunal que, d’acord amb l’article 144 de la LEC, cal traduir al castellà
       
això, el mateix TS destaca determinats elements que fan irrellevant el motiu lingüístic, entre altres, que estan
datats amb posterioritat a la fermesa de la sentència que s’impugna.
Finalment, i la més interessant pel que fa al vessant lingüístic del dret de defensa, la STS de 24 de maig, que
enjudicia en cassació un cas penal d’apropiació indeguda en el qual la part condemnada al·lega que gairebé
la totalitat dels documents d’un tom de la causa són en anglès, cosa que contradiu l’article 144.1 de la LEC,
     
corresponent. Doncs bé, el Tribunal fa dues consideracions que cal destacar. La primera ja constitueix una
línia doctrinal consolidada. Després de considerar que la infracció d’aquella norma de la LEC no és motiu de
cassació, i només és rellevant en la mesura que determina la producció d’indefensió, el TS apunta que “no
basta la hipótesis de una indefensión, se requiere en la casación la constatación de su efectiva ocurrència”.
En efecte, aquest criteri respon a la idea que, per apreciar-se indefensió d’una part per motiu lingüístic en
un judici, aquesta ha de ser material i efectiva, i no solament la contravenció d’una norma procedimental.
I amb la segona consideració el Tribunal aprofundeix encara més en aquesta idea. Constatat que la majoria
de documents d’aquest tom del procediment són en anglès i no traduïts, és irrellevant de cara a la indefensió
perquè els pèrits els han entès i han fet el dictamen corresponent. Fixem-nos, doncs, que la relació entre la
norma segons la qual tots els documents han de constar traduïts al castellà i la producció d’indefensió és molt
laxa. De fet, quan els intervinents en el procediment entenguin, o sembla que entenguin, els documents en

Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 239
En els tres casos anteriors, com en la resta de sentències que hem reportat, veiem, per tant, que la tendència
del TS és considerar irrellevant la infracció de la norma de procediment d’acord amb la qual les actuacions
     
         
irrellevància del document; i quan qui aporta els documents és l’altra part, indica la presència de proves
secundàries (per exemple, un peritatge fet sobre aquests documents) que fan irrellevants els documents.
Per concloure aquest conjunt de situacions lingüístiques relacionades amb el dret de defensa, esmentem
la Sentència de 13 de gener de la Sala Militar, que resol en cassació un assumpte relatiu a un expedient
  
assetjament laboral perquè el cos donava complements als que més denúncies de trànsit tramitaven. Entre
les proves incriminatòries que qüestiona el recurrent com a lesionadores de la presumpció d’innocència
hi ha el fet que els seus comandaments van reconèixer l’agent pel seu accent andalús “en un ambiente
desarrollado en acento y en ocasiones lengua gallega”. El TS indica que amb el conjunt probatori que es va
aportar en l’expedient disciplinari, a més de l’accent andalús, es pot concloure que es va obtenir una prova

l’autor de les manifestacions radiofòniques era que es va negar a fer-se la prova pericial de reconeixement
de veu.
3 Coneixement de la llengua de persones estrangeres en la prestació de consentiment en
determinats actes jurídics
Interlocutòria del Tribunal Suprem de 22 de febrer de 2018. Sala Social. Ponent: Ángel Antonio Blasco
Pellicer. Ref. CENDOJ: 28079140012018200514.
Sentència del Tribunal Suprem de 30 de maig de 2018. Sala Civil. Ponent: Francisco Javier Arroyo Fiestas.
Ref. CENDOJ: 28079110012018100305

Agrupem aquestes dues resolucions, d’àmbits temàtics diferents, i molt tangencials pel que fa al règim
lingüístic, perquè tenen en comú una certa presumpció de coneixement del castellà per part d’estrangers que
presten consentiment en actes jurídics que, més endavant, ells mateixos impugnen tot adduint desconeixement

dret de defensa per haver-se dut a terme determinades actuacions judicials o prejudicials sense l’assistència
adequada d’intèrpret (com s’ha vist en la Sentència de 5 de febrer ressenyada en el bloc anterior).
Certament, la participació de ciutadans estrangers en la subscripció d’obligacions contractuals és un fenomen

són coneixedors de l’acceptació que presten o de l’obligació que contrauen o del dret al qual renuncien. Ja
vèiem en la crònica anterior la protecció que ofereix la legislació, que recull la normativa de la Unió Europea,
               Revista de
 núm. 68, pàg. 304-305). En el període que ressenya aquesta crònica hi ha diverses resolucions
(per exemple, la de 5 d’abril de 2018) que, sense més comentari, recorden la normativa en aquest àmbit
segons la qual “l’adquirent pot exigir, a més a més, que el contracte se li entregui redactat en alguna de les

En la primera resolució, de 22 de febrer, el treballador recurrent en cassació addueix, tal com ho havia fet en
el tribunal de segona instància, que desconeixia que l’empresa que el va acomiadar era una segona empresa
que es va subrogar en el lloc de l’empresa que inicialment l’havia contractat. La ITS reprodueix l’argument
de les sentències prèvies, amb les quals coincideix, d’acord amb la qual “el actor conocía desde noviembre
de 2014 el cambio de empresario, porque se le comunicó por escrito de clara y fácil comprensión, y que no
cabe aceptar que desconociera ese hecho debido a su condición de extranjería, ya que la cuestión referente
al cambio o subrogación empresarial no exigía del dominio de la lengua española, al ser una cuestión de
comprensión sencilla, más aún cuando el actor lleva trabajando en España desde 2012, y de tener alguna
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 240
duda pudo fácilmente pedir alguna explicación o asesoramiento”. S’estableix, doncs, una presumpció de
coneixement perquè feia dos o tres anys que era resident.
La segona resolució, la STS de 30 de maig, enjudicia una reclamació econòmica (una pensió compensatòria)
en un procediment de divorci. En concret, la recurrent, de nacionalitat russa, va contraure matrimoni amb un
nacional, però abans van signar uns pactes prematrimonials d’acord amb els quals en cas de crisi matrimonial
no es podien exigir mútuament pensió compensatòria. Entre els motius que al·lega la recurrent addueix la
circumstància que desconeixia la transcendència de l’acta notarial signada i que no sabia la llengua espanyola.
En contra d’aquesta al·legació, el Tribunal estima que consta que la recurrent “conocía el idioma castellano

Ambdues resolucions, amb independència de les circumstàncies que concorrien en cada cas i que permeten
apreciar si els recurrents estaven situats en una posició de desavantatge, posen en relleu que el trànsit de
persones que no són nacionals i que generen actes jurídics té unes implicacions per a la seva seguretat
jurídica a partir del seu grau de coneixement de la llengua. I la posició dels tribunals, almenys en els casos
que arriben al TS, és de buscar elements que facin suposar que no s’ha produït un desconeixement idiomàtic.
                 

4 Nomenament com a intèrpret jurat per la via del reconeixement dels estudis universitaris
de traducció jurídica
Sentència del Tribunal Suprem de 16 de febrer de 2018. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 4a. Ponent:
Rafael Toledano Cantero. Ref. CENDOJ: 28079130042018100072.

              
Ministeri d’Afers Exteriors denega la sol·licitud d’exempció de la prova per obtenir l’habilitació de traductor
i intèrpret jurat (de francès, en aquest cas) a la recurrent en cassació, llicenciada universitària en traducció i
interpretació. Com hem indicat en cròniques anteriors (vegeu l’última a la   núm.
69, pàg. 304), per als llicenciats en traducció i interpretació s’ha operat un canvi normatiu pel que fa a
l’exempció de les proves per al nomenament de traductor-intèrpret. Mentre que l’Ordre AEX/1971/2002,
de 12 de juliol, establia una via perquè els llicenciats que havien cursat les assignatures corresponents de
traducció jurídica i econòmica poguessin ser nomenats sense haver de fer la prova d’aquesta habilitació

   

Doncs bé, dins d’aquesta situació transitòria, la norma preveu que els alumnes que hagin obtingut la
llicenciatura abans de l’entrada en vigor del reglament (2009) puguin demanar l’exempció en un termini de

termini per demanar l’exempció de la prova a tots els que en el moment de l’entrada en vigor del reglament
tinguessin l’expectativa de gaudir d’aquesta exempció.
En el cas reportat, emparant-se en el principi d’igualtat (art. 14 CE), la persona que demana el nomenament
sense fer la prova va entrar a la llicenciatura en segon cicle i el 2009 cursava el primer cicle d’uns altres estudis
universitaris. El tribunal d’instància i el mateix TS rebutgen la infracció d’aquest principi constitucional i

en un sentit expansiu.
Des d’un pla més general, constatem, doncs, com la línia legal seguida en aquesta matèria, amb un gir

com a traductors-intèrprets dels llicenciats universitaris que havien cursat traducció jurídica i econòmica i

s’ha desvinculat la via de l’habilitació professional de la titulació universitària. No s’acaba de veure, però,
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 241

convergència entre l’exercici professional i el que ofereix la formació universitària.
5 Valoració de l’acreditació del coneixement de la llengua en l’accés a llocs de treball públic
 
Antonio Jesús Fonseca-Herrero Raimundo. Ref. CENDOJ: 28079130042018100121.
Sentència del Tribunal Suprem de 24 de maig de 2018. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 4. Ponent:
Segundo Menéndez Pérez. Ref. CENDOJ: 28079130042018100228.

          
lliure de funcionaris amb habilitació estatal (subescala d’intervenció-tresoreria de l’escala de funcionaris
d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, del País Basc), el recurrent impugna les diferents
les disposicions i la resolució que resolen el procés selectiu. Mentre que el Tribunal Superior de Justícia
basc desestima la seva pretensió sobre la base que no ha impugnat la disposició que corresponia (ordre de
convocatòria), el TS anul·la la Sentència, perquè discrepa de l’argumentació del TSJC, però acaba rebutjant
la pretensió del recurrent.
Els fet objecte del litigi és la manera com el Govern basc, a través l’Institut Basc d’Administració Pública, va
conduir el procés selectiu per torn lliure a aquest cos d’habilitació estatal. Resumim aquest procés per veure

al cos d’interventor-tresorer en una oposició amb quatre exercicis, els tres primers dels quals són obligatoris
i el quart, relatiu a l’acreditació de l’èuscar, té caràcter voluntari no eliminatori. Per la seva banda, l’article 61
de l’Estatut bàsic de l’empleat públic estableix que l’òrgan de selecció no pot proposar l’accés a la condició
de funcionaris un nombre superior d’aprovats al de les places convocades, tret que la convocatòria així ho
estableixi. Conclòs el tercer exercici, l’òrgan de selecció va fer una llista de 12 aprovats, els quals van poder
fer el quart exercici, relatiu a l’acreditació del coneixement d’èuscar. Un cop fet aquest, es va proposar com
a funcionaris els quatre primers de la llista d’acord amb els resultats totals obtinguts.
El recurrent impugna el conjunt del procediment perquè considera que en acabar el tercer exercici s’haurien
hagut de declarar aprovats els quatre primers puntuats, i a partir d’aquí fer la prova d’èuscar. perquè aquest
             
els punts següents: a) contradiu l’EBEP perquè es proposa un nombre superior d’aprovats al de places
convocades; b) no és realment oposició, com requereix la legislació basca de funció pública, en la mesura
que es considera l’èuscar com a mèrit; c) no hi ha adequació del procés selectiu al contingut funcional
de les places convocades perquè es valora el coneixement de l’èuscar (que s’entén que no necessari); d)
es converteix en obligatori i eliminatori un exercici que no ho era d’acord amb la convocatòria, i e) s’ha
vulnerat l’article 24 de la Constitució en no prendre’s en consideració en seu jurisdiccional les reclamacions
fetes durant el procés selectiu.
El TS, després de rebutjar l’argumentació del tribunal d’instància, entra en la valoració de les impugnacions
per rebutjar-les una per una. Efectivament, apunta l’ajustament entre les bases de l’oposició i la manera com
aquesta es va conduir:
             
ejercicios de la oposición, responde plena y ajustadamente a las previsiones de las bases reguladoras del
proceso selectivo, incluyendo cuatro personas por ser cuatro las plazas ofertadas. Además, la no anulación
  
publicación de la relación de personas que lo superaron con inclusión de todos ellos (12) y no solo de los
 
4.4.4 cuando dispone que se publicará una relación provisional del resultado del ejercicio que, de no existir

Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 242
També rebutja la Sentència que el recurrent posa com a terme de comparació (STS de 25 de maig de 2011;
vegeu-ne comentari crític en aquesta crònica de la Revista núm. 57, pàg. 318-320), atès que en aquell cas,
relatiu a la promoció interna dins els cossos de l’Administració de justícia, la llei diu que només es tindrà
    
un concurs oposició amb l’exercici de l’èuscar, atès que es tracta d’un exercici més dins del procés, ni que
l’exercici no s’adeqüi a les funcions del lloc de treball, atès que en cap moment s’impugna la convocatòria.
Finalment, el Tribunal entra en el nucli de la qüestió: si la manera com es du a terme el procés converteix
en obligatori i eliminatori un exercici voluntari i no eliminatori. El TS ho rebutja tot amb els arguments
següents:


sencillamente porque esa no fue la actuación del Tribunal que, como se ha dicho, celebró el cuarto ejercicio
con sujeción a las previsiones de las bases, permitiendo su realización por todos los que superaron el tercer
ejercicio eliminatorio y no solo por los cuatro mejores, y otorgó la puntuación correspondiente a quienes
participaron en él y de acuerdo con lo estipulado en las bases”.
“Nos encontramos ante un proceso selectivo cuya fase de oposición consta de cuatro ejercicios autónomos
e independientes entre sí, tres de carácter obligatorio y eliminatorio y otro de carácter voluntario y no
   
solo aquellos aspirantes que obtengan la mayor puntuación en su conjunto se encuentran en condiciones de

viene determinada por la suma de las puntuaciones obtenidas en cada uno de los ejercicios que la integran”
(FJ 4, 8è).
Amb tot això, conclou que “las bases reguladoras no exigían como requisito de admisión o participación
el conocimiento del euskera. Estaba regulado como un ejercicio voluntario y no eliminatorio, que no
fue impugnado al publicarse la convocatoria, y que se realizó en esa forma. Era un ejercicio al que los
participantes podían o no concurrir sin que esto último determinara su exclusión”.
                

a dir, però, que, primer, no entra a valorar la mateixa base de la convocatòria que estableix l’exercici, i segon,
tampoc indica com ho valoraria el Tribunal si fos, efectivament, un requisit. En aquest sentit, sorprèn també
que el TS no esmenti les seves sentències de 24 de juliol de 2013 i de 16 i 22 de juliol de 2014 (vegeu comentari
d’aquestes darreres a  núm. 63, pàg. 265-266), en les quals s’avala l’exigència del
nivell mitjà de llengua catalana (nivell C) en el procés selectiu de funcionaris locals d’habilitació nacional,
tenint en compte el paral·lelisme existent. Allà indica el Tribunal que “[...] parece lógico que el legislador
persiga que la inicial selección de los funcionarios locales en esa Comunidad Autónoma posibilite de manera
directa un contingente de los mismos con conocimientos de lengua catalana que permita la inmediata
provisión de las vacantes de ese territorio; y que, haciéndolo así, se eviten las disfunciones que comportaría
trasladar ese requisito a un posterior concurso de provisión, porque esto acarrearía mantener durante un largo
tiempo las vacantes existentes en Cataluña sin cubrir.” Aquesta perspectiva emfasitza, a més, que és lògic


en la sentència que reportem.
Finalment només esmentem dins d’aquest bloc la STS de 24 de maig relativa a la impugnació del cessament
d’un funcionari del servei diplomàtic destinat a la República Democràtica del Congo. Un dels motius del
    
de relatar les vicissituds de l’ambaixada en els darrers temps (incloent-hi corrupció per venda de visats),
rebutja la pretensió del recurrent en el sentit que no es tractava d’una sanció, sinó d’un cessament per falta
de competència. Amb independència dels detalls del cas, sobta que no es requerís coneixement de francès
(almenys això és el que es desprèn de les dades que aporta la Sentència) per anar a treballar a un país que, a

Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 243

Sentència del Tribunal Suprem de 18 de juny de 2018. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 4. Ponent:
José Luis Requero Ibáñez. Ref. CENDOJ: 28079130042018100284.

Aquesta Sentència resol un assumpte sobre una matèria que ja hem reportat en més d’una ocasió en aquesta
crònica. La manera com s’acrediten els idiomes estrangers (i també els propis de l’Estat espanyol) en
processos selectius i en altres situacions de concurrència de candidats ha creat cert desconcert, tant a la
pràctica administrativa com en les mateixes resolucions judicials. Per exemple, en la Sentència de 3 de febrer
de 2016 aplica de manera totalment errònia una equivalència de nivell de francès, contravenint a la mateixa
  núm. 66, pàg.
345). En canvi, una sentència de 22 de febrer de 2016 (recollida al mateix número de la Revista) matisa, pel
que fa a l’acreditació de la llengua, la idea que la convocatòria és la llei absoluta que regeix el procés selectiu,
i estableix que el sistema referencial del Marc europeu és el que ha de regir l’acreditació del coneixement
d’una llengua.
La STS que ressenyem torna a incidir en aquesta qüestió. La controvèrsia s’ha d’emmarcar en les mesures per

professora de primària i secundària de la Comunitat de Madrid, va impugnar l’Ordre 1275/2014, que regulava
amb caràcter general el procediment per obtenir l’habilitació lingüística en idiomes estrangers, que permetia
als professors que l’obtinguessin impartir assignatures en l’idioma per al qual estaven habilitats. Entenia

  
nivells del Marc europeu comú de referència (Reial decret 1629/2006, actualment derogat i substituït pel
Reial decret 1041/2017, de 22 de desembre). El TS, després de rebutjar la falta de legitimació per interès
legítim (motiu que sí que havia apreciat la sentència d’instància), entra a valorar la impugnació. El Tribunal
             
diferents convocatòries no vulnera la normativa, i que eventualment es podria vulnerar si les convocatòries
corresponents no establissin aquesta acreditació: “la Administración no venía obligada por una norma de
rango superior a introducir esa precisión en la Orden impugnada, luego en sí no infringe el ordenamiento
jurídico”. En conseqüència, rebutja la pretensió de la recurrent.


cas l’anglès. Així, com que en convocatòries successives la mateixa Administració va passar de no incloure


no evita la desestimación...”. O sobre la possibilitat que la convocatòria només acceptés les titulacions de les

litigioso,             
...”. La Sentència, tot i rebutjar la pretensió impugnatòria de la demandant, redunda en
la importància de mantenir criteris rigorosos a l’hora d’establir l’acreditació del coneixement de la llengua
estrangera.

Sentència del Tibunal Suprem de 20 de juny de 2018. Sala Contenciosa Administrativa. Secció 3a. Ponent:
José Manuel Bandrés Sánchez-Cruzat. Ref. CENDOJ : 28079130032018100284

Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 244
Aquesta Sentència resol un qüestió interpretativa de transcendència econòmica plantejada per l’article 5.3 de

             

5 % dels ingressos de l’exercici anterior. En concret, el Tribunal precisa que, pel que fa als prestadors que són
titulars de plataformes multicanal de televisió de pagament, s’han de computar només els ingressos obtinguts
pels canals sobre els quals l’operador té responsabilitat editorial, sense incloure els ingressos obtinguts de la
comercialització d’altres canals de responsabilitat editorial de tercers.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR